Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per la categoria: Llibresfera

La Rueda de la mentira: la caída de Lance Armstrong

portadaUn altre llibre a la col·lecció del Racó Ciclista de la Biblioteca Armand Cardona. Avui us presentem La Rueda de la mentira: la caída de Lance Armstrong, un llibre que vol ser el relat definitiu de l’espectacular ascens i caiguda de Lance Armstrong.
Al juny de 2013, quan Lance Armstrong abandona la seva palatina residència a Texas, assetjat per multimilionàries demandes en contra seva, Juliet Macur es trobava allí amb ell, parlant amb la seva núvia i nens, i escoltant la versió de la veritat de Lance Armstrong. Ella va ser una de les poques periodistes, a més d’Oprah Winfrey, a tenir accés directe al pària més famós de l’esport.
Al centre de la roda de la mentida es troba el propi Armstrong, a través d’entrevistes personals. Però la narrativa del llibre es desplega per afegir-hi profunditat i extensió a través dels relats en primera persona de més de cent testimonis, incloent membres de la seva família als quals Armstrong va donar l’esquena fa temps, com el pare adoptiu que li va donar el seu cognom, la seva àvia o la seva tia. Potser el relat més aclaparador és el testimoni gravat de J.T. Neal, una de les persones més influents entre les diferents figures paternes que Armstrong va tenir, gravat durant els últims anys de la vida de Neal, quan va perdre la seva batalla contra el càncer just quan Armstrong es feia famós per sobreviure a la malaltia.
Al final, van ser els antics amics d’Armstrong, aquells que van gaudir d’un preuat lloc dins del seu cercle més estret dels que li van trair. Van ser ells els que li van clavar el cop final, trencant el codi de silenci que blindava la trista veritat del ciclisme del públic, i la trista veritat sobre el seu noi d’or, Armstrong.
Filant les dispars i vívides veus de les persones amb un coneixement profund tant del Armstrong més públic com del privat, Macur teixeix un complet i inoblidablement ric tapís del sorprenent ascens d’un home a la fama mundial i la fortuna, i la seva devastadora caiguda en desgràcia.Juliet Macur

Juliet Macur és una guardonada periodista esportiva del New York Times, on escriu a la columna Sports of the Times. Ha escrit extensament en aquest diari sobre Lance Armstrong, el ciclisme i el dopatge. Els seus treballs s’han inclòs en dues ocasions en l’antologia de millors escrits esportius americans Best American Sports Writing, i l’any 2016, l’Associated Press Sports Editors la va nomenar com una de les millors cronistes esportives dels Estats Units. Viu a Washington D.C., acompanyada del seu marit, filla i el seu gos llaurador.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu també el llibre Això no va de bicis: el meu retorn a la vida, que el mateix Lance Armstrong va escriure amb Sally Jenkins sobre la seva malaltia. Al Racó Ciclista trobareu més obres que parlen de ciclisme.

No hi ha comentaris

‘El cuento de la criada’ de Margaret Atwood

Cuento de la criada, El_135X220Aquesta nit a Los Angeles s’ha celebrat la gala dels Premis Emmy’s, els premis als millors ‘shows’ de la televisió nord-americana i a la categoria de millor sèrie de drama ha triomfat la sèrie ‘The Handmaid’s Tale’ que ha guanyat 5 premis: millor sèrie, millor actriu, millor actriu secundària, millor direcció i millor guió.

La sèrie està basada en la novel·la del mateix títol de l’escriptora canadenca Margaret Atwood i que ens explica com, emparant-se en la coartada del terrorisme islàmic, uns polítics teòcrates aconsegueixen fer-se amb el poder dels Estats Units i, com a primera mesura, suprimeixen la llibertat de premsa i els drets de les dones.

A la República de Gilead, el cos de Defred només serveix per procrear, tal com imposen les fèrries normes establertes per la dictadura puritana que domina el país. Si Defred es rebel·la —o si, acceptant col·laborar a contracor, no és capaç de concebre— li espera la mort en execució pública o el desterrament a unes Colònies en les quals sucumbirà a la pol·lució dels residus tòxics.

Així, el règim controla amb mà de ferro fins als més ínfims detalls de la vida de les dones: la seva alimentació, la seva indumentària, fins i tot la seva activitat sexual. Però ningú, ni tan sols un govern despòtic parapetat després del suposat mandat d’un déu totpoderós, pot governar el pensament d’una persona. I molt menys el seu desig.

Todas-doncellas-cuento-doncella_EDIIMA20170509_0806_5

Els perills inherents a barrejar religió i política; l’obstinació de tot poder absolut a sotmetre a les dones com a primer pas per sotmetre a tota la població; la força incontenible del desig com a element transgressor: són tan sols una mostra dels temes que aborda aquest relat esquinçador, amanit amb el subtil sarcasme que constitueix el senyal d’identitat de Margaret Atwood.

Un dels trets característics de la novel·la i la sèrie és que s’inspira en formes de funcionar que han tingut els totalitarismes al llarg de la història. El mateix passa amb totes les situacions en què es troben les protagonistes: són actes de crueltat que han patit o estan patint encara moltes dones arreu del món, de manera que és un compendi de les formes d’opressió que ha viscut la dona al llarg de la història i que fa que la ficció tingui una dimensió molt més esgarrifosa que d’altres que presenten escenaris similars.

CroppedImage680680-Margaret-Atwood-c-Jean-Malek-webMargaret Atwood (Ottawa, 1939) és una prolífica poeta, novel·lista, crítica literària, professora i activista política canadenca.

Atwood va començar a escriure als 16 anys i es va llicenciar en Filologia Anglesa, Francès i Filosofia a la Universitat de Toronto.

Se l’etiqueta com a una escriptora feminista, ja que el tema del gènere està present en algunes de les seves obres de forma destacada. Va publicar el seu primer llibre el 1969, La dona comestible, on es va fer ressò de la marginació social de la dona.

Com a novel·lista ha cultivat diversos gèneres, però dues de les seves novel·les més rellevants com són El cuento de la criada i Oryx y Cracke es consideren novel·les de ciència ficció per uns o de ficció especulativa per uns altres, doncs no parla de naus espacials o robots, sinó que parlen de coses que podrien passar realment.

Altres temes que tracta a la seva obra són la identitat canadenca, els animals i la política del seu país.

A les Biblioteques de Vilanova trobareu aquesta i moltes altres novel·les de Margaret Atwood.

Us deixem amb el tràiler de la primera temporada de la sèrie.

No hi ha comentaris

‘La niebla y la doncella’ de Lorenzo Silva

9788423344284 la_niebla_y_la_doncella-787893137-largeEl passat cap de setmana es va estrenar l’adaptació cinematogràfica de la novel·la La niebla y la doncella de l’escriptor madrileny Lorenzo Silva.

Aquesta és la segona aventura cinematogràfica dels agents Bevilacqua i Chamorro després de l’adaptació que la Patricia Ferreira va fer d’una altra novel·la de la saga, El alquimista impaciente, l’any 2002.

En aquella ocasió, Roberto Enríquez va donar vida al sergent Rubén Bevilacqua i l’Ingrid Rubio a la seva ajudant Virginia Chamorro.

En aquesta adaptació, dirigida pel debutant Andrés M. Koppel, Bevilacqua i Chamorro estan interpretats per Quim Gutiérrez i Aura Garrido.

Silva va publicar El lejano país de los estanques, la primera novel·la sobre aquesta parella d’agents de la Guàrdia Civil, l’any 1998. La niebla y la doncella és la tercera novel·la de la sèrie.

En aquesta ocasió comproven com no sempre les coses són com semblen i sovint, el més obvi no resulta ser el real. Al sergent Bevilacqua li encomanen la tasca d’investigar la mort d’un jove eixelebrat a l’illa de La Gomera.

Tot apuntava a Juan Luis Gómez Padilla, polític de renom a l‘illa, al que un tribunal popular va absoldre malgrat l’aparent contundència de les primeres investigacions. El sergent i la seva inseparable cap Chamorro intentaran esclarir aquest complicat cas, amb pressions polítiques i amb la dificultat afegida d’intentar no aixecar suspicàcies en reobrir un cas que els seus companys donaven per tancat.

lanieblayladoncellalucaspintos_jpeg_lr

Lorenzo SilvaJOLorenzo Silva (Carabanchel, 1966) va estudiar Dret a la Universitat Complutense de Madrid i va exercir com advocat d’empresa des de 1992 fins a 2002. Ha escrit relats, articles i assajos literaris, però és conegut principalment per les seves novel·les. Amb El alquimista impaciente, va guanyar el Premi Nadal de l’any 2000.

El 2012 va guanyar el Premi Planeta amb La marca del meridiano, la setena novel·la que protagonitzen els agents Bevilacqua i Chamorro.

Silva també ha escrit altres novel·les com La flaqueza del Bolchevique (finalista del Premi Nadal 1997), Noviembre sin violetas, La sustancia interior, El urinario, El ángel oculto, El nombre de los nuestros, Carta blanca (Premi Primavera 2004), Niños feroces, Música para feos i Recordarán tu nombre.

És col·laborador de diversos mitjans de comunicació, com El Mundo, ABC o El País, i es mostra molt actiu en xarxes socials com Twitter.

Al racó literari de la Biblioteca trobareu aquesta i altres obres de Lorenzo Silva i a l’espai de cinema altres films dels actors protagonistes: Quim Gutiérrez i Aura Garrido

Us deixem amb el tràiler de la pel·lícula.

No hi ha comentaris

‘Agujas de papel’ de Marta Gracia Pons

portada-AGUJAS-DE-PAPEL-676x1024“En mi mesita de noche acumulaba revistas de moda llegadas de la capital francesa e incluso bocetos que yo misma me atrevía a dibujar sobre diseños que causaban furor en todo el mundo.Desde que había abandonado la niñez y me habían permitido vestirme como una mujer hecha y derecha, mi entusiasmo por el modelaje me había llevado a imaginar-me a mí misma retratada en las portadas de las revistas que tan cuidadosamente guardaba, vestida con las prendas y los accesorios más lujosos y exclusivos”.

Aquest és el gran somnni d’Amelia Rovira,  filla d’una de les famílies més pròsperes de la burgesia catalana tradicional, vol esdevenir model d’alta costura i treballar per als modistes parisencs de més renom.

En una època de grans transformacions socials, el seu desig de ser una dona independent mostrarà l’evidència de dos mons ben diferents, antagònics i enfrontats, el de la classe alta amb els seus privilegis i el dels més desafavorits, disposats a qualsevol cosa per tal d’aconseguir la llibertat i la justícia. L’Amelia s’enfronta a l’oposició de la seva família i comença una nova vida lluny de casa seva per aconseguir el seu propi destí.

i_xvsDypAquest és el fil argumental d’Agujas de papel, la primera novel·la de Marta Gracia Pons, nascuda a Terrassa l’any 1988 i llicenciada en història, especialitzada en època contemporània.

Actualment es dedica a la docència i l’escriptura i des de sempre ha mostrat el seu interès pel paper canviant de les dones al llarg del temps.

A aquesta novel·la aconsegueix traslladar-nos a la Barcelona, París, Cuba, Tampa, Nova York…és un viatge no solament pels ideals d’una fémina liberal en ple segle XIX sinó de llarg a llarg d’aquestes impressionants ciutats.

Malgrat la joventut de l’autora, Marta Garcia Pons té un objectiu molt clar: lluitar pels seus somnis, i la protagonista només podia ser una dona que nedés a contracorrent.

Des que va tenir la primera idea i fins a veure la novel.la publicada han passat dos anys, tot i que ara ja ha començat a escriure els primers capítols del seu nou projecte literari.

Us deixem amb el booktràiler de la novel·la.

No hi ha comentaris

Camarón de la Isla, 25 anys de la seva mort.

foto portada

El dia 2 de juliol va fer 25 anys de la mort de José Monge Cruz, Camarón de la Isla. L’artista és un nom imprescindible per comprendre el cante jondo de la segona meitat del segle XX. Se’l considera un dels millors cantaores de flamenc de tots els temps i, segons l’opinió de molts, un revolucionari del cant que va contribuir, al costat d’Enrique Morente, a fer renéixer d’un gènere que travessava una greu crisi, transformant-lo des de dins, encara que respectant les seves essències més genuïnes. La seva figura, que ha traspassat les fronteres del flamenc, així com la seva mort primerenca i les mostres del seu art que han quedat gravades, han propiciat la creació d’una llegenda al voltant de la seva persona que s’ha estès per tot el món.

Camarón de la Isla erapaco-lucia-camaron-isla nascut a San Fernando, província de Cadis, el 1952. Va ser el setè dels vuit fills d’un ferrer gitano, Luis Monje, que va morir sent ell un nen, i d’una cistellera, Juana. El seu malnom, “Camarón”, hi va posar un oncle seu, tota vegada que el seu cabell ros i la seva pell clara no encaixava amb l’estereotip d’un noi “calé”, sinó més aviat una gambeta. Va sentir des de nen l’afició pel món dels toros, però va veure que no era la seva i es va inclinar pel cant, un fet habitual en la seva família (el seu pare entonava bé), on es veneraven figures com La Perla de Cadis o El Chaqueta.

De fet, va ser considerar un nen prodigi, tota vegada que el seu cant causava l’admiració de tot aquell que l’escoltés. Amb set anys cantava en els trens i autocars que anaven de l’illa de San Fernando a Chiclana o Jerez, al costat del seu company Rancapino, i les seves dots flamenques es van afermar en les innombrables festes flamenques que la seva família solia preparar. El seu pas per l’escola va ser molt breu, doncs molt aviat va començar a treballar en la ferreria del seu pare, alhora que cantava per guanyar alguns diners amb el qual contribuir a la minsa economia familiar.

la leyenda del tiempoEl 1968 va iniciar una ampliació i renovació del seu llenguatge musical i a partir de 1979 va intensificar els seus esforços per fer de l’art flamenc un gènere més assequible per al públic en general. Malgrat les crítiques dels més puristes, Camarón opinava que no tenia sentit cantar alguna cosa que ja havien fet altres “com un disc” si no li podia donar una mica de si mateix, que és el que ell feia. El seu disc La leyenda del tiempo és, d’entre els seus dinou magnífics LP ‘s, el més destacable per la gran innovació que va suposar la seva aparició en el cante jondo.

Al principi de la seva carrera professional està lligat al guitarrista Paco de Lucia, amb qui va gravar vuit discos. Camarón tenia la idea d’apropar el cant a un públic poc acostumat al flamenc convencional, introduint instrumentacions i innovacions estilístiques que sonessin “millor” per al públic jove, amb la intenció que fos un art més creatiu.

Són famoses, en aquest sentit, les idees que expressés en una entrevista: “El flamenc està fet, però sobre el fet es pot seguir creant sense enganyar, sense mistificar. Per què hem de fer tots la soleá exactament igual, com si fóssim un disc? Si jo puc afegir alguna cosa pròpia, enriquir-la, sense desvirtuar el que és el cante por soleá, per què no ho he de fer?”. El canvi experimentat va ser tan profund que fins i tot canviar la seva imatge; abandonà, així, la cantarella “De la Isla” en el seu nom, va presentar el seu disc amb una portada diferent a les anteriors, més “moderna”, i va lluir una barba que ja el va acompanyar per sempre.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu alguns dels discos de Camarón de la Isla. També trobareu les biografies Camarón de la Isla: el dolor de un príncipe, de Francisco Peregil; i Camarón de la Isla, 1969-1992: entre tradición y evolución, de Mercedes García Plata. I amb la novel·la Pistola y cuchillo, de Montero Glez, entrem amb el gran cantaor en la Venda de Vargas, un petit temple flamenc, transfigurat en lloc sagrat, on Camarón, malalt i sense resignar-se a morir, haurà de prendre una de les decisions més dures de la seva vida.

No hi ha comentaris

Las Sinsombrero.

La història mereix ser explicada sencera.

portada“Qui són Las Sinsombrero? Són aquelles dones que entre els anys 20 i 30 trenquen amb les normes morals, socials i culturals establertes en una Espanya molt castrant on no tenien drets. Irrompen en l’espai públic per recuperar aquests drets, però ja no els posen en dubte, els accepten com a propis, perquè no es plantegen en cap moment que l’espai públic o creatiu no els pertanyi.” Aquesta és la resposta que dona Tània Balló, autora del llibre Las Sinsombrero. Sin ellas, la historia no está completa, que us presentem avui.

Aquest llibre recupera la memòria i els avatars de diverses dones, artistes i pensadores de la generació del 27, el llegat de les quals resulta determinant a la història, igual que el dels seus companys pertanyents a aquesta ineludible generació literària.

Dones que es van treure el barret, aquest cotilla intel·lectual que les relegava al paper d’esposes i mares, i van participar sense complexos en la vida intel·lectual espanyola entre els anys vint i trenta.

Entre elles destaquen escriptores, artistes dones plàstiques, dramaturgues i pensadores: Rosa Chacel, Ernestina de Champourcín, Marga Gil Röesset, María Teresa León, Maruja Mallo, Concha Méndez, Ángeles Santos, María Zambrano, Josefina de la Torre …

Dones lliures i trencadores també en les seves vides privades, apassionades i apassionants, que es van anticipar, i van fer possible les dones d’avui, tot i la urpada de la Guerra Civil que va acabar amb tants somnis de llibertat i igualtat.

El llibre forma part d’un projecte multidisciplinari amb un objectiu clar, conscienciar de la necessitat de recuperar i divulgar la memòria d’aquelles dones que durant la primera meitat del segle XX a Espanya van trencar les normes socials i culturals que les predestinava a una vida com “àngel de la llar “. Forma part del projecte el documental del mateix títol amb producció i codirecció de tània Balló amb Serrana Torres i Manuel Jiménez-Nuñez.

Tània Balló (Barcelona, 1977) és productora i directora de cinema. Va estudiar al Centre d’Estudis Cinematogràfics de Catalunya (CECC) i va cursar un postgrau sobre Documental, Recerca i Desenvolupament a la Universitat de Nova York.

tània

Els seus primers projectes van ser dues obres col·lectives, 200 km. (2003), presentada al Festival de Sant Sebastià, i Entre el dictador y yo (2005), un film on diversos directors nascuts després de la mort de Franco reflexionen sobre la seva memòria perduda. Produeix també el film argentí Infancia clandestina (2013), de Benjamín Àvila, llargmetratge de ficció estrenat a Cannes.
Després de Las Sinsombreo, el seu següent film documental, Oleg, dirigit per Andrés Duque, va ser estrenat a la secció oficial del Festival de Rotterdam 2016.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu totes aquestes obres que parlen de la generació del 27.

No hi ha comentaris

Poema. Rafael Argullol

portadaAvui us presentem com a novetat l’últim llibre  publicat de Rafael Argullol, Poema.

Des l’u de gener de 2012 fins l’u de gener de 2015, dia a dia durant tres anys, Argullol es proposa en aquest llibre un exercici, a l’hora vital i literari: escriure diàriament un fragment. “Després de publicar uns trenta llibres, necessitava tornar a experimentar la meva pròpia relació amb l’escriptura, i saber quina és la meva situació a la vida, què he avançat en el camí de la veritat, com vaig anar conquerint les incerteses”, explica. Després subratlla: “Ha estat un repte molt físic. Escriure cada dia, estant sa o malalt, enmig de dificultats o sense, sigui com sigui “.

En els versos del primer dia hi ha una bassa flotant i un riu gelat, i “els zíngars corejant una cançó interminable”; els que obren l’últim fragment diuen: “Arribarà el dia / en què pugui veure / amb el tendre ull del cavall / i amb l’afilat ull del gat (…)”, i acaben amb una rotunda afirmació: “Toca viure sense por. Toca viure “.

Dia a dia es va construint així l’obra, a manera de captura d’instants, com reflexos de vida, de la Vida amb majúscules. La crida de la bellesa, l’evocació, la por, la recerca, l’amor construeixen aquest text extraordinari, profundament bell, profundament humà, que ens convida a viatjar, de la mà del seu autor, al misteri que tots som. Així neix Poema, un llibre ple de llibres que proposa al lector un horitzó i una companyia íntima.

Rafael Argullol Murgadas (Barcelona, 1949), narrador, poeta i assagista, és catedràtic d’Estètica i Teoria de les Arts a la Facultat d’Humanitats dequadern la Universitat Pompeu Fabra. És autor de més de trenta llibres en diferents àmbits literaris. Entre ells: poesia (Disturbis del coneixement, Duel a la Vall de la Mort, L’esmolador de ganivets), novel·la (Lampedusa, L’assalt del cel, Descendeix, riu invisible, La Razón del mal, Transeuropa, Davalú o el dolor) i assaig (l’atracció de l’abisme, l’Heroi i l’Únic, la fi del món com a obra d’art, Aventura: Una filosofia nòmada, Manifest contra la servitud,
Maleïda perfecció. Escrits sobre el sacrifici i la celebració de la bellesa). Com escriptura transversal més enllà dels gèneres literaris ha publicat: Caçador d’instants, rafael argullolEl pont del foc, Enciclopèdia del crepuscle, Breviari de l’aurora, Visión desde el fondo del mar. Les seves últimes publicacions són Tractat eròtic-teològic (2016), El meu Gaudí espectral. Una narració (2015) i Passió del déu que va voler ser home (2014).

Ha estudiat Filosofia, Economia i Ciències de la Informació a la Universitat de Barcelona. Va estudiar també a la Universitat de Roma, al Warburg Institute de Londres ia la Universitat Lliure de Berlín, doctorant-se en Filosofia (1979) a la seva ciutat natal. Va ser professor visitant a la Universitat de Berkeley. Ha impartit docència en universitats europees i americanes i ha donat conferències a ciutats d’Europa, Amèrica i Àsia. Col·laborador habitual de diaris i revistes, ha vinculat amb freqüència la seva faceta de viatger i la seva estètica literària. Ha intervingut en diversos projectes teatrals i cinematogràfics. Ha guanyat el Premi Nadal amb la seva novel·la La raó del mal (1993), el Premi Assaig de Fons de Cultura Econòmica amb Una educació sensorial (2002), i els premis Cálamo (2010) i Ciutat de Barcelona (2010) amb Visió des del fons del mar.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu totes aquestes obres de Rafael Argullol.

No hi ha comentaris

La voluntat i la quimera. El noucentisme català entre la renaixença i el marxisme.

portadaEl noucentisme català entre la renaixença i el marxisme. Aquest és el subtítol de l’assaig La voluntat i la quimera, de Jordi Casassas, catedràtic d’història contemporània de la Universitat de Barcelona, i Premi Carles Rahola d’assaig 2016, que us presentem avui com a novetat a la Biblioteca.

El noucentisme ha exercit una funció central en la nostra particular trajectòria contemporània. Per a l’historiador, el noucentisme constitueix un dels tres elements culturals i polítics clau en la nostra història recent, amb el romanticisme i el marxisme, entesos com tres cosmovisions, tres grans visions del país i del lloc que aquest ocupa al món, i a les corresponents polítiques a què han donat vida i amb què s’han adaptat a la realitat canviant.

Jordi Casassas és conscient que reduir-ho tot a aquesta triple successió d’hegemonies és un perill, però, “tot i així, penso que aquest reduccionisme podrà ser útil per entendre més bé la dinàmica general, cultural i política de l’espai català, aquella que al cap i a la fi dóna sentit als discursos individuals i als posicionaments col·lectius”.

La voluntat i la quimera fa una lectura nova d’aquest moviment dins del seu temps, que a l’Europa occidental transcorre entre les darreries del segle XIX i l’impacte de la Gran Guerra. El noucentisme no és, per tant, un fenomen privatiu de Catalunya i, molt menys, el reflex exclusiu dels interessos de la burgesia local.

El llibre ressegueix les diferents etapes del moviment noucentista de finals del segle XIX fins a ben entrada la segona dècada del XX, n’assenyala els principals protagonistes i les principals aportacions teòriques a dreta i esquerra i els elements comuns i les principals plataformes d’intervenció, com la revista noucentista La Cataluña, que va esdevenir el mitjà d’expressió del grup en el seu pas, després del trasbals de la Setmana Tràgica, cap a la nova figura d’intel·lectual professional o funcionari de l’entramat institucional i cultural creat pel dirigent catalanista Enric Prat de la Riba, veritable eix vertebrador i catalitzador d’una generació noucentista que aspirava a manar i a influir en la Catalunya del segle XX.

Jordi Casassas i Ymbert (Barcelona, 1948) és un casassashistoriador i catedràtic català. Des d’abril de 2014 presideix l’Ateneu Barcelonès. Doctorat en història contemporània el 1977 amb la tesi «Jaume Bofill (1878-1933). L’adscripció social i l’evolució política», ocupa la càtedra de la mateixa matèria a la Universitat de Barcelona des de 1990. Considerat un intel·lectual d’ideologia catalanista, va ser codirector del Diccionari d’Historiografia Catalana i de la Biblioteca dels Clàssics del Nacionalisme Català. Per la seva obra, El temps de la nació. Estudis sobre el problema polític de les identitats, va rebre el Premi Ramon Trias Fargas 2004. També és autor, entre altres obres, de Les identitats a la Catalunya contemporània i La fàbrica de les idees. Política i cultura a la Catalunya del segle XX (2009), El futur del catalanisme (1997), Intel·lectuals, professionals i portadespolítics a la Catalunya contemporània (1850-1920) (1989) i La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) (1983). És també director de la revista “Cercles. Revista d’Història Cultural”, portaveu del Grup d’Estudis d’Història Cultural i dels Intel·lectuals (GEHCI) vinculat a la Universitat de Barcelona des de 1989. Forma part, com a membre numerari, de l’Institut d’Estudis Catalans.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu aquestes obres de Jordi Casassas i totes aquestes sobre el Noucentisme i Catalunya.

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – Juliol i agost

SelNovetats

Aquesta és la selecció de novetats, corresponent als mesos de juliol i agost que inclou, com sempre, documents dels diferents fons de la Biblioteca: adults i infantil, música, cinema i còmics.

portades 1

Entre les novetats per adults trobareu el llibre Cuina On Road, de Francesc Murgadas i Pep Nogué. Una de les grans passions de Pep Nogué és viatjar per tot Catalunya a la recerca de receptes noves i delicioses i productes de qualitat. Aquest llibre reuneix 55 receptes i productes de zones determinades de Catalunya. Cadascuna de les receptes inclou un text narratiu de Francesc Murgadas.

Pel que fa a la literatura us recomanem Doble mortal, de Salvador Macip i Elisenda Roca. Una novel·la trepidant, de lectura àgil, plena de misteri i amb components romàntics. En Max i la Julieta hauran de trobar el seu germà i amic desaparegut i descobrir el misteri que hi ha darrere de la seva desaparició. Una carrera plena de traïcions, suplantacions de personalitat i plans d’assassinat.

A la secció infantil us presentem Com tres i dos fan cinc, de Mercè Ubach. Contes esbojarrats, divertits i tendres. Amb moltes expressions vives, rimes i joc de paraules. Els bessons Geni i Al estan fets de paraules, plens de sons i tinta. Han nascut per jugar amb la llengua i són de paper, però també tenen un cor que bombeja sang i té set d’aventures.

portades 2

De les novetats de còmics us destaquem Merci, de Zidrou. Merci Zylberajch és una adolescent gòtica i rebel que viu a Bredenne, una petita ciutat francesa, on no hi ha gaire cosa a fer. La policia acaba d’enxampar-la fent una pintada a la façana del seu professor. La justícia juvenil ha decidit castigar-la, però ha tingut la sort de topar-se amb un jutge que no pensa tallar-li les ales.

Pel que fa a la música us proposem escoltar Heads up, de Warpaint. Aquest enlluernador àlbum es beneficia del recent vol lliure de les seves quatre integrants per retornar-nos-les amb impuls renovat. Les aventures paral·leles d’Emily, Theresa, Jenny i Stella i un modus operandi més individual es resolen en el seu treball més físic, més ballable i més proper a l’esperit del seu directe, supervisat pel seu vell amic Jacob Bercovici.

Per últim, a la secció de cinema us presentem María y los demàs, de Nelly Reguera. Des que va morir la seva mare quan tenia 15 anys, la María ha cuidat del pare i els germans. Responsable i controladora, ha estat el pilar de la família. Per això, quan el seu pare s’enamora i anuncia el seu compromís, sent que s’enfonsa la seva vida. Amb 35 anys i sense parella, haurà d’atrevir-se a canviar el seu destí.

Aquí us podeu descarregar el full amb les novetats dels mesos de juliol i agost de 2017

No hi ha comentaris

El cavaller Floïd

portadaAvui us presentem una obra de Genís Sinca, El cavaller Floïd, que és la biografia apassionant de Joan Baptista Cendrós (Barcelona, 1916-1986), l’empresari del popular Floïd (el pioner dels after-shave), però sobretot és un dels mecenes i activistes culturals més importants que hagi donat Catalunya.

El nostre país és ple de personatges tan apassionants com poc coneguts. La implicació arriscada i personal de Joan Baptista Cendrós i Carbonell, un dels cinc empresaris fundadors d’Òmnium Cultural l’any 1960, i la seva inflexibilitat a favor de la cultura catalana van permetre sota el franquisme la represa i el finançament directe d’institucions clau com l’Institut d’Estudis Catalans, la recuperació d’Edicions Proa o d’Aymà Editora.

Descobridor del talent de creadors com Terenci Moix i amic de Henry Miller, Cendrós va projectar i promoure el Premi Sant Jordi l’any 1959 i la tradicional Nit de Santa Llúcia, es va implicar en la Nova Cançó, en la creació de la Gran Enciclopèdia Catalana, en Banca Catalana, en el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i en una llista inacabable d’accions que han fet de Catalunya el país que és avui.

Rere l’aroma de Floïd, hi batega amb forçaFloid un catalanista apassionat, protagonista d’episodis antològics com l’enfrontament cara a cara amb el ministre franquista Fraga. El cavaller Floïd és la història desconeguda d’un home que, per sobre de tot, creia en el seu país i la seva gent.

Genis Sinca Algué (Manresa, 1970) és periodista i escriptor. Llicenciat en Ciències de la Informació
(UAB), ha estat corresponsal a Itàlia i s’ha especialitzat en biografies i memòries. En el marc d’una vida intensa i polifacètica, ha estat model publicitari, venedor Genís-Sincad’apartaments d’estiueig, crític literari, professor d’italià i també ha fe t de negre literari. Ha viscut a Roma, Andorra la Vella, Heidelberg, Brussel·les, Besançon i ara Barcelona. Actualment escriu la sèrie estiuenca «Racons» al diari Ara, la secció «Honorables catalans» a RAC1 i és col·laborador als Divendres de TV3. Sinca va debutar en el panorama literari català amb Una família exemplar, Premi Josep Pla 2013, que descriu l’enfrontament entre els Bou i els Mirabaix, amb una sèrie de personatges potents que atrapen el lector i el sacsegen amb la força d’un realisme descarnat i punyent. Malparits! és la seva segona novel·la.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu totes aquestes obres de Genis Sinca.

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »