Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per la categoria: Club de Cinema

Club de cinema, Richard Linklater

 todosAquest dimarts dia 2 a les 18 hores torna el Club de Cinema de la Biblioteca Armand Cardona Torrandell, a càrrec del Cineclub Sala1, que a partir d’ara es farà el darrer dimarts de mes i on es comentarà la pel·lícula projectada el dimarts anterior, en aquest cas Anomalisa, de Charlie Kaufman i Duke Johnson.

En acabar, i al Teatre Principal es projectarà la pel·lícula Todos queremos algo, de Richard Linklater, autor també del guió.boyhood

Jake arriba a la Universitat de Texas a la seva esportiu, amb les finestretes baixades i la música a tot volum. Queden només uns dies perquè arrenqui el curs, però pensa aprofitar-los per coneixent noies, anant a festes i fent amics. Aquest és el punt de partida de la pel·lícula.

Seqüela espiritual de Dazed and Confused, ambientada en els anys 80. Els protagonistes, un grup de jugadors de beisbol a punt d’ingressar a la Universitat, són conscients que les obligacions de l’edat adulta són ja ineludibles.

antes del amanecerEl cinema de Richard Linklater va començar a imposar-se en certs cercles a partir de Boyhood (2014), la seva pel·lícula anterior, potser perquè revestia d’un caire respectable el que en gran part de la seva filmografia prèvia eren cròniques aparentment desenfadades sobre el que significa viure, moure, interactuar i pensar -en el sentit ampli de la paraula- a l’Amèrica contemporània.Antes_del_atardecer

En efecte, Linklater portava fent cinema des de mitjans dels 80, i entre altres coses era el responsable de la trilogia composta per Antes del amanecer (1995), Antes del atardecer (2004) i Antes del anochecer (2013), que seguia les aventures d’una parella -i d’un parell d’actors: Ethan Hawke i Julie Delpy- al llarg de vint anys de trobades i desencontres.

A_Scanner_DarklyPerò el nostre home també havia dirigit productes tan diferents a aquests com a Escuela de rock (2003) o Una pandilla de pelotes (2005), cinema de gènere, cinema d’adolescents, cinema d’esperit sèrie B que, en el fons, albergava les mateixes càrregues de profunditat: primer, una visió alternativa sobre el concepte americà de “comunitat”; i segon, una reformulació de l’estil clàssic filtrat per les noves onades europees dels 60 i el nou Hollywood dels 70.

En aquest sentit, Todos queremos algo és una mena de culminació, ja que combina magistralment l’arrel més popular del cinema de Linklater amb el seu propi revés, de manera que acaba reflexionant amb absoluta espontaneïtat no només sobre la història recent d’Amèrica sinó també sobre les seves maneres de representació cinematogràfics.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat també trobareu A Scanner darkly, del mateix autor.

No hi ha comentaris

A la recerca dels tresors perduts

Imatge exposició

Aventura, tresors, història, investigació, cinema, col·leccionisme, arqueologia … són molts els elements que conflueixen al Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) a Barcelona, doncs aquest estiu i fins el 25 de setembre acull l’exposició A la recerca dels tresors perduts, que ret homenatge a l’arqueòleg cinematogràfic Indiana Jones.

eN BUSCA DE LA ARCA PERDIDAEl MAC i Rubens Produccions organitzen l’exposició amb motiu del 35è aniversari de la primera de les pel·lícules de la saga, A la recerca de l’Arca Perduda. La mostra va desgranant cada un dels tresors arqueològics més preuats dels quatre films, exhibeix vestuari d’algun dels seus personatges, com el barret d’Indiana Jones, i reflecteix la realitat i la ficció de diversos aspectes històrics dels films. L’exposició comissariada per Rubén Molins s’ha museografiada emulant l’Area 51, la secretíssima base del desert de Nevada on EEUU amaga els seus majors secrets, entre ells, l’extraterreste de Roswell i l’Arca de l’Aliança, que es mostren a la primera i quarta pel·lícula de la saga.TEMPLO MALDITO

Fent un repàs ràpid a l’exposició, parla de l’Idol d’or de la Fertilitat, de l’Arca de l’Aliança i del Capçal de Ra de A la recerca de l’Arca Perduda, de les pedres de Shiva Linga de Shakara i del copiós sopar de El temple maleït, del Sant Graal i dels manuscrits de l’últim cavaller de Última Creuada i finalment de la Calavera de cristall i de la Daga imperial d’Orellana de El regne de la Calavera de cristall.

A la mostra es detallen algunes fonts escrites que han servit per documentar els films, com l’Antic Testament, la Bíblia, El conte dels tres cavallers i els Escrits de Shankara.

EuLTIMA CREUADAl diumenge 18 de setembre hi haurà dues activitats complementàries a l’exposició, a les 11h, projecció de curtmetratges fan-films i documentals d’Indiana Jones, i a les 12h, una conferència Història d’una saga, realitat i ficció, a càrrec de Rubens Produccions. Per assistir cal reserva prèvia.

Aquesta exposició és perfecte per a cineastes aficionats a Indiana Jones i per a gent interessada en la història i l’arqueologia. Si es vol rememorar les pel·lícules i aprofundir en aquests films, les biblioteques de Vilanova tenen fons documental relacionat amb Indiana Jones, aquí teniu l’enllaç.

A banda de l’exposició sobre els films d’Indiana Jones al MAC (Museu d’Arqueologia de Catalunya) s’hi poden veure veritables joies de l’arqueologia i nombrosos descobriments arqueològics propers al nostre entorn, com per exemple, la Cova del Gegant a les costes del rEINO DE LA CALAVERA DE CRISTALGarraf, on s’hi han trobar restes humanes de neandertals i restes de sílex. Per a més informació sobre arqueologia a Catalunya aquí teniu una selecció al catàleg de la biblioteca.

El MAC té diverses seus, Barcelona, Empúries, Girona i Ullestret, que ofereixen, durant tot el mes de setembre i durant l’any, una àmplia gama d’activitats complementàries per a tots els públics: visites teatralitzades, visita a un vaixell especialitzat amb arqueologia subaquàtica, tallers de mosaic, tallers familiars… En concret el MAC de Barcelona farà tallers familiars sobre els Romans que finalitzaran amb una petita excavació al sorral completada amb una fitxa d’arqueòleg, el dissabte 24 i els diumenges de setembre a les 11h, l’edat aproximada és entre els 6 i 12 anys i són gratuïtes, com que l’aforament és limitat cal una reserva prèvia a macvisites.acdpc@gencat.cat o al telèfon 934232149. 

 

No hi ha comentaris

‘Tchindas’ de Pablo García Pérez de Lara i Marc Serena

TCHINDAS_poster1-ENGA l’illa caboverdiana de Sao Vicente, el Carnestoltes transforma els dies, les nits, els carrers i les vides dels seus 76.000 habitants. Durant tres setmanes, només importen les carrosses, els vestits i la música de la festa més gran de l’any.

A Mindelo, qui encapçala l’organització de l’esdeveniment és Tchinda Andrade, que de dia cuina i ven bunyols brasilers i de nit regenta un diminut bar enclaustrat a la seva pròpia casa. Ella decideix les músiques, les cançons i les coreografies. Té caràcter, però el poble sencer l’adora. Fins i tot els nens i nenes, que durant la preparació del Carnestoltes passen gairebé totes les tardes amb ella i les seves amigues, Elvis, Edinha i Sabrina, preparant els balls.

Tchindas ens narra, amb veracitat i claredat, la vida de tres amigues que preparen amb nervis i emoció el Carnestoltes. Escoltant crioll caboverdià i música de Cesária Évora, descobrim a Tchinda, que en 1998 va explicar a un diari local que va néixer home però se sent dona, i a Elvis, que està còmode vestit tant d’home com de dona. És modista i dissenya els vestits de la festa amb l’ajut de l’Edinha, dolça i coqueta, a la qual veiem desfilar feliç pels carrers de Mindelo mitjà nua empastifada amb purpurina.

Al seu poble tothom coneix el protagonista i les seves amigues com Tchindas i les respectes i estimen tal com són.

03-Tchindas1

pablo_marcMarc Serena (Manresa,1983) és periodista i autor del blog La volta dels 25, que va ser distingit per la guia Lonely Planet com el millor blog del món de viatges en llengua no anglesa. El blog es va convertir més endavant en un llibre homònim. És també l’autor del llibre Això no és africà! Del Caire a Ciutat del Cap a través dels amors prohibits (RBA 2013), sobre la situació social i legal de la sexualitat no majoritària (homosexualitat,transsexualitat, transvestisme, intersexualitat…) arreu de l’Àfrica.

En Marc va conèixer Cap Verd durant aquest viatge i va quedar tan colpit per la història de Tchinda Andrade que va decidir, tornar amb el seu amic i director de cinema Pablo Garcia Pérez de Lara (Barcelona, 1970), que compta amb una llarga experiència al terreny audiovisual.

Tchindas, que ha rebut el premi del jurat en el festival Outfest de Los Angeles i al Reeling de Chicago, es va estrenar gairebé alhora a la 39ª edició de la Mostra de Sao Paulo de Brasil i a la 60ª edició de la Seminci, la Setmana Internacional de Cinema de Valladolid. També ha estat seleccionada en el festival In-Edit de Barcelona, el festival MiradasDoc de Canàries i LesGaisCineMad de Madrid.

El Club de cinema s’acomiada durant l’estiu però ens tornarem a trobar a l’octubre.

Bones vacances!

No hi ha comentaris

‘Tribunal’ de Chaitanya Tamhane

portadaTribunal és el primer film del realitzador hindú Chaitanya Tamhane. La pel·lícula va guanyar el Premi al Millor Director al Festival de Mumbai i el Premi Orizzonti a la Millor Pel·lícula i el Premi Lleó del Futur al millor debut del Festival de Venècia, entre altres guardons.

Comèdia surrealista, malson kafkià o comèdia tràgica, com la defineix el seu director, Tribunal explica la història d’un cantant folk i activista dalit (el també debutant Vira Sathidar) al que acusen d’interpretar una cançó que hauria portat al suïcidi a un treballador del clavegueram. Tot és una excusa per treure dels carrers a aquest artista crític amb les polítiques socials i econòmiques.

El judici que segueix, absurd, etern (dura setmanes) i sovint amb referències a lleis que daten del XIX, no té el glamur dels quals solem veure en les sèries americanes. De fet, no s’assembla en gens al que veiem en les pel·lícules o les sèries. És desordenat, caòtic, gris. El jutge s’avorreix una mica i els advocats solament fan el seu treball, no s’apassionen, no hi ha grans lluites per la justícia.

56e1b4f283cc0

L’òpera prima de Tamhane pot veure’s com una crítica de les esquerdes i fissures del sistema judicial del seu país, però aquesta és solament una part de la història. Bona part del film es dedica a explorar i contrastar la vida domèstica de l’advocat, gujarati d’existència acomodada (Vivek Gomber), i una fiscal (Geetanjali Kulkarni) més propera en termes de classe a l’acusat.

Tamhane evita convertir-se en jutge dels seus personatges. La seva visió es compon de plànols generals estàtics –del tribunal o la vida de carrer de Mumbai– en els quals l’espectador té temps i llibertat per prendre la seva pròpia posició sobre el que observa.

lpedragosa33163200-writer-and-director-chaitanya-tamhane-poses-with-t160313193043-1457894021468Chaitanya Tamhane va néixer el 1987 a Mumbai i es va llicenciar en Literatura Anglesa a la Universitat d’Arts de Mithibai. Va escriure i dirigir el documental ‘Four Step Plan (2006), on mostrava la tendència al plagi del cinema hindú.

Tamhane també va dirigir i escriure una obra de teatre ‘Grey Elephants in Denmark’. L’obra es va estrenar a Mumbai i va tenir molt d’èxit en les seves representacions a altres prestigiosos escenaris.

La seva primera pel·lícula de ficció va ser el curtmetratge ‘Six Strands’ (2010), que es va veure a diversos festivals de cinema internacionals incloent-hi el Festival de Rotterdam, El Festival de ClermontFerrand, Edimburgh i molts altres.

La propera projecció del Club de Cinema serà el dimarts 28 de juny a les 20:30h al Teatre Principal. 

El film és comentarà el dimecres 29 de juny a les 18h a la Biblioteca Armand Cardona.

No hi ha comentaris

‘El abrazo de la serpiente’ de Ciro Guerra

El_abrazo_de_la_serpiente-385873306-largeEl abrazo de la serpiente ha estat l’única pel·lícula llatinoamericana que va estar nominada al Premi Òscar a la Millor Pel·lícula Estrangera i va guanyar el Premi Art Cinema en la secció Quinzena de Realitzadors del Festival de Cannes 2015.

Karamakate va ser en el seu moment un poderós xaman de l’Amazones. És l’últim supervivent del seu poble, i ara viu en aïllament voluntari en el més profund de la selva.

Porta anys de total solitud que l’ han convertit en chullachaqui, una pela buida d’home, privat d’emocions i records. Però la seva vida buida dóna una bolcada el dia en què al seu remot cau arriba Evan, un etnobotànic americà a la recerca de la yakruna, una poderosa planta oculta, capaç d’ensenyar a somiar.

Karamakate accedeix a acompanyar a l’Evan en la seva cerca i junts emprenen un viatge al cor de la selva en el qual el passat, present i futur es confonen, i en el qual el xaman anirà recuperant els seus records perduts.

Aquests records porten amb si vestigis d’una amistat traïda i d’un profund dolor que no alliberarà a Karamakate fins que no transmeti per última vegada el seu coneixement ancestral, el qual semblava destinat a perdre’s per sempre.

La pel·lícula es basa en els diaris de l’etnòleg Theodor Koch-Grünberg  i del botànic Richard Evans Schultes.

foto3 foto2

Ciro Guerra construeix una història de xocs de civilitzacions al cor de l’Amazones columbiana, però a diferencia de les seves referències més properes (les de Werner Herzog), El abrazo de la serpiente s’explica des de la perspectiva dels indígenes i no des dels registres deixats en els quaderns dels exploradors que van inspirar aquesta història.

ciroAquest, és el tercer llargmetratge del realitzador colombià Ciro Guerra (1981). Guerra va cursar estudis de cinema i televisió a la Universitat Nacional de Colòmbia.

Després de dirigir 4 curtmetratges: Silencio (1998) i Alma (2000), el documental sinistre: Jairo Pinilla, cineasta colombiano (1999) i el curt d’animació Intento (2001), amb els que va obtenir nombrosos premis en festivals, va escriure i va dirigir La sombra del caminante, la seva òpera prima, que va ser seleccionada en més de 60 Festivals de Cinema de tot el món i va guanyar més de 15 premis i esments en diversos Festivals.

La seva segona pel·lícula Los viajes del viento va guanyar el  premi Latino Screenwriters Lab del Festival de Cinema Llatí de Los Ángeles, entre altres premis que el van permetre desenvolupar el projecte.

La propera projecció del Club de Cinema serà el dimarts 24 de maig a les 20:30h al Teatre Principal i el film és comentarà el dimecres 25 de maig a les 18h a la Biblioteca Armand Cardona.

Us deixem amb una entrevista al director.

No hi ha comentaris

‘Taxi Teheran’ de Jafar Panahi i el cinema iranià

Taxi_Teher_n-777627015-largeTaxi Teheran és la tercera pel·lícula del director iranià Jafar Panahi des del 2010, any en que va ser condemnat pel govern d’Iran a no poder fer cinema ni sortir del país ni concedir entrevistes, acusat de llençar missatges contra el règim. Malgrat aquesta sentència, el realitzador ha continuat fent cinema.

A aquesta pel·lícula, Panahi condueix un cotxe pels carrers de la capital iraniana fent-se passar per taxista. D’aquesta manera, amb una càmera col·locada sobre el quadre de comandament del vehicle que ell mateix condueix, canviant la seva posició i enfocaments, grava les converses que tenen els seus passatgers, ja sigui entre si – a vegades, desconeguts comparteixen la mateixa carrera dintre del taxi– o amb el mateix Panahi quan el reconeixen.

cinema-taxi-teheran-08L’arribada d’un simpàtic venedor de pel·lícules piratejades comença a enfonsar el dispositiu del que fins ara semblava un documental amb càmera oculta, i posa en dubte sobre si els passatgers del taxi són persones anònimes alienes a la càmera o actors, encara que es tracti de no professionals improvisant sobre una situació fixada abans de rodar.

El film planteja tot un discurs sobre els mecanismes del cinema i la situació social a Iran que emergeixen amb naturalitat dins d’una road movie urbana on el cineasta no amaga la serietat de la seva situació.

La pel·lícula va guanyar l’Os d’Or al Festival de Berlin del 2015, premi que va recollir la neboda del director Hana Saeidi.

jafar panahiJafar Panahi va néixer a Mianeh, a l’Iran, el 1960. És un director de cinema, un dels més influents de l’anomenada nova ona iraniana. El seu treball ha rebut grans elogis tant dels teòrics del cinema com dels crítics de tot el món.

Les seves pel·lícules han rebut nombrosos premis entre els quals destaquen el Lleó d’Or en el Festival Internacional de Cinema de Venècia i l’Ós d’Or en el Festival de Cinema de Berlín.

Panahi tenia deu anys quan va escriure el seu primer llibre, amb el qual va guanyar un concurs literari. També a aquesta edat va començar a interessar-se pel cinema rodant pel·lícules en 8mm, actuant en una d’elles i ajudant a completar una segona. Més tard es va dedicar a la fotografia. Durant el servei militar, que Panahi va passar durant la guerra Iran-l’Iraq (1980-88), va fer un documental sobre la seva experiència en aquest conflicte.

Va estudiar adreça en la Facultat de Cinema i Televisió de la Universitat de Teheran. La seva carrera professional la va començar rodant diverses pel·lícules per TV i també va treballar com a ajudant del director Abbas Kiarostami al film A través de les oliveres (1994). A partir de llavors va començar a dirigir.

El seu primer llargmetratge com a director va ser El globus blanc (1995) que va guanyar la Càmera d’Or en el Festival de Cinema de Cannes. El segon, El mirall (1997) va ser premiat amb el Lleopard d’Or en el Festival Internacional de Cinema de Locarno.

La seva obra més coneguda fins al moment és El cercle (2000), en el qual va criticar la forma en què són tractades les dones en la República Islàmica d’Iran, mostrant les vexacions quotidianes al fet que són sotmeses i la seva falta de llibertat. Panahi va guanyar el Lleó d’Or en el Festival de Cinema de Venècia amb aquesta pel·lícula i el premi de la FIPRESCI d’aquell any en el Festival Internacional de cinema de Sant Sebastià.

Panahi sempre s’ha mostrat crític amb el govern del seu país i el 2010 va ser arrestat durant gairebé 90 dies. El seu empresonament tingué gran ressò internacional i molts directors de cinema es van mobilitzar per aconseguir que fos alliberat. Finalment va sortir després de pagar una fiança de 15000€, però al desembre del mateix any va ser condemnat a 20 anys sense fer cinema per ‘actuar contra la seguretat nacional i fer propaganda contra l’estat’

A l’espai de cinema de la Biblioteca trobareu exposades una selecció de films realitzats a l’Iran.

La propera projecció del Club de Cinema serà el dimarts 26 d’abril a les 20:30h al Teatre Principal i la pel·lícula triada és El abrazo de la serpiente de Ciro Guerra.

El film és comentarà el dimecres 27 d’abril a les 18h a la Biblioteca Armand Cardona.

No hi ha comentaris

Nou Club de Cinema a la Biblioteca Armand Cardona

cl_cinemaAquest any, les Biblioteques de Vilanova enceten una línia d’acció per dinamitzar les seves col·leccions de cinema. En els darrers anys s’ha fet un esforç per crear col·lecciones actualitzades i de qualitat, que reforcen el fons documental tradicional de llibres, revistes i bandes sonores.

Per tal de promoure aquests tipus de fons s’ha decidit extrapolar el concepte de ‘club de lectura’ al fons cinematogràfic, organitzant activitats de debat i anàlisi de pel·lícules.

L’objectiu és potenciar i difondre la col·lecció de pel·lícules de ficció de la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú i connectar persones amb els mateixos interessos (veure bon cinema), propiciar que posin en comú les seves impressions sobre els films i dotar-los d’eines per realitzar una anàlisi cinematogràfica i pautes per fer un debat.

Aquesta iniciativa ja la duen a terme altres biblioteques de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona com la Biblioteca Josep Soler de Gavà o la Biblioteca Pau Vila de Molins de Rei.

Per posar en marxa aquest Club de Cinema, que tindrà lloc a la Biblioteca Armand Cardona un dimecres al mes a partir del proper 16 de març a les 18h, es compta amb la col·laboració del Cineclub Sala 1.

Les persones que s’inscriguin al Club podran assistir a una de les projeccions que organitza el Cineclub al Teatre Principal els dimarts i debatre sobre el film l’endemà dimecres a una trobada que tindrà lloc a la biblioteca i serà conduïda per un dels membres del Cineclub.

El preu de l’entrada a la projecció pels membres del Club de Cinema serà de 3€ (el preu habitual és de 5€ sinó s’és soci de l’entitat).

La Biblioteca el·laborarà materials de suport i posarà a disposició dels membres del Club de Cinema un espai al blog per si volen continuar el debat ‘online’.

20150519_133413El Cineclub Sala 1 és un col·laborador habitual de les biblioteques de la ciutat. Fins ara han cedit una cinquantena de DVDs i Blu-Rays, pel·lícules projectades dins la seva activitat habitual, a la biblioteca Armand Cardona.

L’objectiu és que els ciutadans i ciutadanes se’n puguin beneficiar a través d’un fons a la biblioteca pública, on les poden adquirir en préstec.

Per poder participar al club de cinema només cal inscripció prèvia a la Biblioteca. Places limitades.

Podeu descarregar la butlleta d’inscripció aquí:Butlleta d’inscripció Club de Cinema

No hi ha comentaris