Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per la categoria: Llibresfera

Pascual Maragall. Pensament i acció

???????????????????????????????
Pasqual Maragall i Mira ha tingut una presència activa en la vida política a Barcelona, Catalunya i a Espanya durant més de quaranta anys. Aquesta irradiació l’ha projectat com una de les figures catalanes contemporànies de rellevància internacional. Conegudes com són algunes de les seves actuacions i manifestacions públiques, fins ara no comptem encara amb una valoració prou completa que ens permeti copsar la seva figura en totes les seves dimensions.

Amb la voluntat de donar a conèixer la riquesa del seu pensament i del seu projecte, el llibre que us presentem avui com a novetat, Pascual Maragall. Pensament i acció, aborda una sèrie d’eixos decisius en la seva trajectòria: l’acció política com a eina de canvi social; la ciutat i el territori com a espai d’intervenció pública; la visió d’una Catalunya projectada cap a Espanya i Europa; les polítiques de govern com a producte d’una obra de conjunt; i els Jocs Olímpics del 1992 com a paràbola d’una experiència pública reeixida. Aquesta revisió de l’obra i les reflexions de Maragall ens revela la vigència de les seves idees i intuïcions i, sobretot, la continuïtat de les seves preocupacions principals, tant en l’escenari polític més proper com a escala global.

Pasqual Maragall, Pensament i Acció- Acto completo from RBA on Vimeo.

Els autors de l’obra, que han treballat amb Maragall en alguna de les seves etapes polítiques, són Jaume Badia, Jaume Bellmunt, Quim Brugué, Joan Fuster i Oriol Nel·lo. L’obra ha estat coordinada per Jaume Claret Miranda.

Es tracta d’un llibre que, tot i que afirma evitar “temptacions hagiogràfiques, lectures teleològiques i aproximacions maniquees”, no amaga l’admiració que genera Maragall entre els portadaautors. I defensa “la pertinència de recuperar el pensament i l’obra política d’algú tan compromès amb la civilitat com Pasqual Maragall”. De fet, els autors de l’obra van ser estrets col·laboradors de l’exalcalde i expresident de la Generalitat, i en reivindicar la tasca de Maragall, també estan reivindicant la pròpia.

El llibre s’estructura en 5 capìtols. Joan Fuster-Sobrepera, a “La política és la gent” aborda la vida política de Maragall, sobretot des del seu punt de vista de la seva activitat partidista i institucional. El geògraf Oriol Nel·lo, a “La ciutat de Pasqual Maragall”, planteja les relacions de Maragall amb el seu projecte urbà per Barcelona. Quim Brugué, a “Polítiques públiques i ciutadania”, s’enfronta a la faceta de Maragall com a gestor de la cosa pública, especialment en el seu període com a president de la Generalitat. Jaume Bellmunt analitza el que anomena “L’acció catalana”, els vincles de la trajectòria de Pasqual Maragall amb el catalanisme, però també les seves relacions amb Espanya, amb Europa i amb el món. Per acabar, Jaume Badia fa un petit epíleg sobre la Barcelona Olímpica de Maragall, potser el moment estel·lar de la seva carrera, en què va gaudir d’una “treva” en què va poder treballar amb una certa sintonia amb Convergència i Unió i amb el PSOE.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu més obres que parlen de Pasqual Maragall i el seu llegat.

No hi ha comentaris

Les darreres paraules

Durant aquest estiu el Club de Lectura d’adults treballarà la novel·la Les darreres paraules, de Carme Riera

L’obra: Les darreres paraules

portadaEmprant el tradicional recurs literari del manuscrit fortuitament descobert, Riera escriu aquestes fictícies però molt documentades memòries sobre un personatge històric, present i en certa manera cabdal en la construcció del mapa d’Europa a l’inici del segle XX.
En el suposat manuscrit retrobat, Lluís Salvador d’Habsburg Lorena (Florència, 1847 – Txèquia, 1915) confessa els secrets dels seus amors, alguns de tràgics i ens ofereix punts de vista personals però objectius sobre els esdeveniments que canviaren el mapa europeu del segle XX, des de Meyerling fins a Sarajevo.
Cosí de l’emperador Francesc Josep i de l’emperadriu Elisabet, la famosa Sissí, tal vegada tingué a l’abast evitar el desenca-denament de la Primera Guerra. Lluís Salvador d’Habsburg, viatger impenitent i misteriós, home de lletres, naturalista i ecologista “avant la lettre”, va ser també un enamorat de Mallorca. Allà hi bastí el seu petit regne paradisíac. Les darreres paraules desvetllen les vivències familiars, sentimentals i polítiques d’una personalitat extraordinària, que, tot i pertànyer a la Casa Imperial més important d’Europa, visqué allunyat dels convencionalismes.
A la novel·la, com ja és usual en aquesta autora, destaquen una trama interessant i el seu acurat estil, amarat de sensibilitat, que s’associa a la literatura romàntica, període històric, d’altra banda, on també se situen els personatges protagonistes de l’obra. Una mirada a la dissortada nissaga dels Habsburg mitjançant la visió d’un dels seus membres menys prototípics, l’arxiduc Lluís Salvador, que visqué captivat per Mallorca i els mallorquins.
Una obra sobretot psicològica, centrada en les darreres voluntats d’un noble estrafolari, que havia abusat del poder que li atorgava la seua condició privilegiada per fer realitat els seus capricis. Amb la cura, la tendresa, la humanitat que caracteritza l’escriptura d’aquesta artista de la paraula, retrata la vida d’un esperit massa lliure per a l’època que li va tocar de viure. La dolcesa de la prosa de Carme Riera no pot amagar la degradació moral del personatge, tot i la seva disfressa d’un romanticisme tronat, enmig de referències als mites clàssics i a un penediment sincer.

L’autora: Carme Riera

Carme Riera (Palma, 1948) és narradora, guionista i assagista. És doctora en Filologia hispànica i exerceix de professora universitària a la UAB. L’any 2013 és escollida Membre de la Real Academia Española (RAE). Des del juny de 2015 és la presidenta de CEDRO, l’entitat que gestiona els drets dels autors, editors i periodistes.
Autora d’una obra rica en referents cultes i populars, ha utilitzat des del seu primer recull de contes Te deix, amor, la mar com a penyora (1975) la parla Carme Rieracol·loquial mallorquina amb destresa i sense prejudicis. Ha estat guardonada, entre d’altres, amb el premis Prudenci Bertrana de novel·la de 1980 per Una primavera per a Domenico Guarini; el Ramon Llull de 1989 per Joc de miralls; el Josep Pla de 1994 per Dins el darrer blau, novel·la històrica que va rebre també els premis Joan Crexells, Lletra d’Or, el Nacional de narrativa del Ministeri de Cultura i l’Elio Vittorini del Departament de Turisme de Siracusa; el Premi Sant Jordi el 2003 per la novel·la La meitat de l’ànima, el Premi Terenci Moix el 2013 amb Temps d’innocència, o el Premi BBVA Sant Joan amb Les darreres paraules (2016), entre altres.
La seva obra assagística, escrita eminentment en castellà, se centra principalment en l’estudi de la generació de l’Escola poètica de Barcelona dels anys cinquanta: Jaime Gil de Bieda, Agustín Goytisolo i Carlos Barral, entre altres, dels quals ha tingut cura de nombroses antologies i edicions crítiques.
La seva trajectòria ha estat reconeguda amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, la Medalla d’Or del Consell Insular de Mallorca, el Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana el 2005, i el Premi José Luís Giménez Frontín de l’Associació Col3legial d’Escriptors de Catalunya, el 2012. El 2015 és guardonada amb el Premio Nacional de las Letras Españolas, pel conjunt de la seva trajectòria literària.
És sòcia de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i Membre de la Real Academia Española de la Lengua, des de l’abril de 2012, on ocupa el seient amb la lletra N.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu totes aquestes obres de Carme Riera.

No hi ha comentaris

Guinovart. Trencant els límits

Necessito constantment el recurs no ja de transgredir, sinó de sortir del límit del que és la pintura.” Josep Guinovart

portadaAvui a dos quarts de vuit del vespre s’inaugura l’exposició Guinovart. Trencant els límits, del pintor Josep Guinovart, a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, que es podrà visitar fins el dia 17 de setembre.

La Biblioteca Museu Víctor Balaguer acull aquesta mostra sobre el pintor, fruit de la col·laboració amb la Fundació Espai Guinovart d’Agramunt. L’exposició s’emmarca en la commemoració del desè aniversari de la mort de Josep Guinovart, que ens deixà el desembre de l’any 2007.

Deia Guinovart que la bandera que més li agradava era la bandera pirata, símbol per ell, de llibertat i transgressió.

Teles esquinçades, llenços arrencats del seu bastidor, marcs cremats… Totes les peces esdevenen banderes pirates que reclamen una nova manera de concebre les obres, que volen copsar la mirada de l’espectador i convidar-lo a eixamplar la seva visió i concepte de l’art.

Aquesta exposició vol mostrar com Guinovart mitjançant la seva obra busca depassar els límits, anar més enllà de la terra coneguda i, lliure d’academicismes i de normes, troba el seu propi llenguatge.

Els blaus, ara ja sense barreres que l’acotin, esdevenen oceans i els ocres, es converteixen en territoris sense horitzó.

La Torre de Ribes Roges de Vilanova i la Geltrú, (La Torre Blava), enllaça amb l’exposició  que proposem ja que en ella, Guinovart va recrear la història del pirata Travoniug (joc de lletres del seu propi cognom), deixant així el seu testimoni com a corsari del mediterrani.

Els vilanovins i geltrunencsguinovart podem trobar habitualment les seves obres a la Biblioteca Museu dins la seva col·lecció permanent i a la Torre Blava on va fer una excel·lent intervenció l’any 1999.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú podeu trobar una documentació molt interessant sobre l’artista. Cal destacar un llibre escrit per Cesáreo Rodríguez-Aguilera, el qual va escriure sobre els millors artistes d’art contemporani del moment, llibre de l’any 71 que forma part del fons Armand Cardona dipositat a la Biblioteca, un DVD documental de Pep Puig que està estructurat en diverses entrevistes a Josep Guinovart i a gent del seu entorn, un llibre de poesia de Goytisolo amb il·lustracions de Guinovart i un conte infantil de l’Espai Guinovarts d’Agramunt amb text del mateix Guinovart amb il·lustracions de Pilarín Bayés, a banda de diversos catàlegs d’exposicions temporals.

No hi ha comentaris

Grandes etapas y clásicas: 25 hitos que han marcado la historia del ciclismo

portadaAvui, dins el Racó Ciclista de la Biblioteca us presentem el llibre Grandes etapas y clásicas: 25 hitos que han marcado la historia del ciclismo, de Peter Cossins, amb tot el que cal saber sobre les etapes i clàssiques més emblemàtiques del ciclisme europeu.

Aquest és un llibre del veterà periodista especialitzat en aquest esport Peter Cossins i que pretén ser la “guia definitiva per traçar la volta ciclista perfecta“, el llibre va dirigit als amants de la bicicleta de tots els nivells, des d’experts competidors federats fins a simples aficionats i entusiastes.

Reuneix per primera vegada en un espectacular volum il·lustrat les etapes i clàssiques més emblemàtiques del ciclisme europeu. Peter Cossins ha aconseguit crear una guia essencial, pràctica i atractiva per recórrer amb bicicleta les etapes mítiques d’Europa. Amb detallades descripcions de les rutes, mapes i perfils de les etapa.

Cossins proposa un itinerari en el qual no falta res (des de les planes de Bèlgica fins a les marejadores altures dels Alps) i que incorpora recorreguts tant de proves d’un dia i de les clàssiques – els “Monuments” i les clàssiques de primavera – com de les grans voltes per etapes.

Comença pels ondulades turons del nord d’Anglaterra i es trasllada després al continent perquè serpentegem i anem botant per terrenys poc elevats dels Països Baixos, per la zona costanera del Bàltic i per l’alta muntanya de l’Europa central, des d’on descendeix després cap a la Mediterrània per, finalment, després de creuar els Pirineus, acabar en un alt amb àmplies vistes sobre el centre d’Espanya.

Amb detallades descripcions de les rutes, mapes i perfils de les etapes, aquesta és una guia tan atractiva com pràctica, ideal per planificar el nostre particular Tour d’Europa. Les seves sensacionals fotografies animen el lector a aixecar-se de la butaca i iniciar la seva aventura. Cada etapa està comentada amb completes descripcions que expliquen per què mereix estar inclosa en aquesta selecta ronda: per les seves majestuosos paisatges, perquè porta l’empremta de les heroiques gestes de llegendaris ciclistes, o pel particular esforç que comporta i l’eufòria que se sent en completar-la.Peter Cossins

Peter Cossins explica en la introducció: “Potser les coneguin com a proves cicloturistes, cicloesportives, de gran fons o qualsevol marxa ciclista per aficionats com les que tant han proliferat i s’han popularitzat en aquests últims anys, gràcies sobretot a l’interès i l’èxit collit pel Tour des de 1993. En l’actualitat, la pràctica totalitat de les curses del calendari internacional tenen programada algun tipus de marxa paral·lela que brinda als corredors aficionats (i m’incloc entre ells) l’oportunitat de rodar per les carreteres que recorren aquest any els professionals“.

Peter Cossins, periodista i escriptor, des de 1993 no ha parat d’escriure sobre ciclisme. Ha cobert més d’una dotzena d’edicions del Tour de França i ha treballat per a la revista Procycling com a director i col·laborador. És autor o coautor de nombrosos llibres sobre el món de les dues rodes, com la biografia del guanyador del Tour de 1987 Stephen Roche, The Monuments, la història de les cinc clàssiques d’un dia més importants del ciclisme, i Two Days in Yorkshire, una crònica dels secrets de la Gran Sortida del Tour de 2014 per terres d’aquest comtat anglès.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu més obres que parlen de ciclisme.

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – Juny

SelNovetats

Aquesta és la selecció de novetats, corresponent al mes de juny que inclou, com sempre, documents dels diferents fons de la Biblioteca: adults i infantil, música, cinema i còmics.

portades1

Entre les novetats per adults trobareu el llibre Internet no és la resposta, d’Andrew Keen. Quan sembla que totes les respostes les tingui el senyor Google, Andrew Keen posa damunt la taula els perills d’internet i tracta temes com la falta de privacitat i el gran poder de les dades que en aquest moment estan fora de control.

Pel que fa a la literatura us recomanem On es desborda el sol, de Pere Tàpias. Darrer llibre publicat pel polifacètic cantautor i gastrònom vilanoví. El llibre recull una quarantena de poemes, que ens endinsaran en el món íntim de Tàpias. Una sorpresa (delicadesa) literària, una confluència dels sentits com a forma de vida i els coneixements.

A la secció infantil us presentem Bru Artiac. Operació Cul de la lleona, d’Enric Gomà. El Grumoll, el Bru i la seva família viuen a Barcelona, fins que un dia el pare els diu que marxaran a viure a Girona. El Bru i la seva germana posen el crit al cel. Girona? No hi volen pas anar! El Bru comença en una nova escola i ha de fer nous amics. Tot va més o menys bé fins que un dia, visita el Tapís de la Creació.

portades2

De les novetats de còmics us destaquem Jamás tendré 20 años, de Jaime Martín. Es van conèixer l’any 1936, durant el caos de la Guerra Civil espanyola: Isabel és costurera, Jaime és artiller a l’exèrcit republicà. S’estimen. Lluiten. Escapen de la mort. No obstant això, quan cau la República, en Jaime i l’Isabel estan al costat perdedor i, de vegades, és més difícil sobreviure en la pau que en la guerra.

Pel que fa a la música us proposem escoltar I see you, del grup The XX. Amb el tercer àlbum d’estudi, la banda britànica deixa enrere la foscor, l’ansietat i el dolor i ens presenta unes composicions lluminoses i alegres plenes de ritme i de vida. Cançons enregistrades entre Nova York, Reykjavík, Los Angeles o Londres, i produïdes per Jamie XX al costat de l’habitual Rodaidh McDonald.

Per últim, a la secció de cinema us presentem El hijo de Saúl, de László Nemes. El 1944, a Auschwitz, un presoner jueu membre dels ‘Sonderkommando’ –encarregats de cremar els cadàvers dels presoners gasejats i netejar les cambres de gas-, troba certa supervivència moral tractant de salvar dels forns el cos d’un nen que pren com el seu fill. Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa.

Aquí us podeu descarregar el full amb les novetats del mes de

No hi ha comentaris

La noia del creuer

La-noia-del-creuerDijous Maria Rosa Nogué i Almirall presentarà la seva darrera novel·la juvenil, La Noia del creuer, a la botiga Llorens Llibres de la ciutat.

L’Andrea, una noia de Sitges, estudiant de segon de Batxillerat, ens explica el viatge de l’estiu: un creuer a Itàlia amb el seu pare, separat, la seva nova parella i el seu germà petit. A bord, l’Andrea viu noves experiències, descobreix llocs interessants i coneix el capità del vaixell. Però mentre es banya a la piscina, balla a la Discoteca Oxygen i visita el Bar de Gel, descobreix que alguns dels seus nous amics, cambrers i periodistes, preparen un boicot per protestar contra les males condicions laborals de la tripulació. Accepta d’ajudar-los. Mentrestant, com li ha recomanat la seva mare, visita el David de Miquel Àngel, a Florència, el Colosseu, a Roma i les ruïnes de Pompeia. Sortint de Nàpols, l’Andrea es veu immersa en un naufragi ple de situacions que mai no s’hauria pogut imaginar. ??????????

Maria Rosa Nogué i Almirall (Còrdova, 1965) viu a Vilanova i la Geltrú, on col·labora amb el Diari de Vilanova i amb la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat.

Des de petita va voler ser professora i escriptora; el seu món són els  llibres, la música i els viatges. És llicenciada en Filologia Catalana i té el Grau Professional de Piano. Va començar fent classes de català per a adults, ha estat professora d’Ensenyament Secundari en diferents instituts i actualment és professora a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès.

Sense títol

Ha publicat contes infantils (El secret d’en Bec Llarg, 2015), novel·la juvenil (La noia del descapotable, 2009) i novel·la per a adults (La casa dels cants, 2010). La noia del creuer és la seva darrera novel·la juvenil.

No hi ha comentaris

Nocturn de Sant Felip Neri

Durant el mes de juny el Club de Lectura d’adults treballarà la novel·la Nocturna a Sant Felip Neri, de Sebastià Bennasar.

L’obra: Nocturn de Sant Felip Neri

portadaUna noia de bona família, tancada en un casalot en penombres. Un músic, virtuós del violí, supervivent de la Guerra dels Balcans. Un aspirant a escriptor que s’arrossega per la ciutat inhòspita. Un llibreter de vell, una fidel serventa… I una petita plaça, testimoni mut de massacres terribles, encastada en el cor d’una Barcelona explotada i bruta, una plaça minúscula i vella que, no obstant això, el sol encara visita i que pot contenir totes les històries del món.
Amb aquests elements, l’autor mallorquí ha creat una novel·la intensa i lluminosa, allunyada dels registres de la novel·la negra, que sovint ha conreat. Es tracta d’una ficció ambiciosa i treballada, que sembla afirmar la voluntat de Bennasar de traspassar els seus mateixos límits, d’altra banda sempre vigorosos i convincents.
L’acció se situa al cor d’una ciutat, Barcelona, que mira de ser fidel al seu passat més gloriós, però que es troba atrapada en un present no gens gloriós, i ens submergeix en l’agermanament històric de Catalunya amb Sarajevo i en la lluita diària de molta gent anònima per a la qual arribar a l’endemà ja és tota una heroïcitat.
Però aquesta obra vol homenatjar també la història de la cultura, d’una civilització amenaçada per les urpes de l’ambició i la cobdícia, i, sobretot, els llibres.
A través de les línies d’aquest relat, podrem escoltar una música de violí que clama contra la fosca, contra l’oblit, contra la por i contra la guerra.

 

L’autor: Sebastià Bennasar

Aquest escriptor, periodista, traductor, crític literari i agitador cultural, nascut a Palma de Mallorca el 27 d’abril de 1976, té una sòlida trajectòria des de l’opció valenta i actualment bastant insòlita de viure d’allò que estima: la Literatura.
És llicenciat en Humanitats (Premi extraordinari final de carrera) i màster en Història del Món, per la Universitat Pompeu Fabra, i ha treballat onze anys com a periodista als diaris Baleares i al Diari de Balears, on ocupava el càrrec de cap de Cultura.
Des del 1999 al 2013 va exercir de crític literari al suplement L’Espira i a la pàgina web Llegir en cas d’incendi.
També va fundar la revista Bearn dedicada a la promoció de la literatura en català, que actualment dirigeix, així com el festival de novel·la negra, Tiana Negra.
Entre el 2009 i el 2013 va residir a Portugal, on va impulsar la creació del Casal català de Lisboa i va ser membre fundador de la revista Cap-i-cua, dedicada a la traducció de literatura catalana al portuguès i a l’ inrevés.
Actualment Imparteix cursos, seminaris i conferències sobre novel·la negra o cultura catalana i col·labora amb diferents editorials, així com impulsa alguns festivals de novel·la negra en català, imparteix cursos d’escriptura creativa i coordina Clubs de Lectura.
És membre de l’AELC i del PEN català, en la junta del qual ostenta el càrrec de vocal de drets lingüístics.
Sebastià Bennasar ha publicat una trentena d’obres, entre poesia, relat i novel·la, de les quals destacarem:
Poesia: Passaport de sang (1998); Breu blues de València (2007)
Narrativa curta i novel·la: A la sabana no hi ha temps per a la compassió (2002). Relats breus; El dia de l’alliberament (2006) Relats breus; Els blaus de l’horitzó (2006) Novel·la. Premi Pollença de novel·la; L’Estret de Torres (2006) Relats. Premi l’Hiperbòlic; Connie Island (2007) Novel·la curta. Premi 25 d’abril Vila de Benissa; Nocturn de Sant Felip Neri (2013). Novel·la; Petita història del tren de Sóller (2013). Literatura infantil; Badia de mindelo (2014). Novel·la breu. Premi Joaquim Ruyra, premis Recull de Blanes, 2013; Cants de sirena negra (2015). Novel·la d’aventures; Un oceà de memòria (2016). Novel·la. Va obtenir un ajut a la creació de la Institució de les Lletres Catalanes.
Novel·la negra: El botxí de la ciutat de Mallorca (2000); Cartes que no lliguen (2005); Jo no t’espere (2008); Mateu el president (2009); La mar no sempre tapa (2011) Premi Vila de Lloseta; El país dels crepuscles (2013); Les mans del drac (2014); On mai no creix l’herba (2015); L’imperi dels lleons (2017). Premi Valencia Negra a la millor novel·la negra en català, 2017.
També ha escrit assajos, llibres amb col·laboració amb d’altres autors I ha intervingut en diverses exposicions I antologies.

En aquest enllaç trobareu totes les obres de Sebastià Bennasar disponibles a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat.

No hi ha comentaris

El intruso, mi vida en clave de intriga

Tots ens equivoquem, però desencadenar la Tercera Guerra Mundial hauria suposat un error considerable. [...] En el transcurs de la meva vida he escapat pels pèls de la ira d’un traficant d’armes a Hamburg, he estat metrallat per un MiG durant la guerra civil nigeriana i he anat a parar a Guinea Bissau durant un sagnant cop d’Estat. Em va aturar la Stasi, em van complimentar els israelians, l’IRA va precipitar un trasllat sobtat d’Irlanda a Anglaterra, al que també va contribuir una atractiva agent de la policia secreta txeca (bé, la seva intervenció va ser una mica més íntima). I això només per començar. Tot això ho vaig veure des de dins. Però, tot i així, sempre em vaig sentir com un intrús. Frederick Forsyth

portadaAl llibre que us presentem avui, El intruso, mi vida en clave de intriga, el mestre del suspens internacional Frederick Forsyth, descriu la història més fascinant de totes les que ha escrit: la seva. Emocionant, com les seves novel·les, l’autobiografia de Forsyth és una mirada sincera a una vida plena de riques experiències que han estat en moltes ocasions font d’inspiració per als seus aclamats thrillers, tots ells best-sellers internacionals.

Primer va ser pilot, després periodista, però Frederick Forsyth es va decantar finalment per la ficció i ha arribat a ser un dels escriptors de thriller més lloats del nostre temps. Frederick Forsyth és un dels mestres i pioners del thrillers de política ficció internacional, que es van convertir en una lectura addictiva per a diverses generacions.A Odessa ens va submergir en una laberíntica trama per ajudar a escapar i iniciar una nova vida fora d’Europa a criminals nazis. A Els gossos de la guerra ens va portar fins al món dels mercenaris contractats en l’opulenta Europa per intervenir en les devastadores guerres de països africans. Chacal, potser el seu llibre més rodó, ens mostrava amb precisió mil·limètrica com un assassí professional prepara un atemptat contra el president francès De Gaulle burlant tots els sistemes de seguretat: inoblidable l’escena en què burla el setge policial a la zona protegida camuflant el fusell de precisió en el tub buit d’una crossa amb la que es fa passar per minusvàlid.

Aquí ens relata la seva vida, fascinant, apassionant … Una mirada personal a una vida tan exòtica que sembla irreal. És expilot de la RAF i periodista d’investigació, va modernitzar el gènere del thriller quan va publicar Chacal, una novel·la que combina a la perfecció la documentació periodística amb un estil narratiu àgil i ràpid. Un periodista mai hauria unir-se a la classe dirigent, per temptadors que siguin els afalacs. El nostre treball consisteix a demanar comptes al poder, no en associar-nos amb ell. En un món cada vegada més obsessionat amb els déus del poder, els diners i la fama, el periodista i l’escriptor han de guardar distància, com un ocell en una barana, observar el món, fixar-se, sondejar, a la gent, comentar coses però mai sumar-s’hi. En resum, s’han de convertir en intrusos.

Frederick Forsyth (Kent, Anglaterra, ?????????????????1938) és un escriptor supervendes especialitzat en el thriller. Ha treballat de periodista, pilot i comentarista a part de la seva tasca com a autor. Els seus llibres destaquen per l’estil senzill, la trama àgil i l’abundant documentació tècnica i històrica, que aporta versemblant a les seves històries. Predominen els personatges lligats al crim, la política, l’espionatge i els moviments de les grans corporacions, usualment mostrant els costats més foscos del capitalisme. Es defineix com a euroescèptic.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu més obres de Frederick Forsyth.

No hi ha comentaris

Cocina esencial sin gluten

portadaAvui us presentem un llibre pràctic de nutrició i receptes sense gluten, que ofereix tant propostes sofisticades com plats per al dia a dia, amb estratègies alternatives per crear plats sense gluten i sense perdre la textura ni el gust. Cocina esencial sin gluten, de Phil Vickery’s.

Encara que estigui diagnosticat d’intolerància al gluten, pot seguir gaudint del menjar, com ho demostren les 175 delicioses receptes que hi apareixen. Entre les aquestes s’inclouen pizzes, pastissos, pasta, pancakes, gofres, creps, pans, galetes, … De fet, qualsevol cosa que ja pensava que no podria tornar a menjar, com panets de llavors, brioixos, quiche de porros i gruyère, fideus thai senzills, llaços amb pernil, pèsols, alfàbrega i parmesà, pastís de mousse de xocolata, bunyols de ricota, pancakes esponjoses amb peres, ametlles i taronja o galetes amb nous de pecán farcides de crema de xarop d’auró.

La nutricionista Gemma Bes, que ha dissenyat i elaborat els plats, ofereix en aquest llibre diversos consells i solucions per tractar la celiaquia sense que el canvi d’hàbits alimentarisf1 alteri completament la nostra forma de vida. Bes també incideix en temes com la detecció de la malaltia, el diagnòstic, els nous hàbits i l’ajuda psicològica per afrontar un canvi d’alimentació tan radical. A més analitza la importància, a nivell general, de cuidar el nostre intestí (entès com a segon cervell).

El llibre inclou menús setmanals de fàcil elaboració per incorporar a la nostra rutina, llistes de la compra per a celíacs amb què estalviar temps i diners, suculentes receptes elaborades per Tomeu Caldentey (xef guardonat amb una estrella Michelin) per cuinar plats tan saludables com imaginatius, i fins i tot un apartat sobre begudes, postres, sucs i pa, un aliment aparentment prohibit per als celíacs.

El gluten és una proteïna que es troba als cereals blat, ordi, sègol, civada, espelta, kamut® i triticale. La celiaquia és un trastorn sistèmic de base autoimmune de caràcter permanent en individus genèticament predisposats, induït per la ingesta de gluten que provoca una atròfia de les vellositats de l’intestí prim que afecta la capacitat d’absorbir els nutrients dels aliments

Es pot manifestar a qualsevol edat i pot presentar símptomes o no. No existeix un símptoma característic, el que dificulta molt el seu diagnòstic. Hi ha persones que pateixen pèrdua de pes, en alguns nens es pot donar retard en el creixement, també pot produir vòmits, diarrees, distensió abdominal, anèmia ferropènica, alteracions del caràcter, infertilitat…

Sense títol
Alguns celíacs només presenten un d’aquests símptomes, altres, els que denominem asimptomàtics, no arriben a presentar cap d’aquests, encara que la ingesta de gluten també els afecta danyant l’aparell digestiu.

Si us interessa el tema, a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu més obres que parlen de dietes sense gluten.

No hi ha comentaris

50 palos… y sigo soñando

portadaAvui us presentem el llibre 50 palos… y sigo soñando, on Pau Donés, superat el càncer però amb la seva presència sempre amenaçant, s’ha proposat donar compte d’una vida intensa, plena de grans èxits i de sonors fracassos.

50 palos no és una biografia, perquè les biografies fan olor de mort, diu Pau Donés. Així que si hi ha cap manera d’entendre aquest llibre és com una reflexió, una xerrada amistosa que s’allarga fins a la matinada i en què Pau explica els seus millors moments, però també dels pitjors. Del suïcidi d’una mare, del fracàs amorós, d’una carrera amb alts i baixos que quan de sobte repunta queda interrompuda per un diagnòstic atroç, càncer de còlon. Però no és aquest lloc per laments ni per a la malenconia. Perquè aquest és un llibre optimista, com la música de Jarabe de Palo, com la filosofia que regeix la vida de Pau. Aquest és un llibre tendre, honest, divertit i àcid, fins i tot. I emotiu. Una resposta a totes les preguntes que tants periodistes mai li van fer o que si li van fer no va voler respondre i que ara, davant la perspectiva d’una nova vida, s’ha proposat escriure.

50 palos’ són 50 capítols sense un ordre “editorial” lògic, on el Pau Donés, líder del grup Jarabe de Palo explica episodis de la seva vida acabant, en molts d’ells, amb la lletra d’alguna de les seves cançons que, com es pot veure després de la seva lectura, és la forma més ràpida, més condensada i millor amb la que el músic s’expressa. Aquests 50 textos que neixen dels seus 50 anys i de l’experiència d’un càncer semblen en ocasions la voluntat de deixar el testimoni d’una vida una mica més enllà d’unes cançons. La contradicció, almenys per a mi com lector del llibre, és que després d’haver llegit aquests comentaris, d’haver llegit la narració dels seus fets vitals, la sensació que et deixa és de que per a conèixer la seva vida bastava amb les seves cançons.

El càncer ha donar al Pau Donés la calma que necessitava, tanta que fins i tot ha tingut temps d’escriure un llibre. Ja no passarà mesos i mesos dins l’espiral de les gires, sense atendre a ningú fins i tot ni a sí mateix; ja no passarà mesos i mesos tancat a un estudi sense atendre a la muntanya, als gossos, a la vegetació, al mar, a la vida; ja no passarà mesos i mesos dedicat única i exclusivament a l’escenari perquè com ell mateix diu al llibre aquest estil de vida portat a terme durant tant de temps segur que té la flacade vuelta i vueltamolt a veure amb el que ell anomena el “cranc”; ja no passarà mesos i mesos absent; no, no els passarà així però sí els passarà,
esperem que sí, d’una altra forma: més present, més aquí, més amb ell mateix i els demés. El Pau segueix amb nosaltres, no sabem per quant de temps després de la recaiguda, però ara s’ha convertit en llibre i això, aquí podem estar segurs, sí que durarà per sempre. “50 palos … i segueixo somniant”.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu també els discs La Flaca i De vuelta y vuelta.

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »