Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per octubre, 2009

Astèrix fa 50 anys

PortadaL’aniversari d’Astèrix i Obèlix- El llibre d’or serà el títol de l’últim àlbum de l’heroi gal que, amb motiu del seu 50è aniversari, el dibuixant Albert Uderzo i l’editorial Salvat publiquen avui al nostre país.

Les noves aventures d’Astèrix i del seu lleial amic Obèlix compleixen les noces d’or amb més bona forma que mai amb l’aparició en les llibreries de tot el món d’aquesta nova odissea. El nou àlbum està composat per 56 pàgines de dibuixos inèdits d’Albert Uderzo que il·lustren un text que René Goscinny mai havia publicat, en què es narren els preparatius per l’especial aniversari al famós poblat de la Gàl·lia.

L’Astèrix i Obèlix s’obliden que és el dia del seu aniversari i se’n van a caçar al bosc. Al seu poblet, els habitants s’afanyen a preparar una festa a la qual han invitat els personatges principals que Astèrix i Obèlix han conegut en les seves aventures al llarg de l’imperi romà i més enllà. Tots faran l’impossible per estar presents en la cita, inclosos Juli Cèsar i Cleopatra.

Albert Uderzo i René Goscinny

Signat per Albert Uderzo i René Goscinny, el llibre conté una carta d’Anne, la filla de Goscinny, a Astèrix i es tanca amb un agraïment del personatge a Uderzo per no haver-los “deixat morir” i per fer que Goscinny, mort el 1977, “segueixi viu a través d’aquestes pàgines”.

A la seva carta, la filla de Goscinny li diu a Astèrix que tenen un deute comú amb Uderzo perquè va fer, de manera unilateral, que l’obra del seu pare seguís endavant.

Aquesta carta és una mena de resposta a tota la polèmica generada el passat 2008 per la filla de l’Albert Uderzo, que va demandar el seu pare per vendre les seves accions de l’editorial Albert René al grup Hachette Lagardère. Ella va denunciar que, amb aquesta venda l’Uderzo donava permís a l’editorial per continuar les aventures del petit gal un cop ell hagués mort, cosa que va prometre a en Goscinny que mai passaria.

A França, aquest aniversari serà celebrat amb una exposició dels guions i dibuixos originals al Museu Cluny, un espectacle musical, un segell i muntatges humorístics en diversos punts de la ciutat de París.

Més informació:

Pàgina oficial d’Astèrix

4 comentaris

“El viaje de Darwin” al Club de lectura Per a Nois i Noies

Aquest és el títol triat per José Fonollosa per la sèrie, composta de 5 volums, que recrea el viatge més important a la vida de l’investigador Charles Darwin; el que va fer, entre els anys 1831 i 1836, donant la volta al món i recollint tot el material necessari per recolzar la que a la postra seria la seva gran teoria: la Teoria de l’evolució.

El viaje de Darwin

En aquesta ocasió la lectura que realitzarem serà el primer volum d’aquesta col·lecció que porta per títol Plymouth – Río de Janeiro. El 27 de desembre de 1831 el HMS Beagle salpa del port de Plymouth (Anglaterra), origen de la segona expedició que va dur a terme el científic, i que el portarà fins a la ciutat brasilera de Río de Janeiro. En aquest volum se’ns planteja la tensió personal del jove Darwin entre creença religiosa i ciència. Aquest conflicte i la seva evolució centra el màxim interès d’aquesta obra. 

José FonollosaJosé Fonollosa, nascut a Vinaròs el 1975, ha treballat regularment a la revista Camacuc i és l’autor de les novel·les gràfiques Billy Bob, Sebastian Lefou i Te quise como sólo se quiere a los cabrones. Sobre el seu últim projecte, El viaje de Darwin, ha dit el següent: “si bé he procurat llegir-me tot el que ha caigut a les meves mans sobre el tema, no pretenia fer una recreació exhaustiva del viatge. Prenent-lo com a guia he intentat construir una història que podríem denominar descobriment personal: un viatge iniciàtic.” 

El Club de Lectura per a Nois i Noies de la Biblioteca Armand Cardona comentarem aquest llibre el 28 de novembre a les 17 h. Esteu convidats a participar-hi!

5 comentaris

“El misterio de la cripta embrujada” i “Sin noticias de Gurb” d’Eduardo Mendoza

Les lectures que el Club de Lectura d’Adults farà durant el mes de novembre tenen en comú el seu autor: Eduardo Mendoza. 

Eduardo MendozaEduardo Mendoza va néixer l’11 de gener de 1943 a Barcelona. Llicenciat en Dret el 1966, el 1975  va publicar la seva primera obra narrativa La veritat sobre el Caso Savolta, que va rebre el Premi de la Crítica. Amb la publicació de la seva obra El misterio de la cripta embrujada va començar a consolidar el seu to parodista i el seu àcid sentit de l’humor, to que es mantindrà durant la publicació per lliuraments de Sin noticias de Gurb en el diari El País, l’any 1990. Varies de les seves obres han estat adaptades al cinema: La ciudad de los prodigios, El año del diluvio i El misterio de la cripta embrujada, que ara ens ocupa. 

El misterio de la cripta embrujadaA El misterio de la cripta embrujada les enigmàtiques desaparicions d’unes nenes d’un col·legi de San Gervasi, a Barcelona, són el punt de partida d’una aventura d’allò més engrescadora que té com a protagonista un pacient d’un manicomi que es convertirà en l’investigador d’aquest sorprenent cas. El llenguatge del protagonista, col·loquial i pintoresc, el ritme ràpid, els tocs d’humor que esquitxen tota la narració, el to paròdic converteixen la novel·leta en una peça magistral.

Sin noticias de GurbSin noticias de Gurb és una divertidíssima novel·la que narra la recerca d’un extraterrestre que ha desaparegut, després d’adoptar l’apariència de la cantant Marta Sánchez. a la jungla de la Barcelona preolímpica. El protagonista, però, no és Gurb, sinó un altre alienígena que, a través d’un delirant diari, ens submergeix en una Barcelona alhora quotidiana i absurda, però que ens obliga a reflexionar sobre el veritable perfil de l’home urbà actual. 

Les dues novel·les participen de l’humor –  anglès, distant – de l’autor i porten les situacions a uns absurds que, tanmateix, donen peu a una reflexió sobre la societat en què estan inscrites.A totes, hi podem trobar un retrat de Barcelona que no per estar en clau d’humor deixarem de reconèixer. 

Podeu descarregar-vos la fitxa clicant en el següent enllaç: El misterio de la cripta embrujada & Sin noticias de Gurb 

Per últim aprofitem per recordar-vos que el dissabte, 12 de desembre, tots aquells membres del Club de lectura d’Adults que ho desitgin podran assistir a la representació de l’obra Sin noticias de Gurb que es realitzarà al Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú. Els interessats hauran d’inscriure’s a la Biblioteca abans del 30 d’octubre. 

El Club de Lectura d’Adults de la Biblioteca Armand Cardona comentarem aquestes lectures el dissabte 28 de novembre a les 17:30h. Esteu convidats a participar-hi!

3 comentaris

La Biblioteca presenta la col·lecció “Simplemente Ciencia”

El BiblioBloc incorpora a partir d’avui una nova secció: BiblioJunior. En aquesta secció trobareu tot tipus d’informació d’interès per al públic infantil i juvenil: lectures, pel·lícules, còmics i tot tipus d’esdeveniments relacionats amb l’actualitat de la Biblioteca.

Ciència a la BibliotecaLa primera noticia que us presentem està relacionada amb una col·lecció de l’editorial Everest formada per 16 títols diferents que, dins les seves 32 pàgines, ensenyen tot un món de curiositats relacionades amb diferents temes, com l’aigua, la tecnologia, l’espai, l’energia, etc. 

Amb unes il·lustracions amenes i divertides (també conté fotografies), ens ajuden a descobrir el tema central que cada volum tracta. Tal i com hem dit, es composa de 16 títols, que són els següents: Transport terrestre, Màquines potents, Màquines senzilles, Transport marítim, Espai, Comunicacions, Tecnologia, Construccions, Electricitat, Materials, Cos i salut, Energia, Clima, Llum i color, Aigua i Vol.

A més, també abunden les dades curioses, els personatges influents i cada llibre finalitza amb un qüestionari sobre el contingut i amb un índex de paraules clau.

Simplemente Ciencia

Es tracta d’una col·lecció molt interessant, divertida i curiosa, adreçada a nens d’entre 6 i 8 anys als quals ajudarà a fer importants descobriments a mida que vagin veient com funcionen les coses gràcies a la ciència. 

Així que ja sabeu, ara només us falta passar per la Biblioteca i gaudir dels llibres. Bona lectura!

9 comentaris

Francesc Macià, fill predilecte de la ciutat

Any Macià: 1859-2009La biblioteca Armand Cardona se suma als actes de commemoració de l’Any Macià amb una exposició  de fons sobre la seva vida i la seva trajectòria política que podreu trobar a la primera planta de la Biblioteca fins el divendres 30 d’octubre. A banda d’aquest fons, que us permetrà conèixer la seva figura i l’època en que va viure, trobareu el punt de llibre que Lluís Amaré ha creat en motiu dels 150 anys del seu naixement i amb el que ha volgut reflectir el vilanovisme de Macià. 

La vida de Francesc Macià també ha estat duta al cinema de la mà del director Josep Maria Forn, amb el film El Coronel Macià. La pel·lícula que també la trobareu a la biblioteca, descriu l’evolució del seu pensament polític, que va passar de militar espanyol a, vint-i-sis anys després,  proclamar la República Catalana.  

Francesc Macià i Llussà (1859-1933)Avui divendres 23 a les 19:00 h tindrà lloc a la Sala de Plens de l’Ajuntament, el que  segurament serà l’acte institucional més representatiu d’aquest any, la ratificació de Macià com a fill predilecte de la ciutat i la presentació de la reedició del seu retrat, el núm. 32 de la col·lecció Retrats, editat per l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. Aquest retrat el podeu trobar disponible a la biblioteca i consultable des de la web: Retrat de Francesc Macià

Vídeos relacionats:

Macià 50 anys després.- Amb motiu dels 50 anys de la mort de Francesc Macià, President de la Generalitat Republicana, es fa un repàs a la seva biografia amb el testimoni de familiars, amics, col·laboradors i la reflexió de diversos historiadors.

La veritat sobre la proclamació de la República (visió humorística dels Polònia).- Un document “històric” mostra els problemes que va haver d’afrontar Francesc Macià el 14 d’abril de 1931.

Trobareu més informació de les activitats programades a: Any Macià

No hi ha comentaris

François Truffaut i la Nouvelle Vague

François TruffautEl 21 d’octubre de 2009 es commemora el 25è aniversari de la desaparició de François Truffaut, crític i cineasta francès, precursor del moviment que va revolucionar el cinema del nostre país veí a finals dels anys ’50, la Nouvelle Vague. Truffaut va néixer a París l’any 1932.

El seu pare va abandonar la seva mare abans del seu naixement i ella, a la seva vegada, el va donar en adopció. La seva infància i adolescència no van ser gens fàcils i va dedicar molt de temps (inclòs el corresponent a anar a classe) a llegir i a anar al cinema.

Aquesta part de la seva vida i de la seva manera de ser formen part de la personalitat del protagonista de la seva primera pel·lícula, l’Antoine Doinel de Els 400 cops. Aquest personatge va ser interpretat per en Jean-Pierre Léaud que es va convertir en l’alter ego del director en quatre pel·lícules més. Després van venir altres pel·lícules com Jules i Jim, La nit americana o El petit salvatge.Cahiers du Cinema

Però abans d’arribar a dirigir, en Truffaut va ser crític de cinema i va treballar per la que es considera la revista de cinema més influent de tots els temps, Cahiers du Cinema, fundada l’any 1951 per André Bazin, crític i teòric. Allà va desenvolupar les seves teories sobre el cinema d’autor, sobre la importància de la posada en escena i va reivindicar la figura de cineastes anglosaxons com Alfred Hitchcock, Howard Hawks, Nicholas Ray o Anthony Mann.

L’èxit de crítica i públic del seu primer film va suposar el tret de sortida per altres nous realitzadors. 

Nouvelle VagueA Els 400 cops (1958) la van seguir El bello Sergio (1958) de Claude Chabrol, Hiroshima mon amour (1959) d’Alain Resnais i Al final de la escapada (1959) Jean-Luc Godard, entre d’altres.

Realitzadors com Godard, Chabrol, Jacques Rivette o Eric Rohmer, que també van formar part de moviment, segueixen en actiu avui dia. 

En François Truffaut també va aparèixer com actor a moltes de les seves pel·lícules i també en els films d’altres directors, essent la seva actuació més coneguda a la pel·lícula d’Steven Spielberg, Trobades a  la tercera fase. 

Durant aquesta setmana podeu trobar a la Biblioteca tots els documents que tenim sobre aquest AUTOR, amb majúscules, i sobre els seus companys de generació. 

Us deixem amb l’escena final de Els 400 cops.

No hi ha comentaris

Bat Pat, el ratpenat escriptor

Bat PatSeguint la línia encetada amb Geronimo Stilton, la secció juvenil el grup Edicions 62, mitjançant la seva filial Estrella Polar, ens presenta una nova col·lecció de llibres d’aventures per a nois i noies a partir de 8 anys.  

L’autor és l’italià Roberto Pavanello i el traductor al català en David Nel·lo, un bon amic de la nostra Biblioteca.  

 A Itàlia ja s’han publicat 9 títols d’aquesta col·lecció. 

En aquesta ocasió ens trobem que el protagonista és en Bat Pat, un ratpenat que a més a més de volar bastant bé i tenir una oïda molt fina… sap escriure!  

Quan era petit, un vell bibliotecari el va ensenyar i des d’aleshores explicar el que més li agrada són els llibres de por aquells que parlen de bruixes, fantasmes, cementiris…Ara bé, en Bat Pat és una mica espantadís, però això no l’impedeix resoldre misteris i viure un munt d’aventures. 

Portades 

Durant molt de temps va viure a una cripta del cementiri però ara viu a la  de la família Silver amb els seus tres amics: en Martin, en Leo i la Rebecca.

Si voleu saber més d’aquest ratpenat i les seves aventures veniu a buscar els seus llibres a la Biblioteca!       

Més informació: 

Web oficial

22 comentaris

Hipàcia d’Alexandria a l’Àgora

Aquest divendres, 9 d’octubre, s’ha estrenat el film Àgora d’Alejandro Amenábar i ens ha permès conèixer de mes a prop la història d’Egipte en un moment convuls per les lluites religioses, durant el segle IV, i la figura d’una astrònoma i filòsofa destacada d’aquest moment: Hipàcia d’Alexandria. 

Representació d’Hipàcia per Charles William Mitchell (1885)Juntament amb Cleopatra, Hipàcia (que va viure entre la segona meitat del segle IV i la primera del V) és una de les grans protagonistes femenines de la gran Alexandria de l’antiguitat clàssica. Filòsofa, astrònoma i matemàtica i pertanyent a l’Escola neoplatònica d’Alexandria va destacar, sobretot, per la seva vessant pedagògica. Va educar a gran part dels aristòcrates cristians i pagans de l’època, com Sinesi de Cirene i Orestes, perfecte imperial d’Egipte a la mort d’aquesta. Filla de l’astrònom Teón, va millorar el disseny dels primitius astrolabis i va inventar un hidròmetre. El seu tràgic final exemplifica clarament el canvi de cicle que s’estava imposant sobre el pensament de la època, agafant un paper preponderant el cristianisme per davant del paganisme.  

L’aparició del film d’Amenábar ha propiciat un fenomen d’hipatisme que s’ha vist reflectit en l’aparició de nombroses publicacions que s’han aproximat a la figura d’aquesta astrònoma. A continuació us proporcionem els títols de referència per conèixer millor aquest personatge històric: Hipatia de Alejandría (1853) de Charles Kingsley (reeditat al novembre per Edhasa), Hipatia (¿?-415 d. de C.) (2001) d’Amàlia Gonzàlez Suàrez, Hipatia de Alejandría (2004) de Maria Dzielska,  Hypatia (2004) de Pedro Gálvez, Hipatia de Alejandría: un equipo plural de científicas desvela la verdad sobre la primera mujer de ciencia (2009) o Hipatia: la estremecedora historia de la última gran filósofa de la Antigüedad y la fascinante ciudad de Alejandría (2009) de Clelia Martínez Maza.

Llibres publicat sobre Hipàcia d’Alexandria

A banda de les publicacions científiques que han tractat la figura d’Hipatia també destaca la recent irrupció, dins el gènere de la novel·la històrica, dels següents títols: El sueño de Hipatia de José Calvo Poyato, Hipatia de Alejandría de Luís de la Luna Valero, El jardín de Hipatia d’Olalla García, Tormenta sobre Alejandría de Luis Manuel Ruiz o La última noche de Hipatia d’Eduardo Vaquerizo.  

A aquests títols cal afegir el llibre oficial del film Àgora, editat per Columna, i fins i tot una versió pel públic infantil: Hipatia la maestra a càrrec de Florenci Salesas.

7 comentaris

Herta Müller, Premi Nobel de Literatura 2009

Herta Müller

Herta Müller ha estat guardonada amb el Premi Nobel de Literatura 2009, dotat amb deu milions de corones sueques, prop d’un milió d’euros. Müller és la dotzena dona guanyadora d’aquest prestigiós guardó en els seus 108 anys d’història.  

Anteriorment l’han guanyat autores com Doris Lessing (2007), Elfriede Jelinek (2004), Wislawa Szymborska (1996), Toni Morrison (1993), Nadine Gordimer (1991), Nelly Sachs (1966), Gabriela Mistral (1945), Pearl S. Buck (1938), Sigrid Undset (1928), Grazia Deledda (1926), Selma Lagerlöf (1909).  

Premis Nobel femenins 

Müller va néixer el 17 d’agost de 1953 a la localitat germano-parlant de Nitzkydorf, a Banat, Romania. Els seus pares pertanyien a la minoria de parla alemanya de Romania i el seu pare va servir durant la Segona Guerra Mundial a les Waffen-SS. Molts alemanys de Romania van ser deportats a la Unió Soviètica el 1945 i la mare de Herta Müller figura entre aquestes. Va passar cinc anys en un camp de treball a Ucraïna, aleshores pertanyent a la Unió Soviètica. Müller parla d’aquests fets a la seva darrera obra publicada Atemschaukel (2009). 

Herta Müller va estudiar literatura alemanya i romanesa entre 1973 i 1976 a la Universitat romanesa de Timisoara. Durant aquest temps va tenir contacte amb Aktionsgruppe Banat, un cercle de joves escriptors de parla alemanya que s’oposava a la dictadura de Nicolae Ceausescu i buscava llibertat d’expressió, fet que li va provocar que se li prohibís publicar a Romania. Això va fer que l’autora i el seu marit s’exiliessin fa mes de vint anys.

L’escriptora va debutar amb el recull de relats En tierras bajas que va ser censurada a Romania i que parlava sobre la corrupció i la intolerància en un petit poble alemany.

De la seva extensa obra només s’han traduït quatre textos al castellà: l’anomenada en  En tierras bajas (Siruela, 1990, 2007), El hombre es un gran faisán en el mundo (Siruela, 1992, 2007), La piel del zorro (Plaza & Janés, 1996) i La bestia del corazón (Mondadori, 1997).

Fins al cap de setmana vinent podeu trobar exposat al taulell del primer pis de la Biblioteca tot el fons relacionat amb aquestes autores guanyadores del Premi Nobel.

No hi ha comentaris

Geografies Literàries – Hongria

BudapestFins el 19 d’octubre podeu trobar al vestíbul de la Biblioteca una guia de lectura i tot tipus de documents sobre el Hongria, el penúltim país que visitem en el nostre recorregut per les Geografies Literàries de cultures no gaire conegudes d’arreu del món.   

La República d’Hongria (en hongarès, Magyar Köztársaság) és una república de l’Europa central, on hi viuen poc més de deu milions d’habitants. La majoria dels hongaresos pertanyen a l’ètnia magiar (89,9%) que parlen hongarès, tot i que també hi ha una població important de gitanos i d’altres minories europees, com romanesos, alemanys, serbis i eslovacs. 

Com a complement a aquesta exposició de fons i a la guia de lectura, comptarem amb la visita el proper divendres 9 d’octubre a les 19h de l’escriptor i traductor vilanoví Adam Kovacsics. Un dels seus darrers llibres es titula Guerra y lenguaje. Adan Kovacsics

Kovacsics va néixer a Santiago de Chile, fill d’emigrants hongaresos. Amb 15 anys tornà a Europa, a Viena concretament, on va estudiar Filologia i Filosofia. Al 1980 s’instal·la a Barcelona i comença la seva tasca com a traductor de l’alemany i l’hongarès, feina per la qual ha estat premiat en diverses ocasions pel Ministerio de Cultura.  

Entre d’altres autors, ha traduït el premi Nobel Imre Kertesz, que va ser el primer autor en llengua hongaresa en rebre aquest guardó. 

Més informació:  Entrevista a Adam Kovacsics

No hi ha comentaris