Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per febrer, 2013

Cinquena trobada del Club de Lectura Infantil 2012-2013

El passat dissabte 23 de febrer va tenir lloc la quarta trobada del Club de Lectura Infantil de la Biblioteca Armand Cardona Torrandell.

Durant la trobada van comentar el llibre La nena nova de Marcy Rudo.
Els nens i nenes van coincidir en que els hi havia agradat. La majoria de participants al club té preferència per aquest tipus de llibres de temàtica realista, llibres que tractin temes que els hi puguin ser propers.

En aquest cas, el llibre parla de l’amistat, de les mentides i de l’assetjament escolar. Alguns nens i nenes van admetre que tractaven malament algun company de classe per ser “raro”, i la majoria no creien que fessin res mal fet. També van reconèixer que, a vegades, deien mentides, sobretot als pares, i que l’amistat era molt important per ells. Tots tenen relació amb els companys de classe fora de l’escola.

Per acabar, van parlar una mica dels Carnavals i de quines coses havien fet durant aquests dies de disbauxa.

Aquest mes llegirem Agatha Mistery: l’enigma del Faraó de Sir Steve Stevenson.

L’Agatha Mistery és una nena de dotze anys molt intrèpida i curiosa. Tot allò que li crida l’atenció ho apunta a la seva llibreta, i és que l’Agatha quan sigui gran vol ser escriptora de novel·les de detectius. No és d’estranyar que li agradi el misteri perquè les circumstàncies que l’envolten (viu en una mansió als afores de Londres i els seus pares són uns científics exploradors que viatgen a llocs remots del planeta) fan que des de ben petita tingui interès per resoldre tot allò difícil i misteriós.

L’Agatha passa molt de temps sola a la mansió, tot i que el seu majordom mister Kent i el seu gat Watson li fan companyia. Però l’Agatha no té gaire temps per a avorrir-se perquè el seu cosí Larry, la reclama moltes vegades per a ajudar-lo a resoldre misteris importants que se li presenten.

En aquesta ocasió l’Agatha i en Larry viatgen a Egipte, doncs un grup d’arqueòlegs demanen ajuda a en Larry per trobar tableta de l’època faraònica que ha estat robada. És una peça de gran valor perquè conté les indicacions per trobar una possible tomba desconeguda fins l’actualitat.

Aquest  llibre forma part d’una col·lecció de contes que ja porta cinc títols publicats. L’autor és Steve Stevenson, pseudònim d’en Mario Pasqualotto, i compta amb il·lustracions d’Stefano Turconi.

Mario Pasqualotto és un jove escriptor italià que durant més de deu anys ha escrit les històries de diversos jocs de rol per a editorials angleses i italianes, amb més de cinquanta publicacions com a editor, traductor i escriptor.
Actualment es dedica de ple a la novel·la juvenil. A més de la sèrie Agatha Mistery, també és l’autor de la sèrie Escola de pirates.

Pertany a un grup de recerca per a la formació de la identitat a través dels mètodes de la psicologia cultural i la psicologia narrativa de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat de Bolonya. El seu lema és “Cada persona és una història meravellosa.”

El Club de Lectura Infantil es tornarà a trober el proper . Us hi esperem!!

No hi ha comentaris

150è aniversari de Joaquín Sorolla

El 2013 és un any ple de efemèrides centenàries. En el món de la literatura trobem Salvador Espriu i Joana Raspall, en el de la música Wagner i en el de la pintura Munch i Sorolla, entre d’altres.

Ara parlarem del darrer, Joaquim Sorolla (1863-1923), que va néixer un 27 de febrer d’ara fa 150 anys.

Sorolla va ser un pintor valencià, conegut sobretot pel personal i acurat tractament de la llum, de línea realista. Exposà a diverses ciutat europees i americanes com Madrid, París, Londres, Roma, Berlín, Mèxic, Santiago de Xile i Chicago.

Aconseguí tal renom que la Hispanic Society de Nova York li va encarregar uns panells per a la seva seu titulats Visió d’Espanya que el mantingué ocupat del 1911 fins el 1919. Per a crear-los viatjà per tot el territori espanyol captant l’essència de les diverses terres de l’Estat.

El 1914 va ser nomenat acadèmic de la Reial Académia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid. El 2009, es va poder veure la Visió d’Espanya en una exposició al MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya).

Dues de les obres més belles d’ell són de temàtica costumista, nens i nenes a la platja, un es troba al Museo del Prado, Nens a la platja (1910) i l’altre al Museo de Bellas Artes de Asturias a Oviedo, Corrent a la platja (1908).

També és conegut pel retrat que va fer a Benito Pérez Galdós (1984). Durant molts anys, una reproducció d’aquest va estar a les mans del ciutadà en forma de bitllet de mil pessetes.

A Vilanova hi ha un Sorolla a la pinacoteca de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, La defensa del parque de Monteleón conegut popularment com El dos de maig propietat del Museo del Prado. És el quadre més gran del museu.

Amb motiu del seu aniversari, el Museu Sorolla a Madrid, que té peces del pintor de diversos períodes, organitza una xerrada titulada ‘Els amics del pintor’ els propers dies 27 i 28 de febrer. Es tractarà la trajectòria del pintor lligada a les relacions personals. Es parlarà sobre personatges com Jiménez Aranda, Mariano Benlliure, Alfons XII i Maria Eugenia, el seu amic Pedro Gil, el seu tiet Piqueres i el seu sogre Antonio García Peris, entre d’altres.

A les Biblioteques Municipals de VNG podreu trobar diversos documents relacionats amb aquest artista: Joaquín Sorolla

No hi ha comentaris

Amaníaco, recuperant el tebeo popular.

El proper divendres 1 de març, Jordi Coll, directora de l’editorial Amaníaco, visitarà la Biblioteca Armand Cardona per parlar-nos de còmics i de la seva revista. La xerrada tindrà lloc a les 18:30 a la sala d’actes de la Biblioteca.

Amaníaco, és un segell editorial fundat per autors que van ser alumnes o professionals de la Escola Joso i que van començar com editors d’un fanzine de caire humorístic, amb textos teòrics també, que va acabar orientant-se a l’edició d’historietes de joves autors espanyols.

Amaníaco va ser el títol de la publicació senyera del segell editorial des de la seva fundació com a segell faneditor l’any 1996.

En les seves tres etapes es descriu l’evolució del segell editorial: una primera etapa de 1991 a 1996, com fanzine fotocopiat; la segona etapa des de 1996, amb còmics llançats des d’impremta i durant la qual neix la col·lecció de monogràfics ‘Els impresentables de Amaníaco’; la tercera etapa ja com a segell editorial professional

Des de 2007 es publica la revista Amaníaco, editada amb llom i amb continguts en color, a la qual es va sumar la col·lecció de llibres Bliblioteca Amaníaco. Per totes aquestes publicacions han desfilat autors com: Deamo bros, Lopetegi, Juan Álvarez, Joan Tharrats, Alberto Guitián, Idígoras i Pachi, Bernal, Manel Fontdevila, Víctor Araque, Fer, jali o Jan, entre molts d’altres.

La revista va guanyar el premi a la millor revista al Saló del Còmic de Barcelona del 2009.

En aquesta tasca de recuperar els tebeos de tota la vida, Amaníaco ediciones acaba de publicar Don Talarico, una de les obres menys conegudes del barceloní Jan. Les aventures d’aquest cavaller de l’època de la Reconquesta, es van publicar fa més de 40 anys i no s’havia pogut publicar degut a la desaparició dels originals. Després d’una gran tasca de recuperació, ara podem disfrutar d’aquesta obra restaurada i revisada.

No hi ha comentaris

And the Oscar goes to…les cançons del Òscars

Ahir va tenir lloc a Los Ángeles, la gala d’entrega dels Premis Òscar.

Hem parlat d’aquests premis destacant la seva vessant més literària, però no hem parlat de la música i cada any es premien dos categories: millor banda sonora i millor cançó original. Aquest premi recompensa els compositors (musica) i lletristes d’una cançó escrita per a una pel·lícula.

Al llarg de la història dels premis només han guanyat l’Òscar a la millor cançó, dotze compositores. La primera va ser Dorothy Fields, lletrista de The Way you look tonight (música de Jerome Kern) cantada per Fred Astaire a la pel·lícula Swing Time. La darrera ha estat la jove cantant britànica Adele, guanyadora d’aquesta edició amb la canço Skyfall, que pertany a la banda sonora original de la darrera pel·lícula de la saga James Bond, Skyfall.

Una altra curiositat és que només han estat guanyadores d’aquests premis tres cançons en llengües estrangeres: Ta Paidia toy Peiraia d’en de la pel·lícula del mateix títol; Al otro lado del río de Jorge Drexler de la pel·lícula Diarios de motocicleta i Jai Ho de A. R. Rahman i Gulzar i que formava part de la banda sonora de la pel·lícula Slumdog millionaire.

Al llarg de 8 dècades de premis hi ha hagut guanyadors per tots els gustos. Durant les dècades dels ‘40, ‘50, ’60 i ‘70, les pel·lícules nominades provenien de pel·lícules musicals i en general no eren populars entre el públic menys especialitzat.

Els anys ’80 van suposar un canvi en aquest sentit i la majoria de guanyadores van ser cançons pop i balades pertanyents a  pel3lícules més representatives de l’època com Top Gun, Dirty Dancing, Oficial y caballero, Flashdance o Armas de  mujer.

Als ’90 hi va haver un domini absolut de Disney, que va guanyar en cinc ocasions el premi a la millor cançó amb les pel·lícules La bella i la bèstia, Aladí, El Rei Lleó, Pocahontas i Tarzan.

A la playlist que hem preparat al compte d’Spotify de les Biblioteques Municipals de VNG, trobareu recopilades totes les cançons guanyadores del premi Òscar a la millor cançó original a la història d’aquests premis.

Esperem que us agradi!

No hi ha comentaris

‘Les relacions perilloses’ de Pierre Choderlos de Laclos

Les relacions perilloses ens explica les fredes i cíniques maquinacions de dos nobles avorrits: el vescomte de Valmont i la Marquesa de Merteuil.

Antics amants, la marquesa, cansada de sentir en Valmont ventar-se de les seves conquestes, desafia Valmont a una virtuosa dona casada, Madame de Tourvel. Sorprenentment, Tourvel, d’entrada, es resisteix als encants del vescomte, cosa que encara excita més al llibertí.

D’altra banda, un antic amant de la marquesa ha decidit casar-se amb una innocent jove educada a un convent, Cecile de Volanges. La marquesa, trama un pla per què la noia s’enamori d’un jove cavaller, Danceny, però la mare de la noia descobreix l’inici de les relacions i talla la història d’amor d’arrel. Aleshores, Madame de Tourvel proposa Valmont que sedueixi la jove.

El vescomte és nega, però en esbrinar que la mare de Cecile està parlant malament d’ell a Madame de Tourvel, decideix agafar “l’encàrrec” de la marquesa.

Al llarg de l’obra les dues intrigues es barregen. El que d’entrada sembla un joc de seducció, acabarà amb una gran rivalitat i un desenllaç sorprenent.

Pierre Choderlos de Laclos(1741-1803) va ser un escriptor i militar francès.

L’any 1760 va entrar a l’exèrcit i va escalar posicions molt aviat. Ansiós per entrar en combat s’incorpora a les Brigades de les colònies, però el Tractat de París, signat l’any 1973, posa fi a la Guerra dels Set anys. En vista d’això, el jove Laclos es veu obligat a oblidar les seves ambicions bel·licistes i a conformar-se amb la tediosa vida de la guarnició. Nomenat capità el 1771, va romandre durant disset anys en l’armada, per a ocupar el seu temps, se submergeix en la literatura i en l’escriptura.

La seva obra més coneguda és aquesta. Les relacions perilloses és una de les obres mestres de la literatura galant del segle XVIII, que descriu les intrigues de l’aristocràcia.

A finals dels anys ’80 es van estrenar dues adaptacions cinematogràfiques de la novel·la.

Las amistades peligrosas (1988) va ser dirigida pel realitzador britànic Stephen Frears i amb guió de Christopher Hampton. John Malkovich va interpretar al seductor Valmont, Glenn Close a la fascinant Marquesa de Merteuil i Michelle Pfeiffer a la innocent Madame de Tourvel, víctima dels jocs i manipulacions de Valmont i Merteuil.

Valmont (1989) va ser dirigida pel realitzador Milos Forman amb guió de Jean Claude Carrière. En aquest film Valmont va ser interpretat per Colin Firth, la Marquesa de Merteuil per Annete Bening i Meg Tilly va donar vida a la dolça Madame de Tourvel.

Podeu descarregar-vos la fitxa clicant en el següent enllaç: Les relacions perilloses – Pierre Choderlos de Laclos

El Club de Lectura d’Adults de la Biblioteca Armand Cardona comentarem aquesta lectura el 23 de març a les 17h. Esteu convidats a participar-hi!

7 comentaris

Els premis Òscar més literaris

El proper diumenge dia 24 de febrer, la ciutat de Los Ángeles es tornarà a vestir de gala per acollir la vuitanta cinquena edició dels Premi Òscar a les millors pel·lícules de l’any.

Enguany, moltes de les nominades a millor pel·lícula estan basades en novel·les o assaigs.

La vida de Pi del realitzador xinès Ang Lee, està basada en la novel·la homònima de l’escriptor canadenc Yann Martel. Es tracta d’una novel·la fantàstica que ens explica l’aventura d’un jove hindú, Piscine “Pi” Molitor Patel, que indaga sobre l’espiritualitat i la religió durant els 227 dies que ha de compartir un bot amb un tigre de Bengala després que el seu vaixell naufragui a l’Oceà Pacífic.

La pel·lícula d’Steven Spielberg sobre la figura Lincoln pren com a font de documentació l’assaig Team of Rivals: The Political Genius of Abraham Lincoln, de Doris Kearns Goodwin, encara inèdit en castellà. La pel·lícula es centra en els darrers dies de la Guerra Civil Americana, en el moment en que Lincoln vol aprovar l’esmena per abolir l’esclavitud.

Argo, la gran favorita, és basa en la història real d’un ex-agent de la CIA, Tony Méndez que va participar en l’operació per rescatar sis diplomàtics a l’ambaixada des EEUU a Teheran, ocupada per seguidors de l’Ayatolá Jomeini l’any 1979. La pel·lícula, dirigida per Ben Affleck, adapta parcialment el llibre homònim escrit pel propi Méndez i editat a Espanya per RBA.

La sorpresa de l’any ha estat El lado bueno de las cosas. Aquesta pel·lícula adapta el llibre de Matthew Quick, Un final feliz, reeditat l’any passat per Debolsillo. Ens explica la història de Pat, que ha passat vuit mesos reclòs a una institució mental i que torna a viure amb els seus pares. Pat vol recuperar la seva vida, i en aquest camí es creua Tiffany, una jove amb el cor trencat i alguns problemes mentals.

Pel final deixem l’adaptació més coneguda, Els miserables de Victor Hugo. En aquest cas la pel·lícula adapta el musical estrenat a Londres l’any 1985 i ens explica la història de Jean Valjean, un ex-presidiari convertit en un ric home de negocis a la França de començament dels segle XIX que, malgrat voler reintegrar-se a la societat ajudant a la jove Cossete, filla de la Fantine, una bona dona caiguda en desgràcia, es perseguit sense descans pel temible inspector Javert.

Destaquem també que Béstias del sur salvaje es tracta d’una adaptació lliure de l’obra teatral Juicy and delicious de Lucy Alibar. Òpera prima del realitzador nord-americà Benh Zeitlin, compta amb Alibar com a co-guionist, i ens explica la fantàstica història de la Hushpuppy, una nena que viu junt amb al seu pare a un remot lloc del món. Quan el seu pare cau malalt, la natura embogeix, el nivell de les aigües s’eleva i els animals salvatges tornen de les seves tombes.

Si voleu més informació sobre adaptacions literàries, el Prestatge Virtual de novel·la de la Biblioteca Virtual de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona ha preparat un especial de pel·lícules inspirades en llibres que han guanyat un Premi Òscar.

No hi ha comentaris

Otfried Preussler

Otfried Preussler va morir ahir a l’edat de 90 anys.  Autor de capçalera  de la literatura infantil en Alemany, va néixer a Reichenberg, Txecoslovàquia, en el si d’una família de la minoria alemanya i va escriure les seves primeres narracions als dotze anys.

El 1949 es va establir al sud d’Alemanya, on va començar els estudis per ser mestre. Simultàniament va treballar com a periodista i com a autor per a programes de ràdio infantils.

El seu primer èxit editorial el va assolir el 1956 amb El petit follet de l’aigua(Noguer i Caralt). Un any més tard va aparèixer La petita bruixa, llibre de gran popularitat a Alemanya, no només com a conte sinó també en les seves diverses versions per a teatre, ràdio i animació.

 

A finals dels anys ’80 a Espanya es va poder veure a televisió. L’adaptació va anar a càrrec del mestre de l’animació txec Zdenek Smetana.

El 1972, Preussler va guanyar el Premi Alemany de Literatura Juvenil per la seva novel·la Krabat, la història d’un orfe que aprèn simultàniament l’ofici de moliner i la màgia.

L’any 2008 es va estrenar una pel·lícula basada en aquesta novel·la. A Espanya es va titular Krabat y el molino del diablo. Compta amb la participació de l’actor alemany d’origen català, Daniel Brühl.

La seva obra literària, com a escriptor, narrador i il·lustrador d’històries  iniciada l’any 1950, es caracteritza per la presència constant d’un humor suau i una ironia sempre mesurada.

Les obres d’Otfried Preussler traduïdes al català són: El bandoler Setcoltells, Les aventures de Vània el forçut, Horbe, el del gran barret, Horbe i el seu amic, Llegenda de l’unicorn, Nosaltres, els de Vilaximpleta, El petit fantasma, El petit follet de l’aigua i La petita bruixa.

A la Sala Infantil de la Biblioteca trobareu una  exposició de fons amb els documents disponibles d’aquest autor. També podeu consultar el catàleg de les Biblioteques Municipals de VNG: Otfried Preussler

No hi ha comentaris

Alfred Hitchcock

El passat 1 de febrer es va estrenar al nostre país la pel·lícula que el realitzador Sacha Gervasi ha rodat sobre la figura de l’anomenat mestre del suspens, Hitchcock.

Per aquest motiu, la Biblioteca Armand Cardona dedica un racó de l’espai del cinema a aquest realitzador anglès. Durant el mes de febrer podreu trobar exposats un recull de documents relacionats amb aquest mite del cinema.

També hem elaborat una fitxa amb informació sobre aquest gran director. Trobareu biografia, filmografia destacada i altra informació d’interès.

Podeu descarregar la fitxa aquí: Febrer amb Hitchcock

Hitchcock es centra en la producció i rodatge de la pel·lícula Psicosi. Protagonitzada per un Anthony Hopkins molt caracteritzat, ens mostra l’especial relació del director amb la seva dona i col·laboradora, Alma Reville, interpretada per Helen Mirren.

Sembla que Hitchcock està de moda, doncs recentment també s’ha estrenat una coproducció entre els canals de televisió britànic i nordamericà, BBC i HBO, titulat The girl, on parla del brutal assetjament que va rebre l’actriu Tippi Hedren per part de director durant el rodatge de Els ocells.

Alfred Hitchcock (1899-1980) és considerat un dels millors directors de cinema de tots els temps, malgrat no haver rebut mai un Premi Òscar.

Després d’una carrera d’èxit al seu país natal en l’època del cinema mut i al començament del cinema sonor, Hitchcock s’instal·la a Hollywood. En el transcurs dels seus aproximadament seixanta anys de carrera, realitza més de cinquanta llargmetratges, alguns dels quals es troben –tant pel seu èxit de públic com per la seva rebuda i la seva posterior crítica– entre els més importants del setè art, com per exemple Els trenta-nou graonsNotorious, La finestra indiscreta, Vertigen (D’entre els morts), Perseguit per la mort o Els ocells.

Pioner de nombroses tècniques en el gènere del thriller, Hitchcock és considerat com un dels realitzadors més influents en l’aspecte estilístic, que instal·la les nocions de suspens i de MacGuffin en l’univers cinematogràfic. Els seus thrillers sovint es caracteritzen per una hàbil combinació entre tensió i humor.

Els seus temes recurrents són la por, la culpabilitat i la pèrdua d’identitat; un altre tema que es troba freqüentment a les seves obres, amb algunes variacions, és el de l’innocent perseguit. Dotat d’altra banda d’un sentit agut de l’autopromoció –sobretot mitjançant els seus cameos–, Hitchcock continua sent avui en dia una de les personalitats del segle XX més conegudes arreu del món.

Us deixem amb el tràiler de la pel·lícula.

No hi ha comentaris

Actuació dels Pinker Tones a la Biblioteca Armand Cardona Torrandell

El passat dissabte, 16 de febrer, la Biblioteca Armand Cardona va acollir la presentació del llibre-cd Rolf&Flor, obra dels barcelonins The Pinker Tones.

La presentació, que va tenir un gran èxit de públic, va córrer a càrrec de Mister Furia i Dj Niño, que varen interpretar varis dels temes que composen aquest llibre infantil: Me llamo Rolf, Un Señor calvo, Helado,… tancant la seva actuació amb la interpretació del tema Ukelele.

Rolf&Flor o Flor&Rolf, ens apropa a la història de Rolf, un nen de Barcelona, i Flor, una nena de Nova York, que tenen vides paral·leles sense saber-ho. Quan es coneixen descobreixen que són ànimes bessones i comparteixen vàries coses que els fan especials: l’entrepà de pernil, mostassa i “pepinillo”, un cactus verd com a millor amic… i un avi que toca l’ukelele!!

Aquest llibre-disc, a més de la col·laboració amb l’il·lustrador Miguel Gallardo, autor de María y yo, també compta amb la participació destacada de varis cantants de la talla de Mimi Miller (Flor en la versió anglesa), Albert Pla o David Brown, i també del vilanoví Juzz Ubach (Josep Serrado) amb el seu piano en un dels temes de l’enregistrament.

Es tracta d’una lectura molt recomanable, sobretot per compartir entre pares i fills. Una experiència que inclou una part didàctica (combinant la lectura en castellà amb l’anglès) i una lúdica d’allò més distreta, especialment si la lectura s’acompanya amb l’audició dels temes.
Una actuació especial per una història especial!

No hi ha comentaris

‘Orgull i prejudici’ de Jane Austen fa 200 anys

La primera edició d’aquesta obra clàssica de la literatura, es va publicar a finals de gener de 1813. En aquell moment Jane Austen, la seva autora, tenia 37 anys, però la novel·la la va escriure amb només vint, la mateixa edat que té la seva protagonista, l’Elizabeth Bennet.

Dos segles després de la seva publicació, Orgull i prejudici ha esdevingut el llibre més popular de l’autora. És el que es gaudeix amb més facilitat arran del seu to de comèdia de bon humor, per la seva alegre protagonista i pel seu desenllaç de somni.

La història té lloc en un entorn rural i comença quan la mansió de Netherfield Park és llogada pel jove Senyor Bingley. Aprop, viuen les quatre germanes Bennet, que degut al moviment de gent que comporta la reobertura de la casa, coneixeran quatre joves que podrien ser quatre futurs marits, cosa que alleugraia la precària situació econòmica de la família.

Elizabeth, és la més intel·ligent i vital de les germanes. De seguida sorgeix química entre ella i el Sr. Darcy, íntim amic d’en Bingley, però tots dos actuen de forma orgullosa, ja que en Darcy menysprea a la família d’Elizabeth per trobar-la massa vulgar, especialment la mare de la jove. Però l’Elizabeth és forta i sap defensar-se del atacs d’en Darcy amb humor i ironia, això sí,  sense transgredir les normes socials. A continuació, tenen lloc una sèrie de crisis i confrontacions que ajuden a mantenir viu el ritme de la novel·la fins arribar al final feliç.

Jane Austen (Hampshire, Anglaterra 1775-1817) era la petita d’una família de set de germans. Sempre va mantenir una relació molt estreta amb la seva única germana, Cassandra. Gràcies a la intensa correspondència que van mantenir al llarg de la seva vida es com s’ha pogut traçar un perfil més acurat de la vida de l’escriptora.

La vida de l’escriptora es molt similar en alguns aspectes a la de les protagonistes de les seves històries. La seva família era humil, però no pobre. Ella va gaudir d’un alt nivell d’educació i la seva vocació literària sempre va ser recolzada pels seus pares i germans Va rebre alguna proposta de matrimoni, però va refusar-les. Va morir als 41 anys d’una malaltia, tot i que hi ha diversitat d’opinions sobre si va ser tuberculosi o càncer de mama.

Les seves novel·les van tenir una tèbia acollida en el moment de la seva publicació, però la seva penetrant anàlisi de la societat de l’època, unida al seu magistral ús del la narració indirecta i de la ironia la va convertir en una de les novel·listes més influents i estimades del segle XIX.

Al catàleg de les Biblioteques Municipals de VNG podreu trobar moltes més obres d’aquesta autora: Jane Austen

Trobareu més informació a l’especial que ha preparat el Prestatge de Novel·la a la Biblioteca Virtual de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona.

L’any 2005, el realitzador britànic Joe Wright va filmar una bona adaptació de la novel·la. Us deixem amb el tràiler de la pel·lícula.

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »