Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per la categoria: NOVETATS

Roma explicada als joves (i als no tan joves)

portadaAvui us presentem un llibre, Roma explicada als joves (i als no tan joves), que vol ser una introducció a la història de Roma per a lectors de totes les edats.

La idea d’aquest llibre neix quan l’editor demana a l’autor, el catedràtic d’Arqueologia Clàssica a Tarragona Joaquín Ruiz de Arbulo, d’escriure un llibre per explicar la història de Roma als joves. Amb aquest encàrrec, va plantejar a uns alumnes d’ESO que formulessin un seguit de qüestions que demanarien, si en tinguessin l’oportunitat, als joves romans de la seva edat. Evidentment, moltes de les preguntes feien referència al sexe, a l’amor i a les drogues. Altres eren sobre higiene corporal, maquillatge i depilació, o fins i tot sobre si els romans menjaven pizzes (la contesta és no, però sí coses semblants). Tot i això, també n’hi havia de molts altres temes que no solament tenien interès, sinó que, a més a més, corresponien a temes que no són tractats per a res en els plans d’estudi de l’ensenyament obligatori (i, en molts casos, tampoc a la universitat). Per tant, va assumir el repte de preparar les respostes, fent-ho d’una manera que fos fàcilment entenedora per a qualsevol lector que tingués curiositat per conèixer allò que actualment sabem sobre la forma de vida de les persones que van viure ara fa uns dos mil·lennis.

L’esquema del llibre és ben simple: comença amb un resum de la història de Roma i tot seguir agrupa les preguntes en un seguit de grans àrees temàtiques: la religió romana, el tractament dels morts, l’organització social, les professions, l’economia i el sistema monetari, l’exèrcit, les comunicacions, la mineria, la vida a les ciutats i a pagès, què es podia trobar a les botigues, l’aigua i els banys, els espectacles i la forma de viure el temps lliure. Dins de cadascun d’aquests apartats trobarem una relació de preguntes amb les seves respostes que, a poc a poc, fan de fil argumental per explicar-nos el món romà.Ruiz-de-Arbulo

Convé, finalment, destacar l’esforç que ha fet l’autor per a donar les explicacions amb un to planer i ben proper, gairebé com si el tinguéssim al davant i converséssim agradablement sobre el món romà. I així, a poc a poc, ens convencen que, efectivament, encara avui tots els camins porten a Roma.

Joaquín Ruiz de Arbulo és catedràtic d’Arqueologia Clàssica a la Universitat Rovira i Virgili (URV) des de l’any 2010 i investigador de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC). Ha estat durant vint anys professor d’Arqueologia a la Universitat de Lleida i ha impartit seminaris d’investigació a les Universitats de Niça i d’Hamburg. Actualment és director del doctorat interuniversitari en Arqueologia Clàssica (impulsat per la URV, l’ICAC i la Universitat Autònoma de Barcelona) i s’ha especialitzat en l’estudi de l’urbanisme i l’arquitectura romana des dels vessants arqueològic, econòmic i social, així com en l’arqueologia dels santuaris en el món antic. És expert en arqueologia urbana i ha investigat en profunditat les ciutats romanes d’Empúries i de Tarragona. Ha treballat també en projectes d’investigació a Roma, Ostia Antica i Pompeia.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu més bibliografia sobre la història de Roma o sobre la civilització romana.

No hi ha comentaris

Pascual Maragall. Pensament i acció

???????????????????????????????
Pasqual Maragall i Mira ha tingut una presència activa en la vida política a Barcelona, Catalunya i a Espanya durant més de quaranta anys. Aquesta irradiació l’ha projectat com una de les figures catalanes contemporànies de rellevància internacional. Conegudes com són algunes de les seves actuacions i manifestacions públiques, fins ara no comptem encara amb una valoració prou completa que ens permeti copsar la seva figura en totes les seves dimensions.

Amb la voluntat de donar a conèixer la riquesa del seu pensament i del seu projecte, el llibre que us presentem avui com a novetat, Pascual Maragall. Pensament i acció, aborda una sèrie d’eixos decisius en la seva trajectòria: l’acció política com a eina de canvi social; la ciutat i el territori com a espai d’intervenció pública; la visió d’una Catalunya projectada cap a Espanya i Europa; les polítiques de govern com a producte d’una obra de conjunt; i els Jocs Olímpics del 1992 com a paràbola d’una experiència pública reeixida. Aquesta revisió de l’obra i les reflexions de Maragall ens revela la vigència de les seves idees i intuïcions i, sobretot, la continuïtat de les seves preocupacions principals, tant en l’escenari polític més proper com a escala global.

Pasqual Maragall, Pensament i Acció- Acto completo from RBA on Vimeo.

Els autors de l’obra, que han treballat amb Maragall en alguna de les seves etapes polítiques, són Jaume Badia, Jaume Bellmunt, Quim Brugué, Joan Fuster i Oriol Nel·lo. L’obra ha estat coordinada per Jaume Claret Miranda.

Es tracta d’un llibre que, tot i que afirma evitar “temptacions hagiogràfiques, lectures teleològiques i aproximacions maniquees”, no amaga l’admiració que genera Maragall entre els portadaautors. I defensa “la pertinència de recuperar el pensament i l’obra política d’algú tan compromès amb la civilitat com Pasqual Maragall”. De fet, els autors de l’obra van ser estrets col·laboradors de l’exalcalde i expresident de la Generalitat, i en reivindicar la tasca de Maragall, també estan reivindicant la pròpia.

El llibre s’estructura en 5 capìtols. Joan Fuster-Sobrepera, a “La política és la gent” aborda la vida política de Maragall, sobretot des del seu punt de vista de la seva activitat partidista i institucional. El geògraf Oriol Nel·lo, a “La ciutat de Pasqual Maragall”, planteja les relacions de Maragall amb el seu projecte urbà per Barcelona. Quim Brugué, a “Polítiques públiques i ciutadania”, s’enfronta a la faceta de Maragall com a gestor de la cosa pública, especialment en el seu període com a president de la Generalitat. Jaume Bellmunt analitza el que anomena “L’acció catalana”, els vincles de la trajectòria de Pasqual Maragall amb el catalanisme, però també les seves relacions amb Espanya, amb Europa i amb el món. Per acabar, Jaume Badia fa un petit epíleg sobre la Barcelona Olímpica de Maragall, potser el moment estel·lar de la seva carrera, en què va gaudir d’una “treva” en què va poder treballar amb una certa sintonia amb Convergència i Unió i amb el PSOE.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu més obres que parlen de Pasqual Maragall i el seu llegat.

No hi ha comentaris

Grandes etapas y clásicas: 25 hitos que han marcado la historia del ciclismo

portadaAvui, dins el Racó Ciclista de la Biblioteca us presentem el llibre Grandes etapas y clásicas: 25 hitos que han marcado la historia del ciclismo, de Peter Cossins, amb tot el que cal saber sobre les etapes i clàssiques més emblemàtiques del ciclisme europeu.

Aquest és un llibre del veterà periodista especialitzat en aquest esport Peter Cossins i que pretén ser la “guia definitiva per traçar la volta ciclista perfecta“, el llibre va dirigit als amants de la bicicleta de tots els nivells, des d’experts competidors federats fins a simples aficionats i entusiastes.

Reuneix per primera vegada en un espectacular volum il·lustrat les etapes i clàssiques més emblemàtiques del ciclisme europeu. Peter Cossins ha aconseguit crear una guia essencial, pràctica i atractiva per recórrer amb bicicleta les etapes mítiques d’Europa. Amb detallades descripcions de les rutes, mapes i perfils de les etapa.

Cossins proposa un itinerari en el qual no falta res (des de les planes de Bèlgica fins a les marejadores altures dels Alps) i que incorpora recorreguts tant de proves d’un dia i de les clàssiques – els “Monuments” i les clàssiques de primavera – com de les grans voltes per etapes.

Comença pels ondulades turons del nord d’Anglaterra i es trasllada després al continent perquè serpentegem i anem botant per terrenys poc elevats dels Països Baixos, per la zona costanera del Bàltic i per l’alta muntanya de l’Europa central, des d’on descendeix després cap a la Mediterrània per, finalment, després de creuar els Pirineus, acabar en un alt amb àmplies vistes sobre el centre d’Espanya.

Amb detallades descripcions de les rutes, mapes i perfils de les etapes, aquesta és una guia tan atractiva com pràctica, ideal per planificar el nostre particular Tour d’Europa. Les seves sensacionals fotografies animen el lector a aixecar-se de la butaca i iniciar la seva aventura. Cada etapa està comentada amb completes descripcions que expliquen per què mereix estar inclosa en aquesta selecta ronda: per les seves majestuosos paisatges, perquè porta l’empremta de les heroiques gestes de llegendaris ciclistes, o pel particular esforç que comporta i l’eufòria que se sent en completar-la.Peter Cossins

Peter Cossins explica en la introducció: “Potser les coneguin com a proves cicloturistes, cicloesportives, de gran fons o qualsevol marxa ciclista per aficionats com les que tant han proliferat i s’han popularitzat en aquests últims anys, gràcies sobretot a l’interès i l’èxit collit pel Tour des de 1993. En l’actualitat, la pràctica totalitat de les curses del calendari internacional tenen programada algun tipus de marxa paral·lela que brinda als corredors aficionats (i m’incloc entre ells) l’oportunitat de rodar per les carreteres que recorren aquest any els professionals“.

Peter Cossins, periodista i escriptor, des de 1993 no ha parat d’escriure sobre ciclisme. Ha cobert més d’una dotzena d’edicions del Tour de França i ha treballat per a la revista Procycling com a director i col·laborador. És autor o coautor de nombrosos llibres sobre el món de les dues rodes, com la biografia del guanyador del Tour de 1987 Stephen Roche, The Monuments, la història de les cinc clàssiques d’un dia més importants del ciclisme, i Two Days in Yorkshire, una crònica dels secrets de la Gran Sortida del Tour de 2014 per terres d’aquest comtat anglès.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu més obres que parlen de ciclisme.

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – Juny

SelNovetats

Aquesta és la selecció de novetats, corresponent al mes de juny que inclou, com sempre, documents dels diferents fons de la Biblioteca: adults i infantil, música, cinema i còmics.

portades1

Entre les novetats per adults trobareu el llibre Internet no és la resposta, d’Andrew Keen. Quan sembla que totes les respostes les tingui el senyor Google, Andrew Keen posa damunt la taula els perills d’internet i tracta temes com la falta de privacitat i el gran poder de les dades que en aquest moment estan fora de control.

Pel que fa a la literatura us recomanem On es desborda el sol, de Pere Tàpias. Darrer llibre publicat pel polifacètic cantautor i gastrònom vilanoví. El llibre recull una quarantena de poemes, que ens endinsaran en el món íntim de Tàpias. Una sorpresa (delicadesa) literària, una confluència dels sentits com a forma de vida i els coneixements.

A la secció infantil us presentem Bru Artiac. Operació Cul de la lleona, d’Enric Gomà. El Grumoll, el Bru i la seva família viuen a Barcelona, fins que un dia el pare els diu que marxaran a viure a Girona. El Bru i la seva germana posen el crit al cel. Girona? No hi volen pas anar! El Bru comença en una nova escola i ha de fer nous amics. Tot va més o menys bé fins que un dia, visita el Tapís de la Creació.

portades2

De les novetats de còmics us destaquem Jamás tendré 20 años, de Jaime Martín. Es van conèixer l’any 1936, durant el caos de la Guerra Civil espanyola: Isabel és costurera, Jaime és artiller a l’exèrcit republicà. S’estimen. Lluiten. Escapen de la mort. No obstant això, quan cau la República, en Jaime i l’Isabel estan al costat perdedor i, de vegades, és més difícil sobreviure en la pau que en la guerra.

Pel que fa a la música us proposem escoltar I see you, del grup The XX. Amb el tercer àlbum d’estudi, la banda britànica deixa enrere la foscor, l’ansietat i el dolor i ens presenta unes composicions lluminoses i alegres plenes de ritme i de vida. Cançons enregistrades entre Nova York, Reykjavík, Los Angeles o Londres, i produïdes per Jamie XX al costat de l’habitual Rodaidh McDonald.

Per últim, a la secció de cinema us presentem El hijo de Saúl, de László Nemes. El 1944, a Auschwitz, un presoner jueu membre dels ‘Sonderkommando’ –encarregats de cremar els cadàvers dels presoners gasejats i netejar les cambres de gas-, troba certa supervivència moral tractant de salvar dels forns el cos d’un nen que pren com el seu fill. Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa.

Aquí us podeu descarregar el full amb les novetats del mes de

No hi ha comentaris

La noia del creuer

La-noia-del-creuerDijous Maria Rosa Nogué i Almirall presentarà la seva darrera novel·la juvenil, La Noia del creuer, a la botiga Llorens Llibres de la ciutat.

L’Andrea, una noia de Sitges, estudiant de segon de Batxillerat, ens explica el viatge de l’estiu: un creuer a Itàlia amb el seu pare, separat, la seva nova parella i el seu germà petit. A bord, l’Andrea viu noves experiències, descobreix llocs interessants i coneix el capità del vaixell. Però mentre es banya a la piscina, balla a la Discoteca Oxygen i visita el Bar de Gel, descobreix que alguns dels seus nous amics, cambrers i periodistes, preparen un boicot per protestar contra les males condicions laborals de la tripulació. Accepta d’ajudar-los. Mentrestant, com li ha recomanat la seva mare, visita el David de Miquel Àngel, a Florència, el Colosseu, a Roma i les ruïnes de Pompeia. Sortint de Nàpols, l’Andrea es veu immersa en un naufragi ple de situacions que mai no s’hauria pogut imaginar. ??????????

Maria Rosa Nogué i Almirall (Còrdova, 1965) viu a Vilanova i la Geltrú, on col·labora amb el Diari de Vilanova i amb la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat.

Des de petita va voler ser professora i escriptora; el seu món són els  llibres, la música i els viatges. És llicenciada en Filologia Catalana i té el Grau Professional de Piano. Va començar fent classes de català per a adults, ha estat professora d’Ensenyament Secundari en diferents instituts i actualment és professora a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès.

Sense títol

Ha publicat contes infantils (El secret d’en Bec Llarg, 2015), novel·la juvenil (La noia del descapotable, 2009) i novel·la per a adults (La casa dels cants, 2010). La noia del creuer és la seva darrera novel·la juvenil.

No hi ha comentaris

Wonder Woman

Gal-Gadot-Wonder-Woman-PosterAquesta cap de setmana s’estrena als cinemes la primera pel·lícula Wondar Woman. Es tracta de la primera pel·lícula de superherois protagonitzada per una dona i, a més a més, està dirigida per una altra, la realitzadora Patty Jenkins.

Wonder Woman és una superheroïna fictícia creada pel psicòleg nord-americà William Moulton Marston per a l’editorial DC Comics.

Marston creia fervorosament en la superioritat de les dones. Va realitzar diversos experiments a la universitat investigant/explorant la diferència entre gèneres. Una de les conclusions a les quals va arribar va ser que les dones tenien una major capacitat d’estimar, i que si el món estigués governat per elles, seria un lloc millor.

La seva esposa, la també psicòloga Elisabeth Holloway Marston, va ser crucial en la creació del personatge. “Per què no escrius una història sobre una superheroïna?”, li va dir.

Coneguda sufragista de l’època, l’esposa de Marston va ser una excel·lent font d’inspiració per escriure sobre una dona forta i amb caràcter, la qual cosa, unit al fet que el primer artista a dibuixar a Wonder Woman, Harry G. Peter, dibuixava historietes per a les sufragistes a principis del segle XX, va contribuir a crear un personatge únic.

Es dóna l’anècdota que el matrimoni Marston va col·laborar en la invenció del primer detector de mentides; molta gent apunta que això podria haver estat determinant per a la creació del mític “Llaç de la Veritat” de Wonder Woman.

marston-family

El personatge és una princesa guerrera de les amazones (inspirada en les amazones de la mitologia grega) i és coneguda a la seva terra natal com la princesa Diana de Themyscira. Quan està fora de la seva terra, utilitza un alter-ego, una identitat secreta, Diana Prince.

Està dotada d’una àmplia gamma de poders sobrehumans i habilitats de combat de batalla superiors, gràcies als dons obtinguts dels déus i el seu ampli entrenament. Ella posseeix un gran arsenal d’armes, incloent-hi entre les principals el llaç de la veritat, un parell de braçalets màgics indestructibles i la seva tiara, que serveix com a arma.

SensationComicsEl personatge va aparèixer per primera vegada a la revista d’historietes All Star Comics número 8 (desembre de 1941) i amb el seu alter-ego en el Sensation Comics #1 (gener de 1942), per tant el passat desembre va celebrar el seu 75è aniversari.

La figura de Wonder Woman és considerada com la superheroïna feminista definitiva. En l’època de la seva creació, la idea que una dona fos forta, intel·ligent i atractiva alhora no era més que una aspiració impossible.

Als anys quaranta, hi havia molt pocs personatges femenins en els còmics. Wonder Woman era l’únic personatge principal femení que a més tenia sèrie pròpia. Sèrie que, per cert, va gaudir d’un èxit immediat i venia milions d’exemplars cada mes.

La diferència fonamental entre Wonder Woman i altres herois radica en com s’enfronta als conflictes. Per a ella, la violència mai és la primera opció, sinó que dues de les seves armes més característiques són la seva intel·ligència i la seva assertivitat.

Si bé és una obvietat afirmar que els còmics, així com els seus protagonistes, són un reflex de l’època en la qual s’escriuen, en el cas de Wonder Woman, el seu canvi i el seu creixement al llarg de les dècades és molt evident. Si voleu saber més de la seva evolució podeu consultar aquest magnífic dossier preparat per l’editorial ECC Comics per conmemorar el 75è aniversari del personatge: Wonder Woman

A la Comicteca podeu trobat els tres primers volums la sèrie Wonder Woman que el guionista Brian Azzarello i el dibuixant Cliff Chiang van començar a publicat amb DC Comics el 2011 i que ara edita ECC Comics al nostre país.

portada1 portada2 portada3

Us deixem amb el tràiler de la pel·lícula.

No hi ha comentaris

‘El diario de la princesa’ de Carrie Fisher

9788466661737Aquesta setmana trobareu com a novetat a l’espai de cinema El diario de la princesa’.

Quan Carrie Fisher va descobrir els diaris que havia escrit durant el rodatge de la guerra de les galàxies, la primera pel•lícula de la trilogia Star Wars, es va sorprendre al descobrir uns ingenus poemes d’amor i unes càndides reflexions que amb prou feines reconeixia.

Avui Carrie Fisher ha passat a la història com a actriu i icona pop, però el 1976 solament era una noia de dinou anys bojament enamorada del seu company a la pantalla, Harrison Ford. Fisher i Ford van tenir una aventura durant el rodatge que no ha sortit a la llum pública fins ara, quan ja s’han complert 40 anys de l’estrena de la pel·lícula que els va convertir a tots dos en icones cinematogràfiques.

La parella d’actors es va retrobar amb els seus personatges al rodatge de la setena pel·lícula de la saga galàctica.

Amb extractes dels seus quaderns manuscrits, El diario de la princesa és el record íntim i revelador d’allò que va succeir dins i fora d’un dels sets de rodatge més famosos de tots els temps.

Carrie-Fisher-mantuvo-un-romance-con-Harrison-FordPerò Fisher també reflexiona sobre la fama i l’absurd d’una vida inventada per la reialesa de Hollywood. La sinceritat de les seves paraules converteix aquest llibre en les commovedores memòries de la inoblidable princesa Leia Organa.

Carrie Fisher va morir el passat mes de desembre a Los Àngeles després de patir un atac de cor a l’avió que portava de tornada del rodatge de la vuitena part de La Guerra de les Galàxies.

La Carrie és filla del cantant Eddie Fisher i l’actriu Debbie Reynolds. Té un germà menor, l’actor Todd Fisher, i els seus avis paterns van ser immigrants jueus procedents de Rússia. Durant la seva infantesa va aparèixer en algunes pel·lícules de la seva mare fins que va debutar al cinema amb un paper a la pel·lícula Shampoo (Hal Ashby, 1975) on seduïa al personatge que interpretava Warren Beatty.

Després va venir el gran èxit de La Guerra de les Galàxies, va lluitar contra la dependència de les drogues i l’alcohol i va viure un breu matrimoni amb el cantant Paul Simon. La seva carrera cinematogràfica es va ressentir considerablement i a partir de llavors va treballar com a actriu secundària, en comèdies tals com Cuando Harry encontró a Sally… (1989), Sibling Rivalry (1990) i Soapdish (1991).

Fisher va exercir també d’escriptora, publicant en 1987 la novel3la semiautobiográfica Postales desde el filo. El 1990 el director Mike Nichols li va encarregar el guió per a l’adaptació al cinema del seu llibre, amb Meryl Streep en el paper de Carrie i Shirley MacLaine en el paper de la seva mare en una època de la seva vida.
Fisher va seguir escrivint i va publicar altres novel·les com Surrender the Pink i Delusions of Grandma.

186747_1_585d98b9eb4d9

L’any 2008 va publicar la seva autobiografia Wishful drinking. El llibre estava basat en un monòleg que ella mateixa va interpretar a Broadway i que el 2010 es va convertir en un documental emès al canal HBO.

Us deixem amb un homenatge que li van fer des de la franquícia de Star Wars.

No hi ha comentaris

El intruso, mi vida en clave de intriga

Tots ens equivoquem, però desencadenar la Tercera Guerra Mundial hauria suposat un error considerable. [...] En el transcurs de la meva vida he escapat pels pèls de la ira d’un traficant d’armes a Hamburg, he estat metrallat per un MiG durant la guerra civil nigeriana i he anat a parar a Guinea Bissau durant un sagnant cop d’Estat. Em va aturar la Stasi, em van complimentar els israelians, l’IRA va precipitar un trasllat sobtat d’Irlanda a Anglaterra, al que també va contribuir una atractiva agent de la policia secreta txeca (bé, la seva intervenció va ser una mica més íntima). I això només per començar. Tot això ho vaig veure des de dins. Però, tot i així, sempre em vaig sentir com un intrús. Frederick Forsyth

portadaAl llibre que us presentem avui, El intruso, mi vida en clave de intriga, el mestre del suspens internacional Frederick Forsyth, descriu la història més fascinant de totes les que ha escrit: la seva. Emocionant, com les seves novel·les, l’autobiografia de Forsyth és una mirada sincera a una vida plena de riques experiències que han estat en moltes ocasions font d’inspiració per als seus aclamats thrillers, tots ells best-sellers internacionals.

Primer va ser pilot, després periodista, però Frederick Forsyth es va decantar finalment per la ficció i ha arribat a ser un dels escriptors de thriller més lloats del nostre temps. Frederick Forsyth és un dels mestres i pioners del thrillers de política ficció internacional, que es van convertir en una lectura addictiva per a diverses generacions.A Odessa ens va submergir en una laberíntica trama per ajudar a escapar i iniciar una nova vida fora d’Europa a criminals nazis. A Els gossos de la guerra ens va portar fins al món dels mercenaris contractats en l’opulenta Europa per intervenir en les devastadores guerres de països africans. Chacal, potser el seu llibre més rodó, ens mostrava amb precisió mil·limètrica com un assassí professional prepara un atemptat contra el president francès De Gaulle burlant tots els sistemes de seguretat: inoblidable l’escena en què burla el setge policial a la zona protegida camuflant el fusell de precisió en el tub buit d’una crossa amb la que es fa passar per minusvàlid.

Aquí ens relata la seva vida, fascinant, apassionant … Una mirada personal a una vida tan exòtica que sembla irreal. És expilot de la RAF i periodista d’investigació, va modernitzar el gènere del thriller quan va publicar Chacal, una novel·la que combina a la perfecció la documentació periodística amb un estil narratiu àgil i ràpid. Un periodista mai hauria unir-se a la classe dirigent, per temptadors que siguin els afalacs. El nostre treball consisteix a demanar comptes al poder, no en associar-nos amb ell. En un món cada vegada més obsessionat amb els déus del poder, els diners i la fama, el periodista i l’escriptor han de guardar distància, com un ocell en una barana, observar el món, fixar-se, sondejar, a la gent, comentar coses però mai sumar-s’hi. En resum, s’han de convertir en intrusos.

Frederick Forsyth (Kent, Anglaterra, ?????????????????1938) és un escriptor supervendes especialitzat en el thriller. Ha treballat de periodista, pilot i comentarista a part de la seva tasca com a autor. Els seus llibres destaquen per l’estil senzill, la trama àgil i l’abundant documentació tècnica i històrica, que aporta versemblant a les seves històries. Predominen els personatges lligats al crim, la política, l’espionatge i els moviments de les grans corporacions, usualment mostrant els costats més foscos del capitalisme. Es defineix com a euroescèptic.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu més obres de Frederick Forsyth.

No hi ha comentaris

Cocina esencial sin gluten

portadaAvui us presentem un llibre pràctic de nutrició i receptes sense gluten, que ofereix tant propostes sofisticades com plats per al dia a dia, amb estratègies alternatives per crear plats sense gluten i sense perdre la textura ni el gust. Cocina esencial sin gluten, de Phil Vickery’s.

Encara que estigui diagnosticat d’intolerància al gluten, pot seguir gaudint del menjar, com ho demostren les 175 delicioses receptes que hi apareixen. Entre les aquestes s’inclouen pizzes, pastissos, pasta, pancakes, gofres, creps, pans, galetes, … De fet, qualsevol cosa que ja pensava que no podria tornar a menjar, com panets de llavors, brioixos, quiche de porros i gruyère, fideus thai senzills, llaços amb pernil, pèsols, alfàbrega i parmesà, pastís de mousse de xocolata, bunyols de ricota, pancakes esponjoses amb peres, ametlles i taronja o galetes amb nous de pecán farcides de crema de xarop d’auró.

La nutricionista Gemma Bes, que ha dissenyat i elaborat els plats, ofereix en aquest llibre diversos consells i solucions per tractar la celiaquia sense que el canvi d’hàbits alimentarisf1 alteri completament la nostra forma de vida. Bes també incideix en temes com la detecció de la malaltia, el diagnòstic, els nous hàbits i l’ajuda psicològica per afrontar un canvi d’alimentació tan radical. A més analitza la importància, a nivell general, de cuidar el nostre intestí (entès com a segon cervell).

El llibre inclou menús setmanals de fàcil elaboració per incorporar a la nostra rutina, llistes de la compra per a celíacs amb què estalviar temps i diners, suculentes receptes elaborades per Tomeu Caldentey (xef guardonat amb una estrella Michelin) per cuinar plats tan saludables com imaginatius, i fins i tot un apartat sobre begudes, postres, sucs i pa, un aliment aparentment prohibit per als celíacs.

El gluten és una proteïna que es troba als cereals blat, ordi, sègol, civada, espelta, kamut® i triticale. La celiaquia és un trastorn sistèmic de base autoimmune de caràcter permanent en individus genèticament predisposats, induït per la ingesta de gluten que provoca una atròfia de les vellositats de l’intestí prim que afecta la capacitat d’absorbir els nutrients dels aliments

Es pot manifestar a qualsevol edat i pot presentar símptomes o no. No existeix un símptoma característic, el que dificulta molt el seu diagnòstic. Hi ha persones que pateixen pèrdua de pes, en alguns nens es pot donar retard en el creixement, també pot produir vòmits, diarrees, distensió abdominal, anèmia ferropènica, alteracions del caràcter, infertilitat…

Sense títol
Alguns celíacs només presenten un d’aquests símptomes, altres, els que denominem asimptomàtics, no arriben a presentar cap d’aquests, encara que la ingesta de gluten també els afecta danyant l’aparell digestiu.

Si us interessa el tema, a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu més obres que parlen de dietes sense gluten.

No hi ha comentaris

‘De tripas y corazón’ de Pozla

Portada_DeTripasYCorazonAquesta setmana a la còmicteca de la Biblioteca trobareu una novetat molt especial, una obra autobiogràfica d’un autor francès que tracta un tema molt delicat i desconegut.

Des de molt petit, Pozla ho passava malament: fortíssims dolors de panxa, diarrees contínues, malestar general… Una infinitat de símptomes i molèsties que li van fer vagar de metge en metge durant anys sense donar amb el diagnòstic correcte.

Després de ser hospitalitzat d’urgència en 2011 amb 29 anys, descobreixen que sofreix la malaltia de Crohn i ha de sotmetre’s a una delicada operació quirúrgica.

En aquest moment recorre al dibuix com analgèsic i com a mitjà per canalitzar les seves profundes emocions, plasmant aquest viatge en un quadern en blanc.

Aquestes il·lustracions formen part de la novel·la gràfica que us presentem, De tripas y corazón, una obra en la qual Pozla decideix explicar-nos-ho tot, per donar a conèixer una patologia de la qual no s’atreveix a parlar ningú i donar testimoniatge d’un quotidià desesperançador, del que avui pot parlar amb tranquil·litat.

Si la temàtica és crua, el discurs és sempre divertit, el to despreocupat i és fàcil empatitzar amb aquest personatge prim i amb ulleres grosses. L’obra es tanca amb alguns trucs d’alimentació molt útils en una societat cada vegada més afectada per les al·lèrgies alimentàries.

AVT_Pozla_5217Pozla és el pseudònim de Rémi Zaarour (1982, Amiens), un artista que ve del Street Art i de la pintura. Ha participat en nombroses exposicions i compta amb diverses col·laboracions de gran renom (Alexone, Moke, revista Hey !…).

És també autor de còmic des de la publicació de Monkey Business (dos volums amb Ankama Editions). Format a la famosa escola d’animació dels Gobelins de París, és també director, animador (Lascars, El gat del rabí, Ernest i Célestine) i dissenyador.

Amb De Tripas y corazón va guanyar el Premi Especial del Jurat del passat Festival Internacional de Còmics d’Angoulême.

El còmic ha estat editat a Espanya per l’editorial madrilenya Dibbuks. El passat mes de març la llibreria Malpaso va organitzar una exposició d’originals de l’autor i la presentació del còmic.

Des de la còmicteca de la Cardona vam enviar una corresponsal que va poder entrevistar l’autor.

Entrevista a Pozla

1. Realment ningú va sospitar de que es podia tractar de la malaltia de crohn fins arribar als 30 anys? Si vas estar simptomàtic des dels 18 em sembla increïble… i trist.

Detectar la malaltia i fer un diagnòstic és força difícil en la malaltia de Crohn. En efecte, han calgut 10 anys d’anar amunt i avall perquè se’m diagnostiqui finalment aquesta malaltia. Jo penso que, en gran part, això és degut a que els metges no van escoltar els meus símptomes ni els meus dolors i m’havien posat a la casella “psicosomàtica”. Una casella que utilitzen fàcilment quan els pacients no encaixen en cap altra.

2. El resultat del teu periple es veu reflectit en una una novel.la gràfica que no només commou i ens arrenca molts somriures sinó que també sensibilitza sobre la malaltia de crohn i sobre un tema tabú com el de la caca. Creu que en aquest sentit s’ha avançat o encara queda camí per recórrer?

Jo penso que la malaltia fa por a la societat, tots som futurs malalts potencials i, en el fons, es tracta de la por a la mort. És, per tant, un tema que és preferible deixar ben lluny de nosaltres, un tema al qual és dur de plantar-hi cara. Tanmateix, tots coneixem algú proper o dins el nostre cercle d’amistats que pateix una malaltia crònica, un càncer, o una altra…

A més, a l’Occident (o a França en tot cas), cal que tot sigui net, esterilitzat, llis, com un anunci de xampú. Tot el que surt del cos s’ha de proscriure! La saliva, les burilles, la suor, els mocs, l’esperma, els pixats, la merda … Tot això ha d’amagar-se mentre que cadascun de nosaltres s’hi troba constantment. Aquesta hipocresia sobre el cos fa patir a molts de nosaltres i no sembla que hagi de canviar aviat.

IMG_4951B

3. Amb la seva experiència, quin és el balanç que fa de la medicina convencional. I de l’alternativa?

Jo penso que el problema és no combinar aquests dos tipus de medicines! La medicina occidental en particular no vol veure coses simples com l’alimentació, per exemple, fet que em sembla d’allò més absurd, particularment en una malaltia digestiva!

Penso que és aleshores que el pacient ha de prendre el control del seu tractament, informar-se, esdevenir expert en el seu àmbit i buscar el que hi ha de bo una mica per tot arreu per posar totes les possibilitats de la seva part. No cal tirar-se pedres a la teulada, la medicina occidental m’ha salvat! Ofereix tractaments químics de qualitat, però sembla essencial anar a l’origen del problema i sanejar el cos, contaminat pel nostre estil de vida industrial. D’altra banda, és aquest estil de vida el que provoca aquest tipus de malaltia? S’ha provat que el nombre de malalts és molt més ampli en els països molt industrialitzats …

4. A més a més, amb aquest treball vas guanyar un premi reconegut, l’Especial del Jurat del Festival d’Angouleme. Creus que a la teva vida ha hagut un abans i un després de guanyar aquest premi?

El que ha canviat veritablement la meva vida és fer aquest llibre! El premi no ha canviat gran cosa per ell mateix. És veritat que ha suposat una gran diferència entre l’anonimat pel qual he passat mentre he viscut tot aquest recorregut, i el reconeixement del sector del Còmic amb aquest premi. Millor encara, m’han invitat a fer conferències en l’àmbit mèdic i, particularment, en congressos sobre el dolor! És el fet de fer aquest llibre el que m’ha permès de sortir reforçat de tota aquesta merda.

IMG_4945B

5. Quines tècniques has utilitzat a “De tripas y corazón”?

He utilitzat totes les tècniques que tenia al meu voltant: retoladors, llapis de colors, tinta xinesa, aquarel•la, post its, collage… Tenia necessitat de tot aquest ventall de tècniques per expressar el ventall de sensacions que volia representar.

6. Dolor, frustració, ràbia, por, però també esperança… podríem dir que els retoladors i el teu sentit de l’humor són el teu salvavides. Creus que per “parir” algo així, tot aquest torrent emocional associat a la malaltia cal viure’l en primera persona?

No veig com hauria pogut fer aquest llibre si no hagués viscut el que explico. En primer lloc, alguns dibuixos s’han fet en viu, durant hospitalitzacions i dolors i, per tant, són el testimoni d’un moment precís. En segon lloc, per explicar aquesta història m’ha calgut anar a buscar en profunditat i trobar les sensacions físiques que he atravessat per poder-les escopir sobre el paper. Segurament és per això que algunes persones es reconeixen en aquests dibuixos, he plasmat en imatges el que molts d’ells no poden expressar. Jo disposava d’una eina fabulosa, el dibuix.

7. Per acabar: la paraula “futur” què et suggereix?

Quan estava en el més profund del meu recorregut per la malaltia, el futur estava completament tapat. No m’hauria imaginat mai viure en harmonia amb la malaltia uns quants anys després, en pau amb la meva història. Per mi, el futur és la família fent un pícnic sobre una tovallola sota un arbre en plena natura, un ukelele per un cantó i una llibreta per l’altre, una guerra de pessigolles amb els meus fills, riure entre amics, i molts projectes de llibres…

Podeu llegir la versió original en francès aquí: Entrevista Pozla en francès

Les fotografies són del també autor de còmics i il·lustrador arrelat a Barcelona Sophian Cholet.

2 comentaris

Pàgina Següent »