Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per la categoria: Llibresfera

Las Sinsombrero.

La història mereix ser explicada sencera.

portada“Qui són Las Sinsombrero? Són aquelles dones que entre els anys 20 i 30 trenquen amb les normes morals, socials i culturals establertes en una Espanya molt castrant on no tenien drets. Irrompen en l’espai públic per recuperar aquests drets, però ja no els posen en dubte, els accepten com a propis, perquè no es plantegen en cap moment que l’espai públic o creatiu no els pertanyi.” Aquesta és la resposta que dona Tània Balló, autora del llibre Las Sinsombrero. Sin ellas, la historia no está completa, que us presentem avui.

Aquest llibre recupera la memòria i els avatars de diverses dones, artistes i pensadores de la generació del 27, el llegat de les quals resulta determinant a la història, igual que el dels seus companys pertanyents a aquesta ineludible generació literària.

Dones que es van treure el barret, aquest cotilla intel·lectual que les relegava al paper d’esposes i mares, i van participar sense complexos en la vida intel·lectual espanyola entre els anys vint i trenta.

Entre elles destaquen escriptores, artistes dones plàstiques, dramaturgues i pensadores: Rosa Chacel, Ernestina de Champourcín, Marga Gil Röesset, María Teresa León, Maruja Mallo, Concha Méndez, Ángeles Santos, María Zambrano, Josefina de la Torre …

Dones lliures i trencadores també en les seves vides privades, apassionades i apassionants, que es van anticipar, i van fer possible les dones d’avui, tot i la urpada de la Guerra Civil que va acabar amb tants somnis de llibertat i igualtat.

El llibre forma part d’un projecte multidisciplinari amb un objectiu clar, conscienciar de la necessitat de recuperar i divulgar la memòria d’aquelles dones que durant la primera meitat del segle XX a Espanya van trencar les normes socials i culturals que les predestinava a una vida com “àngel de la llar “. Forma part del projecte el documental del mateix títol amb producció i codirecció de tània Balló amb Serrana Torres i Manuel Jiménez-Nuñez.

Tània Balló (Barcelona, 1977) és productora i directora de cinema. Va estudiar al Centre d’Estudis Cinematogràfics de Catalunya (CECC) i va cursar un postgrau sobre Documental, Recerca i Desenvolupament a la Universitat de Nova York.

tània

Els seus primers projectes van ser dues obres col·lectives, 200 km. (2003), presentada al Festival de Sant Sebastià, i Entre el dictador y yo (2005), un film on diversos directors nascuts després de la mort de Franco reflexionen sobre la seva memòria perduda. Produeix també el film argentí Infancia clandestina (2013), de Benjamín Àvila, llargmetratge de ficció estrenat a Cannes.
Després de Las Sinsombreo, el seu següent film documental, Oleg, dirigit per Andrés Duque, va ser estrenat a la secció oficial del Festival de Rotterdam 2016.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu totes aquestes obres que parlen de la generació del 27.

No hi ha comentaris

Poema. Rafael Argullol

portadaAvui us presentem com a novetat l’últim llibre  publicat de Rafael Argullol, Poema.

Des l’u de gener de 2012 fins l’u de gener de 2015, dia a dia durant tres anys, Argullol es proposa en aquest llibre un exercici, a l’hora vital i literari: escriure diàriament un fragment. “Després de publicar uns trenta llibres, necessitava tornar a experimentar la meva pròpia relació amb l’escriptura, i saber quina és la meva situació a la vida, què he avançat en el camí de la veritat, com vaig anar conquerint les incerteses”, explica. Després subratlla: “Ha estat un repte molt físic. Escriure cada dia, estant sa o malalt, enmig de dificultats o sense, sigui com sigui “.

En els versos del primer dia hi ha una bassa flotant i un riu gelat, i “els zíngars corejant una cançó interminable”; els que obren l’últim fragment diuen: “Arribarà el dia / en què pugui veure / amb el tendre ull del cavall / i amb l’afilat ull del gat (…)”, i acaben amb una rotunda afirmació: “Toca viure sense por. Toca viure “.

Dia a dia es va construint així l’obra, a manera de captura d’instants, com reflexos de vida, de la Vida amb majúscules. La crida de la bellesa, l’evocació, la por, la recerca, l’amor construeixen aquest text extraordinari, profundament bell, profundament humà, que ens convida a viatjar, de la mà del seu autor, al misteri que tots som. Així neix Poema, un llibre ple de llibres que proposa al lector un horitzó i una companyia íntima.

Rafael Argullol Murgadas (Barcelona, 1949), narrador, poeta i assagista, és catedràtic d’Estètica i Teoria de les Arts a la Facultat d’Humanitats dequadern la Universitat Pompeu Fabra. És autor de més de trenta llibres en diferents àmbits literaris. Entre ells: poesia (Disturbis del coneixement, Duel a la Vall de la Mort, L’esmolador de ganivets), novel·la (Lampedusa, L’assalt del cel, Descendeix, riu invisible, La Razón del mal, Transeuropa, Davalú o el dolor) i assaig (l’atracció de l’abisme, l’Heroi i l’Únic, la fi del món com a obra d’art, Aventura: Una filosofia nòmada, Manifest contra la servitud,
Maleïda perfecció. Escrits sobre el sacrifici i la celebració de la bellesa). Com escriptura transversal més enllà dels gèneres literaris ha publicat: Caçador d’instants, rafael argullolEl pont del foc, Enciclopèdia del crepuscle, Breviari de l’aurora, Visión desde el fondo del mar. Les seves últimes publicacions són Tractat eròtic-teològic (2016), El meu Gaudí espectral. Una narració (2015) i Passió del déu que va voler ser home (2014).

Ha estudiat Filosofia, Economia i Ciències de la Informació a la Universitat de Barcelona. Va estudiar també a la Universitat de Roma, al Warburg Institute de Londres ia la Universitat Lliure de Berlín, doctorant-se en Filosofia (1979) a la seva ciutat natal. Va ser professor visitant a la Universitat de Berkeley. Ha impartit docència en universitats europees i americanes i ha donat conferències a ciutats d’Europa, Amèrica i Àsia. Col·laborador habitual de diaris i revistes, ha vinculat amb freqüència la seva faceta de viatger i la seva estètica literària. Ha intervingut en diversos projectes teatrals i cinematogràfics. Ha guanyat el Premi Nadal amb la seva novel·la La raó del mal (1993), el Premi Assaig de Fons de Cultura Econòmica amb Una educació sensorial (2002), i els premis Cálamo (2010) i Ciutat de Barcelona (2010) amb Visió des del fons del mar.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu totes aquestes obres de Rafael Argullol.

No hi ha comentaris

La voluntat i la quimera. El noucentisme català entre la renaixença i el marxisme.

portadaEl noucentisme català entre la renaixença i el marxisme. Aquest és el subtítol de l’assaig La voluntat i la quimera, de Jordi Casassas, catedràtic d’història contemporània de la Universitat de Barcelona, i Premi Carles Rahola d’assaig 2016, que us presentem avui com a novetat a la Biblioteca.

El noucentisme ha exercit una funció central en la nostra particular trajectòria contemporània. Per a l’historiador, el noucentisme constitueix un dels tres elements culturals i polítics clau en la nostra història recent, amb el romanticisme i el marxisme, entesos com tres cosmovisions, tres grans visions del país i del lloc que aquest ocupa al món, i a les corresponents polítiques a què han donat vida i amb què s’han adaptat a la realitat canviant.

Jordi Casassas és conscient que reduir-ho tot a aquesta triple successió d’hegemonies és un perill, però, “tot i així, penso que aquest reduccionisme podrà ser útil per entendre més bé la dinàmica general, cultural i política de l’espai català, aquella que al cap i a la fi dóna sentit als discursos individuals i als posicionaments col·lectius”.

La voluntat i la quimera fa una lectura nova d’aquest moviment dins del seu temps, que a l’Europa occidental transcorre entre les darreries del segle XIX i l’impacte de la Gran Guerra. El noucentisme no és, per tant, un fenomen privatiu de Catalunya i, molt menys, el reflex exclusiu dels interessos de la burgesia local.

El llibre ressegueix les diferents etapes del moviment noucentista de finals del segle XIX fins a ben entrada la segona dècada del XX, n’assenyala els principals protagonistes i les principals aportacions teòriques a dreta i esquerra i els elements comuns i les principals plataformes d’intervenció, com la revista noucentista La Cataluña, que va esdevenir el mitjà d’expressió del grup en el seu pas, després del trasbals de la Setmana Tràgica, cap a la nova figura d’intel·lectual professional o funcionari de l’entramat institucional i cultural creat pel dirigent catalanista Enric Prat de la Riba, veritable eix vertebrador i catalitzador d’una generació noucentista que aspirava a manar i a influir en la Catalunya del segle XX.

Jordi Casassas i Ymbert (Barcelona, 1948) és un casassashistoriador i catedràtic català. Des d’abril de 2014 presideix l’Ateneu Barcelonès. Doctorat en història contemporània el 1977 amb la tesi «Jaume Bofill (1878-1933). L’adscripció social i l’evolució política», ocupa la càtedra de la mateixa matèria a la Universitat de Barcelona des de 1990. Considerat un intel·lectual d’ideologia catalanista, va ser codirector del Diccionari d’Historiografia Catalana i de la Biblioteca dels Clàssics del Nacionalisme Català. Per la seva obra, El temps de la nació. Estudis sobre el problema polític de les identitats, va rebre el Premi Ramon Trias Fargas 2004. També és autor, entre altres obres, de Les identitats a la Catalunya contemporània i La fàbrica de les idees. Política i cultura a la Catalunya del segle XX (2009), El futur del catalanisme (1997), Intel·lectuals, professionals i portadespolítics a la Catalunya contemporània (1850-1920) (1989) i La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) (1983). És també director de la revista “Cercles. Revista d’Història Cultural”, portaveu del Grup d’Estudis d’Història Cultural i dels Intel·lectuals (GEHCI) vinculat a la Universitat de Barcelona des de 1989. Forma part, com a membre numerari, de l’Institut d’Estudis Catalans.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu aquestes obres de Jordi Casassas i totes aquestes sobre el Noucentisme i Catalunya.

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – Juliol i agost

SelNovetats

Aquesta és la selecció de novetats, corresponent als mesos de juliol i agost que inclou, com sempre, documents dels diferents fons de la Biblioteca: adults i infantil, música, cinema i còmics.

portades 1

Entre les novetats per adults trobareu el llibre Cuina On Road, de Francesc Murgadas i Pep Nogué. Una de les grans passions de Pep Nogué és viatjar per tot Catalunya a la recerca de receptes noves i delicioses i productes de qualitat. Aquest llibre reuneix 55 receptes i productes de zones determinades de Catalunya. Cadascuna de les receptes inclou un text narratiu de Francesc Murgadas.

Pel que fa a la literatura us recomanem Doble mortal, de Salvador Macip i Elisenda Roca. Una novel·la trepidant, de lectura àgil, plena de misteri i amb components romàntics. En Max i la Julieta hauran de trobar el seu germà i amic desaparegut i descobrir el misteri que hi ha darrere de la seva desaparició. Una carrera plena de traïcions, suplantacions de personalitat i plans d’assassinat.

A la secció infantil us presentem Com tres i dos fan cinc, de Mercè Ubach. Contes esbojarrats, divertits i tendres. Amb moltes expressions vives, rimes i joc de paraules. Els bessons Geni i Al estan fets de paraules, plens de sons i tinta. Han nascut per jugar amb la llengua i són de paper, però també tenen un cor que bombeja sang i té set d’aventures.

portades 2

De les novetats de còmics us destaquem Merci, de Zidrou. Merci Zylberajch és una adolescent gòtica i rebel que viu a Bredenne, una petita ciutat francesa, on no hi ha gaire cosa a fer. La policia acaba d’enxampar-la fent una pintada a la façana del seu professor. La justícia juvenil ha decidit castigar-la, però ha tingut la sort de topar-se amb un jutge que no pensa tallar-li les ales.

Pel que fa a la música us proposem escoltar Heads up, de Warpaint. Aquest enlluernador àlbum es beneficia del recent vol lliure de les seves quatre integrants per retornar-nos-les amb impuls renovat. Les aventures paral·leles d’Emily, Theresa, Jenny i Stella i un modus operandi més individual es resolen en el seu treball més físic, més ballable i més proper a l’esperit del seu directe, supervisat pel seu vell amic Jacob Bercovici.

Per últim, a la secció de cinema us presentem María y los demàs, de Nelly Reguera. Des que va morir la seva mare quan tenia 15 anys, la María ha cuidat del pare i els germans. Responsable i controladora, ha estat el pilar de la família. Per això, quan el seu pare s’enamora i anuncia el seu compromís, sent que s’enfonsa la seva vida. Amb 35 anys i sense parella, haurà d’atrevir-se a canviar el seu destí.

Aquí us podeu descarregar el full amb les novetats dels mesos de juliol i agost de 2017

No hi ha comentaris

El cavaller Floïd

portadaAvui us presentem una obra de Genís Sinca, El cavaller Floïd, que és la biografia apassionant de Joan Baptista Cendrós (Barcelona, 1916-1986), l’empresari del popular Floïd (el pioner dels after-shave), però sobretot és un dels mecenes i activistes culturals més importants que hagi donat Catalunya.

El nostre país és ple de personatges tan apassionants com poc coneguts. La implicació arriscada i personal de Joan Baptista Cendrós i Carbonell, un dels cinc empresaris fundadors d’Òmnium Cultural l’any 1960, i la seva inflexibilitat a favor de la cultura catalana van permetre sota el franquisme la represa i el finançament directe d’institucions clau com l’Institut d’Estudis Catalans, la recuperació d’Edicions Proa o d’Aymà Editora.

Descobridor del talent de creadors com Terenci Moix i amic de Henry Miller, Cendrós va projectar i promoure el Premi Sant Jordi l’any 1959 i la tradicional Nit de Santa Llúcia, es va implicar en la Nova Cançó, en la creació de la Gran Enciclopèdia Catalana, en Banca Catalana, en el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i en una llista inacabable d’accions que han fet de Catalunya el país que és avui.

Rere l’aroma de Floïd, hi batega amb forçaFloid un catalanista apassionat, protagonista d’episodis antològics com l’enfrontament cara a cara amb el ministre franquista Fraga. El cavaller Floïd és la història desconeguda d’un home que, per sobre de tot, creia en el seu país i la seva gent.

Genis Sinca Algué (Manresa, 1970) és periodista i escriptor. Llicenciat en Ciències de la Informació
(UAB), ha estat corresponsal a Itàlia i s’ha especialitzat en biografies i memòries. En el marc d’una vida intensa i polifacètica, ha estat model publicitari, venedor Genís-Sincad’apartaments d’estiueig, crític literari, professor d’italià i també ha fe t de negre literari. Ha viscut a Roma, Andorra la Vella, Heidelberg, Brussel·les, Besançon i ara Barcelona. Actualment escriu la sèrie estiuenca «Racons» al diari Ara, la secció «Honorables catalans» a RAC1 i és col·laborador als Divendres de TV3. Sinca va debutar en el panorama literari català amb Una família exemplar, Premi Josep Pla 2013, que descriu l’enfrontament entre els Bou i els Mirabaix, amb una sèrie de personatges potents que atrapen el lector i el sacsegen amb la força d’un realisme descarnat i punyent. Malparits! és la seva segona novel·la.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu totes aquestes obres de Genis Sinca.

No hi ha comentaris

La sultana justiciera

portadaAvui us presentem com a novetat a la biblioteca La sultana justiciera, el segon llibre d’una autora vilanovina nascuda al Marroc, Jamila Al Hassani.

La sultana Justiciera és una novel·la ambientada a la edat mitjana que ens apropa als desequilibris del món actual d’una manera a la vegada misteriosa i màgica. Es barregen els somnis amb la realitat, la innocència amb la picaresca, on conviuen les persones i els genis.
La sultana Rasha és una dona forta, segura i amb un desig frenètic de pertànyer a un món just i igualitari per tothom. El desig és molt intens, fins al punt d’enfrontar-se al seu propi pare, el gran sultà Muntassir, un tirà egocèntric que té tot al poble sotmès a la seva voluntat.
La sultana, submergida en un mar de culpabilitat, arriba a viure en el seu cos i en la seva ànima els mals de tot el poble durant els seus somnis. Aquests somnis es converteixen en malsons cada nit, sense descans, fins a dubtar de la seva pròpia ment, sense poder diferenciar entre la realitat i els malsons.

Una princesa entre les muralles de la injustícia, envoltada de riqueses però també d’abusos, presa d’una maledicció, valenta, forta i al mateix temps capaç de qüestionar el seu entorn, els seus sentiments i el seu pensament. Una protagonista a la que acompanyen altres protagonismes. Un poble oprimit, un poble que fuig de les misèries i de la violència de la guerra, dones abusades física i sexualment, expropiacions, esclavatge, són el paisatge d’una realitat, que tot i que la novel·la no estigui ambientada en un espai i en un temps concret, evoca la cruesa del món actual en moltes escenes.

Com en Les mil i una nits, la novel·la recorre diferents episodis, però en aquest cas, les nits no porten contes sinó malsons. Al Hassani, que en la seva primera novel·la, ‘La lluita de la dona bereber’, ja va explorar el món de la violència a les dones, en aquesta ocasió, amplia el paisatge humà i s’endinsa en un univers d’injustícies global, on la necessària conscienciació, és la clau per construir un món millor.

La crueltat dels diferents episodis, es compensa amb l’esperança i la força de les dones protagonistes d’un relat que no deixa indiferent. Una crida feminista sense embuts, on les dones, princeses, bruixes, mares, filles, domadores o combatents, es reuneixen en una de sola, la sultana Rasha, capaç de fer trontollar els murs de la indiferència.jamila-al-hassani

Per Al Hassani, és “necessari ser conscients del món en que vivim per a canviar-lo”. L’actual injustícia de les persones refugiades, la misèria de les guerres, la supèrbia del poder, l’explotació sobre les dones i sobre diferents col·lectius que són expulsats de la dignitat, són alguns dels paisatges humans de la novel·la.

L’autora, que va arribar amb deu anys del Marroc, reconeix “que la necessitat d’escriure em va arribar als setze anys, amb una espècie de crisi d’identitat. No era ni una jove marroquina, ni una jove catalana”. De la crisi, però en va treure una afició, que tot i la seva professió d’economista, li ha permès arribar a reconèixer que les identitats, la pròpia identitat, “no té la lluita de la dona bereberfronteres ni banderes”, és més aviat “un estat emocional, de reconeixement de qui ets, com ets…i sóc marroquina i sóc catalana, però sobre tot sóc d’aquest món”.

 

La seva primera novel·la, La Lluita de la dona bereber, també la podeu trobar a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat. La Samia és una jove berber que viu al Marroc, presonera de l’educació humiliant i masclista del seu pare. Tant ella i les seves germanes com la seva mare viuen pràcticament esclavitzades, sotmeses al dictamen de la veu autoritària de l’home poderós, tal com s’anomena a sí mateix el pare. Quan la Samia comprèn que no li serà possible sobreviure en aquestes circumstàncies, decideix fugir cap a les costes espanyoles i iniciar una nova vida, solitària, però plena de dignitat i esperança.

 

No hi ha comentaris

Fins als borbons! 38 dibuixants emPalmats

Si finalment resulta que és delicte riure’ns de la família reial, els autors que signen les següents pàgines passaran ràpidament a disposició judicial, o sigui que gaudiu mentre pugueu.” Del pròleg, de Jair Domínguez.

portada

Avui us presentem un llibre col·lectiu en què més de trenta dels millors il·lustradors del nostre país participen amb les seves vinyetes humorístiques, parlant de la monarquia, del rei Joan Carles i la seva família i dels últims esdeveniments a la família reial. Tots ells publiquen en els principals mitjans periòdics (diaris, revistes, setmanaris) catalans i de l’Estat: Pau Anglada, Ant, L’Avi, Bié, Jordi Borràs, Jordi Canyissà, CoNNtra, Cruz, Elchicotriste, Ermengol, Espinosa, Farruqo & Domènech, Fel, Fer, Ferran Martín, Ferreres, Franchu, Àlex Gallego, Gras, Meri Gil, Guillem, Kap, Kim, Malagón, Napi, Néstor, Nomdenoia, Pau, Ricardo Peregrina, Pierino, Plaga, Sr. Plástiko, Lluís Puigbert, Quel, Raquel G. U., Soler, Tres, Xavi.

El llibre Fins als borbons! 38 dibuixants emPalmats és un emocionat acte d’agraïment. Els ninotaires diuen estar sincerament i profundament agraïts a tota la família reial espanyola, perquè és una font inesgotable d’acudits. I és que si no existís aquesta família divinament escollida, on trobarien la inspiració?

Sense tots ells, sense les seves vides exemplars —tan sofertes, tan austeres, tan injustament criticades—, no ens podrien oferir aquesta majestuosa compilació d’acudits sobre Sa Majestat i els seus parents, amics i coneguts —elefant inclòs.
I si l’editorial va dir que ja n’hi havia prou de dibuixos, és perquè era hora de fer el llibre i vendre’l. Ells podríem haver seguit omplint pàgines i més pàgines d’acudits. Sempre d’humor blanc i benintencionat. Per si algú se sent ferit, es disculpen per endavant: «Ho sentim. Ens hem equivocat. No tornarà a passar». PUM!

Si voleu riure de valent, us heu de rendir a Fins als Borbons!, una proposta fresca i actual, una critica social a la monarquia i a als seus freqüents ensopecs. Tot fugint dels estereotips de la família, centra la seva atenció en uns blocs temàtics diferenciats:

Una vegada hi havia un rei, on se’ns mostra la transició d’en Francisco Franco cap a la família de Borbó, com ells deixen palès, una última broma del generalíssim cap al poble espanyol.

Borbó l’últim, un retrat del rei com a robot rere les seves operacions, les noves incorporacions familiars, les baralles que es produeixen entre ells i els errors comesos per altres membres de la família reial com l’idolatrat Felipe Juan Froilán, el nen de l’escopeta prodigiosa.

Em… Palma la pasta i corre, un dibuix general de la corrupció del gendre, l’Iñaki Urdangarin i els seus “txantxullos” econòmics. Un gendre simbolitzat com un gra al cul de la monarquia, estirat, prepotent i molt, molt atractiu i cregut.

Ensopegant amb la trompa acull els dibuixos i acudits sobre la cacera de Botswana, la darrera cagada del rei matant elefants o tractant-los com a un germà com diu un dels dibuixants i els seus embolics amb la Corinna. Això si, els elefants es van venjar i li van fer una bona traveta.

Amb corona o sense? Ens mostra l’actual panorama social vers la monarquia on la corona directament es fon, es desfà i esdevé mofa del poble. Serà la monarquia una institució en vies d’extinció? Això és un tema que encara hem de veure. Mèrits fan per ser els propers en caure del fil dels privilegiats.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu més obres d’humorisme gràfic.

No hi ha comentaris

Locos por el swing dance moda, música, cultura y pasos básicos

El swing ha recuperat el protagonisme d’abans, amb les múltiples variacions del ball alegre i dinàmic que es va originar en els anys vint. Aquest ball reviu avui en festivals vintage, balls socials de cap de setmana i milers de classes setmanals en ciutats de tot el món.

portadaLa novetat que us portem avui en parla i ho demostra. És el llibre Locos por el swing dance: moda, música, cultura y pasos, de l’australià Scott Cupit, fundador de Swing Patrol a Austràlia, on s’explora la dinàmica del swing contemporani i ens porta pels estils de ball més populars i la cultura i la moda relacionades.

Els quatre grans estils d’aquest ball estan coberts: Charleston, Collegiate Shag, Balboa i Lindy Hop, inclosos els passejos, els quals estan garantits per omplir la pista de ball.
Cada capítol comença amb una visió general de la fascinant evolució de l’estil de ball; “Get the Look” examina les modes per a nois i noies, inclosos els cabells i el maquillatge, i una llista de verificació de roba, sabates i accessoris; mentre que “The Music” suggereix les deu millors cançons per practicar.
A continuació, es mostra un desglossament dels patrons de pas bàsics sobre els quals es construeix el ball, i una guia per a alguns dels moviments clau.
També hi ha consells privilegiats dels antics temporitzadors i dels principals ballarins swing d’avui, així com demostracions de vídeo divertides i fàcils de seguir incrustades en pàgines produïdes exclusivament per al llibre i accessibles a través de codis QR escanejables.

Durant un viatge  per Amèrica amb el seu germà, Scott Cupit es va trobar amb el Swing. Instantàniament es va sentir atret  per l’energia de la dansa, la música i la gent. I es va fer el propòsit d’aprendre’l a ballar.

Poc després, va començar Scott-Cupita donar classes i les coses es van agafar volum: juntament amb la seva parella de negocis Claudia, va començar la Swing Patrol, sovint anomenada escola de ball swing més gran del món. L’amor de Scott pel swing era contagiós: les seves classes van créixer de 23 persones la primera nit a més de 200 persones després de vuit setmanes.
Disset anys després Swing Patrol exerceix classes setmanals a Melbourne, Sydney, Tasmània, Berlín i Londres. Scott es va traslladar a Londres el 2009 per obrir la Swing Patrol London, que ara compta amb més de 900 estudiants per setmana a través dels seus nombrosos locals i danses socials setmanals.

Scott encara ensenya setmanalment i dirigeix el negoci. Sovint és convidat a ensenyar a l’estranger i a escenaris locals del Regne Unit. Després de 17 anys, encara pensa que té el millor treball del món.

Si us interessa aquest ball, a la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu també un curs bàsic del ball en DVD, diversos CD de música de Swing i dues antologies.

No hi ha comentaris

Cuina On Road, productes i receptes d’El Suplement de Catalunya Ràdio

portadaAvui us tornem a presentar un llibre de gastronomia, Cuina On Road, productes i receptes d’El Suplement de Catalunya Ràdio, escrit a quatre mans pel vilanoví Francesc Murgadas i pel cuiner Pep Nogué, membres tots dos de la secció del mateix nom del programa de Catalunya Ràdio “El Suplement”.

Una de les grans passions de Pep Nogué és viatjar per tot Catalunya a la recerca de receptes noves i delicioses i productes de qualitat, com fa en El Suplement On Road. Aquest llibre, fill del programa, reuneix una miscel·lània de 55 receptes i productes de zones determinades de Catalunya.

Cadascuna de les receptes inclou un text narratiu de Francesc Murgadas, en què s’esplaia lúdicament sobre el producte en qüestió, i també una cita de personatges de renom relacionats amb el producte. Hi ha receptes del safrà de la Conca, de l’arròs de Pals, de la poma golden de Girona, de l’ostra del Delta o dels cigrons de Prats de Rei. Algunes de les receptes són dels cuiners que han aparegut en alguns dels espais del programa.

Pep Nogué i Puigvert és un inquiet cuiner sense restaurant. pep nogueAquesta voluntària situació, combinada amb la seva gran passió, fer cervesa, recuperar productes i varietats perdudes, assessoraments a diversos hotels i restaurants, l’escriptura de llibres i d’articles o la simple i sempre agraïda pràctica de cuinar, li ha permès aprofundir en un munt d’aspectes relacionats amb la gastronomia, fins a ser batejat com a “activista gastronòmic”. Col·labora habitualment a la revista Cuina, a Catalunya Ràdio al programa El Suplement o a TV3 al programa Divendres amb Espartac Peran. President de l’Associació Alimentaria Garrotxa, cuina i territori, és professor de cuina, conferenciant i des de fa una colla d’anys, assessorant a restaurants i tot tipus d’empreses alimentàries que busquin nous horitzons.
A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu diverses obres d’en Pep Nogué, entre les que us destaquem La Cuina de l’arròs de Pals: de l’Orient a l’Empordà, La Cuina de les terres gironines, i Menjar per un euro.

 

murgadasPer la seva part Francesc Murgadas i Bardí (Vilanova i la Geltrú, 1948) és biòleg i, com a tal, fa anys que es passeja per la cuina i la gastronomia. Professor, divulgador i comunicador d’aquest àmbit, ha col·laborat i ha col·laborat a les principals emissores de ràdio i revistes gastronòmiques de Catalunya, entre les quals cal destacar el programa “Tàpies Variades” de Catalunya Ràdio amb Pere Tàpias. Amb ell va escriure un llibre de referència per a la cuina de la ciutat, Mariners i terraires: apunts sobre la cuina de Vilanova i la Geltrú. A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu diverses obres d’en Francesc Murgadas.

Als catàlegs de la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú també hi ha fins a 63 referències més de cuina catalana.

No hi ha comentaris

Roma explicada als joves (i als no tan joves)

portadaAvui us presentem un llibre, Roma explicada als joves (i als no tan joves), que vol ser una introducció a la història de Roma per a lectors de totes les edats.

La idea d’aquest llibre neix quan l’editor demana a l’autor, el catedràtic d’Arqueologia Clàssica a Tarragona Joaquín Ruiz de Arbulo, d’escriure un llibre per explicar la història de Roma als joves. Amb aquest encàrrec, va plantejar a uns alumnes d’ESO que formulessin un seguit de qüestions que demanarien, si en tinguessin l’oportunitat, als joves romans de la seva edat. Evidentment, moltes de les preguntes feien referència al sexe, a l’amor i a les drogues. Altres eren sobre higiene corporal, maquillatge i depilació, o fins i tot sobre si els romans menjaven pizzes (la contesta és no, però sí coses semblants). Tot i això, també n’hi havia de molts altres temes que no solament tenien interès, sinó que, a més a més, corresponien a temes que no són tractats per a res en els plans d’estudi de l’ensenyament obligatori (i, en molts casos, tampoc a la universitat). Per tant, va assumir el repte de preparar les respostes, fent-ho d’una manera que fos fàcilment entenedora per a qualsevol lector que tingués curiositat per conèixer allò que actualment sabem sobre la forma de vida de les persones que van viure ara fa uns dos mil·lennis.

L’esquema del llibre és ben simple: comença amb un resum de la història de Roma i tot seguir agrupa les preguntes en un seguit de grans àrees temàtiques: la religió romana, el tractament dels morts, l’organització social, les professions, l’economia i el sistema monetari, l’exèrcit, les comunicacions, la mineria, la vida a les ciutats i a pagès, què es podia trobar a les botigues, l’aigua i els banys, els espectacles i la forma de viure el temps lliure. Dins de cadascun d’aquests apartats trobarem una relació de preguntes amb les seves respostes que, a poc a poc, fan de fil argumental per explicar-nos el món romà.Ruiz-de-Arbulo

Convé, finalment, destacar l’esforç que ha fet l’autor per a donar les explicacions amb un to planer i ben proper, gairebé com si el tinguéssim al davant i converséssim agradablement sobre el món romà. I així, a poc a poc, ens convencen que, efectivament, encara avui tots els camins porten a Roma.

Joaquín Ruiz de Arbulo és catedràtic d’Arqueologia Clàssica a la Universitat Rovira i Virgili (URV) des de l’any 2010 i investigador de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC). Ha estat durant vint anys professor d’Arqueologia a la Universitat de Lleida i ha impartit seminaris d’investigació a les Universitats de Niça i d’Hamburg. Actualment és director del doctorat interuniversitari en Arqueologia Clàssica (impulsat per la URV, l’ICAC i la Universitat Autònoma de Barcelona) i s’ha especialitzat en l’estudi de l’urbanisme i l’arquitectura romana des dels vessants arqueològic, econòmic i social, així com en l’arqueologia dels santuaris en el món antic. És expert en arqueologia urbana i ha investigat en profunditat les ciutats romanes d’Empúries i de Tarragona. Ha treballat també en projectes d’investigació a Roma, Ostia Antica i Pompeia.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu més bibliografia sobre la història de Roma o sobre la civilització romana.

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »