Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per desembre, 2009

BONES FESTES!

Postal de Nadal

Recordar-vos que durant aquests dies aquests seran els horaris de les Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú: 

24 de desembre: tancat a la tarda

25 de desembre: tancat

26 de desembre: tancat

31 de desembre: tancat a la tarda

1 de desembre: tancat

5 de gener: tancat a la tarda

6 de gener: tancat 

Excepcionalment, la Biblioteca Joan Oliva i Milà romandrà tancada el dissabte 2 de gener. 

Durant aquests dies el Biblibloc també estarà de vacances. Ens tornem a trobar el 7 de gener! 

Us deixem amb el vídeo-clip de la cançó de moda d’aquest Nadal:

1 comentari

“Assaig sobre la ceguesa” de José Saramago

PortadaDe sobte, un conductor es queda completament cec mentre està aturat en un semàfor en vermell. Aviat, tant la seva dona com el metge que el va visitar, i alguns dels seus pacients, perden la vista a causa duna epidèmia que s’expandeix duna manera fulminant. La dona del metge no s’ha quedat cega, però ho amaga amb la intenció d’acompanyar el seu marit al centre que han preparat les autoritats per aïllar els cecs. L’epidèmia no s’atura i els ulls de la dona veuran horroritzats un infern on centenars de cecs hauran de lluitar per sobreviure a qualsevol preu.

José Saramago

José Saramago (Portugal, 1922) traça a Assaig sobre la ceguesa una imatge aterridora dels temps tristos que estem vivint i descriu un món sense pietat en el qual regnen el caos i el desconcert.

Saramago és membre del Partit Comunista Portuguès des de 1969, va patir la persecució i censura durant els anys de la dictadura de António de Oliveira Salazar. Posteriorment va sumar-se a la Revolució dels Clavells que va portar la democràcia a Portugal l’any 1974. Des de 1976 es dedica exclusivament al seu treball literari, i actualment comparteix la seva residència entre Lisboa i l’illa de Lanzarote (Illes Canàries). Al 1998 va guanyar el Premi Nobel de Literatura.

Podeu descarregar-vos la fitxa clicant en el següent enllaç: Assaig sobre la ceguesa de José Saramago

L’any 2008 es va estrenar A cegues, l’adaptació cinematogràfica que el realitzador brasiler Fernando Meirelles ha fet d’aquesta obra de Saramago.

Us deixem amb el trailer del film:

El Club de Lectura d’Adults de la Biblioteca Armand Cardona comentarem aquesta lectura el dissabte 30 de gener a les 17:30h. Esteu convidats a participar-hi!

7 comentaris

El Premi Protagonista Jove al Club de Lectura per a Nois i Noies

Protagonista JoveEl Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (ClijCAT), en col·laboració amb l’Associació Catalana d’Amics del Llibre Infantil i Juvenil, convoca el 14è Premi de Literatura «Protagonista Jove» amb el propòsit d’estimular la lectura d’imaginació en els nois i noies.

A tal efecte, una comissió d’experts en literatura per a joves ha seleccionat els vuit llibres en català, quatre per a cada grup d’edat. La selecció de llibres s’ha fet d’entre els publicats entre el juliol de 2008 i el juny de 2009. 

Al Club de Lectura llegirem els llibres seleccionats per aquesta comissió d’experts per la franja de 13-14 anys.

Suzanne Collins

Portada

Els Jocs de la fam és el primer volum d’una trilogia i ens explica com un passat de guerres ha deixat els 12 districtes que divideixen el país sota el poder tirànic del “Capitoli”.

Ningú pot sortir dels límits del seu districte, només una noia, la Katniss Everdeen gosa desafiar les normes quan seleccionen la seva germana petita per anar al programa de televisió, els Jocs de la Fam, on nois i noies dels diferents districtes han de lluitar a mort fins que quedi un sol supervivent. La Katniss hi va en el seu lloc i intentarà imposar els seus propis principis per sobre els desitjos dels tirans. 

Suzanne Collins (Connectiucut, 1964) s’ha dedicat a la televisió escrivint per nens i joves. Ha estat guionista de diversos programes de la cadena nord-americana Nickleodeon. Els jocs de la fam és la seva primera novel·la.

Jenny Valentine

PortadaViolet Park ens explica la història d’un noi troba una urna amb les cendres d’una dona que no coneix i decideix investigar qui era.

De mica en mica anirà fent encaixar totes les peces de la història sorprenent de la Violet Park, i alhora descobrirà moltes coses de si mateix i de la seva pròpia família, en una recerca intrigant i plena d’humor que li canviarà la vida.

Jenny Valentine (Cambridge, 1970) va estudiar literatura anglesa i treballa des de fa molts anys a una botiga de menjar orgànic, on diu que ha conegut els personatges que han inspirat els seus llibres. Violet Park va ser la seva primera novel·la i va guanyar el Guardian Children’s Fiction Prize 2007. 

Tonke DragtPortadaCarta al Rei ens explica les aventures del jove Tiuri, aspirant a cavaller del rey Dagonaut. Un desconegut li demana ajuda i ha de fer arribar urgentment una carta de vital importància al Cavaller Negre de l’Escut Blanc per tal que la porti al rei Unauwen.

Tiuri serà l’encarregat de portar la misteriosa carta. Evidentment la tasca no serà gens fàcil per a un noi de 16 anys, que haurà d’afrontar diversos perills a través dels regnes de Dagonaut i Unauwen. 

Tonke Dragt (Jakarta, 1930) va estar en un camp de concentració junt amb la seva mare i germanes durant la Segona Guerra Mundial. Carta al Rei va ser el seu segon llibre i va tenir un èxit immediat. Publicat el 1962 va ser escollit millor llibre infantil de l’any a Holanda. Posteriorment, el 2004, aquesta mateixa obra va ser reconeguda com el millor llibre infantil dels últims 50 anys al seu país.  Maite CarranzaPortada

Màgia d’una nit d’estiu ens explica les aventures de la Marina, l’Àngela, en Patrick i en C.C. al món màgic dels Tuatha Dé Danann amb el rei Finvana, la reina Oonagh i els uns malvats pixies que els hi faran la vida impossible fins a fregar gairebé la bogeria.

Hi ha atemptats, assassinats, bromes, confusions, segrestos. Màgia i realitat conflueixen en una màgica nit d’estiu.

Maite Carranza (Barcelona, 1958) va estudiar la carrera d’Antropologia. Abans de dedicar-se plenament a la creació de novel·les i guions, va ser professora en un institut de Batxillerat. Ha publicat més de quaranta títols, ha estat guardonada amb importants premis literaris, entre els quals destaquen el Premi de la Crítica Serra d’Or i el Premi EDEBÉ de literatura infantil, i ha estat traduïda al francès, al portuguès, al grec i al polonès.

El Club de Lectura per a Nois i Noies de la Biblioteca Armand Cardona comentarem aquests llibres el 30 de gener a les 17 h. Esteu convidats a participar-hi!

11 comentaris

Vilanova i la Geltrú – ciutat ciclista

Pilot ciclistaAquesta setmana la nostra ciutat ha ocupat un lloc destacat dins el panorama esportiu i, més concretament, en el món del ciclisme. La notícia ha estat que el recorregut de la propera Vuelta a España 2010 tindrà a la capital del Garraf com a final i inici de dues etapes d’aquesta ronda. 

El dimarts 7 de setembre la 10a etapa cobrirà el recorregut entre Tarragona i Vilanova i la Geltrú, amb un total de 173’7 kms, i els ciclistes hauran de superar la trampa que l’organització els hi ha preparat amb la pujada al Rat-penat, port de 1a categoria, i el seu pas pel Parc Natural del Garraf.

Etapes de la Vuelta a VNG

El dimecres 8 de setembre la 11a etapa, la més llarga de la Vuelta, sortirà de Vilanova i la Geltrú cap a l’estació de Vallnord al Principat d’Andorra, pujada de categoria especial on finalitzarà l’etapa. 

Coincideix en el temps amb la presentació del recorregut de la Vuelta la publicació a la revista ProCycling d’un article sobre el ciclista vilanoví Isaac Gálvez. En aquest, a banda de fer un repàs general de la trajectòria esportiva de l’Isaac, que malauradament ens va deixar en un fatal accident el novembre de 2006, també se’ns apropa a la seva família (la seva germana Débora que, entre d’altres fites, és l’actual campiona d’Espanya de contrarrellotge), els llocs per on sortia a entrenar i el llegat que ha deixat a la ciutat de Vilanova i la Geltrú.   

A continuació podeu consultar en primícia l’article:

Des de la Biblioteca també us oferim la possibilitat de consultar el Retrat, a càrrec de Jordi Martí i Bosquet, que l’abril de 2008 l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú va editar sobre el ciclista vilanoví: Retrat 35 – Isaac Gálvez i López

Esperem que us agradi! 

Enllaços relacionats:

Club Ciclista VeloSprint

Unió Ciclista Vilanova

No hi ha comentaris

Allà on viuen els monstres

CartellEl proper divendres s’estrena al nostre país la pel·lícula Allà on viuen els monstres, l’adaptació de l’àlbum il·lustrat del mateix títol de l’escriptor nord-americà Maurice Sendak. L’àlbum va ser editat l’any 1963 per Harper Row i l’editorial Kalandraka el va editar en català l’any 2000.  

El film s’ha convertit als EUA en el més taquiller en el seu primer cap de setmana, després de recaptar 32’5 milions de dòlars (uns 22 milions d’euros). El projecte ha trigat més de 5 anys en dur-se a terme.  

Portades

Amb motiu de l’estrena del film el llibre s’ha tornat a editar. En castellà el podeu trobar al catàleg de l’editorial Alfaguara.

Random House Mondadori ha editat sota el títol Los monstruos, un llibre inspirat en l’àlbum i en el guió de la pel·lícula, escrit per Dave Eggers, guionista del film.

 La direcció és a càrrec de Spike Jonze, que es va fer un nom com a realitzador de vídeo-clips d’artistes com Björk, Beastie Boys, Weezer o Daft Punk. Al cinema es va estrenar l’any 1999 amb Com ser John Malkovich. Aquesta és la seva tercera pel·lícula.

Maurice Sendak i Spike Jonze

Allà on viuen els monstres ens explica la història d’en Max, un noi molt intel·ligent, rebel i entremaliat. Un dia, després d’una forta discussió amb la seva mare, s’escapa i s’endinsa en un bosc que ha creat la seva pròpia imaginació.

El seu objectiu: arribar a la terra dels monstres, on podrà fer entremaliadures per sempre. Aquests monstres en realitat són unes criatures que representen les emocions salvatges que tots tenim en el nostre interior. 

Més informació:

Entrevista a Spike Jonze a El Periodico de Catalunya 

Article a el diari El Mundo

1 comentari

Els vampirs a la literatura III – El vampir més clàssic: Dràcula

PortadaSeguim parlant de vampirs. Tot i que, com ja hem comentat, ara tornen a estar de moda els vampirs romàntics i torturats cal tenir en compte que aquests personatges no existirien si al s. XIX un escriptor irlandès anomenat Bram Stoker, no hagués escrit Dràcula.  

Abraham Stoker va néixer el 8 de novembre de 1847 a Chontarf, avui un barri de Dublín.

Bram Stoker

Va començar a publicar els seus primers texts a la revista irlandesa Shamrock i al 1876 es va traslladar a Londres, on co-dirigia el Lyceum Theatre.

Al 1890 va publicar el seu primer llibre i al 1897 publicava Dràcula, que va gaudir d’un gran èxit a l’època. Tot i així, Stoker morí de sífilis l’any 1912 completament sol i arruïnat.

Vlad Tepes

A Dràcula, Stoker va saber recollir la tradició oral europea sobre la mítica figura del compte Vlad Tepes, més conegut com a “Vlad l’empalador”. Vlad III fou príncep de Valàquia (Romania) en diferents períodes entre 1444 i 1476.

El seu pare, Vlad II, era conegut com Vlad Dracul, d’aquí el nom de Dràcula, perquè formava part de l’Ordre del Drac, una ordre militar cristiana de cavallers que lluitava contra els enemics de la cristiandat.

Elizabeth Bathóry

Stoker també va estar influït per la llegenda de Elisabet Bathory, una noble hongaresa del s. XVII, que bevia sang de noies verges, sota la creença d’obtenir així la vida de les noies a les que extreien la sang.

Al passat Festival de Cinema de Sitges es va poder veure la pel·lícula The Countess, dirigida i protagonitzada per l’actriu francesa Julie Delpy i inspirada en la vida d’aquesta aristòcrata coneguda pel malnom de “la comtessa sagnant”.

 El cinema mut ja va tractar el mite de Dràcula amb pel·lícules com Nosferatu de F.W.Murnau, exemple de l’expressionisme alemany . Als anys ’30 en Bela Lugosi, un actor hongarès exiliat als EE.UU va fer de Dràcula a la pel·lícula d’en Tod Browning  i als anys ’50 en Christopher Lee va interpretar el personatge en una sèrie de pel·lícules de la productora britànica Hammer.

Dràcula

Però l’adaptació més fidel a la novel·la la va realitzar l’any 1992 en Francis Ford Coppola, amb Gary Oldman interpretant al comte.

A la pel·lícula titulada com Bram Stoker’s Dracula, Dràcula és un noble romanès, més concretament, de Transsilvània, que renuncia a Déu després d’esbrinar que la seva estimada s’ha suïcidat perquè creia que ell havia mort al camp de batalla.

Segles després, un advocat anglès arriba al seu castell per fer negocis amb ell. El comte veu una fotografia de la promesa del jove, que resulta ser físicament idèntica a la seva estimada, i decideix viatjar a Anglaterra per retrobar el seu amor perdut.

1 comentari