Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per maig, 2010

“Foe” i “L’edat de ferro” de J.M.Coetzee

J.M.CoetzeeJohn Maxwell Coetzee (Ciutat del Cap, Sud-àfrica 1940 ) és un escriptor australià, d’origen sud-africà, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l’any 2003. 

Després d’estudiar en una escola catòlica va estudiar anglès i matemàtiques a la Universitat de Ciutat del Cap, on es graduà el 1960 i 1961 respectivament. 

Als inicis de la dècada del 1960 es va desplaçar a Londres, on va treballar durant algun temps com a programador informàtic.   Posteriorment es traslladà als Estats Units i va treballar com a professor de llengua i literatura anglesa a la Universitat de Buffalo.  L’any 1984 retornà al seu país, on va treballar com a professor de literatura anglesa de la Universitat de Ciutat del Cap, fins a la seva jubilació l’any 2002.  

En l’actualitat exerceix funcions d’investigador en el Departament d’anglès de la Universitat d’Adelaida (Austràlia).

 “Al final no em vaig veure amb cor de remar més. Tenia nafres a les mans, em cremava l’esquena, em feia mal tot el cos. Amb un sospir, vaig deixar-me caure a l’aigua gairebé sense esquitxar. Foe

Així comença Foe aquesta novel·la que vol recrear la història de Robinson Crusoe però posant tot l’èmfasi en el poder de seducció de la literatura.    

L’any 1720, Daniel Foe rep la visita de Susan Barton, supervivent d’un naufragi que l’ha retingut durant un temps en una illa deserta. Susan demana a Foe que expliqui al món la seva història, la seva i la de Cruso, l’enigmàtic home que va esdevenir el seu salvador, el seu company i amant ocasional.  

A mesura que Foe explica una història que crèiem ben coneguda, s’apodera del lector una profunditat inèdita que el porta a reflexionar sobre la literatura i la mort, la vida en societat i la soledat, l’originalitat i el plagi, fins que la novel·la esdevé una al·legoria de l’art i la vida 

L’edat de ferroL’edat de ferro, és una novel·la epistolar. La senyora Current, una professora de llatí que s’està morint de càncer, escriu a la seva filla, que s’ha traslladat a viure a Amèrica, fugint del règim sud-africà de l’apartheid.  La senyora Current confia la carta a Vercueil, un vagabund alcohòlic que s’instal·la al seu jardí, entre un munt de cartrons i amb un gos. 

Entre ells dos s’ha establert una relació molt especial, en la que la desesperança i el patiment conformen els seus llaços d’unió. L’atenció que es dediquen tots dos serà la seva salvació.


 
La carta explica molt bé qual és la situació en què es viu al seu país, conscient i espantada davant una època terrible; una edat de ferro en la que la violència i la lluita es justifiquen d’una forma irracional.

El Club de Lectura d’Adults de la Biblioteca Armand Cardona comentarem aquesta lectura el dissabte 19 de juny a les 17:30h. Esteu convidats a participar-hi! 

4 comentaris

“Artemis Fowl” d’Eoin Colfer

PortadaEoin Colfer (Wexford, Irlanda, 1965) va es va llicenciar a la universitat de Dublín i ha treballat com a mestre de primària.

Va treballar durant uns anys a Arabia Saudí, Túnez i Itàlia. D’aquesta experiència als països àrabs va sorgir el seu primer llibre Benny y Omar, publicat al 1998.  

L’any 2001 es va publicar el primer llibre de la sèrie Artemis Fowl i degut al gran èxit del llibre va poder deixar la seva feina com a mestre i dedicar-se només a escriure.  

Artemis Fowl tracta sobre un jove adolescent que té un dels intel·lectes dels més elevats del món. Eoin Colfer 

Gràcies a això, l’Artemis aconsegueix descobrir l’existència d’unes criatures no humanes que habiten al centre de la Terra i decideix elaborar un pla perfecte per a aconseguir robar-los l’or que poseeixen i així recuperar la fortuna de la família Fowl, que es va perdre quan el seu pare va decidir deixar enrere la vida criminal, i s’embolica en un perillós negoci a Rússia i és abatut per la màfia russa. Tant la fortuna de la família com ell van desaparèixer sota el mar. 

El Club de Lectura per a Nois i Noies de la Biblioteca Armand Cardona comentarem aquest llibre el 26 de juny a les 17h. Esteu convidats a participar-hi!

1 comentari

Fes-ho tu mateix!

CollageEl “fes-ho tu mateix”, més conegut amb les inicials DIY (en anglès “Do It Yourself”), és la pràctica de la fabricació o reparació de coses per un mateix, de manera que s’estalvien diners, s’entreté i s’aprèn alhora.

El que vam començar com un moviment contracultural, és avui una nova tendència i fins i tot en parlen a les revistes de moda.

De sobte, dones liberals, fins i tot feministes i alguns homes es senten atrets per les manualitats domèstiques més tradicionals com ara la jardineria, cuinar, el bricolatge i sobretot, la costura.

¿Per què comprar-te un jersei quan te’l pots fer tu mateix? És més ecològic, pot ser més barat i, sobretot, és únic i exclusiu.

Internet a ajudat molt a difondre aquesta nova i alhora antiga forma de passar l’estona i fins i tot s’ha convertit en un negoci. Al ciberespai hi ha milers de blocs on podeu trobar tutorials, patrons, idees…i botigues!Potser una de les més conegudes es la nord-americana Etsy.

La companyia, amb seu a Brooklyn, Nova York, pot ser definida com una xarxa social comercial on qualsevol pot muntar la seva botiga i vendre les seves manufactures així com materials per fer manualitats.

PortadaEl gran libro de la costura d’Alison Smith és una de les novetats que podeu trobar exposades a la Biblioteca aquesta setmana.    

Publicat per l’editorial Drac, hi podem trobar tota la informació necessària tant per aquells que es volen introduir al món de la costura com per aquells que tenen experiència. 

Al llibre podeu trobar una secció dedicada a parlar dels estris de costura, tant si es cus a mà com si es fa servir una màquina de cosir, més de 300 tècniques explicades pas per pas i amb fotografies i divuit projectes de moda per a grans, petits o roba de casa. 

A la Biblioteca podeu trobar molts més llibres sobre manualitats i sobre costura així com revistes com Burda o Patrones, amb dissenys actuals per a totes les edats.

Us deixem amb alguns blocs interessants:

Fes-t’ho tu

Temps de retalls

Mola coser

No hi ha comentaris

Dimecres Locals: escriure per a infants i joves

Ahir, la Biblioteca va acollir la quarta sessió del cicle dimecres locals. En aquesta ocasió vam reunir en una taula rodona als autors i autores locals de literatura infantil I juvenil al voltant de l’escriptura per a infants i joves. 

Si voleu saber alguna cosa més sobre els escriptors i escriptores que van participar, us deixem amb la presentació que la Queti Vinyals va fer sobre ells. 

“Això era i no era, una noia que vivia a Cubelles i un noi i tres noies que vivien a Vilanova i la Geltrú. Tots cinc compartien el mateix desig: escriure contes i històries per als infants i els joves.

Participants 

Qui diu la veritat: el cavaller o el drac?La Montse Balada va néixer a Barcelona, però va venir a viure a Vilanova i va conèixer una editorial, El Cep i la Nansa, que se’n va enamorar i li va publicar alguns contes, com ara: L’home més valent del món, Quin embolic còsmic! i l’últim que va néixer el dia de Sant Jordi amb la troca ben embolicada: Qui diu la veritat: el cavaller o el drac?  En Dolcet

L’altra noia, que també va néixer a Barcelona, era la Susana Peix i també va venir a  Vilanova. La Susana va canviar el món de les joies i les pedres precioses per l’univers dels contes i les biblioteques i ens va portar En Dolcet, el caramel que volia sortir a la comparsa i El secret de la lluna.  Les altres dues noies eren vilanovines de naixement.

La Marta Minella tenia una dèria molt especial: les endevinalles i els amagatalls i va escriure un conte amb un personatge que era un espieta i que sempre anava D’amagatotis, però també estava ben capficada per un altre tema. Hi havia una parella vilanovina molt especial que celebrava l’aniversari del seu naixement. 300 anys! Quants anys feu, gegants? 

Poca broma! La Marta rumia que rumia quin regal els podria fer fins que va trobar el millor: els va fer el conte de l’aniversari del gegants de Vilanova: Quants anys feu gegants? I ara l’explica sempre que pot per les escoles i les biblioteques que visita. Avui en faig cinc

L’altra vilanovina, la Blanca Peribañez diu que se li “acumulaven” les vivències i els sentiments fins que li va néixer un conte molt entranyable: Avui en faig cinc. Aquest conte explica la festa de l’aniversari del Lluís, un nen que se sent més content que un pèsol, perquè ja té una mà plena d’anys i molts amics.  De què tens por bonica?  

I per acabar, el noi: el Xavier Vernetta, que també va néixer a Barcelona i que va arribar a Vilanova amb un equipatge ben carregat de llibres publicats i d’altres històries empaquetades que havien de néixer a Vilanova. Dies de pluja, Parlem d’amor, Somni de Tànger, N, de Néstor, Sense adreça coneguda (que també va sortir publicat en format de còmic a la revista juvenil Cavall Fort), Jocs de lluna (possible anunci de la seva futura vida vilanovina) fins arribar a la seva última publicació: De què tens por bonica? 

Aixi doncs, si us sembla bé, ara que ja coneixem els cinc protagonsites d’aquest conte contat, ja s’ha acabat, i que tenim una tarda bonica i bona companyia, parlem de literatura infantil i juvenil.”

Com sempre, recordar-vos que podreu trobar tots aquests llibres a la Biblioteca!

No hi ha comentaris

“Engany” de Harold Pinter

PortadaAquest mes, el Club de Lectura de Teatre llegirem Engany de Harold Pinter. 

Engany (Betrayal) posa en escena un triangle amorós. Emma i Robert estan casats, però ella té des de fa anys una relació amb el millor amic del seu marit, Jerry. Anys després de trencar aquesta relació d’amor clandestí, Emma torna a cridar a Jerry per explicar-li que el seu marit li ha estat infidel amb altra dona. Motiu pel qual, li ha explicat a Robert que ella també va tenir una relació amb un altre, amb Jerry. Harold Pinter 

A Jerry no li fa cap gràcia que Robert, el seu millor amic, ho sàpiga tot i menys encara que ho accepti de forma natural. Harold Pinter va estrenar el 15 de novembre de 1978 aquesta obra en el National Theatre de Londres.  

Harold Pinter va néixer l’any 1930 a Londres en el si d’una família de classe obrera, d’origen jueu. 

Va estudiar a la Hackney Downs Grammar School, va fer classes a la Royal Academy of Dramatic Art i a la Central School of Speech and Drama i va començar al món del teatre com a actor.

 Pinter va escriure la seva primera obra de teatre l’any 1957. A aquesta en van seguir una trentena més i també molts guions pel cinema i la televisió, un novel·la i diversos assaigs.  

Va rebre molts premis, entre ells el Premi  Tony de Teatre per Qui a casa torna (The Homecoming) l’any 1967 i el Premi Nobel de Literatura pel conjunt de la seva obra l’any 2005. Va morir l’any 2008. 

Podeu descarregar-vos la fitxa clicant en el següent enllaç: Engany de Harold Pinter

El Club de Lectura de Teatre de la Biblioteca Armand Cardona comentarem aquesta lectura el dissabte 5 de juny a les 12h. Esteu convidats a participar-hi!

No hi ha comentaris

Guanyador 1r concurs infantil de punts de llibre

Ja tenim guanyador del 1r concurs infantil de punts de llibre convocat per la biblioteca Armand Cardona amb motiu de la Diada de Sant Jordi sota el lema EL DRAC DE SANT JORDI.

L’Alejandro Muñoz Soriano sota el pseudònim “Ale”  és ‘autor del punt de llibre triat pel jurat entre els 288 nens i nenes que hi van participar.

El guanyador

Els membres del jurat va fer una primera tria, sis punts de llibre cadascú i, després, entre tots van seleccionar tres: “Ale”, “Foc” i “Alícia” van ser els punts triats com a finalistes del concurs.

Finalistes “1r concurs 

La Marwa Jaddoubi, “Alícia” i la Neus Mendoza Sancho, “Foc” són les autores dels dos punts de llibre que juntament amb el de l’Alejandro van ser els finalistes del 1r concurs infantil de punts de llibre.

El punt de llibre guanyador del concurs serà editat per Sant Jordi 2011.

Recordeu que fins el 31 de maig podeu visitat l’exposició a la sala infantil de la biblioteca amb una selecció dels punts presentats a concurs.

No hi ha comentaris

Els convidats d’Emili Teixidor

PortadaAvui a les 20:30h l’escriptor Emili Teixidor parlarà de la seva darrera novel·la, Els convidats, al local social de l’Agrupació Excursionista Talaia.

Emili Teixidor (Roda de Ter, Osona, 1933). Va estudiar dret, periodisme i magisteri i durant molts anys va exercir com a professor d’institut.  

Va començar a escriure al finals dels anys ’60 i s’ha dedicat sobretot a la literatura infantil i juvenil, tot i que també ha escrit llibres per adults.  

Alguns dels seus títols adreçats als més joves són: Les rates malaltes (1967, Dídac, Berta i la màquina de lligar boira (1969) i L’ocell de foc (1969).  

Per al públic adult escriu el recull de narrativa Sic trànsit Glòria Swanson (1979) i les novel·les Retrat d’un assassí d’ocells (1988), El llibre de les mosques (2000), i la més aclamada de totes, Pa negre (2003), guanyadora de molts premis literaris, entre ells el Premi Nacional de Cultura de Literatura.  

Agustí Villaronga ha dirigit l’adaptació cinematogràfica de la novel·la que s’estrenarà aquest any. Eduard Fernàndez i el vilanoví Sergi López, formen part del repartiment. 

Emili TeixidorA Els convidats, Teixidor torna a l’ambient de postguerra d’un poble de la plana de Vic, amb una novel·la coral, en què retrata el feixisme més ordinari de la dictadura. L’eix argumental gira entorn celebració familiar, un casament. La filla d’un d’un dels rics d’un poble de Vic es converteix en una mena de festa d’adhesió al règim. El pare convida a autoritats franquistes per a impulsar la seva carrera política i quedar bé amb les noves autoritats. La novel·la és una mena de retrat coral dels convidats i de tot l’entorn de la família i treballadors de les fàbriques.

Si voleu llegir aquesta novel·la o conèixer millor l’obra d’Emili Teixidor, no dubteu a passar per la Biblioteca. 

Us deixem amb un vídeo de l’escriptor llegint en veu alta un fragment d’aquesta novel·la.

1 comentari

Centenari d’en Leo Lionni

Leo LionniAquest mes de maig es celebren cent anys del naixement d’en Leo Lionni, un dels pares de l’àlbum il·lustrat modern.  

Lionni va néixer a Amsterdam l’any 1910 dins una família relacionada amb el món de l’art. L’any 1925 es van traslladar a Gènova on estudià a la universitat, on va obtenir el doctorat en Economia política al mateix temps que treballava com a pintor i dissenyador. 

L’any 1939 va emigrar als Estats Units i allà va treballar com a director d’art a diverses publicacions. Va tornar a Itàlia l’any 1962 i morí a la seva casa de la Toscana l’any 1999. 

Fins els 49 anys no va publicar el seu primer conte: Pequeño Azul y Pequeño Amarillo, una història sense paraules on ens parla amb molta força del conflicte del racisme. 

Lionni té molts títols publicats però la majoria no s’han traduït al català o el castellà. Entre les seves obres més destacades i que podem trobar al nostre país esta la sèrie sobre el ratolí Frederik o Nadarín.

Portades

La majoria han estat recuperats per l’editorial Kalandraka. Per commemorar el centenari de l’autor han elaborat un complet article que podeu llegir aquí. 

Si voleu conèixer l’obra d’aquest autor passeu per la Sala Infantil i Juvenil de la Biblioteca!

Més informació: 

Revista Imaginaria 

Revista Babar

No hi ha comentaris

50+ : de la nova cançó a les cançons més noves

PosterEl passat dissabte 14 de maig va tenir lloc al Teatre-Auditori de Sant Cugat l’estrena del concert 50+: de la nova cançó a les cançons més noves 

La direcció artística d’ aquest espectacle musical, va a càrrec del periodista Albert Puig que, juntament amb el Grup Enderrock i amb la productora No sonores, ha confiat la coordinació musical en Raül Fernández (Refree). 

Maria del Mar Bonet i Roger Mas, Marina Rossell i David Carabén (Mishima), Quico Pi de la Serra i Carles Sanjose (Sanjosex), Joan Isaac i Jaume Pla (Mazoni), Jaume Arnella i Carles Belda, Núria Feliu i Sílvia Pérez Cruz (Las Migas) i Sisa amb Joan Garriga (La Troba Kung Fú) 

Aquestes són les set parelles de ball que, amb la voluntat d’establir un punt de trobada entre la Nova Cançó i la fornada actual de pop català, van interpretar cançons d’ara i d’abans i dels uns i dels altres.  

Cada duet va cantar dues cançons, en alguns casos essent temes propis d’un dels dos components de la parella, però no necessàriament. 

Durant aquesta setmana podreu trobar a la Biblioteca una exposició de fons amb enregistraments sonors de tots aquests artistes.

No hi ha comentaris

Docanrol: Let’s get lost

LogoAvui al vespre tindrà lloc al Bosc Cinema Municipal la darrera sessió del Docanrol, I mostra de documentals musicals de Vilanova i la Geltrú.   

Chet Baker (Yale, Estats Units, 1946 – Amsterdam, Holanda, 1988) va passar de rei del cool jazz de la Costa Oest al no-res. El seu descens a l’avern fou espantosament pronunciat. Als anys 50 era a dalt de tot: el físic de James Dean, talent màxim amb la trompeta, sessions amb Charlie Parker i Gerry Mulligan

Baker era el noi de pòster del jazz californià. Però la seva adicció a l’heroïna comença a interferir en la seva carrera musical.  A principis dels anys ’60 i mentre estava de gira per Europa va ser engarjolat per possessió de drogues i posteriorment expulsat de diferents països pel mateix problema. Es va convertir en un ionqui de carreró i la seva vida en un exemple d’autodestrucció. Quan va tornar als Estats Units pràcticament va desaparèixer de l’escena musical. 

PosterLets’ get lost  ens relata la turbulenta vida del jazzman en forma de flashback, començant per un Baker trencat, i excavant en busca de la seva glòria pretèrita. Entrevistes abundants i material d’arxiu selecte arrodoneixen un film tan magistral com el trompetista que el protagonitza. 

Bruce Weber (Pennsylvania, 1946) va enregistrar aquest documental al 1987 poc abans que en Baker morís en caure de la finestra d’un hotel a Amsterdam després de prendre cocaïna i heroïna,  i poc abans de convertir-se en una celebritat gràcies a les seves fotografies per a les campanyes de moda de Calvin Klein.

Al 1990 va dirigir el “polèmic” videoclip (el vídeo començava ensenyant el darrere d’un noi despullat) de la cançó Being boring dels Pet Shop Boys. 

Si voleu conèixer com sonava la trompeta d’en Chet Baker, no dubteu i veniu a la Biblioteca.

Us deixem amb el tràiler del documental.

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »