Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per la categoria: Club de lectura Adults – Dimecres

Àlex, de Pierre Lemaitre

portadaEl llibre d’aquest mes del Club de Lectura és Àlex, de Pierre Lemaitre.

Una dona jove és segrestada en ple carrer. El segrest, de gran brutalitat, acaba de manera sorprenent i la narració fa un gir de 180º quan ens endinsem en el passat de la víctima.
En la investigació retrobem el comandant Verhoeven, que s’ha d’enfrontar als fantasmes dels seus traumes personals, encara recents.
L’acció s’alterna entre la víctima i el policia, amb un ritme ràpid (capítols curts) que converteix la novel·la en addictiva, perquè en cadascun hi ha sorpreses i novetats i no hi ha lloc per a la palla.
La història té una gran força, encara que no és una novel·la per a lectors aprensius, perquè hi ha escenes bastant explícites no aptes per a lectors i lectores molt impressionables. El mateix autor es defensa de l’acusació de l’excés de violència de les seves novel·les, fet, per exemple, per John Banville: “Crec que és una crítica de petits burgesos, sí, de petits burgesos. Què és el que demana un lector del gènere? Abans que res, un bon crim [...] Estem en societats en què la violència física ha retrocedit, però tenim una violència molt més abstracta. A Espanya, per exemple, amb un de cada dos joves menors de 25 anys a l’atur, es dóna una situació de violència inaudita. No és física, però està allí i crec que les nostres societats tenen la necessitat d’exorcitzar aquella violència i en certa manera el gènere policial hi ajuda”.
La crítica ha dit d’aquest autor: Lemaitre és, avui per avui, el millor i més en forma novel·lista noir francès, una paio capaç de trepitjar-li els talons al mestre (Banville) Black, en destresa narrativa i musculat magnetisme literari criminal, Laura Fernández, El Cultural.

L’autor: Pierre Lemaitre. Aquest reconegut autor de novel·la negra, en el més ampli sentit que ell mateix reivindica per a aquest gènere, va néixer a París el 1951. Va passar la seva joventut entre Aubervilliers i Drancy a casa de familiars.Pierre Lemaitre
Posteriorment, va estudiar psicologia i va treballar molts anys en la formació professional d’adults, ensenyant comunicació i cultura general i literatura destinada a bibliotecaris.
Lemaitre publicà per primera vegada el 2006, amb 56 anys, i ho feu amb la novel·la Irene, amb la qual retia homenatge als seus escriptors admirats del gènere d’intriga: James Ellroy i Émile Gaboriau, entre d’altres. Amb aquesta novel·la inicià el cicle del comandant de policia de la Brigada Criminal de París, Camille Verhoeven, un peculiar, discret i meticulós personatge que no arriba al 1’50 m d’estatura.
Tres anys més tard, el 2009, publicà Vestido de novia, on explicitava la seva admiració per l’art de Hitchcock. Hi explicava la història de Sophie, una dona de trenta anys, dement, convertida en una criminal en sèrie, que no recorda les seves víctimes.
Un any després, publicà Cadres noirs i el 2011, Àlex, on reapareixia el comandant Verhoeven i una heroïna que és alhora víctima i botxí. Hi ha referències explícites a Marcel Proust, Roland Barthes i Boris Pasternak.
La tercera novel·la de la trilogia va ser Sacrifices (2012), però el 2013 publicà Rosy&John, un quart volum, en clara picada d’ull a Alexandre Dumas i als seus Els tres mosqueters, que n’eren quatre.
El 2013, Lemaitre va fer un cop de timó a la seva producció i guanyà el Goncourt amb Ens veurem allà dalt, novel·la no policíaca, però sí negra, com afirma en una entrevista: “No és una novel·la policíaca però és novel·la negra. I ho és perquè aporta una mirada crítica i àcida , sobre la societat, i un cert pessimisme. No tot el que és policial és novel·la negra. Agatha Christie escriu novel·les policíaques que no són per res novel·les negres, de vegades són fins i tot novel·les humorístiques”.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat podreu trobar totes aquestes obres de Pierre Lemaitre.

No hi ha comentaris

‘La solitud dels nombres primers’ de Paolo Giordano

La solitud dels nombres primers“L’Alice té set anys i odia l’esquí, però el seu pare l’obliga a sortir un matí fred i boirós. Sola i avergonyida, acaba fora de pista, cau i es trenca una cama. Allà al fons d’un barranc roman immòbil durant hores… En Mattia té una germana bessona. Tots dos són gairebé idèntics, però mentre la intel·ligència d’ell és superior a la mitjana, el cervell de la Michela està tarat. Per primera vegada han estat convidats a una festa. Tip de les burles dels companys, en Mattia demana a la seva germana que s’esperi en un parc. Tan bon punt acabi la festa, tornarà a buscar-la…Aquests dos episodis marcaran irreversiblement la infantesa, adolescència i joventut de l’Alice i en Mattia. Les seves existències, tan profundament ferides, es creuaran, i els dos protagonistes es trobaran estretament units alhora que inevitablement separats.

La solitud dels nombres primers és la història d’un noi i una noia, dels vuit als trenta-cinc anys. Són dues persones diferents, que han perdut la capacitat d’empatia amb l’entorn per tragèdies infantils, i que intentaran trobar-se durant les pàgines d’aquesta novel·la. En paraules del periodista Antoni Tortajada “la metàfora dels nombres primers funciona. Un nombre primer, ja ho sabeu, és aquell que només és divisible per u i per ell mateix: 1, 3, 5, 7, 11, 13… i així, cada vegada més distanciats. Però, ningú no sap per què, de tant en tant, posem que cap als 4 bilions, apareixen dos nombres primers gairebé junts… gairebé, perquè entremig sempre hi ha un nombre parell. Estan gairebé de costat, gairebé podrien tocar-se…”

Paolo GiordanoPaolo Giordano va néixer a Torí el 1982. Llicenciat en Física Teòrica, col·labora amb el Corriere della Sera i amb Vanity Fair. La solitud dels nombres primers (2008), la seva primera novel·la, es va convertir en tot un fenomen editorial amb el reconeixement unànime per part de la crítica i els lectors, la qual cosa li va valdre el prestigiós premi Strega i el Campiello Opera Prima.
El 2012 va publicar El cos humà, la seva segona novel·la, i el 2014 va ser el torn de la seva darrera novel·la: Como de la familia.

Podeu descarregar-vos la fitxa d’aquesta lectura en el següent enllaç: La solitud dels nombres primers

El Club de Lectura d’Adults dels Dimecres de la Biblioteca Armand Cardona comentarem aquesta lectura el dimecres 4 de novembre a les 17:30h. Esteu convidats a participar-hi!

Us deixem amb una entrevista amb l’autor:

No hi ha comentaris

Nous Clubs de lectura a la biblioteca Armand Cardona per la temporada 2015/2016

A partir del setembre es reprèn l’activitat dels Clubs de lectura i enguany la biblioteca Armand Cardona ho farà presentant tres noves propostes adreçades a tot tipus de lectors.

A més del tradicional Club de lectura d’Adults a càrrec de la Mercè Foradada, s’incrementa l’oferta amb tres clubs de lectura més:

cl_infantilClub de lectura d’adults – Dimecres: també conduit per la Mercè Foradada, i adreçat a lectors/es a partir de 18 anys, es farà els dimecres a les 18h iniciant-se el dimecres 30 de setembre.

Club de lectura Infantil: a càrrec de Susanna Peix, s’adreça a nens i nenes de 3er i 4rt de primària; les trobades són cada 15 dies i començaran el dimecres 28 d’octubre a les 17,30h.

Club de lectura en veu alta: a càrrec de Susanna Garcia-Prieto, s’adreça a joves i adults o les sessions són un dissabte al mes a les 17:15h, essent la primera el 17 d’octubre.

Les inscripcions per aquests nous tres clubs de lectura ja estan obertes a la pròpia biblioteca Armand Cardona.

A tota aquesta oferta de clubs de lectura cal afegir el Club de lectura Penedès-Garraf, un Club de lectura que aplega els diferents membres dels clubs d’aquestes zones entorn l’obra d’un autor concret que també provingui d’aquestes contrades. El 2015 la protagonista ha estat l’escriptora resident a Sitges Monika Zgustova.

Darrera trobada de la temporada 2014/15 del  CL Adults

En aquest enllaç trobareu informació dels diferents clubs de la biblioteca:

No hi ha comentaris