Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per la categoria: Llibresfera

El compositor del mes d’octubre: Vincenzo Bellini

Vincenzo Salvatore Carmelo Francesco Bellini és un compositor sicilià, nascut a Catània el 3 de novembre de 1801. Un dels més cèlebres compositors d’òpera italià, les seves òperes més famoses i representades són La Sonnambula, Norma i I Puritani.

Vincenzo BelliniFill dl’organista, va rebre les primeres lliçons de música del seu pare i del seu avi. Va ser un nen prodigi i conta la llegenda que als divuit mesos era capaç de cantar una ària de Valentino Fioravanti. Va començar a estudiar teoria musical als dos anys, piano als tres i que als cinc era capaç de tocar-lo amb soltesa. La seva primera composició data de quan tenia sis anys.

L’any 1819 es desplaça a Nàpols, gràcies a una beca oferta per l’ajuntament de Catània per perfeccionar-se al Conservatori. En aquest període Bellini compon música sacra (motets, misses, etc.), de cambra i simfònica. Però realment el que li dóna fama és la composició d’alguna ària per a veu i orquestra, entre les quals cal destacar la cèlebre Dolente immagine, coneguda en la seva versió per a veu i piano. L’any 1825 va presentar al teatre del conservatori la seva primera òpera, Adelson e Salvini. L’any següent obté el seu primer gran èxit amb Bianca e Fernando, posada en escena al Teatro San Carlo de Nàpols.

L’any següent, Domenico Barbaja li demana una òpera per a representar al Teatro alla Scala de Milà. Tant Il pirata (1827) com La straniera (1829) van obtenir a la Scala un clamorós èxit: la premsa milanesa reconeixia en Bellini l’únic operista italià apte per oposar a Gioachino Rossini un estil personal, basat sobre un major adhesió de la música al drama i el fet de posar en valor el cant expressiu respecte al cant amb floritura.

De les cinc òperes successives, les de més qualitat són, no per casualitat, aquelles escrites pel públic de Milà i també dedicades a la soprano Giuditta Pasta, que l’estrenà, (La sonnambula, i Norma, les dues del 1831), París (I Puritani – 1835).

norma

El viratge decisiu de la seva carrera musical coincideix amb la seva marxa d’Itàlia per anar a París. Allà, Bellini entra en contacte amb alguns dels més grans compositors d’Europa, com per exemple Frédéric Chopin, i el seu llenguatge musical s’enriqueix de colors i noves solucions, però tot conservant intacta la inspiració melòdica de sempre. A part de I Puritani, escrita en italià per al Théâtre-Italien, a París Bellini compon nombroses romances de cambra de gran interès, alguna d’elles en francès, demostrant estar a punt per compondre una òpera en francès per al Teatro de l’Òpera de París.llibre

Però la seva carrera i la seva vida es van estroncar amb menys de 34 anys per culpa d’una infecció intestinal probablement contreta a l’inici de l’any 1830. Va ser enterrat al cementiri del Père-Lachaise, on va ser durant 40 anys veí de Chopin i Cherubini. L’any 1876 va ser traslladat a la Catedral de Catània.

Dotat d’una vena melòdica prodigiosa, Bellini dedicà la seva breu vida a la composició. El seu talent amb el segell melòdic de la més límpida bellesa, conserva encara avui una aurèola de màgia, mentre la seva personalitat artística es deixa difícilment emmarcar dins de cap categoria historiogràfica.

A la Xarxa de Biblioteques municipals de la ciutat trobareu tots aquests enregistraments de les obres de Vincenzo Bellini, i el llibre Vida de Bellini, de John Rosselli, amb traducció d’Albert Estany de la Torre.

 

No hi ha comentaris

Fariña. Historia e indiscreciones del narcotráfico en Galicia

Coca, farlopa, perico, merca, Fariña.

portadaAvui us presentem com a novetat a la biblioteca Fariña. Historia e indiscreciones del narcotráfico en Galicia. Fariña (farina en gallec) és el nom amb què es coneix col·loquialment a la cocaïna i per extensió totes les drogues en pols a Galícia. El llibre està estructurat en dotze capítols, i narra el narcotràfic a Galícia, des dels començaments del contraban a la costa de la Mort i La Ratlla fins a l’actualitat, amb especial atenció a la dècada de 1980, quan el contraban de tabac es va passar al tràfic d’haixix i cocaïna a les Ries Baixes.

Mai Galícia havia comercialitzar un producte amb tant d’èxit. Encara que ara sembli un malson llunyà, als anys 90 el vuitanta per cent de la cocaïna que desembarcava a Europa ho feia per les costes gallegues.

A part de la seva privilegiada posició geogràfica, Galícia disposava de tots els ingredients necessaris per esdevenir una «nova Sicília»: endarreriment econòmic, una centenària tradició de contraban per terra, mar i ria, i un clima d’admiració i tolerància cap a una cultura delictiva heretada de l’època dels «inofensius» i «benefactors» capos del tabac. Els clans, poderosos i hermètics, van créixer en un clima d’impunitat afermada gràcies a la desídia (quan no complicitat) de la classe política i de les forces de seguretat.

A través de testimonis directes de capos, pilots de planadores, penedits, jutges, policies, periodistes i mares de toxicòmans, el periodista Nacho Carretero retrata amb minuciositat un paisatge criminal amb freqüència infravalorat. A l’imaginari popular, aquest costumisme kitsch de capos amb esclops i rellotges d’or ha enfosquit el potencial destructiu d’un fenomen que va arrasar el teixit social, econòmic i polític de Galícia.

Fariña inclou, a més, un repàs inèdit pels clans que segueixen operant avui dia. Perquè en contra de la creença mediàtica i popular -tal com demostra aquest llibre- el narcotràfic segueix viu a Galícia. No s’ha d’oblidar el que encara no ha acabat.

Publicat al setembre de 2015, fins al nacho carreteromarç de 2018 havia venut 30 000 exemplars en 10 edicions. En aquest mes es va ordenar el cessament de la seva comercialització: L’exalcalde del Grove, que apareix citat en tres línies del llibre, va denunciar al gener de 2016 l’autor i l’editorial acusant-los d’injúries i calúmnies, i va demanar l’aplicació de l’article 738.1 de la Llei d’enjudiciament civil. El jutjat d’instrucció número 7 de Collado Villalba va ordenar el 5 de març de 2018 el segrest del llibre, també en suport digital, després que el demandant fes un dipòsit de 10000 euros. El 22 de juny de 2018 l’Audiència Provincial de Madrid revoca el segrest i el llibre és lloc de nou al mercat.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu totes aquestes referències si voleu saber alguna cosa més sobre la cocaïna i el seu tràfic.

No hi ha comentaris

Meteorologia extrema: 150 anys de riuades, nevades, aiguats, sequeres i tempestes a Catalunya

La situació entre dos mars i dos continents, a cavall entre les zones climàtiques tropical i temperada, així com l’enorme varietat orogràfica, amb muntanyes de més de 3.000 metres a tocar de grans planes, fan de Catalunya un territori molt especial des del punt de vista meteorològic, un autèntic gresol si es té en compte la seva superfície, amb prou feina 32.000 quilòmetres quadrats. I una de les conseqüències de tot plegat és la reiteració d’aparició de fenòmens excepcionals.

fotos

El físic Jordi Mazón i el biòleg Marcel Costa, destacats divulgadors científics, han recopilat i explicat al portadallibre que us presentem avui, Meteorologia extrema: 150 anys de riuades, nevades, aiguats, sequeres i tempestes a Catalunya, 15 successos rellevants que han tingut lloc a Catalunya en l’últim segle i mig.

Sabrem les causes i les conseqüències de les nevades, els aiguats, les sequeres i les tempestes més famoses del país. Entre d’altres, les tràgiques riuades del Vallès i la gran nevada del dia de Nadal de 1962, l’aiguat que va assolar Montserrat el 2000, les mànegues i tornados de 2005, el flaix de calor de 2010… Malgrat tot lògicament destaquen els de dècades més recents perquè també és «dels que se’n té més informació», assumeix Mazón. «Hem procurat que fossin molt variats –prossegueix–. Si fos per recurrència del fenomen, hauríem omplert el llibre d’inundacions i sequeres».

El coautor, que és professor a la Universitat Politècnica de Catalunya, explica com a curiositat que en les primeres dècades del segle XX es va viure una certa regularitat atmosfèrica, mentre que els successos extrems es repeteixen assíduament entre el 1940 i el 1970. Malgrat que Catalunya no pateix ciclons devastadors com al Carib o l’Àsia oriental, la violència d’alguns dels fenòmens relatats al llibre és espectacular.

El meteoròleg de TV3 i Catalunya Ràdio Francesc Mauri introdueix amb un pròleg senzill i molt entenedor el que es trobaran els lectors en llegir el llibre. Aquí podreu escoltar l’entrevista que Francesc Mauri va fer als coautors del llibre que us presentem avui, i també del llibre 100 qüestions per entendre el canvi climàtic, al seu programa Meteomauri:

Marcel Costa. Biòleg, compagina la docència de les ciències a l’Institut Obert de Catalunya i al Màster de Professorat de la Universitat Pompeu Fabra. Autor i coautor de llibres i articles de divulgació científica. És vocal de la junta directiva de l’Associació Catalana d’Observadors Meteorològics.

Jordi Mazon. Físic i doctor en Ciències Físiques per la Universitat Politècnica de Catalunya i professor i investigador del departament de Física. Professor i autor de llibres i articles de divulgació científica. És president de l’Associació Catalana de Meteorologia.

autors

Si esteu interessats per la meteorologia, a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu tots aquests llibres que en parlen.

No hi ha comentaris

Les clavegueres de l’estat. Guerra bruta i corrupció a Espanya

“La unitat d’Espanya s’ha usat com a catalitzador de voluntats i d’interessos, i no és d’ara, sinó que ve d’abans, del franquisme”

Avui us presentem Les clavegueres de l’estat. Guerra bruta i corrupció a Espanya, portadaun assaig rigorós i documentat que conté revelacions impactants sobre les maniobres que durant el darrer govern de Mariano Rajoy s’han dut a terme des del Ministeri de l’Interior per combatre els adversaris polítics, siguin independentistes o membres de Podemos.

El llibre explica, amb testimonis fins ara inèdits, quin ha estat l’abast de la guerra bruta que des del govern del Partit Popular s’ha dut a terme en els darrers cincs anys, i els lligams que aquesta guerra bruta té amb diferents casos oberts sobre corrupció. D’altra banda s’estableix amb rigor una línia de continuïtat entre les males pràctiques d’alguns membres de la policia i la judicatura durant el franquisme i fins el dia d’avui. Finalment, s’aborda una comparativa històrica de les pràctiques de guerra bruta en diferents períodes i nacions, posant-la en relació amb l’estructura de les clavegueres a l’estat espanyol.

L’autor del llibre, Jaume Grau (Barcelona, 1960) és biòleg de formació i guionista de professió. S’ha especialitzat en el camp del documental científic, històric i polític. Ha treballat per a La Vanguardia, Públic, Televisió de Catalunya, jaume grauIB3, La Sexta, Canal Plus, Catalunya Ràdio, RAC 1, Ràdio Barcelona, o la revista Sapiens. Entre d’altres, va dirigir el documental Conviure amb el risc, Explorant l’univers, Propera parada Mart o el contrafactual històric Viva la República, sobre un eventual triomf dels republicans a la Guerra Civil. Va ser el guionista d’Espagne, la nouvelle donne, documental d’anàlisi polític produït pel canal franco-alemany ARTE (2015) i guionista de Las cloacas de Interior, produït per Mediapro (2016). És autor de diversos assaigs de reflexió científica, com La Natura no té drets, o de divulgació històrica, com Carlinades, el far west a la catalana. També ha publicat un recull de contes amb el títol de L’ombra dels peixos.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu més obres que parlen de la corrupció política a Espanya.

No hi ha comentaris

Jordi Llavina, Premi Lletra d’Or

PREMI“Quin dia, aquest, d’agredolça memòria!
Contra els que reprimeixen, unitat.
Si l’1 d’Octubre no ens va dur a la glòria
(que no siguin mai més el nostre fat
les terres estrangeres de l’exili,
ni encara menys el clos de la presó),
fem per maneres de refer el navili
que ens dugui lluny en la navegació”
Poema de Jordi Llavina, llegit el dia de la concessió del Premi Lletra d’Or, durant el sopar.

La Lletra d’Or és una distinció privada que, des del 1956, premia cada any el millor llibre publicat en llengua catalana durant l’any anterior. El premi no té dotació econòmica, però el guanyador rep un botó de solapa d’or, creat pel joier Manuel Capdevila i Massana, representant la lletra grega “fi” (Φ), símbol clàssic de l’equilibri, que se l’imposa durant el sopar de concessió del guardó.

Aquest premi va néixer per decisió d’un grup de nou amics lletraferits (Josep Maria Castellet, Maria Aurèlia Capmany, Enric Badosa, Antoni Comas, Fèlix Cucurull, Gonçal Lloveras, Joan Teixidor, Antoni VilanovaFrederic-Pau Verrié), els quals es van constituir en jurat i van establir les bases, que no han estat mai escrites, de concessió del guardó. Un dels criteris que se segueixen és que cada autor només pot rebre el premi una vegada, i una altra és que els membres del jurat participen en l’elecció per última vegada l’any que compleixen cinquanta anys, i designen personalment el seu successor.

El premi Premi Lletra d’Or d’aquest any ha estat per Ermital’obra l’Ermita. El jurat del guardó, un dels més veterans del panorama català, ha reconegut l’últim llibre de Jordi Llavina. Es tracta d’un poema narratiu de 1.401 versos octosíl·labs en què l’escriptor explica una pujada a peu a l’ermita de Sant Pere del Puig, a la Selva del Camp, que li serveix per activar els records i reflexionar sobre la vida.

‘Ermita’ ha estat un llibre important per a mi –diu l’autor–. Igual que passava a ‘Vetlla’ és un exercici de recapitulació i de passar comptes amb mi mateix“. Llavina recorda que “sense l’oncle Josep Maria, que ha mort aquest estiu, aquest poema no hauria estat possible, perquè va ser ell qui va comprar una casa molt a prop d’aquesta ermita, des de la qual es veia el mar i la plana de Tarragona“. Llavina ha fet el recorregut del poema en moments molt diversos de la seva vida: “Hi ha hagut una continuïtat des dels deu anys. Vaig començar a anar-hi quan era un nen i hi he tornat d’adolescent, en la primera edat adulta i també ara que he entrat en la maduresa“.

jordi llavinaJordi Llavina i Murgadas (Gelida, Alt Penedès, 1968) és periodista cultural, presentador de ràdio i televisió, escriptor i crític literari amb una obra àmpliament reconeguda.

En narrativa es dóna a conèixer el 2001 amb la novel·la Nitrato de Chile, Premi Josep Pla, i des de llavors ha publicat títols com: Ningú ha escombrat les fulles (2008), Londres nevat (2009) i El llaütista i la captaire (2013).

La seva obra poètica ha rebut nombroses distincions, com ara el Ciutat de Mallorca de Poesia amb La corda del gronxador (2006) o el Premi Crítica Serra d’Or amb Diari d’un setembrista (2007). Llavina consolida la seva veu poètica amb el recull premiat, Vetlla, amb el qual ja va obtenir el Premi Octubre-Vicent Andrés Estellés de poesia el 2011.

 

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu totes aquestes obres de Jordi Llavina.

No hi ha comentaris

Melissa & Nicole

El Club de Lectura d’Adults de la Biblioteca, que es reuneix la tarda de l’últim dissabte de cada mes, pel mes d’octubre està preparant la lectura de la novel·la Melisse & Nicole, de David Nel·lo.

L’obra: Melissa & Nicole

Amb aquesta novel·la, guanyadora del prestigiós premi Prudenci Bertrana l’any 2017portada ( i per unanimitat de tot el jurat, cosa que s’ha esdevingut molt poques vegades), precisament l’any que s’acomplia la seva 50ena edició i les celebracions de l’Any Aurora i Prudenci Bertrana, David Nel·lo se situava com un dels principals escriptors de la panoràmica de la literatura catalana.
Dues noies recorren amb les seves famílies respectives una illa de Suècia, Fâro, on hi ha un centre d’interpretació d’Igmar Bergman i on el director suec havia rodat algunes escenes de les seves pel·lícules. En una cafeteria coincideixen i les dues famílies queden sobtades davant de la increïble semblança física de les joves. Mentre els nadius es preparen per viure el solstici d’hivern, les noies aprenen molt sobre la vida i la seva pròpia identitat i les dues famílies entren en una situació de crisi existencial i familiar.
En aquesta novel·la el paisatge és també protagonista, i la recreació dels espais resulta suggerent i realista, degut que l’autor ha estat dues vegades en el centre de traductors i escriptor que hi ha a l’illa.
Aquesta novel·la singular tracta el tema de la paternitat i de la maternitat, i totes les connotacions biològiques i ètiques que se’n deriven. També els límits de la ciència i el desenvolupament de la personalitat i de la identitat personal.

L’autor: David Nel·lo

Neix a Barcelona, el 3 de febrer de 1959.
Es forma en música clàssica, com a flautista i, al llarg dels anys, desenvolupa una extensadavid nello i celebrada carrera com a escriptor de literatura infantil, juvenil i d’adults. També ha escrit assaig de viatges i alguna peça de teatre i és traductor de l’italià i l’anglès. Entre les seves recents traduccions hi ha les famoses sèries de literatura infantil i juvenil, de Geronimo Stilton i Els Diaris de Greg.
Si ens centrem en la literatura d’infants, on ha aportat quinze títols, el trobem debutant l’any 1995 amb Els menjabrossa, guanyador del Premi El Vaixell de Vapor, i continuant amb encara dos premis més: el Premi J.M. Folch i Torres, amb Ludwig i Frank (2011) i el EDEBÉ de literatura infantil, amb La nova vida del senyor Rutin (2014).
Quant a la literatura juvenil, Nel·lo, que compta amb tretze títols, ha rebut quatre premis més: el Premi Enric Valor, amb Peter Snyder (1999), el Premi Columna Jove, amb L’aposta (2002), el Premi Ciutat d’Olot de literatura juvenil amb Contrajoc (2007) i el Premi Ramon Muntaner, amb Guguengol (2009).
En el món de la literatura d’adults, amb set novel·les publicades, ha obtingut quatre guardons: el Premi Fiter i Rosell, amb Nou dits (2003), el Premi Andròmina, amb La geografia de les veus (2007), el Premi Marian Vayreda, amb El meu cor cap a tu per sempre (2009) i El Premi Prudenci Bertrana, amb Melissa &Nicole (2017).
Nel·lo ha vist traduïdes les seves obres al castellà, al francès, a l’alemany, al turc, al coreà, al rus, al grec i al portuguès.

No hi ha comentaris

Pirenaica: catorce crónicas de la cordillera

 

mapa

Muntanyes mig màgiques i homes mig óssos, un poble de pescadors sonats i un Tour sense cap assenyat, un llogaret cubista i un vent surrealista, óssos eslovens i pelegrins coreans, una guerra que va començar per un senyal de Stop i una altra que va acabar per tres vaques, monstres tímids i cambrers rondinaires, un país nan entre muntanyes gegants, emperadors enamorats i comtesses pèl-roges, herois de mentida i esclaus de veritat. I una guineu.

 

 

portadaAvui us presentem Pirenaica: catorce crónicas de la cordillera, una altra novetat del Racó Ciclista de la biblioteca, apassionant crònica d’una ruta en bicicleta pels Pirineus de costa a costa narrada amb humor, intel·ligència i emoció.

Són catorze cròniques corresponents a les catorze jornades que va dedicar Ander Izagirre, l’autor, a travessar la serralada dels Pirineus seguint les seves sinuoses carreteres. En cadascuna de les cròniques reuneix la descripció de la jornada (sensacions, paisatges, etc.) amb les anècdotes que acompanyen els llocs que va recorrent.

Són aquestes anècdotes les que tenyeixen de matisos el recorregut i el dimensionen i li donen volum. Catorze són els trams que descriu l’autor i que acompanya amb Història, molta Història.

 

 

Ander Izagirre (Sant Sebastià, 1976) va voler ser ciclista i es va quedar en escriptor. Ha publicat reportatges sobre els portadors de les muntanyes de Karakorum, els supervivents de Txernòbil o el pagès que va munyir núvols a la illa de El Hierro, i va rebre el Premi Europeu de Premsa del 2015 per un reportatge sobre crims militars a Colòmbia. També és autor de llibres viatgers com Trekking de la costa vasca, llibres ciclistes com Plomo en los bolsillos i llibres de crònica com Potosí, pel qual va rebre el Premi Euskadi de Literatura del 2017.

 A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu totes aquestes obres sobre cicloturisme en general i aquestes més específiques sobre cicloturisme als Pirineus.

 

No hi ha comentaris

Bèsties: o què passa quan rellegim avui el Llibre de les bèsties de Ramon Llull

unes besties

“Senyor, molt gran és la dissort del poble que ha de sofrir un mal govern. No sols pel mal que fa, sinó per tot el bé que deixa de fer!”

bestiesL’obra de teatre que us portem avui com a novetat, Bèsties, o què passa quan rellegim avui El llibre de les bèsties de Ramon Llull, de Joan Santanach, és una narració que ens parla de la condició humana portant-la al límit: afany de poder, manca d’escrúpols, violència i crueltat. Que no ens enganyi la màscara animal dels personatges: totes les passions que s’hi representen són estrictament humanes.

Set segles després de l’obra de Llull, l’autor Joan Santanach, allunyant-se d’una visió reduccionista, aprofita la vigència del relat per tal d’acostar-nos-hi i dialogar-hi a partir d’una dramatització de l’obra.

Cal destacar la col·laboració a l’epíleg de Laura Borràs, exdirectora la Institució de les Lletres Catalanes i actual Consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i de Jordi Armengol, amb les aquarel·les que il·lustren el llibre i encapçalen aquest article.

Joan Santanach i Suñol ensenya literatura a la Universitat de Barcelona i és editor. S’ha dedicat a estudiar diversos aspectes de la literatura catalana, sobretot medieval, amb un atenció especial en Ramon Llull i la seva obra. Ha fet així mateix alguna marrada per la Renaixença. Ha estat comissari de l’Any Llull. A estones perdudes, també escriu. Recentment a publicat l’assaig Llegir Ramon Llull. Bèsties és la seva primera incursió teatral.Joan-Santanach

A Llull, com també passa amb Homer, Cervantes, Dante o tants d’altres, no ens l’acabarem mai. Cada vegada que el reprenem se’ns presenta amb una llum nova. És autor de títols que es poden rellegir i gaudir de tal manera que, com afirmava Italo Calvino a Per què llegir els clàssics, “mai acaben de dir el que han de dir”. És per això que es poden fer mil versions de les obres de Shakespeare, Sòfocles o Lope de Vega: totes enriquiran, donant-hi un enfocament nou i divers a les obres originals. Pensem en les versions d’Il gattopardo o de Mort a Venècia, de Visconti. Welles adaptant Shakespeare. Picasso recreant Velázquez. Joyce reinterpretant l’Odissea, o Huston reinventant Joyce. Totes i cadascuna són un homenatge a les peces originals, alhora que són, sobretot, obres singulars, extraordinàries en la seva capacitat d’haver-se sabut enfilar a les espatlles dels clàssics per mirar-se’ls, i ajudar-nos a mirar-nos-els, amb ulls nous.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu totes aquestes obres de Ramon Llull, i totes aquestes que parlen d’aquest autor clàssic o de les seves obres i versions. També trobareu una secció dedicada al teatre.

logo departament cultura

 

Amb el suport del Departament de Cultura

 

 

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – setembre

 SelNovetats

Aquesta és la selecció de novetats, corresponent al mes de setembre i inclou, com sempre, documents dels diferents fons de la Biblioteca: adults i infantil, música, cinema i còmics.

portades1

Entre les novetats per adults trobareu el llibre Medusas: una historia natural, de Lisa-Ann Gershwin. Les meduses són tan fascinants i maques com perilloses. Es troben per tots els mars i a qualsevol profunditat i són una de les formes de vida més antigues del planeta, ja que va aparèixer fa 500 milions d’anys. Al llibre es presenten 50 es-pècies, alguna de les quals potser és la que et va fer passar un mal dia de platja.

Pel que fa a la literatura us recomanem la novel·la Dins el riu, entre els joncs, de A. Munné-Jordà. El vilanoví Munné-Jordà escriu la primera novel·la que tracta de la División Azul des d’un punt de vista català, i que ens mostra la cruesa extrema que es vivia al front de la 2a Guerra Mundial, i les simpaties, avui en dia inconfessables, d’alguns intel·lectuals catalans cap al que estava passant a Alemanya.

A la secció infantil us presentem el llibre T’ho diré cantant, de Jordi Folck. L’Ilai rep una notícia que el deixa sense veu: els seus pares se separen. Des d’aquell moment sent un nus a la gola que li atura totes les paraules. Sols quan recordi el cant de la natura als bells estius de Finlàndia s’atrevirà a obrir la boca; però tot allò que digui serà cantant. I no a tothom li agrada que algú canti a tothora…

portdes2

De les novetats de còmics us destaquem Sostiene Pereira, de Pierre Henry Gomont. Lisboa, 1938. El periodista cultural Pereira, obès, vidu i taciturn, viu embolicat en la nostàlgia del seu passat i pensa que no hi ha res més important que la literatura. Viu totalment aliè al que està passant al seu país i a Europa, on ha esclatat la guerra civil espanyola i on el feixisme creix per tot arreu. Fins que la seva trobada amb un jove activista capgirarà la seva vida.

Pel que fa a la música us proposem escoltar el disc B-map 1917 + 100, de Fermin Muguruza eta The Suicide of Western. Àlbum que projecta l’ombra del centenari de la Revolució Russa sobre deu zones geogràfiques diferents del planeta, al voltant de ciutats el nom de les quals comença per la lletra B. Fermín Muguruza posa al mapa el rugit de la indignació, la convulsió i la revolució al món actual.

Per últim, a la secció de cinema us presentem la pel·lícula Logan, de James Mangold. Per primera vegada sense els seus poders, Lobezno és veritablement vulnerable. Després d’una vida de dolor i angoixa, sense rumb i perdut al món on els X-Men són llegenda, el seu mentor Charles Xavier el convenç per assumir una última missió: protegir a una jove que serà l’única esperança per a la raça mutant…

 

Aquí us podeu descarregar el full amb les novetats del mes de setembre de 2018.

No hi ha comentaris

Frankenstein

El passat dilluns dia 17 de setembre va tenir lloc la primera trobada de la temporada del club de lectura de Ciència-ficció, on es va comentar el llibre ” El mapa del tiempo ” de l’escriptor Félix J. Palma. Un cop saludats els antics membres del Club de Lecturamapa tiempo i donada la benvinguda als nous companys, s’explicà el plantejament per aquest curs, que és el d’anar realitzant un viatge des dels inicis d’aquest gènere per intentar tenir una visió global de la seva evolució i influència en tots els àmbits, sense oblidar-se de les novetats. A més hi haurà l’oportunitat de tenir un dia de jocs de taula dedicats a la ciència ficció, i s’inclourà la lectura d’algun còmic. A més a més aquest any es realitzen a la ciutat les jornades de la Catcon…

El llibre treballat durant les vacances, “El mapa del temps” de Félix J. Palma, té de prop de 700 pàgines, està escrit en tipus fulletó i dividit en tres parts amb un llenguatge molt construït que va provocar diferències d’opinions entre els membres del club, a alguns el llibre els va enganxar i a d’altres els hi va semblar massa pesat. Les visions diferents enriqueixen la lectura.
Aquest llibre es pot enquadrar dins el subgènere de steampunk, clarament dedicat a diversos escriptors que van ser els iniciadors i grans alma mater del gènere de la ciència ficció com van ser H.G. Wells, Poe, Aldous Huxley etc.
Llibre d’aventures que pretén entretenir i que alhora ens dóna peu per a les lectures posteriors d’aquest club.

Per a la propera trobada el llibre triat és:

Frankenstein o el modern Prometeu
frankensteinFrankenstein o el modern Prometeu, o simplement Frankenstein (títol original en anglès: Frankenstein; or, The Modern Prometheus) fou publicat l’11 de març de 1818 i s’emmarca en la tradició de la novel·la gòtica. El text parla de temes com ara la moral científica, la creació i destrucció de vida i l’atreviment de la humanitat en la seva relació amb Déu. D’aquí, el subtítol de l’obra: el protagonista intenta rivalitzar en poder amb Déu, com una mena de Prometeu modern que arrabassa el foc sagrat de la vida a la divinitat. Pertany al gènere ciència ficció.
La novel·la narra la història de Víctor Frankenstein, un jove suís, estudiant de medicina a Ingolstadt, obsessionat per conèixer “els secrets del cel i la terra”. Amb la voluntat de desentranyar “la misteriosa ànima de l’home”, Víctor crea un cos a partir de la unió de diferents parts de cadàvers disseccionats.
Víctor Frankenstein comprèn en aquest moment l’horror que ha creat, rebutja amb espant el resultat del seu experiment i fuig del seu laboratori. En tornar, el monstre ha desaparegut i ell creu que tot ha conclòs. Però l’ombra del seu pecat el persegueix: el monstre després de fugir del laboratori, sent el rebuig de la humanitat i desperta en ell l’odi i la set de venjança.
Després d’un període de convalescència a causa de l’excés de treball, i després d’assabentar de l’assassinat del seu germà menor William, Víctor torna al seu Ginebra natal amb la seva família i la seva promesa, només per descobrir que darrere del crim hi ha el furor de la criatura que ell ha portat a la vida. La culpa de Víctor es fa gran quan permet que una serventa de la família -Justine Moritz- sigui condemnada a mort i executada, acusada del crim.
Decidit finalment a acabar amb la seva creació, Víctor persegueix a la criatura cap a l’altre del món. Víctor mor en un vaixell que li recull entre els gels de l’Àrtic. Poc després de la mort de Víctor, el vaixell és abordat per la pròpia criatura que acaba per relatar els seus motius i trista història al capità. La novel·la acaba amb la confessió de la criatura.

L´autora: Mary Sheller
Mary Wollstonecraft Shelley (de soltera Godwin; Londres, 30 d’agost de 1797 – 1 de febrer de 1851) va ser una narradora, dramaturga, assagista, filòsofa i biògrafa britànica, reconeguda sobretot per ser l’autora de la novel·la gòtica Frankenstein o el modern Prometeu (1818).
També va editar i va promocionar les obres del seu espòs, el poeta romàntic i filòsof Percy Bysshe Shelley. El seu pare va ser el filòsof polític William Godwin i la seva mare la filòsofa feminista Mary Wollstonecraft. El 1814, Mary Godwin va iniciar una relació sentimental amb un dels seguidors polítics del seu pare, Percy Bysshe Shelley, qui ja estava casat. Tots dos, juntament amb la germanastra de Mary, Claire Clairmont, van viure a França i van viatjar per Europa. Es van casar a finals de 1816, després del suïcidi de la primera esposa de Percy Shelley, Harriet.mary sheley
En 1816, la parella va passar un estiu amb George Gordon Byron, John William Polidori i Claire Clairmont prop de Ginebra, Suïssa, on Mary va concebre la idea per la seva novel·la Frankenstein. En 1822, el seu espòs Percy va morir ofegat en enfonsar el seu veler, durant una tempesta a la badia de La Spezia. Un any després, Mary Shelley va tornar a Anglaterra i des de llavors es va dedicar a l’educació del seu fill i a la seva carrera com a escriptora professional.
Fins a la dècada de 1970, Mary Shelley va ser principalment reconeguda pels seus esforços per publicar les obres de Percy Shelley i per la seva novel·la Frankenstein, la qual segueix sent àmpliament llegida i ha inspirat diverses adaptacions en cinema i teatre.
Recentment, els historiadors han començat a estudiar més detalladament els èxits de Mary Shelley. Els erudits han mostrat un interès creixent en la seva producció literària, particularment en les seves novel·les, com les novel·les històriques Valperga (1823) i Perkin Warbeck (1830), la novel·la apocalíptica L’últim home (1826) i les seves dues últimes novel·les, Lodore (1835 ) i Falkner (1837).
Els estudis dels seus treballs menys coneguts, com el llibre de viatges Caminades a Alemanya i Itàlia (1844) i els seus articles biogràfics inclòs en l’obra de Dionysius Lardner Cabinet Cyclopaedia (1829-46) donen suport al punt de vista que Mary Shelley va continuar sent una política radical al llarg de la seva vida.
Les obres de Mary Shelley sovint argumenten que la cooperació i la compassió, particularment les practicades per les dones en les seves famílies, són les formes de reformar a la societat civil. Aquesta visió va constituir un desafiament directe al romanticisme individual promogut per Percy Shelley i a les teories polítiques educatives articulades pel seu pare, William Godwin.

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »