Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per març, 2012

Oniris, una novel·la juvenil de Susana Peix

OnirisAvui divendres, 30 de març, surt a la venda el debut en el món de la novel·la juvenil de la Susana Peix, Oniris.

La Bertha és una estudiant de Psicologia que no passa un bon moment. La seva mare acaba de tenir un accident de cotxe i des de fa algun temps, quan dorm, sent el seu interior com alguna cosa estira d’ella per traslladar-la a un món paral·lel. I en un dels seus viatges esbrina que algú la està buscant.

En Víctor és un jove geòleg que viu a Johannesburg. La desaparició del pare de la Júlia, la seva professora de bikram ioga desencadenarà una sèrie d’esdeveniments pels quals haurà de buscar una explicació…i acabarà descobrint el món dels viatges astrals.

Dues històries paral·leles amb diversos nexes d’unió que el lector anirà descobrint al llarg de la lectura.

L’autora juga amb el que sap cadascun dels personatges i el que sap el propi lector, aconseguint mantenir la intriga i el misteri fins a l’últim instant…

Susana PeixSusana Peix (Barcelona, 1969) és gemmòloga especialitzada en diamant i pedra de color i sintètica i diplomada en Biblioteconomia i Documentació per la Universitat de Barcelona (UB).

Actualment treballa com a bibliotecària responsable de la secció infantil a la Biblioteca Armand Cardona Torrandell de Vilanova i la Geltrú. Compagina aquesta feina amb l’escriptura i ja ha publicat vuit llibres infantils.

Ha guanyat diversos premis incloent el Premi Mercè Llimona de literatura infantil il·lustrada 2011 pel seu conte Xamae.

La Susana també esta involucrada al món editorial i és membre de l’equip de la Col·lecció Ginjoler i Carambuco Cuentos, una iniciativa pionera en adaptar contes al llenguatge dels signes de l’editorial vilanovina El Cep i la Nansa.

Un dels seus darrers projectes és el programa de Radio Cubelles, Més content que un gínjol. Es tracta d’un programa dedicat a la Literatura infantil i Juvenil, als personatges de contes i de la història, activitats literàries i esdeveniments relacionats.

Adreçat a tot el públic en general i en especial als més petits de la casa.
 

Què és diu d’Oniris a la xarxa?

Ressenya al bloc Voces de las dos orillas

Ressenya al web Alas de papel

Podeu seguir totes les novetats sobre la novel·la al bloc d’Oniris i al twitter!

Trobareu el llibre llibre a la Biblioteca i també a totes les llibreries de la ciutat!

Us deixem amb el trailerbook de la novel·la.

No hi ha comentaris

Tercera trobada del club de lectura infantil

El passat dissabte 24 de març va tenir lloc la tercera trobada del club de lectura infantil de la Biblioteca Armand Cardona.

Club de Lectura Infantil

Durant aquest mes els membres del club van llegir El secret de Mertixell de Vicent Enric Belda. Podeu veure informació relacionada sobre aquest llibre aquí.

A continuació detallem algunes de les coses que van comentar sobre els llibre.

Tots van dir que no els hi havia agradat gaire, se’ls havia fet una mica pesat i durant la trobada vam acabar parlant d’altres temes, alguns relacionats amb la temàtica del llibre.

Els pares de la Meritxell treballen fóra de casa i ella viu amb els tiets. Els nens i nenes van dir que no els agradaría viure separat dels pares, sobretot de les mares, doncs deien que sense elles sempre hi ha més desordre a la casa!

També van comentar que tampoc els agradaria viure una aventura com la de la Meritxell, sobretot perquè el pare de la Meritxell sacrifica el que més estima, la nena, per poder fer un descobriment molt important.

Aquest mes llegirem dos llibres:

L’arbre de la canyellaL’arbre de la canyella d’Anna Cabeza.

La Rut és la protagonista d’una història plena de bones olors (del restaurant tradicional del pare i l’àvia, del restaurant indi de la veïna amiga del costat, del record de la mare absent) i bones amigues, de contrastos de famílies diferents, de moments amargs i moments dolços, de situacions dures i situacions tendres. Això sí, no hi falta el pessic de sal de l’humor.

És un llibre realista de lectura senzilla però amb un contingut molt interessant.

Què m’està passant?Què m’està passant? de Marc Parrot i Eva Armisén

Què m’està passant? és la pregunta que ens fem quan sentim quelcom per primera vegada o no sabem reconèixer allò que sentim.

Aquest llibre ens parla d’emocions quotidianes com la ràbia, la vergonya o la por, des del punt de vista de qui les està sentint i hi reflexiona.

És un llibre de poesia i les il·lustracions, molt simples, ajuden a comprendre millor els textos. El llibre va acompanyat d’un CD musical. Val la pena escoltar-lo.

El Club de Lectura Infantil de la Biblioteca Armand Cardona comentarem aquestes lectures el dissabte 21 d’abril a les 17:30h. Us esperem!!!

Us deixem amb un vídeo on en Marc Parrot i l’Eva Armisén parlen del seu llibre.

No hi ha comentaris

‘L’onada’, una novel·la gràfica d’Stefani Kampmann basada en la novel·la de Morton Rhue

L’onadaAquest mes els membres del club de lectura llegiran la novel·la gràfica L’Onada

Aquest còmic està inspirat en la novel·la del mateix títol de Morton Rhue. Aquest autor recreà de manera novel·lada el telefilm americà La Tercera Onada, rodat el 1981 i basat en un llibre escrit per William Ron Jones.

Al seu llibre el professor Jones explica un experiment escolar portat a terme en un institut de Palo Alto, Califòrnia, l’any 1969.

El professor Ros va voler explicar als seus alumnes de secundària que ni les societats lliures son immunes a l’atractiu de les ideologies autoritàries ja que no entenien com els alemanys havien permès al partit nazi exterminar milions de jueus.

L’experiment va consistir en instaurar una forta disciplina i un important sentiment de pertinença a un grup als seus alumnes, dia a dia, durant una setmana. Primer va ser seure correctament, després fer les preguntes a classe d’una determinada manera, assignar tasques als alumnes, fer una salutació semblant a la dels nazis…poc a poc es van unir al moviment alumnes d’altres classes i el professor va decidir acabar l’experiment, doncs estava perdent el control.

La novel·la d’en Rhue va ser adaptada al cinema l’any 2008 per el realitzador alemany Dennis Gansel.

Morton RhueMorton Rhue, més conegut pel seu pseudònim Todd Strasser, va néixer l’any 1950 a Nova York. 

Els anys de la seva primera joventut van coincidir amb la revolució social dels anys 60. Va viatjar fent autoestop per Europa i Amèrica, va viure un temps en una comuna a Virgínia i un temps a Europa fent de músic de carrer.

Durant aquest temps va escriure cançons i poemes, un diari personal i moltes cartes als seus amics dels Estats Units. Quan va tornar a casa seva, va estudiar literatura i escriptura creativa a la Universitat.

Stefani KampmannVa treballar com a periodista a diferents diaris locals de Nova York. L’any 1978 va publicar la seva primera novel·la, i des d’aleshores ha publicat més de 120 llibres per joves i ha rebut molts premis.

Stefani Kampmann és de Berlin. Va estudiar disseny d’interiors, disseny teatral i disseny gràfic a l’Escola Superior de Hannover i en la Nottingham Trent University (Gran Bretanya). Després de concloure els seus estudis ha centrat la seva carrera professional en el disseny gràfic. L’Onada és la seva primera novel·la gràfica.

El Club de lectura per a nois i noies de la Biblioteca Armand Cardona es reunirà per comentar aquest llibre el dissabte 21 d’abril a les 17 h. Us esperem!!!

Us deixem amb el tràiler de la pel·lícula:

No hi ha comentaris

Dia Internacional del Teatre

teatreprincipal.jpegAvui 27 de març es celebra el Dia Internacional del Teatre.

El teatre és una art escènica relacionada amb l’actuació i la representació d’uns esdeveniments, que consta de representar una història fictícia que protagonitzen un o més personatges en un lloc i un temps concret i davant d’un públic. S’utilitzen elements com els discursos i els diàlegs, els gestos, l’escenografia, la música, el so i l’espectacle. És també el gènere literari que comprèn les obres concebudes en un escenari i davant d’un públic.

principal-equipament.jpgEl Teatre Principal és l’equipament per a les arts escèniques de més rellevant de la nostra vila. Va ser construït l’any 1835, després de La Sala. La documentació de l’època narra els orígens i finalitat de l’edifici.
Cal destacar que el Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú, juntament amb els teatres de Reus, Mataró, Terrassa, Sabadell i Granollers, entre d’altres capitals de comarca, va ser un dels membres fundadors i promotors del Consorci de la Xarxa de Teatres Públics de Catalunya. Aquest organisme va impulsar una significativa línia de cooperació entre poblacions que, amb el suport del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, suposà la prefiguració de les posteriors actuacions en el camps del foment i la difusió en l’àmbit de les arts escèniques arreu del territori.
Reinaugurat al 2009 després de romandre tancat uns anys per a la seva remodelació manté una programació estable.

A la nostra biblioteca trobareu un centre d’interès sobre Arts escèniques a la sala d’adults. Aquest racó inclou a més dels documents relacionats amb el teatre com història o representacions teatrals d’altres com dansa, circ o música…

Us deixem amb una mostra de Música i dansa al Teatre Principal (Setmana Cultural 2011):

No hi ha comentaris

3r CONCURS INFANTIL DE PUNTS DE LLIBRE

Amb motiu de la Diada de Sant Jordi i del Dia Internacional del Llibre Infantil (2 d’abril) a Biblioteca Armand Cardona Torrandell, convoca el 3r Concurs Infantil de punts de llibre.

Bases del 3r Concurs Infantil de Punts de LlibreBASES DEL CONCURS

Participants:

• Podran prendre part en el concurs les nenes i nens de 1r a 6è de primària.

Tema:

• El cavaller de la llegenda de Sant Jordi. 

Tècnica i format:

• Cartolina blanca mida 5×18  il·lustrada només per una cara.

• S’acceptaran obres elaborades amb pintura o dibuix, però no s’admetran punts de llibre amb imatges animades, lletres en relleu o retoladors fluorescents.

Presentació:

• Cada participant podrà presentar només un punt de llibre i ha de ser una obra inèdita.

• El termini de lliurament serà del 2 al 30 d’abril del 2012 a la Biblioteca Armand Cardona i s’ha d’entregar al personal de la Biblioteca.

• El punt de llibre s’haurà de presentar dins d’un sobre.

• A dins d’aquest sobre s’inclourà: el punt de llibre amb el pseudònim de l’autor anotat al darrera i un sobre més petit i tancat (on consti ben visible el  pseudònim) a dins del qual hi constaran les dades personals (nom, cognom, edat,  adreça, telèfon, escola, curs i correu electrònic en cas de tenir-lo).

Jurat:

El jurat estarà format per les següents persones:

• Carles Hernàndez: dissenyador gràfic i il·lustrador.
• Lluïsa Fargas Contreras: col·leccionista de punts de llibre.
• Ricard Sas Filella: responsable de Màrqueting i Comunicació de l’editorial Baula.
• Aida Moral: treballadora de la Biblioteca i membre de l’equip de la sala infantil.

Lliurament del premi:

• El lliurament del premi tindrà lloc el dissabte 16 de juny a les 12h, al finalitzar l’Hora del Conte. També es podrà consultar el resultat a través de la web de la Biblioteca.

• El premi consistirà en un lot de llibres i la impressió del punt de llibre per a la diada de Sant Jordi del 2013.

Exposició:

• Un cop feta una selecció dels punts de llibre presentats es farà una exposició que es podrà visitar a la sala infantil de la Biblioteca del 21 de maig al 25 de juny.

Podeu descarregar les bases aquí: Bases del 3r Concurs Infantil de Punts de Llibre

Trobareu més informació al web de la Biblioteca.

No hi ha comentaris

‘Matar un rossinyol’ de Harper Lee

Matar un rossinyolAquesta història transcorre durant un període de tres anys a un poble fictici d’Albama, Mycomb, durant l’època de la Gran Depressió. La narradora és l’Scout Finch, una nena de sis anys que viu junt amb el seu germà Jem i el seu pare Atticus Finch, un advocat honest i fidel als seus principis.

A l’Atticus li encarreguen defensar en Tom Robinson, un home negre acusat de violar una dona blanca. L’Atticus està convençut de la innocència del seu client, però es veurà atrapat en una espiral de xenofòbia i racisme.

D’altra banda, els fills de l’Attiucs, junt amb el seu amic Dill, que han après del seu pare a no jutjar a ningú per la seva aparença fan amistat amb un personatge marginat de la ciutat, Boo Radley, que també tindrà un paper important en la trama de la novel·la.

La novel·la està parcialment basada en les pròpies vivències de l’autora durant la seva infància, concretament en un fet que va succeir prop de la seva ciutat l’any 1936.

El personatge d’Scout està inspirat en ella mateixa i el de l’advocat en el seu pare, tot i que també hi ha un petit homenatge a la seva mare, anomenada Finch de soltera.

Harper Lee (Monroeville, Alabama, 1926) va néixer dins una família acomodada i entre els seus avant-passats trobem el General Robert E.Lee, cap de l’exèrcit Confederat durant la Guerra Civil dels Estats Units. El seu pare era advocat i durant uns anys va senador de l’estat d’Alabama. Un dels seus millors amics durant l’infància va ser l’escriptor Truman Capote.

Harper Lee

Harper va estudiar dret a l’Universitat d’Alabama però a principis dels anys ’50 es va traslladar a Nova York per convertir-se en escriptora. Durant anys treballà en una companyia aèria.

A finals de la dècada trobà un agent i conseguí publicar la seva novel·la l’any 1960. Ben aviat, l’obra es convertí en tot un èxit de vendes i de crítica.

Matar un rossinyol va guanyar el Premi Pulitzer l’any 1961 i va ser adaptada al cinema pel realitzador Robert Mulligan. La pel·lícula, rodadada l’any 1962 amb l’actor Gregory Peck interpretant l’Atticus Finch, va guanyar tres premis Òscar, entre ells el de millor actor i millor guió adaptat.

Després de l’edició de la novel·la tornà a la seva ciutat natal i no ha tornat a publicar. Ha escrit alguns assajos i articles però viu retirada de l’escena pública i no concedeix entrevistes.

Podeu descarregar-vos la fitxa clicant en el següent enllaç: Matar un rossinyol de Harper Lee

El Club de Lectura d’Adults de la Biblioteca Armand Cardona comentarem aquesta lectura el dissabte 21 d’abril a les 17:30h. Esteu convidats a participar-hi!

Us deixem amb l’escena més emblemàtica de la pel·lícula.

5 comentaris

The Oldians omplen l’Auditori de ritmes jamaicans i jazzístics

The Oldians

The Oldians, un septet barceloní que interpreten el que ells anomenen Jamaican Jazz, una combinació entre jazz i música jamaicana que no deixarà ningú indiferent, presenten aquest dissabte, 24 de març, a partir de les 20h a l’Auditori Eduard Toldrà el seu darrer treball: Wandering souls.

La seva música és el punt de trobada de dos camins musicals inequívocament connectats. D’una banda, el The Oldians (logo)so original de les seccions rítmiques de l’època daurada de la música jamaicana (les dècades dels 60’s i 70’s, on regnaven el shuffle, l’ska, el rocksteady i el reggae). De l’altra, el discurs jazzístic traçat des de la guitarra elèctrica, els teclats i el saxofon; que permeten crear al grup un so personal i autèntic.

La unió d’aquests elements permet al septet oferir una fotografia musical farcida de bon groove que podem qualificar com a petita i distingida delicatessen musical. The Oldians destaca per la versatilitat en la formació i el repertori, apostant pels clàssics del jazz, de la música popular de mitjans de segle XX i d’autors jamaicans.

The Oldians, nascuts a Barcelona la primavera de 2001, s’encomanen, des de la seva fundació, als sons més primitius de la música jamaicana i a la seva relació amb el llenguatge del jazz; el que ells anomenen jazz jamaicà. Després d’un parèntesi a partir del 2003, reprenen l’activitat el 2008 i des de llavors ja són 3 els treballs que han editat:
- Old secrets (2008)
- Art of seduction (2010)
- Wandering souls (2011)
Les seves actuacions en directe no són abundants però la solvència, qualitat i bon fer es mantenen inalterables sigui quin sigui el format del line-up (de quartet a septet), el caire de la programació (del petit club al vermut de terrassa, passant pels grans festivals) o el perfil del públic.

The Oldians en directe

La banda, que tenen un nom fàcilment relacionable amb altres formacions clàssiques jamaicanes com ara The Jamaicans o The Melodians, explica aquesta similitud de la següent manera: “tot i que la traducció literal no existeix, varem decidir posar aquest nom perquè som amants de la música i el so antic […] es tracta d’un detall amb a tantíssimes bandes jamaicanes que utilitzaven aquesta terminació en el seu nom, tot i que en el nostre cas es tracta més bé d’un adorn”. Es declaren oberts a molts estils musicals que poden interessar als diferents membres del grup més enllà dels provinents de l’escena jamaicana, com poden ser el Latin, la Bossa o, fins i tot, grans clàssics del pop del segle XX com ara els Beatles.

Podeu anar gaudint els ritmes jamaicans de The Oldians amb aquesta actuació  a la Sala Stroika de Manresa durant la gira de presentació del seu darrer treball: Art of seduction

No hi ha comentaris

‘Els senyor B, la vedette i les restes del naufragi’ de la mà de Cabaret Misèria

Aquesta setmana la Biblioteca us presenta com a novetat musical un dels darrers descobriments que ens ha arribat; es tracta del grup egarenc (amb participació vilanovina) Cabaret Misèria que recentment ha presentat el seu treball de debut que porta el curiós títol El senyor B, la vedette i les restes del naufragi.

Cabaret misèria

Aquest disc, que conté dotze temes d’allò més heterogenis i amb multiplicitat de registres, el varen presentar al Teatre Alegria de Terrassa el passat 25 de febrer. Amb referències de diferents estils, com ara el swing, el jazz i el rock, les influències del grup son molt diverses i van des de Tom Waits a Edith Piaf, passant per Angel Pavlosky, The Police o el propi Sisa.

La singularitat de la banda es deu a la seva teatralitat, que troba la màxima expressió en uns directes acollidors i potents. El Cabaret Misêria fa El senyor B, la vedette i les restes del naufragicançons, instants musicals que presenta en forma d’històries explicades per personatges vinguts d’arreu. La singularitat de la banda es deu a la seva teatralitat, que troba la màxima expressió en uns directes sorprenentment acollidors i potents. La bellesa del seu llenguatge rau en la claredat a l’hora de posar el dit a la llaga, la divertida cruesa de la bogeria.
Tal i com diuen els membres de la banda, en aquest cabaret “s’hi troba allò que voldries trobar en aquell antro on voldries perdre’t de tant en tant, aquella gent rara que igual no és tan rara, rara com nosaltres o com tu, històries sense pena ni glòria, un cabaret. [....] Històries de mags, d’actrius que han perdut una mica la xaveta. Hi ha històries d’amor, evidentment, i també tenim vedettes”.

Cabaret misèria en directe

 Aquest nou enregistrament ja el podeu trobar a la Biblioteca Armand Cardona Torrandell:

- Els senyor B, la vedette i les restes del naufragi Cabaret misèria (2012)

Us deixem amb l’actuació prèvia a la presentació del seu disc al programa Som aquí de TerrassaTV:

No hi ha comentaris

Ciutats de llibre: Nova York

Capcelera

Aquest mes de març el cicle Ciutats de llibre el dediquem a la ciutat que mai dorm, la gran poma…Nova York, amb dues obres que van marcar una època: El vigilant en el camp de sègol (1951) de J.D. Salinger i Annie Hall (1977) de Woody Allen.

El vigilant en el camp de sègolEl vigilant en el camp de sègol de J.D.Salinger.

Aquest llibre ens explica les peripècies de l’adolescent Holden Caulfield a la ciutat de Nova York durant els dies previs a Nadal, després de ser expulsat de l’exclusiu internat de Pencey Prep, on estava fent el curs per accedir a la universitat.

Holden s’allotja a un hotel i durant el dia passeja per la ciutat i a la nit es dedica a anar a festes i beure. Holden se sent sol i incomprès i la ciutat enorme per la que deambula sense destinació encara fa més gran la seva sensació d’angoixa.

Escrit en primera persona les primeres línies del llibre són tota una declaració de principis d’aquest adolescent ressentit.

J.D.Salinger“Si de debò us interessa el que vaig a explicar, el primer que voldreu saber és on vaig néixer, com va ser tot aquest rotllo de la meva infància, què feien els meus pares abans de tenir-me a mi, i altres punyetes estil David Copperfield, però no tinc ganes d’explicar-vos gens d’això”.

En Holden està a punt d’entrar en un món d’adults que no li agrada i s’aferra a una infància que no vol abandonar. Aquesta figura està representada per la seva germana petita Phoebe, a la que estimà de debò.

Phoebe és molt madura per la seva edat però conserva la innocència de la infantesa. Les seves trobades amb en Holden seran un bàlsam per la seva ment i la seva alegria per viure aconseguirà que el seu germà es replantegi la seva vida.

Annie HallAnnie Hall de Woody Allen.

Aquesta pel·lícula va suposar un èxit sense precedents en la carrera cinematogràfica. Allen va guanyar l’Òscar al millor director, guió, pel·lícula i actriu protagonista (Diane Keaton) amb aquesta radiografia sobre el comportament humà i les relacions sentimentals.

L’Annie i l’Alvy (Woody Allen) es coneixen i s’enamoren. Al principi viuen una passió continuada per acabar, com tantes parelles, immersos en l’avorriment i la rutina.

Mitjançant una narrativa fragmentada, plena de flash-backs, Allen ens narra les diferents etapes de la relació. També fa servir diferents trucs cinematogràfics com pantalles dividides, subtítols i elements d’animació  per explicar millor els sentiments i les inquietuds de l’Alvy i l’Annie. Ell, neuròtic, obsessiu i hipocondríac. Ella, jove, guapa, insegura i no sap que fer de la seva vida.

Woody AllenLa ciutat dels gratacels, sobretot l’illa de Manhattan, ha estat representada al cinema en moltes ocasions però ningú ha estat capaç de descriure-la amb la força i el sentiment d’en Woody Allen, no només a aquesta pel·lícula, sinó a la majoria de la seva filmografia com Hannah i les seves germanes, Dies de ràdio o la mateixa Manhattan.

La Nova York de l’Alvy i la d’en Holden estan separades per uns quants anys, igual que els protagonistes d’aquestes obres, un quarantí i un adolescent. Però aquests dos personatges comparteixen més coses de les que sembla a primera vista com l’ interès pel sexe però sobretot les crítica a la seva família, cultura i societat. Tots dos busquen sentit a les seves vides.

Al principi de Annie Hall, l’Alvy comparteix unes paraules que bé podrien pertànyer a en Holden: “la vida és plena de soledat, tristor, de patiment i d’infelicitat, i passa molt ràpid.”

Us deixem amb el tràiler de la pel·lícula.

No hi ha comentaris

Arriba el ‘DIA MUNDIAL DE LA POESIA’

21 de març - Dia Mundial de la PoesaCom cada any el 21 de març se celebra el Dia Mundial de la Poesia amb la voluntat de promoure la lectura i el gust per aquest gènere literari tan creatiu. Aquest Dia és un tribut a la paraula poètica, proposat  l’any 2001 per la UNESCO i coincidint amb l’equinocci de la primavera, amb la finalitat de consagrar la paraula essencial i aquesta extrema forma de percepció de la vida alhora que es reflexiona sobre el nostre temps.

En l’edició d’enguany, UNESCOcat i la Institució de les Lletres Catalanes, amb la col·laboració del Servei Català de Trànsit, el Consorci per la Normalització Lingüística i els serveis territorials del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya han triat el poema Quatre paraules del poeta i pintor gironins Narcís Comadira.
La poesia s’ha traduït del català a vint llengües més, les altres oficials a Catalunya i algunes d’escollides entre les que parlen altres ciutadans del país per tal que amb aquesta iniciativa es celebri la paraula i la dignitat de totes les llengües per expressar-la en llibertat. Són multitud les activitats que s’han organitzat entorn aquesta celebració i en el següent enllaç podeu consultar quines són i a quina població es realitza: Activitats Dia Mundial de la Poesia

Quatre paraules

Narcís ComadiraNarcís Comadira (Girona, 1942), és escriptor i pintor. Dedicat bàsicament a la poesia, ha recollit la seva obra a Formes de l’ombra (2002). Posteriorment va publicar Llast (2007) i Lent (2012). També ha escrit teatre, assaig sobre art i literatura i prosa literària. Ha guanyat els premis Ciutat de Barcelona, Nacional de la Crítica i Lletra d’Or, entre altres.

La biblioteca Armand Cardona Torrandell participa en aquesta celebració exposant durant aquesta setmana, i fins el dia 24 de març, una selecció d’obres poètiques, tant d’adults com infantils, que formen part del seu fons per tal d’apropar la poesia a tots els usuaris que vulguin celebrar aquest acte.

Fons Poesia - Biblioteca Armand Cardona Torrandell

En aquest vídeo podeu veure la lectura de varis poemes de Narcís Comadira a càrrec de diversos treballadors dels Serveis Centrals del CPNL:

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »