Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per la categoria: Llibresfera

Farishta, de Marc Pastor

Victoria Ortiz, responsable del club de lectura de Ciència Ficció de la biblioteca ens fa un resum de la trobada d’aquest dilluns del club. En aquesta ocasió s’ha comentat el llibre “Llàgrimes a la pluja” de l’escriptora Rosa Montero. Aquesta escriptora és un dels casoslogo en què un escriptor de mainstream escriu ocasionalment literatura de ciència ficció. Rosa Montero es va plantejar aquest llibre i la seva continuació “El pes del cor” com un regal per ella, tota vegada que crea un món propi on pot marxar de vacances periòdicament i, a més, parla del seu protagonista Bruixa com el personatge més fort dins de la seva producció literària. A la trobada van sortir diversos temes: la mort a través de la por a la dissolució de la personalitat en el no res. Això pot implicar una acceptació d’un clon o d’un ésser artificial on, si aboquéssim totes les nostres idees i records, continuaríem sent nosaltres? La idea de la necessitat de la memòria per a la nostra maduresa, encara que sigui falsa. O no són falses totes les nostres memòries? El rebuig al diferent de qualsevol tipus, la nostra por a l’altre que crea situacions d’odi i guerres. Serem alguna vegada capaços d’acceptar al diferent i arribar a sentir la nostra igualtat? L’art com a reflex de les diferents societats i el mercat de l’art. Els problemes mediambientals i, si paguem per l’aigua, l’energia, etc., quan començarem a pagar per l’aire? Existeixen ja zones amb l’aire més net on ja viuen les classes privilegiades? El gran món de la literatura de ciència ficció que ens fa fer preguntes i qüestionar el nostre món i societat.

Per a la propera sessió del club, el 19 de febrer a les 18:30 h, el llibre que s’ha triat és Farishta, de Marc Pastor.

L’obra: Farishta
portadaFarishta  és una novel·la de ciència ficció que beu de moltíssimes influències diferents, però podríem definir-la com un Lost amb viatges en el temps
Som a 1993. Farishta, sense res a la lligui al món, acceptarà una misteriosa oferta de treball per anar-se’n durant una llarga temporada al “complex Sannikov”, una mena de centre turístic a la Polinèsia francesa, on una sèrie de famílies viuen voluntàriament aïllades de la resta del món. Es tracta, doncs, d’un retir a la solitud remota, al qual no tothom és capaç d’acostumar. Allà, Farishta coneixerà Manse, pel qual se li revelarà en breu una potent atracció romàntica. Són els capítols que ens poden fer pensar que estem llegint una obra juvenil. No és el cas, però. És cert que el primer terç de l’obra transcorre amb un ritme més aviat pausat i que l’evolució de la relació Farishta-Manse i el coneixement íntim de les famílies és l’eix central. Però a poc a poc també se’ns van presentant alguns interrogants. Entreveiem el misteri que s’oculta després de la pàtina d’aparent normalitat d’aquelles famílies, que voluntàriament han renunciat a viure en societat per estar, aïllades, en aquelles illes al cul del món. Per què persones d’èxit renuncien a tot per ser-hi? Què hi ha darrere de la misteriosa organització Iefremov-Strugatski?
No és fins que comencem a estar una mica empalagats de la relació Farishta-Manse que gira hàbilment el rumb i ens endinsa en una altra aventura, molt menys convencional. És llavors, quan es fa evident que estem llegint un thriller fantàstic, que ens trobem amb sensacions conegudes. Amb les velles, i bones, sensacions conegudes. L’arxipèlag ja no és només un arxipèlag, és un experiment, una presó, un portal a l’inexplicable. Una font de misteris que posarà a prova la nostra imaginació i que inevitablement ens convidarà (ens desafiarà) a imaginar solucions possibles als paranys parades per l’autor.
Del punt de vista narratiu, focalitzat en una jove (la Farishta del títol), que moltes vegades s’expressa a través d’un diari o dels seus gustos musicals, ens porta irremissiblement al món de les inseguretats i els anhels d’una adolescent tardana. És clar que no és una adolescent convencional i que ja ha conegut com se les gasta la vida. Farishta és doblement òrfena: sent molt petita va perdre als seus pares biològics a l’Afganistà i, anys més tard, es va quedar sense els pares adoptius a causa d’un accident aeri. La solitud, el desarrelament i els orígens seran els temes clau de l’obra, al voltant dels quals reflexionarà amb brillantor de l’autor.

L’autor: Marc PastorMarc Pastor
Nascut a Barcelona el 12 d’octubre de 1977. Membre del cos dels Mossos d’Esquadra, el 2007 es donà a conèixer amb la novel·la Montecristo, que narra les aventures bèl·liques d’uns republicans espanyols fugits del camp de concentració de Mauthausen que s’enfronten a Himmler. El 2008 publicà La mala dona, sobre el personatge històric d’Enriqueta Martí, Vampir del carrer de Ponent, amb la qual obtingué el premi Crims de Tinta. Posteriorment ha publicat les novel·les L’any de la plaga (2010), Bioko (2013) i Farishta (2017).
Ha escrit una trilogia al voltant de les seves obsessions infantils: els nazis (Montecristo), els vampirs (La Mala Dona) i els extraterrestres (Lany de la plaga), i ara està immers en una altra trilogia, aquest cop sobre tres illes: una a Guinea Equatorial (Bioko), una altra a la Polinèsia francesa (Farishta) i un western modern ambient a Madagascar encara per escriure.

No hi ha comentaris

Salvant vides a cop de pedal

Aquest dissabte dia 20 de gener a les sis del vespre la biblioteca Armand Cardona us ofereix una taula rodona amb motiu del Dia Internacional en memòria de les víctimes de l’Holocaust que porta per títol Salvant vides a cop de pedal.

GinoBartali (portada)El #RacóCiclista de la biblioteca continua amb la seva aposta per la difusió del ciclisme però en aquesta ocasió es fa d’una manera molt singular: vinculant esport i història en el llibre que es presentarà: ‘Gino Bartali: el hombre de hierro’, de Franc Lluís Giró, editat per DStoria Edicions.

Suat i ple de pols, però sobretot nerviós, molt nerviós. El control policial estava cada vegada més a prop. Gino Bartali pedalejava com de costum, a prop de casa seva, a Florència. El control policial era a pocs metres. Va frenar, va parar i ja no va tenir temps de baixar de la bici. Una parella de policies el va assaltar a crits: «Ginetaccio !! Ginetaccio !!! Bartali! Campione !!! ». Li van complimentar, li van demanar autògrafs, van fer mil i una preguntes al seu ídol ciclista, Gino Bartali. L’italià que havia guanyat el Tour de França de 1938 i el Giro d’Itàlia de 1936 i 1937. L’home els atenia amb un somriure nerviós sota el seu immens nas. El ciclista no veia el moment de tornar a pedalar i escapar a corre-cuita perquè sabia que els policies, que tant l’admiraven, no dubtarien ni un moment en detenir-lo si sabessin que transportava fotos i documents falsos amagats dins dels tubs de la seva polsegosa bicicleta, per salvar jueus d’una mort segura. Gino Bartali va ser una de les grans figures de l’esport del Segle XX.ginobartali foto Considerat un dels millors ciclistes de tots els temps, va formar part d’una xarxa dedicada a salvar jueus de l’Holocaust en la seva Florència natal, durant la Segona Guerra Mundial. Jugant-se la vida i només amb la seva bicicleta, va aconseguir salvar 800 persones, majoritàriament nens. Els seus triomfs esportius i la seva humanitat, l’han elevat a la categoria de llegenda.

L’autor del llibre, Franc Lluís i Giró, es defineix com a periodista i ciclista. El tema d’explicar històries li ve de tota la vida. De fet, els seus pares asseguren que no hi havia forma humana de fer-ho baixar de la cadira quan arribava el Nadal i tocava recitar “el vers” davant de tota la família. Això de les bicis li arribà una mica més tard. No va ser especialment hàbil amb la seva primera, però a partir de l’adolescència es va enganxar a això de donar pedals i es va quedar fascinat amb el “Tour de France”. Amb els anys, arribarien altres carreres i ara aquest llibre.

L’acte, que es celebrarà a la sala d’actes de la biblioteca, tindrà format de taula rodona i comptarà amb la participació del propi autor del llibre, Franc Lluís Giró, Enric Garriga, president de l’Amical de Mauthausen, Salvador Bernadó, professor, escriptor i especialista en la història de l’esport a Vilanova i la Geltrú, i Rosa Yago, coneixedora del tema. El periodista Gerard Muñoz serà l’encarregat de moderar l’activitat.

L’activitat s’organitza en motiu del Dia Internacional en memòria de les víctimes de l’Holocaust i es realitza en col·laboració amb Amical de Mauthausen i altres camps.
Per completar aquesta acció la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú ha editat la següentamical selecció de documents sobre les Víctimes de l’Holocaust.

Aquesta acte s’inclou en el programa d’activitats organitzades per promoure el Racó ciclista, existent a la biblioteca Armand Cardona des de l’any 2013. En aquest racó els aficionats al ciclisme trobaran tot tipus de documents relacionats amb la pràctica de l’esport de dues rodes: història del ciclisme, entrenament, alimentació i planificació, cicloturisme, bicicleta de muntanya, rutes en btt, revistes, etc. Documents tots ells recollits a la Guia de Ciclisme de les Biblioteques VNG.

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – Gener

SelNovetats

Aquesta és la selecció de novetats, corresponent al mes de gener i inclou, com sempre, documents dels diferents fons de la Biblioteca: adults i infantil, música, cinema i còmics.

Entre les novetats per adults trobareu el llibre El Sexe que volem les dones de Carme Sánchez Martín. La sexòloga recull casos reals i desenvolupa un concepte clau: el sexe és un joc, el joc dels adults. Aquest llibre t’ajudarà a replantejar la teva visió de la sexualitat, a treure-hi ansietat i a saber què vols i com ho vols. Sintonitzar amb el teu cos i coneixe’l per gaudir-ne és la premissa bàsica.

Pel que fa a la literatura us recomanem la novel·la Vida familiar de la barcelonina Jenn Díaz. Una nena que se separa de la seva mare com ho faria d’un amant, l’adolescent que viu el primer amor i la primera mort alhora, la mare sola davant el nen amb por, la noia que no entén la germana que ja no viu a casa, una festa d’aniversari, la núvia secreta del pare… D’aquests personatges familiars, l’escriptora en capta els instants on es produeix una ruptura, una ferida, una il·luminació.

A la secció infantil us presentem el còmic Luces nocturnas de l’autora colombiana Lorena Álvarez. Totes les nits apareixen llums diminutes a l’habitació de la Sandy: les atrapa i crea criatures meravelloses amb les que juga fins que s’adorm, i al matí quan es desperta, els hi retorna la vida amb els seus extravagants dibuixos. Una historia sobre la por, la inseguretat i la creativitat.

Portades 1

De les novetats de còmics us destaquem Deportado 4443 de Carlos Hernández i Ioannes Ensis . Més de cinc mil cinc-cents espanyols sol van poder abandonar els camps de la mort d’Hitler a través de les xemeneies dels sinistres crematoris, convertits en fum i cendres. Amb voluntat de recuperar la memòria històrica, entre gener i maig de 2015, Antonio Hernández Marín es va convertir en @deportat4443.

Pel que fa a la música us proposem escoltar el disc Tornar a ser u de la banda La iaia. El trio osonenc trenca el silenci després de tres anys per treure un tercer disc agafant les regnes del seu destí, amb una proposta gravada al seu estudi i autoeditada per ells mateixos. Un disc més introspectiu i intimista travessat pel concepte de reconstrucció personal i de retrobar-se a un mateix.

Portades 2

Per últim, a la secció de cinema us presentem la pel·lícula Paterson del director nord-americà Jim Jarmusch. En Paterson és un conductor d’autobús a la ciutat de Paterson, Nova Jersey -tots dos comparteixen nom. Cada dia en Paterson segueix una simple rutina: fa la seva ruta diària, observant la ciutat a través del seu parabrisa i sentint fragments de converses fugaces al seu voltant i escriu poemes en un quadern.

Aquí us podeu descarregar el full amb les novetats: Selecció de novetats – Gener

No hi ha comentaris

Alejandro Palomas, guanyador del Premi Nadal

15152789574298

L’escriptor Alejandro Palomas ha guanyat la 74a edició del Premi Nadal amb la novel·la Un amor, on Palomas rescata els personatges de dues de les seves novel·les anteriors, Una mare (Columna, 2015) i Un gos (Columna, 2016).

La novel·la guanyadora del Nadal, orbita al voltant d’una celebració: el casament de la filla mitjana, l’Emma.

Al llibre, una funesta coincidència el dia abans del casament caurà com una bomba en el nucli domèstic i farà emergir els sentiments més viscerals dels membres de la família. Aquest fet sacsejarà la realitat dels protagonistes, sobretot de l’Amàlia.

Amb més de 70 anys, la matriarca tornarà a demostrar que és capaç de qualsevol cosa per assegurar la felicitat dels seus fills. El relat és un cant a l’amor familiar incondicional a través de l’humor i les sorpreses.

A Una mare, que narra les hores anteriors i posteriors a la nit de Nadal a Barcelona, Amalia tenia 65 anys, estava divorciada i reunia als seus tres fills, germà i cònjuges a sopar amb el desig de “que tot surti bé” però algú obria la caixa dels trons.

Amalia també apareixia a la novel·la Un gos, centrada en l’R, personatge basat en Rulfo, el gos de Palomas, que feia que es desencadenessin tots els llaços que embolicaven a Fer, el narrador, i a les seves germanes Emma i Silvia.

Una mare 9788423350223

Alejandro Palomas (Barcelona, 1967) és Llicenciat en filologia anglesa per la Universitat de Barcelona i màster en Poesia al New College de San Francisco. És traductor literari, professor en tallers d’escriptura creativa, col·laborador en diferents mitjans de comunicació i autor de novel·les amb la temàtica comú dels problemes d’incomunicació i dificultats familiars.

Va debutar el 2002 amb El tiempo del corazón (Siruela). També ha publicat  El alma del mundo, El cel que ens queda i Aunque no haya nadie, entre d’altres. Així mateix, ha traduït autors com John Harding, Jeanette Winterson i Nancy Bilyeau.

Autor d’una quinzena de novel·les, Palomas va situar-se a primera línia literària amb la publicació de la novel·la juvenil Un fill  –desvinculada d’Una mare  i Un gos–, amb la qual va guanyar el premi Joaquim Ruyra el 2014 i el Premio Nacional de literatura infantil i juvenil el 2016.

El Premi Nadal està dotat amb 18.000 euros i la publicació de la novel·la al febrer per part de Destino. El guardó, que es dóna des del 1944, va distingir en la primera edició l’escriptora Carmen Laforet per Nada. Al llarg de la seva història ha reconegut escriptors com Ana María Matute (1959), Juan José Millás (1990) , Rosa Regàs (1994), Lorenzo Silva (2000) i Maruja Torres (2009).

Trobareu les obres d’Alejandro Palomas a les Biblioteques de Vilanova: Alejandro Palomas

No hi ha comentaris

Galaxia Lucas: más allà de la fuerza de Francisco Javier Millán

DBLGALALUC1Aquesta setmana uns presentem com a novetat el llibre Galaxia Lucas: más allá de la fuerza de l’autor aragonès Francisco Javier Millán

A l’estiu de 1977, el món coneixeria la primera pel·lícula de Star Wars i, després d’ella, un cineasta obstinat a treballar al marge de la indústria, que canviaria la manera de veure i gaudir el cinema.

Quaranta anys més tard, aquest llibre es presenta com la retrospectiva més completa sobre Lucasfilm, una productora que ha posat en imatges universos fantàstics com els d’Indiana Jones, Dentro del Laberinto o Willow. Un repàs a totes i cadascuna de les pel·lícules, sèries de televisió i altres productes de la companyia de George Lucas.

Aquells que no associïn el nom de Lucas amb res més enllà de Star Wars tenen una cita obligatòria amb aquest llibre. I els que hagin seguit una mica més la seva trajectòria… també, ja que en aquest volum trobem un magnífic exercici de recerca entorn de la figura de George Lucas en totes les seves facetes: de visionari a creador, productor, director, melòman i així fins a un llarg etcètera.

Industrial Light & Magic, una de les empreses més rellevants i del panorama d’efectes especials, i Lucasfilm Ltd tindran també un paper important en aquesta història.

DBLGALALUC1_1

L’obra combina, en ordre cronològic, aspectes de la biografia personal de Lucas (alguns claus, com el greu accident que va sofrir en 1962 i que va acabar acostant-ho a la filosofia i la història) amb els seus treballs. Al llarg del text també trobarem detalls de la seva relació amb Francis Ford Coppola (de qui va ser becari) i Steven Spielberg i el gratificant que està unió resultaria.

El llibre es divideix en capítols els títols dels quals destaquen una obra en qüestió, per entrar després en detalls al llarg dels diferents subtítols en els quals s’organitzen.

Així trobarem capítols obligats com THX1138 (1971), American Grafiti (1973) o els dedicats a cada episodi de Star Wars (i alguns derivats com “Star Wars edicions especials”) i Indiana Jones, però també uns altres més específics com, per exemple, Powaqqatsi (1988) o Assassinats a la ràdio (1994).

Francisco Javier MillánFrancisco Javier Millán (Saragossa, 1975) va estudiar la diplomatura de Documentació a la Universitat de Saragossa.

L’any 2000 s’estrena al Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges el llargmetratge  Perseus: La semilla humana, una aventura espacial inspirada en les sèries de televisió Star Trek i Babylon 5.

Després de la mateixa s’embarca en la realització d’En silencio, al costat del guionista i dramaturg Miguel Ángel Mañas. L’acció de la pel·lícula transcorre en un convent on succeeixen estranys fenòmens paranormals. La seva estrena seria el 2006 al Festival de Cinema Fantàstic Rojo sangre de Buenos Aires.

Mentre s’especialitza en la producció i realització de grans esdeveniments, funda “Impacto Producciones” en 2007, empresa en la qual produirà un bon nombre de curtmetratges i documentals, alguns d’ells amb gran calat internacional.

Un any després actuarà com a productor local en els esdeveniments externs de la “Tribuna del Agua” de l’Expo 2008 a Saragossa, per després desenvolupar el curtmetratge Amores Ciegos d’Marisé Samitier. Amb aquest treball es converteix en el primer productor aragonès finalista en la carrera per les nominacions als Oscar en 2012.

La seva passió per la comunicació i la divulgació cinematogràfica el porta a Ràdio Ebro, on presenta durant tres anys, un espai dedicat a les estrenes setmanals. El 2012 es converteix en el crític de cinema de capçalera d’Aragó Ràdio, la ràdio autonòmica d’Aragó, coordinant des de llavors la secció cinematogràfica del programa “Escúchate”.

lucas2

És un dels redactors habituals de la revista Versión Original i també col·labora esporàdicament a RNE, RAC1, Punto Radio i EsRadio, i en canals de televisió com 8TV a Catalunya; a més de presentar ponències sobre bandes sonores i sèries de televisió.

El 2015 va publicar el llibre Generació Goonies: Els anys daurats de la productora Amblin, primera obra escrita al món sobre Amblin Entertainment, companyia creada per Steven Spielberg arran de l’èxit de ET el Extraterrestre. El llibre forma part de la col·lecció dedicada al cinema i la nostàlgia de Diàbolo Edicions.

En Francisco estarà a la Biblioteca Armand Cardona el pròxim dimarts 9 de gener a les 18:30h per parlar sobre el llibre i l’univers de Lucasfilms.

Us deixem amb un vídeo de l’autor presentant el llibre i convidant-vos a la presentació!

No hi ha comentaris

‘Els homes m’expliquen coses’ de Rebecca Solnit i altres llibres feministes

ElsHomesMexpliquenCoses.Portada.OK.smallAquesta setmana podeu trobar a la secció de novetats el llibre Els homes m’expliquen coses de l’escriptora, historiadora i activista nord-americana, Rebecca Solnit.

L’any 2003, mentre era en una festa de l’alta societat a Aspen, l’escriptora Rebecca Solnit va viure una situació surrealista. Enmig de la munió d’encorbatats, un senyor molt important va dignar-se a xerrar amb ella, i quan Solnit li va explicar que acabava de publicar un llibre sobre el fotògraf Eadweard Muybridge, l’home la va interrompre, venint-li a dir que segur que el seu llibret estava molt bé però que aquell any havia sortit un títol sobre Muybridge molt més important.

El llibre veritablement important sobre Muybridge l’havia escrit, òbviament, Rebecca Solnit, i d’aquella anècdota -i de moltes altres arrogàncies similars- va néixer l’article Els homes m’expliquen coses, inspirador del neologisme mansplaining, la contracció anglosaxona que ha fet fortuna per descriure el paternalisme i la condescendència amb què molts homes encara tracten les dones, sermonejant-les sobre conceptes que elles dominen molt més..

Els homes m’expliquen coses és una reflexió sobre com s’ha construït al llarg de la història la diferència entre homes i dones, i sobre com les dones encara avui ho tenen més difícil: per ser escoltades, per caminar de nit sense por, per denunciar els assetjaments, per reivindicar els seus drets, per eradicar la cultura de la violació i dels privilegis sexuals. I alhora són textos plens d’intel·ligència i esperança que conviden a tots, homes i dones, a pensar en la vigència del feminisme.

Al segle XXI hem de parlar de literatura feminista?

Doncs sí, ja que el gran objectiu és aconseguir encara que obres fonamentals de la literatura tinguin el lloc que es mereixin, que les dones publiquin i controlin la seva obra en igualtat de condicions que els seus col·legues escriptors i donar a conèixer l’ampli ventall de situacions de discriminació que pateixen les dones i reivindicar igualtat.

La gran majoria de persones que escriuen llibres sobre feminisme són dones i la gran majoria de persones que els llegeixen son dones d’entre 25 i 40 anys, tot i que els homes interessats en la literatura feminista són menys nombrosos, però existeixen, i són capaços d’empatitzar amb relats escrits per dones.

De fet, les autores d’aquest tipus de literatura defensen que els llibres de feminisme no exclouen els homes, ja que és un tema que ens afecta a tots.

Si vols conèixer o aprofundir sobre la literatura feminista, trobaràs a la biblioteca Armand Cardona una exposició de fons disponible per ampliar aquest concepte amb obres de diverses autores.

portada_tothom-hauria-de-ser-feminista_chimamanda-ngozi-adichie_201604141013 portada_la-mujer-que-mira-a-los-hombres-que-miran-a-las-mujeres_siri-hustvedt_201701241720 9788426403520 9788416709052 9788416154869 9788415307594 5080984 91re6WOnfpL portada_estimada-ijeawele-manifest-feminista-en-quinze-consells_chimamanda-ngozi-adichie_201701181343 Cómo se hace una chica_CobA.indd 6d26ff37da321502a6928e6de3a4fcc34f40fc28 11 - Mujer y sociedad 9788496614765 portada_yo-tambien-soy-una-chica-lista_lucia-lijtmaer_201702201317 978841654443
No hi ha comentaris

El que resta del dia

Pel proper gener el Club de Lectura d’Adults està treballant la novel·la Testimoni de Narom, de l’últim Premi Nobel de Literatura Kazuo Ishiguro .

L’obra: El que resta del dia
portadaAquesta novel·la narra un viatge per carretera des de Darlington Hall, la mansió Victoriana en què Stevens exerceix de majordomo des de fa trenta anys, al port de Weymouth, on viu la que havia estat la seva majordona, la senyoreta Kenton, actualment casada i convertida en la senyora Benn. La compra de Darlington Hall per un milionari nord-americà, obliga el majordom a prendre les seves primers vacances i a fer un viatge en què haurà d’enfrontar-se amb realitats que sempre s’ha negat.
Diu Ishiguro que la idea de la novel·la li va sorgir d’una broma de la seva dona, que li proposava fer-se passar pel majordom, quan els periodistes van començar a interessar-se per la seva obra. Diu que la idea del majordom, que no viu la seva vida sinó la del seu patró, ja no el va deixar, fins a desembocar en aquesta obra.
El que queda del dia és una mena de meravellosa contradicció: una novel·la irònica malgrat que el protagonista i narrador és incapaç d’entendre un acudit; un relat profundament commovedor malgrat que Stevens no pot admetre’s ni un sentiment; una història de la II guerra Mundial, en què el seu narrador està entrenat per no adonar-se’n; un romanç entre dues persones que no s’acaben de comunicar i que, malgrat viure junts un grapat d’anys, no s’arriben a tocar ni un dit.
El protagonista i narrador, com a bon majordom anglès de la primera meitat del s. XX, està incapacitat per a la reflexió i per plasmar-lo, Ishiguro sembla escriure amb una camisa de força. El major mèrit de la seva narració i narrativa és que aconsegueix transmetre’ns tot l’univers del majordom sense que aquest mateix se n’assabenti.
Aquesta extraordinària novel·la tan britànica – curiosament escrita per un japonès d’origen i que combina el tema polític, amb el costumista i el romàntic –, un model de contenció, on res no sembla expressar-se obertament, però tot queda perfectament clar, constitueix “Un profund i punyent estudi de la personalitat, les classes i la cultura” va escriure el New York Times.
Una lectura, sens dubte imprescindible, de l’últim i merescut premi Nobel.

L’autor: Kazuo Ishiguro
Aquest autor, japonès de naixement però britànic de formació i professió, neix a Nagasaki l’any 1954, però als sis anys es trasllada amb la família a viure a Londres, Anglaterra.
Rep una formació acadèmica totalment occidental. Cursa estudis superiors de Filologia anglesa i Filosofia a la Universitat de Kent i posteriorment es doctora en escriptura creativa a la d’East Anglia, on rep classes de M. Bradbury que influirà la seva obra posterior.
Es comença a donar a conèixer en cercles literaris anglesos a través d’articles i relats breus que apareixen a diverses revistes literàries.
El 1982, any en què es nacionalitza anglès, apareix la primera narració extensa, Una pàl·lida vista dels turons, que és acollida amb entusiasme i rep el premi Winifred Holtby. La segueixen Un artista en un món flotant (1986) que guanya el premi “Whitbread”, i El que resta del dia (1989), premi Booker Price i posteriorment portada al cinema pel director americà James Ivory, l’any 1993.kazuo-ishiguro
La següent novel·la, Els inconsolables (1995) marca un canvi de rumb a la seva trajectòria literària, es fa més introspectiva i encara aprima més el ja subtil fil argumental. Publica després, Quan érem orfes (2001) on reprèn el tema del record i la nostàlgia i ens trasllada al Shangai d’entreguerres.
Posteriorment, publica Mai m’abandonis (2005), que el consagra com un dels novel·listes actuals més valorats en llengua anglesa, company d’armes en el mític dream team amb Martin Amis, Julian Barnes, Ian Mc Ewan o Graham Swift. L’any 2010 Mark Romanek dirigeix la versió cinematogràfica d’aquesta última novel·la.
El gegant enterrat (2016) i Nocturns (2010), un llibre de relats, completen la seva obra (al menys, la traduïda al castellà i/o català).
El 1995 havia estat nomenat Oficial de l’Ordre de l’Imperi Britànic, i tres anys després, el 1998, Cavaller de les Arts i les Lletres, pei govern francès. Finalment, l’any 2017, ha estat reconeguda, la totalitat I extraordinària qualitat de la seva obra, amb el Premi Nobel de Literatura.
Joyce Carol Oates diu d’aquest autor: Ishiguro es distingeix com un dels més eloqüents poetes de la pèrdua.

No hi ha comentaris

Ciclopedia, guia ilustrada de ciclismo

Qui és el millor escalador de tots els temps?
Qui era l’esprinter llançava els millors atacs finals?
Quants ciclistes es necessiten per alimentar una assecadora?
Qui va lluir el bigoti més elegant del gran grup?

dibuix

portadaAvui us presentem una novetat al Racó Ciclista de la Biblioteca, el llibre Ciclopedia, guia ilustrada de ciclismo, un llibre visual i informatiu ple de dades, anècdotes i curiositats que tot amant del ciclisme hauria de conèixer.

El campió més alt o més baix, el corredor del Tour de França més jove o més veterà i el més ric del pilot, ciclopèdia els té a tots. A més, ens acosta les històries més curioses del ciclisme, com les de les rivalitats més llegendàries, els eterns segons, les estrelles més polèmiques i els escàndols en els quals s’han vist embolicades. Sense oblidar-nos de les baralles i contratemps en meitat d’una carrera. En aquestes pàgines també trobareu el costat més excèntric de l’esport, des de vestits ostentosos a supersticions curioses fins als bigotis més curosos.

Una col·lecció magnífica d’infografies d’allò més entretingudes que recullen tot el que necessites saber sobre el ciclisme professional, des descripcions detallades dels majors mites d’aquest esport fins estadístiques de les grans voltes i compendis de les plusmarques robert dineenque han passat a la història.

Amb gràfiques que van des de finals del segle XIX fins als nostres dies, ciclopèdia és el llibre perfecte per als amants d’aquest esport, tant el que el practica sobre l’asfalt com el que en gaudeix des de la butaca.

 

L’autor de llibre, Robert Dineen és escriptor i periodista esportiu al Daily Telegraph, després de passar per les redaccions de The Times i el Sunday Times. Ha estat seleccionat dues vegades com a finalista del Premi al Llibre Esportiu de l’Any William Hill i dels premis Vogue Writer of the Year i Irish Post Young Sports Writer of the Year.

 

No hi ha comentaris

‘El crimen del conde Neville’ d’Amelie Nothomb

Carpeta PN954_El crimen del conde Neville_CORR.inddAquesta setmana podreu trobar entre les novetats literàries la darrera novel·la de l’escriptora belga Amelie Notohomb, ‘El crimen del conde Neville’ publicada per Anagrama Editorial i traduïda per Sergi Pàmies.

El comte Neville va a casa d’una vident per recollir la seva filla petita. La vident se l’ha trobada en un bosc, en posició fetal i tremolant de fred. Sembla que l’adolescent, que du el singular nom de Sérieuse, s’havia fugat del castell familiar. Però, abans de portar l’aristocràtic progenitor davant de la noia, la vident li agafa la mà i li anuncia: «Aviat farà una gran celebració a casa seva. Durant la recepció, matarà un dels convidats.»

En efecte, els Neville, excèntrica família d’antiga soca, celebraran aviat la seva garden party anual, a la qual conviden la flor i nata de la societat. La festa és una tradició irrenunciable, malgrat que els Neville estan arruïnats i el comte fins i tot es planteja vendre el castell i el bosc que el rodeja. Amb tota probabilitat, aquesta serà la darrera. Acabarà, tal com prediu la vident, amb un assassinat?

Amélie Nothomb, en plena forma, ironitza sobre aquest món anacrònic de la noblesa belga que coneix de primera mà. I ho fa amb un homenatge a l’Oscar Wilde d’El crim de Lord Arthur Savile.

El resultat és una juganera i perversa faula moderna amb un vernís tragicòmic, en què, sota una capa d’espurnejant lleugeresa, treu el cap una suggestiva indagació sobre el món de les aparences, les relacions familiars, els secrets del passat, el dolor de la infantesa, les incerteses de l’adolescència i el destí, que pot acabar donant tombs ben sinuosos…

Amélie_Nothomb_02828_G.GaritanLa seva biografia assegura que Amélie Nothomb va néixer a Kobe, una ciutat portuària al sud de Japó, allà per 1967. Els annals de la noblesa belga, no obstant això, donen una altra versió: ho hauria fet un any abans a Etterbeek, privilegiat barri de Brussel·les, amb el nom de Fabienne-Claire.

L’escriptora no aclarirà que versió és la correcta, tal vegada perquè és la suma d’ambdues la que dóna fe del seu desarrelament existencial.

L’ofici del seu pare, diplomàtic, que descendeix d’una família aristòcrata que va exercir un paper fonamental en la independència de Bèlgica, va fer que creixés a Estats Units, Xina, Birmània o Bangladés.

En tornar a Europa als 17 anys, després de superar una anorèxia que gairebé va posar fi a la seva vida, Nothomb es va posar a escriure per intentar entendre de què va tot això. No ha parat. “Solament vaig deixar d’escriure un diumenge al matí. Va ser el pitjor dia de la meva vida”.

Al racó literari de la biblioteca trobareu una exposició amb una selecció de les seves novel·les: Amelie Nothomb

Us deixem amb l’entrevista que el programa Pàgina 2 de RTVE va fer a l’escriptora l’abril de 2016.

No hi ha comentaris

Caganers a dojo! Nadal a la biblioteca

1

4Des d’ahir, 13 de desembre, dia de Santa Llúcia, i fins el dia 13 de gener podeu visitar a la biblioteca l’exposició Caganers a dojo! La tradicional figura del Caganer del Pessebre ha esdevingut un element de col·leccionisme. En aquesta mostra s’hi podrà veure des de les figuretes tradicionals fins a interpretacions actuals com també representacions del personatge en altres suports, procedents d’una col·lecció particular.

El caganer és una figura dels pessebres de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, sovint amagada en un racó, darrere d’un arbust, on fa les seves necessitats a l’aire lliure. Vestit, generalment, amb camisa blanca,6 pantalons foscos, faixa i barretina vermelles, sovint fumant amb pipa. L’home que caga, l’home que fa les seves necessitats o En Bernat qui caga (com se’l coneix a Menorca) són altres noms que se li han atribuït.

Actualment representa individus molt variats com ara polítics, guàrdies civils, Reis mags, Pares Noel, monges, pastors, jugadors del Barça o l’Espanyol, bruixes, negres, legionaris romans o bombers sense deixar d’estar en la seva posició característica. El pagès no ha deixat però de ser la forma més popular.

L’origen sembla que se situa en el pas del segle XVII al XVIII, en ple Barroc, un moviment cultural i artístic que es caracteritzava per un realisme exagerat. Llavors no era només en el pessebre sinó que s’ha trobat en rajoles que el representen explicant històries. Els caganers apareixen als pessebres catalans a finals del segle XVII, encara que no es van fer populars del tot fins al XIX.

Tradicionalment al petit de la família o al nounat li deien familiarment el caganer, perquè això és bàsicament el que fan els nadons “mam, pis i non”. És de suposar que, als volts de Nadal, a les cases es muntava el pessebre i els visitants de la casa afirmaven amb sorna a l’arribar: 5“Ja heu posat el caganer?”, referint-se al pessebre amb el nounat, el Nen Jesús, i que a partir d’aquí a algun fabricant de figuretes de pessebre amb enginy se li acudiria fabricar el primer caganer real per a fer mofa d’algun personatge del poble i així es popularitzaria.

Encara que no es conegui amb exactitud quina és la raó de col·locar una figura cagant, es creu que el caganer, amb les seves femtes fertilitza la terra, pel que se’l considera un símbol de prosperitat i bona sort per a l’any vinent. La tradició del caganer està ben acceptada per l’Església. La gent deia que amb les seves femtes adobava la terra i així la fertilitzava per a l’any vinent. Amb ell hi havia la salut i la tranquil·litat de cos i ànima que cal per muntar el pessebre, amb el goig i l’alegria que comporta el Nadal a la llar. Col·locar aquesta figura al pessebre porta bona sort i alegria; si no es col·loca, comporta desventures.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu tots aquests contes infantils amb la figura del caganer com a protagonista.

Curiosament, el caganer no és l’únic personatge nadalenc típic dels Països Catalans que defeca. Existeix una altra antiga tradició, al Principat: el Tió, un tronc d’arbre que els nens escullen i que és portat al menjador de la casa. És cobert amb una manta2 perquè no passi fred i és alimentat fins al dia de Nadal, on els nens i nenes de la casa, tot cantant-li cançons típiques, li donen cops amb un bastó perquè “cagui” neules, torrons, dolços i llaminadures. A la Xarxa de Biblioteques també podreu trobar tots aquest contes protagonitzats pel Tió de Nadal.

Pensant en els més petits, les biblioteques han programat aquests dos actes específics de Nadal:
- Dissabte 23 de desembre a les 10.30h, a la biblioteca Armand Cardona Torrandell. HORA DEL CONTE NADAL: Bon Nadal! Petit conte i taller de Nadal. A càrrec de la seva autora Glòria Fort i l’editora Cesca Mestres. Les festes de Nadal explicades per als més petits. Descobrim els elements més representatius i tradicionals en odre cronològic: calendari d’advent, fem el Pessebre, decorem l’arbre de Nadal…. Col·lecció Mini. Adreçat a infants de 0 a 4 any. Col·labora: El Cep i la Nansa edicions.

- Dijous 4 de gener a les 11.30h i a les 12.15h a la biblioteca Joan Oliva i Milà. HORA DEL CONTE DE NADAL: Eliseu, carter reial. A càrrec de Carme Jariod, actriu. Aquestes Festes l’Eliseu, carter reial, té instal·lada la vela per rebre a tots els nens i nenes que el volen veure i li porten la carta pels Reis d’Orient. Voleu conèixer la història d’aquest personatge i com va arribar a la ciutat? Veniu a la Biblioteca! Activitat adreçada a infants a partir de 3 anys.

3A la Xarxa de Biblioteques Municipals trobareu prop de 450 documents catalogats que parlen del Nadal, des de contes infantils fins a llibres de cuina…

Us poden interessar la Guia lectura Nadal 2017 que ha elaborat el Grup de Treball de Literatura Infantil del Centre de Recursos Pedagògics del Garraf, amb les recomanacions bibliogràfiques per a Educació Infantil i Primària, i la Guia lectura Nadal 2017 de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat, també per a infants.

 

Bon Nadal!

 

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »