Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per la categoria: Llibresfera

Els 14 vuitmils d’Òscar Cadiach i Puig

Òscar Cadiach i Puig s’ha convertit en el primer alpinista català a assolir els 14 cims de més de 8.000 metres de la Terra, sense l’ajut d’oxigen addicional, després de l’ascensió del Broad Peak principal el 27 de juliol de 2017.

portadaEl llibre del periodista Francesc Joan i Matas que us presentem avui, Els 14 vuitmils d’Òscar Cadiach i Puig: trenta-cinc anys als cims més alts de la Terra sense oxigen addicional, acompanyat de magnífiques fotografies, és testimoni de les grans aventures del muntanyenc tarragoní (1952) als gegants de l’Himàlaia. Des de la seva primera gran conquesta, el Nanga Parbat (1984), on va fer una variant en la travessa del Rupal cap al Diamir, Cadiach ha protagonitzat destacades gestes: fou el primer occidental a escalar la cara NNW de l’Everest i el segon esgraó en lliure (1985); i obrí noves rutes al Broad Peak Central, la Fem Tarragona per la vessant del Xinjiang xinès (1992), i al Cho Oyu, la Free Tibet, per l’aresta NNW (1996). El 2012 inicià la cursa per culminar els sis darrers vuitmils que li faltaven:oscar cadiach l’Annapurna, el Dhaulagiri, el K2 —els tres aconseguits aquell mateix any—, el G-I, el Kangchenjunga (tots dos el 2013) i el Broad Peak (2017), que coronà després de quatre expedicions consecutives. És guia d’alta muntanya UIAGM i tècnic superior d’Esport en l’especialitat de Muntanya. Té la Creu de Sant Jordi que atorga la Generalitat de Catalunya.

Francesc Joan i Matas (Cambrils, 1972) és llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona. És redactor en cap d’esports del Diari de Tarragona, el mitjà des d’on ha seguit les expedicions de l’Òscar Cadiach durant les dues darreres dècades.
Ha col·laborat també amb diaris com Marca i Sport. Guanyà el Premi Nacional de Periodisme Mañé i Flaquer el 2006. És autor dels llibres Olímpics tarragonins (Cossetània Edicions, 2008) i L’any del centenari del Reus Deportiu (2010). Formà part de l’equip de redacció de l’Enciclopèdia de l’Esport Català (2011- 2014).

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu més testimonis personals d’alpinistes, i d’altres obres relacionades amb l’alpinisme.

No hi ha comentaris

El Sud de nou revisitat

poltadaAvui us presentem el nou llibre del periodista i escriptor vilanoví Xavier Garcia i Pujades, El Sud de nou revisitat, amb el que va aconseguir el II Premi Serret Terra de Cruïlla. Es tracta d’una crònica renovada de la seva constant fidelitats als homenots i paisatges de les terres de l’Ebre, de les quals ha esdevingut inevitable referent literari. El seu estil i les seves maneres de dibuixar el territori segueixen la tradició de l’obra dels seus admirats Josep Pla, Sebastià Juan Arbó i Artur Bladé. Garcia traça un plànol ple de detalls d’unes terres sovint oblidades, destaca paisatges i persones, “anant pels pobles”, al més pur estil Josep Pla.

En aquesta obra memorialística amb grans pinzellades literàries l’autor viatja pels seus paisatges de preferència, els pobles i les terres de l’Ebre, a la recerca del que ha quedat després d’allò que considera la devastació ecològica, econòmica, social i política dels darrers cinquanta anys. En la solitud de la Terra Alta, sent la força d’aquesta terra, al compàs de tots els combats, locals i globals, per un món millor, i també la grandesa d’unes biografies anònimes de dones i homes que han dignificat la memòria d’aquest país petit del sud i, de retruc, de tot Catalunya. Amb aquesta obra va guanyar el Premi Serret de Literatura Rural, dotat pel Museu de la Vida Rural.

“A la primera part evoco aquells primers contactes amb els pobles de la Ribera d’Ebre. Són vivències, impressions i evocacions d’aquelles comarques que vaig conèixer, fent el salt del que hi havia aquells anys i del que hi ha ara. I em pregunto com és que jo, després de tants anys, continuï fixat amb aquests paisatges. La segona part del llibre és més d’assaig, sobre quina mena de cultura rural és possible.

Es pot dir, doncs, que he conegut els interiors de moltes cases pageses, pescadores, pastores i artesanes, d’un ruralisme ja modernitzat, però en tots els casos amb aquell grau d’antiga saviesa camperola, que sempre m’ha emocionat.”

Xavier Garcia i Pujades (Vilanova i la Geltrú, 1950) haxavier_garcia exercit el periodisme, l’assaig ecològic, la crònica territorial (amb les tensions camp-ciutat), la biografia cultural i política de diverses personalitats catalanes (Esteve Fàbregas, Esteve Albert, Teodor Garriga, Artur Bladé, Joan Guinjoan, Josep M. Murià, etc.) i els retrats literaris, reunits en les sèries dels Homenots del Sud i, darrerament, en el volum Heterodoxos europeus. 25 biografies de la consciència ecològica del segle XX.

Va participar en la fundació del diari Avui, del qual va ser redactor entre els anys 1976 i 1992, i del Col·lectiu de Periodistes Ecologistes de Catalunya, editors de la revista Userda (1977). També ha participat en les campanyes de Nacionalistes d’Esquerra (1979-1983), per vincular-se després a Els Verds-Alternativa Verda, amb els col·legues Santiago Vilanova i Xavier i Enric Borràs, entre molts d’altres.

Ha escrit llargament per a diaris i revistes, i ha publicat més d’una trentena de llibres. El Sud de nou revisitat forma part d’una trilogia memorialística, començada amb Memòria de la Catalunya Nova (1957-2000) i continuada amb Pelegrí de la Ribera d’Ebre (1969-1999).

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu totes aquestes obres de Xavier Garcia.

No hi ha comentaris

Dies que duraran anys

portadaAvui us presentem com a novetat a la Biblioteca el llibre que el president de la Generalitat va regalar al rei Felip VI durant els actes d’inauguració dels Jocs del Mediterrani de Tarragona, amb dedicatòria del autor que reproduïm.

Es tracta del llibre de fotografies recopilades per Jordi Borràs, des dels fets del 6 i 7 de setembre al Parlament fins a la manifestació a Brussel·les el 7 de desembre de 2017. Dies que duraran anys, Tres mesos atapeïts d’història.

Els fets esdevinguts el dia 1 d’octubre de 2017 quedaran gravats per sempre en la memòria col·lectiva de diverses generacions de catalans. L’astúcia popular a l’hora de custodiar urnes i paperetes,dedicatoria les primeres detencions de càrrecs públics, la mobilització general de la societat, la violència policial, la resistència pacífica i el desencadenament dels fets politicojudicials que se’n desprenen acompanyaran per sempre a molts, i perseguiran tota la vida uns altres.

Són moltes les imatges icòniques que va deixar la tardor del 2017. Dies que duraran anys ofereix una selecció de fotografies que Jordi Borràs, un dels fotoperiodistes més inquiets del país, ha deixat per a la posteritat, i una mostra de les imatges de Sergi Alcázar, Oriol Clavera, Ramón Costa, Sira Esclasans, Ramon Ferrandis, Albert Garcia, Santi Iglesias, Miriam Lázaro, Carles Palacio i Carles Ribas.

Acompanyen les imatges textos d’escriptors i escriptores de reconegut talent que van viure aquells dies amb una estranya barreja de joia, horror i, sobretot, dignitat. Són aquests: Anna Ballbona, Jenn Díaz, Marina Espasa, Natza Farré, Albert Forns, Raül Garrigasait, Jordi Lara, Adrià Pujol, Gemma Ruiz i Joan Todó.

jordi Jordi Borràs i Abelló , Gràcia (Barcelona), 1981. És Fotoperiodista i il·lustrador freelance membre del Grup de Periodistes Ramon Barnils. Actualment col·labora, entre altres mitjans, amb El Món, El Temps, Crític i la revista basca Argia. Ha dedicat part de la seva obra professional a investigar l’extrema dreta i el nacionalisme espanyol a Catalunya. Ha publicat quatre llibres: Warcelona: Una història de violència, Plus Ultra. Una crònica gràfica de l’espanyolisme a Catalunya, Desmuntant Societat Civil Catalana i La cara B. Una altra mirada al procés.

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – juliol i agost

SelNovetats

Aquesta és la selecció de novetats, corresponent als mesos de juliol i agost i inclou, com sempre, documents dels diferents fons de la Biblioteca: adults i infantil, música, cinema i còmics.

portades 1

Entre les novetats per adults trobareu el llibre Ensenyar com a Finlàndia, de Timothy D. Walker. Finlàndia ha demostrat tenir el millor ensenyament de la Unió Europea. Timothy Walker, professor als Estats Units, va marxar a Hèlsinki per comprovar-les. Algunes d’elles són: poques hores de classe, pocs deures, pocs exàmens i un resultat, els millors !!

Pel que fa a la literatura us recomanem la novel·la La transparencia del tiempo de Leonardo Padura. A un Mario Conde a punt de fer 60 anys li arriba l’estàtua d’una verge negra robada. Conde no trigarà en descobrir que aquella peça és més valuosa del que li han dit, que procedeix d’una ermita del Pirineu Català, i que rere seu hi ha una perillosa màfia de traficants d’objectes artístics.

A la secció infantil us presentem el llibre Enigmes: desafia la teva ment amb 25 històries de misteri de Víctor Escandell. Ets capaç de resoldre aquesta recopilació d’enigmes de misteri? Dues maneres diferents de pensar i d’analitzar incògnites: alguns enigmes els resoldràs fent servir la lògica i d´altres, amb la imaginació. Hi podràs jugar sol, per equips o en família. Saps usar la teva ment i buscar pistes com un autèntic detectiu?

portades 2

De les novetats de còmics us destaquem El sherif de Babilonia: pum pum, pum, de Tom King. Christopher Henry intentava atrapar un assassí. Ara està atrapat en alguna cosa encara més perillosa. L’assassinat d’un dels seus reclutes ha destapat una vasta teranyina de secrets i mentides que lliga el vell règim, el nou govern, l’exèrcit americà, el món criminal i la xarxa yihadista en un embolic de mort i engany.

Pel que fa a la música us proposem escoltar el disc Masseduction, de St. Vincent. El cinquè àlbum d’estudi d’Annie Clark sota el pseudònim de St. Vincent és un complex treball sobre la frivolitat de la fama en clau de pop electrònic. Disfressada de ‘dominatrix de psiquiàtric’ ironitza sobre la celebritat des d’un punt de vista molt personal, aliè però implicat.

Per últim, a la secció de cinema us presentem la pel·lícula Después de nosotros, de Joachim Lafosse. Després de 15 anys junts, María i Boris se separen. Ella va va comprar la casa on viuen amb les seves filles, però ell la va reformar. Ara es veuen obligats a viure junts allà, ja que Boris no té els mitjans per pagar-se un lloguer. A l’hora de passar comptes cap dels dos vol deixar de costat el que considera haver aportat.

Aquí us podeu descarregar el full amb les novetats dels mesos de juliol i agost de 2018.

No hi ha comentaris

Prudenci Bertrana, pintor

any_bertrana

Entre els diferents actes realitzats l’any 2017 dins el marc de l’Any Bertrana amb motiu del 150è Portadaaniversari del naixement de Prudenci Bertrana i el 125è de la seva filla Aurora, el Museu d’Art de Girona va organitzar i acollir una exposició temporal sota el nom de “Prudenci Bertrana, pintor” entre els mesos de maig i setembre. Comissariada per Carme Clusellas, directora del Md’A, i documentada per Cristina Ribot, la mostra ha donat fruit, el setembre del mateix any, a un catàleg amb el mateix nom, que esdevé un compendi rigorós dels diferents continguts, referències gràfiques i documentals localitzats en relació a la faceta artística que Prudenci Bertrana va desenvolupar al llarg de la seva vida més enllà de la literatura. És la novetat que us recomanem avui.

La transcendentalitat del llibre “Prudenci Bertrana, pintor”, doncs, rau en el fet que constitueix el (primer) catàleg raonat que recopila acuradament, a més de documentació vinculada a l’activitat artística de Bertrana, les diferents obres d’art que va realitzar durant els seus 74 anys de vida. La recerca ha conduït a la descoberta d’una seixantena d’obres fins aleshores desconegudes pel gran públic i que es difonen per primera vegada en aquest catàleg, permetent la possibilitat de traçar un mapa general de la producció artística bertraniana. Entre aquestes, es compten alguns paisatges dels entorns de Girona i de la comarca berguedana, retrats a l’oli de coneguts i mecenes, i il·lustracions esporàdiques en llibres o publicacions periòdiques de l’època.

Des de la seva formació a l’Escola Llotja de foto1Barcelona durant la dècada de 1880, passant pels inicis laborals com a pintor a Girona en els dos decennis següents, Prudenci Bertrana es va anar forjant una carrera artística molt abans d’entregar-se plenament a la literatura. El 1892 va obrir amb Joan Brull una acadèmia d’art a Girona, en un període en què estava avesat a la pintura de retrats d’encàrrec, alguns de mortuoris, exvots, estendards per a monges o paisatges dels entorns de la capital gironina. El pas del temps el va portar a exercir de professor suplent de dibuix a l’Institut Provincial de Girona, en una època en què començaria a executar els seus millors paisatges, principalment vistes de racons Cases a L'Onyar- Vista de Girona-1914urbans i fluvials de Girona de regust impressionista. A partir de 1912, veient-se foragitat de la ciutat, es traslladarà a Barcelona, essent ja un reconegut escriptor. Pels volts de 1927, pintarà paisatges de la Cerdanya, on estiuejarà amb l’objectiu de guarir la tuberculosi de la seva filla petita, Cèlia. En els anys 1930 farà diverses estades al Berguedà, on pintarà nombrosos quadres de paisatges de la comarca. El Berguedà serà el seu darrer refugi, aquell territori que l’encisarà i que copsarà plàsticament en llenços i fragments de paper en incomptables ocasions.

El catàleg comprèn un total de 14 articles escrits per estudiosos i especialistes en Prudenci Bertrana i la seva vessant artística i/o literària. Oriol Ponsatí-Murlà, comissari de l’Any Bertrana, Glòria Granell, Francesc Fontbona, Adela Garcia, Lluïsa Faxedas, Daniel Montañà, Josep Rafart, Carles Turat, Narcís Figueras, Sandra Adam, Glòria Bosch, Susanna Portell, Antoni Monturiol, Carme Clusellas i Cristina Ribot, són els noms que foto2acompanyen el relat del Bertrana pintor. L’aportació dels articulistes permet oferir una visió holística de la figura d’aquest artista, que se centra no només en la producció artística que va realitzar Bertrana durant la seva vida, sinó també en la seva concepció teòrica de l’art, en les analogies esdevingudes entre els dos camps que va explorar més, la literatura i la pintura, en una perspectiva que analitza psicològicament el personatge, o bé en la importància del paisatge a partir de la seva pintura.

 

A la xarxa de Biblioteques Municipals trobareu més informació sobre Prudenci Bertrana i la seva obra.

No hi ha comentaris

Pastoral americana

El Club de Lectura d’Adults de la Biblioteca, que es reuneix la tarda de l’últim dissabte de cada mes, fa vacances durant l’estiu. Pel setembre està preparant la lectura de la novel·la Pastoral americana, de Michel Houellebecq.

L’obra: Pastoral americana
portadaEn aquesta novel·la, la primera d’una trilogia, amb la qual obtingué el premi Pulitzer, Roth entra de ple en el vell fantasma del Vietnam a través del periple d’un pare que va a la recerca de la seva filla, acusada de terrorisme, i fa una àcida reflexió sobre els Estats Units contemporanis.
El protagonista de la novel·la és Seymour Levov, el Suec. El Suec és el prototipus del triomfador, l’encarnació del somni americà. Ja a l’escola destacava per ser un excel·lent atleta, guapo i alegre; després d’enrolar-se al marins tornà com un heroi i es casà amb Miss New Jersey. Es va fer càrrec del negoci del seu pare, el primer Levov als EEUU, i va acumular una fortuna que li va permetre brillar socialment i comprar-se una gran mansió. Fins que la seva filla Mary es va unir a un grup de polític terrorista que s’oposava a la intervenció nord-americana a Vietnam. A partir d’aquest fet, la vida del Suec comença a enrunar-se.
De manera similar a la de Fitzgerald a El gran Gatsby, sembla que la intenció de l’autor és la de desemmascarar la fal·làcia del somni americà. El narrador, el mateix personatge, Natham Zuckerman, malalt de càncer i amb una acusada encara que lúcida consciència de fracàs, va ser un admirador rendit del Suec, de qui era company d’escola. Ara, sembla que el destí , inexorable, els ha conduït a un mateix final. En general, la saga dels Levov pot ser entesa com una metàfora sagnant de la societat americana en el seu conjunt. Una novel·la dura i de gran impacte que ens submergeix en la dècada més explosiva del s. XX, els anys seixanta. I es mostra en plena forma, amb la prosa continguda i la subtilesa intel·lectual que el caracteritzen a l’hora de retratar les falses promese del somni americà.
D’ella en va dir la crítica:
“A l’actual literatura nord-americana està Philip Roth i, després, tots els altres”, Chicago Tribune; “Una de les novel·les més poderoses que Roth ha escrit mai… Emocionant, esplèndida i ambiciosa. Una obra d’art ferotgement commovedora”, The New York Times; “Enlluernadora… Una novel·la intel·ligent, compassiva i provocadora… Magnífica”, Boston Globe.

L’autor: Philip Roth
Aquest escriptor nord-americà, mort el 22 de maig del 2018 sense haver rebut mai el Premi Nobel pel qual havia estat proposat tants anys, havia nascut el 19 de març de 1933, a Newark (Nova Jersey), fill de pares jueus emigrats a EEUU des de l’Europa Central (Galitzia). Havia estudiat a la Universitat de Bucknell i intentat el doctorat en Filosofia, que no acabà. Sí, en canvi, va fer un postgrau a la Universitat de Chicago de literatura anglesa.
Va exercir com a professor d’escriptura creativa i comparada a diverses universitats nord-americanes fins a la seva jubilació.
A Chicago va fer amistat amb Saul Bellow i amb Margaret Martinson, amb qui es casà. Aquest matrimoni, complicat i dissolt el 1963, va influir molt la seva escriptura posterior, i diversos personatges femenins de les seves novel·les semblen inspirats en aquesta primera dona. El segon matrimoni (1990-1994), amb l’actriu anglesa Claire Bloom, tampoc no tingué un final feliç i, dos anys després de separar-se, l’actriu va publicar unes memòries matrimonials que deixaven l’autor força malparat.Philip-Roth
La seva primera obra, Goodbye, Columbus (1959), un recull de cinc contes curts i una novel·la breu, va guanyar el National Book Award de 1960. Tanmateix, la popularitat li arribà amb la seva quarta obra, El mal de Portnoy (1969), juntament amb el reconeixement de la crítica.
Al llarg de la seva dilatada i prolífica carrera, Roth, ha conreat diversos gèneres, a banda de la narrativa: l’assaig, la sàtira política, i l’autobiografia.
A finals de la dècada dels 70, Roth havia creat un alter ego, Natham Zuckerman, que va ser el protagonista d’alguna de les seves novel·les més paradigmàtiques, com la trilogia integrada per Pastoral americana (1997), Me casé con una comunista (1998) i La mancha humana (2000), la primera de les quals li mereixé el premi Pulitzer.
S’han realitzat 5 pel·lícules basades en els seus llibres: Complicidad sexual (basada en Goodbye, Columbus, 1969); El lamento de Portnoy (1972); El escritor fantasma (1984); La taca humana (2003); Elegy (basada en L’animal moribund i dirigida per Isabel Coixet; 2008)
Philip Roth, que explora en les seves obres la naturalesa del desig humà, la identitat dels jueus americans i el pas del temps, és, sens dubte, l’autor més premiat de la seva generació. Als ja esmentats guardons, cal afegir altres convocatòries del National Book Award, del Faulkner del Pen Club, el Hemingway i el Nabokov… i el juny de 2012 fou guardonat amb el premi Príncep d’Astúries, encara que, com ja he dit, tot i que durant anys el seu nom ha sonat com a candidat al Nobel de Literatura, ha mort sense rebre’l.

No hi ha comentaris

Almudena Grandes a Vilanova i la Geltrú

almudena2-kiVE-U50833202821BgC-624x385@Burgosconecta

L’escriptora Almudena Grandes visitarà la nostra ciutat el proper dijous 5 de juliol. A partir de les 19h la trobareu a la Llibreria Llorens signant els seus llibres.

Almudena Grandes (Madrid, 1960) va estudiar geografia i història a la Universitat Complutense de Madrid, i al poc de llicenciar-se va començar a treballar escrivint textos per a enciclopèdies.

La seva primera novel·la publicada va ser Las edades de Lulú (1989), obra eròtica que va guanyar el XI Premi La Sonrisa Vertical i va ser portada al cinema per Bigas Lluna l’any següent. La novel·la va tenir un gran èxit i ha estat traduïda a més de 19 idiomes.

Les seves novel·les Te llamaré Viernes, Malena es un nombre de tango, Atlas de geografia humana, Los aires difíciles, Castillos de cartón, El corazón helado i Besos en el pan, juntament amb els volums de contes Modelos de mujer i Estaciones de paso, l’han convertit en un dels noms més consolidats i de major projecció internacional de la literatura espanyola contemporània.

MUJER_734834195 descarga 51CnJ70EZkL._SX331_BO1,204,203,200_ 9788490661918

Diverses de les seves obres han estat portades al cinema, i han guanyat, entre d’altres, el Premi de la Fundació Lara, el Premi dels Llibreters de Madrid i el dels de Sevilla, el Rapallo Carige i el Prix Méditerranée.

L’any 2010 va publicar Inés y la alegria (Premi de la Crítica de Madrid, el Premi Iberoamericà de Novel·la Elena Poniatowska i el Premi Sor Juana Inés de la Creu), primer títol dels sis que te previst publicar de la sèrie Episodis d’una Guerra Interminable.

El títol general és un homenatge al precursor d’aquella mescla d’història i ficció, els Episodios Nacionales de Benito Pérez Galdós, un autor que Almudena Grandes admira profundament.

La sèrie ha seguit amb els títols El lector de Julio Verne (2012), Las tres bodas de Manolita (2014) i Los pacientes del Doctor García (2017) s’ambienta entre els anys 1939 i 1964, retratant la postguerra franquista i el començament del aperturisme. En els propers anys, veurem publicats també La mare de Frankenstein i Mariano en el Bidasoa, que tancarà el cicle.

9788483832530 2141307841 9788483838457 portada_los-pacientes-del-doctor-garcia_almudena-grandes_201706020951

Almudena Grandes és columnista habitual del diari El País i tertuliana dels programes de la Cadena SER.

Trobareu les seves obres a les Biblioteques de Vilanova: Almudena Grandes

Us deixem el booktrailer de la seva darrera novel·la.

1 comentari

‘Historia de lo trans’ de Susan Stryker

diaEl 28 de juny es commemora el Dia per l’Alliberament de lesbianes, Gais, homes i dones Transsexuals i Bisexuals.

Es commemoren els fets esdevinguts el 28 de juny de 1969 a Nova York, quan la població LGTB va sortir al carrer arran d’una batuda de la policia al bar gai de Stonewall Inn. La comunitat LGTB va sortir al carrer a mostrar el seu rebuig i es va produir un fort enfrontament, que va acabar amb detencions i ferits greus. La reacció de suport a les persones agredides va ser immediata: milers de gais, lesbianes, transsexuals i simpatitzants es manifestaren solidàriament, i van contribuir, així, al naixement del Gay Liberation Front.

El 28 de juny de 1969 marca l’inici de l’activisme LGTBI. En poc temps es van fundar organitzacions que defensaven els drets dels col·lectius LGTB tant als Estats Units com a altres països. El 28 de juny de 1970 va tenir lloc la primera marxa de l’orgull gai a Nova York i Los Angeles per commemorar l’aniversari dels conflictes. Altres ciutats van imitar la iniciativa iportada actualment el Dia per l’Alliberament LGTBI es commemora arreu del món.

La diada es celebra com a jornada festiva i reivindicativa amb la qual es demana la plena igualtat jurídica i social per a les persones LGTBI, així com la tolerància per la diversitat d’orientació sexual. És el dia de la celebració del sentiment de dignitat de les persones LGTBI i predominen els ja tradicionals símbols de les persones LGTBI: els triangles roses i la bandera amb els colors de l’arc de Sant Martí, creada per l’artista Gilbert Baker i exhibida per primera vegada a San Francisco durant una desfilada celebrada el 1978.

El 26 de juny del 1977 unes quatre mil persones es van manifestar a la rambla de Barcelona. Va ser la primera manifestació LGTBI a l’estat espanyol i va ser convocada pel Front D’alliberament Gai de Catalunya. Des de l’any 2009, a Catalunya se celebra, també, el Pride una marxa festiva a la manera de les desfilades de l’orgull LGBT.

A Vilanova i la Geltrú el dijous 28 de juny es llegirà el manifest de la Diada Internacional per l’Alliberament LGTBI a les 12:15 a la plaça de la Vila.

Historia de lo trans, la novetat d’avui, presenta, a través d’una visió crítica i decolonial, els moments clau d’un moviment polític i cultural que ha qüestionat les bases del feminisme i els marcs conceptuals de les lluites LGTB. En aquest recorregut trobem biografies apassionants dels i les protagonistes de les lluites trans, inserides en la història de la teoria dels gèneres, i ens mostra com han anat modelant el nostre relat global.

susan strykerAquí es narren les batalles que s’han lliurat des del cos; en el llenguatge, l’acadèmia, les lleis, la medicina i també als carrers, amb episodis com la revolta de Stonewall o els disturbis de la cafeteria Compton’s. Escrit per l’activista i teòrica nord-americana transsexual Susan Stryker, en aquest assaig no es eludeixen tampoc les interseccions de raça, classe social, migracions o diversitat funcional.

Susan Stryker va obtenir el títol de doctorat en Història dels EUA a la Universitat de Califòrnia, Berkeley, el 1992 i ha contribuït a modelar el debat sobre temes relacionats amb el transgènere durant més de 25 anys.   Aquests són els documents sobre la transsexualitat que podreu trobar a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat.

No hi ha comentaris

Hem votat! Cartells, pancartes, murals i banderes de l’1-0

portadaLa campanya del referèndum de l’1 d’octubre no hauria estat possible sense l’enginy, l’esforç, l’entusiasme, la il·lusió i la feina de milers i milers de catalans que la varen fer a hores lliures i sense esquivar cap risc, que hi varen posat temps, diners i infraestructura. El fotògraf Ernest Costa va decidir voltar per tot el país fotografiant aquest esforç ciutadà. A Hem votat! deixa constància dels cartells, dels murals, de les pintades, de les samarretes, de les pancartes i sobretot de la crida i dels lemes amb què van fer possible el referèndum de l’1 d’octubre. Sabem que tot aquest material és efímer i que, com ja va dir Joan Fuster, «tota política que no fem nosaltres, la faran els altres en contra nostra».

El llibre que us presentem avui en edició bilingüe català/anglès és un document gràfic que testimonia les planes que s’estan escrivint aquests dies, unes planes que deixaran petja.

Les fotografies es presenten ordenades per capítols, dedicats a cartells i pancartes (enganxats i instal·lats en tanques, parets, cotxes, entre arbres, als balcons…), murals (hi ha treballs de gran qualitat artística, al marge del seu significat polític), pintades (des de les més simples fins a la conversió de passos de vianants en estelades), banderes (en portaven alguns gegants i se’n van penjar en indrets com la cinglera de Castellfollit de la Roca), samarretes (s’hi van estampar no només estelades o el típic “Independència”, sinó que en una foto hi veiem fins i tot la lletra d’Els segadors) i establiments privats i edificis oficials compromesos amb el sobiranisme (estelades en botigues, façanes de fàbriques i ajuntaments, campanars d’esglésies…). El mateix dia de les votacions es resumeix gràficament en un capítol en què junt amb els cartells, el protagonisme passa a la gent, bé protegint un col·legi electoral, bé fent temps escoltant un concert improvisat. Completen el recull unes imatges, obra d’altres autors, de la càrrega policial a Sant Julià de Ramis que va impedir que hi votés el president, així com el moment en què Puigdemont diposita la papereta a Cornellà del Terri.

Complementen el material gràfic textos, en català i anglès, del president de l’ACM, Miquel Buch; la presidenta de l’AMI, Neus Lloveras; el president d’Òmnium, Jordi Cuixart; els expresidents del Parlament Ernest Benach, Joan Rigol i Núria de Gispert; l’escriptor Miquel Aguirre, Xavier Cortadellas i Judit Pujadó.

Ernest Costa i Savoia (Bescanó, 1940). Els records més Fontcoberta: Entrevista Al fotògraf paisatgista Ernest Costa i Savoia.antics que conserva tenen a veure amb la sentor dels pollancres, amb el xipolleig dins l’aigua o amb la fredor de la neu. Tot un presagi de cap on apuntarien amb més claredat els seus sentits i de la passió que aviat tindria per practicar un excursionisme obert a totes les eventualitats, sense l’esclavatge d’horaris ni de recorreguts fèrriament establerts.
De l’any 1967 ençà intervé en la realització d’una trentena de muntatges audiovisuals. Els darrers han estat Un país per descobrir (2007) i De l’aigua al sequer (2009). L’any 1987 presenta el primer llibre, Viatges amb els pastors transhumants. A part de la col·lecció de guies A Espaiet, Arola Editors li ha publicat A peu per la tardor i l’hivern (2006) i A peu per la primavera i l’estiu (2007). Darrerament ha participat en l’obra col·lectiva Oficis i feines d’abans, Pla de l’Estany (2010) i ha fet les fotografies d’Alinyà, muntanya viva (2012). El 2008 se li lliurà el VII Premi Flama de la Llengua i el 2011 se l’ha reconegut amb el Premi APPEC. Des de 1963 és membre del Centre Excursionista de Catalunya.
Ha col·laborat a Descobrir Catalunya, el Temps, Presència, Avui, el Periódico, Compartir, Muntanya, El Pla de l’Estany, les Garrotxes, Alberes, Catalunya Ràdio, TV2, etc.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat també trobareu el llibre Operació urnes: el relat de l’operatiu clandestí que va fer possible el referèndum de l’1-O, de Laia Vicens i Xavi Tedó amb pròleg d’Antoni Bassas.

No hi ha comentaris

Records de guerra

portadaAvui us presentem un recull d’entrevistes fetes a familiars de persones de Sitges, Ribes i Vilanova que varen viure, sofrir i patir episodis traumàtics durant la guerra civil. La seva autora ens diu que el seu objectiu és rescatar de l’oblit uns bocins de vida que poden contribuir a l’estudi de la nostra història local i comarcal. Es tracte de Records de guerra, d’Àngels Parés.

Escrit des de la memòria oral, Àngels Parès ha anat recollint -i contextualitzant amb el suport documental d’arxius i llibres- testimonis de la gent que va viure el període guerra o que té coneixement directe dels fets que narra. Ha escollit dotze episodis que abracen des de l’esclat de la República viscuda per l’alcalde de Sant Pere de Ribes, fins a l’exili i la mort als camps de concentració nazis o la repressió interior del franquisme, passant per les experiències al front i a la rereguarda.

Dotze relats colpidors perquè reflecteixen la duresa d’una guerra i les conseqüències posteriors, la repressió en el cas dels perdedors. El llibre recull testimonis de Vilanova i la Geltrú, Sant Pere de Ribes i Sitges, en aquesta edició dotze, però en podrien ser molts més, que l’autora anuncia portarà en un segon volum.

Àngels Parés i Corretger (1957, Sitges) és llicenciada en Geografia i àngels parésHistòria i Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Catedràtica d’ensenyament secundar, exerceix de professora en un institut de la comarca del Garraf.

Inicia els seus estudis i treballs de recerca sobre Sitges mentre estudia a la Facultat de Geografia i Història. També ha fet investigacions sobre les Arts i els seus representants comarcals. Els sues darrers temes d’investigació es centren en la República, la Guerra Civil i la immediata postguerra, i fruit d’això és el llibre que us presentem avui.

 

Àngels Parés té diverses publicacions que podreu trobar a la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú.

 

 

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »