Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per la categoria: CL Ciència-Ficció

Lágrimas en la lluvia

Avui 11 de desembre el Club de Lectura de Ciència-Ficció comença a treballar la novel·la Làgrimas en la lluvia, de Rosa Montero.

L´Obra: Lágrimas en la lluvia

portadaLa novel·la ens situa als Estats Units de la Terra, més concretament a Madrid, l’any 2109, quan augmenta el nombre de morts de replicants o tecnohumanos, que embogeixen de sobte. La detectiu Bruna Husky és contractada per descobrir què hi ha darrere d’aquesta onada de bogeria col·lectiva en un entorn social cada vegada més inestable. Mentre, una mà anònima transforma l’arxiu central de documentació de la Terra per modificar la Història de la humanitat.
Agressiva, sola i inadaptada, la detectiu Bruna Husky es veu immersa en una trama d’abast mundial mentre s’enfronta a la constant sospita de traïció dels que es declaren els seus aliats amb la sola companyia d’una sèrie d’éssers marginals capaços de conservar la raó i la tendresa enmig del vertigen de la persecució.
Rosa Montero narra una recerca en un futur imaginari, coherent i poderós, i ho fa amb passió, acció vertiginosa i humor, eina essencial per a comprendre el món. En aquest futur, alguns dels principals problemes actuals de la humanitat segueixen presents: Els pols ja s’han fos amb la consegüent desaparició de les més importants ciutats costaneres i d’alguns dels països els territoris amb prou feines superaven el nivell del mar. La ingent contaminació ha provocat que cadascú pagui segons la qualitat de l’aire que respira. La crisi afecta a nivell mundial sense que els polítics facin res eficient per solucionar-la. I així successivament…
Amb aquest futur també podem veure com l’ésser humà no aprèn dels errors del passat. ¿Els sonen partits extremistes que segueixen una jerarquia de puny de ferro i que tracten de cometre un genocidi contra els que gairebé no poden defensar-se? O una carrera per veure qui pot construir abans un astre artificial, sent uns participants conservadors aferrats a la religió i els altres, uns individus que busquen la societat perfecta?
Una novel·la de supervivència, sobre la moral política i l’ètica individual; sobre l’amor, i la necessitat de l’altre, sobre la memòria i la identitat.

L’autor: Rosa Montero

Rosa Montero va néixer a Madrid el 1951. Periodista i escriptora espanyola, va cursar estudis de Filosofia i Lletres i Ciències de la Informació.

La seva vocació per l’escriptura va rosa monterocomençar des de molt petita: víctima de la tuberculosi, amb prou feines podia fer res més que llegir i escriure les seves pròpies històries. El que va començar com un joc aviat es va convertir en una manera de vida.
Després de la universitat va passar a treballar en el diari Pueblo i a col·laborar amb diferents revistes, com Garbo o Hermano Lobo. D’aquí va passar al diari El País, on des de 1980 exerceix com a directora d’El País Semanal. En aquest mateix any, Rosa Montero va rebre el Premi Nacional de Periodisme.
La seva primera novel·la va ser Crònica del desamor (1979), però el seu primer gran èxit li va arribar amb Te trataré com una reina (1983), que la va fer pujar als primers llocs de les llistes de vendes.
El 1997 va guanyar el Premi Primavera per La hija del caníbal, llibre que va ser el més venut d’aquest any, i es va distribuir de manera internacional.
En l’actualitat segueix exercint com a directora del suplement d’El País amb el seu estil entre la literatura i el periodisme. Les seves últimes novel·les han variat des de la ciència ficció – Lágrimas a la lluvia – a una barreja entre novel·la íntima i biografia novel·lada – La Ridícula idea de no volver a verte -.

No hi ha comentaris

Trobada amb David Cirici

P1030136

El passat 13 de novembre, els membres del Club de Lectura de Ciència Ficció van participar a una trobada amb l’autor David Cirici per comentar el seu llibre Zona prohibida.

La trobada s’emmarcava dintre de les activitat paral·leles de la CATCON 17: I Convenció Catalana de Ciència Ficció i Fantasia que organitza la Societat Catalana de Ciència Ficció i Fantasia i es celebra aquest cap de setmana a Neapolis.

L’escriptor ens va comentar que quan escriu pensa en el seu públic, en aquest cas joves, i que el seu llibre els protagonistes són joves perquè així se sentin identificats amb la història que s’explica.

És un llibre que reflexiona sobre el control de la població, el control sobre l’educació, un llibre que parla sobre la violència, sobre el que seria una dictadura. Cirici, volia reflectir un món on les relacions humanes són molt intenses i on no es creu en el futur tot és present, un món com l’actual.

Llibre escrit en primera persona perquè resulti més ambigu i el lector vagi descobrint aquest món alhora que el seu protagonista.

La idea de partida va ser una escola totalment automatitzada i el fet de posicionar a uns adolescents completament sols al món i veure les seves reaccions.

Trobareu aquest llibre i d’altres d’en David Cirici a les Biblioteques de Vilanova.

Us deixem amb una entrevista que Fanbooks va realitzar a l’autor amb motiu de la publicació del llibre.

No hi ha comentaris

Testimoni de Narom

Pel proper 8 de gener el Club de Lectura de Ciència-Ficció està treballant la novel·la Testimoni de Narom, de Miquel Barceló i Pedro Jorge Romero.

L’obra: Testimoni de Narom
portadaNarom és un planeta on els humans s’hi van establir fa molts anys i una religió conta que fa molt temps, abans que els humans s’hi establissin, hi havia els naromites, els habitants autòctons del planeta. Aquesta religió té molt pocs adeptes, però la xicota del protagonista (el narrador) surt a la recerca d’aquests naromites en un canvi d’estació, que és l’únic moment en el que, segons la llegenda, se’ls pot trobar. Però durant aquests canvis d’estacions, la vida a fora (perquè els humans fan vida subterrània) és impossible degut a les tempestes fortíssimes de vent i de pluja que ho arrenquen i ho destrueixen tot al seu pas. El protagonista es fa el valent i segueix els passos de la seva xicota. El que no s’espera és el que hi tro
Narra la història d’un dels colons humans del inhòspit planeta Geria. Geria està castigada per uns fenòmens atmosfèrics periòdics i devastadors. L’única manera de sobreviure és en ciutats subterrànies. Durant les inimaginablement poderoses tempestes que assolen el planeta és impossible sobreviure a l’exterior, segons creu tothom excepte els cercadors, els qui creuen en una absurda religió que els porta a sortir a l’exterior durant les tempestes a la recerca dels mítics gerios, suposats pobladors originals del planeta.

Els autors:

Miquel BarcelóMiquel Barceló García (Mataró, 1948) és doctor en informàtica, enginyer aeronàutic i diplomat en energia nuclear. A més, és editor, traductor i escriptor, especialitzat en el gènere de la ciència-ficció.

En el vessant professional, dirigeix i coordina el programa de doctorat sobre sostenibilitat, tecnologia i humanisme de la Universitat Politècnica de Catalunya. Catedràtic EU, ha estat, durant molts anys, professor a la Facultat d’Informàtica de Barcelona, des de la seva creació (el 1976), concretament al Departament d’Enginyeria de Serveis i Sistemes d’Informació de la UPC.

Com a editor, la seva carrera ha estat lligada a Ediciones B, on ha dirigit la col·lecció NOVA, especialitzada en relats i novel·les de ciència-ficció. En moltes ocasions, Barceló inclou en els llibres que edita en aquesta col·lecció un article introductori. L’any 1996 l’Asociación Española de Fantasía y Ciencia Ficción li va concedir el Premio Gabriel A la labor de una vida. Ha estat l’editor del fanzine KANDAMA, promotor dels premis UPC de Ciència-Ficció i director de la col·lecció Nova de Ciencia-Ficción d’Ediciones B.Miquel-Barceló Pedro Jorge Romero
Autor de diversos articles i assaigs científics, llibres de text i nombrosos articles de divulgació científica; també ha escrit contes, novel·les i assaigs de ciència ficció. Fins ara, ha publicat dues novel·les, totes dues escrites amb Pedro Jorge Romero, Testimoni de Narom (1998), guanyadora del Premi Jules Verne (Andorra),que va ser ampliada i publicada en castellà amb el títol El otoño de las estrellas i el Tríptico de Dios (2001). Així mateix és autor de Ciencia ficción: Guía de lectura (1990), la nova edició de la qual, revisada i ampliada, va aparèixer 2015.

Pedro Jorge Romero Pedro Jorge Romero va néixer a Lanzarote el 1967 i resideix des de fa anys a Santiago de Compostel·la. És Físic, tot i que es dedica professionalment a la informàtica ia la traducció de llibres, principalment de ciència ficció.
Durant molts anys va ser un gran aficionat a aquest gènere i un dels seus assagistes més brillants. També va ser l’editor de No ficció, una revista no comercial dedicada a l’assaig i posteriorment, al costat de Joan Manel Ortiz, Ricard de la Casa i José Luis González, va formar Interface Grup Editor i va estar publicant la revista BEM durant 75 números entre 1990 i 2000 , guanyant durant aquest temps cinc premis Ignotus en la categoria de millor revista.
Com a editor va crear i va administrar L’arxiu de Nessus, un lloc hispà de referència sobre la ciència ficció i fantasia, que va guanyar el Premi Ignotus 2000 a la millor producció audiovisual, però abans de crear aquest lloc ja va ser un dels pares i editors d’una altra referència de la ciència ficció, el fanzine BEM.

No hi ha comentaris

Futurs imperfectes

portadaAvui us presentem el que és, probablement, el recull de contes més complet de la literatura de ciència-ficció escrita en català, Futurs imperfectes. Antologia. Aquest volum presenta la panoràmica històrica de la literatura de ciència-ficció escrita en català, des del final del segle XIX fins al 2006, amb una tria antològica preparada per Antoni Munné-Jordà, especialista en aquest gènere. En aquest recull hi trobarem contes d’autors com Pompeu Gener, Joaquim M. Nadal, Antoni Ribera, Pere Calders, Sebastià Estradé, Pere Verdaguer, Màrius Lleget, Manuel de Pedrolo, Lluís Busquets i Garbulosa, Roser Cardús, Esteve Freixa, Avel·lí Artís-Gener, Joan Crexell, Víctor Mora, Josep Albanell o Montserrat Galícia.

A part d’escollir els contes de la present antologia, Munné-Jordà ens introdueix al gènere en un estudi preliminar que passa per orientar al lector sobre l’inici del gènere de la Ciència-Ficció repassant els principals autors internacionals fins a mitjans del passat segle. Però el punt fort d’aquest estudi és l’anotació del que s’ha publicat en català des de finals del s. Segle XIX. Aquesta informació és enorme i difícil de digerir, i mereixeria un assaig per a ella sola. Aquest estudi d’A. Munné- Jordà no és apte per tots els públics doncs la quantitat de llibres i contes referenciats, cadascú en el seu context (La primitiva ciència-ficció, La ciència-ficció en la dictadura, La normalització, La consolidació i L’organització) és prou gran com per sentir-nos uns analfabets en la matèria.

De la selecció de comtes que fa Munné-Jordà us volem destacar, per ordre cronològic, els següents:

El primer conte, “La darrera paraula de la ciència” (1875) de Jordi Sardà és una sàtira a l’obra Frankenstein, de Mary Shelley. Un cant en contra de la ciència. És interessant comprovar com podia preocupar un tema com aquesta a l’època.

Seguint amb les sàtires, trobem també “Un somni futurista espaterrant” (1910) de Pompeu Gener. En aquest cas la víctima és la religió. L’autor barreja elements del cosmos i del catolicisme més integral per fer una burla a aquest últim. Amb tocs d’anarquia i fins i tot de nacionalisme.

De Pere Calders ens presenta una reflexió al voltant de la paranoia de la Guerra Freda a “L’espiral” (1956); una bona idea tractada de forma surrealista al voltant de la fi de la civilització. Un científic té al seu abast la destrucció del món pitjant un sol botó. Però li cal vigilància per què no el premi indegudament. I al vigilant també li cal ser vigilat perquè no elimini al científic per error. I a aquest també li cal ser vigilat a la vegada… i així fins a l’infinit. Divertit i amb sentit de denúncia ens porta a pensar en aquella màxima de Qui vila als vigilants?

“Darrer comunicat a la Terra” (1973) de Manuel de Pedrolo ha estat el conte escollit (podria haver estat qualsevol de la seva extensa bibliografia) per representar-lo a Futurs Imperfectes. Es tracta d’una història força curta amb els viatges en el temps com a eix vertebrador, un tema que Pedrolo havia tracta també en altres relats.Antoni Munné-Jordà

Una de les visions més originals ens ve de la mà d’Esteve Freixa i Baqué amb “Cabòries (Memòries d’una rata d’Skinner)” (1980). Un conte sota la perspectiva d’una rata de laboratori que filosofa sobre la seva existència i la dels seus.

“Domesticació de la memòria” (1980) d’Avel·lí Artís-Gener és un altre relat en clau d’humor. Aquest cop amb final divertit. Ens narra la reversió de la memòria a partir d’un comprimit que porta a recordar allò que tenim emmagatzemat a l’ADN.

Víctor Mora ens planteja un problema més acord amb els cànons dels vuitanta i noranta a “La computadora incriminada” (1981). Un conte sobre les implicacions dels ordinadors en la guerra nuclear.

Ja al 1985, ens arriba el conte “Suïcidi d’Estat” de Josep Albanell. Una història més llarga i elaborada que toca elements tan interessants com la telepatia, la biologia etc. També amb un rerefons d’implicacions polítiques que recorda òbviament l’opressió del franquisme a casa nostra.

I per últim destaquem un conte d’una autora molt actual, Montserrat Galícia, amb qui fem un salt temporal increïble que ens trasllada al 2006 amb un relat, “Resurrecció” que s’endinsa dins els corrents de l’space opera i l’aventura. Un personatge principal que se’n duu tot el protagonisme i que l’autora perfila molt bé és la comandant d’una milícia que ocupa un planeta i que veu com un antic amant és condemnat injustament.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu més obres d’Antoni Munné-Jordà, i més de 150 referències de ciència ficció.

No hi ha comentaris

Zona prohibida

Durant el mes d’octubre el Club de Lectura de Ciència Ficció treballarà la novel·la Zona prohibida, de David Cirici.

L’obra: Zona prohibida

portadaÉs el primer lliurament d’una sèrie distòpica. Un virus ha assolat la Terra. Es tracta d’una variant mortal de la grip; aquesta nova soca triga uns vint anys a incubar, però sempre resulta fatal quan es manifesta. Sense cura a la vista, els dirigents de les diferents nacions només troben una solució per assegurar la supervivència de la raça humana: l’aïllament de les generacions futures. És per això que creen escoles autosuficients i aïllades en les que els nens del futur quedaran reclosos durant els anys que duri la seva formació.
Daia és una adolescent d’aquest món.

Ella, al costat d’altres cent onze noies entre les que hi ha la seva germana bessona Inge, ha estat criada en una escola de muntanya. Un refugi aïllat en el que reben una formació científica que els ajudarà a comprendre el món exterior quan els seus estudis acabin i abandonin la seva enclaustrament. Totes elles han estat criades per una escola intel·ligent que els proporcionava educació, suport i recer, però que no els deixava una altra opció que relacionar-se amb les seves pròpies companyes o amb els fantasmals hologrames dels professors o dels seus propis pares.
Tot això canvia quan, després d’un accident, l’escola deixa de funcionar. Seguint el pla d’evacuació establert per a casos d’emergència, les cent dotze noies comencen un pelegrinatge pel món exterior cap al punt de rescat.

Però el que hi troben no és el que esperaven. El món sembla estar en guerra i la violència els arrabassa a algunes companyes i fins i tot aparta Daia de la seva germana. I malgrat que les noies supervivents són rescatades per altres joves com elles, alguna cosa no acaba d’encaixar. Per què continua havent adults? Què són aquestes cinc comunitats en què ara viuen i qui les governa? I sens dubte la pregunta més important per Daia: On s’han dut a Inge?

El llibre, narrat en primera persona per la protagonista, ens transporta a un món cruel i ple de dubtes per a uns ulls que ho veuen per primera vegada. La història transcorre pausada però sense descans pàgina a pàgina mentre el lector aprèn, descobreix i experimenta amb la pròpia Inge tot el que aquest erm i els seus habitants han d’oferir … i explicar.

L’autor: David Cirici i Alomar

David Cirici, nascut a Barcelona l’any 1954, és escriptor, guionista i publicitari.David Cirici.

Fill d’Alexandre Cirici i Pellicer, estudià filologia catalana i ha exercit com a professor de llengua i literatura catalanes. Ha treballat també en el món editorial i com a guionista de televisió, tant de programes infantils (Les tres bessones, Oliana Molls) com per a tots els públics (No passa res i Guaita què fan ara, de La Trinca; Blanc o Negre; etc.), i col·labora a la premsa diària.

La seva obra literària comprèn narrativa infantil i juvenil, teatre musical i novel·les per al públic adult, de trames i personatges a cavall entre la quotidianitat i el fantàstic, en algunes de les quals mostra una visió crítica de la Catalunya actual. És membre del col·lectiu Germans Miranda.

Ha treballat com a guionista a la ràdio en el programa de Ràdio 4 “Català per a tothom” (1976-1982) i a la televisió en sèries com Oliana Molls (TV3, 1985-1986), Kiu i els seus amics (TV3 1984), Les tres Bessones (TV3 1995-2000), i programes com Ahí te quiero ver (TVE, 1986), Tariro Tariro (TVE, 1987), Blanc o negre (TV3, 1987), No passa res (TV3, 1988), El joc del segle (TV3, 1992).

També ha treballat en guions d’espectacles musicals del grup Roseland.

El 1984 va obtenir el Premi Recull i el Premi de literatura infantil Apel·les Mestres amb el llibre Vòlics. Amb la publicació de La fábrica de les mentides va guanyar el Premi de novel·la Joaquim Ruyra. Amb La vida dels altres va ser finalista del Premi Ramon Llull 2000. També ha publicat Els Grúfols (edicions Pau), un llibre per a nens sobre el racisme, i El baró i la leprosa (Empúries).

Ha estat director creatiu a les agències RCP Saatchi & Saatchi i Alta Definión, i soci fundador i director creatiu a Imagina. Des del 2000 dirigeix la seva pròpia agència, Cirici Comunicació.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat podeu trobar també la continuació de Zona prohibida, La Decisió d’en Viggo. A la Xarxa trobareu totes aquestes obres de David Cirici.

No hi ha comentaris

‘Micheliada’ d’Antoni Munne Jordà

El dilluns 18 de setembre es va celebrar la primera trobada del nou Club de Lectura de Ciència-Ficció a la Biblioteca Armand Cardona.

El club anirà a càrrec de Victòria Ortiz, especialista en el gènere, i en aquesta primera edició farà especial èmfasi en la literatura de ciència-ficció escrita a Catalunya.

micheliadaEl primer llibre que comentaran serà la darrera novel·la de l’autor vilanoví Antoni Munné-Jordà, Micheliada (2015), guardonada amb el Premi Ictineu i agafa la Ilíada com a patró, pren de l’Ulisses de Joyce l’ús d’un registre diferent per a cada capítol, utilitza per a cada personatge o col·lectiu una variant dialectal del català i, per si amb això no n’hi hagués prou, fa inventari dels temes que atén la ciència-ficció actual: la crisi de les ideologies i les religions, el poder de les corporacions de comunicació de masses, el medi ambient i el transhumanisme.

La guerra s’ha convertit en un espectacle, la Corporació i els mitjans de comunicació al seu servei la retransmeten en directe per als espectadors de tot el món. La coalició occidental s’enfronta als fonamentalistes islamistes en un conflicte que ja s’ha allargat més d’un segle i s’ha cobrat milions de vides, però aquesta vegada tenen una arma secreta: Michelín i el seu petit grup de mutants han estat enviats al front per dues raons, d’una banda guanyar la guerra, de l’altra, fer augmentar els índexs d’audiència.

Antoni-by-ToniVidalAntoni Munné-Jordà (Barcelona 1948) és escriptor i llicenciat en història de l’art. Dirigeix la col·lecció “porpra i plata” de Pagès editors. La seva trajectòria laboral ha anat lligada a la revista Serra d’Or de la qual ha estat corrector i redactor. És un dels referents de la literatura de ciència-ficció a Catalunya i un gran coneixedor i divulgador d’aquest gènere.

La seva obra de ciència-ficció inclou dues trilogies. La primera està composta per Damunt un blanc així com el del paper (1978), Ofici de torsimany (1985) i Demà serà un altre dia (1987), que tenen un context científic i estan escrites sota els lemes de l’espai, el temps i el moviment, respectivament. La segona trilogia és més fantàstica i versa sobre la història de Vilanova en el temps: La paciència del mar (1994), que se situa en l’actualitat, L’única mort (1999), que se situa en temps dels ibers, i Poso el comptaquilòmetres a zero (2008), que se situa d’aquí a 10.000 anys.

Ha publicat dues antologies canòniques: Narracions de ciència-ficció. Antologia (1985) i Futurs imperfectes: antologia de contes de ciència-ficció (2013).

És membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i ha estat cofundador i president de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia.

Podeu descarregar la fitxa sobre la novel·la aquí: ‘Michelíada’ d’Antoni Munné-Jordà

El Club de Lectura de Ciència-Ficció es tornarà a trobar el dilluns 9 d’octubre a les 18:30 h per comentar aquesta lectura i comptarà amb la visita de l’autor Antoni Munné-Jordà.

Us deixem amb un vídeo de l’homenatge que l’Antoni Munné-Jordà va rebre durant la passada edició de l’Eurocon, celebrada a Barcelona. Trobareu tota la informació a l’article del nostre blog.

No hi ha comentaris

‘Ready Player One’ d’Ernest Cline

9788466420921Aquesta setmana podeu trobar com a novetat a la biblioteca la novel·la de ciència-ficció Ready Player One d’Ernest Cline.

Publicada el 2011 és la primera novel·la d’aquest autor nord-americà. L’obra va ser un best-seller del New York Times, ha rebut diversos premis i actualment l’Steven Spielberg està treballant en l’adaptació cinematogràfica de la novel·la que s’estrenarà el març del 2018.

És l’any 2044 i el món és un desastre. Les fonts d’energia fòssils estan pràcticament esgotades i el preu del combustible està pels núvols. Enmig d’una enorme depressió a escala mundial la majoria de la gent subsisteix com pot. No obstant això, un videojoc de realitat virtual anomenat OASI proporciona la via de fuita que les persones necessiten. La gent dedica més temps al joc que a la vida real mateixa. El joc ofereix totes les possibilitats imaginables i qualsevol cosa és possible.

El creador d’OASI és un enorme fan de la dècada de 1980, així com un fantàstic programador de videojocs que ha guanyat una immensa fortuna amb la seva companyia GSS i el videojoc. Després de la seva mort s’anuncia en un vídeo que el joc conté un ou de pasqua. Qui ho trobi heretarà tota la seva fortuna.

El temps passa fins que, després de cinc anys, Wade Watts, conegut al OASI com Parvizal, qui decideix com a tants altres llançar-se a la carrera per trobar l’ou de pasqua, de sobte aconsegueix resoldre un dels trencaclosques que li acosta més a la seva meta.La competició és aferrissada entre els Sixers, els empleats d’una empresa anomenada IOI que pretén aconseguir el control d’OASI, i els Gunters, totes les altres persones, sigui individualment o en clans.

cline_and_delorean-300Així comença una carrera frenètica en la qual l’única solució per sobreviure és guanyar.

Ernest Cline (Ohio, EEUU, 1972) és un escriptor nord-americà conegut per les seves novel·les Ready Player One i Armada.

Des de petit es va aficionar al món dels ordinadors, va aprendre a programar amb llenguatge Basic i va tenir una Atari 2600.

També és un gran amant de la ciència-ficció cinematogràfica gràcies a pel·lícules com Regreso al Futuro, pel·lícula que l’ha marcat molt i ha influït en els seus llibres o, fins i tot, li ha portat a comprar-se un DeLorean DMC-12 que va modificar perquè sembli una barreja de diversos vehicles de pel·lícules de ciència ficció.

Atari-2600-Wood-4Sw-Set 24010-2

Aquest curs la Biblioteca Armand Cardona posa en marxa un nou club de lectura de Ciència-Ficció. El club està adreçat a joves i adults aficionats a aquest tipus de literatura que vulguin compartir les seves experiències i lectures. El club anirà a càrrec de la Victòria Ortiz, especialista en el gènere.

Dilluns 18 de setembre a les 18:30 h es farà la primera sessió informativa i es lliurarà la primera lectura.

Si esteu interessats en participar podeu descarregar la butlleta: Butlleta inscripció CL Ciència-Ficció

Us deixem amb el tràiler de la pel·lícula.

No hi ha comentaris