Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per febrer, 2011

Selecció de Novetats – Març 2011

Selecció de novetats

Ja podeu trobar a la Biblioteca Armand Cardona la nova selecció de novetats, en aquest cas la corresponent al mes de març, que inclou documents dels diferents fons de la Biblioteca: adults i infantil (lectura i coneixements), música, cinema, fotografia i còmics.Aquest mes destaquem, entre les novetats per adults, el llibre de memòries del recentment desaparegut Ted Kennedy Los Kennedy: mí familia, en el qual el petit dels nou germans Kennedy introdueix els lectors en l’interior de la seva família, recreant la vida amb els seus pares i germans, explicant la influència que exerciren en ell i descrivint l’angoixa que patí després dels assassinats de John i Robert Kennedy.

També us volem recomanar la darrera novel·la de Joan Barril, Les terres promeses, que ens explica la història del Robert, un barceloní que es guanya la vida blanquejant diners. Quan es disposa a fer la darrera entrega un huracà interromp el trànsit aeri i es troba atrapat a l’aeroport de Cayo Tendido, Cuba. Durant les hores d’espera, Lucía, una anciana cubana, explica el fets que van passar en aquella mateixa illa la darrera setmana de 1958, quan Fidel Castro estava a punt d’entrar a l’Havana.

Selecció de novetats 1

Entre els còmics destaquem ¡Puta guerra! 1914-1919 el reton de Tardi a les trinxeres de la 1a Guerra Mundial, on ens ofereix tot un estudi del conflicte narrat cronològicament amb la veu i l’art que l’han fet tot un referent del còmic francès. L’obra inclou un documentat dossier realitzat per l’historiador Jean Pierre Verney amb els fets, dates i xifres rellevants d’aquesta terrible guerra.

Entre les novetats de la secció infantil destaquem la lectura Diari d’una penjada, de Rachel Renée Russell, que ens relata les peripècies de Nikki Maxwell: des de la seva vida a la nova escola, passant per la batalla amb la mare per un iPhone, el seu entusiasme pel dibuix i els estranys sentiments d’amor/odi envers la Mackenzie, la que serà la seva rival.

També us recomanem el film Donde viven los monstruos que, basat en el meravellós conte il·lustrat de Maurice Sendak, i ideat pel creatiu Spike Jonze ens presenta al Max, un nen que se sent sol però necessita un lloc on amagar-se. Max té atacs de ràbia, però encara no sap perquè; està creixent i vol conèixer els seus monstres interiors, les seves emocions…

Selecció de novetats 2

Pel que fa a la música us presentem el primer treball d’Isabelle Geoffroy, que així és com es diu aquesta nova cantautora francesa, Zaz que ha estat acollit amb un gran èxit de públic i crítica. Aquest Zaz és una combinació d’estils: des de la tradicional Chanson, a altres com blues, rap o música llatina.

Per últim, a la secció de cinema us recomanem la pel·lícula Gran Torino que conta la història de Walt Kowalski, veterà de la guerra de Corea i obrer jubilat del sector de l’automòbil que té per màxima passió cuidar del seu més preuat tresor: un Gran Torino del 72. Eastwood, amb una narració directa i rica en detalls, ens parla dels temes més recurrents en la seva filmografia: la família, la guerra, la pèrdua i la fe en la condició humana.

En el següent enllaç us podeu descarregar el full d’aquest mes: Selecció de novetats – Març

No hi ha comentaris

Gimcana i Festa d’en Dolcet a l’Orfeó Vilanoví

Des del passat dilluns 21 i fins dissabte 26 podeu participar a la gimcana del Dolcet que ha organitzat El Cep i la Nansa edicions.

Es tracta de trobar als “Dolcets” als aparadors de diferents botigues del carrer Sant Sebastià i Caputxins: un Dolcet amb una joia, un Dolcet amb un mantó, un Dolcet amb els seus amics els caramels… Ompliu la butlleta de participació i porteu-la  dissabte 26 a les 17h de la tarda a l’Orfeó Vilanoví (C.Església, 14) i gaudiu de:

festa-dolcet-copia_baixa-1.jpg

A la festa podreu escoltar el conte, cantareu i ballareu la cançó d’en Dolcet i com a fi de festa jocs per passar-ho bé i una gran sorpresa!!!

Us imagineu si aparagués en Dolcet a la Festa??

Trobareu butlletes per participar a les botigues col·laboradores i a la botiga del Carnaval situada al TOC.
No us la perdeu!!

No hi ha comentaris

Georg Friedrich Händel

Georg Friedrich Händel

El compositor alemany Georg Friedrich Händel va ser un autèntic cosmopolita del seu temps, cosa que demostra en la seva obra, on adopta els diferents estils musicals del seu país i d’aquells països on va viure.

No va aportar cap novetat amb la seva música, de producció senzilla i simple, però adquireix un caire nou i especial dins de la música barroca de principis del segle XVIII. La seva producció la podem agrupar en música vocal (dramàtica, oratoris, profana i religiosa) i música instrumental (orquestral, de cambra i per a clau).

Potser la seva obra més reconeguda és el ‘Messies’, de 1741, un oratori que no segueix l’esquema clàssic dels oratoris de Händel, sinó el d’una òpera en tres actes: naixement, passió i resurrecció de Jesucrist.

Partitura original del Messies

A les biblioteques de Vilanova i la Geltrú podeu trobar una gran selecció de les obres de Händel, com per exemple
El Messies
Rinaldo
Àries d’òpera i cantates
Sonates per a flauta dolça
Fireworks music Water music

Gaudiu de l’Aleluya del Messies amb aquest video:

No hi ha comentaris

El Club de lectura d’Adults al TNC

El passat dissabte, 19 de febrer, el Club de lectura d’Adults de la Biblioteca Armand Cardona Torrandell va anar al Teatre Nacional de Catalunya a presenciar en viu una de les obres que amb anterioritat havien llegit al Club: Pedra de tartera de Maria Barbal.

El CL d’Adults de la Cardona al TNC

Pedra de tartera va suposar el debut literari de Maria Barbal (Tremp, 1949), i ben aviat es va convertir en un text clàssic i un autèntic fenomen editorial en diversos països, amb més de cinquanta-cinc edicions en diverses llengües. Ambientat fonamentalment en el Pallars nadiu de l’autora, el llibre és el relat en primera persona de la vida de Conxa, que va des de començament del segle XX fins a la dècada de 1960. Un relat magnífic sobre la supervivència i el desarrelament.

Van gaudir del muntatge dirigit per Lurdes Barba i adaptat per Marc Rosich, en el qual els temps de la novel·la travessen i conviuen en l’espai d’una cuina; aquest muntatge il·lumina un dels textos essencials de la literatura catalana contemporània amb el prisma dels records, els fantasmes, les pors i les esperances.

3 comentaris

SEBASTIÀ SERRA I L’ART DE DIBUIXAR

p1020293.JPGCada matí a primera hora, des de fa molts anys, el Sebastià agafa la seva bicicleta i travessa tot Vilanova de punta a punta: des de la mateixa platja, fins al capdamunt del barri de Sant Joan. Allà hi ha el seu estudi: un espai ampli, ple de llum i molta, molta imaginació.

El Sebastià Serra va néixer aquí, a Vilanova i la Geltrú. Va estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona, i tot i que va començar a treballar de dissenyador gràfic, des del principi va saber que ell el que volia era dibuixar. Quan escoltava un conte, una història, una narració… el cap se li omplia de imatges, de línees i formes que sortien de la seva imaginació fins a un full blanc que transformava a través del seu inseparable company: el llapis.

És per això que el Sebastià es dedica al que més li agrada: il·lustrar llibres infantils.

Però no només dibuixa… el Sebastià és un gran investigador. Cada vegada que ha de fer un nou conte busca tota la informació que hi ha als llibres, a internet… a tot arreu, per documentar-se molt bé sobre els personatges, els paisatges, els petits de talls. I tant si es tracta de pirates, de la Xina o de la lluna es fixarà en tot allò que pot reflectir en els seus dibuixos.

p1020291.JPG

Una vegada ha acceptat un conte per il·lustrar i ha investigat a fons el tema comença dibuixant tots els personatges, fins i tot alguna vegada els ha fet en plastilina per poder veure’ls des de totes les perspectives possibles. Els esbossos passen al paper en meravelloses il·lustracions a llapis que una vegada escanejades els hi donarà color amb l’ordinador i una taula digital…

dogwholovedthemoon.jpgAquest dissabte, 26 de febrer, a les 12h del migdia. A la sala infantil de la Cardona presentem un conte il·lustrat pel Sebastià Serra: THE DOG WHO LOVED THE MOON, a càrrec de l’Ella Rowe que explicarà el conte en llengua anglesa amb el suport de la Susana Peix que donarà unes pinzellades en català i la presència del Sebastià Serra que arrodonirà l’activitat amb la projecció de les il·lustracions del conte…

A la Biblioteca trobareu molts contes il·lustrats pel Sebastià Serra:
Tres contes de Sant Jordi, La bruixa Merenga, Caigut del cel, La caleta dels gegants, Compta fins a cinc, Els follets sabaters, He pujat a Montserrat, El llapis de la Rosalia, La lluna la pruna, En Maginet tap de bassa, L’oncle Xesc i el jersei verd, Una pintura als llençols… i molts més!!

Us esperem!!

4 comentaris

Dia internacional de la Llengua Materna

Avui, 21 de febrer, es commemora el Dia Internacional de la Llengua Materna.

mother-tongue.jpgL’any 1999 la Conferència General de la UNESCO va aprovar la celebració del Dia Internacional de la Llengua Materna i va determinar el 21 de febrer com a data escollida.

La UNESCO pretén cridar l’atenció sobre la fragilitat de milers de llengües que durant els darrers segles s’han anat convertint en llengües marginals en un context de consolidació de llengües oficials i de llengües de comunitats lingüístiques més poderoses des del punt de vista demogràfic, econòmic o mediàtic.

El Dia Internacional de la Llengua materna va ser concebut per promoure la diversitat lingüística. La data recorda els estudiants morts el 1952 en defensa de la llengua dels bengalís. Avui en dia es considera que la meitat de les 6.000 llengües del món corren perill.

Segons l’informe sobre el Dia de la llengua Materna elaborat per l’Associació per a les Nacions Unides a Espanya en col·laboració amb l’ Institut Linguapax i el Centre UNESCO de Catalunya, el respecte pels drets lingüístics individuals “ha de ser compatible amb la voluntat de mantenir el català com a llengua d’integració social tal com es fa en situacions semblants a altres països avançats en el camp de les polítiques lingüístiques com Suïssa o Canadà i cal celebrar també l’accés a les llengües més properes com el castellà i el francès com un enriquiment i avantatge de l’ educació plurilingüe”.

No hi ha comentaris

‘Antígona’ i ‘Èdip Rei’ de Sòfocles

En aquesta ocasió el Club de lectura de Teatre s’apropa a dues tragèdies clàssiques escrites per Sòfocles. La tragèdia és per a un grec la representació d’un misteri sagrat. Convé tenir present que una representació tràgica a Grècia no és “art” en el sentit de gaudir estètic i desinteressat que se li dona actualment. La tragèdia és una representació teatral molt especial i el seu origen és clarament religiós.

Representació pictòrica de l’Èdip Rei de Sòfocles

Sòfocles, al llarg de la seva vida, va perfeccionar encara més la tragèdia grega, portant-la fins a nous límits i delectant als seus coetanis. Entre les seves reformes, va destacar per afegir un tercer actor, i per elevar a quinze el nombre d’integrants del cor, que fins llavors conformaven dotze membres. Va utilitzar el cor per expressar les seves idees, i la seva opinió sobre el que transcorria en l’obra. Va donar més desenvolupament al diàleg, i va dotar a l’acció d’un profunditat psicològica molt major que la que havia tingut amb Èsquil, i amb anteriors autors. La solitud de l’heroi es va convertir en un dels temes més recorreguts.
AntígonaLa primera d’aquestes tragèdies és Antígona, una de les obres paradigmàtiques en la representació de la problemàtica a l’entorn de la llei i l’obligatorietat o no del seu compliment i fou escrita compartint època amb el moviment intel·lectual de la sofistica. Per alguns en aquesta obra Sòfocles dibuixa a Pèricles a través del personatge de Creont. L’Antígona fou, per la temàtica que hi és tractada i per la virtuositat dramàtica del seu autor, una de les grans tragèdies de l’art grec. No resulta gens estrany, doncs, que una narració així hagi perviscut fins al nostre present, i s’hagi adaptat a aquelles circumstàncies que es volen interpretativament parelles a la situació de la tragèdia grega descrita en aquesta obra.

Èdip ReiL’altra tragèdia que es tractarà durant aquest mes és Èdip Rei. Per a molts entesos questa obra és la més representativa i perfecta de les tragèdies gregues. Després de resoldre l’enigma de l’Esfinx que el coronà com a rei de Tebes i li permeté de casar-se amb Iocasta, Èdip consulta l’oracle per saber com pot salvar la ciutat de la pesta que pateix: ha de trobar i castigar l’assassí de l’anterior rei. Sòfocles narra en aquesta tragèdia com Èdip descobreix que la profecia de l’oracle segons la qual mataria el seu pare i es casaria amb la seva mare finalment s’ha acomplert.

SòfoclesSófocles és el més clàssic i universal dels autors tràgics grecs. Nascut entre el 497/6 aC, va morir a Atenes el 406 aC, la seva vida ocupa tot el segle de l’època gloriosa d’Atenes, ciutat que mai va abandonar excepte en breus missions oficials. Al costat de la seva activitat literària va tenir diversos càrrecs públics importants al llarg de la seva vida, i va ser tan popular que a la seva mort els atenesos li van rendir culte. Va compondre 123 peces dramàtiques, entre tragèdies i drames satírics, de les quals només es conserven senceres 7 tragèdies: Ayax (propera al 447), Les Traquinias, Antígona (442), Èdip Rei (entre 440 i 425), Electra (propera a 418), Filoctetes (409) i Èdip en Colona (representada pòstumament pel seu nét el 401). Va abandonar la trilogia temàtica que formaven les tragèdies d’Èsquil i va concentrar cada argument en una sola tragèdia per ressaltar el seu protagonista: l’heroi tràgic, que sofreix un dolor inexplicable causat per la divinitat. A l’igual que Heròdot, encara reprodueix esquemes del pensament arcaic, com en el respecte a les normes religioses tradicionals i en el rebuig del racionalisme sofístic; els homes han de ser moderats davant la divinitat i acceptar el que ella els envia.

Podeu descarregar-vos la fitxa clicant en el següent enllaç: ‘Antígona’ i ‘Èdip Rei’ de Sòfocles

La propera trobada del Club de lectura de Teatre es farà el proper divendres 8 d’abril a les 18h. Esteu convidats a participar-hi!

No hi ha comentaris

175è aniversari del naixement de Gustavo Adolfo Bécquer

Retrat de BécquerEl 17 de febrer de 1836, a Sevilla, va néixer Gustavo Adolfo Domínguez Bastida, altrament conegut com a Gustavo Adolfo Bécquer, l’obra del qual es considera el punt de partida de la poesia moderna espanyola. El nom de Bècquer se’l posà, igual que el seu germà Valeriano, perquè pertany a la seva ascendència paterna, una noble família de comerciants flamencs establerta a la capital andalusa en el segle XVI.

BécquerLa seva vida es va veure molt marcada per la seva infantesa, amb la mort prematura dels seus pares, i també per l’ambient que el va envoltar al llarg de la seva infantesa i de la seva joventut, ja que el seu pare, el seu oncle i el seu germà eren pintors, i la seva padrina, una dona amb certa sensibilitat literària, va posar al seu abast la seva gran i variada biblioteca.

Tota la seva obra la va publicar en diaris i revistes i no va ser fins després de la seva mort que els seus amics es preocupen d’editar-la, moguts per l’ànsia d’acomplir el seu últim desig (‘Si és possible, publiqueu els meus versos. Tinc el pressentiment que mort seré més i millor conegut que viu’) i per ajudar els seus fills que es quedaven en una situació econòmica delicada.

La seva obra es troba bàsicament recollida en les ‘Rimas’, setanta-sis poemes breus, i les ‘Leyendas’, on es recopilen les seves narracions en prosa i que podreu trobar a les biblioteques de Vilanova en diferents edicions.
Rimas
Leyendas

Monument a Sevilla 

Per conèixer les altres obres de Bécquer que hi ha a les biblioteques vilanovines, podeu clicar aquí.

I podeu començar a gaudir de la seva poesia en el següent video:

No hi ha comentaris

Tutankamon

Sarcòfag de TutankamonTutankamon va ser un faraó de la dinastia XVIII de l’Antic Egipte que només va regnar uns deu anys (c. 1336 a 1327 a. C.). Va ser un faraó secundari dins de la seva dinastia, però molt conegut avui dia perquè la seva tomba es va descobrir intacta.

L’entrada a la tomba va quedar tapada fa milers d’anys per un despreniment de terra fins que, de casualitat, l’equip de l’arqueòleg i egiptòleg anglès Howard Carter la va descobrir el 16 de febrer del 1922.

Cartutxo amb el nom de Tutankamon

Sempre s’havia cregut que Tutankamon havia mort assassinat, però els darrers estudis, publicats al febrer del 2010 pel Consell Suprem d’Antiguitats d’Egipte, han apuntat que podria haver mort d’una caiguda del cavall.

A les biblioteques de Vilanova tenim diversos documents que parlen de Tutankamon, sobre la seva tomba i la seva vida, i documents que parlen sobre la història i la cultura de l’Antic Egipte.  Aquí teniu una petita selecció:

Tutankamon: vida y muerte de un faraón

La Prehistòria i l’Antic Egipte

Tutankamon

Tutankamon: el último hijo del sol

Descubrimiento de la tumba de Tutankamon y la piedra de Roseta

Si voleu més informació, podeu consultar el fons que tenim a les biblioteques de Vilanova fent un clic aquí i aquí.

Per fer-vos una idea més clara del què contenia la tomba de Tutankamon us proposem que veieu aquest vídeo:

No hi ha comentaris

Cinema i lectura

cinema_i_literatura_gran.gif

Hi ha molts contes, còmics i novel·les que han passat del paper a la pantalla del cinema o de la televisió. De vegades és el contrari: primer surt la pel·lícula i després es publica el llibre. I sempre ens trobem amb la mateixa pregunta:

Què és millor llegir primer el llibre o mirar la pel·lícula?

literatura-en-el-cine.jpgUna mostra són els còmics que han passat a la pantalla: Les aventures d’en Tintín o d’en Mortadel·lo o l’Astèrix que el podem trobar en animació i en largometratge al cinema. D’altres còmics com l’Snoopy o l’Spirou també han saltat de la vinyeta a la pantalla.

Els contes clàssics de tota la vida: Els tres porquets, El gat amb botes o La caputxeta vermella també han estat animats en diferents versions o a través de les aventures de les Tres bessones.

I també moltes novel·les com La volta al món en 80 dies, Robinson Crussoe o l’Oliver Twist que també podem triar, si les llegim o les mirem a la pantalla.

Llibres que han triomfat passen amb gran èxit pel cinema: Harry Potter, Sang de tinta, Coraline, Como adiestrar a tu dragón, Charlie y la fábrica de chocolate, Kika superbruja, El pequeño vampiro o el zoo d’en Pitus són alguns exemples.

I d’altres vegades passa al contrari: una pel·lícula animació o llargmetratge passa al paper. Alguns exemples els trobem a La llave màgica, Un puente hacia Terabithia… 

audiobook_1.jpgL’evolució de les biblioteques i l’accessibilitat als fons documentals ha animat l’edició de novel·les o pel·lícules en àudio adreçades a persones amb algun tipus de discapacitat. Així doncs a la biblioteca podeu trobar els audiollibres de Harry Potter, Las amistades peligrosas, Los crímenes de la calle Morgue, La Metamorfosis, Las mil y una noches, Oliver Twist…

I tú què prefereixes?

Vine a la Biblioteca, podràs triar la manera d’entrar al món de la fantasia: els ulls o l’oïda et tranportaran al món màgic de la imaginació…

TU TRIES!!

1 comentari

Pàgina Següent »