Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per juny, 2011

Arriba el ‘Faraday 2011’

Faraday 2011

Un any més, torna al Molí de Mar de Vilanova i la Geltrú el Faraday, el festival amb vistes.

El Festival - 2010Durant aquesta setmana podreu trobar a la secció de música i imatge de la Biblioteca, una exposició de fons amb els enregistraments sonors de molts grups que passaran per aquesta edició.

Tal i com diu la revista especialitzada en música RockDeLux, el Faraday “és una de les cites imprescindibles de l’estiu català. En un escenari idíl·lic i amb un cartell sempre cuidat fins a l’últim detall. El Faraday fuig d’aglomeracions i grans espais i conserva la seva filosofia d’esdeveniment abarcable i gaudible.
Aquest any, a Vilanova i la Geltrú hi ha delicatessens amb la signatura de Ron Sexsmith, John Grant i The High Llamas, un trio d’asos amb arroves de pop colorista, somiador i malenconiós. Des de França, Arnaud Fleurent-Didier: a descobrir. I, com sempre, el producte d’aquí se selecciona entre el millor de cada casa: Espanto, Nacho Umbert & La Companyia, Surfing Sirles, Za!, Aias, Litoral, Emilio José, Bradien… El classicisme de The Bluetones posa la guinda a un Faraday, un altre, que no es pot rebutjar
”.

Cartell del Faraday 2011

Des de la Biblioteca Armand Cardona volem destacar els CDs que podeu trobar en el nostre fons i que hem adquirit amb motiu d’aquest Festival:

Beet, Maize & Corn - The High Llamas
Queen of Denmark - John Grant
VivalaguerraStanstill
Getting down from the trees - Polock
Tu hoguera está ardiendo - Klaus & Kinski
MegaflowZa!
EscapistesInspira
Ay… - Nacho Umbert & La Compañía
The Suicide of Western Culture - The Suicide of Western Culture

Us deixem amb l’actuació del grup Pajaro Sunrise que van realitzar al Faraday del passat any:

No hi ha comentaris

Recomanacions de lectures per l’estiu 2011 – CL Noies i Noies

Arriben les vacances també al Club de Lectura de Nois i Noies de la Biblioteca, però us deixem unes recomanacions que ha fet l’Òscar per passar un estiu més entretingut.

Portada de Jay Asher: Per tretze raons. En Clay Jensen troba, quan arriba a casa, una misteriosa capsa dirigida a la seva atenció. La capsa conté set cintes de casset, tot fa pensar que les ha enviat la Hannah, una companya de classe que es va suïcidar un parrell de setmanes abans. A poc a poc descobrirà les tretze raons per les quals ella ha decidit posar fi a la seva vida, tretze cares de casset que coincideixen amb les tretze persones que les han d’escoltar. Ell n’és una. “És un joc molt senzill: primer les escoltes i després les passes”. En Clay confirmarà que res del que fem o deixem de fer és indiferent.

Portada de “A tres metros bajo el cielo”Federico Moccia: A tres metros sobre el cielo. Babi és una estudiant model i la filla perfecta. Step, en canvi, és violent i descarat. Provenen de dos móns completament diferents. Malgrat tot, entre els dos neixerà un amor més enllà de totes les convencions. Un amor controvertit pel què hauran de luitar més del que esperaven. Babi i Step s’erigeixen com un Romeo i Julieta contemporanis a Roma, un escenari que sembla creat per a l’amor.

Portada de “El ladrón del rayo”Rick Riordan, Percy Jackson: El ladrón del rayo. Què passaria si un dia descobrissis que, en realitat, ets fill d’un déu grec que ha d’acomplir una missió secreta? Doncs això és el què li passa a Percy Jackson, que a partir d’aquest moment es disposa a viure els esdeveniments més emocionants de la seva vida. Expulsat de sis col·legis, Percy pateix dislèxia i dificultats per a concentrar-se, o si més no és la versió oficial. Objecte de mofa per inventar-se històries fantàstiques, ni tan sols ell mateix acaba de creure-les fins al dia que els déus de l’Olimp li revelen la veritat: Percy és, ni més ni menys, que un semidéu, és a dir, el fill d’un déu i una mortal.

Portada de “Junts”Ally Condie: Junts. La Cassia viu en una societat aparentment perfecta. No hi ha malalties ni preocupacions. Els funcionaris ho controlen tot, el menjar, la feina, les estones de lleure, la data de la mort i la persona que has d’estimar. I la Cassia, ara que té disset anys, s’enfronta a la festa de l’aparellament, on coneixerà el noi que la societat ha triat per a ella. La cara que hi veu, la d’en Xànder, no la sorprèn: han estat amics d’infantesa. Però un cop a casa, quan visualitza les dades de la targeta informativa, apareix una altra cara. I a partir d’aquell moment, davant la Cassia s’obre un món inquietant i ple d’incertesa i prohibicions.

Portada de “La puerta del tiempo”Pierdomenico Baccalario, Ulysses Moore I: La puerta del tiempo. Quan Jason, Júlia i els seus pares arriben a Villa Arso, una casa antiga situada al costat d’un penya-segat, el majordom Néstor els ensenya la mansió i els adverteix que no utilitzin una de les portes. Des del primer dia, Jason té la intuïció que la casa amaga algun secret, ja que moltes vegades, a les nits, escolta murmuris i passes. Un cap de setmana els seus pares se’n van a Londres i en Jason i la Júlia descobreixen una gruta al penya-segat i allà troben un paquet. A l’obrir el paquet, veuen un missatge en clau que aconsegueixen desxifrar i que parla d’una cova amagada on els bruixots es reunien a l’equinocci de primavera. Seguint la pista d’aquest missatge, els dos bessons comencen a furgar en el poderós misteri que amaga la casa.

Portada de “L’adorada Jenna Fox”Mary E. Pearson: L’adorada Jenna Fox. Després d’estar més d’un any en coma a causa d’un accident, la Jenna es desperta. No recorda absolutament res del que ha passat, ni de la seva vida, ni de la seva família. Els pares no són gaire explícits i la Jenna s’adona de seguida que li amaguen informació. Per què? De què tenen por? De què la volen protegir? Un dia, per atzar, es fa un tall en una mà i descobreix un secret extraordinari sobre el seu cos, que la trasbalsa i fa que es replantegi tota la seva existència.

Portada de “Roig robí”Kerstin Gier: Roig Robí. De vegades és una bona creu pertànyer a una família amb tants misteris! Almenys això és el que creu la Gwendolyn, una noia de setze anys, fins que un dia, sense saber com, es troba a Londres del penúltim tombant de segle. I llavors descobreix que ella és precisament el misteri més gran de tota la seva família. En canvi, hi ha una cosa que no ha vist: que és molt més recomanable no enamorar-se entre una època i una altra. Perquè això fa que les coses siguin molt més complicades! L’autora de best-sellers Kerstin Gier aconsegueix com ningú fer reviure el sentiment més bonic del món! Trepidant, divertida, intrigant: en Gideon i la Gwen travessen, amb el seu amor, totes les fronteres del temps!

Portada de “Si no despierto”Lauren Oliver: Si no despierto.  Samantha Kingston ho té tot al seu favor: és maca, és popular i surt amb el noi perfecte. El divendres 12 de febrer hauria de ser un dia més a la seva fàcil vida, però no ho és: és l’últim dia. O més aviat els últims, perquè Samantha es desperta una i una altra vegada al matí del divendres 12 de febrer i torna a viure la mateixa jornada set vegades… fins que s’adona que a la seva mà està realitzar canvis minúsculs que suposaran diferències enormes.

Bona lectura i bon estiu!!!!

1 comentari

Lectures recomanades per a l’estiu 2011-CL Adults

Us passem les lectures que la Mercè Foradada ens ha recomanat per aquest estiu pel Club de Lectura d’Adults de la Biblioteca:Portada de Temps d’estiu

Portada de Invisible Invisible de Paul Auster.- Segons l’autor, “no hi ha res d’autobiogràfic a la novel·la, excepte que reflecteix la sensació d’algunes coses que em van passar quan era jove i ingenu i estava amoïnat per saber com era jo mateix i com era el món”.

Temps d’estiu de J.M. Coetzee.- Un jove biògraf anglès treballa en un llibre sobre el difunt escriptor John Coetzee, en concret en el període comprés entre els anys 1972 i 1977.Portada de Historia de dos ciudades

Portada de Quan cau la nitQuan cau la nit de Michael Cunningham.- Després de l’èxit de Les hores, Michael Cunningham ens atrapa de nou amb les inquietuds i les subtils emocions d’uns personatges captivadors, en aquesta ocasió abocats a un intens replantejament vital.

Historia de dos ciudades de Charles Dickens.- En aquesta novel·la històrica, diferent de totes les que va escriure Dickens, explica la vida al segle XVIII, a l’època de la Revolució francesa. La història es desenvolupa en dos països, Anglaterra i França, i en dues ciutats, Londres i Paris.Portada de L’últim dia abans de demà

Portada de Los miserablesLos miserables de Víctor Hugo.- Narra les vides i les relacions de diferents personatges durant un període de vint anys, a principis del segle XIX, durant els quals transcorren les Guerres napoleòniques.

L’últim dia abans de demà d’Eduard Márquez.- Una novel·la sobre l’amistat que supera el  pas del temps, el dolor de les absències, els amors perduts i la fragilitat dels móns que construïm per justificar les nostres vides.Portada de Marcos Montes

Portada de Asuntos de familiaAsuntos de familia de Rohinton Mistry.- Quan la salut de Nariman empitjora, Coomy conspira per a què la seva germanastra, Roxana, s’ocupi d’ell. Aquest trasllat, aparentment insignificant, desencadenarà l’esclariment d’assumptes familiars llargament posposats.

Marcos Montes de David Monteagudo.- Ens parla de les peripècies d’un obrer que intenta sortir d’una mina d’or després d’un accident, i de les dificultats que troba per aconseguir-ho.

Portada de Memorias de una viudaMemorias de una viuda de Joyce Carol Oates.- En un matí gris de febrer, Joyce Carol Oates va portar el seu marit Raymond Smith a urgències per una pneumònia ; una setmana després, certes complicacions van acabar amb la seva vida. En aquest llibre queda capturat l’estat d’ànim de l’autora després de la mort sobtada del seu marit.Portada de Némesis

Némesis de Philip Roth.- A l’estiu de 1944, a Newark equatorial, una epidèmia de poliomielitis causa estralls i amenaça amb deixar els nen de la ciutat mutilats, paralitzats o minusvàlids, i inclús amb matar-los. I això tindrà un efecte en un comunitat regida per la cohesió i els valors de la família i sobre els seus nens.

Portada de El sueño del celtaEl sueño del celta de Mario Vargas Llosa.- L’aventura d’aquesta novel·la comença al Congo l’any 1903 i acaba en una presó de Londres, un matí de 1916. I explica la peripècia vital d’un home de llegenda: l’irlandès Roger Casement. Traïdor i libertari, moral i immoral, la seva figura s’apaga i reneix després de la seva mort.

Esperem que us agradin. Bona lectura i bon estiu!!!!

1 comentari

Les havaneres

Si volem trobar antecedents musicals del ritme de l’havanera cal remuntar-se al segle XVI a la contradansa anglesa. Aquesta va arribar al Carib quan corsaris i pirates al servei de la corona anglesa minaven el poder espanyol al continent americà. L’any 1762 els anglesos prenen possessió de La Habana. Al cap d’uns anys, al 1979 hi ha l’arribada dels francesos degut a la Revolució dels Esclaus que hi va haver a Haití, i aquests portaren amb ells els seus servents, normalment africans.

Cantada d’havaneres a Platja d’Aro

Aquestes influències caribenyes d’origen africà donaren a la contradansa un ritme més lent, i els criolls (els americans descendents de famílies originàries de la Península Ibèrica i altres parts d’Europa) hi donaren el toc definitiu.

Barca de MitjanaParlar de quina va ser la primera havanera és entrar en una polèmica que encara avui no és resolta. Uns només es miren les dates, altres els autors, altres si és havanera o contradansa, …

On potser hi ha més punts en comú és en la primera partitura que es publica, i és un 13 de novembre de l’any 1842 al periòdic “La Prensa” i s’anomena El amor en el baile, però se’n desconeix l’autor. I on si que hi ha acord és en la primera havanera amb partitura i autor. Aquesta peça és La paloma i el seu autor, Sebastian Iradier; segons els entesos, l’havanera més coneguda mundialment.Els Pescadors de l’Escala

L’havanera és un dels cants d’anada i tornada per excel·lència. Van arribar a Catalunya al segle XIX, quan els “indianos”, mariners i emigrants retornats de Cuba, cantaven amb nostàlgia records d’aquella terra, sobretot a les tavernes. Per tant, podem dir que és cert que provenen de Cuba, però les hem fet créixer a casa nostra i fins i tot les hem enriquit amb la nostra llengua, fet que quasi no passa a la resta de llocs on també va arribar l’havanera.

I si Catalunya és terra d’havaneres, l’estiu és la seva millor època. A qualsevol poble català, i especialment de la costa, podrem trobar al menys una cantada. Però si no en teniu cap a prop, podeu venir a les biblioteques municipals, on podreu trobar documentació sobre les havaneres, com per exemple:
Havaneres: imatge, història i tradicions de la cançó marinera
Cremat de rom: les cent millors havaneres
L’Havanera, un cant popular

O bé, podeu escoltar les millors havaneres de la mà de:
Pescadors de l’Escala
Barca de Mitjana
Leonora Milà

En el vídeo que podeu veure a continuació, podeu escoltar potser l’havanera més coneguda i popular de totes, El meu avi, interpretada per Barca de Mitjana:

No hi ha comentaris

La Nit de Foc

solstici.jpgLa Revetlla de Sant Joan, també anomenada popularment com la Nit del Foc, la Nit de les Bruixes o la Nit del Ros, és una celebració que es realitza arreu dels Països Catalans i més enllà, durant la nit entre el 23 i 24 de juny, una de les més curtes de l’any degut a la proximitat del solstici d’estiu.

La nit de Sant Joan sempre s’ha relacionat amb tradicions ambientades entorn del foc. Tant és així que sovint se l’anomena la Nit del Foc. És creença comuna que les flames allunyen i espanten els éssers imaginaris que només campen durant aquesta nit o que si també vaguen durant la resta de l’any, en aquest dia ho fan més intensament i en més nombre.

foguera-sant-joan.jpgLes fogueres per Sant Joan, no sols s’han estès i arrelat arreu dels territoris de parla catalana, sinó que també n’hi ha molta tradició a molts llocs. Malgrat tot, no sembla que provingui d’una tradició molt antiga i podria tenir pocs segles.

Es fan fogueres comunals, familiars i individuals. Segons la tradició de cada localitat se’n munten moltes de diferents o només se’n fan en una plaça o carrer en concret. És normal que per a aquest esdeveniment s’acumuli objectes d’inservibles de fusta durant tot l’any. Hi ha qui creu que les fogueres tenen la virtut de netejar el cel de les nuvolades malignes d’aquelles capaces de dur calamarsa, de manera que cal encendre-les un cop l’any perquè no pedregui i faci mal temps.

petards.jpgEls nens i nenes comencen a participar en la festa des de ben petits, brandant bengales i llençant bombetes (també anomenades cebes), uns explosius que s’activen pel cop amb el terra i que de tant febles que són que son totalment inofensius. A mesura que es fan grans, els pares els van permetent fer ús d’explosius cada cop més potents. Començant amb petards de metxa i traques i acabant amb petards ben potents que cal manipular amb molta precaució. La nit s’emplena de fonts de llum i el cel de coets artificials de molts colors diferents.

Encara que els protagonistes de la nit són els més petits, la normativa no permet que els menors de 14 anys comprin petards sense anar acompanyats d’un adult. A més, com a mesura de prevenció, els majors de 14 anys han de demostrar l’edat amb el seu carnet d’identitat.

A la Biblioteca us recomanem aquest conte:conte2.jpg

Sant Joan
Font, Núria
Barcelona : Cruïlla, 2011

Col·lecció, ambientada en la vida quotidiana dels infants i que combina il·lustració i fotografia, per conèixer les principals celebracions del nostre calendari tradicional.

1 comentari

‘Inés y la alegría’ d’Almudena Grandes

Inés y la alegríaLa lectura triada per gaudir de l’estiu en companyia d’un bon llibre ha estat Inés y la alegría: el ejército de la Unión Nacional Española y la invasión del valle de Arán, Pirineo de Lérida, 19-27 de octubre de 1944  d’Almudena Grandes.

La història se situa a Toulouse, l’estiu de 1939, i té com a protagonistes a Carmen de Pedro, responsable en França dels delmats comunistes espanyols, i Jesús Monzón, organitzador d’un dels grups de la Resistència contra l’ocupació alemanya. Aquest últim, el 1944, prepara i compta amb un exèrcit d’homes disposats a envair Espanya. Estretament relacionats amb aquests fets es troben Galán, que ha combatut en l’Agrupació de Guerrillers Espanyols, i Inés, que ara per fi creuen, com molts altres, que la tardor de 1944, després de l’arribada dels aliats a França i la retirada dels alemanys, farà possible establir un govern republicà a Viella.

Aquesta novel·la, concatenant la Història amb majúscula amb la peripècia de personatges de ficció, conta la història desconeguda i sorprenent de la invasió de la vall d’Aran per part d’un exèrcit de guerrillers. Una novel·la irrefrenable i apassionada, escrita de manera vigorosa, sobre dones i homes que van lluitar amb convicció per alliberar a Espanya, van viure a l’exili i van tornar després de la mor de Franco a un país irreconeixible i, el que és pitjor, oblidadís i indiferent amb la seva modesta epopeia.

Obres d’Almudena Grandes

Inés y la alegría és el primer dels episodis d’un projecte narratiu que , a la manera dels Episodis Nacionals de Galdós, consta de 6 novel·les independents que tracten de recórrer la postguerra i la dictadura franquista fins el 1964, l’any en el que el Règim va celebrar els seus vint-i-cinc anys. Es tracta de novel·les que recreen fets reals des d’arguments de ficció. Molts dels personatges transiten amb naturalitat entre unes i altres novel·les actuant a vegades com secundaris i d’altres com a protagonistes, fins elaborar un tapís complet i representatiu del que va ser la resistència a la dictadura. Totes, a més, compten amb un epíleg en el què els seus protagonistes desembarquen a la transició, per oposar la memòria dels lluitadors per la llibertat, a una llibertat que no ha volgut reconèixer, ni veure’s reconeguda, en la lluita de ningú.

Almudena GrandesAlmudena Grandes va néixer a Madrid el 1960. Es va donar a conèixer en 1989 amb Las edades de Lulú, XI Premi Sonrisa Vertical. Des de llavors l’aplaudiment dels lectors i la crítica no ha deixat d’acompanyar-la. Les seves novel·les Te llamaré viernes, Malena es un nombre de tango, Atlas de geografia humana, Los aires difíciles i Castillos de cartón, juntament amb els volums de contes Modelos de mujer y Estaciones de paso, l’han convertit en una de les narradores més sòlides i de major projecció internacional de la recent literatura espanyola.

Podeu descarregar-vos la fitxa clicant en el següent enllaç: ‘Inés y la alegría’ d’Almudena Grandes

El Club de Lectura d’Adults de la Biblioteca Armand Cardona comentarem aquesta lectura el dissabte 17 de setembre a les 17:30h. Esteu convidats a participar-hi!

Us deixem amb aquesta entrevista on l’autora ens explica aquest projecte que compren la publicació de sis novel·les relacionades amb aquest moment històric:

No hi ha comentaris

Sónar 2011

Logo Sónar 2011

Del 16 al 18 de juny s’està celebrant a Barcelona el Festival Internacional de Música Avançada i Art Multimèdia Sónar 2011.

AstrudSónar és un festival pioner i únic en el seu format i continguts: un referent internacional de primer ordre gràcies a una cuidada oferta cultural que combina la qüestió lúdica amb l’artística, l’avantguarda i l’experimentació amb els artistes i tendències més consolidats de les músiques electròniques i les seves interaccions i hibridacions amb altres gèneres.Ryuichi Sakamoto

Les propostes artístiques de Sónar Barcelona es divideixen entre les activitats de Sónar de Dia (concerts, showcases, zona per a professionals, àrea expositiva), que té com a principal objectiu els nous talents, i els grans shows de Sónar de Nit, on es presenten els noms clau del panorama musical internacional.

Dizzee RascalEl festival, a més a més, proposa cada any un seguit d’actes paral·lels en equipaments culturals de Barcelona com l’Auditori o el Cosmocaixa i col·laboracions puntuals amb altres actes assenyalats al calendari de la ciutat (com va ser el festival d’estiu GREC la passada edició del 2010).

Sónar es caracteritza també per ser un punt de trobada per un públic àvid de novetats i, de manera específica, per a professionals de tot el mon de diversos sectors de les indústries creatives, que es troben en el mar de SónarPro, el lloc ideal per fer els seus negocis i establir contactes.M.I.A.

A les biblioteques municipals podeu trobar molts dels treballs dels artistes que actuen  en aquesta edició del Sónar, com ara:
Underwold
M.I.A.
Aphex Twin
Ryuichi Sakamoto

Astrud
Dizzee Rascal

No hi ha comentaris

María Carmona guanyadora 2n concurs punts de llibre de Sant Jordi

p1020808.JPG

Aquest dissabte l’hora del conte amb la versió de la princesa de la llegenda de Sant Jordi “Qui diu la veritat” de la Montse Balada ha estat el punt d’inici de les activitats infantils de la jornada.

p1020779.JPG

p1020782.JPG

.

.

.

.

.

.

.

.

.

En acabar el jurat del 2n concurs de punts de llibre de Sant Jordi convocat per la Biblioteca ha lliurat el premi a les tres finalistes seleccionades entre els 179 punts participants. Bega Herreros, Cristina Ordoñez han estat les finalistes i Maria Carmona la guanyadora.

finalistes.jpg

Jurat amb les finalistes i la guanyadora del 2n concurs de punts de llibre Sant Jordi 2011

p1020810.JPG

No hi ha comentaris

‘¡Indignaos!’: el poble pren la veu i ocupa els carrers

‘¡Indignaos!’ d’Stephane HesselEntre les novetats que la Biblioteca presenta aquesta setmana apareix un llibre que està de “rabiosa” actualitat: ¡Indignaos! d’Stéphane Hessel. Aquesta obra té l’honor d’haver estat considerada la inspiradora del moviment anomenat 15M que va sorgir a l’estat espanyol el passat 15 de maig, a les portes de les eleccions municipals.

¡Indignaos! és un llibre que fa una crida a la insurrecció pacífica i contra la indiferència davant els problemes que planteja que estan assetjant a la nostra societat: la dictadura dels mercats, el tracte discriminatori als immigrants i a les minories ètniques, el voraç consumisme i la distracció mediàtica,… Aquesta obra ha recollit l’enuig dels joves, al que s’han anat sumant el dels pensionistes i parats i de tots aquells que tenen ganes de remoure un estancament sense sentit.

Stéphane Hessel va néixer a Berlín en 1917 però viu des dels set anys a París. Passada la 2a Guerra Mundial es convertí en diplomàtic i passa a col·laborar amb les Nacions Stèphane HesselUnides i, el 1948, formà part de l’equipo redactor de la Declaració Universal dels Drets Humans. El 1977 ocupa el lloc d’ambaixador de França davant l’ONU en Ginebra. Defensor de la causa palestina, en els últims anys ha viatjat diverses vegades a Gaza per denunciar la situació de la franja.
Segons paraules del seu prologuista, José Luis Sampedro, “a Hessel cal escoltar-lo perquè als seus 93 anys sap del que parla perquè, a banda d’haver format part de la Resistència francesa i ser supervivent de Buchenwald, ha estat un lluitador pels drets universals dels essers humans”.

El mateix Hessel destaca que ell mateix “no esperava participar en aquest despertar dels apartats de la societat i per això no sento un orgull especial. Però constato amb molta satisfacció que el missatge que vaig intentar transmetre ha rebut el recolzament dels joves europeus [...] el meu missatge a aquesta joventut és el següent: estiguin atents a tot el que corre risc de perjudicar el bon desenvolupament de la democràcia. Respectin els valors de la Resistència: el respecte cap al més dèbil i el rebuig a deixar-se manipular per les forces del diner”.

Indignats a BCN (ElPeriódico.com)

En el llibre no es troben les respostes a tots els problemes que s’han comentat i que actualment protagonitzen la nostra actualitat, tan social com mediàtica, però el que no se’l pot negar és el fet d’obrir el debat i plantejar molts dels interrogants sobre els que s’ha d’actuar. El debat és obert i la lectura proposada:

¡Indignaos! d’Stéphane Hessel
Entrevista al diari Público amb l’autor

Altres lectures relacionades:

Cambiar el mundo de Daniel Bensaïd
Algo va mal de Tony Judt
Tiempo de acción de Federico Mayor Zaragoza

Us deixem amb el reportatge que Informe Semanal, de RTVE, va emetre amb motiu de l’èxit d’aquest llibre:

No hi ha comentaris

Bloomsday

Dones celebrant el Bloomsday

El Bloomsday és una de les tradicions més curioses de la literatura contemporània. És una commemoració anual que té lloc el 16 de juny per part de centenars de seguidors de l’obra Ulises, de James Joyce.Es tracta d’una festa laica a Irlanda. La festa consisteix en reviure els esdeveniments de la novel·la Ulises, tots els quals succeeixen el mateix dia, el 16 de juny del 1904, a Dublin. Cartell del Bloomsday 2011El nom de la celebració prové de Leopold Bloom, el protagonista de la novel·la.

Aquest dia inclou una sèrie d’activitats culturals, com ara lectures, conferències i representacions de l’Ulises, rondes de pubs i diversió general. Els entusiastes se solen vestir amb roba de l’època per a la celebració i segueixen la ruta de Bloom al voltant de Dublin, seguint referències com ara el pub Davy Byrne’s.

A més a més d’aquesta recreació, arreu del món s’ajunten grups d’aficionats a la literatura per discutir i conversar sobre l’obra de Joyce, una de les més importants de la literatura anglosaxona.

Portada de “Ulisses”La novel·la narra detalladament cada hora delJames Joyce 16 de juny del 1904 en la vida de tres personatges centrals: Stephen Dedalus, Leopold Bloom i la seva esposa, Molly Bloom. Bloom és un Ulises modern, encarna el personatge mític de l’Odissea d’Homer en el cos d’un ciutadà normal i corrent, en una ciutat moderna. En aquest cas és un venedor de publicitat per a un diari, però si a l’Odissea Ulisses va trigar 20 anys en retornar a la seva llar d’Ítaca, el modern Ulisses (Leopold Bloom) viu totes les aventures a través de la ciutat, Dublin. En aquest únic dia, Joyce reconstrueix a la seva novel·la, no només la ciutat sinó l’àmbit de la civilització moderna, de les seves ruptures religioses, morals, socials i polítiques.

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »