Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per la categoria: NOVETATS

Selecció de novetats – setembre

 SelNovetats

Aquesta és la selecció de novetats, corresponent al mes de setembre i inclou, com sempre, documents dels diferents fons de la Biblioteca: adults i infantil, música, cinema i còmics.

portades1

Entre les novetats per adults trobareu el llibre Medusas: una historia natural, de Lisa-Ann Gershwin. Les meduses són tan fascinants i maques com perilloses. Es troben per tots els mars i a qualsevol profunditat i són una de les formes de vida més antigues del planeta, ja que va aparèixer fa 500 milions d’anys. Al llibre es presenten 50 es-pècies, alguna de les quals potser és la que et va fer passar un mal dia de platja.

Pel que fa a la literatura us recomanem la novel·la Dins el riu, entre els joncs, de A. Munné-Jordà. El vilanoví Munné-Jordà escriu la primera novel·la que tracta de la División Azul des d’un punt de vista català, i que ens mostra la cruesa extrema que es vivia al front de la 2a Guerra Mundial, i les simpaties, avui en dia inconfessables, d’alguns intel·lectuals catalans cap al que estava passant a Alemanya.

A la secció infantil us presentem el llibre T’ho diré cantant, de Jordi Folck. L’Ilai rep una notícia que el deixa sense veu: els seus pares se separen. Des d’aquell moment sent un nus a la gola que li atura totes les paraules. Sols quan recordi el cant de la natura als bells estius de Finlàndia s’atrevirà a obrir la boca; però tot allò que digui serà cantant. I no a tothom li agrada que algú canti a tothora…

portdes2

De les novetats de còmics us destaquem Sostiene Pereira, de Pierre Henry Gomont. Lisboa, 1938. El periodista cultural Pereira, obès, vidu i taciturn, viu embolicat en la nostàlgia del seu passat i pensa que no hi ha res més important que la literatura. Viu totalment aliè al que està passant al seu país i a Europa, on ha esclatat la guerra civil espanyola i on el feixisme creix per tot arreu. Fins que la seva trobada amb un jove activista capgirarà la seva vida.

Pel que fa a la música us proposem escoltar el disc B-map 1917 + 100, de Fermin Muguruza eta The Suicide of Western. Àlbum que projecta l’ombra del centenari de la Revolució Russa sobre deu zones geogràfiques diferents del planeta, al voltant de ciutats el nom de les quals comença per la lletra B. Fermín Muguruza posa al mapa el rugit de la indignació, la convulsió i la revolució al món actual.

Per últim, a la secció de cinema us presentem la pel·lícula Logan, de James Mangold. Per primera vegada sense els seus poders, Lobezno és veritablement vulnerable. Després d’una vida de dolor i angoixa, sense rumb i perdut al món on els X-Men són llegenda, el seu mentor Charles Xavier el convenç per assumir una última missió: protegir a una jove que serà l’única esperança per a la raça mutant…

 

Aquí us podeu descarregar el full amb les novetats del mes de setembre de 2018.

No hi ha comentaris

Fake News, la verdad de las noticias falsas

portadaLes fakes news és el terme anglosaxó que s’utilitza per denominar les notícies falses que es difonen a través dels portals de notícies com un producte periodístic a través dels canals de premsa escrita o digital, ràdio, televisió i xarxes socials per tal de generar confusió, desinformació o engany entre la població. El seu objectiu primordial és manipular les decisions o opinions dels usuaris per mitjà de la mentida, normalment en favor o detriment d’una entitat o persona per tal d’obtenir uns beneficis a canvi.

Si les fake news són mentides, per què ens les creiem? Per què les compartim? Qui les fa virals? Quina és la veritat de les notícies falses? Al mateix temps que respon a aquestes preguntes, el professor universitari Marc Amorós aprofundeix en el llibre que us presentem avui, Fake News, la verdad de las noticias falses, en les implicacions de llegir i creure en notícies falses, i de quina manera perjudiquen la nostra salut informativa i ens tornen cada dia més cecs.

Què t’estimes més: llegir fake news o menjar caca? La pregunta no és gratuïta. “Pot ser que et semblin dues accions molt diferents, però per al papa Francisco són el mateix. Els mitjans de comunicació i els periodistes que difonen fake news corren el risc de caure presos de la coprofilia (interès anormal per la caca) i els seus lectors, al seu torn, corren el risc de coprofàgia (ganes d’alimentar de femta), va afirmar el summe pontífex al desembre de 2016 en una entrevista al setmanari catòlic belga Tertio”, ens diu Amorós.

Seguint el seu raonament, “Si arribem al punt en què no podem confiar en les notícies, només ens creurem les que reafirmin el nostre pensament. És a dir, aquelles que ens donin la raó”. “Això ens conduirà a una societat impermeable al pensament aliè o contrari. Ens tornarem cecs i sords a totes les notícies contràries als nostres prejudicis i opinions preconcebudes. No estarem disposats a que la informació ens tregui la raó, acte que ens portarà a una polarització cada vegada més radical “, opina Amorós. “Amics i amigues, no hi ha dubte que estem deixant de ser una societat de la informació per endinsar-nos en la societat de la desinformació. En la societat de la informació falsa”.

Tot això i més trobareu en aquest llibre, prorrogat pel televisiu Jordi Évole.

Marc Amorós Garcia és fan de Bruce Springsteen, mark amorosdes de fa 20 anys és periodista i quan es va llicenciar no portava barba. Actualment és guionista i director de programes de televisió. Ha dirigit programes per a Movistar +, La Sexta i TVE i treballat per a Antena 3, Tele 5, RNE, RAC1 i la Cadena SER. També ha estat professor universitari. Del periodisme es va enamorar per la seva voluntat d’explicar les coses d’acord amb els fets, no amb les opinions ni les creences. D’ell diran moltes coses, encara que no totes veritat.

Si us interessa el tema, a la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu més llibres que ens parlen de les xarxes socials en línia.

No hi ha comentaris

‘El monstre de colors va a l’escola’ d’Anna Llenas

portadaSis anys després de l’aparició de El monstre de colors, l’Anna Llenas ens presenta una nova aventura d’aquest personatge que s’ha convertit en tot un fenomen editorial. L’àlbum va ja per la 19a reimpressió, més de 180.000 exemplars venuts des que es va publicar i es distribueix en més de 20 països.

A El monstre de colors va a l’escola (Flamboyant, 2018), acompanyarem al monstre més estimat dels últims temps en el seu primer dia d’escola, en el qual descobrirà algunes de les rutines, els espais i dinàmiques, i coneixerem als seus companys de classe.

El Monstre de Colors s’enfrontarà, aquest cop, al seu primer dia d’escola. Per començar, no sap ni què és! Està una miqueta nerviós. No pateixis Monstre! Allà t’esperen moltes aventures i nous amics.

Pàgina a pàgina l’acompanyarem en el descobriment de les rutines, espais i dinàmiques de l’escola, i coneixerem als seus companys de classe. Li agradarà l’experiència, al Monstre? Segur que sí!

L’Anna Llenas va néixer a Barcelona. És llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques per la Universitat Autònoma de Barcelona i graduada en Disseny Gràfic per l’Escola Llotja (Escola Superior de Disseny i Art).

Va fer els primers passos professionals en el sector de la publicitat com a directora d’art a Bassat Ogilvy, i un bon dia va decidir establir-se pel seu compte. Es va especialitzar en Il·lustració a l’Escola Eina (Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona) i va crear els seus propis productes de disseny, que comercialitza des d’aleshores a través de diferents canals.

Ha desenvolupat projectes gràfics per a clients tan diversos com La Vanguardia, Nestlé o la Generalitat de Catalunya, entre d’altres. En l’actualitat, s’ha format com artterapeuta i, professionalment, treballa amb altres autors, per a diverses editorials, il·lustrant els seus contes.

El monstre de colors va ser el primer àlbum que va signar com a autora i il·lustradora però ja en porta publicats molts altres com Si yo fuera un gato, El buit, El laberint de l’ànima, T’estimo (quasi sempre) o Talpet terratrèmol i Diari de les emocions.

Trobareu tots aquests contes a la sala infantil de la biblioteca: Anna Llenas

Us deixem amb la cançó ‘Companys’

No hi ha comentaris

La transparencia del tiempo

Avui us presentem la darrera novel·la policíaca que ha publicat Leonardo Padura,portada La transparencia del tiempo, amb el seu personatge Mario Conde. Desordenat, freqüentment borratxo, descontent i desencantat, com arrossegant una melangia, Conde és un policia de l’Havana que hagués volgut ser escriptor i que sent solidaritat pels escriptors, bojos i borratxos. Possiblement el detectiu més famós de l’Amèrica Llatina.

En aquest llibre un Mario Conde a punt de fer seixanta anys, i que se sent més en crisi i més escèptic que habitualment amb el seu país, li arriba de manera inesperada l’encàrrec d’un antic amic de l’institut, Bobby, que li demana ajuda per recuperar l’estàtua d’una verge negra que li han robat. Conde descobreix que aquesta peça és molt més valuosa del que li han dit, i el seu amic ha de confessar-li que prové del seu avi espanyol, que, fugint de la Guerra Civil, la va portar des d’una ermita del Pirineu català. Als baixos fons de l’Havana, Comte troba un sospitós al qual acaben matant. Amb l’assassinat d’un altre còmplice, Conde descobreix una inesperada trama de galeristes i col·leccionistes estrangers interessats en la talla medieval, i s’ensopega inevitablement amb la policia d’homicidis de l’Havana…

Amb tot això, en capítols intercalats, La transparència del temps també explica l’epopeia al llarg dels segles de l’estàtua, una verge negra portada amb l’última croada a una ermita del Pirineu per un tal Antoni Barral, i serà un altre Antoni Barral qui la salvi i es vegi obligat a embarcar com a polissó rumb a l’Havana.

Leonardo Padura (l’Havana, 1955) va treballar com a Leonardo_paduraguionista, periodista i crític, fins a aconseguir el reconeixement internacional amb la sèrie de novel·les policíaques protagonitzades pel detectiu Mario Conde: Pasado perfecto, Vientos de cuaresma, Máscaras, Paisaje de otoño, Adiós, Hemingway, La neblina del ayer y La cola de la serpiente, traduïdes a nombrosos idiomes i mereixedores de premis com el Cafè Gijón, el Dashiell Hammett, el Premio de las Islas i el Brigada 21. També ha escrit La novela de mi vida, el llibre de relats Aquello estaba deseando ocurrir i El hombre que amaba a los perros, una trepidant reconstrucció de les vides de Trotski i Ramon Mercader, traduïda a deu idiomes, venuts seus drets al cinema i mereixedora, entre altres, del Premi de la Crítica a Cuba. El 2012, Padura va rebre el Premi Nacional de Literatura de Cuba. La seva última novel·la, Herejes, ha merescut el Premio de Novela Historica Ciutad de Zaragoza i ha estat finalista dels premis francesos Médicis i Fémina. El 2015 va rebre el Premi Princesa d’Astúries de les Lletres.

Moltes d’aquestes obres de Leonardo Padura les trobareu a la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú.

No hi ha comentaris

Revista Descobrir Catalunya: Vilanova marinera

portadaAl número d’agost de la revista Descobrir Catalunya trobareu un article titulat Vilanova marinera: Una passejada pel barri de Baix a Mar. L’article l’obre una fotografia impressionant de la Platja de la República amb tot de persones fent txi-kung i donant la benvinguda al nou dia. Baix a Mar, un barri, una gent, una manera de fer i de viure. Una passejada per la façana marítima Vilanova i la Geltrú ens convida a viatjar als molls i al port de pescadors, a descobrir la seva arquitectura popular i els jaciments dels primers pobladors o a cuinar el peix a la manera tradicional. Són les memòries vives d’un barri que ha anat transformant-se amb el pas dels anys però que conserva un patrimoni material i immaterial que vol continuïtat.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu força documentació sobre la marina de Vilanova i la Geltrú, us n’hem seleccionat un tast:

Alguns exemples són La Vilanova i la Geltrú desapareguda: des de baix a mar de l’Anna Lleó Albà, les Memòries de Baix a Mar del Josep Ayza, les Metàfores vilanovines de baix a mar de Ton Sanabra Illa, Baix a mar vist per Salvador Pujadas: 1911-1993, i Baixamar i la seva gent, 1979-2014, de la Rosa Maria Farriol.barques grogues

La revista de l’Associació de Veïns del Barri de Mar La Veu de Mar també la podeu consultar a les biblioteques.

A la gastronomia pròpia de Vilanova i la Geltrú tenen un paper molt destacat els plats de la cuina de la platja, i dels llibres i articles sobre aquesta cuina que trobareu a la Xarxa us volem destacar Mariners i terraires: apunts sobre la cuina de Vilanova i la Geltrú de Joan Collel (Pere Tàpias) i Francesc Murgadas, editat pel Centre d’Estudis de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer el 1987, i l’edició de El Mèdol (Tarragona) de 1996. Les Receptes dels pescadors de la platja de Vilanova i la Geltrú, que són una publicació de l’Institut Setmana del Mar. El 2003 la Diputació de Barcelona, dins la col·lecció De la terra al rebost: un passeig gastronòmic per la província de Barcelona va publicar Sípia: l’estrella de Vilanova i la Geltrú. El darrer llibre que us volem destacar en el tema gastronòmic és La Vilanova i la Geltrú de Mar: -de la via per avall- ranxos i ranxaires, de Antoni Miquel Cerveró, Ferran Ferrer Margalef, Josep Gámez i Font.

vida marineraSi esteu interessats en la pesca i els pescadors de Vilanova i la Geltrú, la llotja del peix, la Confraria i les dones en aquest àmbit, també tenim documents que en parlen.

I, es clar, si parlem de Baix a Mar no podem deixar de parlar del Port de Vilanova i la Geltrú.

A ponent de la platja, al peu del turó de Sant Gervasi, hi ha el jaciment arqueològic ibèric i romà de Darró. Sobre aquesta primera Vilanova també trobareu documentació a les Biblioteques de la ciutat.

I, finalment, si parlem de llibres on el protagonisme és el Barri de Mar, no podem deixar d’esmentar Les Barques grogues: Vinaròs 1950-Vilanova i la Geltrú 1954, un relat novel·lat que Josep Ayza Rosales fa d’una família de pescadors durant els anys de la dictadura del general Franco Bahamonde, i el llibre La Vida marinera a Vilanova i la Geltrú de Xavier Garcia amb pròleg de Miquel Coll i Alentorn.

No hi ha comentaris

‘Dins el riu, entre els joncs’ d’Antoni Munné-Jordà

portadaAquesta setmana us presentem la darrera novel·la de l’escriptor Antoni Munné Jordà.

Un dels episodis més controvertits del Franquisme va ser la División Azul, un dels fracassos militars i polítics més sonats de la dictadura. Segona Guerra Mundial, any 1941: el govern franquista envia una unitat d’infanteria a lluitar amb l’exèrcit alemany, amb l’objectiu d’enderrocar la Unió Soviètica.

A Catalunya, les crides per anar a lluitar contra els comunistes no van tenir gaire èxit, però al voltant d’un miler de catalans es van unir a la causa. Però de tots aquests voluntaris que es van allistar a la División Azul el juny del 1941 se n’ha parlat ben poc.

Antoni Munné Jordà ho fa a Dins el riu, entre els joncs, publicat per l’editorial Males Herbes, la primera novel·la que tracta de la División Azul des d’un punt de vista català. Una obra corprenedora que ens mostra la cruesa extrema que es vivia al front de la 2a Guerra Mundial, i les simpaties, avui en dia inconfessables, d’alguns intel·lectuals catalans cap al que estava passant a alemanya.

L’escriptor es posa a la pell de tres joves d’idearis diferents que van decidir allistar-se a la Divisió d’Infanteria de la Wehrmacht i lluitar al costat de Hitler en una guerra devastadora.

El llibre, minuciosament documentat, permet entreveure les circumstàncies que van empènyer a alguns nois catalans a fer costat a l’Alemanya nazi en front de la Rússia comunista. També s’hi fan evidents els motius pels quals, a la tornada preferien esborrar-ne el record.

Munné Jordà es va apropar per primer cop a aquest tema amb la novel·la Entre Sant Peters i Sant Pau, on feia una reflexió sobre la difícil integració a la societat de personatges com els que coneixerem amb aquesta novel·la, i sobre les conseqüències de tot això en la generació següent.

La novel·la ha estat inspirada pel mateix pare de l’autor, la fotografia del qual trobem a la coberta del llibre. A través dels recorreguts vitals dels seus personatges, l’autor es qüestiona i fa qüestionar els lectors per què alguns nois catalans, i fins i tot catalanistes, van fer costat a l’Alemanya nazi enfront de la Rússia comunista.

Munné JordàAntoni Munné-Jordà (Barcelona 1948) és escriptor i llicenciat en història de l’art. Dirigeix la col·lecció Porpra i plata de Pagès Editors. La seva trajectòria laboral ha anat lligada a la revista Serra d’Or de la qual ha estat corrector i redactor. Molt interessat en la ciència-ficció, una gran part de la seva obra s’inscriu en aquest gènere, del qual avui ja n’és un referent.

A banda, ha estat un dels difusors del gènere a Catalunya amb diverses iniciatives, com ara les antologies Narracions de ciència-ficció (1985) i Temps al temps (1990). El 1997 fundà amb Jordi Solé i Camardons la Societat Catalana de Ciència Ficció i Fantasia.

Dirigí també uns anys l’editorial Pleniluni, dedicada al gènere, i dins de l’Editorial Pagès, el 2000 impulsà la col·lecció Ciència-ficció, dirigida per ell mateix. A banda, ha escrit una vintena de llibres entre narrativa, narrativa infantil i juvenil i assaig literari.

Munné Jordà presentarà el llibre dimecres 25 de juliol a les 19.30 h al Foment Vilanoví acompanyat de cineasta i historiadora Isona Passola.

 

No hi ha comentaris

Els 14 vuitmils d’Òscar Cadiach i Puig

Òscar Cadiach i Puig s’ha convertit en el primer alpinista català a assolir els 14 cims de més de 8.000 metres de la Terra, sense l’ajut d’oxigen addicional, després de l’ascensió del Broad Peak principal el 27 de juliol de 2017.

portadaEl llibre del periodista Francesc Joan i Matas que us presentem avui, Els 14 vuitmils d’Òscar Cadiach i Puig: trenta-cinc anys als cims més alts de la Terra sense oxigen addicional, acompanyat de magnífiques fotografies, és testimoni de les grans aventures del muntanyenc tarragoní (1952) als gegants de l’Himàlaia. Des de la seva primera gran conquesta, el Nanga Parbat (1984), on va fer una variant en la travessa del Rupal cap al Diamir, Cadiach ha protagonitzat destacades gestes: fou el primer occidental a escalar la cara NNW de l’Everest i el segon esgraó en lliure (1985); i obrí noves rutes al Broad Peak Central, la Fem Tarragona per la vessant del Xinjiang xinès (1992), i al Cho Oyu, la Free Tibet, per l’aresta NNW (1996). El 2012 inicià la cursa per culminar els sis darrers vuitmils que li faltaven:oscar cadiach l’Annapurna, el Dhaulagiri, el K2 —els tres aconseguits aquell mateix any—, el G-I, el Kangchenjunga (tots dos el 2013) i el Broad Peak (2017), que coronà després de quatre expedicions consecutives. És guia d’alta muntanya UIAGM i tècnic superior d’Esport en l’especialitat de Muntanya. Té la Creu de Sant Jordi que atorga la Generalitat de Catalunya.

Francesc Joan i Matas (Cambrils, 1972) és llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona. És redactor en cap d’esports del Diari de Tarragona, el mitjà des d’on ha seguit les expedicions de l’Òscar Cadiach durant les dues darreres dècades.
Ha col·laborat també amb diaris com Marca i Sport. Guanyà el Premi Nacional de Periodisme Mañé i Flaquer el 2006. És autor dels llibres Olímpics tarragonins (Cossetània Edicions, 2008) i L’any del centenari del Reus Deportiu (2010). Formà part de l’equip de redacció de l’Enciclopèdia de l’Esport Català (2011- 2014).

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu més testimonis personals d’alpinistes, i d’altres obres relacionades amb l’alpinisme.

No hi ha comentaris

El Sud de nou revisitat

poltadaAvui us presentem el nou llibre del periodista i escriptor vilanoví Xavier Garcia i Pujades, El Sud de nou revisitat, amb el que va aconseguir el II Premi Serret Terra de Cruïlla. Es tracta d’una crònica renovada de la seva constant fidelitats als homenots i paisatges de les terres de l’Ebre, de les quals ha esdevingut inevitable referent literari. El seu estil i les seves maneres de dibuixar el territori segueixen la tradició de l’obra dels seus admirats Josep Pla, Sebastià Juan Arbó i Artur Bladé. Garcia traça un plànol ple de detalls d’unes terres sovint oblidades, destaca paisatges i persones, “anant pels pobles”, al més pur estil Josep Pla.

En aquesta obra memorialística amb grans pinzellades literàries l’autor viatja pels seus paisatges de preferència, els pobles i les terres de l’Ebre, a la recerca del que ha quedat després d’allò que considera la devastació ecològica, econòmica, social i política dels darrers cinquanta anys. En la solitud de la Terra Alta, sent la força d’aquesta terra, al compàs de tots els combats, locals i globals, per un món millor, i també la grandesa d’unes biografies anònimes de dones i homes que han dignificat la memòria d’aquest país petit del sud i, de retruc, de tot Catalunya. Amb aquesta obra va guanyar el Premi Serret de Literatura Rural, dotat pel Museu de la Vida Rural.

“A la primera part evoco aquells primers contactes amb els pobles de la Ribera d’Ebre. Són vivències, impressions i evocacions d’aquelles comarques que vaig conèixer, fent el salt del que hi havia aquells anys i del que hi ha ara. I em pregunto com és que jo, després de tants anys, continuï fixat amb aquests paisatges. La segona part del llibre és més d’assaig, sobre quina mena de cultura rural és possible.

Es pot dir, doncs, que he conegut els interiors de moltes cases pageses, pescadores, pastores i artesanes, d’un ruralisme ja modernitzat, però en tots els casos amb aquell grau d’antiga saviesa camperola, que sempre m’ha emocionat.”

Xavier Garcia i Pujades (Vilanova i la Geltrú, 1950) haxavier_garcia exercit el periodisme, l’assaig ecològic, la crònica territorial (amb les tensions camp-ciutat), la biografia cultural i política de diverses personalitats catalanes (Esteve Fàbregas, Esteve Albert, Teodor Garriga, Artur Bladé, Joan Guinjoan, Josep M. Murià, etc.) i els retrats literaris, reunits en les sèries dels Homenots del Sud i, darrerament, en el volum Heterodoxos europeus. 25 biografies de la consciència ecològica del segle XX.

Va participar en la fundació del diari Avui, del qual va ser redactor entre els anys 1976 i 1992, i del Col·lectiu de Periodistes Ecologistes de Catalunya, editors de la revista Userda (1977). També ha participat en les campanyes de Nacionalistes d’Esquerra (1979-1983), per vincular-se després a Els Verds-Alternativa Verda, amb els col·legues Santiago Vilanova i Xavier i Enric Borràs, entre molts d’altres.

Ha escrit llargament per a diaris i revistes, i ha publicat més d’una trentena de llibres. El Sud de nou revisitat forma part d’una trilogia memorialística, començada amb Memòria de la Catalunya Nova (1957-2000) i continuada amb Pelegrí de la Ribera d’Ebre (1969-1999).

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu totes aquestes obres de Xavier Garcia.

No hi ha comentaris

Dies que duraran anys

portadaAvui us presentem com a novetat a la Biblioteca el llibre que el president de la Generalitat va regalar al rei Felip VI durant els actes d’inauguració dels Jocs del Mediterrani de Tarragona, amb dedicatòria del autor que reproduïm.

Es tracta del llibre de fotografies recopilades per Jordi Borràs, des dels fets del 6 i 7 de setembre al Parlament fins a la manifestació a Brussel·les el 7 de desembre de 2017. Dies que duraran anys, Tres mesos atapeïts d’història.

Els fets esdevinguts el dia 1 d’octubre de 2017 quedaran gravats per sempre en la memòria col·lectiva de diverses generacions de catalans. L’astúcia popular a l’hora de custodiar urnes i paperetes,dedicatoria les primeres detencions de càrrecs públics, la mobilització general de la societat, la violència policial, la resistència pacífica i el desencadenament dels fets politicojudicials que se’n desprenen acompanyaran per sempre a molts, i perseguiran tota la vida uns altres.

Són moltes les imatges icòniques que va deixar la tardor del 2017. Dies que duraran anys ofereix una selecció de fotografies que Jordi Borràs, un dels fotoperiodistes més inquiets del país, ha deixat per a la posteritat, i una mostra de les imatges de Sergi Alcázar, Oriol Clavera, Ramón Costa, Sira Esclasans, Ramon Ferrandis, Albert Garcia, Santi Iglesias, Miriam Lázaro, Carles Palacio i Carles Ribas.

Acompanyen les imatges textos d’escriptors i escriptores de reconegut talent que van viure aquells dies amb una estranya barreja de joia, horror i, sobretot, dignitat. Són aquests: Anna Ballbona, Jenn Díaz, Marina Espasa, Natza Farré, Albert Forns, Raül Garrigasait, Jordi Lara, Adrià Pujol, Gemma Ruiz i Joan Todó.

jordi Jordi Borràs i Abelló , Gràcia (Barcelona), 1981. És Fotoperiodista i il·lustrador freelance membre del Grup de Periodistes Ramon Barnils. Actualment col·labora, entre altres mitjans, amb El Món, El Temps, Crític i la revista basca Argia. Ha dedicat part de la seva obra professional a investigar l’extrema dreta i el nacionalisme espanyol a Catalunya. Ha publicat quatre llibres: Warcelona: Una història de violència, Plus Ultra. Una crònica gràfica de l’espanyolisme a Catalunya, Desmuntant Societat Civil Catalana i La cara B. Una altra mirada al procés.

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – juliol i agost

SelNovetats

Aquesta és la selecció de novetats, corresponent als mesos de juliol i agost i inclou, com sempre, documents dels diferents fons de la Biblioteca: adults i infantil, música, cinema i còmics.

portades 1

Entre les novetats per adults trobareu el llibre Ensenyar com a Finlàndia, de Timothy D. Walker. Finlàndia ha demostrat tenir el millor ensenyament de la Unió Europea. Timothy Walker, professor als Estats Units, va marxar a Hèlsinki per comprovar-les. Algunes d’elles són: poques hores de classe, pocs deures, pocs exàmens i un resultat, els millors !!

Pel que fa a la literatura us recomanem la novel·la La transparencia del tiempo de Leonardo Padura. A un Mario Conde a punt de fer 60 anys li arriba l’estàtua d’una verge negra robada. Conde no trigarà en descobrir que aquella peça és més valuosa del que li han dit, que procedeix d’una ermita del Pirineu Català, i que rere seu hi ha una perillosa màfia de traficants d’objectes artístics.

A la secció infantil us presentem el llibre Enigmes: desafia la teva ment amb 25 històries de misteri de Víctor Escandell. Ets capaç de resoldre aquesta recopilació d’enigmes de misteri? Dues maneres diferents de pensar i d’analitzar incògnites: alguns enigmes els resoldràs fent servir la lògica i d´altres, amb la imaginació. Hi podràs jugar sol, per equips o en família. Saps usar la teva ment i buscar pistes com un autèntic detectiu?

portades 2

De les novetats de còmics us destaquem El sherif de Babilonia: pum pum, pum, de Tom King. Christopher Henry intentava atrapar un assassí. Ara està atrapat en alguna cosa encara més perillosa. L’assassinat d’un dels seus reclutes ha destapat una vasta teranyina de secrets i mentides que lliga el vell règim, el nou govern, l’exèrcit americà, el món criminal i la xarxa yihadista en un embolic de mort i engany.

Pel que fa a la música us proposem escoltar el disc Masseduction, de St. Vincent. El cinquè àlbum d’estudi d’Annie Clark sota el pseudònim de St. Vincent és un complex treball sobre la frivolitat de la fama en clau de pop electrònic. Disfressada de ‘dominatrix de psiquiàtric’ ironitza sobre la celebritat des d’un punt de vista molt personal, aliè però implicat.

Per últim, a la secció de cinema us presentem la pel·lícula Después de nosotros, de Joachim Lafosse. Després de 15 anys junts, María i Boris se separen. Ella va va comprar la casa on viuen amb les seves filles, però ell la va reformar. Ara es veuen obligats a viure junts allà, ja que Boris no té els mitjans per pagar-se un lloguer. A l’hora de passar comptes cap dels dos vol deixar de costat el que considera haver aportat.

Aquí us podeu descarregar el full amb les novetats dels mesos de juliol i agost de 2018.

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »