Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per la categoria: Col·lecció local

Selecció de novetats – Juliol i agost

SelNovetats

Aquesta és la selecció de novetats, corresponent als mesos de juliol i agost que inclou, com sempre, documents dels diferents fons de la Biblioteca: adults i infantil, música, cinema i còmics.

portades 1

Entre les novetats per adults trobareu el llibre Cuina On Road, de Francesc Murgadas i Pep Nogué. Una de les grans passions de Pep Nogué és viatjar per tot Catalunya a la recerca de receptes noves i delicioses i productes de qualitat. Aquest llibre reuneix 55 receptes i productes de zones determinades de Catalunya. Cadascuna de les receptes inclou un text narratiu de Francesc Murgadas.

Pel que fa a la literatura us recomanem Doble mortal, de Salvador Macip i Elisenda Roca. Una novel·la trepidant, de lectura àgil, plena de misteri i amb components romàntics. En Max i la Julieta hauran de trobar el seu germà i amic desaparegut i descobrir el misteri que hi ha darrere de la seva desaparició. Una carrera plena de traïcions, suplantacions de personalitat i plans d’assassinat.

A la secció infantil us presentem Com tres i dos fan cinc, de Mercè Ubach. Contes esbojarrats, divertits i tendres. Amb moltes expressions vives, rimes i joc de paraules. Els bessons Geni i Al estan fets de paraules, plens de sons i tinta. Han nascut per jugar amb la llengua i són de paper, però també tenen un cor que bombeja sang i té set d’aventures.

portades 2

De les novetats de còmics us destaquem Merci, de Zidrou. Merci Zylberajch és una adolescent gòtica i rebel que viu a Bredenne, una petita ciutat francesa, on no hi ha gaire cosa a fer. La policia acaba d’enxampar-la fent una pintada a la façana del seu professor. La justícia juvenil ha decidit castigar-la, però ha tingut la sort de topar-se amb un jutge que no pensa tallar-li les ales.

Pel que fa a la música us proposem escoltar Heads up, de Warpaint. Aquest enlluernador àlbum es beneficia del recent vol lliure de les seves quatre integrants per retornar-nos-les amb impuls renovat. Les aventures paral·leles d’Emily, Theresa, Jenny i Stella i un modus operandi més individual es resolen en el seu treball més físic, més ballable i més proper a l’esperit del seu directe, supervisat pel seu vell amic Jacob Bercovici.

Per últim, a la secció de cinema us presentem María y los demàs, de Nelly Reguera. Des que va morir la seva mare quan tenia 15 anys, la María ha cuidat del pare i els germans. Responsable i controladora, ha estat el pilar de la família. Per això, quan el seu pare s’enamora i anuncia el seu compromís, sent que s’enfonsa la seva vida. Amb 35 anys i sense parella, haurà d’atrevir-se a canviar el seu destí.

Aquí us podeu descarregar el full amb les novetats dels mesos de juliol i agost de 2017

No hi ha comentaris

La sultana justiciera

portadaAvui us presentem com a novetat a la biblioteca La sultana justiciera, el segon llibre d’una autora vilanovina nascuda al Marroc, Jamila Al Hassani.

La sultana Justiciera és una novel·la ambientada a la edat mitjana que ens apropa als desequilibris del món actual d’una manera a la vegada misteriosa i màgica. Es barregen els somnis amb la realitat, la innocència amb la picaresca, on conviuen les persones i els genis.
La sultana Rasha és una dona forta, segura i amb un desig frenètic de pertànyer a un món just i igualitari per tothom. El desig és molt intens, fins al punt d’enfrontar-se al seu propi pare, el gran sultà Muntassir, un tirà egocèntric que té tot al poble sotmès a la seva voluntat.
La sultana, submergida en un mar de culpabilitat, arriba a viure en el seu cos i en la seva ànima els mals de tot el poble durant els seus somnis. Aquests somnis es converteixen en malsons cada nit, sense descans, fins a dubtar de la seva pròpia ment, sense poder diferenciar entre la realitat i els malsons.

Una princesa entre les muralles de la injustícia, envoltada de riqueses però també d’abusos, presa d’una maledicció, valenta, forta i al mateix temps capaç de qüestionar el seu entorn, els seus sentiments i el seu pensament. Una protagonista a la que acompanyen altres protagonismes. Un poble oprimit, un poble que fuig de les misèries i de la violència de la guerra, dones abusades física i sexualment, expropiacions, esclavatge, són el paisatge d’una realitat, que tot i que la novel·la no estigui ambientada en un espai i en un temps concret, evoca la cruesa del món actual en moltes escenes.

Com en Les mil i una nits, la novel·la recorre diferents episodis, però en aquest cas, les nits no porten contes sinó malsons. Al Hassani, que en la seva primera novel·la, ‘La lluita de la dona bereber’, ja va explorar el món de la violència a les dones, en aquesta ocasió, amplia el paisatge humà i s’endinsa en un univers d’injustícies global, on la necessària conscienciació, és la clau per construir un món millor.

La crueltat dels diferents episodis, es compensa amb l’esperança i la força de les dones protagonistes d’un relat que no deixa indiferent. Una crida feminista sense embuts, on les dones, princeses, bruixes, mares, filles, domadores o combatents, es reuneixen en una de sola, la sultana Rasha, capaç de fer trontollar els murs de la indiferència.jamila-al-hassani

Per Al Hassani, és “necessari ser conscients del món en que vivim per a canviar-lo”. L’actual injustícia de les persones refugiades, la misèria de les guerres, la supèrbia del poder, l’explotació sobre les dones i sobre diferents col·lectius que són expulsats de la dignitat, són alguns dels paisatges humans de la novel·la.

L’autora, que va arribar amb deu anys del Marroc, reconeix “que la necessitat d’escriure em va arribar als setze anys, amb una espècie de crisi d’identitat. No era ni una jove marroquina, ni una jove catalana”. De la crisi, però en va treure una afició, que tot i la seva professió d’economista, li ha permès arribar a reconèixer que les identitats, la pròpia identitat, “no té la lluita de la dona bereberfronteres ni banderes”, és més aviat “un estat emocional, de reconeixement de qui ets, com ets…i sóc marroquina i sóc catalana, però sobre tot sóc d’aquest món”.

 

La seva primera novel·la, La Lluita de la dona bereber, també la podeu trobar a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat. La Samia és una jove berber que viu al Marroc, presonera de l’educació humiliant i masclista del seu pare. Tant ella i les seves germanes com la seva mare viuen pràcticament esclavitzades, sotmeses al dictamen de la veu autoritària de l’home poderós, tal com s’anomena a sí mateix el pare. Quan la Samia comprèn que no li serà possible sobreviure en aquestes circumstàncies, decideix fugir cap a les costes espanyoles i iniciar una nova vida, solitària, però plena de dignitat i esperança.

 

No hi ha comentaris

La noia del creuer

La-noia-del-creuerDijous Maria Rosa Nogué i Almirall presentarà la seva darrera novel·la juvenil, La Noia del creuer, a la botiga Llorens Llibres de la ciutat.

L’Andrea, una noia de Sitges, estudiant de segon de Batxillerat, ens explica el viatge de l’estiu: un creuer a Itàlia amb el seu pare, separat, la seva nova parella i el seu germà petit. A bord, l’Andrea viu noves experiències, descobreix llocs interessants i coneix el capità del vaixell. Però mentre es banya a la piscina, balla a la Discoteca Oxygen i visita el Bar de Gel, descobreix que alguns dels seus nous amics, cambrers i periodistes, preparen un boicot per protestar contra les males condicions laborals de la tripulació. Accepta d’ajudar-los. Mentrestant, com li ha recomanat la seva mare, visita el David de Miquel Àngel, a Florència, el Colosseu, a Roma i les ruïnes de Pompeia. Sortint de Nàpols, l’Andrea es veu immersa en un naufragi ple de situacions que mai no s’hauria pogut imaginar. ??????????

Maria Rosa Nogué i Almirall (Còrdova, 1965) viu a Vilanova i la Geltrú, on col·labora amb el Diari de Vilanova i amb la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat.

Des de petita va voler ser professora i escriptora; el seu món són els  llibres, la música i els viatges. És llicenciada en Filologia Catalana i té el Grau Professional de Piano. Va començar fent classes de català per a adults, ha estat professora d’Ensenyament Secundari en diferents instituts i actualment és professora a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès.

Sense títol

Ha publicat contes infantils (El secret d’en Bec Llarg, 2015), novel·la juvenil (La noia del descapotable, 2009) i novel·la per a adults (La casa dels cants, 2010). La noia del creuer és la seva darrera novel·la juvenil.

No hi ha comentaris

‘Vilanova i la Geltrú desapareguda vol 2. Des de baix a mar’

vilanova_desapareguda2En el marc de la diada de Sant Jordi, el proper dimecres 19 d’abril a les 20h la biblioteca Joan Oliva acollirà la presentació del llibre Vilanova desapareguda: Des de baix a mar a càrrec d’Anna Lleó, autora i historiadora vilanovina, i de Xavier Orriols, etnomusicòleg i estudiós de la cultura popular. En col·laboració amb l’editorial Efadós.

Es tracta del segon volum de la sèrie Vilanova desapareguda, de la qual es va presentar la primera edició el 2014 també a càrrec d’Anna Lleó, i que s’inclou en la col·lecció Catalunya desapareguda que mitjançant fotografies d’època en blanc i negre ens ajuda a conèixer la nostra història i el nostre passat més proper.

Vilanova desapareguda: des de baix a mar presenta una selecció de més de 170 imatges que il·lustren escenes quotidianes de la vida de baix a mar des de finals del segle XIX fins als anys 60. Es tracta d’un testimoni fonamental de la nostra memòria col·lectiva en forma de recull d’esdeveniments socials i culturals que, des de mar, han fet créixer Vilanova i la Geltrú.

pantallazo

anna_lleoAnna Lleó Albà és llicenciada en Història de l’Art per la Universitat Autònoma de Barcelona i la University of Southampton. Màster en gestió cultural i postgrau en gestió i producció d’espectacles. Actualment és Coordinadora dels equipaments escènics i visuals de Vilanova i la Geltrú.

És autora de L’Abans. Vilanova i la Geltrú. Recull gràfic: 1873-1965 (Efadós, 2000), coautora d’Arts sòlides i líquides (El Cep i la Nansa, 2008) i de Vilanova i la Geltrú desapareguda (Efadós, 2014).

Aquesta publicació es fruit de la col·laboració entre l’editorial Efadós, l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i l’Arxiu Comarcal del Garraf que el passat mes de desembre de 2016 varen signar un conveni per tal de promoure l’edició de publicacions de caire local i amb un gran protagonisme per la fotografia. En el marc d’aquest acord ha vist la llum aquest segon volum de Vilanova i la Geltrú desapareguda i s’està treballant en la publicació del segon volum de l’Abans de Vilanova i la Geltrú.

L’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú valora positivament aquesta proposta i pren en consideració la necessitat de vetllar per la difusió del patrimoni fotogràfic dipositat a l’Arxiu Comarcal del Garraf i contribuir al seu coneixement per part de la ciutadania.

 

No hi ha comentaris

Cartes a Puerto Príncipe: Oriol Puig Ivern i les tres Vilanoves del XIX

portadaNo és cap temeritat afirmar que els Oriol Puig són història viva de Vilanova i la Geltrú. Al llibre que us presentem avui com a novetat de la Col·lecció Local, Cartes a Puerto Príncipe Oriol Puig Ivern i les tres Vilanoves del XIX, el seu autor, Albert Tubau, ens ho demostra.

Una nissaga de pagesos, boters, comerciants que es remunta segles enrere i que a través de les cartes i altres papers estudiats dibuixen la ciutat vuitcentista i ens connecten als tres pilars fonamentals de la nostra evolució col·lectiva: la Vilanova agrària i la derivada de l’activitat vitivinícola, la Vilanova comercial dels negocis a ultramar i la Vilanova industrial de les fàbriques de cotó.

La documentació facilitada per Oriol Puig Vidal, rebesnét de l’Oriol Puig Ivern, que va ser posada a disposició del autor li ha permès de reconstruir molts detalls de la nissaga familiar.

El titular del copiador de cartes, Josep Oriol Puig i Ivern (1 de juny de 1808 – 11 de setembre de 1863) —fill de Fèlix Puig i Vivó i de Maria Francisca Ivern i Solà— s’embarcà cap a Cuba el 1823 on, juntament amb el seu germà Fèlix, fundaren un establiment de robes i complements a la ciutat cubana de Puerto Príncipe —actual Camagüey— sota la raó de Puig Hermanos. També exportaven productes des de Catalunya i importaven diferents gèneres de l’illa caribenya, especialment cera, però també sucre, cuirs i altres.foto

Albert Tubau i García. Nascut a Vilafranca del Penedès el 1963 i resident de cinquena generació a Vilanova i la Geltrú, és Historiador, Enginyer Tècnic Industrial i Diplomat en Ciències Econòmiques. La seva activitat professional la desenvolupa a Prysmian Cables – abans Pirelli – i ha estat professor de la Universitat Politècnica de Catalunya.
Actualment és President de l’Institut d’Estudis Penedesencs, i ha format part de la junta directiva d’aquesta entitat en els darrers dinou anys, ocupant diverses responsabilitats. L’Institut d’Estudis Penedesencs (IEP), va ser fundat el 1977 com a entitat cultural dedicada a l’estudi i la divulgació de la cultura i del territori del Penedès (història, literatura, art, albert tubaugeografia, excursionisme, filatèlia, toponímia, ciències naturals, ciències socials, arqueologia, bibliografia, ciència i tecnologia…)

Dedicat a la recerca històrica local i comarcal, ha rebut diversos premis d’investigació com l’Eugeni Molero del Consell Comarcal del Garraf en tres ocasions, el premi d’assaig científic Ramon de Penyafort del Museu de Vilafranca, el Ramon de Penyafort d’Investigació històrica en dues ocasions, el premi d’Investigació Vila de Cubelles o el premi de recerca de l’Ajuntament de Barcelona.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu més de vint obres publicades de l’Albert Tubau, d’investigació històrica.

A la Xarxa  de Biblioteques de la ciutat també trobareu més obres sobre els catalans a Amèrica, o sobre la història de Vilanova i la Geltrú.

No hi ha comentaris

El Carnaval i les seves figures

portadaEl llibre que us presentem avui, El Carnaval i les seves figures, és una prosa poètica per endinsar-se en els diversos àmbits del Carnaval, com a viva cultura primigènia.

Teresa Costa-Gramunt, en aquest llibre, fa un retaule de cultura popular. Una guia “secreta”, de la simbologia i les pràctiques rituals de les festes de Carnaval. Una obra que farà les delícies del públic, tant per aquells que viuen el Carnaval en directe com els aquells altres que l’estudien, com els qui estimen les tradicions.

Textos inspirats en el Carnaval de diverses contrades i cultures. El de Vilanova i la Geltrú per descomptat. Sabut que aquesta ciutat, els seus carrers i places, durant una setmana llarga es converteixen en escenaris per la celebració d’un Carnaval espectacular. I , òbviament, també del Carnaval de Sitges per veïnatge, així com hi ha la crònica d’altres Carnavals propers.

No manca en aquest recull el relat de Carnavals llunyans quant a espai geogràfic, cultural, i fins i tot exòtic. En un dels textos S’inclou, per tal d’il·lustrar la reflexió, el relat d’una cavalcada amb aires carnavalescos que es feia en el Japó tradicional del segle XIX. En aquest viatge estètic, enjogassat i tan atractiu intel·lectualment, en aquest passeig per una galeria amb diverses i fabuloses figures del Carnaval, ens hi acompanyen les imaginatives i atraients figures dibuixades per la pintora Adelaida Murillo, artista reconeguda, de llarga trajectòria, guardonada amb premis importants i amb obra en diferents museus i col·leccions.

Aquests són els Carnavals glosats: Flandes. Carnaval a la fi del món. Carnaval amb imaginació. Carnaval grec. Carnaval, el de Vilanova. Carnaval teatre. Carnestoltes. Carnevale. Cruel Carnaval. El Carnaval de Leonora Milà. El Carnaval de Sauris. El Purim, el Carnaval jueu. Els Carnavals de la Clarice. Flors de Carnaval. La màscara. Un Carnaval a Cadis.

Teresa Costa-Gramunt. Formació artística i humanista en diverses disciplines, dissenya ex-libris que ha exposat en més d’un centenar d’exposicions.Teresa_Costa-gramunt

Fundadora de l’Associació Catalana d’Exlibristes, presidenta Associació Dones Artistes Som 7 i integrant del Grup Vèrtex d’opinió (grupvertex.cat).
Des del 1990 es dedica intensament a la creació literària. Ha publicat una quarantena de llibres entre assaigs, narracions, llibres de viatges, poemes i prosa poètica. Col·labora amb articles literaris i d’opinió a: Diari de Vilanova, L’Eco de Sitges, El 3 de Vuit, Eix Diari, Núvol i Catorze14. Ha guanyat diversos premis literaris i és Mestra en Gai Saber. Ha traduït diversos llibres del català al castellà, i a la inversa. Ha publicat Lluernes al celobert. Antologia de poesia espiritual femenina. I també Flor a l’ombra i Dona i art o la dansa de Lilâ (reculls d’articles amb la dona com a subjecte d’investigació).

Adelaida Murillo. Neix a Palma de Mallorca. És llicenciada en Belles Arts. Facultat de Barcelona. Estudis de Gravat i litografia en l’Escola de Les Arts del Llibre.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu més obres de Teresa Costa-Gramunt.

No hi ha comentaris

Perdidas

portadaEll l’ajuda a allitar-se a la llitera. És un home alt, d’uns quaranta anys, pell morena. Amb actitud arrogant la ausculta mentre els mugrons de Lia treuen el cap altivament per la bata, però li és ben bé igual que se’ls vegi, tot i que és conscient que es fixa en ells. Ha perdut la vergonya, creu que la va oblidar fa dues hores en algun lloc del seu pis, amb tot el seu passat. Aquest pànic que la fa seva ha anul·lat la seva voluntat i el seu pudor, i l’ha convertit en una exhibicionista involuntària, en un cos despullat de tabús.
-És clar que aquesta no sóc jo-, reconeix.”

Lucia i Lia són dues dones que comparteixen pis a Barcelona.
Lucía és una jove que fuig de la pressió dels seus pares i es matricula a la Universitat Autònoma només pel fet de distanciar de la seva família i alliberar-se de seus progenitors. Barcelona serà la seva aliada on trobar la festa, el sexe, les drogues i buscar la seva identitat en una ciutat nocturna que es rendirà al seu atractiu però que alhora la deixarà buida.
Lia és una jove psicòloga que ja no sap si pot o vol ser psicòloga tota vegada que no es pot enfrontar a les dones que atén víctimes de violència de gènere per que ha començat a perdre ella el rumb. Es perd buscant feina, en altres oficis que no li recordin per que va estudiar psicologia. Però Barcelona està en plena crisi econòmica i de valors, no hi ha treball i a més en tots els llocs la seva faceta de psicòloga la persegueix.

Aquesta és la trama de la novel·la que us presentem avui, Perdidas, de Silvia Aparicio.

Lia i Lucia, són dos mons que es repel·leixen i que alhora cohabiten en un mateix espai, on el caràcter de Lucía s’imposa al de Lia, on Lia es deixa arrossegar i fer per la seva companya de pis per no entrar en conflicte. Però res és el que sembla, cadascuna amaga la seva pròpia història, les seves pròpies pors, els seus propis vicis. I és que Lucía i Lia es coneixeran per repel·lir-se, odiar-se, i pot ser en algun moment puguin trobar la causa de la seva angoixa. Si alguna cosa uneix a les dues protagonistes és que estan perdudes…silvia aparicio
Perdidas no és la trama que envolta a les dues dones protagonistes, no és el que els passa ni on les porta, no és el que fan i, potser, ni tan sols sigui l’escenari. El centre de la novel·la són les protagonistes, com senten, i com s’enfronten a elles mateixes. No hi ha una líder, no hi ha un personatge fosc i un altre ple de llum; hi ha sobretot la capacitat de dues dones de reinventar-se, de canviar i de tornar a mirar-se des d’un altre prisma. Dues dones que es troben sense buscar-se.

Silvia Aparicio va néixer a Barcelona, però actualment viu a Cubelles. Treballa des de fa anys com a educadora social a serveis socials d’atenció primària i s’ha format com a terapeuta narradora i comunitària.
Assegura haver tingut des de sempre una vocació cap a l’escriptura: “Ja fa anys em van publicar un conte a la premsa local en llengua catalana, L’Ànima s’amaga, i a l’abril de 2015 vaig ser seleccionada per la iniciativa de Barcelona Lectures a Jardí, on promocionen autors que encara no han publicat, gràcies a un capítol que vaig presentar del llibre que estava escrivint llavors … Perdidas“.

No hi ha comentaris

‘Todxs vosotrxs’ de José Luis Algar

“La gente va y viene y yo tengo la maldición de acordarme de todxs vosotrxs.”

todxs vosotrxsAquesta és la premisa en la que el vilanoví José Luis Algar s’inspira per crear aquest llibre de poesia il·lustrat que podeu trobar entre les novetats setmanals de la Biblioteca.

Com ell mateix diu: ‘Todxs vosotrxs és un llibre sobre les persones que s’han oblidat de mí. Sobre les persones a les quals he estimat i he odiat. Todxs vosotrxs és una col·lecció d’il·lustracions i textos amb nom propi. Todxs vosotrxs és una manera de recordar-me de les persones que ja no se’n recorden de mi i que jo estic condemnat a recordar’.

En aquesta novel·la gràfica trobem algunes vivències, records i pensaments del mateix autor narrats des de la poesia i la quotidianitat, proximitat i naturalitat que aconsegueix amb les seves paraules que tots trobem una mica de nosaltres mateixos.
Els textos, escrits a màquina d’escriure, van acompanyats per unes cuidades il·lustracions en aquarel·la amb retrats i situacions narrades.

Todxs vosotrxs ha estat publicat per Edicions Hidroavión, una empresa editorial creada en 2015 centrada en la publicació literària i artística de nous creadors.

2

algarJosé Luís Algar ca néixer l’any 1989 i va estudiar cinema i televisió. Abans de complir la majoria d’edat ja havia fet alguns curtmetratges que es van projectar per tot el país.

Ha realitzat videoclips, il·lustracions i portades de discos per a Ellos, Sr. Chinarro, Lucia Etxebarría, Vice, Sònar…

També es dedica a la música i, després de la seva primera maqueta Cuando pasa lo peor enregistrada el 2011, va publicar un disc anomenat Planes per después de un resfriado i un petit llibre de poemes i il·lustracions, Canciones para que no salga el sol.

Todxs vosotrxs ha estat prologat per Lucía Etxebarria que descriu l’autor com: ‘músic, pintor, il·lustrador i dissenyador gràfic, poeta i cuiner. Les dues primeres ocupacions són ben conegudes per al públic’ i també diu que: ‘la poesia d’Algar és com una joia cara, el seu amo no la porta posada a tot arreu, ni l’ensenya a tot el món, ni a cada passa, només quan és convenient i hi hagi una raó per mostrar-la. La poesia d’Algar és la seva pintura que es mou i la seva música que pensa.’

Us deixem amb el booktrailer del llibre.

No hi ha comentaris

Homenatge a Antoni Munné-Jordà

antoni munne jorda

El proppassat cap de setmana va tenir lloc a Barcelona la convenció anual més important d’Europa en l’àmbit de la ciència-ficció i la fantasia, l’Eurocon 2016. Dins aquest certamen s’ha celebrat també BCon, la convenció espanyola de ciència-ficció i que pel fet de dur-se a terme aquest any a Barcelona ha comptat també amb la CatCon, la convenció catalana.

Eurocon-2016Dels actes celebrats volem destacar-vos avui l’homenatge que es va fer a l’autor vinculat a la ciutat Antoni Munné-Jordà, amb un extens repàs de la seva trajectòria i la seva obra. Per al comitè d’Eurocon, Munné-Jordà és l’autor contemporani més important de la ciència-ficció catalana; per a l’editor Francesc Mestres, és el més semblant a un escriptor de culte que tenim a casa nostra.

En aquest congres Antoni Munné-Jordà també ha rebut el premi de la vuitena edició dels Premis Ictineu a la millor novel·la fantàstica i de ciència-ficció en llengua catalana per ‘Michelíada’ (Males Herbes, 2015).

A ‘Michelíada’, Munné-Jordà transporta els fets de la Il·líada micheliadaal futur, cant per cant, en una novel·la bèl·lica protagonitzada per mutants i televisada, on s’enfronta la coalició  occidental contra l’integrisme islàmic. És també un exercici literari on l’autor utilitza diferents varietats dialectals del català, amb un estil diferent en cada capítol.

Antoni Munné-Jordà (Barcelona, 1948) és escriptor, corrector lingüístic i redactor de la revista Serra d’Or. Va estudiar Història de l’Art a la Universitat de Barcelona, però s’ha dedicat professionalment al món de les publicacions en català i a la seva passió literària. No obstant això, el món de l’art ha estat de vegades protagonista de les seves novel·les, com ara de Veus de boira des del pont, finalista del premi Sant Jordi el 1999.

La narrativa és el gènere que més sovint ha assajat dins la seva obra literària. Tant des del punt de vista de la novel·la per a adults, amb títols com Entre Sant Peters i Sant Pau (1999) o Tresgressions (2003), un interessant experiment sobre la possibilitat del happening a partir de la paraula impresa. Però dins d’això, no es pot deixar de banda la seva dedicació a la fantasia i la ciència-ficció, tant com a escriptor, amb la trilogia que conformen les novel·les La paciència del mar (1994), L’única mort (1999) i Poso el comptaquilòmetres a zero (2008), que tenen Vilanova i la Geltrú com a escenari, com també amb la seva tasca al front d’una col·lecció temàtica dins l’Editorial Pagès de Lleida.

Els seus treballs assagístics s’han ocupat d’analitzar, a més del gènere fantàstic, diversos personatges de la història de la literatura catalana, com ara la figura de Manuel de Pedrolo.

Els seus interessos no han oblidat el públic juvenil, ni tampoc la gestió cultural, amb molt nombroses tasques relacionades amb la revista en la qual treballa o amb la difusió de la ciència-ficció a Catalunya des de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat podreu trobar diverses obres d’Antoni Munné-Jordà, així com més de dues-centes obres dedicades a la ciència ficció.

El Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya ha publicat, amb motiu de la celebració del festival Eurocon, la bibliografia bàsica Més enllà del món: ciència-ficció i literatura fantàstica.

No hi ha comentaris

36è FIMPT

portadaAquest cap de setmana es celebra el 36è Festival Internacional de Música Popular i Tradicional de Vilanova i la Geltrú, recuperant la plaça de la Vila com a escenari principal, amb la voluntat d’obrir-se a nous públics i apostar pel circuit català de música d’arrel.
Així, divendres 14 d’octubre l’encarregat d’obrir el FIMPT serà un dels millors músics del país, Toti Soler, amb la seva particular versió del passeig del Carme de Pere Tàpias, que ja s’ha convertit en un clàssic del festival. Aquest serà l’únic espectacle de pagament, que es farà al Teatre Principal a les vuit del vespre, i que servirà també per presentar el darrer treball de Toti Soler Trio, “El temps que s’atura”. Les entrades ja són a la venda a través d’Internet.foto3
Tot seguit, ja a la plaça de la vila, actuarà Sabor de Gràcia. El grup, format el 1994 de la mà d’un gitano del barri barceloní de Gràcia, s’ha convertit amb els anys en el grup de referència dins del món de la rumba catalana, gràcies a la seva trajectòria i a la repercussió dels seus treballs discogràfics.
Dissabte el FIMPT ofereix un vermut amb l’Orquestra Africana de Barcelona, nascuda l’any 2013, que es distingeix per una voluntat d’apropar al públic català tota la diversitat tímbrica, estilística, idiomàtica i rítmica del continent africà.
La proposta musical continua al vespre, amb la Cobla Catalana dels Sons Essencials, una formació encapçalada per Marcel Casellas que reuneix deu músics i posa sobre l’escenari tots els instruments de la cobla amb percussions ètniques i veu. Un concert sorprenent i singular, on contrapàs i ball pla conviuen amb rumba i fandango, en un espai on la platea esdevé escenari, i on els balladors interrelacionen amb els músics. foto1El FIMPT va creure des del primer moment en aquest projecte, i és per això que es presenta com a coproductor de l’espectacle. Destaca també la implicació i participació en el projecte del Grup de Dansa de Vilanova i la Geltrú. Per enllaçar amb el següent concert, les noies de la Balkan Paradise Orchestra aportaran un aire fresc i alegre al panorama de les fanfàrries del nostre país.
El concert més nocturn de dissabte serà el de Une Anche Passe, que es va formar el 1990 al voltant del clarinetista Laurent Audemard. És una formació amb una llarga trajectòria als escenaris internacionals, que reuneix instruments tradicionals amb una varietat de tubes i saxòfons creant un llenguatge festiu, modern i universal. El grup compta amb la col·laboració de dos grans músics com Stefano Valla (piffero) i Dumitru Dobrican (taragot, caval, flauta de pa).
Diumenge se celebra una nova edició del FIRASAC, oferint un espai específic del sac de gemecs i el flabiol i tamborí, amb la fira de luthiers, cercaviles i el concert del grup de Lo lop e la lebre per acabar el matí, amb un repertori de la música de ball de la tradició occitana popular.foto2
Diumenge a la tarda és el torn de Questioni Meridionali Folk, encapçalada per Piero Pesce. Nascut a Cerchia de Calabria, Pesce va aprendre cançons a través de la tradició oral i la tècnica de la pandereta a les festes locals, juntament amb la gent de la seva terra. Ha col·laborat amb artistes de renom com Manu Chao, Carles Belda o Peppe Voltarelli, i ha participat al FIMPT al Firasac o com a públic. La seva música busca la manera de preservar el patrimoni cultural que li pertany, com la tarantel·la, reflectint les múltiples influències culturals dels països mediterranis. Amb el projecte Qüestioni Meridionali Folk recorre tots els racons de les tradicions de la Mediterrània a través de la fusió.
El darrer concert, a les vuit del vespre, és un proposta per a tots els públics: Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries, que actuaran amb la Banda de l’Escola de Música Mestre Montserrat.
Per obrir boca, aquest és el resum del festival de l’any passat:

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »