Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per gener, 2012

Contes de por i sobre la por

por.jpgLa por és un sentiment desagradable de temença que sorgeix per la percepció d’un perill, encara que aquest no sigui real. Va sorgir per qüestions adaptatives de l’ésser humà; la por permetia l’individu preparar-se per reaccionar en situacions adverses amb més rapidesa. Existeixen molts graus de la por, els menors són la desconfiança i el temor i els majors el terror o el pànic.

A la biblioteca trobareu un munt de contes que fan moooolta, d’altres ens mostraran la por d’una manera ben còmica que segur que ens farà riure i d’altres ens ajudaran a superar aquest sentiment. Però segur que amb tots ells passareu una bona estona. Aquí us proposem uns exemples. A la sala infantil de la Cardona trobareu una exposició d’aquest fons fins el 13 de febrer:

  • Qui te por de Pere Vilà i Barceló publicat per La Galera, 2011.

El Pau té por. Té por dels sorolls de les parets. Té por del que hi ha sota els mobles. Fins que els seus pares li expliquen la veritat. I la veritat, de vegades, és molt real…

(Premi Hospital Sant Joan de Déu 2010)

  • Roger el príncep poruc. Rocío Antón i Lola Núñez; Claudia Ranucci (il). Barcelona: Baula, 2009. (Bons de conte)

Alí-Valentí era el rei d’un llunyà país d’Orient. Era molt valent i no tenia por ni dels óssos ni dels mags. Alí-Valentí va tenri un fill i li va dir Roger, com un rei amic seu que es deia Roger l’Invencible i era tot un heroi. Pero el príncep Roger no era gnes valent i tenia por de tot: de la lluna, dels cavalls, dels gossos… i és que tothom alguna vegaa ha tingut por no? doncs els princeps també!

  • El robot de l’abocador. Roberto Pavanello. Barcelona: Estrella Polar, 2011.robotabocadorbatpat.jpg

Estimats “amics del calfred”, ja em teniu aquí! Sóc Bat Pat, el vostre amic  ratpenat! Us explicaré una història que us farà posar la pell de gallina… Esteu a punt?

Com evoluciona la por en els infants?

Les pors en els infants són evolutives i “normals” a certa edat, canviant l’objecte temut a mesura que el nen creix i el seu sistema psicobiològic va madurant. La tendència natural ha de ser que aquests vagin desapareixent progressivament.

bebe-por.jpg-Primera infància: els nadons no comencen a manifestar el sentiment de por abans dels sis mesos de vida. És a partir d’aquesta edat quan comencen a experimentar pors a les altures, als estranys i altres.De fet la seva presència denota un cert grau de maduresa en el nadó. Entre l’any i els dos anys i mig s’intensifica la por a la separació dels pares a la qual se li suma el temor a les personres estranyes. També comencen a sorgir els primers pors relacionats amb petits animals i sorolls forts com poden ser els d’una tempesta.
-Etapa preescolar (2,5-6 anys): S’inicia una evolució de les pors infantils. Es mantenen els de l’etapa anterior (estranys, sorolls, etc.) Ara poden entrar en escena els estímuls imaginaris, els monstres, la foscor, els fantasmes, o algun personatge del cinema. La majoria de les pors als animals comencen a desenvolupar-se en aquesta etapa i poden perdurar fins l’edat adulta.nino-miedo.jpg
-6 a 11 anys: Les pors seran més realistes i específiques, desapareixent els temors a éssers imaginaris o del món fantàstic.P renen el relleu com temors més significatius el dany físic (accidents) o els metges (ferides, sang, injeccions). Pot també presentar-se, depenent de les circumstàncies, temor cap al fracàs escolar, temors a la crítica i pors diversos en la relació amb els seus iguals (por cap algun company en especial que pot aparèixer amenaçador o agressiu). La por a la separació o divorci dels pares estaria ara present en aquells casos en què el nen percebi un ambient hostil o inestable entre els progenitors.

Terrorífica lectura!!

No hi ha comentaris

Revòlver de Marcus Sedgwick

Els membres del Club de lectura per a nois i nois tornen a participar al premi de literataura Protagonista Jove 2011-12, organitzat pel Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil, en la categoria de 15 -16 anys.

El passat mes de desembre van llegir La meva germana viu sobre la llar de foc i PQPI connection que vam comentar aquí. i aquest mes llegiran el darrer llibre de la selecció.

Revòlver de Marcus Sedgwick

Portada“No travessis mai el llac per la boca del riu, el gel sempre és més prim en aquella zona fins i tot a l’hivern”, deia el pare. I l’Stig es demana per què l’Einar no va seguir els seus propis consells mentre mira el cadàver glaçat de l’home sobre la taula.

Sap que res tornarà a ser com abans malgrat que les expectatives de canvi fossin escasses: ajudar el pare a l’Oficina de Contrastació de tant en tant, tallar llenya, arreglar tanques, fer reparacions a la cabana, ocupar-se dels gossos i, sovint, perdre’s pels boscos a meditar i rumiar.

Som a l’any 1910. Ara, l’Stig Andersson es troba tot sol a una cabana al nord del Cercle Polar Àrtic, en un lloc horriblement fred i desolat.

Dins la cabana, tot es silenci, però, de sobte, algú truca a la porta. Un estrany amb aspecte amençador li comença a explicar una historia sobre la recerca de pols d’or. A mida que avança amb la seva narració, l’Stig només pensa en anar a buscar al magatzem la possessió més preuada del seu pare, un revòlver Colt que espera a ser utilitzat, però el farà servir, l’Stig?

Marcus SedgwickAquest és el punt de partida d’aquesta novel·la que ens trasllada a les terres del Gran Nord i ens mostra la duresa de la vida dels treballadors de les companyies mineres i de les seves familias.

Marcus Sedgwick va néixer a Kent, Anglaterra l’any 1968. Es dedica a escriure per joves des de fa uns setze anys i ha guanyat diversos premis al llarg de la seva carrera. També dibuixa i ha il·lustrat alguns dels seus llibres. El seu temps lliure el dedica a tocar la guitarra i la bateria, viatjar i practicar el tir amb arc.

Actualment treballa en el guió d’una pel·lícula al costat del seu germà Julian.

El Club de lectura per a nois i noies de la Biblioteca Armand Cardona es reunirà per comentar aquests llibres el dissabte 25 de febrer a les 17 h. Us esperem!!!

No hi ha comentaris

Primera trobada del club de lectura infantil

El passat dissabte 28 de gener va tenir lloc la primera trobada del club de lectura infantil.

Durant la trobada es van presentar els dos llibres que llegiran aquest mes de gener: La senyora dels llibres de Heather Henson amb il·lustracions de David Small i L’arbre de les històries de l’Eulàlia Canal amb il·lustracions de Bartomeu Seguí.

Tots dos llibres tracten, d’una manera o altra, el tema del gust per la lectura i la funció que fan les biblioteques.

La senyora dels llibresLa senyora dels llibres està basat en la història real de les anomenades Bibliotecàries a cavall.

El projecte de les Biblioteques a Cavall va ser fundat durant els anys trenta del segle XX, i tenia per objectiu portar llibres a les regions més remotes a on amb prou feines hi havia escoles i cap biblioteca.

Dalt de tot de les muntanyes, els camins gairebé eren inexistents i s’hi havia de pujar pels llits dels rierols o per senderes escarpades. Les senyores dels llibres, com eren conegudes les bibliotecàries que feien aquesta feina,havien de viatjar a cavall o amb mula pels mateixos camins tortuosos cada quinze dies, carregades de llibres, tant si feia bon temps com si feia mal temps.

La Heather Henson va néixer a Kentucky. De petita somiava amb ser actriu però va marxar a estudiar a Nova York i de seguida es va introduir al món dels llibres i l’escriptura. Durant molts anys va viure a Brooklyn, on treballava com editora de llibres juvenils a l’editorial Harper Collins però recentment ha tornat a la seva terra natal per concentrar-se en l’escriptura.

L’arbre de les històriesL’arbre de les històries ens explica que a la ciutat de Bufapolls ben aviat els llibres i les biblioteques seran substituïts per càpsules de lectura.

Fins i tot volen enderrocar l’edifici de la Biblioteca, però tot just la nit de Reis, en Jonàs, el bibliotecari, rep la visita d’una nena misteriosa, la Lluna, que diu que ve a buscar l’arbre de les històries, que creix al bell mig de la Biblioteca i s’alimenta de les històries que explica en Jonàs.

L’Eulàlia Canal va néixer a Granollers, el 6 de març de 1963. Comparteix la feina d’escriure amb la de ser mare i la de psicòloga, la seva professió oficial.
 
La seva literatura es caracteritza per la humanitat de les històries, la tendresa amb què tracta els personatges, la riquesa del llenguatge i la poesia de la prosa. De fet va començar la seva vida literària amb un llibre de poemes, Andana blanca, amb el qual va guanyar el Premi Òmnium Cultural 1998.

Altres dels seus llibres són Les set dents de la Palangana o Un petó de mandarina, amb el qual va guanyar el Premi Barcanova de Literatura Infantil i Juvenil l’any 2006.

Durant la trobada els nens participants van proposar altres llibres que coneixien i que podien estar relacionats amb el tema dels llibres, biblioteca i la lectura:

• La bibliotecària de Bàssora: una història real de l’Iraq de Jeannette Winter
• Biblioburro: una història real de Colòmbia de Jeannette Winter
• El lleó de la biblioteca de Michelle Knudsen
• L’Ós que estimava els llibres de Dennis Haseley 

El Club de Lectura Infantil de la Biblioteca Armand Cardona comentarem aquestes lectures el dissabte 25 de febrer a les 17:30h. Esteu convidats a participar-hi!

Per acabar us deixem amb el vídeo que ens presenta la història real del Biblioburro colombià.

No hi ha comentaris

‘El Olvido que seremos’ d’Héctor Abad Faciolince

Comencem el 2012 i ho fem amb doble ració de lectura: l’habitual del Club que en aquest cas protagonitza l’obra El olvido que seremos d’Héctor Abad Faciolince i l’especial del Club de lectura Alt Penedès – Garraf que és Marcos Montes de David Monteagudo.

El olvido que seremosHéctor Abad Gómez, metge colombià, cau assassinat en el centre de Medellín a mans d’un parell de sicaris. A la butxaca porta dos papers meticulosament doblegats: una llista de les persones amenaçades de mort per la dreta colombiana (on figura el seu nom), i un poema, Epitafi. Dins d’aquest marc es desenvolupa la història que ens presenta El olvido que seremos, una reconstrucció amorosa i pacient d’un personatge que transmet l’alegria per viure però que, alhora, ens presenta la tristesa i la ràbia que provoca la mort d’un esser excepcional.

En aparença estem davant d’un llibre sobre la vida d’un home que lluita per ensenyar als colombians a ser tolerants i a respectar tota una sèrie de valors; en el fons, l’obra ens presenta la història recent de Colòmbia. Una història plena de lluita silenciosa i violenta per anar erosionant a aquells que pensen diferent. Una guerra sistemàtica i programada contra aquells que decideixen somiar amb una societat més justa.

En paraules del Premi Nobel Mario Vargas Llosa “és un llibre la bellesa formal del qual, la qualitat de l’expressió, la lucidesa de les reflexions, la gràcia i finor amb que està retratada aquesta família tan entranyable i càlida que un volgués fos la seva pròpia, fan d’ell un llibre que aixeca l’ànim, mostra que encara de les més vils i cruels experiències, la sensibilitat i la imaginació d’un creador generós i inspirat poden valer-se per defensar la vida i mostrar que hi ha en ella, malgrat tot, a més de dolor i frustració, també gaudi, amor, ideals, sentiments elevats, tendresa, pietat, fraternitat i riallades.”

Hector Abad FaciolinceHéctor Abad Faciolince va néixer a Medellín, Colòmbia, el 1958. Entre les seves novel·les estan Asuntos de un hidalgo disoluto (1994), Fragmentos de amor furtivo (1998), Basura (2000, Premi Casa d’Amèrica de Narrativa Innovadora) i Angosta (2004, millor novel·la estrangera publicada a Xina en 2005). Ha publicat també els llibres d’assajos breus Palabras sueltas (2002) i Las formas de la pereza (2007), el volum de relats El amanecer de un marido (2008), i altres tres de gènere incert com Tratado de culinaria para mujeres tristes (1997), Oriente empieza en El Cairo (2002) i El olvido que seremos (2006).

Podeu descarregar-vos la fitxa clicant en el següent enllaç: El olvido que seremos d’Héctor Abad Faciolince

Els nostres clubs

Pel que fa a la lectura de Marcos Montes de David Monteagudo trobareu tota la informació a l’enllaç del Club de lectura Alt Penedès – Garraf.

El Club de Lectura d’Adults de la Biblioteca Armand Cardona comentarem aquesta lectura el dissabte 25 de febrer a les 17:30h. Esteu convidats a participar-hi!

3 comentaris

El còmic espanyol a Angoulême

Capcelera

Aquest cap de setmana es celebra la trenta-novena edició del Festival Internacional de Còmic d’Angoulême, el més important d’Europa.

Enguany, els autors de còmic espanyol tindran una presència molt important, doncs una de les exposicions del Festival estarà dedicada als autors d’aquí. Tebeos: el còmic español, és una exposició panoràmica sobre el passat, el present i el futur del tebeo, on es podrà veure la feina de més de 130 autors.

Tebeos: el comic español

Es pretén que sigui una exposició molt interactiva. S’accedirà a ella per una gran plaça on sempre hi haurà artistes dibuixant en directe com els Premis Nacionals de Còmic: Max, Paco Roca, Santiago Valenzuela, Kim o Bartolomé Seguí. Aquí s’ubicarà una gran “tebeoteca” on es podran consultar totes les novetats editorials aparegudes el darrer any.

Des d’aquesta plaça es podrà accedir a tres espais diferenciats:

• Un primer espai on es vol homenatjar a les primeres manifestacions aparegudes durant els anys ’70, coincidint amb la fi de la dictadura i on es podrà veure l’obra d’autors com Carlos Gimenez, Luís García o Josep Maria Beà.

• Un altra zona amb tots els autors amb més renom internacional com: Miguelanxo Prado (Premi al millor àlbum estranger a Angoulême l’any 1994 per Trazo de tiza), Jordi Bernet, Juan Díaz Canales i Juanjo Guarnido, Daniel Torres o Rubén Pellejero.

• Un últim espai dedicat al futur, a autors que ara comencem a destacar i que es convertiran en un referent d’aquí a uns anys. Aquest espai comptarà amb formats expositius innovadors com les tabletes digitals.

Muntatge de l’exposició

L’exposició, organitzada per l’Álvaro Pons, professor universitari i gran divulgador del món de la historieta des del seu conegut bloc La cárcel de papel, anirà acompanyada de xerrades, concerts, conferències i visites guiades

L’escola JOSO de Barcelona, gràcies al suport de l’Institut Ramon Llull i FICOMIC, també tindrà un espai expositiu al Festival. La mostra Un pont vers Angoulême, vol donar a conèixer els trenta anys d’història del centre, la formació que fan i els autors que han sortit de les aules de l’escola.

El gran jurat del Festival, enguany està presidit pel nord-americà Art Spiegelman, autor de la multi premiada novel·la gràfica, Maus, entre d’altres obres. Es presenten 58 obres a concurs que opten a set premis.

Els companys de la Biblioteca Can Fabra-Ignasi Iglesias de Barcelona ha elaborat una guia de lectura sobre el festival que podeu consultar aquí.

Al vestíbul del primer pis de la Biblioteca podreu trobar una exposició de fons amb obres d’alguns dels autors nominats aquest any i dels guanyadors d’edicions anteriors.

Exposició de fons

Us deixem amb un vídeo d’una de les activitats més populars del festival, el concert de dibuixos:

No hi ha comentaris

‘Blaus de l’ànima: més de 20 anys ben a prop’ amb Maria del Mar Bonet i Manel Camp a l’Auditori

Aquesta nit a les 21h l’Auditori Eduard Toldrà acull l’actuació de la cantautora Maria del Mar Bonet i el pianista Manel Camp amb aquesta tanda de recitals que varen realitzar ara fa 20 anys al Teatre Lliure de Gracia; un recull de cançons que culminaria poc després amb l’edició del treball discogràfic Ben a prop.

Blaus de l’ànima

Commemorant aquesta efemèride, ambdós artistes s’han tornat a trobar a l’estudi de gravació per celebrar-ho amb el mateix repertori i afegint-hi les noves cançons que han elaborat recentment actuant junts pels escenaris. Blaus de l’ànima. Més de 20 anys ben a prop és el títol d’aquest aniversari que enllaça el passat amb el present i consolida així la complicitat artística del duet, que torna a la mateixa sala del Lliure després de més de dues dècades per compartir-lo posteriorment amb el públic dels teatres i auditoris del país.

- Entrevista-presentació de la gira al Teatre Lliure el setembre de 2011:

Blaus de l’ànima. Més de 20 anys ben a prop combina els aires mediterranis de la cantant mallorquina en el seu vessant més jazzístic, amb el mestratge d’un dels grans del piano. Tots dos junts resulten una manera única i comuna de fer música que els permet visitar tant Gershwin com Serrat, Bibiloni, els Stones, Billie Holliday o Toti Soler. I, sense deixar de banda alguns temes propis de la Maria del Mar i composicions de Manel Camp, cantar alguns poemes de Maria Aurèlia Capmany, Maria Mercè Marçal i Miquel Àngel Riera.

Nascuda a Ciutat de Mallorca el 1947 Maria del Mar Bonet té una dilatada i reconeguda carrera dins el món de la música. Es va iniciar amb Els Setze Jutges el 1967 i a partir d’aquí es va convertir en una peça imprescindible per entendre i conèixer l’evolució de la música en català dels darrers 50 anys. Va formar part del moviment de la Nova Cançó i des de llavors ha editat una àmplia discografia en català. La seva activitat es caracteritza sobretot per les actuacions en directe, havent realitzat concerts en diferents punts d’Europa, Nord d’Àfrica, els Estats Units, Japó i Iberoamèrica, a més de participar en el camp de la investigació de noves formes artístiques.
Maria del Mar Bonet & Manel CampEl 2007 va ser guardonada amb la Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya en reconeixement a la tasca realitzada amb Els Setze Jutges. El mateix 2007 edità el disc Terra secreta en el que fa un homenatge a alguns companys de la cançó. El 2011 el Consell de Ministres, a proposta del Ministeri de Cultura, li va atorgar la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts 2010.

Per la seva banda Manel Camp, pianista, compositor i pedagog, és Cap del Departament de Jazz i Música Moderna de l’Escola Superior de Música de Catalunya, (ESMUC), Conseller del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, (CoNCA). Ha col·laborat com a compositor, arranjador, director musical i intèrpret amb molts dels grans noms de la música clàssica, la “cançó”, el jazz i el rock, com Lluís Llach, Raimon, Maria del Mar Bonet, Francesc Pi de la Serra, Núria Feliu, Marina Rossell, Elèctrica Dharma, Joan Manuel Serrat, José Antonio Labordeta, Lucrecia, Montserrat Caballé, Joan Pons, Pegasus… i també amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya OBC, entre d’altres.
La seva carrera en solitari va començar l’any 1984, amb el projecte Manel Camp Trio, i té una discografia de més de 30 discos i és autor de nombroses bandes sonores. Actualment les editorials Boileau i Anagrama estan publicant part de les seves peces més representatives, a més de la sèrie BasicJazz per a joves instrumentistes.

Aquest nou treball es troba a disposició de tots els usuaris en format CD a les Biblioteques Municipals de VNG, així com nombrosos enregistraments de la cantautora balear: Maria del Mar Bonet i del pianista i compositor Manel Camp

Blaus de l’ànima. Més de 20 anys ben a prop

Perquè aneu fent boca del que podreu veure aquesta nit a l’Auditori us deixem amb la interpretació en directe del tema Es fa llarg esperar de Pau Riba que varen fer al Teatre Lliure el passat setembre:

No hi ha comentaris

Arrugas, la pel·lícula

PosterDemà divendres, 27 de febrer, s’estrena la pel·lícula Arrugas. Es tracta d’un film d’animació en dos dimensions que adapta la aclamada novel·la gràfica homònima de l’autor valencià Paco Roca, Premi Nacional de Còmic 2008. El film ha estat dirigit per en Ignacio Ferreras, que també ha col·laborat en el guió amb el mateix autor del còmic.

Si voleu saber-ne més d’aquest dibuixant i guionista podeu fer un cop d’ull la notícia que varem publicar la setmana passada aquí

El còmic d’Arrugas també va rebre els premis a millor obra i millor guió del Saló del Còmic de Barcelona i el premi Gran Guinigi del Festival de Còmic de Lucca (Itàlia).

Però aquesta novel·la gràfica no ha rebut només premis de la crítica especialitzada, sinó també del públic, amb més de 30.000 exemplars venuts des que la va publicar a Espanya la editorial basca Astiberri.

PortadaArrugas ens parla de l’amistat entre en Miguel i l’Emilio, dos avis que viuen a un geriàtric.

L’Emilio, un director de sucursal bancària jubilat, acaba d’ingressar a la residència pel seu fill. Confús i desorientat, pateix regressions a etapes interiors de la seva vida, doncs es troba en les fases inicials de la malaltia d’Alzheimer.

En Miguel és el company d’habitació de l’Emilio, i, junt amb altres residents dels geriàtric, ajudaran l’Emilio a enganyar els metges per evitar que aquests se n’adonin de l’ empitjorament del seu estat i que sigui enviat a la temuda darrera planta de la residència, el pis dels assistits, una manera d’anomenar a aquells que han estat desnonats.

Arrugas ha estat produïda per l’empresa gallega Perro Verde Films, creadors també de El lince perdido, entre altres llargmetratges, i per la catalana Cromosoma, coneguda per la sèrie d’animació Les Tres Bessones però que també ha produït ficció i documentals en imatge real, com Bicicleta, cullera, poma, que tracta també de la lluita contra l’Alzhemier de l’ex-president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall.

Dimarts 24 varem tenir la gran sort de poder assistir a la pre-estrena de la pel·lícula a Barcelona, gràcies a la invitació de Manuel Cristobal, productor de Perro Verde Films.

Fotograma

Entre els assistents a la projecció es trobaven l’Alcalde de Barcelona Xavier Trias o l’artista Mariscal, entre d’altres. Vam poder parlar amb una estona amb en Paco Roca i ens va explicar algunes coses. Ens va dir que estava molt content de com havia quedat la pel·lícula i que fer l’adaptació li havia suposat gairebé un any de feina dibuixant de nou els personatges, sobretot pel vestuari que havien de dur, ja que al còmic sempre anaven vestits igual.
També va esmentar com havien crescut en importància molts dels personatges secundaris…

Estrena “Arrugas”

Si esteu interessats en saber-ne més d’aquesta història podeu agafar en préstec el còmic a les Biblioteques de Vilanova.

Us deixem amb el tràiler de la pel·lícula.

No hi ha comentaris

La millor música del 2011

La millor música del 2011

Acabat l’any és moment de fer una valoració musical del bo i millor que s’ha pogut escoltar durant el passat 2011. Entre els diferents estils hem decidit fer una selecció, a partir de la valoració de revistes especialitzades, com Rock de lux, Mondo Sonoro o Enderrock, i de la nostra pròpia opinió, que ha aglutinat el resultat en música nacional i música internacional, caracteritzada eminentment per formar part dels estils més mediàtics: pop, folk, rock, electrònica, etc.

Dins dels discos internacionals són varis els que han destacat, però per sobre de tots ells trobem un: Let England Shake de PJ Harvey. A compartit l’honor amb altres treballs com Bon Iver, Gather, Son, Holy Ghost de Girls o Hurry Up, We’re Dreaming de M83.
En el següent enllaç accedireu a una selecció que hem fet en l’espai de les Biblioteques de VNG a Spotify i que podeu escoltar clicant aquí:

Selecció internacional

Pel que fa a discos nacionals, sobretot en el cas català, estem d’enhorabona doncs la collita ha estat d’allò més interessant, amb treballs com 10 milles per veure una bona armadura dels Manel, Lamparetes dels Antònia Font o Hannah dels Anímic. De la resta de l’estat cal destacar el darrer treball de Bigott, The Orinal Soundtrack, o Escapar con el anticiclón… de Manos de Topo o La zona sucia de Nacho Vegas.
En el següent enllaç podeu escoltar la selecció de música nacional:

Selecció nacional

Per finalitzar us deixem amb una selecció dels CDs que podeu trobar a la Biblioteca i que tindrem exposats a la secció de música durant aquest dies:

Skying de The Horrors
James Blake de James Blake
We must become… de John Maus
Space is only noise de Nicolas Jaar
Train to your lover de The Pepper Pots

Lamparetes d’Antònia Font
10 milles per veure una bona armadura de Manel
Bigoti vermell d’Anna Roig i l’Ombre de Ton Chien
La joven dolores de Christina Rosenvinge
Fuerteventura de Russian Red

Esperem que us agradin aquestes seleccions i les compartiu amb les vostres amistats!

No hi ha comentaris

Pirates, a l’abordatge!

Aquest dissabte hem encetat el Club de lectures compartides en veu alta amb un conte sobre pirates que ens ha regalat la Ratoliva i que estava amagat a la sala infantil. Entre tots l’hem descobert, a través d’un joc de pistes i entre tots l’hem llegit en veu alta.
piratamalastruc.JPGEls pirates són uns personatges que, sovint, ens els imaginem malvats, forçuts, astuts i cobdiciosos, capaços de fer qualsevol cosa per trobar cofres plens de joies, monedes i pedres precioses. Així ens els pinten a les pel·lícules i als contes, menys al que hem llegit a la primera trobada: El pirata malastruc.
El Roc, que és el protagonista del conte, és un pirata qunens.JPGe sempre fica la pota, en comptes d’assaltar vaixells carregats d’or, estan plens de xocolata que s’acaben menjant els peixos més llaminers o de gelats que es desfan amb el sol. A més a més, el seu lloro, com que està molt mal educat, sempre se’n burla d’ell…

SI COM ACABA VOLS DESCOBRIR
L’HAURÀS DE LLEGIR!

A banda de llegir i parlar sobre aquest conte, també hem tafanejat els llibres d’una exposició de fons sobre pirates i sobre el mar que la Ratoliva ens va preparar per a l’ocasió i que molts dels nens es van emportar a casa en préstec per saber-ne més sobre el tema. Varem descobrir com vivien, què menjaven, els diferents tipus de vaixells, com es divertien, etc. Ens ha sorprès molt a tots que la tripulació estava formada molts cops per més d’un centenar de persones, que es divertien fent curses d’escarabats i que la tortuga era un àpat habitual. Alguns també varem aprendre paraules noves com: tripulació, malastruc i abordatge.
Abans de marxar varem escoltar la cançó: Vull ser pirata! del disc Les tres bessones: un món ple d’amics. Una cançó sobre un pirata més dolç que la nata, un pirata legal.

 

El fons sobre pirates el podreu trobar exposat a la sala infantil de la biblioteca uns quants dies més i si la cançó us ha agradat també podreu emportar-vos a casa un full amb la lletra o bé imprimir-la, des de casa, fent un clic: vull-ser-un-pirata.pdf

fons.JPG

Un petó i us esperem el proper 4 de febrer a les 17’30h. No hi falteu!

1 comentari

Ciutats de llibre: Barcelona

Capcelera

La Biblioteca Armand Cardona comença un nou cicle al Bibliobloc. L’hem anomenat de Ciutats de llibre. Un cop al mes us proposarem un llibre i una pel·lícula que parlen d’alguna de les ciutats més importans del món: Nova York, París, Londres, Venècia, Istambul…Explicarem com mostren aquests autors les ciutats, quin paper juguen a llibre i a la pel·lícula per tant de crear una visió propia sobre aquests indrets.

Aquest mes de gener comencem amb la ciutat que ens queda més propera, Barcelona, i ho farem amb els llibre La ciudad de los prodigios i la pel·lícula Vicky Cristina Barcelona.

La ciudad de los prodigiosLa ciudad de los prodigios és una novel·la de l’Eduardo Mendoza. Va ser publicada l’any 1986 i va guanyar el Premi Ciutat de Barcelona.

El llibre ens dóna una visió molt realista de la Barcelona de finals del segle XIX i començaments del XX de la mà del seu protagonista, l’Onofre Bouvila, un adolescent que arriba a Barcelona fugint d’un tèrbol assumpte familiar amb l’objectiu d’encetar una nova vida i que passa de ser pràcticament un indigent a un dels homes més rics de Catalunya.

Eduardo MendozaOnofre aconsegueix la seva primera feina repartint fulletons anarquistes durant la construcció dels pavellons de l’Exposició Universal de 1888 al Parc de la Ciutadella per després convertir-se en un petit mafiós.

La seva vida canvia quan coneix Don Humbert Figa, que li ensenya una altra cara de la ciutat, la Barcelona nocturna, la Barcelona dels cabarets, la prostitució i el tràfic de drogues. Però gràcies a Don Humbert comença a especular amb negocis immobiliaris cosa que el permet enriquir-se ràpidament.

Mendoza barreja realitat i ficció i col·loca a l’Onofre al costat de personatges com Rasputín, Primo de Rivera o la emperadriu de l’imperi austro-hongarès, Sissí.

Exposició Universal

Tres dones marquen la vida de l’Onofre, la Delfina, la filla de l’amo de la pensió on s’instal·la quan arriba a Barcelona i el seu gran amor; la Margarita Figa, filla de Don Humbert i amb qui es casa per consolidar el es estatus dins la burgesia i la Maria Belltall amb qui desapareix en un accident aeri.

Onofre està lligat a Barcelona, la seva evolució com a persona durant la novel·la avança en paral·lel a la transformació de la ciutat de la ciutat entre l’Exposició Universal de 1888 i l’Exposició Universal de 1929.

Vicky Cristina BarcelonaLa ciutat passa a obrir-se al mar i a la muntanya després de segles  tancada per les muralles i amb una densitat de població insostenible. Passa de ser una ciutat fosca i tètrica a la Barcelona que coneixem avui dia, la Barcelona modernista i lluminosa que retrata en Woody Allen a la seva pel·lícula Vicky Cristina Barcelona.

Woody AllenEl film ens ensenya la Barcelona del segle XXI a través de la mirada de dues turistes nord-americanes, la Vicky (Rebecca Hall) i la Cristina (Scarlet Johansson) del títol que vénen a passar l’estiu a la ciutat comtal.

Aquí troben a en Juan Antonio (Javier Bardem), un seductor pintor amb qui Cristina, més aventurera que la seva companya Vicky, estableix una relació que es complica amb l’aparició de Maria Elena (Penélope Cruz), la seva temperamental ex-dona.

La pel·lícula ens mostra una panoràmica de Barcelona ens colors suaus i llums daurades, la Barcelona gaudiniana i monumental, sense conflictes, habitada per artistes feliços que gaudeixen de la bona vida anant a festes a l’aire lliure i dinant a restaurants de disseny postmodern. Una Barcelona meravellosa, un miratge.

La ciutat només serveix com a teló de fons per aquest triangle amorós d’alta societat. La visió de Barcelona d’en Allen es plena de tòpics espanyols i fins i tot en una conversa es menysprea la identitat catalana.

Fotograma de la pel·lícula

En canvi, l’Eduardo Mendoza va fer un treball de documentació exhaustiu per escriure la seva novel·la i ens explica com es construeix aquesta Barcelona que en Woody Allen ens ensenya a la seva pel·lícula. Una curiositat: Eduardo Mendoza va viure a Noya York durant deu anys (1973-1983) on treballava com a traductor a les Nacions Unides.

Podeu consultar tots els llibres que tenim de l’Eduardo Mendoza aquí i les pel·lícules de Woody Allen aquí.

Us deixem amb el tràiler de la pel·lícula del Woody Allen.

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »