BiblioBloc - Una mar de lletres

L’hort dels cirerers és una de les darreres, i més conegudes, obres d’Anton Txèkhov junt amb L’oncle Vania, Les tres germanes i La gavina. 

Es tracta d’una comèdia escrita en quatre actes, ambientada a l’època del declivi econòmic de l’aristocràcia russa, a finals del segle XIX.   L’obra ens explica la història d’una família d’origen rus que es troba en una difícil situació econòmica. No obstant això, no es preocupen per millorar o recuperar el que gairebé estan a punt de perdre (L’hort dels cirerers).  

Lopajin, el protagonista,  proposa salvar a la hisenda de la hipoteca convertint-la en un centre vacacional, el que faria desaparèixer el patrimoni i la bella casa de la família.  

A l’obra Chéjov ens que les persones no viuen grans tragèdies, ni discuteixen temes universals o tenen grans romanços, sinó que els personatges viuen situacions aparentment vulgars, cosa que amaga els problemes que els personatges en realitat tenen. 

En Lluís Pasqual va adaptar aquesta obra de Txèkhov, traduïda per Joan Oliver, l’any 2000 al Teatre Lliure. Anna Lizaran, Jordi Bosch, Fermí Reixach van ser alguns dels protagonistes. 

Anton Pàvlovitx Txèkhov  (Rússia, 1860 – Alemanya, 1904) era el tercer de sis germans. El seu pare tenia una botiga de queviures. Ell va estudiar a un institut per nois grecs i al 1879 va començar a estudiar medicina a Moscou. Per pagar-se els estudis escrivia cròniques humorístiques per diverses publicacions.  

Al 1884 va començar a exercir la seva professió al mateix temps que emmalaltia de tuberculosi. Durant anys va compaginar els viatges amb l’escriptura i la medicina. Al 1901 va casar-se per conveniència amb l’actriu Olga Knípper, però ella vivia a Moscou i ell al camp i mantenien la seva relació per correspondència.  

Al 1904 va morir a un balneari a Alemanya. El seu cos va ser traslladat a Rússia i enterrat al cementiri Novodevitxi de Moscou. 

El Club de Lectura de Teatre de la Biblioteca Armand Cardona comentarem aquesta lectura al setembre. Esteu convidats a participar-hi! Bon estiu!

Aquest mes, el Club de Lectura de Teatre llegirem Engany de Harold Pinter. 

Engany (Betrayal) posa en escena un triangle amorós. Emma i Robert estan casats, però ella té des de fa anys una relació amb el millor amic del seu marit, Jerry. Anys després de trencar aquesta relació d’amor clandestí, Emma torna a cridar a Jerry per explicar-li que el seu marit li ha estat infidel amb altra dona. Motiu pel qual, li ha explicat a Robert que ella també va tenir una relació amb un altre, amb Jerry.  

A Jerry no li fa cap gràcia que Robert, el seu millor amic, ho sàpiga tot i menys encara que ho accepti de forma natural. Harold Pinter va estrenar el 15 de novembre de 1978 aquesta obra en el National Theatre de Londres.  

Harold Pinter va néixer l’any 1930 a Londres en el si d’una família de classe obrera, d’origen jueu. 

Va estudiar a la Hackney Downs Grammar School, va fer classes a la Royal Academy of Dramatic Art i a la Central School of Speech and Drama i va començar al món del teatre com a actor.

 Pinter va escriure la seva primera obra de teatre l’any 1957. A aquesta en van seguir una trentena més i també molts guions pel cinema i la televisió, un novel·la i diversos assaigs.  

Va rebre molts premis, entre ells el Premi  Tony de Teatre per Qui a casa torna (The Homecoming) l’any 1967 i el Premi Nobel de Literatura pel conjunt de la seva obra l’any 2005. Va morir l’any 2008. 

Podeu descarregar-vos la fitxa clicant en el següent enllaç: Engany de Harold Pinter

El Club de Lectura de Teatre de la Biblioteca Armand Cardona comentarem aquesta lectura el dissabte 5 de juny a les 12h. Esteu convidats a participar-hi!

Aquest mes, el Club de Lectura de Teatre llegirem Casa de nines de Henrik Ibsen. 

Hernik Ibsen (1828-1906), fill d’una família de comerciants, va començar a estudiar medicina però mai acabà els estudis, ja esta interessat en la literatura. L’any 1951 va estrenar la seva primera obra La tomba del guerrer. 

Al 1852 aconsegueix el treball d’ajudant d’adreça en el recentment establert Det norske Theater de Bergen, amb el compromís d’estrenar una de les seves obres a l’any. Estrena quatre obres: La nit de Sant Joan (1853), una nova versió de La tomba del guerrer (1854), La senyora Inger d’Ostraad (1855) i La festa en Solhaug (1856).  

L’any 1864 inicià un exili voluntari que va durar 27 anys. És ja un dramaturg amb reconeixement internacional i les seves obres es representen a tota Europa. Va viure a Itàlia i Alemanya i tornà a Noruega el 1891. 

Considerat el més important dramaturg noruec i un dels autors que més ha influït en la dramatúrgia moderna, pare del drama realista modern.. En la seva època, les seves obres van ser considerades escandaloses per una societat dominada pels valors victorians, obres que qüestionaven el model de família i de societat dominants. Les seves obres no han perdut vigència i és un dels autors no contemporanis més representat en l’actualitat.

Casa de nines (1879) ens explica la història de la Nora, una dona, que decideix abandonar el domicili familiar perquè el seu marit no és la persona que ella pensava. De fet, però, Nora deixa la família i la casa perquè no sap qui és. No fuig, no es revolta, tan sols vol “ser”, educar-se ella mateixa. I per això està disposada a sacrificar-ho tot, incloent-hi els fills. L’elecció de Nora, feminisme a banda, és, abans que tot, un acte d’afirmació individual.  

Casa de nines es va poder veure a la Sala Petita al TNC l’any 2004 sota la direcció de Rafel Duran.  

Als anys ’70 es van fer dues adaptacions cinematogràfiques: Casa de nines, realitzada pel nord-americà Joseph Losey i protagonitzada per la Jane Fonda, i Nora Helmer, del director alemany Rainer W. Fassbinder. 

Podeu descarregar-vos la fitxa clicant en el següent enllaç:  Casa de nines de Henrik Ibsen

El Club de Lectura de Teatre de la Biblioteca Armand Cardona comentarem aquesta lectura el dissabte 22 de maig a les 12h. Esteu convidats a participar-hi!

L’edició d’ El torrent de les flors (1993) va posar sobre la taula la passió secreta de Mercè Rodoreda envers el teatre. Un entusiasme que havia heretat dels seus pares, que havien estudiat a la llavors recent fundada Escola d’Art Dramàtic que esdevindria l’Institut del Teatre. 

Aquest volum recopila les quatre obres teatrals escrites per la Mercè Rodoreda, tot i que moltes de les seves novel·les han estat traslladades als escenaris i al cinema i la televisió. 

La temàtica de les seves composicions teatrals és similar a la de la seva obra narrativa, basada en les històries d’amor impossibles majoritàriament condemnades al fracàs, que giren al voltant del desencís existencial, la tristesa, el dolor i falsedat.

Un dia (1959). A aquesta obra la Mercè Rodoreda ens fa una retrat de la burgesia catalana explicant-nos la vida de tres generacions d’una família que viu al barri de Sant Gervasi de Barcelona. L’obra serviria de base per escriure una de les seves novel·les més conegudes Mirall trencat.  

Aquesta obra no fou estrenada fins l’any 1993, en una producció de Calixto Bieito dins del Festival Grec. L’any següent es tornà a representar al Mercat de les Flors. 

La senyora Florentina i el seu amor Homer (1973). És una comèdia formalment gens innovadora. La seva vigència la treu de la veracitat dels personatges, molt especialment de les dones que hi parlen. La seva modernitat li ve de la placidesa amb què es decanta des d’una exposició quasi costumista de condicions femenines cap a una conclusió d’una agror si fa no fa sarcàstica.  

Mario Gas fou l’encarregat de dur la peça teatral l’any 1993 al Teatre Romea que comptà amb la actriu Rosa Novell en el paper de protagonista.

Maniquí 1, maniquí 2 (1979). Aquestes obres foren escrites pels volts de 1979 i eren una representació de teatre de l’absurd que tenien com a protagonista un maniquí que portava la veu cantant de l’acció i del deliri dels personatges.  

L’obra s’estrenà l’any 1999 al Teatre Nacional de Catalunya amb direcció de Pere Planella. 

Nits o l’Hostal de les Camèlies (1979). En aquesta obra Rodoreda planteja una història en la que els secrets dels personatges desencadenen passions ofegades i condemnes eternes.  

L’obra es va estrenar al Teatre Prado de Sitges en el marc del dotzè Festival Internacional de Teatre. 

Podeu descarregar-vos la fitxa clicant en el següent enllaç: El torrent de les flors de Mercè Rodoreda

El Club de Lectura de Teatre de la Biblioteca Armand Cardona comentarem aquesta lectura el dissabte 17 d’abril a les 12h. Esteu convidats a participar-hi!

Aquest mes el Club de Lectura de Teatre llegirem Les falses confidències de Pierre de Marivaux.L’edició de l’editorial Proa és la versió que el reconegut autor i director teatral Sergi Belbel va portar a la sala gran del Teatre Nacional de Catalunya l’any 2005.  

Pierre de Marivaux (París, 1688-1763) és el més gran autor dramàtic francès del Segle de les Llums.

Tot recollint l’herència de la comèdia clàssica italiana, anomenada la Commedia dell’Arte i la francesa, el teatre de Marivaux crea les bases del que posteriorment s’anomenarà la «comèdia burgesa», un teatre que parla, amb ironia i amb un humor aparentment lleuger, de la lluita de classes, de la llibertat, de la decadència de la noblesa, del poder emergent d’un estament social, la burgesia, i parla, també, de les ambigüitats del desig i de l’amor.  

El seu estil, que brilla molt especialment en la construcció dramàtica de les obres i en la complexitat retòrica del llenguatge, és tan particular que ha estat anomenat justament amb un adjectiu tret del seu propi cognom: el marivaudage, definit en els diccionaris francesos com a «afectació i sofisticació del llenguatge, intrigues refinades i rebuscades pròpies de la galanteria».

L’argument, que sembla tenir força punts de contacte amb la comèdia de Lope de Vega El perro del hortelano, planteja una relació amorosa entre Araminte, una dona burgesa, vídua, amb un alt poder adquisitiu, i Dorante, un dels seus empleats. 

Tota la peripècia de l’obra està manipulada per un dels criats d’Araminte, Dubois, que havia estatanteriorment criat del jove empleat. Dubois és un personatge enginyós, enigmàtic, fosc, que s’erigeix al llarg de l’obra com una mena de demiürg, o fins i tot dramaturg, que mou senseescrúpols els fils de la trama sense que arribem a conèixer mai les seves autèntiques intencions. 

Podeu descarregar-vos la fitxa clicant en el següent enllaç: Les falses confidències de Pierre de Marivaux

El Club de Lectura de Teatre de la Biblioteca Armand Cardona comentarem aquesta lectura el dissabte 20 de març a les 12h. Esteu convidats a participar-hi!

Aquest mes el Club de Lectura de Teatre llegirem l’obra més coneguda de Luigi Pirandello Sis personatges en cerca d’autor. Luigi Pirandello va ser un conegut novel·lista i dramaturg italià. L’any 1934 va ser guardonat amb el premi Nobel de Literatura.

En Sis personatges en cerca d’autor, Pirandello experimenta amb el recurs del teatre dintre del teatre. En efecte, els sis personatges del títol apareixen enmig d’un nu escenari teatral, demanant permís per a relatar la seva història, interrompent d’aquesta manera als actors que es preparaven per a assajar una altra comèdia de l’autor.

Els sis personatges són anònims i estan caracteritzats com tipus socials: el Pare, la Mare, la Fillastra, el Fill, el Noi i la Nena, tots de diferents edats. Aquests personatges han estat abandonats a la seva sort per l’autor que els va crear. La història d’aquests sis personatges és un drama familiar: el Pare, qui ha tingut al Fill amb la Mare, se separa d’ella perquè està enamorada d’un altre home.

Posteriorment neix la Fillastra, i després el Pare perd la pista de la seva família. La Mare retorna al poble vídua, pobre i mare de dos fills més. La Fillastra es veu obligada a treballar a una casa de barrets, on la troba el Pare, sense reconèixer-la.

Els personatges declaren que la representació no és tan sols un relat, sinó que així han viscut aquesta història, i la reviuen una vegada i una altra.

L’obra s’ha representat en diferents ocasions al nostre país. L’última vegada al Teatre Lliure l’any 2004, amb direcció de Joan Ollé.

Podeu descarregar-vos la fitxa clicant en el següent enllaç: Sis personatges en cerca d’autor de Luigi Pirandello.

El Club de Lectura de Teatre de la Biblioteca Armand Cardona comentarem aquesta lectura el divendres 26 de febrer a les 18:30h. Esteu convidats a participar-hi! 

Aquest divendres 22 de gener a les 19h, la Biblioteca Armand Cardona comença el nou Club de Lectura de Teatre, conduït per en Josep M. Teixell.

Aquest nou club se sumarà als ja existents, que són el de nois i noies (últim dissabte de mes a les 17 h), el d’adults (últim dissabte de mes a les 17.30 h), i el de poesia (últim divendres de mes a les 18.30 h). 

Si esteu interessats en participar-hi podeu descarregar la fitxa d’inscripció aquí.

Us hi esperem!!!