Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per abril, 2009

Els jurats de la Biblioteca Armand Cardona a Barcelona

El proper dimecres dia 6 de maig, els nens i nenes que han format part del IV Premi Atrapallibes! es desplaçaran cap a Barcelona per tal d’assistir a l’acte de lliurament de diplomes d’aquest concurs. 

El Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil convoca el Premi de Literatura Infantil «Atrapallibres» amb la finalitat d’estimular en els infants la lectura d’imaginació i la biblioteca Armand Cardona hi ha participat com a jurat des que es va iniciar ara fa quatre anys aquest premi.

Votacions AtrapallibresEnguany l’acte de lliurament de diplomes tindrà lloc a la biblioteca Jaume Fuster de Barcelona .El jurat de la biblioteca Armand Cardona ha votat l’obra El taller de les papallones, de Gioconda Belli en la categoria de 9 anys i Estimat Max, de D.J. Lucas en la categoria de 10 anys. 

I dijous dia 7 de maig seran els integrants del jurat del XIII Premi Protagonista Jove els qui assistiran a l’acte de lliurament de diplomes.Aquest concurs manté els mateixos objectius que l’anterior però està adreçat a joves d’entre 13 i 14 anys i d’entre 15 i 16 anys.

Premi Protagonista JoveLa biblioteca Armand Cardona hi participa per quart any consecutiu.Aquest acte tindrà lloc a la Sala d’Actes de l’Ateneu Barcelonès. 

El jurat vilanoví del premi Protagonista Jove ha votat l’obra La frontera negra, de Silvestre Vilaplana en la primera franja d’edat i Viatge a la fi del món, d’Henning Mankell, en la segona franja d’edat.

No hi ha comentaris

Esperadme en el cielo de Maruja Torres

Maruja TorresEl viatge nostàlgic al voltant de l’amistat entre la mateixa autora i dos escriptors més, Terenci Moix i Manuel Vázquez Montalbán li ha fet guanyar a Maruja Torres el 65è Premi Nadal 2009, dotat amb 18.000 euros i que atorga l’editorial Destino.

D’aquesta manera Maruja Torres ha entrat en l’exclusiu grup d’escriptors que han guanyat el Nadal i el Planeta, com José María Gironella, Luis Romero, Ana María Matute, Jesús Fernández Santos, Carlos Rojas, Rosa Regàs, Lucía Etxebarría i Juan José Millás. 

Maruja Torres, combina el periodisme i la literatura. Col·labora habitualment amb el diari El País i ha estat molts anys corresponsal de guerra. Aquestes vivències les va explicar al seu llibre Mujer en guerra. Actualment viu a entre Barcelona  i Beirut, ciutat a la que transcorre una de les seves darreres novel·les, Hombres de llúvia. El premi Planeta el va guanyar amb la novel·la Mientras vivimos, on ens narra la història d’una jove d’un barri obrer de Barcelona que vol arribar a ser escriptora.

Portades

A Esperadme en el cielo ens explica una història carregada d’imaginació i de referents. La protagonista és troba de cop i volta i sense explicació en una dimensió desconeguda. Allí l’esperen dos amics que fa temps que hi són, Manolo Vázquez Montalbán i Terenci Moix.

Superada la sorpresa inicial arriben a la conclusió que, tal com deia el Manolo, Déu no existeix i, per contra, donant la raó al Terenci, sí que existeix l’eternitat. La novel·la és un treball íntim, una cerimònia d’amistat que ret culte a les complicitats, als projectes comuns, als secrets compartits. És un joc literari que serveix per posar damunt la taula la força d’aquesta amistat i també per actuar com una màquina apta per repel·lir els fantasmes del dolor, per intentar refer els ponts trencats de la mort i la llunyania.  

Segur que si el Manolo i el Terenci la llegeixen no podran evitar un somriure de complicitat i una ganyota de satisfacció per aquest homenatge tan atípic i personal. 

Aquí podeu veure l’entrevista que l’Albert Om li va fer a la Maruja Torres a el programa El Club. Com sempre, podreu trobar aquests llibres i d’altres de l’autora a la Biblioteca.

No hi ha comentaris

El cor és un caçador solitari de Carson McCullers

Carson McCullersCarson McCullers (1917-1967) va ser una escriptora precoç amb una vida marcada per la malaltia: de ben jove va començar a patir diversos atacs fins que, quan tenia trenta-un anys, va quedar paralítica del costat esquerre. Revelació literària als vint-i-tres anys gràcies a la seva primera novel·la, El cor és un caçador solitari (portada al cinema per Robert Ellis el 1968), Carson McCullers va escriure, a més, altres tres novel·les, entre les que destaca Reflexos en un ull daurat (portada al cinema per John Huston el 1967), un recull de contes, alguns articles i una autobiografia inacabada. 

El cor és un caçador solitari, 1940, va ser la primera novel·la publicada per Carson i la va convertir en tota una nena prodigi de les lletres nord-americanes. El cor és un caçador solitariSaludada amb entusiasme per la crítica, en les seves pàgines es tracta l’existència de diversos habitants d’un petit poble. Així s’entrecreuen les històries de Copeland, un metge interessat a conscienciar als negres; Biff, l’amo de la drogueria; Mick, una adolescent apassionada de la música els somnis de la qual l’evadeixen de la misèria de la seva llar; Blount, un foraster alcohòlic; el sordmut John Singer, interlocutor ideal… Cadascun a la seva manera, tots ells amenacen amb una ruïna imminent, alhora que composen una àmplia panoràmica a través dels diferents matisos de la solitud.

Publicada per primera vegada en català el 1965, és una de les novel·les més remarcables de la literatura nord-americana. L’autora hi descriu l’aïllament espiritual i la recerca difícil de l’amor. Les notacions sudistes confirmen els caràcters d’aquest imaginari torturat, per al qual injustícies i misèria moral s’alien en la constatació de la solitud humana.

Aquí podeu veure l’extracte d’un documental realitzat per Dan Griffin que fa un ràpid repàs a la seva trajectòria:

Podeu descarregar-vos la fitxa clicant en el següent enllaç: El cor és un caçador solitari de Carson McCullers

El Club de Lectura d’Adults de la Biblioteca Armand Cardona comentarem aquest llibre el dissabte 30 de maig a les 17:30h. Esteu convidats a participar-hi! 

Enllaços relacionats

Carson McCullers (pàgina oficial)

Entrevista amb Richard Wright

Poema que li va dedicar Charles Bukowski

5 comentaris

Per què no m’ho deies? de David Nel·lo

Per què no m’ho deies?En Daniel O’Toole viu a Melbourne, i la Maria Sureda, a Barcelona. La Maria escriu una carta que vol que arribi amb urgència a l’altra punta del món. En Daniel rep una carta en una llengua que desconeix i que fins ara ignorava que existia. Dues persones aparentment sense lligams que descobreixen el que els uneix i també aprenen moltes coses sobre la complexitat de les relacions humanes. 

David Nel·lo (Barcelona, 1959) és escriptor i va rebre una formació de músic clàssic. Actualment també tradueix de l’italià i de l’anglès. Té prop de trenta títols  publicats per al públic infantil, juvenil i adult.

David Nel·loDes que el seu primer llibre, L’Albert i els menjabrossa, va guanyar el Premi Vaixell de Vapor 1994 de literatura infantil, la seva trajectòria es va engruixint amb guardons, entre els quals hi ha el Premi Andròmina en la darrera edició dels Premis Octubre de València, amb La geografia de les veus, o el recent XLIII Premi Marian Vayreda de prosa narrativa, el guardó més important dels Premis Literaris Ciutat d’Olot, amb El meu cor cap a tu per sempre, que serà publicat per l’Editorial Empúries. 

Podrem gaudir de la presència de l’escriptor David Nel·lo a la Biblioteca Armand Cardona el proper 30 de maig a les 17h amb motiu de la següent trobada del Club de Lectura per a Nois i Noies. Esteu convidats a participar-hi!

No hi ha comentaris

La Biblioteca Cardona celebra Sant Jordi

Sant Jordi 2009Dijous dia 23 d’abril, festivitat de Sant Jordi, i dia per excel·lència dels llibres, les biblioteques municipals seran presents a la Rambla, en una parada situada davant del Teatre Principal. 

De fet, però, la biblioteca Armand Cardona ja va encetar les activitats dedicades a Sant Jordi el passat divendres dia 17 d’abril amb la presentació del conte L’estel d’Orient, de l’autor Xavier Ortiz i la il·lustradora Rose Amela, ambdós vilanovins i dissabte dia 18, oferint la sessió poètica i familiar per gaudir dels poemes dolços i enginyosos de Joana Raspall amb Com gotes d’aigua a càrrec de Cos de lletra.

Els actes segueixen avui dimecres, a les 18 h., amb l’Hora del Conte en llenguatge de signes a càrrec de Víctor Capdet i de Susana Peix, que ens explicaran El fabricant de fum d’Enric Larreula i il·lustracions d’Eva Sans. Aquesta activitat servirà per presentar el conte número 6 de la col·lecció Ginjoler, del Cep i la Nansa Edicions.

I demà, diada del llibre i la rosa, des de la parada de les biblioteques municipals, us oferim la possibilitat conèixer la guia de novetats literàries per tal d’estar al dia de totes aquelles novel·les i llibres que les editorials ens ofereixen en aquest dia, fer préstec i emportar-vos el punt de llibre que oferim als nostres usuaris per tal de celebrar Sant Jordi.

Els actes seguiran divendres dia 24 quan Roberto i Pedro López presentaran el llibre 13+6 manos y pensamientos, del tatuador Luís Navarro. 

I dissabte dia 25 d’abril, a les 12h, la Biblioteca acollirà la presentació del conte Fem un conte per Sant Jordi i del CD multimedia realitzat i presentat pels alumnes de 1r del cicle de Grau Superior de Gràfica Publicitària de l’Escola Municipal d’Art i Disseny Eva Bolaño serà l’encarregada d’explicar alguns contes escrits pels alumnes que han participat en aquesta activitat col·laborativa i que formen part d’aquest recull. 

El mateix dissabte 25 d’abril, a les 17.30h, l’autora Serene Ocean oferirà el seu conte-taller El Món Màgic de la Natura, en commemoració del Dia Internacional de la Terra (22 d’abril). 

Des de la biblioteca Armand Cardona us animem a participar de la festa de Sant Jordi, ja sigui acostant-vos a la Rambla Principal o participant de les activitats proposades per celebrar aquest dia.

2 comentaris

Nova guia de lectura – El Jazz i els seu estils

La biblioteca Armand Cardona Torrandell, coincidint amb el Centre d’Interès que l’any 2009 organitza l’Escola Municipal de Música Mestre Montserrat, us ofereix una selecció d’enregistraments sonors i llibres relacionats amb un dels grans gèneres de la música:

El Jazz

El jazz neix com una forma d’interpretar la música, creada i desenvolupada pels negres nord-americans al final del segle XIX, concretament per la veu dels esclaus. Amb el pas dels anys aquests mateixos negres nord-americans van tenint més accés al món que els envolta. Serà la mescla de les diferents cultures i tradicions la que generarà una constant evolució musical i l’aparició  d’infinitat d’estils.

Els documents es troben ordenats seguint els diferents grans estils que han fet evolucionar el jazz, com el gospel, el ragtime,  el blues, el swing, la bossa nova o el latin jazz. Al costat de cada document hi trobareu la signatura que us ajudarà a localitzar-lo dins el fons de la Biblioteca Armand Cardona Torrandell (ACT) o Biblioteca Joan Oliva i Milà (JOM).

Programació a Vilanova: 

Cicle de Jazz 2009 – Organitzat conjuntament per l’ajuntament de Vilanova i la Geltrú i el Foment Vilanoví

Centre d’Interès El Jazz i els seus estils de l’Escola Municipal de Música Mestre Montserrat 

Altres enllaços d’interès: 

American Jazz Museum 

TomaJazz

Club de Jazz (radio en castellà) 

JazzFests (Festivals Europeus)

BestJazzVideos

 

No hi ha comentaris

Awabi de Kan Takahama

PortadaKan Takahama (Amakusa, Japó, 1977), és junt amb el francès Frederic Boilet (La espinaca de Yukiko, Tokyo es mi jardín), un dels màxims exponents del moviment anomenat Nouvelle Manga.  

La Nouvelle Manga és una mena de barreja entre els còmic Manga tradicional i la Bande Dessinée Franco-Belga. El nom sorgeix de barrejar la paraula per designar el còmic en japonès, manga, i la paraula francesa que vol dir nou, nouvelle. També fa referència al moviment cinematogràfic sorgit a França als anys ’60, la Nouvelle Vague.  

Alguns autors adscrits al moviment són Kiriko Nananan, Aurélie Aurita o Jiro Taniguchi. 

 Portades

Awabi és la segona obra de Takahama que publica al nostre país l’editorial Ponent Mon i és un recull de sis històries sobre l’amor i les seves formes. De vegades és dolç, però generalment fa mal. De vegades és senzill però normalment és complicat. De vegades és cec, però inevitable.  

Gràficament, Awabi segueix l’estil que l’autora ja va fer servir als seus àlbums anteriors Monokuro Kinderbook  i Mariko Parade (en col·laboració amb Frederic Boilet), dibuixat tot a llapis, sense tinta i amb retocs fets amb l’ordinador que li donen una aire fotogràfic al conjunt. 

Aquí teniu una entrevista (en francès) que li van realitzar a l’autora durant el Festival d’Angoulême de 2007. 

 

I com sempre, podreu trobar aquests còmics i molts d’altres a la Biblioteca. 

No hi ha comentaris

Cròniques colonials de Mesclat

PortadaJa és aquí el tercer disc de Mesclat, la primera superbanda catalana, tal com es definien ells mateixos tot just començar el projecte, ja fa més de cinc anys.

Després de Mesclat i Manilles, ara és el torn de Cròniques colonials, nom amb què es ret homenatge a l’escriptor Manuel de Pedrolo, que va publicar un recull d’articles homònim l’any 1982.

 Els Mesclat també han volgut dedicar el disc a Toni Roig, el desaparegut component del grup Al Mayurqa.
 

Cròniques colonials, gravat als estudis de David Rosell, un dels components del grup, és un altre treball de reflexió patriòtica, que es nodreix d’instruments d’arrel tradicional i de poemes d’escriptors i pensadors catalans com Miquel Desclot, Lluís Maria Xirinacs, Maria Mercè Marçal i Apel·les Mestres.

Mesclat està format per set músics que provenen de  bandes de música diferents:

MesclatCarles Belda – Pomada: acordió i veu
Marcel Casellas – La Principal de la Nit:  baix i cors
David RosellDept: guitarra i veu
Joan Reig – Els Pets: bateria i cors
Francesc Ribera “Titot”Brams: veu
Pep Toni RubioMúsica Nostra: flabiol i tamborino, grall i cors
Joan Aguiar –Violí, mandolina i cors

 

 

Aquest és la primera cançó del disc que hem pogut escoltar:

No hi ha comentaris

Geografies Literàries – Iran

Fins el 15 d’abril podeu trobar al vestíbul de la Biblioteca una guia de lectura i tot tipus de documents sobre l’Iran, el segon país que visitem en el nostre recorregut per les Geografies Literàries de cultures no gaire conegudes d’arreu del món. 

Iran, el nom oficial del qual és República Islàmica d’Iran (Jomhuriyat-e Eslami Iran o Yomhūrī-ye Eslāmī-ye Īrān; en persa, جمهوری اسلامی ایران), és un estat d’Orient Mig (Àsia). Des del 1r mil·lenni a. C. fins a 1935 va ser conegut a Occident com Pèrsia, actualment aquest nom segueix sent vàlid i acceptat juntament amb el d’Iran.   Avui dia, Iran és més conegut pel fonamentalisme religiós i les armes nuclears que no pas pel seu art o la seva cultura de tradició mil·lenària.

Tot i així, cal destacar el seu cinema, que actualment no pot faltar a cap festival de renom com els de Cannes, Venècia o Berlín.  

Directors com Abbas Kiarostami, Bahman Ghobadi o la saga familiar dels Makhmalbaf (amb Mohsen, el pare, Samira i Hana, les filles) han aconseguit situar Iran al mapa malgrat les difícils condicions econòmiques i socials amb les que conviuen. 

Portades

Com sempre, podreu trobar algunes de les pel·lícules d’aquests realitzadors a la Biblioteca.

Per saber-ne més: 

Propostes de cinema iranià per Isabel Ruiz

Paradoxes del cinema iranià per Javier Martín i Nader Takmil Homayoun

No hi ha comentaris