Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per la categoria: Llibresfera

Història mundial de Catalunya

portadaAvui us presentem Història mundial de Catalunya. Es tracta d’un llibre de 124 capítols que s’aproxima als principals fets històrics del país ordenats cronològicament des de diverses vessants. El primer capítol data del 450.000 aC, amb la troballa de les primer homínid català a una cova de l’Aragó, i culmina el 27 d’octubre, amb la que titlla de “singular” declaració d’independència. Enmig, s’hi recullen efemèrides tan diverses com l’últim concert de Raimon, el 0-5 del Barça al Bernabeu l’any 1974 o moments de la Guerra Civil, passant pel Bulli i personalitats com Gaudí, Tarradellas i Cerdà.

Sota la direcció del catedràtic d’Història Borja de Riquer, és un llibre d’història rigorós i alhora divulgatiu, ordenat per dates clau, en el qual un centenar d’historiadors i experts en cada època i matèria ens ofereixen un retrat de com Catalunya s’explica amb el món i, també, del que Catalunya ha aportat a Europa i al món des de la Prehistòria fins als temps contemporanis.

Una història mundial de Catalunya amb una concepció global, oberta, plural i universal que, inspirada en la historiografia francesa més moderna, transcendeix els llocs de la memòria habituals.

Polifònica, accessible i amb exigència crítica, aquesta Història mundial situa Catalunya dins d’un context global i universal i es qüestiona i ajuda a entendre el passat, el present i el futur del nostre país en relació amb el món.

Història mundial de Catalunya s’allunya de riquer_borjal’essencialisme i aspira a fer arribar el gran relat històric a una audiència àmplia, fent-l’hi pròxim a través del propi passat i de la geografia coneguda. En aquest sentit, sí que hi ha una picada d’ullet a un cert orgull català. Una autosatisfacció allunyada de l’arrogància de pensar que els catalans ho tindrem tot pagat…

A costat de fets històrics rellevants, hi ha curiositats com la mort d’Enric Granados, considerat líder del modernisme musical (1916); la història de la novel·lista “emmascarada” Víctor Català (1905); l’aportació a les arts escèniques de La Fura dels Baus (1992); un capítol dedicat al pensador Ramon Llull (1274); el concert de Beatles a Barcelona (1965); la pràctica de divorcis informals (1775); la història del Floquet de Neu (1966); i el 0-5 del Barça al Bernabeu i l’inici de l’era Cruyff (1974).

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu més llibres de Borja de Riquer, i també tots aquests que parlen de la història de Catalunya.

No hi ha comentaris

Justine, de Lawrence Durrell

El Club de Lectura d’Adults de la Biblioteca pel mes de gener està preparant la lectura de la novel·la Justine, de Lawrence Durrell, i es reunirà la tarda de l’últim dissabte del mes.

L’obra: Justine
portadaHi ha qui considera Justine, una de les més brillants novel·les eròtiques del s.XX, en la qual s’endevina la influència d’Henry Miller i Anaïs Nin, parella que Durrell va conèixer als 25 anys a París, i que van ser influència i amics durant gran part de la seva formació com a escriptor.
Però aquesta novel·la és molt més que això.
La novel·la comença en una solitària illa grega. El narrador, escriptor, de qui no es desvetlla el nom i la nacionalitat, viu retirat amb l’única companyia d’una filla de dos anys. Des del seu retir inicia el record dels anys viscuts a Alexandria juntament amb Justine, Nessim, Melissa, Pombal, Pursewaden, etc., tancats en el seu peculiar cercle i en aquesta ciutat mediterrània.
Justine és, sobretot, un retrat afectiu de la ciutat d’Alexandria, amb els seus costums, personatges i colors.
Encara que en el moment de la seva aparició, les relacions afectives, amoroses i sexuals entre els personatges van impactar per damunt de tot, aviat s’hi va afegir l’elogi a la qualitat literària i a la saviesa amb què l’autor transmet l’encantament que va exercir sobre ell una ciutat plena de misteri i de secret.
El final, en certa manera obert, cobra tot el seu sentit amb la lectura dels llibres que completen el quartet.

L’autor: Lawrence Durrell
Va néixer a Jalandhar, Índia, l’any 1912, fill de colons britànics. Als 11 anys el van enviar a una escola a Anglaterra, que va abandonar de seguida que va poder. Va fracassar en els seus exàmens d’ingrés a la Universitat, però va començar a escriure poesia als 15 anys. lawrence-durrell
Durrell es va casar quatre vegades, la primera de les quals el 1935, any en què es va traslladar, juntament amb la seva germana i els seus germans (un dels quals és el conegut naturalista i escriptor humorístic Gerald Durrell, autor de La meva família i altres animals, Ocells, bèsties i parents i El naturalista amateur), a l’illa grega de Corfú. També l’any en què publicà la seva primera novel·la Pied Piper of Lovers.
La seva vida va transcórrer gairebé en la seva totalitat en la regió mediterrània: Corfú, Rodes, Xipre, Egipte i el sud de França.
La primera novel·la realment cabdal de L. Durrell va ser Cefalú (1948), que conté les principals preocupacions intel·lectuals de l’autor, sobre les quals tornaria més tard.
La seva obra més monumental, El quartet d’Alexandria (Justine (1957), Balthazar (1958), Mountolive (1958) i Clea (1960)) el va situar entre els renovadors de la novel·la moderna per les tècniques que emprà i per l’alt nivell de la prosa, entre refinada i realista, i un especial instint per crear atmosferes tràgiques i modernes. Cada una de les novel·les d’aquesta tetralogia repercuteix en l’altra, creant un joc de miralls, com si cadascuna servís d’explicació o punt de recolzament a alguna de les altres, a base d’utilitzar punts de vista narratius diferents.
Posteriorment, el 1974, començà a escriure El quintet d’Avignon, integrat per Monsenyor (1974), Livia (1978), Constance (1982), Sebastian (1983) i Quinx (1984).
L’obra i vida de L. Durrell es van relacionar estretament amb les del narrador Henry Miller que es van influir mútuament.
Durrell va conrear fonamentalment la narrativa – novel·les i relats –, però també el llibre de viatges (Reflexions sobre una Venus marina (1955), Llimones amargues (1957) i el pòstum Visió de Provença (1985), la poesia, el teatre, i la literatura epistolar i l’assaig.
L’estil de L. Durrell es caracteritza per la seva riquesa i sensualitat, units a una gran capacitat evocadora i un gran talent per descriure l’essència de llocs molt diversos. La totalitat de la seva obra quedarà com l’exponent com una de les més acabades expressions d’una narrativa altament lírica.

No hi ha comentaris

Descodificacions. Obra nuclear

portadaComencem l’any 2019 amb un llibre de poesia, Descodificacions. Obra nuclear, una tria dels millors llibres de Màrius Sampere feta pel mateix autor mesos abans de morir, el 26 de maig de 2018.

El poeta més audaç, singular i amb més projecció entre les noves generacions, Màrius Sampere, hauria fet 90 anys el desembre de 2018. Amb la finalitat de contribuir a l’homenatge del poeta més inclassificable del país, el llibre ofereix als lectors una selecció representativa a cura del mateix Sampere, que la va batejar com a “obra nuclear completa”. L’edició compta amb un pròleg de Carles Duarte, curador del llibre juntament amb Mireia Vidal-Conte.

Màrius Sampere i Passarell (Barcelona, 1928-2018) va començar a publicar poesia amb L’home i el límit, que va guanyar el premi Carles Riba l’any 1963. Durant les dècades dels setanta i els vuitanta va guanyar diversos guardons, però és sobretot a partir dels anys noranta que ha rebut el reconeixement del públic i de les institucions a la seva trajectòria, amb premis com el de la Institució de les Lletres Catalanes pel poemari Demiúrgia (1996), el Màrius SampereSerra d’Or de la crítica per Subllum (2000), el premi de literatura catalana Ciutat de Barcelona per Les imminències (2002), o el Laureà Mela per Jerarquies (2003). Edicions Proa ha publicat una antologia de la seva obra titulada Si no fos en secret (1999), a cura de D. Sam Abrams i Jaume Subirana. Entre els seus títols més recents hi ha Ens trobarem a fora (2006), Altres presències (2008) i La ciutat submergida: Obra poètica inèdita (1970- 2008) i L’estació dels espiadimonis (2010). Li ha estat atorgada la Creu de Sant Jordi.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu totes aquestes obres de Màrius Sampere, i aquí podeu accedir a l’índex de totes les obres de poesia que hi trobareu, classificades per temes.

 

amb el suport de la generalitat

No hi ha comentaris

Història de la violència

portadaAvui us presentem com a novetat Història de la violència, una impressionant novel·la autobiogràfica d’una violació i les seves conseqüències emocionals, escrita per Édouard Louis, un dels escriptors amb més projecció de França.

Dos anys després de publicar Para acabar con Eddy Bellegueule, Louis torna amb una història colpidora. La matinada d’un vint de desembre, quan tornava a casa després de sopar amb els seus amics més íntims, Édouard es va trobar casualment amb un desconegut i el va convidar al seu apartament. Unes hores més tard, en un acte d’una brutalitat inusitada, l’home el va violar i el va intentar estrangular.

Basant-se en aquesta experiència traumàtica, l’autor ha realitzat un audaç exercici de catarsi literària no només per analitzar i comprendre els impulsos més vils i ultratjants dels quals és capaç l’ésser humà, sinó també per explorar les múltiples facetes de la violència. En una ostentació de sinceritat extrema, Édouard Louis franqueja la barrera del pudor i aconsegueix una cosa que està a l’abast de molt pocs creadors: fer-nos sentir i pensar alhora. Sense cap tipus de restricció, el seu testimoni és profundament emotiu i intel·ligent, de manera que mereix figurar entre les obres més representatives del nostre temps.edouard-louis

La publicació de Per acabar amb Eddy Bellegueule va projectar a Édouard Louis com un dels escriptors joves més destacats en el panorama de les lletres franceses. La novel·la, de tints marcadament autobiogràfics, es va convertir d’un dia per l’altre en un autèntic fenomen de vendes i crítica, que es va estendre a països tan dispars com Albània, Dinamarca o els Estats Units.

Édouard Louis, nascut com a Eddy Bellegueule, (Hallencourt, Somme, 1992) va estudiar Història a la Universitat de Picardia i Sociologia a l’Escola Normal Superior de París. Va irrompre en el panorama literari francès amb Para acabar con Eddy Bellegueule (2014), un acostament a la França de Marine Le Pen molt abans que aquesta triomfés a les eleccions regionals. Història de la violència, escrit amb anterioritat a l’onada d’atemptats que va patir França el 2016, ens ajuda a entendre la fractura que viu aquest país pel que fa a l’emigració, el racisme, l’homofòbia i la pobresa. Els drets de traducció s’han venut a vint idiomes i en breu es començarà a rodar una pel·lícula.
amb el suport de la generalitat

No hi ha comentaris

Els guapos són els raros

‘Sense les persones valentes que un dia decideixen explicar la seva vida a una periodista, el periodisme no canviaria vides.’

portadaAvui us presentem un llibre, Els guapos són els raros, que aplega reflexions i testimonis de persones excepcionalment normals que ens parlen d’altres maneres d’estimar, de què vol dir perdre-ho tot, de veure morir els pares, de rebre i oferir un trasplantament, de saber-se alcohòlic, de triar la prostitució de manera voluntària o de decidir no voler tenir fills.

La periodista Agnès Marquès aconsegueix que ens tornem a mirar a nosaltres mateixos, que entenguem que la vida és canvi i que qualsevol cosa que decidim o ens toqui viure és meravellosament normal.

El llibre és una obra treballada amb cura i gust pel detall, ideal per seguir reflexionant sobre les històries que van nodrir el programa La gent normal, ideat i conduït per Agnès Marqués.

 

La gent normal” és un programa al voltant d’allò que fa de les nostres vides un relat imperfecte, però normal. Experiències amb una alta prevalença a la societat narrades en primera persona del singular, sovint per personatges de l’escena pública. Així, veurem l’actriu Núria Espert explicar la depressió severa que va tenir en un dels moments àlgids de la seva carrera o l’excampió de motociclisme Joan Garriga parlant sobre la seva addició a les drogues. Sentirem el crític de cinema Àlex Gorina explicar com va afrontar el canvi de la seva orientació sexual després d’haver format una família en una relació heterosexual, parlarem del suïcidi amb l’exfutbolista Gerard López, que fa vuit anys va viure el del seu germà Sergi, o de l’adopció amb l’actriu Laura Conejero, entre altres.
Els testimonis són presentats a través de reportatges, entrevistes i un espai de conversa.

programa

 

il.lustracióAl final de cada capítol, el programa incorpora un punt de vista més, el d’un il·lustrador que hi aporta la seva mirada personal a través d’un dibuix. Al llibre pareixen les il·lustracions de: Joan Alturo, Júlia Bertran, Ignasi Blanch, Paula Bonet, Iván Bravo, Gemma Capdevila, Mercè V. Chimeno, Maria Corte, Àfrica Fanlo, Ari Fleck, Miquel Fuster, Marta R. Gustems, Edmon de Haro, Lyona, Oriol Malet, Elisa Munsó, Marc Pallarès, Sergi Pérez, Carme Solé Vendrell, Luis Tinoco, Quim Torres, Marc Vicens, Alba Vilardebò i Glòria Vives.

 

agnes marquesAgnès Marquès (Palma,1979), va estudiar periodisme a la Universitat Ramon LLull. Ha treballat tant en ràdio (COM Ràdio, Ràdio 4, Onda Rambla…) com en televisió (Telecinco, Televisió de Catalunya). A TV3 ha treballat a diversos programes, tant de redactora com de presentadora: TN cap de setmana, la Marató, seguiment d’eleccions. Al canal 33, el 2016 va estrenar el programa La gent normal , per lluitar contra els tabús que imposa la societat. Paral·lelament fa classes de periodisme a la Facultat de Comunicació-Blanquerna(URL). Des del setembre del 2017 és la nova directora del programa No ho sé,a RAC1.

 

 

 

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu més llibres que parlen de les relacions humanes.

No hi ha comentaris

CATCON 2018, II Convenció Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia

catconEls dies 24 i 25 de novembre la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia (SCCFF) va organitzar la CATCON 2018, II Convenció Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia a l’Auditori Eduard Toldrà de Vilanova i la Geltrú.

La CATCON és la convenció de literatura fantàstica i de ciència-ficció que se celebra als territoris de parla catalana. Té per objectiu esdevenir un punt de trobada entre els autors i traductors que conreen aquest gènere, els bloguers, els afeccionats i les editorials.

Els actes que s’han celebrat a la Catcon podem dividir-los en dues parts: d’una banda la programació que es va realitzar durant el cap de setmana a l’Auditori i per l’altre els actes paral·lels que s’han desenvolupant a Vilanova durant les setmanes anteriors.

La Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú ha participat amb diversos actes, l’exposició Pedrolo. Més enllà dels límits, del 5 al 25 de novembre; Jugar i jugar sense parar, amb jocs de taula d’última generació; una trobada amb l’escriptor Antoni Munné-Jordà; la projecció de la pel·lícula Segon orígen amb cinefòrum a segon origencàrrec de l’actor Sergí López; una trobada amb l’escriptora especialitzada en ciència-ficció Èlia Barceló; i l’Hora del Conte Max i els superherois a càrrec de l’actriu Montse Panero…

Podem dir que s’han cobert gairebé totes les diferents variants en les que podria aparèixer la ciència ficció.

En relació amb el programa hem de ressaltar els convidats d’honor de este 2018, els escriptors Joan-Lluís Lluís i Èlia Barceló.

MaxI de les diferents activitats de la Catcon ha destacat l’homenatge a Rosa Fabregat, gran dama de este gènere a Catalunya, una de les participants en la taula rodona sobre el punt de vista femení a la ciència ficció i la fantasia, a la que també va hi han pres part noms de primeríssima actualitat, i que ha estat conduit per la periodista Karen Madrid.

Un programa on ens han parlat de traduccions, de música, d’autoedició, de mitologia i il·lustració, de Mary Shelley, a més de la presentació de nombrosos llibres.

 

No hi ha comentaris

La societat literària i el pastís de pela de patata de Guernsey

El Club de Lectura d’Adults de la Biblioteca, que es reuneix la tarda de l’últim dissabte de cada mes, i pel mes de desembre està preparant la lectura de la novel·la La societat literària i el pastís de pela de patata de Guernsey, Mary Ann Shaffer i Annie Barrows.

L’obra: La societat literària i el pastís de pelal de patata de Guernsey
portadaPer als qui ens agraden els llibres sobre llibres, aquest és una petita delícia.
És l’hivern de 1946 i Londres intenta aixecar el cap amb els seus carrers enrunats a causa dels bombardejos dels nazis durant la recent guerra. Una jove escriptora, Juliet Aston, que l’ha patida i alhora ha trobat en les seves col·laboracions periodístiques, un modus vivendi, busca desesperadament un tema per a la seva pròxima novel·la mentre comença una relació sentimental envoltada d’incerteses. Un dia rep una carta d’un granger duna illa del Canal, a les mans del qual ha arribat un volum de l’autor Charles Lamb que havia estat d’ella. Això la posa en contacte i li fa descobrir tota una galeria de personatges illencs, una colla de curiosos i entranyables persones, que van trobar en un peculiar Club de Lectura i en l’amor compartit pels llibres, una manera de sobreviure a l’ocupació nazi i als horrors de la guerra.
Escrita en forma epistolar i amb un hàbil entreteixit d’anècdotes i personatges, aquesta novel·la, sense moltes pretensions, però amb un cert magnetisme i molta amenitat, resulta un cant a la literatura i a la vida.
Amb grans dosis de sentit de l’humor i una tendresa i empatia envers els diversos personatges sempre present, el relat absorbeix, i sovint emociona o fa riure.
El tractament dels personatges, malgrat resultar una mica estereotípic i a voltes un pèl ensucrat, resulta efectiu. L’autora aconsegueix una certa versemblança (potser el que més grinyola és la solvència en l’escriptura demostrada en la correspondència d’una colla de personatges rurals i amb poca formació) i les anècdotes, sovint colpidores, del dia a dia de la població civil durant el conflicte bèl·lic, són originals i ofereixen una visió no gaire habitual del que podia ser la vida quotidiana sota la bota de l’invasor.
Un altre punt d’interès és la reivindicació de la lectura a través de les filies i fòbies dels integrants de la Societat literària i del paper salvífic dels llibres en uns anys de penúries i por.
La societat literària i el pastís de pela de patata de Guernsey és una novel·la romàntica, lleugera i molt amable, que, sens dubte, proporciona unes estones molt agradables de lectura.
Actualment es projecta una pel·lícula, dirigida per Mike Newell, del mateix títol, basada en la novel·la. Encara que és una adaptació bastant lliure, és una pel·lícula interessant i amb uns paisatges de l’illa de Guernsey, de somni.

Les autores: Mary Ann Shaffer i Annie Barrows
Mary Ann ShafferLa veritable autora de la novel·la, que constitueix la seva única obra, és Mary Ann Shaffer. Annie Barrows, la seva neboda, només li va ajudar a acabar-la quan l’autora va caure molt malalta. De fet Mary Ann va morir als 73 anys, el febrer de 2008, cinc mesos abans que la prestigiosa editorial Random House la hi publiqués, el juliol de 2008.
Mary Ann Shaffer va néixer a Martinsburg (Virgínia, Estats Units) l’any 1934 i podem dir que tota la seva vida gira al voltant dels llibres i de la literatura, encara que no es va decidir a escriure fins a la jubilació.
Va treballar com a editora a Harper & Roww, va fer de llibretera i va exercir de bibliotecària a diversos centres com San Anselmo, Larkspur o San Rafael.
L’any 1976 va viatjar a Londres i va visitar les illes del Canal, quedant fascinada per l’illa de Guernsey, fascinació que es va veure reforçada amb la lectura del llibre Jersey Under the Jackboot, de Reginald Maughan, publicada el 1980, que parlava de la invasió alemanya a les illes del Canal, durant la segona Guerra Mundial.
Uns anys després, i animada pels seus companys d’un Club de Lectura, va decidir començar aquesta novel·la, el final de la qual va requerir una mica d’ajuda d’una neboda a causa de la seva salut tan deteriorada.

Annie_BarrowsLa neboda, Annie Barrows, que va néixer a San Diego, el 1962, també és escriptora i editora. Durant la infantesa va viure a San Anselmo (Califòrnia) i va passar molt de temps a la biblioteca on la seva tia exercia de bibliotecària. Durant els seus anys d’escola secundària fins i tot va aconseguir-hi una feina de mitja jornada.
Posteriorment va assistir a la Universitat de Berkeley, on començà a estudiar Literatura anglesa però es va graduar en Història Medieval.
Va escriure algun llibre de no ficció per a adults però és coneguda , sobretot, per la sèrie de llibres infantils Ivy and Bearn, i per la seva intervenció en el tram final de la malaltia de la seva tia i en la culminació de La sociedad literaria y el pastel de piel de patata de Guernsey.

 

 

No hi ha comentaris

La estela de Miguel en 101 imágenes

Miguel s’ha convertit en el rei del Tour, l’únic ciclista a guanyar-ho cinc vegades seguides. El mite Induráin s’engrandeix pel seu estil basat en el” viure i deixar viure “que li permet tenir admiradors fins i tot dins del gran grup“. Carlos Tiguero.

Aquest dissabte dia 15 a les 18 hores tindrà lloc a la Biblioteca Armand Cardona Torrandell la presentació del llibre La estela de Miguel en 101 imágenes a càrrec del seu autor, Carlos Tigero, amb la col·laboració de l’editorial que l’ha publicat, Cultura Ciclista.

Aquest és un llibre de repàs, d’anàlisi i d’homenatge a la carrera esportiva del millor esportista espanyol de tots els temps, Miguel Induráin Larraya. Una obra de luxe, amb 135 fotografies dels millors professionals i text del màxim expert en la trajectòria esportiva d’Induráin.

portadaDurant més d’un lustre Miguel Induráin va emocionar a milions de persones amb les seves gestes aconseguint un palmarès excepcional que el va convertir en un dels millors ciclistes i esportistes de la història. Però la seva singularitat i la seva empremta, tan present encara avui, encara que hagin passat més de dues dècades des de la seva retirada, es deuen a la humanitat i al senyoriu que va desprendre durant tota la seva trajectòria esportiva, sens dubte sense precedents en l’esport professional de qualsevol disciplina. Va marcar un abans i un després en l’esport espanyol introduint-lo en la modernitat i va fer impacte en una societat que va trobar en ell un mirall on mirar-se amb orgull i sense complexos. Al llibre s’aprofundeix en els moments més transcendentals de la seva carrera a través de les seves vivències, de les seves històries i de la seva quotidianitat comptades per les persones que van estar més a prop seu en el seu creixement i maduració com a ciclista en els anys 80, i en la seva condició d’estrella de l’esport mundial en els 90.

Cultura Ciclista és una microeditorial especialitzada en ciclisme de carretera. Publica llibres en suport paper, sobretot traduccions de clàssics en francès, anglès i italià. Cultura Ciclista pretén omplir un buit en el mercat editorial en espanyol, i al mercat de productes relacionats amb el ciclisme. El seu objectiu és fomentar la cultura ciclista al món hispanoparlant a través de les belles lletres.

Al Recó Ciclista de la biblioteca també trobareu els llibres Miguel Indurain: el señor del Tour, de José Garai i Induráin: una pasión templada, de Javier García Sánchez.

No hi ha comentaris

Breve historia del Japón feudal

portadaAvui us presentem com a novetat un assaig sobre la apassionant història dels senyors de la guerra del Japó: Breve historia del Japón feudal, de Rubén Almarza. Shogunats, samurais i ronin, des del període Heian, les guerres amb Mongòlia, Corea i la Xina fins al comerç amb Europa, la Revolució Meiji i la fi de la societat feudal. Una crònica real de mil anys convulsos plens de guerres civils, rebel·lions i lluites intestines.

L’època feudal d’aquest país és coneguda per l’halo de misteri que envolta als seus famosos ninjas i samurais tan admirats pel seu profund sentit de l’honor. Al llibre es desmitifica a una societat que, com totes, va seguir els seus processos evolutius per arribar a ser el que és el Japó d’avui dia. Abastant des del començament del període Heian fins al final de shogunato Tokugawa, caminarem al costat dels personatges més emblemàtics del període feudal japonès per entendre la mentalitat, la cultura i la manera de fer política japonesa. És un viatge ple de traïcions, lluites pel poder i estratègia per comprendre una societat completament diferent a la nostra.

Breve historia del Japón feudal és un assaig rigorós que abasta l’ampli període feudal del país. Mil anys d’història d’un imperi en constant canvi. Al llibre es descobreixen alguns dels personatges més emblemàtics del període, com Murasaki Shikubu (una dona poeta), l’emperador GO-Daigo i el samurai Kusuwoki així com la mentalitat, la cultura i la gestió política japonesa. A més el lector descobrirà les greus i constants guerres civils, les invasions de l’exterior, les rebel·lions internes i l’auge dels samurais.

foto

Rubén Almarza González és graduat en Història per la UCM i màster en Arxius, Gestió de Documents i Continuïtat Digital per la UC3M. treballa com a redactor per a la revista ArtyHum, ha publicat en diferents revistes universitàries espanyoles i argentines. Col·labora habitualment amb l’editorial Playa de Akaba per a la qual va coeditar l’antologia de relats Cosas que nos importan. És webmaster del blog Contra la inèrcia.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu més llibres sobre la història del Japó, i tots aquests títols de la col·lecció d’assajos Breve historia, de l’editorial Nowtilus.

No hi ha comentaris

15 anys sense Miquel Martí i Pol

Quan fa 15 anys que el poeta Miquel Martí i Pol ens va deixar, continuem reivindicant la seva poesia ja que és d’absoluta vigència.

Va cursar estudis primaris a l’escola parroquial del seu poble. A catorze anys comença a treballar al despatx d’una fàbrica de filatura de cotó. Hi treballarà prop de trenta anys, fins que el 1973 una esclerosi múltiple l’obliga a deixar la feina i el converteix en un pensionista de gran invalidesa.

Té publicats més de trenta llibres, la major part de poesia però també té editats un volum de narracions, dos llibres de ‘memòries novel·lades’ i un de correspondència amb el poeta Joan Vinyoli. En volums personals o en antologies, la seva poesia ha estat traduïda, entre d’altres llengües, a l’espanyol, portuguès, alemany, anglès, italià, flamenc, eslovè, búlgar, rus, japonès, etc., i també, en el cas excepcional d’un poema encarregat per la UNESCO, al xinès, a l’àrab, i a l’esperanto.

Per situar l’obra poètica cal tenir present que l’autor no concep la poesia com un fet extern a la pròpia vida, sinó al contrari, ja que la relació entre poesia i experiència és altament estreta. Martí i Pol creu que tota experiència vital és enriquidora i la vida és un procés constant de coneixement, i més en concret, d’autoconeixement.
El seu encert verbal és sempre el producte d’una seguretat lingüística excepcional i d’un hàbil coneixement dels recursos mètrics de la llengua.

Us proposem la lectura de L’Amor:

miquel Tot en l’amor s’emplena de sentit.
La força renovada d’aquest cor
tan malmenat per la vida, d’on surt
sinó del seu immens cabal d’amor ?

És, doncs, sols per l’amor que ens creixen
coses als dits i se’ns revelen els misteris;
i en l’amor tot és just i necessari.

Creu en el cos, per tant, i en ell assaja
de perdurar, i fes que tot perduri
dignificant-ho sempre amb amorosa
sol·licitud : així donaràs vida.

Cal fer esment també que durant vint anys, des del 1982 i fins la mort del poeta, Lluís Llach i Miquel Martí i Pol col·laboren estretament. El resultat és àmpliament conegut: diverses cançons i quatre composicions llargues: Ara mateix, Un pont de mar blava, Món Porrera i Germanies. I darrera d’aquesta obra conjunta sorgí una profunda amistat que uní el poeta i el cantant.

Actualment la Fundació Miquel Martí i Pol treballa amb l’objectiu de contribuir al llegat educatiu, social i cultural del poeta i a través de la seva figura s’ofereixen activitats, formació, actes, espectacles i promoció a la creació interdisciplinària amb la literatura com a eix central amb la finalitat que la cultura arribi a tothom, generant i transferint informació i coneixement, oferint serveis educatius sense oblidar promoure la innovació en la didàctica de la literatura.

Si voleu llegir una selecció de poesies de Martí i Pol, cliqueu aquí.

I si us engresqueu a llegir la seva poesia podeu consultar la seva obra disponible a les biblioteques municipals clicant aquí.

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »