Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per la categoria: Llibresfera

Un Sant Jordi ple de lectures!

El Grup de Treball de Literatura Infantil del Garraf del Centre de Recursos Pedagògics del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya ens proposa una selecció de lectures coincidint amb la festivitat de Sant Jordi.

La guia de lectura ens proposa vint recomanacions bibliogràfiques adreçades a infants d’Educació Infantil i Primària i les trobareu disponibles a les sales infantils de les Biblioteques de Vilanova i la Geltrú.

A qui li agrada anar amb barret

 

Destaquem per Educació Infantil A qui li agrada anar amb barret?, amb text de Bel Olid i il·lustracions del vilanoví Sebastià Serra. A la selva hi havia un barret. Era un barret de copa alt i negre, com ha de ser. De qui de via ser, el barret? Potser el més esbojarrat que hi ha a la selva no és aquest barret de copa…

 

 

gina i ton

 

Gina i Ton, d’Antonio Ventura i Alejandra Estrada, per a cicle inicial, plasma un moment quotidià entre una nena i el seu gat, que mantenen un diàleg ben especial on les paraules s’entrellacen amb els pensaments.

 

 

quan les nenes volen alt

Raquel Díaz Reguera signa Quan les nenes volen alt, adreçat a cicle mitjà, ens planteja que l’Ariadna, la Ximena i la Martina són tres nenes amb grans somnis. El senyor “Sivolspots” els fa unes ales que les permetran volar. Però el senyor “Nohoaconseguirasmai” els ha omplert les butxaques de pedres perquè no puguin fer-ho.

 

Fill de dracs

 

 

Per a cicle superior Fill de dracs, de Sébastien Perez i Justine Brax, on coneixerem a Yomon, que sempre mirava els dracs amb admiració doncs el seu desig més gran era arribar a ser com ells.

 

 

Les escoles que han participat en l’elaboració de la Guia de Lectura de Sant Jordi d’enguany són El Morsell d’Olivella, Sant Nicolau de Canyelles, Agnès de Sitges i Esteve Barrachina de Sitges, El Pi de Sant Pere de Ribes i L’Arjau, Cossetània, Ginesta, Ítaca, Col·legi Sant Bonaventura, El Cim, Pia i Col·legi Divina Providència de Vilanova i la Geltrú.
Els Centres de Recursos Pedagògics són equips multiprofessionals que tenen per objectiu donar suport a la tasca docent del professorat de tots els nivells d’ensenyament no universitari.

No hi ha comentaris

El compositor del mes d’abril: Eduard Toldrà

vilanovins-illustres_eduard-toldra Eduard Toldrà i Soler fou un músic i compositor català nascut a la nostra ciutat. Una de les figures més importants de la música catalana de mitjan segle XX, hom l’ha considerat el gran arquitecte del renaixement musical català dels anys 20 i un dels grans exponents del Noucentisme musical.

Toldrà va marcar la seva personalitat en tots els camps de la música i, a més, tot i no ser la seva especialitat, va practicà remarcablement altres vessants de la cultura: va escriure, dibuixar, fou un actor consumat i conreà intensivament la filosofia i l’humor per la via oral i escrita.

Eduard Toldrà era el quart fill del vilanoví Francesc Toldrà i Carbonell i d’Antònia Soler, natural de les Borges Blanques. La família vivia en una casa situada al número 19 del carrer dels Caputxins de Vilanova i la Geltrú. De ben petit el seu pare l’introduí en el món de la música i li ensenyà a tocar el violí. Als set anys ja debutava en un concert celebrat a la Unió Vilanovina. Quan tenia deu anys la família es traslladà a viure a Barcelona, i allà començà els estudis de música al Conservatori del Liceu i posteriorment a l’Escola Municipal de Música.

L’any 1911 fundà el quartet de corda Renaixement amb la intenció de divulgar les obres dels grans compositors universals de la música de cambra. El quartet va gaudir de gran prestigi i reconeixement amb actuacions a Espanya i Europa.

Més endavant fou professor de violí i director titular de l’Orquestra a l’Escola Municipal de Música de Barcelona fins que va morir l’any 1962.eduard-toldra director

La seva tasca com a compositor fou molt destacada i important. Va musicar poemes de Maragall, Carner, Salvat-Papasseit o Sagarra, entre d’altres, i de poetes del segle d’Or espanyol com Lope de Vega, Garcilaso i Quevedo.

És considerat el pare del Renaixement musical català i la seva obra El giravolt de maig, una de les peces més destacades del Noucentisme català, amb text de Josep Carner i decorats de Xavier Nogués.

Bona part del llegat Eduard Toldrà, que inclou documents i arxius personals i artístics, està dipositat a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, i una altra part es conserva a la Biblioteca de Catalunya.

Eduard Toldrà va mantenir sempre un gran afecte a la seva ciutat natal. L’any 1945 va ser nomenat fill il·lustre de la ciutat. L’acte va comptar amb un concert de l’Orquestra Municipal de Barcelona dirigida per Toldrà al Teatre Bosc, davant unes 1.200 persones.

L’any 1995 la ciutat de Vilanova va celebrar el centenari del seu naixement. Es van realitzar multitud d’actes, com ara una exposició al Foment, l’actuació de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, o un recital de la soprano Victòria dels Àngels. També es va publicar el segon volum de la sèrie Retrats dedicat a ell, escrit per Joan Alemany i Molla, que podeu consultar aquí.

Es va donar el seu nom als jardins de l’antic pati del Castell de la Geltrú, on també es va erigir un monument commemoratiu. La ciutat compta també amb una avinguda que porta el nom del músic i compositor. El juny de 2010 es va inaugurar l’Auditori municipal Eduard Toldrà.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu totes aquestes obres i articles que parlen d’Eduard Toldrà, i enregistraments de la seva música.

No hi ha comentaris

El conte de la criada, de Margaret Atwood

A la darrera reunió del Club de Lectura de Ciència Ficció es va treballar el llibre “Cenital” d’Emilio Bueso. És un llibre publicat a l’any 2012, sobre la destrucció de l’actual civilització si ens quedéssim sense petroli.
CenitalLa narració es desenvolupa en diverses escenaris; el primer és un bloc que va anunciant la situació, un altre fixant l’acció en 2014 en un món destruït, i encara un tercer situat en una futura ecovila, on els seus habitants recorden com han arribat fins allà.
“Cenital” es pot inscriure al subgènere de la literatura del pànic, és bastant negatiu i pessimista. Descriu la fi del model de societat actual, el bluf de les energies renovables i de la nostra vida fonamentada en la il·lusió d’una seguretat impossible.
Totes les qüestions que van sorgir van ser al voltant de la idea de catastrofisme, i de si realment arribaríem a tal grau de involucionisme a la terra.
Es va posar sobre la taula la idea de possibles noves tecnologies que poden estar desenvolupant-se i que no es donen a conèixer per interessos polítics o econòmics, la nostra preocupació pel medi ambient, els peak oil, etc.
Finalment, una pregunta: què fa una adolescent llegint ciència ficció en una classe lliure? Doncs preguntar sobre tots aquests temes.
Això és la Ciència Ficció, qüestionar-ho tot, dubtar, preguntar i anar més enllà.

Per a la propera sessió del Club, es prepara el llibre El conte de la criada, de Margaret Atwood.

L´Obra: El conte de la criada
La distòpia creada per Margaret Atwood el 1985 torna a estar d’actualitat arran de l’estrena de la sèrie. el cuento de la criada
Els Estats Units ha passat a ser una teocràcia fanàtica. Després assassinar al president i dissoldre les cambres, els nous líders aniran reduint progressivament els drets de les persones fins a establir un nou sistema de classes. La societat que origina aquest cop d’estat serà batejada com a República de Gilead i en ella, es limitarà el paper de les dones, deixant a aquelles que no són esposes dels Comandants, relegades a les tasques de la llar (les Martes) i la reproducció (les Criades).
Aquelles que per edat o rebel·lia no encaixen en cap d’aquests dos serveis, passen a ser considerades No-dones i són desterrades, usades com a mà d’obra en un entorn contaminat que disminueix la seva esperança de vida.
La història és narrada per Defred, una de les Criades que, embolicada en el seu hàbit vermell, és sotmesa a violacions revestides de cerimònia. Les dones són ara un mitjà i no tenen la llibertat de decidir, fins i tot sobre els seus propis cossos L’autora va començar a escriure la novel·la quan vivia a Berlín. Era 1984 i encara existia el Mur que dividia Alemanya.
En la introducció del llibre, Atwood compte com durant les seves visites a l’altra banda del Teló d’Acer va experimentar “la cautela, la sensació de ser objecte d’espionatge, els silencis, els canvis de tema, les formes que trobava la gent per transmetre informació de manera indirecta “. Aquesta atmosfera opressiva i a estones psicòtica, on les intencions de tots són posades en dubte, és un dels aspectes que El conte de la criada retrata. S’hi percep l’angoixa i l’anhel del que va ser, però sobretot, Atwood descriu amb mestratge com l’ésser humà és capaç d’adaptar-i acabar per assumir una realitat injusta.

L´autora: Margaret Atwood
Margaret Atwood (Ottawa, Canadà, 1939) és una escriptora canadenca, Considerada una de les més destacades novel·listes i poetes del panorama actual. Molt aficionada a la lectura des de nena, es va graduar en Arts al Victoria College de la Universitat de Toronto i posteriorment va cursar estudis de postgrau en el Radcliff College de Cambridge (Massachussets) i a la Universitat de Harvard.
Ha estat professora de Literatura Anglesa en diverses universitats canadenques, entre les quals es troben la British Columbia a Vancouver, la Sir George Williams a Mont-real i la de York a Toronto. Dedicada per complet a l’escriptura des de 1972, ha estat presidenta de la Unió d’Escriptors del Canadà (1981-1982) i del Centre Canadenc del PEN Club Internacional d’escriptors (1984-1986).
Autora molt prolífica, va obtenir reconeixement internacional amb la publicació de la seva novel·la La dona comestible (1969), a la qual van seguir Ressorgir (1972), Donya Oracle (1976), Life Before Man (1980), Ull de gat (1988) i La núvia lladre (1993). La trama de les seves obres se centra freqüentment en la figura de la dona, la seva maduresa i els canvis de rol sexual.Margaret_Atwood
És també una consumada poetessa, gènere en el qual va començar amb dinou anys i en el qual recorre a referències mitològiques, culturals, literàries i pictòriques, com a Double Persephone (1961), The Circle Game (1964) i Procedures for Underground (1970) . En You are Happy (1974) i Two-Headed Poems (1978) va revelar el seu interès per la literatura social: en el primer va explorar l’opressió de la dona i en el segon el conflicte latent al Canadà entre dues cultures i dues llengües. Aquestes preocupacions tornarien a aparèixer en True Stories (1981), Interlunar (1984) i Morning in the Burned House (1995).
Així mateix, algunes de les seves novel·les s’han adaptat al cinema i al teatre, com La dona comestible (1969), El conte de la criada (1985), també convertida en òpera, Alias Grace (1996) i L’assassí cec (2000), entre d’altres. La novel·la Oryx i Crake (2003), The Penelopiad (2005), The Year of the Flood (2009) i Maddadam (2013), la col·lecció de relats The Tent (2006) i el llibre de poesia The Door (2007). Pel que fa a la temàtica de les seves obres, és molt variada; treballa des de la crítica literària a la novel·la realista, passant per la ciència ficció –terme amb el qual no se sent res còmodament, fins a la literatura compromesa en defensa dels drets de la dona.
L’obra més coneguda és El conte de la criada (1985), amb la qual va rebre premis com el Arthur C. Clark o el Los Angeles Prize. Entre les seves novel·les destaquen, a més Alias Grace, i Ull de gat, finalistes del Premi Booker, un guardó que va obtenir amb L’assassí cec, la seva desena novel·la. Ha publicat també Finalment, el cor (2016). Ha rebut així mateix el Governor General’s Award, l’Ordre de les Arts i les Lletres, el Premi Montale, el Premi Príncep d’Astúries de les Lletres, el Premi Nelly Sachs, el Premi Giller, el National Arts Club Literary Award, el Premi Internacional Franz Kafka i el Premi de la Pau del Gremi dels Llibreters Alemanys.

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – abril

SelNovetats

Aquesta és la selecció de novetats, corresponent al mes d’abril i inclou, com sempre, documents dels diferents fons de la Biblioteca: adults i infantil, música, cinema i còmics.

portades 1

Entre les novetats per adults trobareu el llibre Negreros y esclavos: Barcelona y la esclavitud atlàntical, de Martin Rodrigo y Alharilla i Lizbeth J. Chaviano Pérez. La figura del ric i pròsper indià forma part de l’imaginari col·lectiu de moltes poblacions de la costa catalana. Eren emprenedors transatlàntics amb fortunes basades en bona mesura en el tràfic o l’ explotació d’esclaus a Cuba i Puerto Rico.

Pel que fa a la literatura us recomanem la novel·la L’Enigma de l’ocell blau, de Nii Ayikwei Parkes. Què hi feia allà un ocell blau vingut dels boscos d’Atewa, no ho sap explicar ni el caçador. Però que hi havia un ocell blau i que, seguint-lo aquella forastera amb faldilles curtes va descobrir unes misterioses restes animals, ho sap tota la canalla del poble. I també ho sap el ministre amic de la forastera. Ningú parlaria d’aquesta història si no fos perquè el plantador de cacau ha desaparegut.

A la secció infantil us presentem el llibre Max i l’ocell, de Ed Vere. En Max és un gatet i els gatets cacen ocells. L’Ocell és un ocell i els ocells són caçats pels gatets. A en Max li agradaria ser amic de l’Ocell, i empaitar-lo i després, potser, menjar-se’l com si fos un mos deliciós. Però l’amistat no és això…oi que no?

portades 2

De les novetats de còmics us destaquem Valerosas, de Penélope Bagieu. Des de científiques, actrius o activistes, aquestes dones són valeroses, atrevides, decidides i van lluitar per aconseguir els seus somnis i tirar endavant en els seus respectius períodes històrics. Moltes d’elles van fer saltar per l’aire els prejudicis socials i van demostrar que tirar-li valor i perseverança no és sols cosa d’homes.

Pel que fa a la música us proposem escoltar el disc Ara i res, de Mishima. Tres anys després del seu darrers disc, el nou àlbum dels barcelonins destaca per ser una de les seves obres més àmplies i lluminoses, que alhora manté intactes les senyes d’identitat. Definitivament és el seu disc més pop amb un títol furtat d’un poema de Joan Vinyol.

Per últim, a la secció de cinema us presentem la pel·lícula Yo Daniel Blake, de Ken Loach. Daniel Blake, fuster de 59 anys, es veu obligat a fer ús dels serveis socials. Tot i que el metge li ha prohibit treballar, per problemes de cor, l’administració l’obliga a buscar feina si no vol rebre una sanció. A l’oficina de feina en Daniel es creua amb la Katie, una mare soltera amb dos nens i intentaran ajudar-se mútuament.

Aquí us podeu descarregar el full amb les novetats del mes d’abril de 2018

No hi ha comentaris

English Book Club: The grapes of wrath

The novel: The grapes of wrath

portadaThe Grapes of Wrath is an American realist novel, publishd in 1939.The book won several prizes, and it was cited prominently when Steinbeck was awarded the Nobel Prize in 1962.
The narrative begins just after Tom Joad is paroled from McAlester prison, where he had been imprisoned after being convicted of homicide. On his return to his home near Sallisaw, Oklahoma, Tom meets former preacher Jim Casy, whom he remembers from his childhood, and the two travel together. When they arrive at Tom’s childhood farm home, they find it deserted. The next morning, Tom finds his family loading their remaining possessions into a sedan converted to a truck; the family has defaulted on their bank loans, and their farm has been repossessed. Consequently, the Joads see no option but to seek work in California. Although leaving Oklahoma would violate his parole, Tom decides it is worth the risk, and invites Casy to join him and his family.
Steinbeck was known to have borrowed from field notes taken during 1938 by Farm Security Administration worker and author Sanora Babb. While Babb collected personal stories about the lives of the displaced migrants for a novel she was developing, her supervisor shared her reports with Steinbeck. Babb’s own novel, Whose Names Are Unknown, was eclipsed by the success of The Grapes of Wrath and was shelved until it was finally published in 2004, a year before Babb’s death.
While writing the novel at his home, Steinbeck had unusual difficulty devising a title. The Grapes of Wrath, suggested by his wife was deemed more suitable than anything by the author. The title is a reference to lyrics from “The Battle Hymn of the Republic”, by Julia Ward Howe. These lyrics refer, in turn, to the biblical passage Revelation 14:19–20. This and other biblical passages had inspired a long tradition of imagery of Christ in the winepress, in various media.
When preparing to write the novel, Steinbeck wrote: “I want to put a tag of shame on the greedy bastards who are responsible for this [the Great Depression and its effects].” He famously said, “I’ve done my damnedest to rip a reader’s nerves to rags.” This work won a large following among the working class due to Steinbeck’s sympathy for the migrants and workers’ movement, and his accessible prose style.

The author: John Steinbeck

John Ernst Steinbeck Jr. Born in Salinas, California, Steincame from a family of moderate means. He worked his way through college at Stanford University but never graduated. In 1925 he went to New York, where he tried for a few years to establish himself as a free-lance writer, but he failed and returned to California. After publishing some novels and short stories, Steinbeck first became widely known with Tortilla Flat (1935), a series of humorous stories about Monterey paisanos.
Steinbeck’s novels can all be classified as social novels dealing with the economic problems of rural labour, but there is also a streak of worship of the soil in his books, which does not always agree with his matter-of-fact sociological approach. After the rough and earthy humour of Tortilla Flat, he moved on to more serious fiction, often aggressive in its social criticism, to In Dubious Battle (1936), which deals with the strikes of the migratory fruit pickers on California plantations. This was followed by Of Mice and Men (1937), the story of the imbecile giant Lennie, and a series of admirable short stories collected in the volume The Long Valley (1938). In 1939 he published what is considered his best work, The Grapes of Wrath, the story of Oklahoma tenant farmers who, unable to earn a living from the land, moved to California where they became migratory workers.
Among his later works should be mentioned East of Eden (1952), The Winter of Our Discontent (1961), and Travels with Charley (1962), a travelogue in which Steinbeck wrote about his impressions during a three-month tour in a truck that led him through forty American states. He died in New York City in 1968.

No hi ha comentaris

Novetats al Racó del Mon Laboral

El març de 2013 la Xarxa de mon laboralBiblioteques Municipals de la ciutat posa en marxa el fons especial Món laboral. A partir d’aquest moment a la Biblioteca Armand Cardona podeu trobar el Racó del Mon Laboral, amb tots els documents relacionats amb aquest àmbit temàtic.

 

Durant aquest mes d’abril podreu trobar exposat tot un seguit de volums que renoven el fons existent pel que fa a l’accés a la funció pública, amb volums per a preparar proves d’accés i oposicions a personal laboral de Correos, al Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya, per a professors de les Escoles Oficials d’Idiomes, per a preparar oposicions a auxiliars administratius i zeladors de l’Institut Català de la Salut, i també d’administratius, auxiliars administratius i personal subaltern de les Corporacions Locals, entre d’altres.

 

Per fer més fàcil l’accés al fons del Racó del Mon Laboral, els documents s’ordenen alfabèticament pel títol seguin la següent distribució per matèries, i cada àmbit temàtic s’identifica amb un pictograma:

picto· Cerca de feina: orientació professional, cerca d’ocupació, …

· Eines per trobar feina: currículum vitae, tests psicotècnics, entrevistes de selecció, comunicació, noves tecnologies, etc.

· Mercat de treball: legislació, personal i professions, atur, …

· Noves empreses: emprenedoria i treballadors autònoms, teletreball, organització i comunicació a l’empresa, …

· Treballar a l’administració pública: temes d’oposicions, exàmens i tests d’oposicions, …

 

 

També us pot ser d’utilitat la consulta al Prestatge Virtual del Mon Laboral de la Biblioteca Virtual de la Xarxa de Biblioteques Municipals.

No hi ha comentaris

Frankenstein o el Prometeu modern: celebrem el seu bicentenari

56df7b0aea9cb518c77a7a6c1f2fc35bAmb només 18 anys, Mary Shelley va començar a escriure la seva obra més coneguda: Frankenstein o el Prometeu modern, considerada tot un clàssic dins del gènere de la novel.la gòtica i gòtica i el primer text de ciència ficció de la literatura.

Frankenstein o el Prometeu modern, en anglès Frankenstein or The Modern Prometheus, va ser publicada el març de 1818, i el text explora temes com la moral científica, la creació i la destrucció de la vida, així com l’audàcia de la humanitat en relació amb Déu. D’aquí, el subtítol de l’obra: el protagonista intenta rivalitzar en poder amb déu, com una mena de Prometeu modern que arrabassa el foc sagrat de la vida a la divinitat per afavoir els homes i resulta cruelment castigat pels déus.

Concebut com a relat de terror, s’hi destil.la el concepte de caràcter científic, moral i filosòfic sobre el dret de l’ésser humà a crear vida intel·ligent i quines conseqüències comportaria una acció com aquesta, la resurrecció mitjançant l’ús d’electricitat i la por i la intolerància a la singularitat.

1200px-RothwellMaryShelleyL’autora britànica Mary Shelley, filla de dos intel·lectuals rebels, William Godwin i Mary Wollstonecraft, va ser també la segona esposa de Percy Bysshe Shelley, poeta líric i un altre gran rebel.

En una casa prop del llac de Ginebra a Cologny, on s’hi estaven amb la seva germanastre Claire Clairmont i Lord Byron, i obligats a una clausura obligada a causa de les pluges, és on l’autora va concebre Frankenstein o el Prometeu modern prenent com a base una conversa fosca i interessant, d’on sorgeix la idea de fer-ne un relat curt i amb l’ajuda de Shelley, amplià la narració fins a convertir-la en el clàssic que nosaltres coneixem.

Frankenstein per a molts de nosaltres és el nom d’un monstre més que el cognom del creador d’un monstre. De fet monstre i creador són en realitat dues meitats antitètiques de la mateixa persona. Victor Frankenstein representa els sentiments i la seva criatura sense nom és l’enteniment.

El monstre ha esdevingut una icona de la cultura popular. Si Frankenstein encara no forma part del teu entorn, a la Biblioteca el trobaràs en diferents formats i dirigits a diferents franges lectores. Els companys del Prestatge Virtual de Novel·la han preparat una guia de lectura molt complerta sobre aquest mite: Guia de Lectura Frankenstein o el Modern Prometeu.

Us deixem amb el tràiler de Remando al viento (1988). Pel·lícula de Gonzalo Suárez on es fantaseja amb els orígens del relat.

No hi ha comentaris

Cenital, d’Emilio Bueso

A la darrera sessió del club de lectura de ciència ficció de la biblioteca van treballar el llibre “Aquells i aquelles d’allà no sóc jo” de l’escriptor Pau Escribano.portada anterior
Al llarg de la trobada es van tractar temes suggerits per la lectura, com la teletransportació i els èxits produïts fins ara, dels forats negres, dels dimonis de Hawking i de Maxwell, de les lleis de la termodinàmica, de l’antimatèria, etc.
També es va comentar l’ètica dins de la ciència: el poder i els interessos dels diners dins de la investigació, i del que podria arribar a fer un investigador per a figurar en un descobriment que podria canviar les nostres vides.
Va sortir la idea de la deshumanització en el món, el canvi climàtic, el fet de no ser ningú ni existir si no tens feina, del control que tenen tant els governs com els interessos monetaris de cada moviment que realitzem en la nostra quotidianitat …
Finalment, es va comentar el fet que qualsevol esdeveniment, per petit que sigui, pot fer aflorar una part de la nostra personalitat amagada, i convertir-nos en persones totalment diferents.
Com poden veure, llegint ciència ficció es pot parlar de molts i diversos temes.

Per a la propera sessió el club treballarà el llibre Cenital, d’Emilio Bueso

L’obra: Cenital
Cenital és la crònica d’un malson anunciada. La fi del petroli és a prop i amb ell la fi de la civilització tal com la coneixem.Cenital Tots els nostres sistemes, tant socials com econòmics, es vindrien a baix i llavors, ai amics, campi qui pugui. La solució? Modificar les nostres vides, tornar a la prehistòria (o gairebé) i sobreviure en petits nuclis, petits llogarets ecològiques i autosostenibles, perquè la fi ha arribat.
Destral s’erigeix com un líder gairebé messiànic, primer a Internet, proclamant el que està a punt de succeir i més tard com a cap de Cenital, un petit llogaret. No obstant això, la lluita per la supervivència no serà gens fàcil i l’arribada d’una parella a les portes del llogaret suposarà el començament d’un nou malson.
Cenital juga amb les nostres pors més profunds i realistes, aquests que no tenen res de sobrenatural i que poden succeir en qualsevol moment.
La novel·la juga amb diverses línies temporals. D’una banda, hi ha les entrades al blog de Destral, que ens va advertint de la que se’ns ve a sobre; d’altra banda, tenim l’acció real de la novel·la, des que la parella arriba a la porta de Cenital fins al desenllaç. A més, va intercalant capítols en els quals ens explica la vida de cada un dels membres del llogaret.
Una història en la qual descobrirem el que és Cenital, un reducte on aquells que van veure venir la fi del món com el coneixem s’han reunit per poder subsistir i on coneixerem, saltant d’un personatge a un altre, la història tant d’ells com de la construcció d’aquesta espècie de edèn que en realitat es converteix en una petita presó, on ni dins ni fora, hi ha una llibertat completa.
El directe, l’absència d’artificis i enganys que ens portin a plantejar-nos que l’autor juga amb nosaltres, els discursos de Destral – protagonista absolut -, la vida fora i dins del recinte, la sensació de viure la podridura, l’abisme, el cataclisme convertit en frases que ataquen el lector, en definitiva, un joc rodó en la relació llibre – lector que aprofita les millors imatges possibles per captar la nostra atenció i que no ens desviem amb detalls innecessaris.
Tot el que aquí es compti té una raó, té un per què, encara que això ho hàgim de posar nosaltres, en una mena d’experiència que ens dóna peu a reflexionar sobre els avatars d’aquest món i en què Emilio Bueso posa a l’ésser humà com a subjecte en proves d’una realitat que està més a prop del que ens pensem.
Emilio Bueso trama una novel·la realista, o pessimista si es prefereix, de rabiosa actualitat. Cenital se situa en algun punt limítrof de la província de Castelló, entre 2007 i 2014.

L’autor: Emilio Bueso
Neix a Castelló, el 1974. Va cursar estudis d’enginyeria i vaEmilio Bueso ser professor de Sistemes Operatius de la Universitat Jaume I de Castelló entre el 2003 i el 2011. Treballa com a responsable de tecnologia d’una institució interuniversitària, tasca que compagina amb l’escriptura. És enginyer de sistemes.
La seva trajectòria com a autor arrenca en el realisme brut per submergir-se en la narrativa de terror i ciència ficció. Ha guanyat diferents premis, entre els quals destaca el Premi Celsius a la millor novel·la fantàstica de ciència ficció o terror, que es lliura cada any a la Setmana Negra de Gijón, per la seva novel·la Diàstole el 2012 i Cenital el 2013, les seves dues obres més destacades. Bueso ha guanyat premis com el Domingo Santos de relat, atorgat per l’AEFCFT, i va publicar la seva primera novel·la, Noche Cerrada, en 2007, que ha conreat publicant els seus relats en Ahora intenta dormir (Valdemar, 2015) i signant novel·les com Diástole (Salto de Página, 2011), Cenital (Salto de Página, 2012) i Extraños Eones (Valdemar, 2014).
Membre fundador de l’associació Nocte, va començar a publicar a cavall entre el realisme brut i el gènere fantàstic. Es va estrenar en el format llarg amb Noche Cerrada (Verbigràcia, 2007). Diástole (2011), Cenital (2012) i Esta noche arderá el cielo (2013), totes publicades a Salto de Página, ho van consagrar com un dels valors més ferms de la ciència ficció espanyola.

No hi ha comentaris

Quim Monzó, 50è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

capcelera

El Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, instituït per Òmnium Cultural l’any 1969, compleix enguany 50 anys. És un dels màxims reconeixements a la trajectòria d’una persona que, perla seva obra literària o científica escrita en llengua catalana i per la importància i exemplaritat en la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans.

L’escriptor barceloní Quim Monzó és el guanyador d’aquest 50è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Narrador, articulista i traductor, és una de les figures més rellevants i representatives de la literatura catalana contemporània. “Un dels millors ambaixadors de la literatura catalana actual”, ha assegurat el vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri. Traduït a més de 14 llengües i amb el seu estil directe i irònic, és una cara molt coneguda per a tots els públics gràcies a les seves col·laboracions habituals als mitjans de comunicació. “És un honor ser al costat de noms com Mercè Rodoreda o Pere Calders”, ha assegurat el guardonat Quim Monzó.

quimEl jurat ha definit Quim Monzó com “un referent ineludible per als escriptors catalans” i ha valorat, entre d’altres, que “la seva capacitat narrativa, unit a la seva facilitat per copsar les formes populars, han fet dels seus textos veritables actes notarials d’un temps i d’un país”. Martí Domínguez, biòleg, escriptor i periodista, ha actuat com a portaveu del jurat independent -format per un total de 9 persones-, ha assegurat que Monzó és un “corredor de distàncies curtes, velocista de la prosa, directa i punyent”. Alhora, han posat en valor el seu “humor còmplice” i la “claredat expositiva”. “Els seus contes són veritables enginys d’habilitat retòrica”, ha assegurat Domínguez, “fins a l’extrem que en molts sentits es podria dir que és una mena de Pere Calders del seu temps”.

Per primer cop en la història del Premi d’Honor, el president d’Òmnium premino ha pogut trucar personalment al premiat per comunicar-li el guardó. Tal com ha explicat el vicepresident Marcel Mauri, “en Jordi va escriure una carta a mà a en Quim Monzó des de la presó i jo li vaig portar en mà”. “És tan escandalós el que fa la injustícia espanyola”, ha dit Monzó, “tinc un esborrany a casa des de fa dies per respondre en Jordi Cuixart i per primera vegada no sé què dir, no me’n surto”. Des de la presó, el president d’Òmnium ha enviat una carta per ser llegida durant la roda de premsa: “el primer que vull fer és felicitar molt fort el seu guanyador; aquest país està ple de persones fantàstiques i visionàries”. El president d’Òmnium ha tingut paraules de record per a molts dels premiats que “també van patir la repressió, com Tísner, Pere Calders, Mercè Rodoreda o Teresa Pàmies”, cosa que demostra que “encara ens queda molt camí per recórrer”.

Quim Monzó va néixer a Barcelona l’any 1952. Va estudiar disseny gràfic a l’Escola Massana de Barcelona i els seus inicis professionals van ser, precisament, en les arts gràfiques. A la dècada dels 70 va començar a treballar en el món del periodisme, en col·laboracions com a corresponsal de guerra i columnista.

Es dona a conèixer com a escriptor l’any 1976 amb L’udol del griso a les clavegueres (Edicions 62), la seva primera novel·la centrada en el Maig del 68 francès, gràcies a la qual guanya el Premi Prudenci Bertrana. Aviat s’endinsa en el terreny de la narrativa breu amb obres com Uf, va dir ell (1978), Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury (1980), L’illa de Maians (1985), El perquè de tot plegat (1993) i Olivetti o Guadalajara (1996). Aquests cinc llibres són revisats i aplegats a Vuitanta-sis contes (1999), obra que el porta a guanyar el Premi Nacional de Literatura i la Lletra d’Or, l’any 2000.

Autor, també, de les novel·les Benzina (1983) i La magnitud de la tragèdia (1989), Quim Monzó té una trajectòria especialment extensa com a articulista. Les obres El dia del senyor (1984), Zzzzzzzz (1987), La maleta turca (1990), Hotel Intercontinental (1991), No plantaré cap arbre (1994), Del tot indefens davant dels hostils imperis alienígenes (1998), Tot és mentida (2000), El tema del tema (2003) i Esplendor i glòria de la Internacional Papanates (2010) són una mostra de la mirada lúcida de l’autor.

El públic s’ha familiaritzat amb l’univers monzonià arran de la participació de l’escriptor en diferents mitjans de comunicació. Va ser part de l’equip que l’any 1983 va posar en marxa Catalunya Ràdio i el seu primer programa, El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico, amb Jordi Vendrell i Ramon Barnils. A Catalunya Ràdio ha participat en molts d’altres programes, com Negra Nit, El mínim esforç i Albània, i en magazines i informatius, amb Josep Maria Machs, Salvador Alsius i Fina Brunet. Va col·laborar amb Empar Moliner a El Matí de Catalunya Ràdio que dirigia Antoni Bassas i també al matinal de Manel Fuentes, Problemes Domèstics. A la retina de tots els espectadors hi ha la seva col·laboració amb el programa quim 2Persones Humanes de TV3 els anys 1993 i 1994. També col·labora a El Món a Rac1 i a Versió RAC1. Actualment escriu una columna diària a La Vanguardia. Anteriorment havia escrit columnes d’opinió a diferents diaris, com el Diari de Barcelona, Avui, El Periódico de Catalunya, El Correo Catalán i El País. Quim Monzó ha traduït autors com Truman Capote, Roald Dahl, Ernest Hemingway, Arthur Miller, J.D. Sallinger o Mary Shelley, i les seves obres s’han traduït a més d’una vintena d’idiomes. En el món del cinema, ha escrit amb Cuca Canals els diàlegs de la pel·lícula Jamón, jamón de Bigas Luna. També ha fet tastos en el teatre escrivint l’obra dramàtica El Tango de Don Joan, amb Jérôme Savary.

L’any 2007 va fer el discurs inaugural de la Fira del Llibre de Frankfurt: una dissertació en forma de conte allunyada dels discursos tradicionals. Monzó va aprofitar la intervenció per fer valdre la llengua i la literatura i tocar el crostó dels polítics que les usen com a excusa per fer demagògia. “Les llengües i les literatures no haurien de rebre mai el càstig de les estratègies geopolítiques, però el reben, i ben fort’”, va dir. El centre d’Arts Santa Mònica de Barcelona va acollir des del desembre de 2009 a l’abril de 2010 una exposició retrospectiva sobre la seva vida i obra, titulada Monzó.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu totes aquestes obres de Quim Monzó.

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – març

SelNovetats

Aquesta és la selecció de novetats, corresponent al mes de març i inclou, com sempre, documents dels diferents fons de la Biblioteca: adults i infantil, música, cinema i còmics.

 

portades 1

Entre les novetats per adults trobareu el llibre No es lo mismo ser zorro que zorra. d’Emer O’Toole. Ser dona és, en gran mesura, un paper que cal interpretar. Els estereotips de gènere segueixen molt arrelats a la nostra societat, però l’autora s’ha proposat reescriure la realitat i canviar les regles de gènere, alhora que ens mostra com i per què hem de participar.

Pel que fa a la literatura us recomanem la novel·la Individus com nosaltres, de Ferran Torrent. Comença el 2015 i falta poc perquè el panorama polític valencià canviï com no ho ha fet en dècades… però la gent que viu contra corrent ni vol ni pot deixar de fer-ho. Marc Sendra prepara una novel·la sobre un atracament històric comès en ple centre de la ciutat.

A la secció infantil us presentem el llibre No llegiré aquest llibre, de Julve & Copons. En Juls no vol llegir el llibre que li ha donat la seva mestra. De molt mal humor, comença a llegir i, a mesura que avança la lectura, critica tot el que li molesta del llibre. No para de queixar-se fins que la Lia, la protagonista del llibre que llegeix, surt del paper i li diu quatre coses. Quin caràcter!

portades 2

De les novetats de còmics us destaquem El informe de Brodeck, de Manu Larcenet. Brodeck, que recentment ha sortit d’un camp de concentració, torna al seu poble, prop de la frontera amb Alemanya. Una nit arriba a l’hostal quan els homes del poble acaben de cometre un brutal assassinat. Se li obliga a escriure llavors un «informe» sobre el succés amb la idea que se’ls «comprengui i perdoni».

Pel que fa a la música us proposem escoltar el disc Everything Now, d’Arcade Fire. El cinquè àlbum dels canadencs Arcade Fire és un disc que pot ser degustat de cap a fi, sense necessitat de saltar cançons que resulten una autèntica tortura i trenquen el ritme de l’àlbum. Un disc molt més lleuger que els anteriors i amb un grapat de cançons que atresoren evidents punts d’ancoratge melòdic amb qui l’escolta.

Per últim, a la secció de cinema us presentem la pel·lícula La La Land, de Damien Chazelle. Mia, una jove aspirant a actriu que treballa com a cambrera mentre acudeix a càstings, i Sebastian, un pianista de jazz que es guanya la vida tocant en sòrdids tuguris, s’enamoren, però la seva gran ambició per arribar al cim en les seves carreres artístiques amenaça amb separar-los.

Aquí us podeu descarregar el full amb les novetats del mes de març de 2018.

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »