Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per la categoria: CL Ciència-Ficció

La màquina del temps

l dilluns 14 de gener es va fer la primera trobada del Club de lectura de ciència ficció de l’any. El llibre escollit va ser “20000 llegües de viatge submarí” de Jules Verne, un escriptor de capçalera de joventut, i per alguns un nou descobriment.
Considerat el primer escriptor professional de ciència ficció, va néixer a França i va viure entre els anys 1828 i 1905, així doncs, un escriptor del segle XIX que va escriure sobre els segles XX i XXI.
La seva primera novel·la escrita el 1863 i publicada el 1994 titulada “Paris en el siglo XX” ja ens parla de gratacels de vidre, cotxes de gas, trens d’alta velocitat i fins i tot d’Internet.
Va ser un escriptor amb coneixements enciclopedistes que estimava la ciència i la tecnologia i que volia sobretot, divulgar-les, perquè creia que serien el gran impuls de la humanitat.
Va ser capaç de predir el submarí, l’helicòpter, els trens d’alta velocitat, els gratacels de vidre, el viatge a la lluna, la conquesta dels pols, els cotxes de gas, els panells solars, els rajos làser, etc. Tot això a partir dels coneixements que hi havia en aquell moment.
“20000 llegües de viatge submarí” és un llibre d’aventures on ens introduïm a les meravelles del fons del mar en un any on encara els submarins no solquen els mars i els fons marítims són totalment desconeguts. És un llibre que ens sorprèn per ser un compendi d’informació científica, a la vegada que un llibre d’aventures amb personatges dels que t’enamoren i que han passat a la posteritat, essent el capità Nemo un personatge dels nostres dies, i el submarí Nautilus també.
Un llibre que ha agradat per la candidesa dels seus personatges, per la sorpresa meravellosa que transmet i per les ganes que contagia de saber més del món en què vivim.

Per a la propera sessió del Club de lectura es prepara el següent llibre:

L’obra: La màquina del temps
portadaVa ser la primera novel·la d’un dels considerats com a pares de la ciència ficció i, amb la seva barreja d’aventures i doctrina social i política, va aconseguir un notable èxit, contribuint així a l’estabilitat de Wells, que a partir d’aquest moment va poder dedicar-se plenament a l’escriptura. Una part del llibre, la qual versa sobre l’explicació de l’invent i en la qual es discuteix sobre la quarta dimensió, va ser publicada l’any 1893 al Henley’s National Observer. L’escriptor va desenvolupar la resta de la novel·la, que tracta de les aventures del Viatger a través del Temps en el futur dos anys després, tasca que li va portar escassos quinze dies.
Amb aquesta obra Wells inaugurava per al gran públic la temàtica del viatge a través del temps, tot i que l’autor no entra en les paradoxes temporals, ja que al llibre preval la finalitat moralitzadora.
Davant l’escepticisme dels seus amics, un científic de finals del segle XIX aconsegueix descobrir les claus de l’anomenada «quarta dimensió» (el temps) i construeix un vehicle que li permet viatjar físicament a través del mateix. Mentrestant els seus amics es reuneixen a casa, després d’esperar una estona, el veuen entrar en un estat calamitós. Els explica la història de com va viatjar a través del temps: amb la intenció de conèixer el futur de la humanitat es va desplaçar fins a l’any 802.701, però lluny de trobar una societat en la plenitud del seu desenvolupament, veu un món en decadència habitat en la seva superfície per uns éssers hedonistes (els Eloi), però sense escriptura, intel·ligència ni força física.
Poc després descobreix que aquests éssers viuen amb una immensa por al subsòl i la foscor. El subsòl està dominat per unes sinistres criatures, els Morlocks, una altra branca de l’espècie humana que s’ha habituat a viure en les tenebres.
Ningú creu la seva història, però un dels tertulians habituals torna l’endemà i veu com el viatger pren certes coses del seu laboratori (entre elles una càmera) i part cap al futur. El narrador, present en la fugida del Viatger, comenta que allò va ocórrer fa més de tres anys. Avui dia espera al Viatger per preguntar sobre la seva nova aventura.

L’autor: Herbert George Wells
Herbert George Wells va néixer el 1866 a Bromley i morí a Londres el 1946. H.G._WellsFou un escriptor i filòsof polític anglès. Tot i que la seva narrativa va tractar diversos temes, és fonamentalment apreciat com el primer continuador de Jules Verne, el creador de la ciència ficció, i també com el precursor d’altres grans autors que, ja al s XX, van orientar el gènere cap a la literatura distòpica: Aldous Huxley, George Orwell, Isaac Asimov o Ray Bradbury, entre d’altres.
Un accident infantil pel qual es va trencar la tíbia i la seva llarga convalescència el van obligar a romandre durant mesos en repòs. Amb vuit anys, aquesta imposada quietud va propiciar el descobriment de la lectura i en particular (guiat pel seu pare), d’autors com Charles Dickens o Washington Irving.
De jove va estudiar biologia a la Normal School of Science de Londres i, allunyat de l’humanisme clàssic, se situà en una posició més propera a les ciències, que li va proporcionar bona part de l’energia creadora que va nodrir la seva trajectòria com a novel·lista.
La seva producció podria dividir-se en tres etapes: la de la novel·la científica, la familiar i la sociològica. Inaugurada poques dècades abans per Julio Verne, la novel·la de ciència ficció es va convertir aviat en un gènere popular gràcies al geni de l’escriptor francès; però les escrites per Wells són també obres mestres del gènere gràcies tant al seu interès científic com als seus sòlides estructures estilístiques i al seu prodigi imaginatiu.
L’autor va publicar més de vuitanta títols en els quals es va mantenir al marge de la influència que els autors francesos i russos exercien sobre novel·listes contemporanis seus, com Henry James, George Moore i Joseph Conrad. Escriptor modern, de gran capacitat creadora i originalitat temàtica, HG Wells es troba en la línia de novel·listes que exposen una visió realista de la vida i mantenen alhora una enèrgica creença en la capacitat de l’home per servir-se de la tècnica com a mitjà per millorar les condicions de vida de la humanitat, tot i que les seves novel·les relaten precisament tot el contrari: els riscos inherents als avenços tecnològics.

No hi ha comentaris

CATCON 2018, II Convenció Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia

catconEls dies 24 i 25 de novembre la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia (SCCFF) va organitzar la CATCON 2018, II Convenció Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia a l’Auditori Eduard Toldrà de Vilanova i la Geltrú.

La CATCON és la convenció de literatura fantàstica i de ciència-ficció que se celebra als territoris de parla catalana. Té per objectiu esdevenir un punt de trobada entre els autors i traductors que conreen aquest gènere, els bloguers, els afeccionats i les editorials.

Els actes que s’han celebrat a la Catcon podem dividir-los en dues parts: d’una banda la programació que es va realitzar durant el cap de setmana a l’Auditori i per l’altre els actes paral·lels que s’han desenvolupant a Vilanova durant les setmanes anteriors.

La Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú ha participat amb diversos actes, l’exposició Pedrolo. Més enllà dels límits, del 5 al 25 de novembre; Jugar i jugar sense parar, amb jocs de taula d’última generació; una trobada amb l’escriptor Antoni Munné-Jordà; la projecció de la pel·lícula Segon orígen amb cinefòrum a segon origencàrrec de l’actor Sergí López; una trobada amb l’escriptora especialitzada en ciència-ficció Èlia Barceló; i l’Hora del Conte Max i els superherois a càrrec de l’actriu Montse Panero…

Podem dir que s’han cobert gairebé totes les diferents variants en les que podria aparèixer la ciència ficció.

En relació amb el programa hem de ressaltar els convidats d’honor de este 2018, els escriptors Joan-Lluís Lluís i Èlia Barceló.

MaxI de les diferents activitats de la Catcon ha destacat l’homenatge a Rosa Fabregat, gran dama de este gènere a Catalunya, una de les participants en la taula rodona sobre el punt de vista femení a la ciència ficció i la fantasia, a la que també va hi han pres part noms de primeríssima actualitat, i que ha estat conduit per la periodista Karen Madrid.

Un programa on ens han parlat de traduccions, de música, d’autoedició, de mitologia i il·lustració, de Mary Shelley, a més de la presentació de nombrosos llibres.

 

No hi ha comentaris

Trobada amb Èlia Barceló

9788408064176El Divendres dia 23 va tenir lloc la trobada mensual del club de lectura Ciència-Ficció.

Va ser una reunió molt especial perquè comptàvem amb la presència de l’escriptora Elia Barceló autora del llibre Fills del clan vermell que visitava la nostra ciutat convidada per l’organització de la CatCon, la Convenció Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia.

Elia Barceló va néixer a Elda, va estudiar Filologia Anglogermànica a la Universitat de València i Filologia Hispànica a la Universitat d’Alacant. Es va doctorar en literatura hispànica per la Universitat d’Innsbruck, on viu des de 1981.

És considerada com l’autora espanyola més important de Ciència-Ficció, ha escrit també relats de terror, obres realistes i obres juvenils i les seves obres estan traduïdes a més de divuit idiomes.

Segons ens va comentar, considera la Ciència-Ficció com el gènere del segle XXI i l’únic que aporta temes nous. Pel que fa a la seva novel·la, , és la primera part de la novel·la Anima mundi, un text de més de 1800 pàgines, on es reflecteix la diferència salvatge entre pobres i gent rica que només vol tenir diners sense saber per què.

El seu punt de partida és l’existència d’uns éssers diferents dels humans que tenen més fortalesa física, que viuen molts més anys i que es divideixen en diferents clans.
Així va construint tot un nou món on, en aquesta primera part, ens dóna un esbós i ens deixa molts interrogants.

IMG_20181123_184737_132

La seva novel·la és una novel·la global i cosmopolita que succeeix en molts llocs però sense que aparegui U.S.A. A Anima mundi, podem trobar diversos gestos de complicitat religiosos, una crítica ferotge al paper de la dona en la societat on sempre som l’últim i una crítica ferotge a l’ideal romàntic del príncep blau sobretot dirigit a les adolescents.

Elia Barceló sempre intenta, amb els seus llibres, evadir-se de la vida, ja que considera que aquesta vida és molt avorrida.

Aquest seria el resum d’una trobada que va ser molt amena i que ens va desvetllar moltes incògnites que ens van anar sorgint amb el llibre i ens va obrir unes noves.

Ella va dir una vegada “quan el llibre arriba al lector adquireix vida, jo poso la meitat, i el lector posa l’altra meitat”. Espero que aquest cop ho havem fet.

IMG_20181123_202657_135
No hi ha comentaris

Hijos del clan rojo

El dimarts dia 16 es va fer la trobada del Club de lectura de ciència-ficció sobre el llibre Frankenstein, de Mary Shelley. Una autora sorprenent tant pel moment històric que vaig viure com el tipus de llibres que va escriure. L’any 1817 frankensteins’acaba de descobrir que el sol és un planeta més i que no som el centre de l’univers, les teories del creacionisme i, entre l’aristocràcia, l’electricitat és un divertiment.
És un llibre romàntic, amb paisatge tenebrós i tempestes i un personatge, Víctor Frankenstein, que pot recordar al jove Werther, un personatge molt romàntic. També té un punt gòtic per la Criatura, que de vegades es pot assimilar a un fantasma, a un ésser demoníac com Faust.
Avançat al seu temps, om el considera com el primer relat de ciència–ficció, tota vegada que per reviure el monstre es fan servir coneixements científics i no màgia, com el Golem ni un pacte amb el diable, com en el cas de Faust.
En general, el grup es troba més a prop de la Criatura que del creador, més identificats amb el ser monstruós que amb Victor Frankenestein. La sensació de soledat que transmet el monstre, d’algú que no té família, que és òrfena, i que és diferent i aquest sentiment de rebot per ser diferent.
Ens suggereix la idea del bon salvatge perquè el monstre no comença a matar fins que no sent profundament el rebuig i el que fa és venjar-se del seu creador perquè no ha estat capaç d’estar amb ell, d’educar-ho i fer-li un lloc en la vida.
La conclusió és la d’un llibre que ja sempre serà etern.
Per a la propera trobada el Club prepara la lectura del llibre Hijos del clan rojo

L´autora: Elia Barceló
Elia Barceló va néixer el 1957. Va estudiar Filologia Anglogermànica a la Universitat de València (1979) i Filologia Hispànica a la Universitat d’Alacant (1981). elia BarceloEs va doctorar en literatura hispànica per la Universitat d’Innsbruck, Àustria (1995) amb una tesi sobre els arquetips del gènere de terror en els relats fantàstics de Julio Cortázar. Des de 1981 viu a Innsbruck (Àustria), on treballa al Departament de Romanística de la Universitat. Imparteix classes de literatura hispànica, cultura i civilització espanyoles, composició i estilística, i escriptura creativa.
És considerada una de les tres grans escriptores de gènere fantàstic en llengua espanyola juntament amb la cubana Daína Chaviano i l’argentina Angélica Gorodischer. A part del gènere fantàstic, el que la va fer popular i amb el qual va guanyar diversos premis com l’UPC de novel·la curta o el Ignotus, ha conreat també la novel·la juvenil, el que li ha valgut grans reconeixements i la concessió de dos premis Edebé el 1997 i 2006. El 2007 va ser reconeguda per l’Associació Espanyola de Fantasia, Ciència Ficció i Terror amb el Premi Gabriel, guardó honorífic reservat per a les més importants personalitats del gènere fantàstic a Espanya, sent la primera dona en aconseguir-ho.
Ha publicat novel·les, assaig i uns quaranta relats en antologies i revistes espanyoles i estrangeres (Alemanya, Argentina, Bèlgica, Xina, Estats Units, França, Itàlia, Grècia, Hongria, Mèxic). Part de la seva obra ha estat traduïda al francès, italià, alemany, català, gallec, anglès, grec, hongarès, holandès, danès, noruec, suec i esperanto. El 1994 i 1995 va col·laborar en El País de las Tentaciones amb articles d’opinió.
Participa regularment en la Semana Negra de Gijón, on ha portat tallers literaris juntament amb Luis Sepúlveda, Laura Grimaldi, Angèlica Gorodischer i Rolando Hinojosa-Smith.
Sobre la seva obra s’han escrit diversos articles acadèmics, dues tesis de llicenciatura (Àustria i França) i part d’una tesi doctoral (Estats Units).
Amb el nom d’Elia Eisterer-Barceló es dedica a la investigació literària, dóna conferències, imparteix cursos de formació de professorat, participa en congressos de la seva especialitat i publica ressenyes i articles acadèmics. El seu camp d’investigació és la literatura fantàstica, de ciència ficció i de terror, així com la narrativa argentina i cubana del segle XX, la novel·la negra i la literatura juvenil a Espanya.

L’Obra: Hijos del clan rojo
Hijos del clan rojo és el primer llibre d’una saga on la informació està massa dosificada, dels que has portadade començar a degustar a poc a poc per poder descobrir pàgina a pàgina el món que s’amaga darrere d’elles, adornat i camuflat hàbilment per mantenir-te amb centenars de incògnites planejant sobre el teu cap, aconseguint que siguis incapaç de descobrir el que succeirà fins que ensopegues contra la realitat quan menys t’ho esperes. És una novel·la coral, una cosmogonia d’allò amb el que vivim, però no veiem, és una crítica a les societats anomenades “del benestar”.
Quatre clans que es relacionen amb els quatre arcans. El món als peus d’uns éssers que són superiors als humans, i es mouen amb la impunitat de saber-se més bells, més savis, més rics… Uns ens que, protegits per la seva posició social, es mouen pel món amb total impunitat, sense haver de retre comptes a ningú.
Una novel·la desenvolupada a Europa i el nord d’Àfrica. Tenen poder, diners, bellesa, i la seva vida abasta diversos segles. Són esplendorosos i cruels. Fascinants. Són Karah, els quatre clans. Les seves llegendes diuen que procedeixen d’una altra realitat.
Karah viu entre nosaltres, Haito, controlant el nostre món, ocultant secrets mil·lenaris, però s’estan extingint i han decidit forçar el naixement d’un nexe per intentar el contacte amb els seus creadors. Ara la necessiten a ella, una heroïna que no sap que és una cosa especial i a la qual tots persegueixen, en una trama de traïcions, viatge, assassinats … en la recerca de la clau: Què és l’Anima Mundi?
A la manera de Cien años de solitud, Barceló ens ofereix un pla de personatges al principi de la novel·la perquè no es tracta només d’una novel·la coral, sinó de la creació d’un món nou en el qual els personatges tenen entitats absolutament diferenciades, es mouen de manera autònoma i exerceixen la seva llibertat fins al punt de fer-nos partícips de qualsevol decisió que prenguin, còmplices-admiradors de l’exercici del lliure albir que, de vegades, ens porta a la sang i altres a l’infern.
L’enfrontament entre el bé i el mal està representat per dues amigues que, sense voler-ho, es veuen separades per dos dels clans: Lena (karah del clan blanc) i Clara (portadora d’un dels hereus del clan vermell).
Una novel·la muntada des de diverses càmeres que van fragmentant la història fins deixar-nos escenes en prismes que ens permeten anar recopilant informació tal com l’autora desitja que passi.
Res queda a la improvisació, com és propi dels grans escriptors. Barceló pren les regnes de la història i no les deixa anar. D’aquesta manera, viatjar per Innsbruck, Madrid, Rabat, París, etc… no ens resulta estrany. L’ànima del món està en cada racó del planeta i així ho va reconstruint l’escriptora alacantina.

No hi ha comentaris

Frankenstein

El passat dilluns dia 17 de setembre va tenir lloc la primera trobada de la temporada del club de lectura de Ciència-ficció, on es va comentar el llibre ” El mapa del tiempo ” de l’escriptor Félix J. Palma. Un cop saludats els antics membres del Club de Lecturamapa tiempo i donada la benvinguda als nous companys, s’explicà el plantejament per aquest curs, que és el d’anar realitzant un viatge des dels inicis d’aquest gènere per intentar tenir una visió global de la seva evolució i influència en tots els àmbits, sense oblidar-se de les novetats. A més hi haurà l’oportunitat de tenir un dia de jocs de taula dedicats a la ciència ficció, i s’inclourà la lectura d’algun còmic. A més a més aquest any es realitzen a la ciutat les jornades de la Catcon…

El llibre treballat durant les vacances, “El mapa del temps” de Félix J. Palma, té de prop de 700 pàgines, està escrit en tipus fulletó i dividit en tres parts amb un llenguatge molt construït que va provocar diferències d’opinions entre els membres del club, a alguns el llibre els va enganxar i a d’altres els hi va semblar massa pesat. Les visions diferents enriqueixen la lectura.
Aquest llibre es pot enquadrar dins el subgènere de steampunk, clarament dedicat a diversos escriptors que van ser els iniciadors i grans alma mater del gènere de la ciència ficció com van ser H.G. Wells, Poe, Aldous Huxley etc.
Llibre d’aventures que pretén entretenir i que alhora ens dóna peu per a les lectures posteriors d’aquest club.

Per a la propera trobada el llibre triat és:

Frankenstein o el modern Prometeu
frankensteinFrankenstein o el modern Prometeu, o simplement Frankenstein (títol original en anglès: Frankenstein; or, The Modern Prometheus) fou publicat l’11 de març de 1818 i s’emmarca en la tradició de la novel·la gòtica. El text parla de temes com ara la moral científica, la creació i destrucció de vida i l’atreviment de la humanitat en la seva relació amb Déu. D’aquí, el subtítol de l’obra: el protagonista intenta rivalitzar en poder amb Déu, com una mena de Prometeu modern que arrabassa el foc sagrat de la vida a la divinitat. Pertany al gènere ciència ficció.
La novel·la narra la història de Víctor Frankenstein, un jove suís, estudiant de medicina a Ingolstadt, obsessionat per conèixer “els secrets del cel i la terra”. Amb la voluntat de desentranyar “la misteriosa ànima de l’home”, Víctor crea un cos a partir de la unió de diferents parts de cadàvers disseccionats.
Víctor Frankenstein comprèn en aquest moment l’horror que ha creat, rebutja amb espant el resultat del seu experiment i fuig del seu laboratori. En tornar, el monstre ha desaparegut i ell creu que tot ha conclòs. Però l’ombra del seu pecat el persegueix: el monstre després de fugir del laboratori, sent el rebuig de la humanitat i desperta en ell l’odi i la set de venjança.
Després d’un període de convalescència a causa de l’excés de treball, i després d’assabentar de l’assassinat del seu germà menor William, Víctor torna al seu Ginebra natal amb la seva família i la seva promesa, només per descobrir que darrere del crim hi ha el furor de la criatura que ell ha portat a la vida. La culpa de Víctor es fa gran quan permet que una serventa de la família -Justine Moritz- sigui condemnada a mort i executada, acusada del crim.
Decidit finalment a acabar amb la seva creació, Víctor persegueix a la criatura cap a l’altre del món. Víctor mor en un vaixell que li recull entre els gels de l’Àrtic. Poc després de la mort de Víctor, el vaixell és abordat per la pròpia criatura que acaba per relatar els seus motius i trista història al capità. La novel·la acaba amb la confessió de la criatura.

L´autora: Mary Sheller
Mary Wollstonecraft Shelley (de soltera Godwin; Londres, 30 d’agost de 1797 – 1 de febrer de 1851) va ser una narradora, dramaturga, assagista, filòsofa i biògrafa britànica, reconeguda sobretot per ser l’autora de la novel·la gòtica Frankenstein o el modern Prometeu (1818).
També va editar i va promocionar les obres del seu espòs, el poeta romàntic i filòsof Percy Bysshe Shelley. El seu pare va ser el filòsof polític William Godwin i la seva mare la filòsofa feminista Mary Wollstonecraft. El 1814, Mary Godwin va iniciar una relació sentimental amb un dels seguidors polítics del seu pare, Percy Bysshe Shelley, qui ja estava casat. Tots dos, juntament amb la germanastra de Mary, Claire Clairmont, van viure a França i van viatjar per Europa. Es van casar a finals de 1816, després del suïcidi de la primera esposa de Percy Shelley, Harriet.mary sheley
En 1816, la parella va passar un estiu amb George Gordon Byron, John William Polidori i Claire Clairmont prop de Ginebra, Suïssa, on Mary va concebre la idea per la seva novel·la Frankenstein. En 1822, el seu espòs Percy va morir ofegat en enfonsar el seu veler, durant una tempesta a la badia de La Spezia. Un any després, Mary Shelley va tornar a Anglaterra i des de llavors es va dedicar a l’educació del seu fill i a la seva carrera com a escriptora professional.
Fins a la dècada de 1970, Mary Shelley va ser principalment reconeguda pels seus esforços per publicar les obres de Percy Shelley i per la seva novel·la Frankenstein, la qual segueix sent àmpliament llegida i ha inspirat diverses adaptacions en cinema i teatre.
Recentment, els historiadors han començat a estudiar més detalladament els èxits de Mary Shelley. Els erudits han mostrat un interès creixent en la seva producció literària, particularment en les seves novel·les, com les novel·les històriques Valperga (1823) i Perkin Warbeck (1830), la novel·la apocalíptica L’últim home (1826) i les seves dues últimes novel·les, Lodore (1835 ) i Falkner (1837).
Els estudis dels seus treballs menys coneguts, com el llibre de viatges Caminades a Alemanya i Itàlia (1844) i els seus articles biogràfics inclòs en l’obra de Dionysius Lardner Cabinet Cyclopaedia (1829-46) donen suport al punt de vista que Mary Shelley va continuar sent una política radical al llarg de la seva vida.
Les obres de Mary Shelley sovint argumenten que la cooperació i la compassió, particularment les practicades per les dones en les seves famílies, són les formes de reformar a la societat civil. Aquesta visió va constituir un desafiament directe al romanticisme individual promogut per Percy Shelley i a les teories polítiques educatives articulades pel seu pare, William Godwin.

No hi ha comentaris

El mapa del tiempo

portada arquitectoEl passat dilluns va tenir lloc l’última trobada de la temporada del club de Ciència-ficció, on es va comentar el llibre “L’Arquitecte d’Atmosferes” de l’escriptor Alberto Trinidad establert a Sitges, que hi va ser present.

El llibre transmet una sensació de claustrofòbia que va agradar a una part del participants, tot i que alguns no va poder acabar el llibre per la sensació precisament per aquesta sensació. Parlem d’un relat amb tints foscos i personatges durs que poden arribar a commoure. Alguns es van sentir molt propers amb els personatges immersos la bogeria o fregant els seus límits, en la cerca d’un sentit de la vida a través de la seva descodificació.

És una narració influenciada pel surrealisme, per l’existencialisme, per escriptors com Kafka i per la psicoanàlisi. Reflecteix d’una forma molt encertada els anys vuitanta al nostre país, quan vivíem la revolució del maig del 68 i tots aquells neguits de rebel·lia. Una novel·la de personatges al voltant dels quals es va construint un món propi, un puzle inacabat, que intenta ser diferent i tallar de soca-rel amb tota realitat buida que acabi empresonant-los.

Tot això amb un llenguatge carregat de poesia i metàfores, doncs cal no oblidar que l’autor també escriu poesia. Per a Alberto Trinidad la literatura ha de transformar l’entorn, construir un sentit a la teva pròpia existència, tota vegada que creu que la identitat és necessari narrar-la.

L’obra: El mapa del tiempo
Londres, 1896. Innumerables invents alteren cop i unportada mapa altre la faç del segle fent creure a l’home que la ciència és capaç d’aconseguir l’impossible. I els seus èxits semblen no tenir límits, com demostra l’aparició de l’empresa de Viatges Temporals Murray, que obre les seves portes disposada a fer realitat el somni més cobejat de la humanitat: viatjar en el temps, un anhel que l’escriptor HG Wells havia despertat un any abans amb la seva novel·la La màquina del temps.
Tot d’una, l’home del segle XIX té la possibilitat de viatjar a l’any 2000, com fa Claire Haggerty, qui viurà una història d’amor a través del temps amb un home del futur.
Però no tots volen veure el demà. Andrew Harrington pretén viatjar al passat, a 1888, per salvar la seva estimada de les urpes de Jack l’Esbudellador.
I el mateix H.G. Wells patirà els riscos dels viatges temporals quan un misteriós viatger arribi a la seva època amb la intenció d’assassinar-per publicar la seva novel·la amb el seu nom, obligant-lo a emprendre una desesperada fugida a través dels segles. Però, què passa si canviem el passat? Pot reescriure la Història? Félix J. Palma planteja aquestes preguntes a El mapa del temps.
Mentre el jove Andrew Harrington es prepara per suïcidar-se a la mateixa habitació on Jack l’Esbudellador va cometre l’últim i més salvatge dels seus crims: l’esquarterament de Casa Kelly, prostituta de Whitechapel i núvia d’Andrew. No obstant això, el seu cosí Charles ho evita in extremis ensenyant-li una escapatòria per a l’infern en què viu des de la mort de la seva estimada: viatjar en el temps per acabar amb Jack abans que assassini a Casa.
Així arrenca la primera de les tres parts que componen aquesta fantàstica novel·la i que orbiten al voltant d’un personatge singular: l’escriptor H.G. Wells, un dels pares de la ciència ficció i escriptor de novel·les immortals com La màquina del temps, L’home invisible i La guerra dels mons.

L´autor: Félix J. Palma
felix j palmaFélix Jesús Palma Macías, conegut com Félix J. Palma (Sanlúcar de Barrameda, Cadis, 1968) ha estat unànimement reconegut per la crítica com un dels escriptors més brillants i originals de l’actualitat.
Escriptor espanyol, Félix J. Palma és un reconegut contista que amb el seu pas a la novel·la s’ha fet creditor de premis com el XL Ateneu de Sevilla per El mapa del temps.
Col·laborador de nombroses publicacions i dedicat en principi a la literatura fantàstica o meravellosa, Palma ha aconseguit grans reconeixements per la seva mestria en el relat, com demostra el Premi Tiflos, el Gabriel Aresti o el Alberto Llista.
D’entre les seves antologies caldria destacar Els aràcnids, Premi Iberoamericà de relats 2003, o El vigilant de la salamandra (1998), que va aconseguir l’aplaudiment unànime de la crítica.
Quant al seu pas per la novel·la, en la seva narrativa destaquen obres com La formiga que va voler ser astronauta o Els corrents oceànics, que es va fer amb el Premi Luis Berenguer i la Trilogia victoriana, formada per El mapa del temps (XL Premi Ateneu de Sevilla, 2008), El mapa del cel (2012), i El mapa del caos que l’han consagrat com a novel·lista i que s’ha publicat en més de 25 països, ha obtingut nombrosos guardons i ha aparegut en la llista de Best Sellers del New York Times.
Al marge dels seus textos literaris, Félix J. Palma va crear el suplement cultural “Mosaic” i va col·laborar com a articulista en el Diari de Cadis i el Diari de Sevilla. També ha escrit guions per a còmics.
En l’actualitat es dedica a l’escriptura i a tasques com a assessor editorial i la seva última novel·la publicada, escrita al costat de l’escriptora Maria Fortea, ha estat L’amor no és res de l’altre món (2016).

No hi ha comentaris

El Arquitecto de Atmósferas

A la darrera reunió del Club de Lectura de Ciència Ficció es va treballar el llibre El conte de la criada, de Margaret Atwood.el-cuento-de-la-criada
Del llibre, editat en l’any 1986, se n’ha fet una pel·lícula, una obra teatral, una òpera i una sèrie per a televisió de gran èxit l’any 2017.
En aquest llibre l’autora ens presenta una societat que podríem considerar distòpica (mons imaginaris indesitjables) tot i que l’escriptora considera que ella escriu ficció especulativa (relats imaginaris basats en fets reals que podrien arribar a succeir). Una de les seves normes és no incloure a les seves obres res que els homes no hagin fet ja alguna vegada en algun lloc. Per això, si cap, és més inquietant la lectura d’aquest llibre.
Novel·la construïda amb flasbacks, descripcions minucioses, (el món està en els petits detalls) i pensaments de la protagonista que pretén cridar l’atenció sobre diversos temes com una crítica a la societat, el (mal)tractament a les dones, la idea que l’horror més terrible pot tornar-se quotidià, la resiliència (capacitat de l’ésser humà per sobreviure), el debat sobre el cos de la dona, l’avortament, el ventre de lloguer , la utilització dels nadons robats com a arma, el fanatisme religiós, control i vigilància contra la dissidència, dones contra dones com guardianes de la moral, el nacionalisme disfressat de solució, etc. creant una atmosfera d’opressió.
Una ciència ficció de gran actualitat.

L´Obra : El Arquitecto de Atmósferas.

portadaL’arquitecte de Atmosferes és el programa de ràdio que un singular i turmentat personatge utilitzarà per dur a terme una transcendental teràpia.

Tres dels seus oients, cada un d’ells subjecte a una curiosa i particular col·lecció dominant emocionalment les seves vides, es veuran inevitablement atrets per l’esdevenir d’aquesta teràpia.

L’arquitecte d’Atmosferes és una enigmàtica història de sentiments i actituds extrems que barreja la solitud infinita d’un ésser que ja no vol ser humà amb l’opressió de la bogeria en un psiquiàtric, la indolència agra d’una relació de parella que s’esgota i la histèria d’una biòloga que sent una trucada orgànica impossible.

L’arquitecte d’Atmosfera està ple de pessimisme, de por a la humanitat, al contacte amb els altres.

Una fascinant narració que a mesura que avança creix en intensitat fins veure abocada a un impetuós final.

El llibre, narrat en primera persona per la protagonista, ens transporta a un món cruel i ple de dubtes per a uns ulls que ho veuen per primera vegada.

La història transcorre pausada però sense descans pàgina a pàgina mentre el lector aprèn, descobreix i experimenta amb la pròpia Inge tot el que aquest erm i els seus habitants han d’oferir … i explicar.

 

L´autor: Alberto Trinidad

Alberto Trinitad va néixer a Barcelona el 25 de novembre de 1975, i des de fa alguns anys viu a Sitges. S’ha llicenciat en Filologia Hispànica i Teoria de la Literatura i Literatura Comparada.Alberto_Trinidad

Quan era molt petit el primer que recorda és que volia ser de gran i era mag, inventor o un científic boig a l’estil del Doctor Bacterio. Estava obsessionat amb fabricar una màquina del temps. Més tard va descobrir que la forma més còmoda i eficaç que tenia per ser mag o inventor era a través de l’escriptura.

És autor de l’obra de teatre infantil On és la il·lusió ?, representada al CEIP Pau Casals del Vendrell per un grup de nens entusiastes, que li van produir un fort impacte emocional, i de les següents novel·les publicades: Minories d’un, l’arquitecte de Atmosferes, el Cirurgià del Cel (denominada pel propi autor com la seva obra pòstuma) i Alba, ningú i tu, i d’altres vuit que romanen recloses en un calaix de la seva ordinador.

Escriu poesia des de 1991, però només ha publicat un llibre en aquest gènere Taquigrafia del silenci (2017), una antologia dels seus últims poemaris.

A més va col·laborar en i va dirigir alguns programes de ràdio durant la seva joventut més primerenca, es dedica professionalment al món de l’edició i actualment col·labora amb una secció fixa (Territoris de fugida) a la revista cultural digital Lectures Submergides, on realitza una peculiar singladura sense retorn possible a través dels inabastables territoris de l’art.

Fins a la data ha visitat els poetes Roberto Juarroz, Vicente Huidobro i Leopoldo María Panero.

No hi ha comentaris

El conte de la criada, de Margaret Atwood

A la darrera reunió del Club de Lectura de Ciència Ficció es va treballar el llibre “Cenital” d’Emilio Bueso. És un llibre publicat a l’any 2012, sobre la destrucció de l’actual civilització si ens quedéssim sense petroli.
CenitalLa narració es desenvolupa en diverses escenaris; el primer és un bloc que va anunciant la situació, un altre fixant l’acció en 2014 en un món destruït, i encara un tercer situat en una futura ecovila, on els seus habitants recorden com han arribat fins allà.
“Cenital” es pot inscriure al subgènere de la literatura del pànic, és bastant negatiu i pessimista. Descriu la fi del model de societat actual, el bluf de les energies renovables i de la nostra vida fonamentada en la il·lusió d’una seguretat impossible.
Totes les qüestions que van sorgir van ser al voltant de la idea de catastrofisme, i de si realment arribaríem a tal grau de involucionisme a la terra.
Es va posar sobre la taula la idea de possibles noves tecnologies que poden estar desenvolupant-se i que no es donen a conèixer per interessos polítics o econòmics, la nostra preocupació pel medi ambient, els peak oil, etc.
Finalment, una pregunta: què fa una adolescent llegint ciència ficció en una classe lliure? Doncs preguntar sobre tots aquests temes.
Això és la Ciència Ficció, qüestionar-ho tot, dubtar, preguntar i anar més enllà.

Per a la propera sessió del Club, es prepara el llibre El conte de la criada, de Margaret Atwood.

L´Obra: El conte de la criada
La distòpia creada per Margaret Atwood el 1985 torna a estar d’actualitat arran de l’estrena de la sèrie. el cuento de la criada
Els Estats Units ha passat a ser una teocràcia fanàtica. Després assassinar al president i dissoldre les cambres, els nous líders aniran reduint progressivament els drets de les persones fins a establir un nou sistema de classes. La societat que origina aquest cop d’estat serà batejada com a República de Gilead i en ella, es limitarà el paper de les dones, deixant a aquelles que no són esposes dels Comandants, relegades a les tasques de la llar (les Martes) i la reproducció (les Criades).
Aquelles que per edat o rebel·lia no encaixen en cap d’aquests dos serveis, passen a ser considerades No-dones i són desterrades, usades com a mà d’obra en un entorn contaminat que disminueix la seva esperança de vida.
La història és narrada per Defred, una de les Criades que, embolicada en el seu hàbit vermell, és sotmesa a violacions revestides de cerimònia. Les dones són ara un mitjà i no tenen la llibertat de decidir, fins i tot sobre els seus propis cossos L’autora va començar a escriure la novel·la quan vivia a Berlín. Era 1984 i encara existia el Mur que dividia Alemanya.
En la introducció del llibre, Atwood compte com durant les seves visites a l’altra banda del Teló d’Acer va experimentar “la cautela, la sensació de ser objecte d’espionatge, els silencis, els canvis de tema, les formes que trobava la gent per transmetre informació de manera indirecta “. Aquesta atmosfera opressiva i a estones psicòtica, on les intencions de tots són posades en dubte, és un dels aspectes que El conte de la criada retrata. S’hi percep l’angoixa i l’anhel del que va ser, però sobretot, Atwood descriu amb mestratge com l’ésser humà és capaç d’adaptar-i acabar per assumir una realitat injusta.

L´autora: Margaret Atwood
Margaret Atwood (Ottawa, Canadà, 1939) és una escriptora canadenca, Considerada una de les més destacades novel·listes i poetes del panorama actual. Molt aficionada a la lectura des de nena, es va graduar en Arts al Victoria College de la Universitat de Toronto i posteriorment va cursar estudis de postgrau en el Radcliff College de Cambridge (Massachussets) i a la Universitat de Harvard.
Ha estat professora de Literatura Anglesa en diverses universitats canadenques, entre les quals es troben la British Columbia a Vancouver, la Sir George Williams a Mont-real i la de York a Toronto. Dedicada per complet a l’escriptura des de 1972, ha estat presidenta de la Unió d’Escriptors del Canadà (1981-1982) i del Centre Canadenc del PEN Club Internacional d’escriptors (1984-1986).
Autora molt prolífica, va obtenir reconeixement internacional amb la publicació de la seva novel·la La dona comestible (1969), a la qual van seguir Ressorgir (1972), Donya Oracle (1976), Life Before Man (1980), Ull de gat (1988) i La núvia lladre (1993). La trama de les seves obres se centra freqüentment en la figura de la dona, la seva maduresa i els canvis de rol sexual.Margaret_Atwood
És també una consumada poetessa, gènere en el qual va començar amb dinou anys i en el qual recorre a referències mitològiques, culturals, literàries i pictòriques, com a Double Persephone (1961), The Circle Game (1964) i Procedures for Underground (1970) . En You are Happy (1974) i Two-Headed Poems (1978) va revelar el seu interès per la literatura social: en el primer va explorar l’opressió de la dona i en el segon el conflicte latent al Canadà entre dues cultures i dues llengües. Aquestes preocupacions tornarien a aparèixer en True Stories (1981), Interlunar (1984) i Morning in the Burned House (1995).
Així mateix, algunes de les seves novel·les s’han adaptat al cinema i al teatre, com La dona comestible (1969), El conte de la criada (1985), també convertida en òpera, Alias Grace (1996) i L’assassí cec (2000), entre d’altres. La novel·la Oryx i Crake (2003), The Penelopiad (2005), The Year of the Flood (2009) i Maddadam (2013), la col·lecció de relats The Tent (2006) i el llibre de poesia The Door (2007). Pel que fa a la temàtica de les seves obres, és molt variada; treballa des de la crítica literària a la novel·la realista, passant per la ciència ficció –terme amb el qual no se sent res còmodament, fins a la literatura compromesa en defensa dels drets de la dona.
L’obra més coneguda és El conte de la criada (1985), amb la qual va rebre premis com el Arthur C. Clark o el Los Angeles Prize. Entre les seves novel·les destaquen, a més Alias Grace, i Ull de gat, finalistes del Premi Booker, un guardó que va obtenir amb L’assassí cec, la seva desena novel·la. Ha publicat també Finalment, el cor (2016). Ha rebut així mateix el Governor General’s Award, l’Ordre de les Arts i les Lletres, el Premi Montale, el Premi Príncep d’Astúries de les Lletres, el Premi Nelly Sachs, el Premi Giller, el National Arts Club Literary Award, el Premi Internacional Franz Kafka i el Premi de la Pau del Gremi dels Llibreters Alemanys.

No hi ha comentaris

Cenital, d’Emilio Bueso

A la darrera sessió del club de lectura de ciència ficció de la biblioteca van treballar el llibre “Aquells i aquelles d’allà no sóc jo” de l’escriptor Pau Escribano.portada anterior
Al llarg de la trobada es van tractar temes suggerits per la lectura, com la teletransportació i els èxits produïts fins ara, dels forats negres, dels dimonis de Hawking i de Maxwell, de les lleis de la termodinàmica, de l’antimatèria, etc.
També es va comentar l’ètica dins de la ciència: el poder i els interessos dels diners dins de la investigació, i del que podria arribar a fer un investigador per a figurar en un descobriment que podria canviar les nostres vides.
Va sortir la idea de la deshumanització en el món, el canvi climàtic, el fet de no ser ningú ni existir si no tens feina, del control que tenen tant els governs com els interessos monetaris de cada moviment que realitzem en la nostra quotidianitat …
Finalment, es va comentar el fet que qualsevol esdeveniment, per petit que sigui, pot fer aflorar una part de la nostra personalitat amagada, i convertir-nos en persones totalment diferents.
Com poden veure, llegint ciència ficció es pot parlar de molts i diversos temes.

Per a la propera sessió el club treballarà el llibre Cenital, d’Emilio Bueso

L’obra: Cenital
Cenital és la crònica d’un malson anunciada. La fi del petroli és a prop i amb ell la fi de la civilització tal com la coneixem.Cenital Tots els nostres sistemes, tant socials com econòmics, es vindrien a baix i llavors, ai amics, campi qui pugui. La solució? Modificar les nostres vides, tornar a la prehistòria (o gairebé) i sobreviure en petits nuclis, petits llogarets ecològiques i autosostenibles, perquè la fi ha arribat.
Destral s’erigeix com un líder gairebé messiànic, primer a Internet, proclamant el que està a punt de succeir i més tard com a cap de Cenital, un petit llogaret. No obstant això, la lluita per la supervivència no serà gens fàcil i l’arribada d’una parella a les portes del llogaret suposarà el començament d’un nou malson.
Cenital juga amb les nostres pors més profunds i realistes, aquests que no tenen res de sobrenatural i que poden succeir en qualsevol moment.
La novel·la juga amb diverses línies temporals. D’una banda, hi ha les entrades al blog de Destral, que ens va advertint de la que se’ns ve a sobre; d’altra banda, tenim l’acció real de la novel·la, des que la parella arriba a la porta de Cenital fins al desenllaç. A més, va intercalant capítols en els quals ens explica la vida de cada un dels membres del llogaret.
Una història en la qual descobrirem el que és Cenital, un reducte on aquells que van veure venir la fi del món com el coneixem s’han reunit per poder subsistir i on coneixerem, saltant d’un personatge a un altre, la història tant d’ells com de la construcció d’aquesta espècie de edèn que en realitat es converteix en una petita presó, on ni dins ni fora, hi ha una llibertat completa.
El directe, l’absència d’artificis i enganys que ens portin a plantejar-nos que l’autor juga amb nosaltres, els discursos de Destral – protagonista absolut -, la vida fora i dins del recinte, la sensació de viure la podridura, l’abisme, el cataclisme convertit en frases que ataquen el lector, en definitiva, un joc rodó en la relació llibre – lector que aprofita les millors imatges possibles per captar la nostra atenció i que no ens desviem amb detalls innecessaris.
Tot el que aquí es compti té una raó, té un per què, encara que això ho hàgim de posar nosaltres, en una mena d’experiència que ens dóna peu a reflexionar sobre els avatars d’aquest món i en què Emilio Bueso posa a l’ésser humà com a subjecte en proves d’una realitat que està més a prop del que ens pensem.
Emilio Bueso trama una novel·la realista, o pessimista si es prefereix, de rabiosa actualitat. Cenital se situa en algun punt limítrof de la província de Castelló, entre 2007 i 2014.

L’autor: Emilio Bueso
Neix a Castelló, el 1974. Va cursar estudis d’enginyeria i vaEmilio Bueso ser professor de Sistemes Operatius de la Universitat Jaume I de Castelló entre el 2003 i el 2011. Treballa com a responsable de tecnologia d’una institució interuniversitària, tasca que compagina amb l’escriptura. És enginyer de sistemes.
La seva trajectòria com a autor arrenca en el realisme brut per submergir-se en la narrativa de terror i ciència ficció. Ha guanyat diferents premis, entre els quals destaca el Premi Celsius a la millor novel·la fantàstica de ciència ficció o terror, que es lliura cada any a la Setmana Negra de Gijón, per la seva novel·la Diàstole el 2012 i Cenital el 2013, les seves dues obres més destacades. Bueso ha guanyat premis com el Domingo Santos de relat, atorgat per l’AEFCFT, i va publicar la seva primera novel·la, Noche Cerrada, en 2007, que ha conreat publicant els seus relats en Ahora intenta dormir (Valdemar, 2015) i signant novel·les com Diástole (Salto de Página, 2011), Cenital (Salto de Página, 2012) i Extraños Eones (Valdemar, 2014).
Membre fundador de l’associació Nocte, va començar a publicar a cavall entre el realisme brut i el gènere fantàstic. Es va estrenar en el format llarg amb Noche Cerrada (Verbigràcia, 2007). Diástole (2011), Cenital (2012) i Esta noche arderá el cielo (2013), totes publicades a Salto de Página, ho van consagrar com un dels valors més ferms de la ciència ficció espanyola.

No hi ha comentaris

Aquell d’allà no sóc jo

El proppassat dilluns dia 19 el Club de Lectura de Ciència Ficció es va reunir, i ens comenta Victoria Ortiz, responsable del club de lectura de Ciència Ficció, que s’introduïren a l’univers “Corvovers” de Marc Pastor, a través de la seva obra Farishtaportada
Segons ens explica, Marc Pastor crea un univers on viure a cadascun dels seus llibres, que es poden llegir independentment però amb gestos de complicitat amb la resta de la seva obra. Aquest gest pot ser un personatge, una situació, escenaris d’altres llibres i que fins i tot pot canviar el final d’una altra obra.
Qui és Farishta? És la protagonista, una noia jove, que de vegades ens sorprèn per la seva maduresa. Amb ella recorrerem el camí d’aquestes prop de 500 pàgines i ens fan viatjar a través d’aventures, fantasia i creixement personal, situant-se en una illa, escenari significatiu, present a un altre dels seus llibres, BIOSKO.
De què ens parla aquest llibre? De la soledat, de l’arrelament, dels orígens, de les relacions pares-fills, de què seríem capaços de fer per un fill, de l’adopció, de clons, de viatges en el temps, de plagues …
“Tots necessitem saber d’on venim per poder avançar”. Aquesta frase reflecteix un dels grans temes d’aquesta història. Està estructurada en tres grans parts, escrita en forma de diari introduint diaris, informes, notes, etc, amb diferents textures, colors de les pàgines, tipografies i plena de referències musicals que ens van arribant de la mà dels protagonistes i que és un mitjà de comunicació entre ells.
“És millor que no sàpigues res del teu futur, o no podràs escapar d’ell”. Els viatges en el temps, el gran tema, un temps no lineal explicat pel continuum de les seves pròpies lleis, on no es pot modificar més que petits detalls del passat i s’ha de complir la resistència, la coherència i la proporció.
Un llibre que va començar a escriure el mateix dia que va néixer el seu fill i que comença amb una frase d’un diari trobat en un cadàver “crec que aquest any serà un bon any”

Per a la propera sessió del club, el 12 de març de 2018, el llibre que s’ha triat és “Aquell d’allà no sóc jo”, de Pau Escribano.

L’obra: Aquell d’allà no sóc jo
portadaSom en un futur proper no especificat, potser al final del segle XXI. El Marc Garcia és un pilot d’avions a l’atur que viu a Barcelona. L’invent de la teletransportació ha deixat pràcticament obsolet l’ús dels avions, i els aeroports s’han anat convertint en teleports.
Això és un invent de la World Teleport Company presidida per un sonat anomenat Albert Grey. Aparentment tot és molt xulo per la senzilla raó de que ara ets aquí i a l’instant ets a Nova York. Només té un petit (gran!) defecte… però no us l’explicarem.
Vidu, el Marc té una filla única, la Carla, amb qui manté una relació complicada i distant. La noia viu a Nova York i ell és a punt d’instal·lar-se amb ella perquè ja no es pot ni pagar el lloguer. Utilitzarà la teletransportació per primera vegada, cosa que li fa pànic.
Però en l’operació alguna cosa surt malament i el Marc es veu immers en una aventura frenètica en què hi ha implicada la principal empresa que controla el sistema de la teletransportació, la World Teleport Company (WTC).
La novel·la s’estructura en tres blocs, que són els tres dies en què passa l’acció, més un epíleg final. En Marc viurà tres dies d’autèntica bogeria, en què s’haurà de desempallegar de totes les seves pors, recórrer fins a tot a la violència extrema per defensar la seva família i despullar un secret que pot suposar una sacsejada a nivell mundial.
Pau Escribano construeix un relat força cinematogràfic en la seva concepció i plasmació narrativa, amb capítols curts. La novel·la té ritme, acció, persecucions i girs argumentals constants que sorprenen i mantenen l’atenció del lector. Vibrant, àgil i dinàmica que es llegeix pràcticament en una tarda. Com a obra primerenca, és fogosa i sorprenent.

L’autor: Pau Escribano
Pau Escribano és un jove nascut a Vilanovapau escribano i la Geltrú (1981), llicenciat en Comunicació Audiovisual.
Té 36 anys i ha dirigit ‘Crackòvia’, el programa de Televisió de Catalunya líder d’audiència indiscutible en la seva franja dels dilluns a la nit.
Pau Escribano és un periodista que ha fet ràdio, televisió, s’ha atrevit amb els curtmetratges i, darrerament, fins i tot ha col·laborat amb un espectacle teatral.
Aquest currículum tan farcit va començar als 17 anys a Canal Blau FM. El seu estil va agradar i van passar a col·laborar al ‘Fent amics’ de TV3, on enviaven idees. També van col·laborar regularment al programa de ràdio ‘El Terrat’ i van presentar-ne una edició estival. El següent pas va ser al programa ‘A pèl tour’, de TV3 junt amb Carles Sánchez. Tot seguit va ser guionista de ”Una altra cosa’. Volia ser director de cine. Com el 99 per cent de la gent que ha fet comunicació audiovisual.
La seva primera experiència com a director va arribar durant dos anys al late show de Localia. Quan el programa va acabar, ‘Polònia’ el va fitxar com a guionista. Des de la seva segona temporada dirigeix ‘Crackòvia’, un dels èxits més consolidats de la programació de TV3.
Ha dirigit un curtmetratge amb Sergi López com a actor i també ha escrit part de les cançons del musical ‘La família irreal’, o “Dins la cova”. També són seus els curtmetratges: “Primer Contacte” i “L’Encenedor Quàntic”. El primer sobre un astronauta i el segon sobre un noi que viatja des del futur.
I en literatura: “Aquell d’allà no sóc jo” = un thriller futurista. I el seu denominador comú? La ciència ficció, el futur, l’univers i el sentit de l’humor.

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »