Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per octubre, 2010

100 anys del naixement de Miguel Hernández

Año Hernandiano

Aquest dissabte se celebra el centenari del naixement d’un dels més grans poetes de les lletres castellanes de tota la història: Miguel Hernández Gilabert.

Miguel HernándezNascut el 30 d’octubre de 1910 en el sí d’una família humil d’Oriola va haver de deixar l’escola als 15 anys per dedicar-se a fer de pastor i repartir llet. La seva passió per la lectura el portarà a llegir els clàssics espanyols. El 1930 comença a publicar poemes al setmanari El Pueblo d’Oriola i al diari El Día. Fa llavors el seu primer viatge a Madrid amb el propòsit de guanyar-se la vida iniciant una carrera literària, però ha de tornar a Oriola amb les mans buides. Llegeix poetes del 27 i també Luis de Góngora. El 1933 publica a Múrcia el primer dels seus llibres poètics, Perito en lunas, una col·lecció d’octaves reals molt marcada per la poètica del Culteranisme.

Després d’aquest inici va a Madrid per segona vegada per obtenir feina, aquesta vegada de forma més fructífera, El rayo que no cesaja que aconsegueix, primer, ser nomenat col·laborador a les Misiones Pedagógicas i, més tard, l’escullen com a secretari i redactor de l’enciclopèdia Los toros. Col·labora, a més, assíduament a Revista de Occidente. Farà amistat amb Vicente Aleixandre i Pablo Neruda. La seva poesia esdevé llavors més social i manifesta un compromís amb els més pobres i desfavorits.

Miguel Hernández era comunista des dels 26 anys. Quan esclata la Guerra Civil Espanyola s’allista al bàndol republicà. En plena guerra, es casa el 9 de març de 1937 amb Josefina Manresa, amb qui tindrà dos fills, el primer d’ells mort als pocs mesos. L’estiu de 1937 va assistir al II Congrés Internacional d’Escriptors Antifeixistes celebrat a Madrid i València, i després va viatjar a la URSS en representació del govern de la República, d’on va tornar l’octubre.

Casa-Museo Miguel HernàndezEn acabar la Guerra intenta passar a Portugal, però és detingut i deportat. En un primer moment és alliberat, però posteriorment, un cop a Oriola, torna a ser detingut i condemnat a mort el març de 1940. La pressió d’alguns intel·lectuals farà que la pena li sigui commutada per 30 anys de presó, que no arribarà a complir en morir prematurament el 28 de març de 1942. Tenia 31 anys.

La biblioteca s’afegeix a les celebracions d’aquest gran poeta exposant el seu fons, el qual ben aviat es veurà incrementat amb l’aportació de material pedagògic sobre Miguel Hernández editat per la Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales
(SECC) i la Fundació Germán Sánchez Ruipérez.

Fundación Cultural Miguel Hernández
Asociación de Amigos de Miguel Hernández
Miguel Hernández virtual

No hi ha comentaris

“La Mandrágora” de Nicolau Maquiavel

La MandràgoraLa Mandràgora és una comèdia de cinc actes en prosa i amb un pròleg en vers. L’obra, que vol representar la situació corrupta de la societat italiana del seu temps, fou escrita entre 1504 i 1518, representada per primer cop el 1518 i impresa tres cops: 1522, 1524 i 1526. Està considerada una fita del teatre occidental i cal destacar que, a diferència d’altres obres de l’autor, fou publicada en vida del propi Maquiavel.

A més de representar un argument de conquesta amorosa en el qual tenen protagonisme les situacions d’emergència i els pocs escrúpols, s’hi desenvolupa al darrere una teoria d’estratègia política sobre l’art de la participació, la manipulació, la persuasió i la conquesta d’un objectiu.

L’argument és original de Maquiavel, però l’estructura de l’obra prové del Decameró de Boccaccio, el qual permeté a l’autor connectar amb la tradició precedent italiana. Quant al contingut, La Mandràgora s’assembla força a la novel·la setena de la setena jornada del Decameró.

Nicolau MaquiavelNiccolò Machiavelli, conegut comunament com a Maquiavel i nascut a Florència el 1469, fou un important diplomàtic, funcionari, filòsof, polític i escriptor. Tot i ser fill de pares pertanyents a famílies cultes i d’orígens nobiliaris no va poder gaudir de gaires recursos per culpa dels deutes del seu pare.

Va viatjar per diverses corts europees, com per exemple França i Alemanya, i també va estar a d’altres ciutats-estat italianes en missions diplomàtiques. Fou empresonat durant un breu període a Florència el 1512 i després, exiliat a San Casciano. Morí a Florència el 1527 sent sepultat a la Santa Creu.

Maquiavel és considerat un dels teòrics polítics més notables del Renaixement ja que amb la seva aportació la concepció política i l’estructuració social s’obriren camí cap a la modernitat.

La Mandrágora on’line

Podeu descarregar-vos la fitxa clicant en el següent enllaç:

La Mandràgora de Maquiavel

El Club de Lectura de Teatre de la Biblioteca Armand Cardona comentarem aquesta lectura el dia 19 de novembre a les 18h. Esteu convidats a participar-hi!

No hi ha comentaris

“Valentina” de Carles Soldevila

Valentina se centra en un triangle familiar format per Clotilde, vídua del polític Fontanals, Valentina, la seva filla, que ret una veritable admiració a qui creu que és el seu pare, i Eusebi, amant de Clotilde i veritable pare de Valentina. Les relacions entre tots tres, que havien estat bones fora del matrimoni, empitjoren quan Eusebi i Clotilde esdevenen marit i muller i acaben en tragèdia quan Valentina s’enfronta a una realitat familiar que ella havia idealitzat, en descobrir que és filla d’Eusebi.

Valentina al TNCLa família és el nucli de la novel·la i la causa del conflicte que desemboca en l’assassinat del pare per part de la filla. El tema de la novel·la és la descoberta del món per una adolescent romàntica que, al llarg de l’obra, esdevindrà part d’una jove freda i sense escrúpols. L’obra, adaptada per en Jordi Galceran, va obrir la temporada 2006-2007 del TNC.

Carles Soldevila (Barcelona, 1892-1967) es llicencià en dret i treballà durant uns anys per la Mancomunitat, però va renunciar a la seva plaça per dedicar-se  de ple a la literatura i al periodisme. Col·laborà en publicacions tan diverses com Revista de Catalunya, La Rambla  o Mirador.

Carles SoldevilaVa publicar el seu primer llibre, un recull de poemes titulat Lletanies profanes l’any 1913. Entre 1929 i 1933 va escriure la seva trilogia de novel·les amb noms de dona, Valentina, l’obra que ens ocupa aquest mes, Eva i Fanny, considerada la seva obra mestra.

Entre 1922 i 1935 també va escriure teatre, en donen fe comèdies com Vacances reials (1923), Bola de neu (1926), Els milions de l’oncle (1927), Escola de senyores (1930) o Necessitem senyoreta (1935).Durant la guerra de 1936-39 residí a París i no en tornà fins el 1942.

En general la seva obra, essencialment noucentista, va dirigida a afinar els costums de la burgesia, a contribuir a catalanitzar-la culturalment i a desvetllar-li l’ambició d’europeïtzar-se.

Podeu descarregar-vos la fitxa clicant en el següent enllaç: Valentina de Carles Soldevila

El Club de Lectura de Teatre de la Biblioteca Armand Cardona comentarem aquesta lectura el dia 19 de novembre a les 18h. Esteu convidats a participar-hi!

No hi ha comentaris

Gran èxit de públic en la presentació del 9è Ginjoler

El passat dissabte, 23 d’octubre la biblioteca va acollir la presentació del 9è títol de la col·lecció Ginjoler: EN XIM DE LES OLLES I EL TIRAMISÚ amb un gran èxit de públic com sol ser habitual en les presentacions dels contes d’aquesta col·lecció.

ginjolerximlscsignespeix.JPG

De la mà de Susana explicant el conte i l’Irene interpretant-lo en llengua de signes, els nombrós públic va poder gaudir de la història del Xim amb la presència de les autores Trinitat Gilbert i Anna Mongay a més de tot l’equip Ginjoler.

ginjolerximolleslscsignes.JPG

Després del conte els nens i nenes van cantar amb les mans la cançó “Sóc un cuiner” i van gaudir de la projecció del conte en llengua de signes catalana a la sala d’actes de la biblioteca.

ginjolerximlscllengua-de-signes.JPG

trinitatgilbertginjoler.JPGEn acabar les autores van signar contes…

annamongayginjoler.JPG

La col·lecció Ginjoler està de celabració del seu tercer aniversari i per arrodonir el 10è número de la col·lecció està preparant una edició especial de poemes en llengua de signes de Lola Casas i il·lustracions de Pere Cabaret que serà presentat a la Cardona el proper dijous 23 de desembre.

2 comentaris

Suite Momo al Teatre Principal

Suite MomoDemà, dijous 28 d’octubre, a les 21h el Teatre Principal acull la presentació del nou treball dels vilanovins Suíte Momo: Decálogo de poemas desesperados y una canción de amor.

Amb aquest el seu darrer treball volen donar un pas més, respecte al se primer disc, Mientras daba vueltas de campana (que podeu trobar a la Biblioteca), consolidant el projecte i donant continuïtat a la seva proposta musical. Per aquest motiu busquen una major coherència entre tots els seus elements, elaborant un disc menys eclèctic i ambigu i agafant com a referència principal el so del rock dels noranta.

Decálogo de poemas desesperados y una canción de amorAquest disc és més directe, visceral, opac i sense concessions. En quant a les lletres, han detallat una espècie de decàleg o manual de bons costums, on apareixen onze personatges peculiars i situacions de la nostra vida quotidiana.

Suite Momo sorgeix a Vilanova i la Geltrú a finals de 2005 a partir de la unió de membres d’altres bandes amb diferents trajectòries com ara Obnoxious, FAKE, Efecto Halo, Bela 36 o la Caja de Pandora. La seva musica es troba a mig cami entre melodies post-rock i bogeries sonores del mes pur estil Radiohead o Manta Ray, passant tambe per un Indie-pop psicodelic classic, marcat per Los Planetas, Los Piratas, The Who, Kula Shaker, Yo la Tengo, el power pop i el grunge america mes sec, cru i dens.

Venen de posar el punt i final a la gira de presentació del seu primer treball, amb uns 80 concerts, i després del corresponent temps d’enregistrament ens presenten el seu segon treball, que ha estat gravat, mesclat i produït per Pere Serrano, Paco Loco i Suíte Momo.

Us deixem amb la interpretació d’un dels nous temes, Caperucita a ciegas, per part de Dani de Suite Momo acompanyat de Viviana Pérez que van fer al Myspace de PAPIOLFM el passat 5 d’octubre:

 

Suite Momo a MySpace

1 comentari

“Santuari” de William Faulkner

PortadaLa història de Santuari gira entorn de la Temple Drake, una noia jove de bona família que s’escapa una nit del col·legi amb un home borratxo. El cotxe amb el que viatgen xoca a prop d’una casa vella que ha estat transformada en cafè per una parella de negres. Diversos personatges a la vora de l’embriaguesa més absoluta entren llavors en escena. Tremp serà violada per l’enigmàtic Popeye i es cometrà un assassinat…

La jove Tremp es deprimeix enormement i decideix refugiar-se en un bordell de Menphis, on comença la investigació de la policia.

L’element policíac es secundari dins la novel·la , doncs el lector coneix qui és l’assassí durant una bona part de la novel·la. El més interessant, és la descripció dels personatges, la seva evolució i com el mal entra progressivament en les seves vides.

William Faulkner va néixer el 25 de setembre de 1897 a New Albany (Mississipí) en el si d’una família tradicional del Sud. El seu estat natal, així com l’ambient general del Sud, el van influir profundament. El 1915 va deixar els estudis i va començar a treballar al banc del seu avi. Durant la I Guerra Mundial va ingressar com a pilot de la RAF. Quan va tornar a la seva ciutat, va entrar com a veterà a la Universitat de Mississipí, encara que va tornar a deixar els estudis. Durant aquesta època va realitzar diferents treballs fins que s’establí com a periodista a Nova Orleans.

William FaulknerLa seva primera novel·la, La paga dels soldats (1926), està inspirada en la decadència del Sud després de la Guerra de Secessió. Des d’aleshores Faulkner va continuar incansable la seva producció literària, essent Santuari (1931) el seu gran èxit.

Faulkner va treballar com a guionista a Hollywood i es considerat com un dels escriptors de ficció més importants del segle XX. El seu estil es caracteritza per l’ús de tècniques literàries innovadores com el monòleg interior, la inclusió de múltiples narradors o punts de vista i els salts temporals dins la narració.

En les seves obres destaquen el drama psicològic i la profunditat emocional, tot utilitzant una llarga prosa, a més d’un lèxic escollit i treballat, amb frases llargues i ben estructurades. Faulkner va influir en gran mesura en autors posteriors sud-americans, com Onetti, García Márquez, Rulfo i Carpentier, així com Cortázar i Vargas Llosa.

L’any 1949 va guanyar el Premi Nobel de Literatura, i el 1955 va ser guardonat amb el Premi Pulitzer a la millor obra de ficció per Una faula. Faulkner es va mantenir actiu fins a la seva mort a Oxford, el 6 de juliol de 1962

Podeu descarregar-vos la fitxa clicant en el següent enllaç: Santuari – William Faulkner

El Club de Lectura d’Adults de la Biblioteca Armand Cardona comentarem aquesta lectura el dissabte 20 de novembre a les 17.30h. Esteu convidats a participar-hi! 

7 comentaris

“Pantaleón y las visitadoras” de Mario Vargas Llosa

PortadaLa novel·la ens explica la història d’un capità de l’exèrcit peruà, Pantaleón Pantoja, un militar modèlic, sense vicis, que es veu involucrat en una missió per satisfer les necessitats sexuals d’un grup de soldats destinats a l’Amazonia Peruana.

Pantaleón rebutja al principi la idea perquè atempta contra la base dels seus principis, però es veu obligat a complir-la. Decideix sanejar la zona i la base, ja que estaven en molt mal estat, i no li diu res a la seva dona Francisca, ja que la seva missió és totalment secreta.

El servei que pretén dur a terme Pantoja es diu de Visitadoras para Guarniciones, Puestos de Frontera y Afines (SVGPFA), i consisteix a portar prostitutes (anomenades “visitadoras”) a les casernes de Iquitos, on han de complaure als soldats primer per després estendre’s a rangs superiors (serveis denominats “prestacions”).

Entre aquestes prostitutes es troba una dona molt seductora, Olga Arellano, “La Brasilera”, que acaba tenint un affaire amb Pantaleón, provocant que aquest sigui infidel a la seva dona Francisca.

Mario Vargas LlosaMario Vargas Llosa va néixer a la regió d’Arequipa, al Perú, l’any 1936. La seva infantesa la passà a Bolívia amb la seva mare. Va estudiar el doctorat a Madrid (compta amb la doble nacionalitat) i va viure a altres ciutats europees com Londres, París i Barcelona. D’aquest període sorgeixen novel·les com La ciudad y los perros (1962) y La tia Júlia y el escribidor (1977).

L’any 1974 va retornar al Perú on va exercir com a periodista i a la dècada dels ‘80 va fer carrera política dins el neoliberalisme de dretes i fins i tot es va presentar a la presidència del país l’any 1990, eleccions que va guanyar Alberto Fujimori. Durant aquest període es va allunyar de l’escriptura, activitat que reprèn amb l’obra autobiogràfica El pez en el agua (1993).

Ha guanyat el Premi Cervantes, el Premi Príncep d’Astúrias de les Lletres, el Premi Planeta i enguany li acaben de concedir el Premi Nobel de Literatura.

Pantaleón y las visitadoras es va publicar l’any 1973 i el 1975 es va estrenar la seva primera versió cinematogràfica.

L’any 1999, el realitzador Francisco Lombardi va dirigir una nova adaptació de la novel·la amb els actors Angie Cepeda i Salvador del Solar com a protagonistes.

Podeu descarregar-vos la fitxa clicant en el següent enllaç: Pantaleón y las visitadoras – Mario Vargas Llosa

El Club de Lectura d’Adults de la Biblioteca Armand Cardona comentarem aquesta lectura el dissabte 20 de novembre a les 17.30h. Esteu convidats a participar-hi! 

Us deixem amb el tràiler de la pel·lícula.

1 comentari

“La noia del descapotable” de Maria Rosa Nogué

PortadaAquest mes llegirem La noia del descapotable. L’Andrea és una noia pija i consentida que estudia en un institut anglès de Sitges, on gaudeix fent la vida impossible als professors, segura que no té res a témer perquè el seu pare és un persona molt influent a la ciutat.

I de fet és així, fins al moment en què el seu pare decideix dir prou i matricular-la en un institut públic de la ciutat. Ella segueix penjada del Peter, que la recull al sortir de classe amb el seu descapotable.

La vida se li complicarà quan el Peter s’emboliqui amb la Diana, la seva millor amiga, i el seu pare, conegut constructor de la ciutat, es vegi barrejat en una trama de corrupció urbanística. La solució: fugir a Amsterdam!

Maria Rosa NoguéMaria Rosa Nogué (1965), va decidir de ben petita que volia ser mestra i escriptora. Va estudiar Filologia Catalana, piano al conservatori del Liceu i també ha cantat alguns anys amb l’Orfeó Català.

Ha publicat obres per a nens i per a adults com El regal (Aj. de Vilanova i la Geltrú, 1991), Primer aniversari (Aj. de Cubelles, 2002), Els sonets a Anaïs (Ed. del Garraf, 2001).

La casa dels cants (Barcanova, 2010) és la seva darrera novel·la. També col·labora habitualment al Diari de Vilanova.

El Club de Lectura per a Nois i Noies de la Biblioteca Armand Cardona comentarem aquest llibre el 27 de novembre les 17h i comptarem amb la presència de la seva autora.

Esteu convidats a participar-hi!

No hi ha comentaris

Kosmopolis: la Festa Internacional de la Literatura

logo.gifDurant aquest cap de setmana, 23 i 24 d’octubre, té lloc al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona aquesta trobada literària biennal nascuda amb el nou segle i que porta per nom KOSMOPOLIS.

És una festa-laboratori on la literatura és la protagonista en totes les seves vessants. En un context on la paraula oral, la paraula impresa i la paraula electrònica reflecteixen els sismes d’un món globalitzat, emergeix un panorama de gèneres, formats i suports en mutació. Kosmopolis condensa i amplifica aquest procés, situant la literatura en el centre de l’escena en interacció amb les arts i les ciències.

Kosmopolis aglutina una oferta d’allò més variada relacionada directament amb la cultura i la literatura: xerrades, exposicions, projeccions, cafès literaris, performances, workshops, clubs de lectura,… i un llarg etcètera d’activitats que conviden al visitant a enriquir el seu esperit.

Zygmunt BaumanLa Jornada Especial d’aquest any compta amb dos convidats d’excepció: Zygmunt Bauman, un dels sociòlegs més importants de l’actualitat i que recentment ha obtingut el Premi Príncep d’Astúries de Comunicació i Humanitats 2010,  que parlarà de les desigualtats i les lluites de poder que, inevitablement, també porten diferències en l’ús de les tecnologies i l’accés a la informació.

Lawrence LessigLawrence Lessig és l’altre convidat especial, un afamat catedràtic de Dret nord-americà que compta entre els seus mèrits haver creat les llicències Creative Commons i haver engegat un projecte a favor de la transparència política al Senat dels Estats Units, i que oferirà una xerrada sobre els drets d’autor en l’era digital, com els creadors de continguts –ja siguin textos o imatge- s’enfronten als reptes de les noves tecnologies, i sobre com aconseguir que la cultura lliure esdevingui cultura.

Podeu seguir en directe aquestes participacions en la Jornada Especial mitjançant el següent enllaç vídeo:

No hi ha comentaris

Els cargols als contes…

Els cargols tenen fama de tranquils i espantadissos…Trobar cargols als contes com a protagonistes no és tan fàcil com amb d’altres animals, tot i així a les llibreries i biblioteques trobareu força contes on surten cargols.

Trobareu un cargol ben despistat al conte M’he perdut! escrit i il•lustrat per en JuanlO. El cargolet d’aquesta història ha perdut casa seva i ha d’anar preguntant a tots els animalets si l’han vist enlloc.

mheperdut2.jpg

Aquest conte es pot llegir de moltes maneres… podem llegir les imatges, podem llegir-lo en veu alta i  podem llegir-lo amb les mans… Sí, sí, ho heu sentit bé, es pot llegir amb les mans!

Perquè els contes de la col•lecció Ginjoler inclouen una adaptació a la llengua de signes catalana, que és la llengua de les persones sordes a Catalunya.

Un altre conte que segur que us agradarà, és el que va escriure Leo Leoni, titulat la casa més gran del món, on el protagonista, un cargolet molt inquiet un dia va dir al seu pare que de de gran volia tenir la casa més gran del món. Quina vegenada! Li va contestar el seu pare, que era el cargol més savi de tots… aleshores el pare cargol li va explicar la història d’un altre cargolet que com ell un dia va desitjar tenir la casa més gran del món… Us imagineu un cargol amb una casa tan gran que no li permeti passejar pel jardí i les fulles més fresques?

casamesgran.jpg

Un conte clàssic… El cargol i l’herba de poniol.

El cargolet vol anar a veure el forat per on surt el sol i de tant caminar li agafa un mal de panxa molt fort, així que decideix buscar una herbeta de poniol per fer-se una sopa. Però aquella herba que ha trobat està massa arrelada al terra i no hi ha manera d’arrencar-la… poc a poc apareixeran diferents animalons que el voldran ajudar… un escarbat, un esquirol… molts… penseu que ho aconseguiran? Llegiu el conte i descobriu com acaba aquesta història!!

cargolherbaponiol.jpeg

Llibres joc, per jugar per als més peques: ¿Un caracol? On haureu de descobrir qui s’amaga al darrera de cada imatge. Però tingueu en compte que no tot és el que sembla.

O el contes de la col•lecció ditets titolat: Cargol treu banya  amb el que podreu cantar la cançó a l’hora que jugueu amb el conte posant els ditets als forats.

I per als que ja sabeu llegir:

Un cargol fabufantàstic: El Cargol protagonista d’aquesta aventura viu al camp amb les seves amigues, la Vaca, l’Oca i la Cabra. La Vaca és amorosa i es preocupa per tothom. L’Oca i la Cabra són una mica esbojarrades, fan molt de xivarri i es fiquen pertot arreu i el cargol de vegades es troba una mica sol així que haurà de fer nous amics… si voleu esbrinar com ho aconsegueix ja sabeu el què heu de fer…

fabufantastic.jpg

I acabem les recomanacions amb un llibre en castellà:

Don caracol detective:  un cargol molt savi que amb l’ajuda del seu ajudant la “lobriz Eustaquio” han d’esbrinar qui està robant el menjar dels animals del bosc, un llibre de misteri i humor que us farà passar una bona estona.

detective.jpg

BONA LECTURA!!!

9 comentaris

Pàgina Següent »