Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per la categoria: NOVETATS

¿Por qué a los patos no se les enfrían los pies?

Avui us presentem com a novetat un llibre de divulgació científica, ¿Por qué a los patos no se les enfrían los pies?. L’autora del llibre és Helen Czerski, i la seva traductora Ana Pedrero Verge.

portadaLa nostra llar, la Terra, és un mon caòtic, mutable i està ple d’objectes que toquem i modifiquem tots els dies, gairebé sense adonar-nos. Però són precisament aquests escenaris quotidians en què ens hem de fixar si volem saber què fa que l’engranatge de l’univers funcioni.

Com viatja l’aigua des de les arrels d’una sequoia fins a la copa? Com aconsegueixen els ànecs mantenir els peus calents quan caminen sobre gel? Per què la llet, al tirar-la al te, s’assembla tant a un remolí de núvols de tempesta? En una època de teoria de cordes, dinàmica de fluids i biofísica, pot semblar que la ciència del nostre món només és per a especialistes i acadèmics. No és així, insisteix Helen Czerski, i en aquest llibre explora els patrons i connexions que il·lustren les teories més grans en els objectes i experiències quotidianes més petites. Vinculant el que fa que els pops de popcorn arribin als vents antàrtics, les taques de cafè a les proves de sang o les ampolles de quetxup als extraterrestres a l’espai, cada fil que tires del teixit de la vida quotidiana us mostra alguna cosa nova sobre els patrons complexos del nostre món. Czerski, d’una manera propera i audaç, comparteix els seus sorprenents coneixements tot aixecant el vel de la familiaritat d’allò que és quotidià. És probable que després de llegir aquest llibre no tornem a mirar res amb els mateixos ulls.

Helen Czerski és físic, en primer lloc, però ha adquirit algunes altres etiquetes en el camí: oceanògrafa, presentadora, autora, i entusiasta de les bombolles. Va néixer i es va criar prop de Manchester al nord-oest d’Anglaterra, i va passar la seva infància jugant pels canals i al llarg de les antigues vies de ferrocarril de la primera Revolució Industrial. Les matemàtiques i la ciència (especialment la física) sempre es van sentir com si es tractés d’un enfocament a llarg termini, i va estudiar Ciències Naturals (Física) al Churchill College, Cambridge, on va optenir un doctorat en física d’explosius experimentals, motivada per l’oportunitat d’utilitzar fotografia d’alta velocitat per explorar encara més el món físic.

Després del seu doctorat, va mirar al seu voltant un altre tema que li permetria continuar construint aquest tipus d’experiment, però amb una aplicació en el món natural. Va ser quan va descobrir les bombolles i els oceans. La Institució Scripps d’Oceanografia de San Diego va ser la seva porta a aquest món, seguida d’un postdoc a la Graduate School of Oceanography de Rhode Island. I després va tornar al Regne Unit per iniciar el seu propi programa de recerca sobre la física de les bombolles oceàniques, primer a la Universitat de Southampton i després a la seva casa acadèmica actual, University College London.

Helen està especialmentHelen+Czerski entusiasmada amb la física del món quotidià i els oceans. Observar el cosmos és molt important per a la nostra consciència del nostre lloc a l’univers, però la gran majoria de les regles que fan que l’univers s’assequi es vegi al nostre voltant en la nostra vida quotidiana. Estima jugar amb el món i animar els altres a tenir confiança en la seva capacitat per explorar-la i pensar-ne també. I els oceans són el cor del motor de la Terra, el sistema d’atmosfera, roques, gel, vida i oceà que conformen el nostre sistema de suport a la vida planetària. Més enllà de la pura ciència, Helen està fascinada per la relació entre les civilitzacions humanes i els oceans, i com aquestes grans extensions de blau han format i influenciat l’estructura de la societat humana.

Ediciones Paidós va ser fundada el 1945. Amb més de dos mil títols en el catàleg actual, és una de les editorials de referència a en l’àmbit de les ciències humanes i socials. Les seves col·leccions de filosofia, política, psicologia, història, pedagogia, comunicació, cinema i divulgació científica es complementen amb unes exitoses sèries adreçades a tots els públics sobre temes d’autoajuda, guies per a pares, salut i divulgació general.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu més de 230 referències d’Editorial Paidós.

No hi ha comentaris

Manuel de cabanyes, Poemes essencials

Can Cabanyes, és una residència senyorívola molt ben conservada. L’ombra romàntica d’un dels avantpassats de la casa, el poeta Manuel de Cabanyes, vaga per les estances.” Josep Pla. Guia de Catalunya.

portadaAvui us presentem com a novetat un llibre de poemes que és la selecció i traducció que ha fet Oriol Pi de Cabanyes dels poemes del seu avantpassat, el poeta de Vilanova, que deia Víctor Balaguer, Manuel de Cabanyes, amb el seus Poemes essencials.

Una traducció per facilitar, al lector d’avui, una major comprensió dels poemes originals de Manuel de Cabanyes, editat pel Consell Comarcal del Garraf a cura d’El Cep i la Nansa Edicions. El llibre es compon de dues parts. Els Poemes, que en formen el cos principal, i una part introductòria subscrita pel traductor Oriol Pi de Cabanyes.

Traduït però sense desvirtuar-ne l´essència. Traduir és una operació literària, on el més important és servir de la millor manera possible la comunicació entre l´autor i qui rep el seu missatge. Manuel de Cabanyes va morir jove i havent escrit uns versos que testimonien fins a quin punt es va avançar manifestant-se en favor d´una poesia lliure de servituds i de convencions formals, en lluita contra la hipocresia i contra la barbàrie, contra tot esclavatge i en favor dels ideals més humans. Dos-cents anys després, ja despullat de tanta retòrica, el poeta sembla així retrobar-se amb el seu jo més autèntic…

Quant als Poemes, primer apareixen traduïts al català els Preludis de la meva lira i, a continuació, sota el títol Altres poemes,manuel s’inclouen 6 poemes sencers i 2 poemes incomplets, sense cap ordre cronològic ni temàtic. La versió catalana de Pi de Cabanyes ens delecta amb els poemes de més fama i qualitat, cisellats amb molta cura, vers per vers i aconsegueix allò que desitjava el poeta, que els versos siguin sense rima concordant, que siguin aspres i enèrgics i que siguin lliures.

Tot i que es perd una part de la sonoritat original, el traductor, per altra banda, ajuda el lector per obtenir una millor comprensió, en especial en els temes polítics com els de la repressió i la llibertat, i així el lector descobrirà que el poeta defensa la justícia en pau i llibertat.

Abans d’arribar als Poemes, però, trobem la part introductòria, que està estructurada en dos apartats: primer una Notícia biogràfica resumida que facilita la ubicació del poeta, tant en la seva època com en la seva solitud i tristesa existencial, per tal d’entendre millor el missatge dels poemes; i després, una explicació argumentada dels motius pels quals el traductor ha decidit portar a terme aquesta versió catalana, que de fet és una introducció a les característiques del llenguatge i estil del poeta, per tal de justificar les dificultats tant del text original castellà com de la mateixa traducció.

I encara cal dir que el traductor adjunta al costat dels poemes unes notes o comentaris, que ajuden a comprendre millor els referents històrics i culturals, molt allunyats del nostre present, que d’una altra manera passarien inadvertits; i encara, per acabar, afegeix una bibliografia específica sobre el poeta Cabanyes, per als qui vulguin saber-ne més.

oriol

Oriol Pi de Cabanyes i Almirall, nascut a Vilanova i la Geltrú el 1950. Va guanyar als 17 anys el primer premi de periodisme jove convocat per Serra d’Or i va publicar a vint anys el seu primer llibre, Vilanova i la Geltrú en la guerra del francès. El 1973 va guanyar el Premi Prudenci Bertrana i el de la Crítica Serra d’Or amb Oferiu flors als rebels que fracassaren. Ha escrit altres novel·les, llibres de contes, proses memorialístiques (Llibre d’hores, 1980) i de viatges (Pel bell nord glaçat, Premi Sant Joan 1995), així com llibres d’estudi (La Renaixença) i d’assaig (Repensar Catalu-nya, Premi Josep Vallverdú, 1989), i la trilogia de llibres il·lustrats Cases senyorials de Catalunya (1990), Cases modernistes de Catalunya (1992) i Castells habitats de Catalunya (1999). Ha estat professor de l’Institut de Batxillerat Manuel de Cabanyes i de les Universitats de Tarragona i Montpeller, director del Museu Victor Balaguer i el primer director de la Institució de les Lletres Catalanes.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu totes aquestes obres de Manuel de Cabanyes, i aquestes de l’Oriol Pi de Cabanyes.

No hi ha comentaris

Tardor de sèries: ‘House’

HouseAra que ja som a la tardor, una nova temporada de sèries comença a la televisió. A la Biblioteca Armand Cardona també ens afegim a aquesta estrena i cada quinze dies podreu trobar com a novetats a l’espai de cinema alguna nova sèrie.

Aquesta setmana us presentem la primera temporada de House, estrenada l’any 2004 per la cadena FOX i finalitzada en 2012. Aquesta sèrie va ser creada per David Shore i va comptar amb un total de vuit temporades.

Els productors de House van plantejar a la cadena televisiva el projecte d’una sèrie que semblava una espècie de novel·la policíaca on la malaltia era presa com un crim i els metges com a detectius que han de resoldre el misteri, i a través d’una sèrie de pistes (símptomes), han de trobar al culpable, la causa de la malaltia.

Els guionistes es va inspirar en la columna mensual mèdica anomenada ‘Diagnosi’ escrita per la doctora Lisa Sanders i publicada al New York Times. Als seus articles, la doctora Sanders presenta un conjunt atípic de símptomes i desenvolupa una recerca per donar finalment amb la malaltia que els provoca i plantejar la solució.

La sèrie gira al voltant del Dr. Gregory House, un misantrop geni de la medicina, egòlatra i de forta i marcada personalitat que dirigeix el departament de diagnòstic mèdic del fictici Hospital Universitari Princeton-Plainsboro de Nova Jersey, dirigit per la Dra. Lisa Cuddy. Té dues especialitats, una en malalties infeccioses i una altra en nefrologia.

untitled-1_4

El seu departament de diagnòstic ho conformen tres o quatre metges, a més d’ell mateix, segons la temporada. Inicialment l’equip estava integrat per Eric Foreman, Allison Cameron i Robert Chase. Ocasionalment s’agrega un dels seus pocs amics, el cap d’oncologia de l’hospital James Wilson.

Al departament de diagnòstic se li assignen casos complexos als quals House s’enfronta de forma impersonal, evitant el tracte directe amb els pacients, sempre que pugui. House considera que la gent tendeix a mentir i que aquesta actitud complica o impedeix descobrir la veritat. Per regla general, en cada capítol l’equip ha de diagnosticar un cas difícil i per a això travessa tot un procés d’investigació lògic-empíric, exposant i descartant diverses hipòtesis, a mesura que els fets es van succeint, fins a resoldre-ho.

original

House és addicte a la hidrocodona (vicodina) a causa d’un dolor crònic en la cama dreta derivat d’una necrosi muscular (causada per un aneurisma) i demostra falta de respecte per les normes, procediments i protocols establerts i escàs interès a dur a terme altres tasques mèdiques diferents de la resolució de casos complexos.

House va ser tot un èxit de crítica i públic, que la van convertir en una de les sèries més vistes de la història de la televisió i li va fer guanyar diversos premis, especialment per l’actor que donava via a House, Hugh Laurie, que va aconseguir el Premi Emmy al Millor Actor de Drama als anys 2006 i 2007.

Us deixem amb el tràiler de la primera temporada.

No hi ha comentaris

Lluís Plandiura. El gran col·leccionista

portadaAvui us presentem el llibre Lluís Plandiura. El gran col·leccionista, publicat per Edicions de La Garriga Secreta aquest mes de març. És la primera aproximació biogràfica de qui va ser el més gran col·leccionista de la primera meitat del segle XX i, per tant, un personatge clau en la història de l’art de Catalunya.

El treball ha estat escrit i dirigit per l’enginyer, professor i membre de l’associació La Garriga Secreta, Manel Vilar.

Lluís Plandiura i Pou (1882-1956), amb arrels familiars a la Garriga i propietari d’un negoci de productes colonials a Barcelona i de tres fàbriques de sucre a Motril, durant la seva vida va fer quatre grans col·leccions d’art. La més important incloïa 1.869 valuosíssimes peces romàniques i gòtiques, i també obres de pintors contemporanis que es van fer artísticament grans al seu costat. L’any 1932, Plandiura va vendre la col·lecció a la Generalitat de Catalunya i a l’Ajuntament de Barcelona, una operació que dotava de qualitat el Museu d’Art de Catalunya i que retornava al país part del seu patrimoni artístic. Anys abans s’havia encarregat de vendre als Estats Units els murals romànics de Santa Maria de Mur, actualment conservats al Museu de Belles Arts de Boston.

La gran col·lecció que Plandiura guardava a la Lluis_Plandiuraseva casa museu del carrer de la Ribera de Barcelona, a tocar del Born, la formaven 175 peces medievals romàniques i gòtiques de gran importància en l’art català i prop de 400 obres d’artistes moderns com Casas, Vayreda, Llimona, Galwey, Nonell, Nogués, Mir, Picasso, Manolo… Tot el paquet de murals, retaules, pintures, escultures i ceràmiques sumaven un total de 1.869 peces que van bastir de prestigi i qualitat les migrades col·leccions de què disposava aleshores el Museu d’Art de Catalunya, ara dit MNAC.

Acabada la guerra va començar una nova col·lecció que va anar portant a la casa que s’havia fet a la plaça de l’Església de la Garriga. A la Garriga hi havia obres de Zurbaran, Picasso, Clarà, Manolo, Casas, Rusiñol, Mir, Nonell, i algun retaule d’Huguet, entre moltes altres obres. Set anys després de la seva mort, tota aquesta col·lecció es va vendre l’any 1963 als Maragall de Sala Parés.

L’autor del llibre explica que “Sense tenir pràcticament estudis relacionats amb l’art, va tenir molta capacitat de veure què era bo i què no ho era, segons els seus criteris personals. Quan veia una obra que li feia peça, s’hi llançava, i no estalviava esforços per aconseguir-la”. “La fal·lera de Plandiura pel col·leccionisme l’havia portat a situacions desagradables”, explica l’autor al llibre sobre la pintura El mercat, de Xavier Nogués: “Plandiura volia de totes totes posseir aquell quadre, però la Isabel [Isabel Escalada, la segona dona del pintor] no se’n volia desprendre a cap preu. Aprofitant una visita a casa del pintor, Plandiura li va agafar el quadre. Conscient de la malifeta, la va voler compensar amb un immens ram de roses acompanyat d’un moneder molt car, uns regals que ella no va voler acceptar. Malgrat els precs i les súpliques de la Isabel, Plandiura no li va tornar mai la pintura”.

El llibre Lluís Plandiura. El gran col·leccionista, de tapa dura, té 144 pàgines i 118 fotografies tant del propi Lluís Plandiura com de les moltes obres d’art que van passar per les seves mans. El treball està prorrogat per l’historiador de l’art Francesc Fontbona, i compta amb un epíleg escrit per Marià Castells Plandiura, net del protagonista, que s’hi aproxima des de l’àmbit familiar.

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – Octubre

SelNovetats

Aquesta és la selecció de novetats, corresponent al mes d’octubre que inclou, com sempre, documents dels diferents fons de la Biblioteca: adults i infantil, música, cinema i còmics.

portades 1

Entre les novetats per adults trobareu el llibre Cómo se hizo Donald Trump, de David Cay Johnston. Johnston explica la història de com un noi de Queens (Nova York) es convertiria en una nova i complexa espècie de figura pública. Trump és un home de gran intel·ligència mediàtica, esperit emprenedor i poder polític. Amb tot, la seva carrera és plena de problemes legals i una gran controvèrsia al voltant d’ell i les seves activitats financeres.

Pel que fa a la literatura us recomanem El meu germà persegueix dinosaures, de Giacomo Mazzariol. Tens 5 anys i moltes ganes de tenir un germanet. Un bon dia els pares t’anuncien que tindràs aquest germà que vols, i que serà especial. Neix i, de mica en mica, t’adones que és diferent dels altres. Al final, descobreixes l’expressió “síndrome de Down” i el teu entusiasme esdevé rebuig, fins i tot vergonya. Hauràs de passar l’adolescència per concloure que, sigui com sigui, és el teu millor amic

A la secció infantil us presentem Tat y Carylon, d’Anna Val. Els dos amics s’endinsen al bosc buscant l’ajuda del doctor però ell els adreça a la maga Oairo. Arribar fins a ella els hi comportarà viure una gran aventura i a conèixer éssers molt especials. Sempre hi ha algú disposat a oferir-nos ajuda! No et pots donar mai per vençut!

portades 2

De les novetats de còmics us destaquem Saga 6, de Brian K Vaughan. Després d’un gir argumental sorprenent, aquest còmic guanyador de diversos premis Eisner segueix avançant. Hazel comença l’aventura més important de la seva vida: la llar d’infants. Mentrestant, la seva família ha d’aprendre difícils lliçons pel seu compte.

Pel que fa a la música us proposem escoltar el disc Moviment, del grup Les Sueques. Tercer disc d’estudi de la banda vilanovina-barcelonina Les Sueques. El disc explora onze visions del moviment en un cos que esclata èpic, enjogassat, extàtic i valent. Els temes que componen l’àlbum són més contundents, crus, i originals que mai; amb riffs cantelluts i lletres punyents.

Per últim, a la secció de cinema us presentem la primera temporada de la sèrie The Young Pope, de Paolo Sorrentino. El conclave acaba de triar a Lenny Belardo nou Papa de la Santa Església Romana. Un Papa atípic: no sols per la seva edat o per ser el primer italoamericà nomenat Pontífex, sinó també per les idees reaccionàries, properes a l’obscuran-tisme, que en Lenny imposa per força des de les primeres setmanes de papat.

Aquí us podeu descarregar el full amb les novetats del mes d’octubre de 2017

No hi ha comentaris

El meu germà persegueix dinosaures

portadaFet i fet, aquesta és la història d’en Giovanni.
D’en Giovanni que té tretze anys i un somriure més ample que les ulleres. D’en Giovanni a qui agraden els dinosaures i el vermell; que va al cinema amb una companya, torna a casa i anuncia: “M’he casat”.
D’en Giovanni que balla sol al mig de la plaça, al ritme de la música d’un artista de carrer, i els vianants, un rere l’altre, es deixen anar i el comencen a imitar. En Giovanni és un paio que fa ballar places senceres.
D’en Giovanni per a qui el temps sempre són vint minuts, mai més de vint minuts: si algú se’n va un mes de vacances, ha estat fora vint minuts.
D’en Giovanni que sap ser extenuant, esgotador, que cada dia surt al jardí i porta una flor a les seves germanes. I si és hivern i no en troba cap, els porta fulles seques.
En Giovanni és el meu germà. I aquesta també és la meva història. Jo tinc dinou anys. Em dic Giacomo.”

Avui us presentem El meu germà persegueix dinosaures, la història d’en Giovanni, un nen amb un cromosoma de més. És una història intimista, tendra i commovedora que subratlla la meravella que amaga la diversitat. Amb un tractament profund i còmic alhora, dolç i personal, d’un tema d’interès social com és la síndrome de Down. Per a escriure-la el seu autor, Giacomo Mazzariol, no ha hagut d’inventar res.protas

Tens cinc anys, dues germanes i unes ganes boges de tenir un germanet amb qui jugar a coses de nens. Un bon dia els pares t’anuncien que aquest germà que vols, el tindràs i que serà especial. Estàs boig d’alegria: especial per a tu vol dir «superheroi». Fins i tot li tries el nom: Giovanni.

Després ell neix i, de mica en mica, t’adones que sí, que és diferent dels altres, però que de superpoders no en té. Al final descobreixes l’expressió «síndrome de Down» i el teu entusiasme esdevé rebuig, fins i tot vergonya. Hauràs de passar l’adolescència per entendre que la teva idea inicial no estava equivocada. Et deixes commoure per la vitalitat de Giovanni per concloure que potser sí que és un superheroi de veritat. I que, sigui com sigui, és el teu millor amic.

Fa dos anys, Mazzariol va decidir gravar al seu germà fent una falsa entrevista de treball que va anar farcint amb seqüències del seu dia a dia. Amb subtil ironia, Giovanni es declara en la gravació un perfecte inútil per emprendre qualsevol tasca, tot i que els plànols de la seva vida diària desmenteixen les seves paraules. Inesperadament el vídeo, titulat ‘The simple interview’, va començar a rebre visites. Primer mil, després deu mil, després cent mil … “I es va desencadenar la bogeria. Van començar a cridar-me de la premsa perquè els parlés del meu germà i cada dia rebia desenes de missatges de persones que em donaven les gràcies per haver-los ensenyat a veure amb normalitat una cosa tan normal, però que de vegades mirem amb estranyesa i distància, com és la síndrome de Down”, explica.

A la vista de l’impacte mediàtic que va aconseguir la seva història, una editorial italiana li va proposar relatar-la en un llibre, que ha venut més de 150.000 exemplars en un any només a Itàlia.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu totes aquestes obres sobre la síndrome de Down.
+

No hi ha comentaris

Un cau d’escurçons

portadaAvui us presentem el darrer títol que ha arribat a la biblioteca de la sèrie protagonitzada pel comissari Montalbano: Un cau d’escurçons.

El mal de la feina d’en Montalbano és que de vegades s’acaba sabent la veritat. I això no sempre és agradable. Per exemple, quan resulta que un irreprotxable comptable vidu de Vigata ocultava una doble vida al fons d’un calaix. Els fills de l’assassinat, assisteixen consternats a la transformació pública del seu pare, però no són els únics: el comissari també s’ha d’empassar, incrèdul, tota la veritat sobre un sense sostre que se li ha refugiat al porxo de Marinella, fugint de la pluja. Com tantes altres vegades, el somni amb què es desencadenen les aventures d’en Montalbano és premonitori, i aquesta vegada fins i tot anticipa la clàssica trucada d’en Catarella per comunicar la “mort d’un mort”.

En una nota final, l’autor ens adverteix que aquesta novel·la estava escrita l’any 2008, però que va ajornar la publicació per proximitat temàtica amb una altra novel·la seva. Això vol dir que la va escriure quan “només” tenia 83 anys…

El comissari Salvo Montalbano és el protagonista d’una sèrie de novel·les i narracions curtes publicades per l’escriptor Andrea Camilleri. Es caracteritza pel fet de parlar un italià amb forts elements del sicilià.

Montalbano treballa a la localitat de Vigata, a la província de Montelusa (dos noms inventats que, en realitat, corresponen a Punta Secca i Ragusa respectivament). Els seus col·laboradors principals són el subcomissari Domenico Augello, els inspectors Fazio i Gallo, el telefonista Catarella –els problemes de llenguatge del qual fan anar de corcoll el comissari– i l’agent Galluzzo. El comissari Montalbano és un personatge peculiar, un funcionari zelós, representant de la Policia estatal, respectuós amb la llei –encara que no dubta a passar-la per alt quan es tracta de resoldre els seus casos–, lector voraç i gran amant de la gastronomia i de la seva pròpia terra siciliana. La seua poca ortodòxia a l’hora de resoldre els casos li porta importants problemes amb el cap superior Luca Bonetti-Alderighi.

El cognom del comissari és un homenatge a l’escriptor andrea_camilleribarceloní Manuel Vázquez Montalbán, creador del detectiu Pepe Carvalho, un investigador aficionat també a la gastronomia i la literatura.

Andrea Camilleri, director teatral i guionista, va néixer a Sicília el 1925 i es va iniciar en el món literari amb muntatges d’obres de Pirandello, Ionesco, T. S. Elliot i Beckett, a més de produccions policíaques per a la televisió. És autor de nombrosos llibres, tot i que l’èxit li ha arribat de la mà de la sèrie de novel·les que tenen com a protagonista el comissari Montalbano. L’estructura policíaca d’aquestes històries és més aviat un pretext de l’autor per oferir-nos, amb un vocabulari molt ric en dialectalismes, un retrat ben viu de la societat italiana. Els títols del «cicle Montalbano» inclouen La forma de l’aigua, El gos de terracota, El lladre de pastissets, La veu del violí, L’excursió a Tíndari, Un gir decisiu, La paciència de l’aranya, La lluna de paper, Foguerada d’agost, Les ales de l’esfinx, La pista de sorra, El camp del terrissaire, L’edat del dubte, La dansa de la gavina, El joc de pistes, El somirure de l’Angelica i El joc dels miralls, entre d’altres.

Podreu trobar, en traducció al català i al castellà, diverses obres d’Andrea Camilleri a la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú.

No hi ha comentaris

‘Moviment’ de Les Sueques

prt_360x360_1486634653La Blanca, la Tuixén, la Raquel i en Pau es van estrenar com Les Sueques l’any 2013 amb Cremeu les perles i van passar en poc temps de grata promesa a ferma realitat de l’indie estatal.

Després va venir Educació física i amb ell la prova definitiva que la banda vilanovino-barcelonina havia arribat per avivar les flames del punk amb vista al garage i servit entre teclats vigorosos i melodies irresistibles.

Aquesta setmana trobareu com a novetat de l’Espai Música el seu tercer disc, Moviment.

Moviment va ser gravat entre els Hermitage Work Studios de Londres i Cal Pau Recordings de Sant Pere Molanta (Barcelona). Margo Broom, de Rough Trade, ha estat la productora i els va proposar gravar els temes, després d’uns concerts del grup per la capital anglesa.

A Moviment, Les Sueques exploren onze visions del moviment en un cos que esclata èpic, enjogassat, extàtic i valent. Els temes que componen l’àlbum són més contudents, crus, i originals que mai; amb riffs cantelluts i lletres punyents.

Les-sueques_alba-pujol_063

S’emfatitza la presència de les veus que segueixen cantant les lletres que són tan iròniques i incisives com a poètiques i nostàlgiques. És una reivindicació de l’acció, fins i tot de l’acció contemplativa. La guitarra té més pes en aquest disc i condueix els temes entre riffs de garatge, ritmes foscos i aires postpunk; també ens sorprèn amb teixits punxeguts i de vegades atmosfèrics.

Mantenen la solidesa a la qual ens tenen acostumats en la complicitat entre la bateria i la base rítmica de baixos cadenciosos i distorsionats. L’altre punt fort del grup són els teclats; que si bé en Educació Física remetien tots als seixanta, aquí s’atreveixen amb teclats dels anys vuitanta.

Us deixem amb el videoclip de la cançó ‘Res’ dirigit per la Tuixén Benet i el també vilanoví Pau Escribano.

No hi ha comentaris

Tardor de sèries: ‘The Young Pope’

the_young_pope_il_giovane_papa_tv_series-711029366-largeAra que ja som a la tardor, una nova temporada de sèries comença a la televisió. A la Biblioteca Armand Cardona també ens afegim a aquesta estrena i cada quinze dies podreu trobar com a novetats a l’espai de cinema alguna nova sèrie.

Aquesta setmana us presentem ‘The Young Pope’, la primera sèrie de televisió d’un dels darrers descobriments cinematogràfics que ens ha donat Itàlia, el realitzador Paolo Sorrentino, autor de pel·lícules com Il Divo, La gran belleza, guanyadora de l’Òscar com a millor pel·lícula de parla no anglesa el 2013 i La juventud.

La sèrie ens descriu el dia a dia de la cúria i d’un Pontífex sui generis, interpretat per Jude Law. Law està acompanyat per altres pesos pesants del cinema nord-americà i europeu com Diane Keaton, Silvio Orlando, Cécile de France, Javier Camara o Ludivine Sagnier, entre molts altres.

El conclave acaba de triar a Lenny Belardo nou Papa de la Santa Església Romana. Un Papa bastant atípic: no només per la seva edat o perquè és el primer italoamericà nomenat Pontífex, sinó també per les seves idees reaccionàries, molt properes a l’obscurantisme, que en Lenny imposa per força des de les primeres setmanes del seu papat.

Aquestes idees podrien canviar dràsticament la imatge d’una de les institucions més antigues que existeixen. Però Lenny és també un home fràgil, turmentat pel seu passat i per una relació amb la fe extremadament problemàtica.

youngpope2-1-900x444

Aquells que van aprovar la seva candidatura pensant que un papa jove seria fàcilment manipulable, un titella a qui podrien dirigir al seu gust i de pas presentar al món una imatge de rejoveniment de la institució cristiana s’han trobat amb un individu maquiavèl·lic i sibil·lí amb una gran capacitat per dominar les converses de passadís del Vaticà i d’avançar-se als seus adversaris polítics.

Sorrentino reflecteix un món molt personal, on el costat estètic és una part fonamental. Es delecta en el visual i també en uns diàlegs cuidats al mil·límetre amb bastant dosi d’humor, sàtira i crítica. La banda sonora també és molt important en aquesta producció de HBO, Sky i Wildside que tindrà una segona temporada que han titulat The New Pope.

Paolo Sorrentino també ha escrit algunes novel·les. Va debutar amb Todos tienen razón (Anagrama, 2011) que a Itàlia va ser un èxit de crítica i públic i finalista del Premi Strega. Posteriorment, va publicar Tony Pagoda y sus amigos (Alfabia, 2014).

La seva darrera novel·la és La juventud (Plataforma Novela, 2016), text que va inspirar la pel·lícula homònima que van protagonitzar Michael Caine, Harvey Keitel y Rachel Weisz.

Trobareu la sèrie i les pel·lícules d’aquest director a l’Espai Cinema: Paolo Sorrentino

Us deixem amb el tràiler de la sèrie.

No hi ha comentaris

La Rueda de la mentira: la caída de Lance Armstrong

portadaUn altre llibre a la col·lecció del Racó Ciclista de la Biblioteca Armand Cardona. Avui us presentem La Rueda de la mentira: la caída de Lance Armstrong, un llibre que vol ser el relat definitiu de l’espectacular ascens i caiguda de Lance Armstrong.
Al juny de 2013, quan Lance Armstrong abandona la seva palatina residència a Texas, assetjat per multimilionàries demandes en contra seva, Juliet Macur es trobava allí amb ell, parlant amb la seva núvia i nens, i escoltant la versió de la veritat de Lance Armstrong. Ella va ser una de les poques periodistes, a més d’Oprah Winfrey, a tenir accés directe al pària més famós de l’esport.
Al centre de la roda de la mentida es troba el propi Armstrong, a través d’entrevistes personals. Però la narrativa del llibre es desplega per afegir-hi profunditat i extensió a través dels relats en primera persona de més de cent testimonis, incloent membres de la seva família als quals Armstrong va donar l’esquena fa temps, com el pare adoptiu que li va donar el seu cognom, la seva àvia o la seva tia. Potser el relat més aclaparador és el testimoni gravat de J.T. Neal, una de les persones més influents entre les diferents figures paternes que Armstrong va tenir, gravat durant els últims anys de la vida de Neal, quan va perdre la seva batalla contra el càncer just quan Armstrong es feia famós per sobreviure a la malaltia.
Al final, van ser els antics amics d’Armstrong, aquells que van gaudir d’un preuat lloc dins del seu cercle més estret dels que li van trair. Van ser ells els que li van clavar el cop final, trencant el codi de silenci que blindava la trista veritat del ciclisme del públic, i la trista veritat sobre el seu noi d’or, Armstrong.
Filant les dispars i vívides veus de les persones amb un coneixement profund tant del Armstrong més públic com del privat, Macur teixeix un complet i inoblidablement ric tapís del sorprenent ascens d’un home a la fama mundial i la fortuna, i la seva devastadora caiguda en desgràcia.Juliet Macur

Juliet Macur és una guardonada periodista esportiva del New York Times, on escriu a la columna Sports of the Times. Ha escrit extensament en aquest diari sobre Lance Armstrong, el ciclisme i el dopatge. Els seus treballs s’han inclòs en dues ocasions en l’antologia de millors escrits esportius americans Best American Sports Writing, i l’any 2016, l’Associated Press Sports Editors la va nomenar com una de les millors cronistes esportives dels Estats Units. Viu a Washington D.C., acompanyada del seu marit, filla i el seu gos llaurador.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu també el llibre Això no va de bicis: el meu retorn a la vida, que el mateix Lance Armstrong va escriure amb Sally Jenkins sobre la seva malaltia. Al Racó Ciclista trobareu més obres que parlen de ciclisme.

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »