Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per la categoria: Col·lecció local

‘El rincón más oculto’ de Laura Segura

La universitat… Diuen que és la millor etapa de la vida i on coneixes a les veritables amistats que perduraran. Serà veritat?

Valentina, Leo, Olga, Alan, Bianca i Uriel ens ho diran.

Ells són un grup d’amics que es coneixen en la Facultat de Filologia. Cadascun amb les seves diferències i similituds respecte als altres, però, sobretot, amb una història que explicar a les seves espatlles.

Les aparences enganyen, gens és el que sembla. I algú té un secret a ocultar…

Una trama en la qual el lector trobarà romanç, desengany, misteri, drama, tragèdia… T’atreveixes a descobrir-la?

Aquesta és la sinopsi de El rincón más oscuro, primera novel·la de la vilanovina Laura Segura, publicada per Ediciones Brisa del Sur.

La Biblioteca Armand Cardona acollirà la presentació del llibre dissabte 2 de juny a les 18:30 h.

Laura Segura va néixer el 24 d’octubre de 1997 a Vilanova i la Geltrú, Barcelona.

Des de molt petita, ja va albergar indicis del que seria una futura passió per la lectura i l’escriptura. Gràcies a la seva mare, va descobrir el món dels llibres i la immensitat de llocs als quals, amb tan sols una petita lectura, poden fer viatjar a la seva ment.

El seu amor per l’escriptura l’hi deu a la seva àvia i als seus concursos de contes, en els quals cadascuna escrivia un i després feien servir al seu avi com a jutge perquè dictaminés quin era el millor.

Misteriosament, sempre resultava guanyadora…

Actualment, la Laura estudia el grau d’Estudis Literaris a la Universitat de Barcelona i espera que això, conjuntament a la publicació d’aquest primer llibre, suposi un primer pas per tenir un futur replet de literatura.

Podeu seguir la Laura al seu blog El susurrar de las palabras.

 

No hi ha comentaris

Tarradellas, el guardià de la memòria

portadaL’octubre de 2017 va fer 40 anys del restabliment per sorpresa de la Generalitat de Catalunya i del retorn (“Ja sóc aquí!”) de qui en fou president a l’exili: Josep Tarradellas. El president Tarradellas va reunir i guardar al llarg del seu exili una immensa documentació. D’una banda, la personal relativa als càrrecs i responsabilitats exercits durant la República i la Guerra Civil. De l’altra, la documentació que molts exiliats li van confiar en ser elegit president de la Generalitat el 1954. I encara, la que va anar agregant durant la Transició. A tot això cal sumar-hi la mítica “carpeta blava” que no es podia consultar fins 15 anys després de la mort d’ell o de la seva muller, termini que ha vençut fa molt poc. En aquesta carpeta vetada hi ha més de 700 documents que aporten noves dades i noms sobre un dels episodis més foscos de la Guerra Civil: la violència revolucionària entre juliol de 1936 i maig de 1937.

El llibre que us presentem avui com a novetat, Tarradellas, el guardià de la memòria, escrit pels periodistes Enric Canals i Josep Maria Ràfols, conté revelacions sobre l’opinió que Tarradellas guardava de persones que van ostentar càrrecs rellevants durant la Segona República, la guerra civil, l’exili i la Transició. En més d’una ocasió, les valoracions sorprenen per la seva duresa. En altres, el dietari del president expressa el seu estat d’ànim davant les adversitats personals que ha de superar durant la guerra civil, la contesa mundial i un ostracisme de 38 anys plens de pobresa, persecució, aïllament, incertesa i dignitat.

Enric Canals (Tiana, 1952) és periodista, guionista i productor de programes audiovisuals. Ha treballat a la premsa, a la ràdio i la televisió.Canals,_Enric Va ser responsable de Programació i director de TV3, Televisió de Catalunya, entre el 1983 i el 1989. A partir del 1990 s’ha dedicat principalment a la producció de programes i sèries de televisió, sobretot de gènere documental i contingut històric. Creador de la factoria Mercuri SGP, ha portat a la televisió sèries com Te’n recordes..?, Els dies que van canviar la nostra vida, Aquest temps, aquest país, Aquell 1898, A l’ombra de la Gran Guerra, Un món en flames i Diccionari de butxaca del segle XX. El 1996 va rebre el Premi Òmnium Cultural al millor programa de televisió per la sèrie Classificació ACR, basada en els informes de la policia franquista sobre personalitats i institucions contràries a la dictadura. El material per a la sèrie va donar origen al llibre Sota Control (ACR), escrit amb Ramon Perelló. També és autor del llibre Te’n recordes..? (Crònica sentimental), escrit amb Joaquim Roglan, i d’Aquell 98, amb Jesús Conte. El 2006 va publicar Delators. La Justícia de Franco. Darrerament, i sota el segell d’Optim TV, ha produït i dirigit els documentals Retrat en Diagonal, Vides al Paral·lel, Jesús Josep_Maria_RafolsMonzón, el líder oblidat per la Història (Premi Memorimage Internacional 2011), Ordes militars. Segueix la llegenda i Històries de La Model. El 2012 va coproduir la pel·lícula El Perfecte Desconegut, dirigida per Toni Bestard i protagonitzada per Colm Meaney.

Josep Maria Ràfols (Vilanova i la Geltrú, 1951) és periodista i historiador. Ha estat membre dels equips fundacionals d’El Periódico de Catalunya, de l’edició catalana d’El País i de TV3, on va ser el primer director del Telenotícies i cap dels Serveis Informatius. Ha escrit dues col·leccions de llibres sobre la Primera i la Segona Guerra Mundial i nombrosos guions de documentals televisius.

 

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu més obres biogràfiques sobre el president Josep Tarradellas.

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – març

SelNovetats

Aquesta és la selecció de novetats, corresponent al mes de març i inclou, com sempre, documents dels diferents fons de la Biblioteca: adults i infantil, cinema i còmics.

portades 1

Entre les novetats per adults trobareu el llibre Moros i catalans, de Dolors Bramon. Els musulmans van arribar a principis del s. VIII i van estendre el seu govern fins al Llenguadoc. En alguns territoris de l’actual Catalunya, el domini andalusí va durar més de 400 anys, i la presència de la religió musulmana es va allargar fins al s. XVII. Com va ser la recuperació cristiana, com van conviure les diferents societats, què pensaven uns dels altres, com es van expulsar els moriscos…

Pel que fa a la literatura us recomanem la novel·la No arriba la mort, de Maria Rosa Nogué. Primera novel·la negra de la vilanovina Ma Rosa Nogué amb el teló de fons de l’arribada a Vilanova i la Geltrú d’un gran iot d’un milionari egipci, un grup de joves es veurà relacionat amb una trama criminal que està essent investigada pels Mossos. Premi de Novel·la Bellvei Negre 2017.

A la secció infantil us presentem el llibre Ara em dic Joana: una història tendra sobre el gènere i l’amistat, de Jessica Walton. El Martí i el seu osset Joan juguen cada dia. Moltes vegades els acompanya la seva amiga Ada. Però un dia, l’osset està trist. Nen o nena? Només cadascú sap què és i com se sent, i davant d’això, el més important de tot és l’amistat.
Una història commovedora, dolça i tendra sobre ser un mateix.

portades 2

De les novetats de còmics us destaquem Estamos todas bien, de Ana Penyas. Ana Penyas fa un homenatge a les dones de la postguerra en el seu primer còmic, a les seves àvies Maruja i Herminia, dues dones que han sobreviscut a uns temps de silenci. L’obra va guanyar el Premi Salamandara Graphic 2016 i el Premi a l’autor revelació del Saló del Còmic de Barcelona.

Per últim, a la secció de cinema us presentem la pel·lícula Déjame salir, de Jordan Peele. Per al Chris i  la Rose, ha arribat el moment de conèixer als futurs sogres. Al principi, Chris pensa que el comportament “massa” complaent dels pares es deu al seu nerviosisme per la relació interracial de la seva filla, però aviat una sèrie de descobriments cada vegada més inquietants el portaran a descobrir una veritat inimaginable.

Aquí us podeu descarregar el full amb les novetats del mes de març de 2018

No hi ha comentaris

El compositor del mes d’abril: Eduard Toldrà

vilanovins-illustres_eduard-toldra Eduard Toldrà i Soler fou un músic i compositor català nascut a la nostra ciutat. Una de les figures més importants de la música catalana de mitjan segle XX, hom l’ha considerat el gran arquitecte del renaixement musical català dels anys 20 i un dels grans exponents del Noucentisme musical.

Toldrà va marcar la seva personalitat en tots els camps de la música i, a més, tot i no ser la seva especialitat, va practicà remarcablement altres vessants de la cultura: va escriure, dibuixar, fou un actor consumat i conreà intensivament la filosofia i l’humor per la via oral i escrita.

Eduard Toldrà era el quart fill del vilanoví Francesc Toldrà i Carbonell i d’Antònia Soler, natural de les Borges Blanques. La família vivia en una casa situada al número 19 del carrer dels Caputxins de Vilanova i la Geltrú. De ben petit el seu pare l’introduí en el món de la música i li ensenyà a tocar el violí. Als set anys ja debutava en un concert celebrat a la Unió Vilanovina. Quan tenia deu anys la família es traslladà a viure a Barcelona, i allà començà els estudis de música al Conservatori del Liceu i posteriorment a l’Escola Municipal de Música.

L’any 1911 fundà el quartet de corda Renaixement amb la intenció de divulgar les obres dels grans compositors universals de la música de cambra. El quartet va gaudir de gran prestigi i reconeixement amb actuacions a Espanya i Europa.

Més endavant fou professor de violí i director titular de l’Orquestra a l’Escola Municipal de Música de Barcelona fins que va morir l’any 1962.eduard-toldra director

La seva tasca com a compositor fou molt destacada i important. Va musicar poemes de Maragall, Carner, Salvat-Papasseit o Sagarra, entre d’altres, i de poetes del segle d’Or espanyol com Lope de Vega, Garcilaso i Quevedo.

És considerat el pare del Renaixement musical català i la seva obra El giravolt de maig, una de les peces més destacades del Noucentisme català, amb text de Josep Carner i decorats de Xavier Nogués.

Bona part del llegat Eduard Toldrà, que inclou documents i arxius personals i artístics, està dipositat a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, i una altra part es conserva a la Biblioteca de Catalunya.

Eduard Toldrà va mantenir sempre un gran afecte a la seva ciutat natal. L’any 1945 va ser nomenat fill il·lustre de la ciutat. L’acte va comptar amb un concert de l’Orquestra Municipal de Barcelona dirigida per Toldrà al Teatre Bosc, davant unes 1.200 persones.

L’any 1995 la ciutat de Vilanova va celebrar el centenari del seu naixement. Es van realitzar multitud d’actes, com ara una exposició al Foment, l’actuació de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, o un recital de la soprano Victòria dels Àngels. També es va publicar el segon volum de la sèrie Retrats dedicat a ell, escrit per Joan Alemany i Molla, que podeu consultar aquí.

Es va donar el seu nom als jardins de l’antic pati del Castell de la Geltrú, on també es va erigir un monument commemoratiu. La ciutat compta també amb una avinguda que porta el nom del músic i compositor. El juny de 2010 es va inaugurar l’Auditori municipal Eduard Toldrà.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu totes aquestes obres i articles que parlen d’Eduard Toldrà, i enregistraments de la seva música.

No hi ha comentaris

Perles cultivades

«El que busco, el que necessito ja urgentment, és trobar models, més d’un si pot ser, de bondat total, pura, desinteressada, no contaminada, d’on treure elements comuns que permetin definir un personatge netament bo, per estudiar la possibilitat que la bondat sigui programada».

portadaEl proper dimecres 7 de març a les 7 de la tarda a la llibreria Llorens de Vilanova l’escriptora Mercè Foradada, farà l’acte de presentació de la seva darrera novel·la, Perles cultivades. A l’acte hi assistiran el també escriptor Sixte Moral i Francesc Gil-Lluch (de l’editorial Saldonar).

A la psicòloga Lluïsa Jubany li fallen les bases del món que coneix. Per recuperar el sentit de la vida freqüenta un grup que investiga la repercussió de la intel·ligència artificial en el futur pròxim, el Trans de Gràcia, des d’on emprèn una investigació per intentar determinar l’abast de la bondat i si aquesta és programable.
Desanimada i en plena crisi personal, entra en contacte amb membres d’una ONG, deixa temporalment la feina a l’hospital barceloní on treballa, i el seu periple la porta al camp de Zaatari, a Jordània, on milers de sirians proven de sobreviure fugint de la devastació del seu país.
A partir del contacte amb membres d’ONGs i amb les persones que han fugit del seu país, tot d’enigmes relacionats amb la naturalesa humana sortiran a la superfície, i faran que la protagonista s’interrogui sobre el lloc que cadascú ocupa al món. No tot és tan senzill com podria semblar, però, i les contradiccions fan forat en cadascun dels personatges de la novel·la.

Mercè Foradada explora a Perles cultivades un tema literari que dona molt de joc: la bondat. Existeix, en realitat, la bondat? Per contestarMercè_Foradada_i_Morillo aquest interrogant, la protagonista crea un discurs, fet a partir de l’elaboració de l’experiència més personal i també d’una altra de més tràgica, l’autèntica vergonya de l’Europa que es deshumanitza quan mira cap a una altra banda quan els refugiats de Síria truquen a la seva porta. Enmig d’aquest conflicte, ètic i humà, caldrà veure què són les «perles cultivades».

Mercè Foradada i Morillo (Barcelona, 1947) viu a Vilanova i la Geltrú. Llicenciada en Filologia Catalana, ha exercit com a docent en diversos instituts i escoles. És l’escriptora #Decapçalera d’aquesta biblioteca, i dirigeix el seu Club de Lectura per adults. A la Xarxa Municipal de Biblioteques de la ciutat podreu trobar totes aquestes obres seves.

No hi ha comentaris

Aquell d’allà no sóc jo

El proppassat dilluns dia 19 el Club de Lectura de Ciència Ficció es va reunir, i ens comenta Victoria Ortiz, responsable del club de lectura de Ciència Ficció, que s’introduïren a l’univers “Corvovers” de Marc Pastor, a través de la seva obra Farishtaportada
Segons ens explica, Marc Pastor crea un univers on viure a cadascun dels seus llibres, que es poden llegir independentment però amb gestos de complicitat amb la resta de la seva obra. Aquest gest pot ser un personatge, una situació, escenaris d’altres llibres i que fins i tot pot canviar el final d’una altra obra.
Qui és Farishta? És la protagonista, una noia jove, que de vegades ens sorprèn per la seva maduresa. Amb ella recorrerem el camí d’aquestes prop de 500 pàgines i ens fan viatjar a través d’aventures, fantasia i creixement personal, situant-se en una illa, escenari significatiu, present a un altre dels seus llibres, BIOSKO.
De què ens parla aquest llibre? De la soledat, de l’arrelament, dels orígens, de les relacions pares-fills, de què seríem capaços de fer per un fill, de l’adopció, de clons, de viatges en el temps, de plagues …
“Tots necessitem saber d’on venim per poder avançar”. Aquesta frase reflecteix un dels grans temes d’aquesta història. Està estructurada en tres grans parts, escrita en forma de diari introduint diaris, informes, notes, etc, amb diferents textures, colors de les pàgines, tipografies i plena de referències musicals que ens van arribant de la mà dels protagonistes i que és un mitjà de comunicació entre ells.
“És millor que no sàpigues res del teu futur, o no podràs escapar d’ell”. Els viatges en el temps, el gran tema, un temps no lineal explicat pel continuum de les seves pròpies lleis, on no es pot modificar més que petits detalls del passat i s’ha de complir la resistència, la coherència i la proporció.
Un llibre que va començar a escriure el mateix dia que va néixer el seu fill i que comença amb una frase d’un diari trobat en un cadàver “crec que aquest any serà un bon any”

Per a la propera sessió del club, el 12 de març de 2018, el llibre que s’ha triat és “Aquell d’allà no sóc jo”, de Pau Escribano.

L’obra: Aquell d’allà no sóc jo
portadaSom en un futur proper no especificat, potser al final del segle XXI. El Marc Garcia és un pilot d’avions a l’atur que viu a Barcelona. L’invent de la teletransportació ha deixat pràcticament obsolet l’ús dels avions, i els aeroports s’han anat convertint en teleports.
Això és un invent de la World Teleport Company presidida per un sonat anomenat Albert Grey. Aparentment tot és molt xulo per la senzilla raó de que ara ets aquí i a l’instant ets a Nova York. Només té un petit (gran!) defecte… però no us l’explicarem.
Vidu, el Marc té una filla única, la Carla, amb qui manté una relació complicada i distant. La noia viu a Nova York i ell és a punt d’instal·lar-se amb ella perquè ja no es pot ni pagar el lloguer. Utilitzarà la teletransportació per primera vegada, cosa que li fa pànic.
Però en l’operació alguna cosa surt malament i el Marc es veu immers en una aventura frenètica en què hi ha implicada la principal empresa que controla el sistema de la teletransportació, la World Teleport Company (WTC).
La novel·la s’estructura en tres blocs, que són els tres dies en què passa l’acció, més un epíleg final. En Marc viurà tres dies d’autèntica bogeria, en què s’haurà de desempallegar de totes les seves pors, recórrer fins a tot a la violència extrema per defensar la seva família i despullar un secret que pot suposar una sacsejada a nivell mundial.
Pau Escribano construeix un relat força cinematogràfic en la seva concepció i plasmació narrativa, amb capítols curts. La novel·la té ritme, acció, persecucions i girs argumentals constants que sorprenen i mantenen l’atenció del lector. Vibrant, àgil i dinàmica que es llegeix pràcticament en una tarda. Com a obra primerenca, és fogosa i sorprenent.

L’autor: Pau Escribano
Pau Escribano és un jove nascut a Vilanovapau escribano i la Geltrú (1981), llicenciat en Comunicació Audiovisual.
Té 36 anys i ha dirigit ‘Crackòvia’, el programa de Televisió de Catalunya líder d’audiència indiscutible en la seva franja dels dilluns a la nit.
Pau Escribano és un periodista que ha fet ràdio, televisió, s’ha atrevit amb els curtmetratges i, darrerament, fins i tot ha col·laborat amb un espectacle teatral.
Aquest currículum tan farcit va començar als 17 anys a Canal Blau FM. El seu estil va agradar i van passar a col·laborar al ‘Fent amics’ de TV3, on enviaven idees. També van col·laborar regularment al programa de ràdio ‘El Terrat’ i van presentar-ne una edició estival. El següent pas va ser al programa ‘A pèl tour’, de TV3 junt amb Carles Sánchez. Tot seguit va ser guionista de ”Una altra cosa’. Volia ser director de cine. Com el 99 per cent de la gent que ha fet comunicació audiovisual.
La seva primera experiència com a director va arribar durant dos anys al late show de Localia. Quan el programa va acabar, ‘Polònia’ el va fitxar com a guionista. Des de la seva segona temporada dirigeix ‘Crackòvia’, un dels èxits més consolidats de la programació de TV3.
Ha dirigit un curtmetratge amb Sergi López com a actor i també ha escrit part de les cançons del musical ‘La família irreal’, o “Dins la cova”. També són seus els curtmetratges: “Primer Contacte” i “L’Encenedor Quàntic”. El primer sobre un astronauta i el segon sobre un noi que viatja des del futur.
I en literatura: “Aquell d’allà no sóc jo” = un thriller futurista. I el seu denominador comú? La ciència ficció, el futur, l’univers i el sentit de l’humor.

No hi ha comentaris

Projecte editorial: ‘La Gea, la flor de la posidònia’

portadaLes Biblioteques de Vilanova sempre estem atentes als nous projectes que apareguin per promocionar la cultura local, especialment en el seu vessant literari, però també musical o audiovisual.

En aquest cas us volem presentar el projecte de Lola Rojas, nascuda a Veneçuela però establerta des de fa molts anys a la nostra ciutat, la novel·la La Gea, la flor de la posidònia. Per fer aquest llibre, la Lola s’ha estat documentant i fent entrevistes durant mesos.

Per poder tirar endavant el projecte, la Lola, ha iniciat una campanya de micromecenatge al portal Edita.cat i necessiten patrocinadors! Podeu col·laborar fins al 17 de març.

Edita.cat és una plataforma dedicada a la publicació de projectes editorials de forma senzilla i col·lectiva, posant en contacte els escriptors amb els seus futurs lectors, amb el suport constant de l’editorial vilanovina El Cep i la Nansa.

La Gea, flor de la posidònia és una novel·la ambientada en la vida marinera de Vilanova i la Geltrú entre els anys 1940 i 1960. Descriu la infància d’aquella època mitjançant la Gea, una nena de 10 anys nascuda a Baix-a-Mar que s’estimava molt el mar. Ella, era família de pescadors i tenia una discapacitat visual, només podia veure-hi amb un ull. Això no va ser cap impediment perquè pogués complir els seus somnis.

La Gea volia ser tan bona al rem com a la vela, ella somiava ser una bona marinera i preservar el mar mediterrani, però això no era una tasca fàcil, ja que calia ser valenta i experta del món sota l’aigua, descobrir els seus secrets i superar les seves pors.

En aquesta aventura l’acompanyaran: el Botis un peix lluna, poeta i molt bromista, la gavina Fina una graciosa tafanera amb problemes de memòria, l’avi (el nanser), el Teio pare, pescador, la Maria mare, xarxaire experta en l’art de teixir tremalls, i molts personatges tradicionals.

Fotografia i il·lustració de Gloria Fort Mir

Fotografia i il·lustració de Gloria Fort Mir

La novel·la està composta per 7 capítols plens d’història marinera, anècdotes dels pescadors, successos, refranys mariners, metàfores, humor, art, poesia i posidònia. A més a més és un viatge al passat que convida al present i, per sobre de tot, ben carregat de tradicions, valors, amistat, lluita, constància, optimisme, alegria, cooperació, respecte al medi ambient, amor i igualtat entre homes i dones. I com diu la Gea: Estima la mar, perquè allà hi ha la nostra vida.

Les il·lustracions de la novel·la seran de la també vilanovina Gloria Fort Mir.

lola rojasLola Rojas va néixer a Veneçuela és mestra d’educació infantil i treballa a l’escola bressol des de fa 9 anys. És autodidacta, a vegades cantant, amant dels llibres i amb passió per les lletres, així que dedica el seu temps lliure a escriure.

Aquesta novel·la és la seva primera creació literària, fruit de mesos de recerca i entrevistes.

Podeu trobar alguns dels seus poemes i textos publicats a Eix Diari.

Gloria Fort Mir és licenciada en Belles Arts a la Universitat de Barcelona en l’especialitat de Disseny i graduada en Arts Aplicades i Oficis Artístics en l’especialitat de Disseny de Moda. És dissenyadora gràfica i il·lustradora i ha dedicat gran part de la seva vida a les que han estat les seves dues grans passions, l’art i l’educació.

Així, ha compaginat les seves tasques com a il·lustradora i dissenyadora gràfica amb la docència com a professora a l’Escola Municipal d’Art i Disseny de Vilanova i la Geltrú (EMAiD) des de l’any 1987.

La Gloria és la creadora de la Ratoliva, la mascota de les Biblioteques de Vilanova i la Geltrú i també dels pictogrames que representen la CDU Infantil.

Us deixem amb el booktrailer del llibre!

No hi ha comentaris

Olèrdulae. Els contes del Penedès de mar a terra endins

A tots les cultures humanes, cada cert temps ─cada dues o tres generacions─ algú té cura de traslladar a la contemporaneïtat, tots aquells relats, records i coneixements culturals, que s’aixopluguen sota la generosa denominació de costumari. Així ho fan, i ho han fet, totes les grans cultures que han existit, amb la oportuna intenció que els seus coetanis puguin comprendre-ho millor i poder seguir conservant-los com a propis i tradicionals; traslladant-los a una oralitat coincident, sense que això hagi de significar haver de transportar-los a un ambient matusserament present; traslladant-los a una sensibilitat coetània, tenint cura de no modificar barroerament les raons històriques, humanístiques, o ideològiques subjacents en el relat original. Bé, això és el què jo he intentat en aquest treball, portar les velles màximes aforístiques, proverbials, llegendistiques i rondallístiques del Penedès; relats i contes en definitiva, a la sensibilitat del nostre present. Espero haver-me’n sortit.”

portadaAixí presenta en Bienve Moya el seu últim llibre publicat per l’editorial El Cep i la Nansa, Olèrdulae. Els contes del Penedès de mar a terra endins.

Bienve Moya ens ofereix una galeria fantàstica d’aquells relats que esdevenen mítics sobre paratges i històries que tenen les seves arrels en l’oralitat. En aquest llibre, aquestes històries s’emmarquen en l’àmbit geogràfic que va de les ribes del Llobregat a les del Gaià, i el Penedès, l’Anoia i les Segarres com a marca septentrional. Un relats- contes en què Bienve Moya recrea, magistralment i amb voluntat literària, el que en podríem dir sons i rastres del territori: un imaginari que il·lustra els “llocs” amb més de 180 indrets, i noranta personatges. Una autèntic retaule mític d’aquestes contrades.

Al pròleg del llibre Albert Tubau, President de l’Institut d’Estudis Penedesencs ens explica que les terres penedesenques disposen d’un valuós relat llegendari que estudiosos com el Bienve han cuidat de cercar i recollir adequadament, seguint la tasca que en altres èpoques havien fet personatges de la talla de Víctor Balaguer, Teodor Creus i Corominas i altres prohoms.

En la presentació del llibre el dia 1 d’agost a La Sala, Sixte Moral glossa la figura de Bienve Moya com a mestre de la Cultura Popular, que durant molts anys era la parenta pobre de la Cultura i que amb el Bienve al capdavant i amb moltes més persones s’ha aconseguit que la Cultura Popular avui sigui un element més de la Cultura en majúscules i sense cap més qualificatiu.

Segons Sixte Moral, el Bienve abienve partir de la dècada dels setanta, pocs abans de la mort del dictador i encara després, va estar al capdavant d’un moviment que va treballar per fer possible la revifalla de la cultura popular. Com diem hi ha qui encapçala aquesta recuperació, entre ells i de manera destacada en Bienve, en fa teòrica i en fa pràctica durant uns quants anys, balla bastons, puja els castells, porta el drac, organitzant i inventant correfocs … però a més dóna continguts i l’adapta als nostres dies. Els “mestres” eren pocs perquè la cultura popular encara no tenia massa predicament i no si guanyaven masses diners encara.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu totes aquestes obres de Bienve Moya.

logo departament cultura

Amb el suport del Departament de Cultura

 

 

No hi ha comentaris

Res no és real

portadaDavid Gálvez presenta a Res no és real un món de recol·lectors de maduixes tancat en una campana de cristall. Mostra una metàfora del món on som, exemplifica l’abast formal que de Punts de fuga (de la faula a l’assaig ficcional, del conte a la paradoxa, del relat mitològic al metaliterari, de la narrativa d’aventures a la de tesi, de les memòries a l’autoficció), perquè en el relat que hi té planteja la consubstanciació del lector en els protagonistes dels personatges d’uns quants autors clàssics (Twain, Cervantes, Poe i Melville); ja es pot veure, doncs, que l’amplitud de mires és constitutiva.” Xavier Coromina, Diari El Punt Avui

 

Avui us presentem la novel·la Res no és real, de l’autor nascut a Vilanova i la Geltrú però resident a Andorra David Gálvez.

 

En Campverd escriu per salvar les paraules, la seva missió és impedir que desapareguin. Li calen per poder continuar relatant el dia a dia de la seva comunitat aïllada. Són gent senzilla, la seva vida gira al voltant dels grans camps de maduixes, on treballen i viuen, atrapats en una rutina aparentment arbitrària, ignorants del món que existeixGalvez més enllà. A través d’aquesta història, David Gálvez construeix una reflexió entorn del llenguatge, la memòria i les estructures socials i ens col·loca davant d’un paisatge llunyà que, de mica en mica, esdevé estranyament proper.

 

David Gálvez Casellas (Vilanova i la Geltrú, 1970) és un escriptor andorrà en llengua catalana i castellana. Ha destacat com a articulista i narrador, tot i que també ha fet incursions en poesia i assaig. Ha publicat més d’una setantena d’articles en diaris, revistes i publicacions andorranes, catalanes i argentines. És membre de l’equip de redacció i articulista de la revistacartes mortesPortella“. Té dos blogs, David Gálvez Casellas, què es diu sobre el que escric, i Cinc cèntims, el blog de domesticitats.

 

Del mateix autor, a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat també podreu trobar la novel·la Cartes mortes, on un narrador histèric buscarà de manera obsessiva un sentit ocult i continu entre novel·les, escriptors, obres d’art i la seva pròpia existència. Ja no hi ha límits entre literatura i realitat. Ens trobem davant d’una teranyina que abraça localitzacions com Buenos Aires, París, algun lloc indeterminat d’Alemanya, Bombai i Andorra, per on es passegen personatges com Artaud, Kafka, Gombrowicz o Hitler, i dins la qual el lector es trobarà arrossegat per una aventura literària amb pocs precedents en la nostra llengua.

logo departament cultura

 

Amb el suport del Departament de Cultura

 

No hi ha comentaris

Xesca Fort. Canción desnuda.

xesca fort

Xesca Fort és la veu i l’autora de la gran majoria de les cançons d’una de les bandes puntals de l’onada indie dels noranta, Alias Galor. La seva veu és tan dolça que si algun dia apareixen sirenes a la platja de Vilanova i la senten cantar, de ben segur que tornaran mar endins, vençudes per l’enveja.” Diari de Vilanova.

Aquest dissabte 25 de novembre a les nou del l’Auditori Eduard Toldrà de la ciutat ha programat Xesca Fort. Canción desnuda, el nou àlbum d’aquesta cantant i compositora. És un concert especial en motiu del Dia internacional contra la violència envers les dones.

El repertori que completa el disc s’enfronta a la tasca de plasmar l’univers sentimental de les dones que són supervivents de la violència de gènere. Si és habitual que la música pop canti a l’amor romàntic, les cançons de Xesca Fort estripen els cànons del que és habitual en la composició de piano i veu femenina per reflectir les zones d’ombra d’experiències de superació i, sense renunciar a les emocions, buscar un destinatari alternatiu pels afectes. Canción Desnuda és, per tant, un disc exigent que defuig els llocs comuns, tant sonors com lletrístics, del pop contemporani.

La fitxa artística del concert la componen:xesca fort 2
Xesca Fort, veu principal
Òscar Ferret, piano
Joan Manuel Celorio, guitarra elèctrica
Jordi Mestres, contrabaix
Pau Albà, bateria
Ken Stringfellow, guitarra elèctrica, sintetitzador i veus.

 

Xesca Fort ha completat la seva formació a l’Escola i Conservatori Mestre Montserrat de Vilanova, a l’Aula de Música Moderna i Jazz de Barcelona, a El Taller de Músics de Barcelona i a l’Escola Superior d’Art Dramàtic Eòlia. És especialista en el mètode per a la veu Estill voice trainning System, amb, més de 20 anys dedicada a la composició de cançons, a cantar, a fer classes de cant, a assessorar i entrenar professionals per ajudar-los a millorar les seves habilitats vocals. Cantant, lletrista, compositora, vocal coach, també és creadora del projecte solidari per a dones Música contra la violència.

 

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu cent entrades de documents sobre dones maltractades.

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »