Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per desembre, 2010

LA NIT DE CAP D’ANY

A Catalunya celebrem l’arribada de l’Any Nou menjant raïm.

uvas_nochevieja.gifLa tradició marca que, coincidint amb cada una de les campanades de la mitja nit, hem de menjar un gra de raïm. En total 12, és clar. És important no descomptar-se i que no ens en sobri ni falti cap gra de raïm quan hagi sonat la darrera campanada.
Fer-ho és sinònim de sort i prosperitat al llarg de l’any que comença.
 
El seu origen es remunta fins al 1909 quan va haver una collita molt abundant d’aquest fruit. L’excedent va ser tan gran que els viticultors van decidir regalar-lo a la població assegurant que qui en mengés la nit de Cap d’Any tindria bona ventura l’any següent. Molta gent els va fer cas i la tradició s’ha mantingut fins a l’actualitat.

Però aquesta no és l’única tradició lligada al darrer dia de l’any:

home_dels_nassos.pngAvui 31 de desembre és el dia que tria l’home dels nassos per sortir a passejar i també és tradició portar robar interior de color vermella per donar la benvinguda al nou any. Per altra banda hi ha moltes persones que reben l’any amb un brindis de cava amb una joia d’or: un anell, unes arracades… dins la copa per tenir sort durant tot l’any.

Fora de Catalunya hi ha d’altres tradicions que giren al voltant d’aquesta data tan senyalada. Alguns exemples del que es fa a diferents indrets del món…

  • Alemanya: (i altres països on es parla aquesta llengua) es passa per televisió un sketch (Der 90. Geburstag) on una vella dama convida per al seu aniversari el seu únic amic viu, que interpreta tots els antics amics de la colla aixecant-se i seient a diferents cadires cada cop més borratxo.
  • Argentina: es brinda amb sidra o xampany, desitjant un feliç any nou, amb la família enfront d’una bona taula repleta de plats en els quals no falta el garrí, carn bovina, aus i alcohol. En els següents minuts, fonamentalment als barris, se sol sortir a la porta del carrer per compartir pirotècnia i brindis amb els veïns.
  • Escòcia: els infants passen per les cases demanant pa, galetes i formatge.
  • Itàlia: reben el nou any menjant un plat de llenties i criden «Notte vaig donar Capodanno» a l’última nit de l’any. El més habitual és anar a una festa en alguna discoteca o quedar-se a casa amb un grup d’amics o familiars.
    Un altre costum de nit de cap d’any molt arrelada és regalar a les dones llenceria de color vermell perquè tinguin sort l’any següent. A Roma i Nàpols, en arribar les dotze de la nit, tiren les andròmines velles per començar el nou any amb bon peu. La tradició diu que s’han de tirar les andròmines (que de vegades són mobles sencers) per la finestra just després de les dotze, però ara està prohibit.
  • Equador: les famílies cremen ninots després d’explicar acudits per transmetre esperança, i es porta roba interior groga per atreure la bona sort.
  • Filipines: es porta roba estampada amb cercles, com a símbol de fortuna. A l’hora de sopar la família pega bots per espantar els mals esperits i sacseja bosses de monedes, abans de menjar fruites rodones servides en plates circulars.
  • Xile: s’ha adoptat la tradició de menjar llenties en el moment que donen les dotze de la nit i en certs llocs, quan comencin els focs artificials, agitar i després obrir el xampany al costat dels familiars. Utilitzen roba interior groga i passegen pel barri amb una maleta perquè en el transcurs de l’any següent pugui sortir de viatge.

FELIÇ ANY NOU!!!

No hi ha comentaris

BOB ESPONJA!!!

En Bob esponja ha arribat a la Cardona!!!

bob-esponja-2.jpg

Aquesta és una sèrie de televisió homònima de dibuixos animats dels Estats Units, protagonitzada per una esponja marina. És la sèrie més famosa de les realitzades pel canal Nickelodeon, les conegudes com Nicktoons. L’any 2007, va ser nomenada per la revista TIME com un dels millors programes de la televisió . El seu canal original és Nickelodeon, però Bob Esponja és transmès per tot el món.
Va ser creat per l’artista , animador i biòleg marí Stephen Hillenburg i produïda per la seva companyia, United Plankton Pictures, Inc.
La sèrie està ambientada a l’Oceà Pacífic. Bob Esponja i els seus amics i veïns viuen a la ciutat fictícia Fons de Biquini, situada en una illa de la Micronèsia. El seu creador, Hillenburg, va afirmar que Bikini Bottom està basat en la ciutat real de Seattle.
Donat que està ambientada sota el mar, els seus personatges són marins: estrelles de mar, crancs, peixos… excepte un personatge que es un esquirol.

ELS PERSONATGES…

  • “Bob esponja” és el protagonista de la sèrie. És una esponja marina bob_esponja-8167.jpg(similar a una esponja de cuina) optimista i energètica que viu en una casa en forma de pinya. Treballa al Crustaceo Crujiente  –una hamburgueseria– fregint hamburgueses. Els seus hobbies són practicar karate amb la seva amiga Arenita, caçar meduses i fer bombolles de sabó amb el seu amic Patricio. Sempre suspèn l’examen de l’autoescola, perquè es posa molt nerviós a l’hora de conduir.
  • “Patricio” és el millor amic de Bob Esponja. És una estrella de mar de color rosa, molt mandrosa, ximpleta i bastant grassa que viu sota una roca.

patricio_estrella.jpg

  • calamardo_capitan.jpg“Calamardo” és el veí de Bob Esponja. La seva espècie es ambigua; s’aproxima a una fusió entre un calamar i un pop. Viu en una casa similar a un moai, i treballa amb el Bob Esponja al Crustaceo Crujiente  com a caixer. En Bob Esponja i en Patricio el consideren un amic seu, tot i que ell els odia per la seva imaginació i jocs estranys.
  • “Arenita” és una bona amiga d’en Bob Esponja. És l’únic personatge que no és una espècie marina, és un esquirol originaria de Texas, i per això ha d’anar amb un vestit de bussejar, excepte a casa seva, que és una gran cúpula d’aire. És una científica, i sovint practica esports com el karate juntament amb el Bob Esponja. 

arenita.jpg

  • don-cangrejo-jefe-de-bob-esponja.jpg“Don cangrejo”, és el cap de l’hamburgueseria Crustaceo Crujiente , i per tant, de Bob Esponja i d’en Calamardo. És un cranc molt avar, i fa tot el possible per aconseguir diners fent treballar molt als seus empleats pagant molt poc.Té una filla anomenada Perla, que és una balena.
  • “Plancton” és el principal antagonista de la sèrie. Regenta un restaurant de menjar ràpid al costat del Crustaceo Crujiente. Com que no té clients, sempre prova de robar la fórmula de les hamburgueses del Crustaceo Crujiente, les “cangreburguer”  per poder fer-se amb els seus clients.

plankton.jpg

  • gary.jpg“Gary” és la mascota de Bob Esponja. Tot i ser un cargol, actua i fa un sorollets molt semblants als d’un gat.

Ja podeu gaudir de les CINC PRIMERES TEMPORADES de la sèrie d’animació que més us agrada.

images.jpg

A l’expositor de la sala infantil trobareu tots dels dvd’s. Disponibles a partir de divendres 7 de gener.

 

Reserva el teu!!!
(una reserva per carnet)

No hi ha comentaris

Selecció de Novetats – Gener 2011

Selecció de novetats 

Ja podeu trobar a la Biblioteca Armand Cardona la nova selecció de novetats, en aquest cas la corresponent al mes de gener, que inclou documents dels diferents fons de la Biblioteca: adults i infantil (lectura i coneixements), música, cinema, fotografia i còmics.

Aquest mes destaquem, entre les novetats per adults, la novel·la de Sergio Vila-Sanjuán Una heredera de Barcelona: a la Barcelona de 1920 un jove advocat i periodista monàrquic entra en relació amb personatges molt diversos: una cabaretera que no diu tot el que sap; un líder anarquista que vacil·la entre el pactisme i la violència; un general que arriba a la ciutat per imposar l’ordre sense contemplacions, i una bella i adinerada comtessa decidida a mantenir la seva independència…

Novetats gener 2011

També us volem recomanar el DVD El Bulli, història de un sueño que, en 4 DVDs, reuneix la informació audiovisual més exhaustiva mai filmada sobre el restaurant de Ferran Adrià. Un concepte de documental de caràcter cultural, articulat en deu episodis de 55 minuts de durada.

Entre els còmics podreu trobar el darrer Premi de Còmic de Quebec i Doug Wright Award a la categoria de BestBook, Paul se muda de Michel Rabagliati, en el qual l’autor ens explica el pas de Paul de l’adolescència a l’edat adulta amb escenes íntimes, a vegades còmiques i altres commovedores, amb una gran delicadesa.

Entre les novetats de la secció infantil destaquem el llibre ¡Tú puedes! d’Ole Könnecke que ens fa pensar que, a vegades, els reptes de la vida són majors que el valor i les forces disponibles. Aleshores només podem fer una cosa: tancar els ulls i endavant. I quan els tornem a obrir, la vida és, de sobte, més bella.

Novetats gener 2011

També us recomanem el llibre de Jordi Sierra i Fabra, Historia de un segundo, que ens parla d’un amor adolescent que té com a protagonistes a Eliseo, de 16 anys, i a Elena, de 15, i on un segon d’amor pot ser més intens que cent anys de vida ja que s’hi concentra tot un món, tot un univers, fet d’amor, de tendresa i de desig.

Pel que fa a la música us presentem el documental sobre els Rolling Stones i dirigit per Martin Scorsese Shine a light que ens apropa de forma rigorosa, divertida i profundament humana als quatre membres de la banda al llarg del seu passat i el seu enèrgic present.

Per últim, a la secció de cinema us recomanem la pel·lícula Yo también: ¿para qué quieres ser una persona normal?, d’Álvaro Pastor i Antonio Naharro, que ens explica la història de Daniel, un jove de 34 anys, que és el primer europeu amb síndrome de Down en obtenir un títol universitari. Aquest és el punt de partida d’aquest film que defensa els valors de la diversitat i els drets de les persones amb discapacitat.

En el següent enllaç us podeu descarregar el full d’aquest mes: Selecció de novetats – Gener 2011

No hi ha comentaris

Poemes en llengua de signes

El passat dijous 23 de desembre es va presentar a la biblioteca el 10è títol de la col·lecció Ginjoler de llengua de signes catalana (LSC).

p1020185.JPG

Tot l’any és un recull de poemes de les diferents estacions on conflueixen la sonoritat poètica amb la visualitat gestual de la llengua de signes en un fantàstic llibre.

A l’activitat hi va participar Lola Casas, autora que va llegir alguns dels seus poemes acompanyada d’una intèrpret de llengua de signes.
Tot el públic assistent a la presentació va poder gaudir també dels poemes signats pel Frank Vidiella, un dels components de l’equip Ginjoler i representant de la Federació de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA).

p1020193.JPG

La col·lecció Ginjoler va néixer l’any 2007 a partir de l’activitat de l’hora del conte interpretada en llengua de signes que es realitza periòdicament a la biblioteca Armand Cardona des de els seus inicis l’any 2003 i a través de la qual es va detectar que no existien en el mercat contes adaptats a aquesta llengua.

p1020209.JPG

Tots els contes de la col·lecció publicada pel Cep i la Nansa edicions, són originals i inclouen una adaptació del text en un llenguatge més senzill que va acompanyat dels signes seguint la mateixa estructura de la llengua oral. Al final del llibre hi ha una cançó popular i un dvd amb el conte signat en LSC.

L’equip Ginjoler està format per diferents professionals: educadors, logopedes, bibliotecaris i moltes ganes de treballar.

Des de la biblioteca volem felicitar a totes les persones que fan possible aquesta col·lecció.

p1020205.JPG

PER MOLTS ANYS!!!

No hi ha comentaris

Guinovart, obra gràfica i poesia

Gravat expo GuinovartSi encara no heu anat a visitar l’exposició Guinovart. Obra gràfica. De la planxa al paper de Josep Guinovart, a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer teniu temps fins el 9 de gener.

Aquesta exposició itinerant, que inicia el seu recorregut a Vilanova i la Geltrú, sorgeix d’un acord entre el Centre d’Obra Gràfica Josep Guinovart, Thermalia Museu de Caldes de Monbui i l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona. La mostra comissariada per Maria Guinovart, filla de l’artista, és un recorregut cronològic i alhora apropa les diferents tècniques d’estampació que va utilitzar l’artista. Recull una selecció de 29 obres, principalment gravats, serigrafies i litografies amb collage il·luminats a mà, pertanyents a les sèries Las cuatro estaciones José Hierro, Blaus finestres, Gravats de 1975-1976, León Felipe, Laurats i Altres. La primera de les sèries esmentades és el resultat de la col·laboració amb els seu amic el poeta José Hierro. Guinovart, gran lector de poesia, fa un homenatge en moltes de les seves obres a poetes com Salvat Papasseit, Lorca…. Torre BlavaUna mostra d’això són les litografies que apareixen versos de León Felipe manuscrits per l’artista. A la mostra també s’hi poden veure els cartells de Festa Major de Vilanova i la Geltrú i d’inauguració de la Torre Blava, que ell mateix realitzà.

El dimecres 29, a les 17 hores, es farà la darrera activitat paral·lela a l’exposició, el taller Gravats de postal per a infants entre 6 i 10 anys. L’activitat té un preu de 2 euros i cal reserva prèvia, trucant a la Biblioteca Museu.

A més a més de l’exposició, la Biblioteca Museu té en el seu fons altres obres de Guinovart de la dècada dels 50 que s’exhibeixen dins la col·lecció d’art contemporani.

Josep GuinovartJosep Guinovart i Bertran (Barcelona, 1927-2007) va estudiar art a l’Escola d’Arts i Oficis de la Llotja de Barcelona i al Foment d’Arts Decoratives de Barcelona (FAD). Col·laborà en els seus inicis amb el grup Dau el Set. L’any 1954 va fundar amb Antoni Tàpies, Joan Josep Tharrats i d’altres el grup Taüll, que aglutinava els artistes d’avantguarda d’aquells anys. A partir dels anys 70 abandonà la representació figurativa i configurà un nou llenguatge artístic, a partir de l’ús de la matèria i objectes. Guinovart està considerat com un dels màxims exponents del corrent informalista català. La seva producció artística és molt variada: pintura, dibuixos, murals, obra gràfica, il·lustracions, escenografies teatrals, cartells, escultures i tapissos. Al llarg de la seva carrera obtingué nombrosos premis: Premi Ciutat de Barcelona (1981), el Nacional de Artes Plàsticas (1982) i el Nacional d’Arts Plàstiques de la Generalitat de Catatalunya (1990). L’Estat francès li atorgà la insígnia Oficial de l’Ordre de les Arts i les Lletres el 1993. El 1994 inaugurà l’Espai Guinovart a Agramunt i el 2000 l’espai d’art La Torre Blava a Vilanova i la Geltrú.

A les biblioteques Joan Oliva i Armand Cardona trobareu fons documental relacionat amb Josep Guinovart i la seva obra, com també dels poetes referenciats en les obres de l’exposició:
Josep Guinovart
José Hierro
León Felipe

No hi ha comentaris

Contes animats: curtmetratges i creació literària

La flor mas grande del mundoEl dimarts 28 de desembre a les 12 h es farà a la biblioteca Armand Cardona una activitat infantil molt interessant, Contes animats: un viatge del paper a la pantalla. Es tracta d’una sessió de cinema pensada per a nens i nenes, a partir de 6 anys, on tres curtmetratges d’animació es vincularan a la creació literària infantil. Dos curts basats en dos contes, un clàssic universal de Hans Crhistian Andersen i un conte insòlit de l’escriptor portugués José Saramago. La tercera peça és un capítol de la sèrie de Rodolfo Pastor, Capelito, un petit xampinyó que corre tota mena d’aventures on l’enginy, la creativitat i l’humor hi són sempre presents.

La petita venedora de lluminsLes filmacions que es projectaran a la sala d’actes de la biblioteca són un petit exemple de la gran producció de curts d’animació infantil que es fan, però només uns quants d’ells tenen una base en la literatura infantil o en contes ja escrits. A banda de La flor más grande del mundo del director Juan Pablo Etcheverry (2007) basada en un conte de Saramago premiada en varis festivals i La petita venedora de llumins (Disney’s The Little Matchgirl) del director Roger Allers (2006) nominada al millor curt d’animació als Òscars, n’hi ha altres exemples. Per citar-ne algunes de recents:
Hans Crhistian Andersen (Espanya) del director Tomás Bases de Tirimundi i Xino-Xano Productions, on el vell Hans ens acompanya enraonant de la seva interessant vida al voltant del 1800 a Dinamarca
Margarita d’Àlex Cervantes (Espanya, 2009) es basa en un poema de Rubén Dario
Masha y el oso se conocen (Rusia, 2009) de Denys Chervyátsov es basa en un conte popular del folklore rus
El pequeño porquerizo (Hungría, 2008) de Mária Horváth es basa en un conte popular del folklore rus

MargaritaHi ha diversos festivals que projecten i premien curtmetratges d’animació, però són pocs els que s’han especialitzat en aquest subgènere. La Mostra Internacional de Cinema d’Animació a Catalunya (ANIMAC)(del 24 al 27 de febrer de 2011, 15a edició) que es fa a Lleida és dels més importants. També cal esmentar d’alguns altres com el que s’ha celebrat recentment a Barcelona El meu primer festival, que l’organitza MODIband, la mateixa entitat cultural dedicada a la difusió cinematogràfica que ha preparat l’activitat de la Biblioteca. I el jove Para Niños de València, que es troba a la seva 4a edició (desembre 2010-gener 2011), organitzat per la Diputació de València i la Sala Parpalló amb la col·laboració del Museu de Belles Arts.

Podeu consultar el nostre fons sobre aquest tema, clicant aquí.

Us deixem amb un dels curts i us animem a que assistiu a aquesta activitat:

Capelito

No hi ha comentaris

Lectures recomanades – NADAL 2010

Durant aquestes dates es fa especialment oportú oferir una selecció com la que a continuació us fem donat que quin millor moment que el Nadal per llegir obres de tanta qualitat com les que aquí us presentem i, per què no, també podeu treure alguna idea per fer aquell regalet que encara us falta…

La bicicleta estàtica de Sergi PàmiesLa bicicleta estàtica (Quaderns Crema) de Sergi Pàmies.- Els naufragis de la maduresa són al centre d’aquest nou recull de vint relats de Sergi Pàmies. Per primera vegada, Pàmies construeix ficcions a partir de materials autobiogràfics, i retrata les dificultats existencials d’uns personatges que, amb una determinació tan absurda com heroica, tenen esma per pedalar sense moure’s del lloc.Cada siete olas de Daniel Glattauer

Cada siete olas (Alfaguara) de Daniel Glattauer.- Emmi i Leo ens ensenyen que, després de que sis ones trenquin a la platja arriba la setena, i aquesta porta sempre moltes sorpreses. La nova i captivadora obra de Daniel Glattauer ens apropa a la seva peculiar mirada sobre les relacions amoroses del nostre temps i els problemes que pateixen.El cementerio de Praga d’Umberto Eco

El cementerio de Praga (Lumen) d’Umberto Eco.- Ambientada a la Itàlia de segona meitat del segle XIX, el protagonista és el capità Simone Simonini, un personatge tan antipàtic com inoblidable, que viurà els principals esdeveniments de la seva època. Novel·la fulletonesca que avarca des dels inicis del segle XIX fins els primers anys del segle XX.

Cinc-cents bars i una llibreria de Roser CaminalsCinc-cents bars i una llibreria (Edicions62) de Roser Caminals.- A partir d’un atracament a una joieria madrilenya als anys setanta s’entrelluquen els fils narratius de l’Anna —una estudiant de periodisme insatisfeta amb el seu ambient benestant a Barcelona— i una família d’una ciutat provinciana de Castella. Relat de la difícil educació sentimental d’un jovent que en una època grisa, rígida i confusa com la dels anys setanta ho tenia tot per descobrir.Inés y la alegría d’Almudena Grandes

Inés y la alegría (Tusquets) d’Almudena Grandes.- El 1944 el resistent Monzón ha organitzat el grup més disciplinat de la Resistència contra l’ocupació alemanya, prepara la plataforma de la Unión Nacional Española i compta amb un exèrcit d’homes disposats a envair Espanya.Les noies de Xangai de Lisa See

Les noies de Xangai (Edicions62) de Lisa See.- Xangai, 1937: la Pearl i la seva germana June són dues joves xineses atractives, sofisticades i cultes que viuen sense preocupacions. Un bon dia, però, a causa dels deutes familiars, el seu pare decideix arranjar el seu casament amb dos pretendents americans d’origen xinès Dues germanes, un destí incert: corprenedora història sobre la força dels vincles familiars.

La puerta de la luna d’Ana Maria MatuteLa puerta de la luna (Destino) d’Ana María Matute.- Poques coses existeixen tan carregades de màgia com les paraules d’un conte. Aquest conte breu, ple de suggeriments, que arrabassa i posa ales cap a mons on no existeixen ni el sòl ni el cel. Els contes representen un dels aspectes més inoblidables i intensos de la primera infància. La narrativa breu completa de Matute amb títols tan emblemàtics com Algunos muchachos o Historias de la Artámila.

Riña de gatos: Madrid 1936 d’Eduardo MendozaRiña de gatos: Madrid 1936 (Planeta) d’Eduardo Mendoza.- Anthony Whitelands arriba a bord d’un tren al Madrid convuls de la primavera de 1936. Haurà d’autentificar un quadre desconegut, pertanyent a un amic de José Antonio Primo de Rivera, el valor econòmic del qual pot resultar determinant per afavorir un canvi polític crucial en la història d’Espanya. L’excepcional habilitat narrativa d’Eduardo Mendoza combina a la perfecció la gravetat dels successos narrats amb la presència del seu conegut sentit de l’humor.

El sueño del celta de Mario Vargas LlosaEl sueño del celta (Alfaguara) de Mario Vargas Llosa.- L’aventura que narra aquesta novel·la comença al Congo de 1903 i acaba en una presó de Londres, un matí de 1916. S’explica la peripècia vital d’un home de llegenda: l’irlandès Roger Casement. Bo i dolent, traïdor i llibertari, moral i immoral, la seva figura múltiple s’apaga i reneix després de la seva mort. El somni del celta descriu una aventura existencial, en la qual la foscor de l’ànima humana apareix en el seu estat més pur i, per tant, més enfangat.

Sunset Park de Paul AusterSunset Park (Edicions62) de Paul Auster.- Miles Heller s’ha enamorat d’una jove cubana menor d’edat. Enfonsat pel sentiment de culpa a causa de la mort del seu germanastre, no es comunica ni amb el seu pare, ni amb la seva mare, una reconeguda actriu. Després d’haver viscut sol durant anys a Florida, ara torna a Nova York. Paul Auster ens recorda les coses que realment són essencials i l’estranyesa i la plenitud d’aquest miracle que suposa el fet d’estar, i sentir-se, vius.

Verbalia 2.0 de Marius SerraVerbàlia 2.0 (Empúries) de Màrius Serra.- A finals del segle passat, Màrius Serra va descobrir un nou continent i el va anomenar Verbàlia: el país dels verbívors, una Terra Incògnita sense fronteres gaire definides ni llei d’estrangeria. A Verbàlia 2.0 trobareu mig centenar d’artificis verbals ben definits, historiats i exemplificats: des d’un logogrif o un anagrama, un calembour o un lipograma, fins a un palíndrom, una paronomàsia o un contrapet.

Visión desde el fondo del mar de Rafael ArgullolVisión desde el fondo del mar (Acantilado) de Rafael Argullol.- Viatge de múltiples viatges, el present llibre és un compendi de diverses experiències centrades en la vida del seu autor. Convençut de l’íntima veritat sentida de llavis d’un pescador («Si t’atrapa un remolí mentre nedes, no et resisteixis. Deixa’t engolir. Quan arribis al seu cor, ell t’expulsarà cap amunt, i així et salvaràs».), Rafael Argullol resol col·locar el seu focus d’observació en el fons del mar, en el més profund de l’ésser, a la recerca del fulgor de l’existència.

Donat que la majoria són documents acabats de sortir al mercat molts encara no els tenim a les biblioteques. Confiem que en els propers mesos els anirem incorporant.
Esperem que us agradin. BON NADAL i BON ANY per tots!

1 comentari

El Tió de Nadal…

El Tió de Nadal (també anomenat simplement Tió, Tronc de Nadal, Soca, Xoca o Tronca) és un dels elements de la Mitologia catalana i una tradició molt arrelada a Catalunya. Originàriament consistia en un tronc encès -és a dir, un tió- de la llar de foc, i el regal era l’escalfor que proporcionava. Avui dia, és un tronc que sovint es decora posant-li potes i altres elements que simulen una cara somrient que sovint es corona amb una barretina vermella.

Se’l fa cagar repetidament a base d’engegar-li cops de bastó alhora que se li canta una cançó tradicional, al·lusiva d’aquesta circumstància:
Un tió de Nadal

Del fet de fer cagar el tió hi ha qui li ha posat el nom de Caga Tió, ja que diverses cançons comencen amb aquests mots, on “caga” és de fet el verb en imperatiu, però no és una denominació amb tradició.

Cançó per fer cagar el Tió:

tio.jpg

El dia de Nadal
posarem el porc en sal
la gallina a la pastera,
el poll a dalt del pi,
toca, toca el violí;
ara passen bous i vaques,
les gallines amb sabates,
gallinons amb sabatons;
el vicari fa torrons,
la guineu els ha tastat,
diu que són un poc salats;
Marieta posa-hi sucre
que seran un poc millors;
torrons d’avellana,
torrons de pinyó,
caga tió,
si no et daré
un cop de bastó.

A la biblioteca Armand Cardona hem fet cagar el Tió… i sabeu que ens ha portat?? un munt de contes!! és clar!

  • En Tomasot i la catifa voladora
  • La estrella de los deseos
  • Cuentos de la China
  • Lily, la princesa Hada
  • Coitnes dels 5 continents
  • El reu Salomó i l’abella
  • El rabadà: un conte de Mongòlia
  • Un cocodril al meu jardí
  • En patata i l’hortet
  • La volta al món en 80 dies
  • L’illa del tresor
  • El corb que va robar la llum del dia
  • El pinzell màgic

… i molts més… RESERVA EL TEU!

(disponibles a partir de dilluns 27 de desembre)

BON NADAL!!!

No hi ha comentaris

Artur Mas: President de la Generalitat de Catalunya

Si no hi ha res de nou demà dijous Artur Mas i Gavarró es convertirà en el 129è president de la Generalitat de Catalunya i 4t des de la restauració democràtica de la institució el 1980.

artur_mas_catalanas_2010.jpg

Nascut a Barcelona el 1956, és llicenciat en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat de Barcelona.  El 1982 es va vincular al sector públic com a col•laborador en el Departament de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat de Catalunya. Entre 1987 i 1995 fou regidor a l’Ajuntament de Barcelona. Aquell mateix any és escollit diputat al Parlament de Catalunya, sent nomenat conseller de Política Territorial i Obres Públiques, càrrec que va ostentar fins el 1997, quan va ser nomenat conseller d’Economia i Finances. Entre 2001 i 2003 fou Conseller en Cap.

Després de dos intents fallits en la cursa cap a la presidència de la Generalitat,  en les eleccions de 2003 i 2006, en les passades eleccions de 28 de novembre de 2010 aconseguí una majoria prou àmplia com per ser escollit President. No ho aconseguí en la primera votació, en què necessitava la majoria absoluta, però de ben segur ho aconseguirà demà, quan necessita la majoria simple.

A la biblioteca hem exposat els documents que tenim al fons sobre altres presidents que ha tingut la Generalitat de Catalunya al llarg de la seva història, entre ells el vilanoví Francesc Macià i Llussà

 

No hi ha comentaris

‘Els estranys talents de la Flàvia’ d’Alan Bradley i ‘Simple’ de Marie-Aude Murail

Protagonista Jove 2010El Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (ClijCAT), en col·laboració amb l’Associació Catalana d’Amics del Llibre Infantil i Juvenil, convoca el 15è Premi de Literatura «Protagonista Jove» amb el propòsit d’estimular la lectura d’imaginació en els nois i noies.
A tal efecte, una comissió d’experts en literatura per a joves ha seleccionat els vuit llibres en català, quatre per a cada grup d’edat. La selecció de llibres s’ha fet d’entre els publicats entre el juliol de 2009 i el juny de 2010.

Al Club de Lectura anirem llegint els llibres seleccionats per aquesta comissió d’experts per la franja de 15-16 anys, i comencem amb els dos que segueixen:

Els estranys talents de la FlàviaEls estranys talents de la Flàvia d’Alan Bradley (Guanyadora del premi Debut Dagger Award de novel·la policíaca).- La jove Flavia de Luce, una setciències amb peculiars dots investigadores, queda atònita quan al matí descobreix un cadàver al seu jardí. A l’instant li ve a la memòria la conversa airada que el seu pare va mantenir la nit abans amb un desconegut. I pel que sembla no és ella sola que la va sentir. Immediatament les seves cèl·lules grises es posen en funcionament i no s’aturaran fins descobrir de què va tot allò. Una novel·la d’intriga a mans d’una detectiu que manté una curiosa relació amb els veïns.

Alan BradleyAlan Bradley ha publicat molts llibres infantils i escriu regularment columnes sobre art i estil en diversos diaris canadencs. Els seus relats per a adults s’han emès a la CBC i s’han publicat en diverses revistes literàries. Va guanyar el primer Premi Saskatchewan Writers Guild de literatura infantil. Viu a British Columbia, Canadà. Amb La dolçor al fons del pastís començà la sèrie de la detectiu d’onze anys Flavia de Luce, gran aficionada als verins…

SimpleSimple de Marie-Aude Murail.- En Simple sap comptar a tota velocitat, jugar amb els homes i dones que hi ha dins els telèfons. Té una edat civil que no es correspon amb la mental i el seu desembaràs sovint posa en dificultats els que l’envolten. Té en Kléber, un germà que està acabant el batxillerat que se l’estima. I té un pare que passa d’ell. Quan en Kléber se l’endú a viure al seu pis d’estudiants, l’autora amb una exquisida sensibilitat aconsegueix, malgrat les dificultats de convivència que tots els personatges de la novel·la s’enamorin d’ell i també els lectors.

Marie-Aude MurailMarie-Aude Murail fa més de vint anys que escriu per a joves i té una vuitantena de títols publicats. La seva popularitat a França és excepcional: ha venut més d’un milió d’exemplars, ha guanyat més d’una desena de premis i no para de guanyar nous lectors. A casa nostra és coneguda per l’entranyable novel·la Quina passada! i amb aquesta obra l’autora planteja, amb una gran dosi d’humor, la relació intensa i complicada entre en Kléber i el seu germà Simple que pateix una discapacitat mental.

El Club de Lectura per a Nois i Noies de la Biblioteca Armand Cardona comentarem aquests llibres el dissabte 29 de gener les 17h. Bones Festes i Bones Lectures!!!

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »