Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per la categoria: NOVETATS

‘Parla la paraula’, la novetat del mes infantil de la biblioteca Armand Cardona

Parla la ParaulaLa novetat del mes de juny de la sala infantil de la biblioteca Armand Cardona Torrandell, ve signada per Mar Benegas, amb il.lustracions de Miriam Morales, editada per Nandibú, el segell infantil de Pagès Editors.

El llibre ens parla de les lletres i la seva història, de llibre i biblioteques al mateix temps que vol ser un homenatge als lectors i a tots aquells que obrin i comparteixin amb passió les pàgines d’aquest llibre.

Gràcies a les paraules i al llenguatge som humans. És el que ens diferencia de la resta dels animals: la comunicació. Les paraules ens serveixen per pensar i construir el món, per entendre’ns i explicar-nos, per aprendre i conèixer el que ens envolta.

Dins d’aquest llibre hi trobarem respostes sorprenents: d’on ve la lletra A? Com es feien els llibres quan no hi havia paper? Saps que hi va haver èpoques que cremaven a qui llegia? Com ha canviat una biblioteca des dels temples egipcis fins als nostres dies? Com seria escriure sobre pedres o closques de tortuga? D’on surt el nostre alfabet?

Sin_título-12

Saps que hi ha escriptures que no en tenen alfabet? Què va fer Alexandre el Gran pels llibres? Per què són tan importants les biblioteques públiques? Saps què és un espai públic? I un astrolabi? Què has de fer si vols viure entre llibres? Com es fa un llibre en l’actualitat? I antigament? Per què, en algunes èpoques i en alguns indrets, escriure llibres representava un perill mortal?

gorro-orejas-marMar Benegas és formadora i conferenciant especialitzada en poesia, animació a la lectura i creativitat. El seu treball s’adreça a persones adultes i al públic infantil. Realitza cursos i conferències a Espanya i a d’altres països.

Ha treballat en escoles, centres de professorat i innovació pedagògica, col·legis oficials i associacions professionals de bibliotecaris, universitats, fundacions i altres institucions.

Col·laboradora de diferents iniciatives i espais de creació cultural vinculats a la lectura i la poesia; durant 6 anys va coordinar les visites escolars de la Biblioteca Provincial de València.

Actualment és directora de les Jornades d’Animació a la Lectura, Escriptura i Observació (JALEO), que dirigeix ​​per la Universitat Internacional Menéndez Pelayo de València, en col·laboració amb altres institucions. Els seus llibres han estat publicats (i traduïts) a la Xina, el Brasil, Corea, Itàlia o França.

Un llibre per a persones curioses de totes les edats!

No hi ha comentaris

The program (El ídolo) i Bicicletas VS coches

 

the-program-cartelA la secció de novetats d’aquesta quinzena de la biblioteca us proposem una pel·lícula biogràfica sobre un astre (caigut) del ciclisme, Lance Armstrong. Es tracta de The program (El ídolo), un film britànic dirigit per Stephen Frears, amb guió de John Hodge i protagonitzada per Ben Foster en una de les seves millors interpretacions.

Lance Armstrong (Plano, Texas, EUA 1971) és un ciclista estatunidenc retirat. Era el corredor que més vegades havia guanyat el Tour de França, aconseguint el triomf en set edicions consecutives, entre l’any 1999 i el 2005, fins que fou desposseït de totes les seves victòries per decisió de l’Agència Antidopatge dels Estats Units, posteriorment confirmada per la Unió Ciclista Internacional (UCI).

A la pel·lícula un periodista esportiu irlandès està convençut que les victòries del ciclista Lance Armstrong al Tour de França es deuen al dopping. Amb aquesta convicció, comença a investigar i a cercar proves que trauran a la llum la veritat sobre Armstrong. Stephen Frears s’acosta a la figura del ciclisme des de la distància i el coneixement del seu frau, el del dopatge sistemàtic que va practicar durant anys en la seva carrera esportiva, intentant descriure-des de dins. El resultat és una història d’ascens i caiguda tan deshumanitzada com el retrat del propi personatge, aquest fals heroi consumit pels deliris de grandesa que va acabar creient-se les seves pròpies mentides.

Avui també us volem proposar un documental que contraposa l’ús del cartel-bici-vs-cochecotxe i de la bicicleta. Bicicletas VS coches ens presenta un món immers en una gran crisi global que tard o d’hora caldrà afrontar: el canvi climàtic, l’esgotament dels recursos fòssils i la contaminació urbana i la dels oceans. La bicicleta s’erigeix com una poderosa eina per al canvi, però la indústria automobilística inverteix milions de dòlars cada any per afavorir els seus negocis. Bicicletes vs. Cotxes ens presenta diversos activistes i pensadors que lluiten per aconseguir ciutats més sostenibles. Es neguen a deixar d’anar amb bicicleta, tot i l’augment del nom de morts en accidents de trànsit.

El seu director, Fredrik Gertten, és un reconegut i premiat director suec. Encara que és periodista de professió, cal destacar els seus últims treballs que ha fet com a documentalista, Big Boys Gone Bananas! (2012) i Bananas! (2009), que han tingut un llarg recorregut internacional en festivals de més de 80 països, entre els quals destaquen Sundance, Berlinale i Hot Docs.

Aquesta pel·lícula forma part del projecte El Documental del Mes, que és la prolongació del Festival Internacional de Cinema Documental DocsBarcelona al llarg de l’any i el territori amb l’objectiu d’acostar el gènere documental al màxim nombre d’espectadors possible i incrementar la presència del documental a les pantalles cinematogràfiques. El trobareu cada mes programat al Teatre Principal. A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu alguns dels documentals més interessants programats fins ara.

No hi ha comentaris

Morir no es lo que más duele

Tot ve d’una imatge traumàtica. Ja fa més d’una dècada, una periodista viatjava al costat del seu marit en un tren pel litoral català quan de sobte va veure entre els arbres la silueta d’un home penjat. “Vaig veure gent que corria cap a ell i que cridava, però el tren va arrencar i mai vaig saber què havia passat”.

portadaInés Plana va néixer a Barbastre (Osca). És llicenciada en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona i des del principi va desenvolupar la seva carrera professional a Madrid. Ha treballat en diversos mitjans de premsa escrita i, en el terreny editorial, ha creat i coordinat diferents col·leccions de títols relacionats amb la divulgació de la història i l’art. Actualment és directora del diari-magazín Viure Bé, a la Comunitat de Madrid. Morir no es lo que más duele és la seva primera novel·la: va treballar en ella durant cinc anys.

L’escriptora assegura que l’escena viscuda al tren la va deixar impactada. Tant, que l’inici d’aquesta novel·la comença amb la troballa d’un penjat, aquesta vegada en un bosc de Madrid, amb els ulls arrencats de soca-rel. En un de les seves butxaques es troba un paper amb el nom i la direcció d’una dona: Sara Azcárraga, que viu a pocs quilòmetres de l’escenari del crim. Fràgil, solitària, bevedora de vodka en solitari, Sara defuig qualsevol contacte amb les persones i treballa des de casa. El tinent de la Guàrdia Civil Julián Tresser es fa càrrec del cas, assistit pel jove caporal Coira, que s’enfronta per primera vegada a una investigació criminal, una investigació difícil, gairebé sense pistes, amb massa enigmes. A mesura que el tinent Tresser avanç en les seves indagacions, descobrirà uns fets que donaran un tràgic tomb a la seva existència i el conduiran a un viatge als inferns que marcarà la seva vida per sempre.

La investigació sembla condemnada al fracàs. El mort, Tomás García Huete, era un gris professor de literatura de vida regular i metòdica; res en ell o en les seves activitats explica el seu assassinat. Només un correu electrònic, signat per un enigmàtic grup pedagògic, i una vella fotografia de Tomàs amb uns amics en un campament d’estiu, el 1973, obren una escletxa en aquell -en aparença- crim perfecte. A poc a poc, les indagacions destapen misteris i mentides que es remunten a dècades enrere, on una instrucció barroera i la por a la repercussió social van tapar llavors un crim que fan que ara Tresser s’enfronti amb un fosc episodi del seu passat familiar.ines-plana

 

Recolzant-se en uns personatges plens de matisos, Inés Plana ha construït una trama sorprenent i realista, que avança implacable cap a una inesperada resolució. Aquesta novel·la, èxit de vendes a l’estat, és l’aposta de la seva editorial per a una escriptora novell, tot i que diuen que aconseguir que una editorial gran publiqui un manuscrit rebut de mà d’un primerenc és més improbable que trobar una agulla en un paller… Sembla que l’autora ja està preparant la segona part.

 

 

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu prop de 2500 títols de novel·la policíaca.

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – juny

SelNovetats

Aquesta és la selecció de novetats, corresponent al mes de juny i inclou, com sempre, documents dels diferents fons de la Biblioteca: adults i infantil, música, cinema i còmics.

portades 1

Entre les novetats per adults trobareu el llibre Amor y horror nazi, de Mónica G. Álvarez. Els camps de concentració foren el lloc escollit pels nazis per tancar els seus presoners. Foren l’infern terrenal del nazisme i aquells que hi entraven estaven condemnats a morir-hi. Sols alguns van aconseguir sobreviure-hi. L’autora ens conta set històries d’amor que van tenir lloc en aquest espai tan poc agradable.

Pel que fa a la literatura us recomanem la novel·la La casa de la frontera, de Rafael Vallbona. La Casa de la Frontera és un establiment situat al barri de la duana de Puigcerdà, al bell mig de la ratlla amb França. El 1892 dos cerdans la van comprar per instal·lar-hi un hostal. El dia de la jubilació, la Carme repassa la vida de la seva família i recorda sense nostàlgies la història d’aquesta casa fronterera.

A la secció infantil us presentem el llibre Contes per explicar en 1 minut, de Victoria Bermejo. Ideal per a pares i mares estressats, infants trapelles, adolescents eterns, executius necessitats d’esbarjo, pescadors d’històries, oradors compulsius, llegidors de metro, mestres i cangurs, alienígenes terrestres… Recuperem el plaer d’explicar contes que reflecteixen el món actual amb astúcia, humor i integritat.

portades 2

De les novetats de còmics us destaquem La nena que volia dibuixar, de Roser Capdevila. Retrat esplèndid de la vida quotidiana durant el primer franquisme: des de les rutines de cada membre de la família, l’educació de les noies, passant per la grisor de l’escola, la religió tan present arreu, fins als moments de llibertat que suposaven els jocs, els dies assenyalats o les excursions amb els amics.

Pel que fa a la música us proposem escoltar el disc As you were, de Liam Gallagher. Debut en solitari del ex-líder d’Oasis. L’àlbum no deixa espai per a la sorpresa i (afortunadament) es manifesta com un sentit àlbum de rock/pop clàssic, sense parany ni cartró i en el qual el músic esprem influències bàsiques de la seva educació musical per completar una dotzena de temes.

Per últim, a la secció de cinema us presentem la pel·lícula Yo no soy Madame Bovary, Feng Xiaogang. Li Xuelian munta un fals divorci per obtenir un segon apartament, però el seu marit es torna a casar inesperadament. Després de recórrer al jutjat sense èxit, Li emprèn un absurd periple de deu anys.

Aquí us podeu descarregar el full amb les novetats del mes

No hi ha comentaris

Nazis a Barcelona: l’esplendor feixista de la postguerra

“Al llibre demostrem que la complicitat amb els nazis no només es burocràtica i diplomàtica, sinó que també s’hi va abocar part de la societat civil. Hi havia la voluntat de netejar el passat roig per entrar en el joc d’una nova escenografia política”. Com descrivia la premsa de l’època, “Hay que expiar los pecados de la Barcelona roja”.

portadaTot i la neutralitat oficial del govern franquista, la Segona Guerra Mundial va tenir un impacte directe i visible sobre el país. Durant prop de cinc anys, Catalunya va rebre nombroses delegacions italianes i alemanyes. L’entusiasme per la nova Europa que proposava l’Alemanya nazi i les promeses de futur que plantejava el règim feixista italià eren els arguments escrits i gràfics que es difonien per tot el país. Nazis a Barcelona recull, d’una manera impactant i abassegadora, aquesta presència dels amics alemanys i italians a les ciutats catalanes, fossin Barcelona, Terrassa, Sabadell o Tarragona. Desfilades, visites de delegacions de les joventuts feixistes i nazis, actes acadèmics a la Universitat de Barcelona, exposicions, etc., són el testimoni que l’Espanya franquista rebia amb els braços oberts aquests amics i aliats.

Després de més de quatre anys rastrejant els arxius, els dos historiadors Mireia Capdevila i Francesc Vilanova han trobat prop d’un miler d’imatges, i en mostren unes 300 a Nazis a Barcelona: l’esplendor feixista de la postguerra, la novetat que us presentem avui. El llibre és una crònica gràfica de la presència del feixisme a Barcelona durant els anys de postguerra. Fotos i textos que segueixen les petjades de la iconografia nazi en espais públics, en l’activitat social, política i cultural, i en els mitjans de comunicació i publicacions.

fotos

La recerca en arxius i col·leccions gràfiques arreu del territori, la consulta sistemàtica dels fons hemerogràfics de l’època, les cerques bibliogràfiques ha permès bastir una crònica gràfica dura i sense concessions d’un passat mal amagat i mig ocult, que val la pena de fer sortir a la llum pública. Nazis a Barcelona és una coedició de L’Avenç amb l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Carles Pi Sunyer.Mireia_Capdevila

 Mireia Capdevila i Candell és llicenciada en Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona i membre del Centre d’Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica (CEFID-UAB). Coordinadora de l’Arxiu Històric de la Fundació Carles Pi i Sunyer, centre des del qual ha portat a terme diferents projectes de recerca.

Francesc_Vilanova

 Francesc Vilanova i Vila-Abadal és professor titular d’Història Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), director de l’Arxiu Carles Pi i Sunyer (Fundació Carles Pi i Sunyer), i membre del Grup de Recerca sobre l’Època Franquista (GREF, adscrit al Centre d’Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica, CEFID-UAB).

 

 

Amb el suport del Departament de Culturalogo departament cultura

 

 

 

 

No hi ha comentaris

Flavita Banana, premi Gat Perich 2018

Captura

El jurat de la 20a edició del Premi Internacional d’Humor Gat Perich ha distingit la humorista gràfica Flavita Banana, pseudònim de l’asturiana, resident a Barcelona, Flàvia Álvarez-Pedrosa, amb el guardó.

El Premi Internacional d’Humor Gat Perich és un guardó que s’atorga en memòria de Jaume Perich des de 1996 per reconèixer la important tasca social dels professionals de l’humor.

Creat un any després de la mort del Perich per iniciativa del dibuixant Fer i la família de Jaume Perich, des de l’any 2006 començà a atorgar-se a professionals de l’humor d’altres disciplines que no fos l’humor gràfic.

Enguany també han distingit Judit Martín (L’Hospitalet de Llobregat, 1976), coneguda per la seva participació en el programa Polònia de TV3 i per interpretar La Vane en el programa Versió RAC1 de Toni Clapés, i la revista El Jueves per celebrar els 40 anys.

La Flavita Banana realitza unes senzilles però potents vinyetes en blanc i negre que ens demostren la realitat de les relacions humanes, vincles emocionals replets de contradiccions i sentiments oposats a força de molt humor i ironia, que ens inciten a la reflexió.

flaviadentro-635x480

Una visió femenina del nostre món i, en particular, el de les dones que ens acosta a les, sovint, realitats tragicòmiques de les relacions amoroses, ruptures i diverses situacions quotidianes.

Podeu trobar les seves vinyetes setmanalment a la revista S Moda, i mensualment a Orgullo y Satisfacción i Revista Mongòlia.

Exposición_Flavita_Banana_Archivos_Estelares_176434253150686

Flavita Banana ha publicat tres llibres: Curvy, editat per Lumen i publicat en 2016 i on participava com il·lustradora, Las cosas del querer, el seu primer llibre com autora (Lumen, 2017) i Archivos Estelares (Astiberri, 2018), un llibre recopilatori amb les seves millors vinyetes. Trobareu els seus llibres a la #comicteca de la Biblioteca Armand Cardona: Flavita Banana

cosas archivosestelares

També trobareu les seves vinyetes a Instagram i Facebook.

Us deixem amb la participació de la Flavia a l’Astiberri Show 2017 amb Broja Crespo i Dario Adanti.

No hi ha comentaris

La casa de la frontera

Només en indrets com aquest l’experiència humana supera el vertigen de la por, perquè aquí el temps no passa, i la immortalitat és al fons del got. És aquesta la modesta aportació que han ofert al món, durant cent trenta anys, les cinc generacions de la casa de la frontera.’

portadaLes fronteres són territoris propicis per a l’especulació literària. I, dintre d’aquesta categoria, els punts de pas fronterer tenen una càrrega d’emotivitat afegida, perquè solen ser indrets de concentració i de límit. Llocs on un seguit de coses que comencen es combinen amb unes altres que s’acaben, generalment en un lapse de temps reduït.
La ratlla fictícia que separa dos països és, per tant, un espai quasi màgic, de memòria fràgil i fugissera que pot semblar incompatible amb un edifici i amb la idea de perdurabilitat que porta associada.

La casa de la frontera és un establiment situat al barri de la duana de Puigcerdà, al bell mig de la ratlla amb França. Des del 1892, quan dos cerdans la van comprar per instal·lar-hi un hostal que pertany a la família Grau.
El dia de la jubilació, mentre apaga per darrera vegada les neveres i els llums de la botiga, la Carme repassa la vida de la seva família –des dels rebesavis fins els fills- i recorda sense nostàlgies la història d’aquesta casa fronterera. Un lloc de pas, on s’hi han encreuat molts destins –aventurers, fugitius o exiliats- i que enmig d’un paisatge imponent, ha estat testimoni d’alguns dels episodis més rellevants que han transformat la Cerdanya i tot el país des de finals del segle XIX fins ara: des de l’última carlinada, la Setmana Tràgica fins a la Guerra Civil, la misèria de la postguerra, l’auge del turisme o la perforació del túnel del Cadí.

Amb una reconstrucció històrica ben travada, movent-se entre el present i el passat, i jugant amb una doble perspectiva de realitat i ficció, Rafael Vallbona ha escrit un fresc del segle XX, una novel·la coral que manté la intriga i l’emoció per una terra i uns personatges que han deixat la seva petja en la història. Aquest és el llibre que us presentem avui, el Premi BBVA Sant Jordi 2017.

Rafael Vallbona i Sallent (Barcelona 1960). Escriptorrafael vallbona i periodista. Autor de més de cinquanta llibres de tota mena entre novel·les, no ficció, poemaris i llibres de viatges; alguns dels quals han estat traduïts, i altres han estat premiats amb l’Amat Piniella i el Néstor Luján de novel·la històrica, l’Ernest Udina de periodisme, el Columna jove i el Ramon Muntaner de novel·la juvenil, el Ferran Canyameres de novel·la negra, el Cadaqués a Rosa Leveroni o els Jocs Florals de Barcelona de poesia, entre d’altres.

Col·laborador habitual a premsa, ràdio i televisió, és també professor a la Facultat de Comunicació Blanquerna. Viu al Maresme.

Fins ara Rafael Vallbona havia aparegut en aquest bloc per llibres i presentacions relacionades amb el Racó Ciclista de la Biblioteca. Ara tenim l’oportunitat de conèixer aquesta novel·la, una més de les quaranta obres d’aquest autor que trobareu a la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú.

 

logo departament cultura

 

Amb el suport del Departament de Cultura

 

 

No hi ha comentaris

Fuego persa

portadaAvui us presentem Fuego persa, l’apassionant història de les Guerres Mèdiques que van canviar la història d’Occident, explicades en una obra de divulgació, un assaig lleuger més que no pas una obra acadèmica.

A principis del segle V a. C., Occident va estar a punt de desaparèixer. La major màquina de guerra que la història havia conegut fins a la data, el poderós Imperi persa, es va fixar en les petites ciutats gregues per continuar la seva expansió militar. Si els perses triomfaven, acabarien amb la democràcia, la filosofia i la ciència grega, i amb això arrencarien d’arrel la civilització occidental de la faç de la terra. Enfront d’ells, només un grapat d’hoplitas, inferiors en nombre i enfrontats per les enemistats locals entre Atenes i Esparta. L’emperador Darío estava segur de la victòria: continuaria la tasca del gran Ciro i el seu imperi dominaria tot Europa. Després de tot, l’Imperi persa mai havia estat derrotat, i no serien aquells occidentals rebels i primitius els primers a fer-ho … o sí?

L’obra fa un repàs de la formació i consolidació del poder dels Medes i els Perses, com es va edificar i com es va mantenir l’anomenat Imperi Persa. I és que és aquest Imperi el que marca les pautes del llibre i no a l’inrevés: No tenim una història de Grècia a la que aviat irrompen els invasors perses. Tenim un Imperi Persa que es troba amb una delegació d’Esparta portant unes exigències que van fer riure al Rei de Reis, i com una altra ciutat grega anomenada Atenes promou la rebel·lió a les costes d’Àsia Menor.

hoplitaI arribats a aquest punt, l’autor ens trasllada a Grècia, amb tot el material preparat per, després posar-nos al dia en els antecedents grecs, narrar el gran conflicte: la visió global de la guerra, amb les seves causes i efectes que es poden veure des de múltiples angles.
A més, un ampli ús de les fonts clàssiques, que esquitxen tota l’obra, i la investigació sobre el terreny de l’autor durant els seus viatges per Grècia ens permet sentir-nos com si ens estiguéssim jugant la pell en Platea o Salamina.
I això que les batalles no són un exercici d’èpica sinó més aviat d’història militar clàssica, amb raonaments allà on les fonts no s’aclareixen o tenen punts foscos, com són els tripijocs a dues bandes de Temístocles durant la Batalla de Salamina o la caòtica batalla de Platea.
Veiem desfilar per les seves pàgines a desenes de personatges com Arístides el Just, Milcíades, Jerjes, Leònides, Darío, Èsquil, Mardoni, Pausanias i molts altres, i arribarem gairebé a saber com pensaven llegint unes poques pàgines sobre ells. La descripció d’aquests personatges i dels fets esdevinguts durant les disputes entre grecs i perses ens donen una excel·lent composició històrica d’una de les tom-hollandèpoques més decisives de la història antiga d’Europa.

Tom Holland, nascut en 1968, és un escriptor britànic d’obres literàries i acadèmiques sobre temes com el vampirisme i la història. Va néixer a prop d’Oxford i es va educar a prop de Salisbury, Regne Unit. Es va titular a Anglès i Llatí al Queen’s College de Cambridge, i poc després va estudiar a la Universitat d’Oxford, realitzant un treball sobre Lord Byron abans d’interrompre els seus estudis de postgrau i traslladar-se a Londres. Ha adaptat a clàssics com Heròdot, Homer, Tucídides i Virgili per al canal radiofònic 4 de la BBC. Les seves novel·les tenen elements supernaturals i de terror, i estan ambientades en el passat històric. També és l’autor de tres obres històriques que han rebut bones crítiques: Rubicón: Els últims anys de la República romana, Foc persa i Mil·lenni. Actualment viu a Londres amb la seva dona, les seves dues filles i el gat.

logo departament cultura
Amb el suport del Departament de Cultura

 

 

No hi ha comentaris

‘Súper sorda’ de Cece Bell

thumbMaeva Young continua amb la seva línia de novel·les gràfiques adreçades a joves entre 12 i 16 anys amb Super sorda de l’autora i il·lustradora nord-americana Cece Bell.

El còmic és autobiogràfic i l’autora ens explica com va ser adaptar-se a una nova condició, la sordesa quan la Cece va perdre l’oïda als 4 anys a causa d’una meningitis.

Al llarg de les pàgines del còmic veiem com la Cece s’ha d’adaptar a la seva nova vida. Ha de portar un audiòfon i anar a una escola especial per sords on, a banda d’escriptura o matemàtiques, l’ensenyaran a llegir els llavis per poder comprendre millor a la gent quan parla.

Però quan ja s’està adaptant a la seva nova situació, la seva família canvia de casa i de ciutat!

I ara toca adaptar-se a una nova escola, amb nous professors i companys i tot això ho ha de fer acompanyada pel Phonic Ear, un audiòfon enorme i súper potent que ha de fer servir durant les classes i que porta amagat sota la samarreta perquè li fa vergonya.

mugcecebell_youngAmb el Phonic Ear no només escolta als professors quan donen la lliçó sinó que els pot sentir quan estan a la sala de mestres, mentre mengen o fins i tot, quan van al lavabo! D’aquesta manera la Cece farà servir l’aparell per convertir-se en una súper heroïna amb súper-oïda i passa de tenir una discapacitat a tenir un súper poder.

Però sorda o amb súper oïda, la Cece es continua veient diferent dels seus companys i això la fa sentir-se molt sola i passa les estones mortes mirant la televisió, malgrat que no pot entendre bé el que diuen fins que…descobreix els subtítols!

A poc a poc va fent amics, la Laura, que és massa dominant i que s’apropa a ella perquè diu que és rara; la Ginny, amb la qual comparteix gustos i aficions però que li parla molt alt i molt a poc a poc o la Bonnie, que li parla amb signes tot i que a ella no li agrada que ho facin perquè vol passar desapercebuda.

De mica en mica la Cece va esquivant tots aquests obstacles i aconseguirà fer servir el seu ‘súper poder’ per obtenir el que més desitja, amics de veritat que l’aprecien per ella mateixa.

La Cece Bell va començar a explicar les seves històries a un blog i després de llegir les novel·les gràfiques de Raina Telgemeier, Sonrie i Hermanas, també publicades per Maeva Young, va decidir que era el millor format per expressar el que volia, doncs les bafarades li permetien posar el que escoltava, o no, el personatge i de quina manera.

descarga

La Cece s’ha representat al còmic com un conill. Aquesta metàfora visual li permetia expressar perfectament com se sentia: tenir unes enormes orelles que no funcionen i portar uns aparells que cridaven molt l’atenció, quan ella no volia destacar.

Amb aquesta novel·la gràfica, la Cece Bell va aconseguir el Premi Newbery, el Premi ALSA/YALSA a la millor novel·la gràfica i el Premi Eisner de còmic al millor àlbum per nois i noies entre 8 i 12 anys.

Us deixem amb un vídeo de l’autora explicant la seva història.

No hi ha comentaris

Moros i catalans. La història menys coneguda dels sarraïns a Catalunya

portadaEls musulmans van arribar a principis del segle VIII als territoris que avui configuren Catalunya i van estendre el seu govern fins a les ciutats de Narbona, Carcassona i Tolosa de Llenguadoc. En alguns d’aquests territoris el domini andalusí va durar més de quatre-cents anys, i la presència de la religió musulmana es va allargar fins al segle XVII. El llibre que us presentem avui, Moros i catalans. La història menys coneguda dels sarraïns a Catalunya, repassa la invasió islàmica i la progressiva recuperació cristiana, com van conviure aquí les diferents societats, què pensaven els moros dels cristians («No veuràs ningú més brut que ells»), com es van expulsar els moriscos…

Aquest llibre busca oferir un relat viu i ple d’anècdotes sobre la presència dels musulmans a la Catalunya medieval. Amb una prosa amena i de fàcil lectura, l’autora, Dolors Bramon, ens proposa un viatge de gairebé vuit segles que resseguirà la petjada que han deixat els sarraïns a casa nostra, des de que van arribar com una exhalació al S.VIII, fins als últims reductes que van conservar la religió islàmica al S.XVII.

La llarga presència d’aquests catalans de religió islàmica al Principat permet a Bramon descobrir-nos un reguitzell d’històries curioses que van des dels seus costums més quotidians fins als seus conflictes amb els cristians. Tot plegat, són testimonis que, com anirem veient al llegir el llibre, han acabat configurant la nostra història.Dolors Bramon

Dolors Bramon i Plana  és nascuda a Banyoles el 1943, doctora en filologia semítica i en història medieval i professora emèrita d’estudis àrabs i islàmics de la Universitat de Barcelona. És membre emèrita de l’Institut d’Estudis Catalans i professora de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona. Treballa en els camps de les minories religioses i del passat islàmic de les terres catalanoparlants des del punt de vista històric i filològic.

 

De totes les obres que ha escrit, a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu aquestes: L’Islam avui: alguns aspectes controvertits; Moros, jueus i cristians en terra catalana: memòria del nostre passat; Obertura a l’islam, i Ser dona i musulmana.

logo departament cultura

Amb el suport del Departament de Cultura

 

 

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »