Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per maig, 2013

Cerca de feina: eines per optimitzar un procés complex

El passat 14 de març la biblioteca Armand Cardona Torrandell va oferir la xerrada A la recerca de treball! Com augmentar les possibilitats d’èxit i no morir en l’intent, a càrrec de Lourdes Lalaguna, tècnica d’orientació laboral de l’IMET, i de Toni Contreras, tècnic en emprenedoria de l’IMET.

Avui us presentem la gravació de la primera part d’aquesta xerrada que conté la intervenció que Lourdes Lalaguna va dedicar a la cerca de feina. Es poden seguir els consells que ens va deixar a l’hora de realitzar tot aquest procés: des de la cerca de feina fins el moment de la inserció laboral.
Per això va parlar de temes que estan estretament relacionats com són l’elaboració del currículum vitae, la presentació com a candidat, l’accés a les ofertes de treball, on es destaca la importància del ‘networking’ (que dona rellevància a l’ús de la xarxa de contactes personals), passant per com afrontar proves de selecció, etc.

 

 

El Camaleón: guía para superar con éxito procesos de selección en tiempos de crisisAprofitem aquesta notícia per presentar un dels llibres que properament sortiran com a novetat a la Biblioteca i que està estretament relacionat amb la cerca de feina. Porta per títol El Camaleón: guía para superar con éxito procesos de selección en tiempos de crisis, de Francisco J. Vedriel i Alberto Tuñón.
Es tracta d’una resposta veraç i optimista a la problemàtica que actualment presenta el mercat laboral espanyol i una guia per ajudar a aconseguir el treball al que tots aspirem. A partir de la història inventada d’un agent comercial que va perdre la seva feina l’any 2009, i de la problemàtica que d’aquest fet se’n deriva, l’obra fonamenta les bases per cercar feina a partir de la utilització dels 7 pilars en els que es basa el mètode de El Camaleón.

Podeu complementar aquesta lectura amb altres recursos existents a les Biblioteques Municipals de VNG:

- Selecció de personal

No hi ha comentaris

‘4 Lions’ de Christopher Morris

Aquesta setmana podeu trobar entre les novetats de l’espai de cinema de la Biblioteca Armand Cardona la pel·lícula 4 Lions.

Dirigida per Christopher Morris, conegut a Gran Bretanya per la seva tasca a la televisió a programes com ‘The Day Today’, ‘Brass Eye’, ‘Jam’, ‘Nathan Barley’, i pel seu sentit del humor transgressor i provocador.

La pel·lícula, que va guanyar el premi BAFTA al director revelació, ens explica la història d’uns terroristes islàmics una mica maldestres. Pel seu debut a la gran pantalla Morris tria fer comèdia d’una cosa tan difícil com el drama de la guerra i d’una realitat totalment contemporànea.

Omar (Ahmed), un musulmà radical de nacionalitat anglesa, ha creat una cèl·lula terrorista de la qual formen part el seu germà Waj (Novak), un noi molt simple, Barry (Lindsay), un extremista que odia als blancs, i Fessal (Akhtar), un aprensiu fabricador de bombes.

Mentre que Omar i Waj estan a Pakistan en un camp d’entrenament mujaidín, Barry recluta a Hassan (Alí), un aspirant a raper. Quan Omar torna a Gran Bretanya, porta amb si un pla: un atac suïcida amb bomba contra un objectiu occidental insòlit.

4 Lions s’inspira en grans pel·lícules com còmiques com El gran dictador de Chaplin,  i Ser o no ser de Ernst Lubitsch que parodiaven el nazisme o Teléfono rojo:¿volamos hacia Moscú? d’Stanley Kubrick que parodiava la paranoia comunista dels EE:UU. Però al film de Morris també hi podem trobar elements típics de les pel·lícules dels Monty Phyton com La vida de Brian.

La pel·lícula ataca el fonamentalisme islàmic fent broma de molts dels seus aspectes com la manipulació ideològica o la degradació de la dona, però tampoc es salva el model d’integració del Regne Unit i la policia britànica i els mètodes antidemocràtics que fan servir als interrogatoris…

Us deixem amb el tràiler de la pel·lícula. Podeu reservar-la!

No hi ha comentaris

Thoreau, Walden i la desobediència civil

150 anys després de la seva mort i en una època on la ciutadania està indignada amb els estaments que regeixen el poder, diverses editorials volen recuperar la figura i les idees de l’escriptor nord-americà Herny David Thoreau, que entre altres inspirarien Ghandi i Luther King.

Es reedita el seu clàssic Walden, els seus diaris i es publiquen dos llibres sobre la seva vida, una novel·la gràfica i un assaig.

Herny David Thoreau (1817-1862) va estudiar a Harvard, on es llicencià l’any 1837, i va treballar algun temps com a mestre. El van expulsar d’una escola per negar-se a castigar físicament als seus alumnes i, més endavant, va obrir la seva pròpia escola on va introduir nous conceptes com passeigs per la natura i visites a botigues. L’escola va durar fins la mort del seu germà John, amb qui l’havia fundat.
També va fer de tutor dels fills d’alguns companys de la seva ciutat natal i va treballar a la fàbrica de llàpis de la seva família.

L’obra més coneguda de Thoreau és Walden o la vida als boscos, fruit d’un experiment que va iniciar el 4 de juliol de 1845, dia que es va retirar a viure dos anys sol a una rústica cabanya al bosc, construïda amb les seves pròpies mans, al costat de la llacuna Walden, a prop de la casa familiar, per portar una vida senzilla i salvatge en plena naturalesa, cultivant el seu hort i sent autosuficient produint els seus propis recursos.

Així ho va definir ell mateix: ‘Vaig ser als boscos perquè volia viure de veritat; afrontar solament els fets de la vida i veure si hi podia aprendre el que ella m’havia d’ensenyar. Vaig voler viure profundament i rebutjar tot allò que no fos vida… per a no adonar-me, en el moment de morir, que no havia viscut.’

Precisament Walden seria el llibre de referència que va inspirar la pel3lícula de Peter Weir, El club de los poetas muertos.

Thoreau es considerat el pare del concepte de desobediència civil. Va escriure el llibre La desobediència civil  basant-se en la seva experiència personal. El juliol del 1846, l’escriptor va ser empresonat per no haver pagat voluntàriament un impost a l’estat nord-americà, ja que li retreia que sostingués l’esclavatge que regnava aleshores al Sud i dugués a terme una guerra contra Mèxic. Va estar content de ser empresonat per aquest acte voluntari. No va passar més d’una nit a la presó, ja que el seu cercle va pagar la fiança, cosa que el va posar furiós.

Al seu llibre, argumenta la idea d’una resistència individual vers un govern sovint injust. A aquesta obra i als seus diaris es poden llegir frases com aquestes:

‘La desobediència és la veritable fonamentació de la llibertat. Els obedients són, per força, esclaus’.

‘El soldat que es nega a servir en una guerra injusta és aplaudit per aquells que no es neguen a mantenir el govern injust que impulsa la guerra.’

A les Biblioteques de Vilanova podeu trobar aquestes obres de Thoreau.

No hi ha comentaris

‘Xavi Tondo: el triomf de l’obstinació’ a la biblioteca Armand Cardona

Xavi Tondo: el triomf de l’obstinació Aquesta setmana la biblioteca Armand Cardona Torrandell viurà un moment emotiu pel món del ciclisme en particular i de l’esport en general coincidint amb la presentació del llibre Xavi Tondo: el triomf de l’obstinació a la nostra vila el dijous 30 a les 19h. El llibre, obra de Rafael Vallbona, esdevé un homenatge pòstum a la figura del desaparegut i estimat ciclista de Valls.
En l’acte de presentació, a més del propi autor, participaran Àngel Edo, exciclista professional i representant de corredor, Rubèn Peris, president de la Volta a Catalunya, i Gerard Figueres, director del Consell Català de l’Esport de la Generalitat de Catalunya i regidor de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

Xavi Tondo, nascut a Valls el 1978, va passar a professionals amb el Paternina l’any 2003, i després de diferents victòries a Portugal, va ser la seva trajectòria a l’Andalucia-Cajasur la que li va valdre un gran reconeixement dins el pilot i el posterior fitxatge per l’equip Cervelo. En aquesta formació va aconseguir victòries d’etapa a la Paris-Niza i a la Volta Catalunya i a finals de 2010 va fitxar per l’equip Movistar. Amb aquest equip el 2011 va guanyar la Volta a Castella i Lleó i una etapa al Tour de San Luis, tot abans de patir un desgraciat accident que li va costar la vida el maig d’aquell any a la serra de Granada.
Xavi TondoPerò més enllà de la seva trajectòria esportiva, el Xavi es va fer estimar per la seva personalitat i proximitat, de la que poden donar fe tots els que el varen conèixer. Això és el que pretén transmetre el Vallbona amb aquesta obra, apropar-nos a la història d’un home que tenia un somni: ser un gran corredor professional, però fer-ho des de la humilitat i l’honestedat.

Rubèn Peris, president de la Volta a Catalunya, resumeix al pròleg del llibre d’aquesta forma tan encertada el que representa el Xavi Tondo pel món del ciclisme: “Amb el seu gran humanisme a peu de carrer i la seva enorme  qualitat com a esportista professional demostrada a la carretera, en Xavier Tondo va dignificar la seva feina i la va coronar amb els llorers dels campions indiscutibles, aplaudits i estimats. [...] La seva manera de ser, com a ciutadà i com a esportista, serà sempre la garantia que no l’oblidarem.”

L’escriptor i periodista Rafael Vallbona ja va visitar la biblioteca Armand Cardona l’any passat en motiu de la presentació del llibre Volta a Catalunya: 1911-2011, un segle d’esport i país, que es va realitzar per commemorar el centenari d’aquesta prova i del que també va ser autor. Ha publicat una cinquantena de títols dels gèneres més diversos i alguns han estat traduïts a diferents idiomes. La seva passió pel ciclisme l’ha portat a participar en nombroses curses tant de carretera com de muntanya i ha fet alguns viatges en bicicleta dels quals n’ha escrit sengles llibres, com per exemple De Donostia a Portbou: les rutes del Tour o Volta a les Dolomites i als Alps italians: les rutes del Giro.

Aquests llibres i molts altres els podeu trobar a la Guia de ciclisme 2013 que s’ha actualitzat coincidint amb aquesta activitat i que podeu consultar i descarregar-vos en el següent enllaç:

 

Us deixem amb el booktrailer del llibre que presentarem aquest dijous:

No hi ha comentaris

Festival En Veu Alta

El proper divendres 31 de maig comença el festival de narrativa i tradició oral En Veu Alta (EVA). Enguany, el festival arriba a la seva novena edició amb més de trenta espectacles per a tots els públics i també ha volgut donar protagonisme a les xarxes socials i ha organitzat un concurs de glosses a través del facebook i twitter.

El festival es celebra a diferents pobles de l’Alt Penedès amb un total de 15 espectacles per a públic adult i 9 per a públic familiar.

La inauguración anirà a càrrec de l’actor vilanoví Sergi López amb una proposta de nou format, una nova secció ‘Xerrades de sobretaula’, un seguit de converses informals amb diferents personatges que tenen relació amb la narració oral.

Una altra de les novetats de la novena edició del festival és la incorporació al programa d’unes jornades professionals sobre narració oral que se celebraran el dissabte 8 de juny a l’auditori del Vinseum de Vilafranca del Penedès. S’hi ha programat dues xerrades: ‘El trenclaclosques: com s’estructuren les llegendes i la tradició oral’ i ‘Conèixer i reconèixer els continguts dels contes’.

La ciutat convidada de l’EVA d’aquest any serà Madrid i estarà representada pel Colectivo Boca a Boca. Els narradors Victoria Gullón, Mercedes Carrión i Hector Urién oferiran un espectacle per a públic adult i familiar amb narracions interactives, màgia i romanços. Per primer cop, també participarà a l’EVA l’Associació de Narradors Professionals de Catalunya que organitzarà una marató de contes, tant per a infants com per a adults.

La cloenda del festival serà el dia 9 de juny i tindrà com a protagonista l’escriptor penedesenc David Monteagudo. L’espectacle està basat en el seu llibre de contes El Edificio i es representaran deu dels seus contes en diferents formats: performance, plàstic, narratiu, audiovisual i líric.

Per donar-se a conéixer, el festival  s’apropa a diferents poblacions catalanes. El 16 de maig ja es va celebrar la prèvia al Teatre de l’Aurora d’Igualada amb l’espectacle ‘Sí, però no exactamente’, de Sandra Rossi i el proper 2 de juny visitarà la Tambroniada de Barcelona. El festival també tindrà presència a la Fira Mediterrània de Manresa, que se celebrarà del 8 al 10 de novembre. Del 5 al 7 de juliol l’EVA es desplaçarà fins al municipi de Pradell de la Teixeta, al Priorat.

Podeu descarregar el programa complert aquí:

L’EVA no és l’únic festival de narració oral. A Barcelona ja fa quatre anys que es celebra el festival Munt de mots. Enguany han iniciat una campanya a la plataforma de micromecentage cultural Verkami per aconseguir financiació per la seva propera edició, que si tot va bé, es celebraria l’octubre de 2013.

Us deixem amb un video de la Jordina Biosca, directora del festival, explicant el conte ‘L’entrada’ de Gerald Durrell.

No hi ha comentaris

‘Opus nigrum’ de Marguerite Yourcenar

Opus Nigrum, una vella fórmula alquímica, significava la fase de separació i dissolució de la matèria. Simbolitzava així mateix les proves supremes de l’esperit en el seu procés d’alliberament.

En crear el personatge de Zenó, mèdic alquimista del segle XVI (pel qual s’inspira en Paracelso, Miguel Servet, Campanella i un aspecte de la personalitat de Leonardo da Vinci), Marguerite Yourcenar no es limita a explicar-nos la tràgica destinació d’un home excepcional.

Zenó i els personatges secundaris que l’acompanyen en la seva turmentada existència ens fan reviure tota una època, perfectament reconstruïda, d’un món en què s’enfrontaven Edat mitjana i Renaixement.

Yourcenar va concebre el personatge de Zenó als 18 anys però no va acabar de donar-li forma fins 40 anys després. El llibre va ser publicat l’any 1968, just abans dels disturbis del maig francès.

Marguerite Yourcenarera el pseudònim de la novel·lista francesa Marguerite Cleenewerck de Crayencour (1903-1987).

Yourcenar va néixer a Bèlgica. La seva mare va morir pocs dies després del part i va ser l’escriptora Jeanne von Vietinghoff, amiga de la seva mare, qui va cuidar d’ella. Yourcenar va ser educada pel seu pare i als set anys ja llegia autors com Aristófanes i Racine i als 12 havia aprés llatí i grec.

Als 16 anys abandona el seu nom real i comença a signar com Yourcenar que és un anagrama del seu cognom. Yourcenar cursà estudis universitaris sobre cultura clàssica i als 26 anys va publicar la seva primera novel3la, Alexis.

L’any 1939, aconsellada per una amiga, la traductora Grace Frick, la va convidar a anar a Nova York per donar classes de Literatura comparada. Yourcenar i Frick es van convertir en amants i la seva relació va durar fins la mort de Frick a causa d’un càncer l’any 1979. Yourcenar es considerava bisexual i durant la seva vida també va tenir relacions amb alguns homes.

Als Estats Units, Yourcenar es va dedicar a traduir al francès novel·les d’autors com Virginia Woolf, Herny James o Yukio Mishima. El 1947 va obtenir la nacionalitat nord-americana i va legalitzar el seu nom literari.

El 1951 va publicar Memòries d’Adrià, la qual havia escrit amb pauses durant una dècada. Aquesta novel·la fou un èxit immediat entre els lectors i la crítica literària, convertint-se en un clàssic modern de la novel·la històrica.

Yourcenar hi recrea la vida i mort d’un dels més grans governants de l’imperi romà, Adrià, qui escriu una llarga carta a Marc Aureli, el seu successor i fill adoptiu. L’Emperador parla sobre el seu passat i descriu tant les seves fites com dissorts, el seu amor per Antinoo, i la seva particular filosofia.

Va ser una gran viatgera, passió heretada del seu pare que la va portar amb ell a tots els seus viatges, i al llarg de la seva vida va cultivar altres gèneres com la poesia i l’assaig

Guanyadora de premis com el Faemina i Erasmus, l’any 1980 es va convertir en la primera dona en accedir a l’Academie Française. El seu discurs el va dedicar a totes les dones que van merèixer ser part d’aquesta institució i que per la seva condició de dones es van veure al marge.

Yourcenar va viure a Mount Desert Island, a l’estat de Maine, i les seves restes reposen junt amb les de la seva companya al cementeri de Somesville. La seva casa, anomenada ‘Petite Plaisance’, es ara un museu dedicat a la seva memòria i els seus arxius personals i literaris es troben a la Universitat de Harvard.

Podeu descarregar-vos la fitxa clicant en el següent enllaç: ‘Opus nigrum’ de Marguerite Yourcenar

Podeu trobar més obres d’aquesta autor al catàleg de les Biblioteques de Vilanova: Marguerite Yourcenar

El Club de Lectura d’Adults de la Biblioteca Armand Cardona comentarem aquesta lectura el dissabte 22 de juny a les 17:30h. Esteu convidats a participar-hi!

2 comentaris

‘Emprendre en temps de crisi”: estat de la qüestió a Catalunya

Estan preparades les micro, petites i mitjanes empreses (MPIMES) catalanes per competir en el nou món global que basa la competitivitat en el coneixement? Ha canviat alguna cosa en el món de les MPIMES que ens faci pensar que podran articular la transformació i el futur de la nostra economia i la nostra societat? O, al contrari, ¿són una espècie social en perill d’extinció? Aquestes i altres són algunes de les preguntes que han inspirat el llibre que presentem en aquesta ocasió: Emprendre en temps de crisi: cap a les noves xarxes de generació de valor, editat per la UOC, dirigit per Joan Torrents-Sellens i amb la participació d’un grup d’especialistes en economia i emprenedoria.

Emprendre en temps de crisiPosa els prismàtics sobre una realitat empresarial complexa per tal d’ajudar al lector a entendre com ha canviat el món de les empreses i, en especial, el de les petites i mitjanes. Els canvis han estat tan ràpids que fan necessàries eines i anàlisis que ens ajudin a saber perquè som competitius, què ens cal per seguir-ne essent i cap on anem.

A partir d’una recerca sobre les empreses catalanes creades en temps de crisi, aquest llibre analitza els determinants i els resultats de l’emprenedoria innovadora i el seu procés de generació de valor en xarxa. Els resultats ens confirmen bones notícies perquè, tot i la crisi, l’economia catalana amplia la seva base emprenedora innovadora, millora el seu procés de generació de valor i evoluciona cap a una xarxa de negocis. Tot un signe d’optimisme per al futur.

En paraules del professor Jaume Valls, prologuista del llibre, “es tracta de millorar la nostra comprensió sobre els processos emprenedors, sobre la generació de valor i les claus de la innovació empresarial des de la perspectiva del que els autors anomenen les empreses ‘mpimes’ (micro, petites i mitjanes). En definitiva: què ens cal per ser més competitius?”

Emprenedoria: aquesta és una paraula que darrerament està de moda (només cal veure el discurs de qualsevol polític en aquest context de crisi que patim), però què és emprendre? D’un temps ençà s’associa amb assiduïtat el concepte d’emprenedor al d’empresari; el matís el trobem en el fet en que mentre que l’empresari ja té l’objectiu aconseguit, disposar d’una empresa, l’emprenedor encara es troba en el moment de generar les idees i els valors que el durant a muntar i consolidar una empresa. Això no vol dir que un cop l’empresa està creada tot rutllarà bé i ja tindrem un nou empresari; una altra de les característiques dels emprenedors és que per molt que les coses vagin malament no desisteixen en la seva idea doncs emprendre és una actitud i no un fenomen temporal.

Emprendre (font - Vilaweb)

Per sort no tot són notícies dolentes i, tal i com diu el professor Joan Torrents-Sellens, director d’aquesta obra, “la crisi econòmica ha ampliat la base emprenedora innovadora i ha millorat els processos de generació de valor en xarxa de les noves empreses catalanes. Un 45,7% d’aquestes, d’una dimensió molt reduïda i amb una distribució sectorial més equilibrada, innoven. Més d’una tercera part han estat creades per dones o joves de 35 anys o menys. En 4 de cada 10 d’aquestes noves empreses l’estoc formatiu mitjà és l’universitari. Les noves pràctiques d’organització del treball, basades en l’autonomia funcional i la descentralització de la presa de decisions, tenen una presència majoritària. I els usos de les TIC i internet per a la generació de valor són elevats.”

A les Biblioteques Municipals de VNG podeu complementar aquesta lectura amb altres llibres relacionats que trobareu en el següent enllaç i que estan situats dins el fons especial Món laboral:

Emprenedoria

A més des de l’IMET també ofereixen informació per tothom que tingui una idea de negoci, empresarial, etc. mitjançant el Club emprendre, situat a La Paperera.

Us deixem amb aquest vídeo del programa Valor afegit que tracta sobre l’emprenedoria a Catalunya en aquests temps de crisi:

 

No hi ha comentaris

Vuitena trobada del club de lectura infantil

El passat dissabte 18 de maig va tenir lloc la setena trobada del Club de Lectura Infantil de la Biblioteca Armand Cardona Torrandell.

Durant la trobada van comentar el llibre La petita coral de la senyoreta Collignon de Lluís Prats Martínez.

Els nens i nenes participants al club no es van posar d’acord a l’hora de dir si els havia agradat el llibre o no, van expressar opinions molt diverses.

És va parlar d’immigració, de les diferents cultures i religions que ara poden trobar al carrer i a les aules i amb el que això implica en el moment de celebrar festes com ara el carnaval o el nadal a les escoles.

També es va parlar de si podia haver diferència a nivell educatiu o de convivència entre les dues escoles retratades la llibre (una de la zona alta de Barcelona i una altra del Raval).

Tots van estar d’acord en que el llibre té moltes similituds amb la pel·licula Los chicos del Coro. També van estar d’acord en que l’autor podia haver tret més suc a la història.

Finalment, després d’analitzar força el llibre, els participants del club van reconèixer que l’autor ha estat molt políticament correcte alhora d’escriure’l i que utilitza uns tòpics ja una mica massa fets servir quan es fa referència als immigrants.

Aquest mes llegirem Com un llebrer de Roddy Doyle.

Scarlett,Mary,Tansey,Emer. Mares i filles, àvies i nétes. Quatre generacions, quatre dones d’una família irlandesa emprenen un viatge inoblidable al passat que els ajudarà a acceptar el present i a encarar el futur. La Mary sap que la flama de la seva àvia ja s’apaga. Per primer cop a la vida té la mort ben a la vora i no sap què fer-ne, de la por de no tornar a veure mai més una de les persones que més s’estima d’aquest món.

I quan la tristesa i les preguntes sense resposta ja comencen a pesar-li massa, se li apareix una noia misteriosa i li fa una proposta que li canviarà la vida. Una novel·la divertida i entranyable amb un final sorprenent, que no deixa indiferent.

Roddy Doyle (Dublín, 1958) és un escriptor, dramaturg i guionista irlandès. Doyle va estudiar Arts a la Univeristat de Dublín i va treballar com a mestre d’anglès i geografia durant molts anys, abans de dedicar-se a l’escriptura a temps complert. Actualment és reconegut com un dels escriptor irlandesos més importants.

Una de les seves novel·les per adults es va convertir en una pel·lícula musical molt popular The Commitments, dirigida per Alan Parker l’any 1991. Altres de les seves novel·les també han estat adaptades al cinema.

Les seves novel·les es caracteritzen per un gran us dels diàlegs i fer poques descripcions. Sempre les ubica a Dublín i parla de famílies de classe treballadora.

El Club de Lectura Infantil ens tornarem a trobar el dissabte 8 de juny a les 17:30h. Us esperem!

No hi ha comentaris

Bicentenari Wagner: 1813 -2013

Wagner: 1813 -2013

Avui, 22 de maig, fa 200 anys va néixer una de les figures cabdals de la història de la música tant pel bast de la seva obra com per la seva qualitat i transcendència que ha tingut en el temps: Richard Wagner.

Richard WagnerWagner (Leipzig, 1813 – Venècia, 1883) va ser una personalitat que amb la seva obra va anunciar i prefigurar un canvi radical, una mutació profunda en la manera de pensar i de sentir de tota una època. Compositor d’òpera, director d’orquestra i teòric musical, va crear el drama musical (capaç de fusionar diverses formes d’expressió artística: poesia, música i moviment, escenografia i posada en escena) i va renovar el gènere operístic ampliant l’horitzó del teatre líric en establir les bases d’una òpera alemanya en la qual l’acció dramàtica preval sobre el virtuosisme vocal.

Es va unir a l’escenografia i a l’acció escènica del naturalisme per intensificar la música i el sentit de la lletra amb l’objectiu de reforçar l’essència dramàtica de l’òpera, o la gesamtkunstwerk, la “forma total d’art” com ell mateix la definiria. Va construir la ‘casa de l’òpera’, el teatre Bayreuth Festspelhaus, al nord de Munich, on va introduir altres formes de representar i assistir al teatre.

Tot i que la seva obra abasta una producció immensa, amb desenes d’escrits, obres de teatre i centenars d’hores de música, es poden extreure unes línies centrals que permeten orientar-se per ella o, si més no, conèixer els trets més característics de la seva estètica. Intentarem mostrar-les amb tres exemples:

1) Tannhäuser (1845): Wagner tenia una inclinació natural per l’òpera, gènere que considerava ideal per transmetre la passió de la mitologia alemanya: les nissagues històriques, els grans amors, les batalles, les heroïcitats,… Un món on l’èpica impregna cada un dels moviments. El Tannhäuser és una mostra vibrant del seu primer art: complex, dens i apassionat. Enorme a la manera de Beethoven, amorós i llegendari a la manera romàntica. La lluita entre l’amor carnal i l’amor espiritual s’obren pas entre passatges musicals que semblen temples.

2) L’anell dels nibelungs (1874): la culminació de les seves passions estètiques i nacionals es produeix amb aquest projecte immens. Wagner estudià meticulosament la sonoritat de l’orquestra, ampliant-la fins a límits megalòmans, per arribar a disposar del màxim de recursos possibles. Això va fer que construís un teatre ad hoc per aquestes necessitats: la famosa òpera de Bayreuth on cada any es continuen executant les seves obres. Posseïdor d’una cultura envejable, escriptor i tradicionalista, va emprendre el projecte de musicar tota la mitologia alemanya en una obra gegantina: l’Anell dels Nibelungs, al voltant de 18 hores de música. Aquest drama musical (denominació que el mateix Wagner emprava per les seves òperes) està escrit per ell fins l’última coma: la músic, el llibret i l’escenografia són decisió d’aquest home que considerava l’òpera com l’art total. Va trigar més de 25 anys en escriure-la.

3) Parsifal (1882). Ja malalt, amb la mort rondant la seva ànima, i havent culminat la seva empresa operística principal (l’Anell dels nibelungs), Wagner es va encarar amb una vella idea: l’òpera Parsifal, que va culminar i estrenar un any abans de morir. En aquesta obra es mostra tota la saviesa contrapuntística que havia assolit al llarg dels anys i l’ús dels leitmotiv (petits temes lligats a certs personatges o moments de la trama). Es tracta d’un poema èpic medieval, o sigui una altra peça del monumental trencaclosques de tradicions germàniques que van marcar la seva estètica. L’obra té més de 4 hores de música, amb una orquestra i un cor de dimensiones, cal dir-ho, wagnerianes.

Però aquesta obra és pràcticament insondable, plena de pàgines als que val la pena tornar per conèixer-los en la seva fecunda profunditat. Tristan i Isolda, Els Mestres Cantors de Nüremberg… fites de l’orquestració que la nostra sensibilitat agrairà encantada. Sempre hi ha melodies soterrades, harmonies sorprenents, el testimoni d’un temps i d’una Europa que vetllava per una excel·lència artística arrelada en la universalitat dels mites autòctons.

És coneguda la relació que s’estableix entre la música de Wagner, el nazisme i l’antisemitisme, fet que té el seu origen en el text que l’autor va escriure sota el pseudònim Freigedank, pensamiento libre, sota el títol ‘El judaismo en la música’ i que va suposar un atac als compositors jueus. Posteriorment van ser els seus descendents els que varen cultivar la relació amb la cúpula nazi i aquesta la que va fer un ús propagandístic de la seva obra. Una obra amb voluntat universal.

També és molt coneguda la utilització que el cinema ha fet de l’obra de Wagner per ambientar els seus films. Un clar exemple és la famosa escena de la pel·lícula Apocalypse Now, dirigida per Francis Ford Coppola el 1979, en la que mentre uns helicòpters ataquen un poblat vietnamita sona la Cavalcada de les valquíries.

Però n’hi ha molts més exemples d’aquesta fructífera relació i els companys de la biblioteca Jordi Rubió de Sant Boi els han reunit en la següent notícia: BSO Richard Wagner, on es destaca la presencia de la seva música en determinats films i els diferents biòpics que s’han fet de l’artista.

La influència de la seva obra arriba arreu i, en aquest sentit, Catalunya no es queda al marge, al contrari. De fet els anys 2012 i 2013 coincideixen amb dues altres celebracions wagnerianes significatives que tenen a veure amb Catalunya i que van ser cabdals per a la història musical catalana: els 150 anys de la primera audició de música de Wagner a Catalunya i el centenari de la presentació de Parsifal al Liceu. Per tot això 25 entitats culturals de referència a Catalunya presenten un gran homenatge al compositor que consta d’activitats que es poden seguir en el següent enllaç: Bicentenari de Richard Wagner

A les Biblioteques de VNG podeu trobar gran part de la seva obra, així com molts treballs teòrics que ajuden a apropar-se a la vida i obra d’aquest gran autor:

- Richard Wagner (obra)

- Richard Wagner (sobre ell)

Igualment la Biblioteca Armand Cardona aprofita aquesta efemèride per presentar un dels darrers estudis publicats sobre aquest insigne compositor, Aspectos de Wagner de Bryan Magee, i oferir una selecció de documents:

Per l’elaboració d’aquesta notícia, a banda d’altres fonts d’informació, s’ha utilitzat la informació existent al Prestatge virtual de Música

No hi ha comentaris

Festivals d’estiu I: Primavera Sound


Demà, 22 de maig, començarà al Parc del Fòrum de la capital catalana un dels festivals amb més tradició al nostre país: el Primavera Sound. Aquest festival, que té lloc des de l’any 2001, inaugura un cicle que dedicarem al nostre BiblioBlog a un fenòmen que està en auge com és el cas dels ‘Festivals d’estiu’: Sónar (12 de juny), PopArb (27 de juny), Faraday (4 de juliol), NowaReggae (11 de juliol) i Cap Roig (19 de juliol).

Des dels seus inicis el Primavera Sound ha centrat els seus esforços en oferir noves propostes musicals de l’àmbit independent juntament amb artistes de contrastada trajectòria i de qualsevol estil o gènere, buscant primordialment la qualitat i apostant essencialment pel pop, el rock i les tendències més underground de la música electrònica i de ball.

En l’edició d’enguany, que té les entrades exhaurides i compta amb més de 150 artistes, en destaquen primeres espases del panorama internacional com els Animal Collective, Dinosaur Jr., The Postal Service, Tame Impala o Wild Nothing (dijous 24), Blur, Django Django, James Blake, The Jesus & Mary Chain o Swans (divendres 25), Band of Horses, Hot Chip, Nick Cave & The Bad Seeds o My Bloody Valentine (dissabte 26).

Pel que fa al panorama nacional també és d’allò més rellevant les propostes que es fan, amb la participació de grups com els Manel, Antònia Font, els vilanovins La Brigada, Fred i Son, The Free Fall Band o els més electrònics Hidrogenesse, John Talabot o The Suicide ol Western Culture.

També cal destacar en aquesta edició la participació d’una gran selecció dins la world music (músiques del món) formada per artistes com Omar Souleyman (Siria), Orchestre Poly Rythmo de Cotonou (Benín), Mulatu Astatke (Etiopia) i Tiraniwen (Mali).

En el cas del Primavera també ha anat guanyant cada vegada més pes la programació complementària, que en aquesta edició es nodreix amb activitats com la Fira discogràfica, la Flatstock (fira itinerant de pòsters de concerts), Minimúsica (amb l’objectiu d’apropar la música moderna i de qualitat a tots els públics i integrant als més petits dins de l’oferta musical del festival), el Saló MySpace (que dona veu a les noves propostes independents i que aquest any comptarà amb la presència dels vilanovins Tokyo Sex Destruction) o les actuacions acústiques incloses dins el cicle Primavera als Bars.

A les Biblioteques Municipals de la ciutat podeu trobar alguns dels darrers treballs dels artistes que integren aquest bast cartell. Pels més impacients us deixem la playlist del Festival on podreu gaudir amb les més de x hores de música de primera qualitat:

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »