Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per la categoria: Col·lecció local

Art. Cultura. Economia i societat a la Masia d’en Cabanyes

portada

Avui us presentem un recull de textos que donen continuïtat a les “Visites temàtiques, de la mà d’especialistes, a la Masia d’en Cabanyes” que el Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes va proposar i va realitzar els anys 2012 i 2013, amb l’objectiu de difondre el llegat dels Cabanyes.

El llibre va ser editat el 2014, el mateix any que el Govern de la Generalitat de Catalunya va declarar la Masia d’en Cabanyes bé cultural d’interès nacional en la categoria de monument històric. Un reconeixement “a una de les peces més significatives del primer període del neoclassicisme català”.

Al recull trobarem els treballs i aportacions dels diferents especialistes que han posat negre sobre blanc allò que van expressar en la seva visita. El recull de textos deixa constància de les investigacions a l’entorn del segle XIX, dels Cabanyes i de la Masia d’en Cabanyes i ens apropa a l’art, a la cultura, a l’economia, a l’arquitectura i a la societat d’aquesta època.

Els texts recollits són els següents:

La projecció del poeta Manuel de Cabanyes a la Masia-Museu de Vilanova i la Geltrú, per Xavier Solà de Andrés.

Els Goya de la Masia d’en Cabanyes, per M. Rosa Vives.

La vinya i el vi al Garraf a través de la història, per Albert Tubau.

La petita història de tres peces, per Oriol Pi de Cabanyes.

Alexandre de Cabanyes a la Masia Cabanyes. La seva empremta a Vilanova i la Geltrú e en l’Art Català, per Francesc X. Puig Rovira i Mònica Rovira Borrell.

Un Palau de Masia, per Pere Marsé.

El llibre Art. Cultura. Economia i societat a la Masia d’en Cabanyes, el podeu trobar a la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú, i també el recull La Masia d’en Cabanyes: relat cultural dels Cabanyes i significats de la casa-museu, de la mateixa col·lecció.

contra

No hi ha comentaris

Doble sessió a l’Auditori Eduard Toldrà

Aquest diumenge doble sessió a l’Auditori Eduard Toldrà: el grup Pares i la banda Edward Estlin presenten els seus nous discs a dos quarts de nou.

Edward

Edward Estlin és un grup independent de música folk creat a principis de 2015. El grup va néixer amb la idea de posar música a les poesies del poeta americà Edward Estlin Cummings, el qual dóna nom a la banda. Aquesta unió entre poesia i música és intensa i passional, i amb ella el grup ja ha recorregut més de 50 escenaris, destacant la gira europea realitzada l’estiu de 2015. Després de la publicació de 3 EP i d’haver guanyat el premi “Intro” del 2016, vénen a presentar a l’Auditori Eduard Toldrà el seu primer àlbum titulat Colours Come and Go.

pares

Els vilanovins Pares presenten, el seu segon disc titulat Ja no ho volem tot (autoeditat, 2018). El videoclip del seu single Sou uns fills de la gran P.U.T.A. és una crítica ferotge a la gestió que la Unió i els poders fàctics realitzen de la crisi humanitària a la mar mediterrània on cada dia moren (tot i ser evitable) desenes de persones que fugen de casa seva a la recerca d’una vida allunyada de la guerra i de tot el que comporta. El videoclip, de factura cinematogràfica, ha estat produït per Nebraska Produccions amb el guió del mateix David Espinola. El grup vol destacar que tots els beneficis que es generin tant amb la cançó com amb el vídeo es donaran com a suport a la ONG ProActiva Open Arms per tal que puguin seguir desenvolupant les tasques de salvament al Mediterrani i pagar les despeses derivades dels litigis judicials que estan tenint.

El grup Pares està format per exmembres dels davidgrups Suïte Momo, Los Rotos i The Bongo Experiènce, i liderats per David Espinola, compositor multiinstrumentista i conegut per haver acompanyat al cantautor satíric Pere Tàpias en la darrera part de la seva carrera. Amb el seu segon disc, Pares consolida un projecte de composició molt personal. Delicats i crus al mateix temps, Pares continua progressant amb una formació que es va completar amb la incorporació del guitarrista i cantant Marc Grau.
Pares es defineixen com una formació lliure d’etiquetatge, una banda d’influències folk i rock, de tradició psicodèlica, a vegades intimista i a vegades atacant amb voracitat riffs i juganeres harmonies vocals.
El 2016 ja varen presentar a l’Auditori el seu primer disc, De sota els pins.

El concert s’emmarca en el programa de SUPORT A LA CREACIÓ, SINGULART, projectes de joves professionals de l’escena.

No hi ha comentaris

Laura Farré Rozada, The French Reverie

“Després de més de 20 anys estudiant piano, arriba un punt en el qual vaig reflexionar sobre el que em quedava. Tenia la sensació que tot el que havia fet quedava en res. L’art és així de efímer. Si deixo d’estudiar una obra, progressivament desapareix. Almenys en pintura, el quadre és una obra física. En la música, transmetem en concerts, però sempre arribes a un públic limitat. Jo necessitava fixar la música”. Aquestes són les reflexions que han motivat a Laura Farré per a la gravació del disc que us presentem avui.

Aquest diumenge 7 d’octubre la vilanovina Laura Farré Rozada presentarà el seu primer disc en solitari, THE FRENCH REVERIE, a l’Auditori Eduard Toldrà, a les set de la tarda.

lauraEl currículum de la vilanovina Laura Farré Rozada impressiona, especialment per la seva joventut. Alumna del màster en interpretació del piano d’Andrew Zolinsky al Royal College of Music de Londres, graduada en Matemàtiques a l’UPC i investigadora especialitzada en música contemporània, Farré és una intèrpret minuciosa i versàtil, plena de talent i energia.

És degut al seu entusiasme per la recerca, que ha escrit diversos articles i tesines sobre les connexions entre les matemàtiques i la música, la influència del folklore i el repertori pianístic dels segles XIX i XX. Fruit d’aquest treball minuciós ens presenta The french reverie, el seu homenatge al repertori pianístic francès dels segles XIX i XX.

‘The French Reverie’ és un sorprenent viatge musical per la música francesa dels segles XIX i XX amb una interpretació apassionant. Farré Rozada ha volgut arriscar apostant per un repertori contemporani que coneix a la perfecció i que ha pogut interpretar davant dels seus creadors. Carregada de talent, il·lusió i curiositat, també explora les connexions entre la música i les matemàtiques. La seva multiplicitat d’interessos la porta des de col·laborar amb Love of Lesbian fins a divulgar repertori pianístic poc conegut per acabar amb la falta de connexió entre el públic i les creacions contemporànies.

El concert s’emmarca en el programa de discSuport a la creació, SINGULART, projectes de joves professionals de l’escena. SINGULART parteix de la voluntat de vetllar pel desenvolupament a la ciutat de les manifestacions escèniques i visuals realitzades pels creadors locals que tenen per objectiu tant la seva professionalització com també projectes professionals de jove creació així com propostes de l’àmbit amateur. La ciutat compta amb un significatiu potencial artístic en les disciplines de música, teatre, dansa i arts visuals, i es per això que des de SINGULART es volen donar les eines necessàries per tal que els joves creadors puguin desenvolupar els seus projectes en un marc de treball professional.

 

El disc THE FRENCH REVERIE el trobareu properament a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat.

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – setembre

 SelNovetats

Aquesta és la selecció de novetats, corresponent al mes de setembre i inclou, com sempre, documents dels diferents fons de la Biblioteca: adults i infantil, música, cinema i còmics.

portades1

Entre les novetats per adults trobareu el llibre Medusas: una historia natural, de Lisa-Ann Gershwin. Les meduses són tan fascinants i maques com perilloses. Es troben per tots els mars i a qualsevol profunditat i són una de les formes de vida més antigues del planeta, ja que va aparèixer fa 500 milions d’anys. Al llibre es presenten 50 es-pècies, alguna de les quals potser és la que et va fer passar un mal dia de platja.

Pel que fa a la literatura us recomanem la novel·la Dins el riu, entre els joncs, de A. Munné-Jordà. El vilanoví Munné-Jordà escriu la primera novel·la que tracta de la División Azul des d’un punt de vista català, i que ens mostra la cruesa extrema que es vivia al front de la 2a Guerra Mundial, i les simpaties, avui en dia inconfessables, d’alguns intel·lectuals catalans cap al que estava passant a Alemanya.

A la secció infantil us presentem el llibre T’ho diré cantant, de Jordi Folck. L’Ilai rep una notícia que el deixa sense veu: els seus pares se separen. Des d’aquell moment sent un nus a la gola que li atura totes les paraules. Sols quan recordi el cant de la natura als bells estius de Finlàndia s’atrevirà a obrir la boca; però tot allò que digui serà cantant. I no a tothom li agrada que algú canti a tothora…

portdes2

De les novetats de còmics us destaquem Sostiene Pereira, de Pierre Henry Gomont. Lisboa, 1938. El periodista cultural Pereira, obès, vidu i taciturn, viu embolicat en la nostàlgia del seu passat i pensa que no hi ha res més important que la literatura. Viu totalment aliè al que està passant al seu país i a Europa, on ha esclatat la guerra civil espanyola i on el feixisme creix per tot arreu. Fins que la seva trobada amb un jove activista capgirarà la seva vida.

Pel que fa a la música us proposem escoltar el disc B-map 1917 + 100, de Fermin Muguruza eta The Suicide of Western. Àlbum que projecta l’ombra del centenari de la Revolució Russa sobre deu zones geogràfiques diferents del planeta, al voltant de ciutats el nom de les quals comença per la lletra B. Fermín Muguruza posa al mapa el rugit de la indignació, la convulsió i la revolució al món actual.

Per últim, a la secció de cinema us presentem la pel·lícula Logan, de James Mangold. Per primera vegada sense els seus poders, Lobezno és veritablement vulnerable. Després d’una vida de dolor i angoixa, sense rumb i perdut al món on els X-Men són llegenda, el seu mentor Charles Xavier el convenç per assumir una última missió: protegir a una jove que serà l’única esperança per a la raça mutant…

 

Aquí us podeu descarregar el full amb les novetats del mes de setembre de 2018.

No hi ha comentaris

Col·leccions locals digitalitzades

La Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona posa a la disposició de tothom en format digital tres de les col·leccions editades per l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, relacionades amb la ciutat i la seva gent.

 

retratsEn primer lloc trobem la col·lecció Retrats, on l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú vol homenatjar els homes i les dones nascuts o veïnats a la vila i que amb la seva trajectòria han contribuït a la promoció i enaltiment dels valors cívics i culturals, o que amb la seva labor han col·laborat a fer conèixer el nom de Vilanova i la Geltrú. En aquesta col·lecció trobareu trenta-nou opuscles, des del primer dedicat al ballarí Joan Magrinyà i Sanromà, escrit per Trinitat Ruiz fins al darrer publicat fins ara, dedicat al cooperativista i polític Joan Ventosa i Roig, d’Albert Tubau. Les germanes Teresa i Eulàlia Rossell, Teresa Basora i Sugrañes, el poeta Manuel de Cabanyes, Francesc Roig Toqués, el pintor Armand Cardona i Torrandell o el bibliotecari Joan Oliva i Milà son algunes de les persones que trobareu en aquesta col·lecció.

 

 

Una altre de les col·leccions és La Memòria del Futur, Memoriarecull del procés de recuperació de la història de la ciutat des del treball del taller d’història local La història a les nostres mans, integrat per una seixantena de dones, que setmana rere setmana han filat els records de les seves vivències i recuperat la seva història que esdevé la nostra. La seva, perquè en són protagonistes i la nostra, perquè som els hereus i les hereves d’allò que la generació que ens precedeix ha anat teixint. En aquesta col·lecció, fins ara de deu volums, trobareu títols com Família i guerra, Fes-me’n cinc cèntims…, Els Nostres records d’escola i Vols ballar?.

 

 

 

 

 

CarrersPer últim us volem destacar la col·lecció Els carrers de Vilanova i la Geltrú, que és un recull sistemàtic de les denominacions dels carrers de la ciutat, tant dels actuals com dels que hi han figurat al llarg del temps. La col·lecció consta de nou volums, i el primer Les viles medievals aplega els carrers que es van anar configurant fins al segle XVI. De forma cronològica els opuscles van passant per l’edat mitjana, l’eixample, el Barri de Mar… per acabar als darrers barris urbanitzats i els barris situats a ponent, Santa Maria, Santa Llúcia, El Prat de Vilanova i Fondo de Somella.

 

 

 

 

 

 

Per poder accedir a la versió digital de les tres col·leccions, només cal que cliqueu qualsevol dels tres enllaços en negreta que apareixen en aquesta nota del blog, que us portarà a la pàgina del cercador de la Xarxa de Biblioteques Aladi on us hem preseleccionat les col·leccions. Un cop allà, cal seleccionar el volum que desitgeu consultar i clicar el text complert que apareix a la versió digital.

No hi ha comentaris

‘A banda i banda del límit’ d’Antoni Munne-Jordà

34_Banda_i_banda“No va ser cap casualitat. Havia de ser així. La primera vegada que el vaig veure, just arribada jo a la vila, a la cercavila de la festa Major, tan ben proveït, amb la minga de la bandera alçada i a l’altra mà aquell as de bastos que feia presagiar una bona mà de morter amagada sota el faldellí, capitanejant la colla del ball de bastons, el bròquil em va començar a suquejar…”

Així comença el conte “La festa Major de la Neus” d’Antoni Munné-Jordà inclòs al llibre A banda i banda del límit publicat pel Cep i la Nansa Edicions.

Dimecres 1 d’agost a les 20 h, al local social de l’Agrupació de Balls Populars de Vilanova i la Geltrú (c/Major 73) tindreu l’oportunitat d’assistir a una audició interpretada del conte.

L’activitat comptarà amb la participació de l’autor, l’actriu Anna Cabanes i els actors Ignasi Gimeno i Carles Serra.

A banda i banda del límit, recull set contes i quatre relats breus escrits entre 1970 i 2017.

Sis són inèdits, quatre publicats en revistes o volums de difusió reduïda, i un publicat a Internet. Tots plegats, alhora que un ventall temporal de quasi cinquanta anys en la pràctica de l’autor, ofereixen un mostrari d’interessos literaris i d’exercicis d’estil.

Hi trobarem des d’assaigs d’ècfrasi —la representació amb paraules d’allò que es percep amb altres sentits, com la pintura o la música—, el document apòcrif d’un fet històric inexistent —tot i que meticulosament documentat—, la tècnica del muntatge paral·lel, aproximacions heterodoxes a gèneres populars com el policíac, l’eròtic i el realisme social, fins a provatures diverses en la tècnica del microconte.

I tot situat en llocs i temps allunyats o ben domèstics i contemporanis.

Munné JordàAntoni Munné-Jordà (Barcelona 1948) és escriptor i llicenciat en història de l’art. Dirigeix la col·lecció Porpra i plata de Pagès Editors.

La seva trajectòria laboral ha anat lligada a la revista Serra d’Or de la qual ha estat corrector i redactor.

Molt interessat en la ciència-ficció, una gran part de la seva obra s’inscriu en aquest gènere, del qual avui ja n’és un referent.

A les Biblioteques de Vilanova trobareu aquesta i altres de les seves obres: Antoni Munné – Jordà

Us deixem amb un petit reportatge sobre l’autor i la seva obra.

No hi ha comentaris

‘Dins el riu, entre els joncs’ d’Antoni Munné-Jordà

portadaAquesta setmana us presentem la darrera novel·la de l’escriptor Antoni Munné Jordà.

Un dels episodis més controvertits del Franquisme va ser la División Azul, un dels fracassos militars i polítics més sonats de la dictadura. Segona Guerra Mundial, any 1941: el govern franquista envia una unitat d’infanteria a lluitar amb l’exèrcit alemany, amb l’objectiu d’enderrocar la Unió Soviètica.

A Catalunya, les crides per anar a lluitar contra els comunistes no van tenir gaire èxit, però al voltant d’un miler de catalans es van unir a la causa. Però de tots aquests voluntaris que es van allistar a la División Azul el juny del 1941 se n’ha parlat ben poc.

Antoni Munné Jordà ho fa a Dins el riu, entre els joncs, publicat per l’editorial Males Herbes, la primera novel·la que tracta de la División Azul des d’un punt de vista català. Una obra corprenedora que ens mostra la cruesa extrema que es vivia al front de la 2a Guerra Mundial, i les simpaties, avui en dia inconfessables, d’alguns intel·lectuals catalans cap al que estava passant a alemanya.

L’escriptor es posa a la pell de tres joves d’idearis diferents que van decidir allistar-se a la Divisió d’Infanteria de la Wehrmacht i lluitar al costat de Hitler en una guerra devastadora.

El llibre, minuciosament documentat, permet entreveure les circumstàncies que van empènyer a alguns nois catalans a fer costat a l’Alemanya nazi en front de la Rússia comunista. També s’hi fan evidents els motius pels quals, a la tornada preferien esborrar-ne el record.

Munné Jordà es va apropar per primer cop a aquest tema amb la novel·la Entre Sant Peters i Sant Pau, on feia una reflexió sobre la difícil integració a la societat de personatges com els que coneixerem amb aquesta novel·la, i sobre les conseqüències de tot això en la generació següent.

La novel·la ha estat inspirada pel mateix pare de l’autor, la fotografia del qual trobem a la coberta del llibre. A través dels recorreguts vitals dels seus personatges, l’autor es qüestiona i fa qüestionar els lectors per què alguns nois catalans, i fins i tot catalanistes, van fer costat a l’Alemanya nazi enfront de la Rússia comunista.

Munné JordàAntoni Munné-Jordà (Barcelona 1948) és escriptor i llicenciat en història de l’art. Dirigeix la col·lecció Porpra i plata de Pagès Editors. La seva trajectòria laboral ha anat lligada a la revista Serra d’Or de la qual ha estat corrector i redactor. Molt interessat en la ciència-ficció, una gran part de la seva obra s’inscriu en aquest gènere, del qual avui ja n’és un referent.

A banda, ha estat un dels difusors del gènere a Catalunya amb diverses iniciatives, com ara les antologies Narracions de ciència-ficció (1985) i Temps al temps (1990). El 1997 fundà amb Jordi Solé i Camardons la Societat Catalana de Ciència Ficció i Fantasia.

Dirigí també uns anys l’editorial Pleniluni, dedicada al gènere, i dins de l’Editorial Pagès, el 2000 impulsà la col·lecció Ciència-ficció, dirigida per ell mateix. A banda, ha escrit una vintena de llibres entre narrativa, narrativa infantil i juvenil i assaig literari.

Munné Jordà presentarà el llibre dimecres 25 de juliol a les 19.30 h al Foment Vilanoví acompanyat de cineasta i historiadora Isona Passola.

 

No hi ha comentaris

El Sud de nou revisitat

poltadaAvui us presentem el nou llibre del periodista i escriptor vilanoví Xavier Garcia i Pujades, El Sud de nou revisitat, amb el que va aconseguir el II Premi Serret Terra de Cruïlla. Es tracta d’una crònica renovada de la seva constant fidelitats als homenots i paisatges de les terres de l’Ebre, de les quals ha esdevingut inevitable referent literari. El seu estil i les seves maneres de dibuixar el territori segueixen la tradició de l’obra dels seus admirats Josep Pla, Sebastià Juan Arbó i Artur Bladé. Garcia traça un plànol ple de detalls d’unes terres sovint oblidades, destaca paisatges i persones, “anant pels pobles”, al més pur estil Josep Pla.

En aquesta obra memorialística amb grans pinzellades literàries l’autor viatja pels seus paisatges de preferència, els pobles i les terres de l’Ebre, a la recerca del que ha quedat després d’allò que considera la devastació ecològica, econòmica, social i política dels darrers cinquanta anys. En la solitud de la Terra Alta, sent la força d’aquesta terra, al compàs de tots els combats, locals i globals, per un món millor, i també la grandesa d’unes biografies anònimes de dones i homes que han dignificat la memòria d’aquest país petit del sud i, de retruc, de tot Catalunya. Amb aquesta obra va guanyar el Premi Serret de Literatura Rural, dotat pel Museu de la Vida Rural.

“A la primera part evoco aquells primers contactes amb els pobles de la Ribera d’Ebre. Són vivències, impressions i evocacions d’aquelles comarques que vaig conèixer, fent el salt del que hi havia aquells anys i del que hi ha ara. I em pregunto com és que jo, després de tants anys, continuï fixat amb aquests paisatges. La segona part del llibre és més d’assaig, sobre quina mena de cultura rural és possible.

Es pot dir, doncs, que he conegut els interiors de moltes cases pageses, pescadores, pastores i artesanes, d’un ruralisme ja modernitzat, però en tots els casos amb aquell grau d’antiga saviesa camperola, que sempre m’ha emocionat.”

Xavier Garcia i Pujades (Vilanova i la Geltrú, 1950) haxavier_garcia exercit el periodisme, l’assaig ecològic, la crònica territorial (amb les tensions camp-ciutat), la biografia cultural i política de diverses personalitats catalanes (Esteve Fàbregas, Esteve Albert, Teodor Garriga, Artur Bladé, Joan Guinjoan, Josep M. Murià, etc.) i els retrats literaris, reunits en les sèries dels Homenots del Sud i, darrerament, en el volum Heterodoxos europeus. 25 biografies de la consciència ecològica del segle XX.

Va participar en la fundació del diari Avui, del qual va ser redactor entre els anys 1976 i 1992, i del Col·lectiu de Periodistes Ecologistes de Catalunya, editors de la revista Userda (1977). També ha participat en les campanyes de Nacionalistes d’Esquerra (1979-1983), per vincular-se després a Els Verds-Alternativa Verda, amb els col·legues Santiago Vilanova i Xavier i Enric Borràs, entre molts d’altres.

Ha escrit llargament per a diaris i revistes, i ha publicat més d’una trentena de llibres. El Sud de nou revisitat forma part d’una trilogia memorialística, començada amb Memòria de la Catalunya Nova (1957-2000) i continuada amb Pelegrí de la Ribera d’Ebre (1969-1999).

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu totes aquestes obres de Xavier Garcia.

No hi ha comentaris

Records de guerra

portadaAvui us presentem un recull d’entrevistes fetes a familiars de persones de Sitges, Ribes i Vilanova que varen viure, sofrir i patir episodis traumàtics durant la guerra civil. La seva autora ens diu que el seu objectiu és rescatar de l’oblit uns bocins de vida que poden contribuir a l’estudi de la nostra història local i comarcal. Es tracte de Records de guerra, d’Àngels Parés.

Escrit des de la memòria oral, Àngels Parès ha anat recollint -i contextualitzant amb el suport documental d’arxius i llibres- testimonis de la gent que va viure el període guerra o que té coneixement directe dels fets que narra. Ha escollit dotze episodis que abracen des de l’esclat de la República viscuda per l’alcalde de Sant Pere de Ribes, fins a l’exili i la mort als camps de concentració nazis o la repressió interior del franquisme, passant per les experiències al front i a la rereguarda.

Dotze relats colpidors perquè reflecteixen la duresa d’una guerra i les conseqüències posteriors, la repressió en el cas dels perdedors. El llibre recull testimonis de Vilanova i la Geltrú, Sant Pere de Ribes i Sitges, en aquesta edició dotze, però en podrien ser molts més, que l’autora anuncia portarà en un segon volum.

Àngels Parés i Corretger (1957, Sitges) és llicenciada en Geografia i àngels parésHistòria i Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Catedràtica d’ensenyament secundar, exerceix de professora en un institut de la comarca del Garraf.

Inicia els seus estudis i treballs de recerca sobre Sitges mentre estudia a la Facultat de Geografia i Història. També ha fet investigacions sobre les Arts i els seus representants comarcals. Els sues darrers temes d’investigació es centren en la República, la Guerra Civil i la immediata postguerra, i fruit d’això és el llibre que us presentem avui.

 

Àngels Parés té diverses publicacions que podreu trobar a la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú.

 

 

No hi ha comentaris

‘El rincón más oculto’ de Laura Segura

La universitat… Diuen que és la millor etapa de la vida i on coneixes a les veritables amistats que perduraran. Serà veritat?

Valentina, Leo, Olga, Alan, Bianca i Uriel ens ho diran.

Ells són un grup d’amics que es coneixen en la Facultat de Filologia. Cadascun amb les seves diferències i similituds respecte als altres, però, sobretot, amb una història que explicar a les seves espatlles.

Les aparences enganyen, gens és el que sembla. I algú té un secret a ocultar…

Una trama en la qual el lector trobarà romanç, desengany, misteri, drama, tragèdia… T’atreveixes a descobrir-la?

Aquesta és la sinopsi de El rincón más oscuro, primera novel·la de la vilanovina Laura Segura, publicada per Ediciones Brisa del Sur.

La Biblioteca Armand Cardona acollirà la presentació del llibre dissabte 2 de juny a les 18:30 h.

Laura Segura va néixer el 24 d’octubre de 1997 a Vilanova i la Geltrú, Barcelona.

Des de molt petita, ja va albergar indicis del que seria una futura passió per la lectura i l’escriptura. Gràcies a la seva mare, va descobrir el món dels llibres i la immensitat de llocs als quals, amb tan sols una petita lectura, poden fer viatjar a la seva ment.

El seu amor per l’escriptura l’hi deu a la seva àvia i als seus concursos de contes, en els quals cadascuna escrivia un i després feien servir al seu avi com a jutge perquè dictaminés quin era el millor.

Misteriosament, sempre resultava guanyadora…

Actualment, la Laura estudia el grau d’Estudis Literaris a la Universitat de Barcelona i espera que això, conjuntament a la publicació d’aquest primer llibre, suposi un primer pas per tenir un futur replet de literatura.

Podeu seguir la Laura al seu blog El susurrar de las palabras.

 

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »