Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per la categoria: AL DIA

Alejandro Palomas, guanyador del Premi Nadal

15152789574298

L’escriptor Alejandro Palomas ha guanyat la 74a edició del Premi Nadal amb la novel·la Un amor, on Palomas rescata els personatges de dues de les seves novel·les anteriors, Una mare (Columna, 2015) i Un gos (Columna, 2016).

La novel·la guanyadora del Nadal, orbita al voltant d’una celebració: el casament de la filla mitjana, l’Emma.

Al llibre, una funesta coincidència el dia abans del casament caurà com una bomba en el nucli domèstic i farà emergir els sentiments més viscerals dels membres de la família. Aquest fet sacsejarà la realitat dels protagonistes, sobretot de l’Amàlia.

Amb més de 70 anys, la matriarca tornarà a demostrar que és capaç de qualsevol cosa per assegurar la felicitat dels seus fills. El relat és un cant a l’amor familiar incondicional a través de l’humor i les sorpreses.

A Una mare, que narra les hores anteriors i posteriors a la nit de Nadal a Barcelona, Amalia tenia 65 anys, estava divorciada i reunia als seus tres fills, germà i cònjuges a sopar amb el desig de “que tot surti bé” però algú obria la caixa dels trons.

Amalia també apareixia a la novel·la Un gos, centrada en l’R, personatge basat en Rulfo, el gos de Palomas, que feia que es desencadenessin tots els llaços que embolicaven a Fer, el narrador, i a les seves germanes Emma i Silvia.

Una mare 9788423350223

Alejandro Palomas (Barcelona, 1967) és Llicenciat en filologia anglesa per la Universitat de Barcelona i màster en Poesia al New College de San Francisco. És traductor literari, professor en tallers d’escriptura creativa, col·laborador en diferents mitjans de comunicació i autor de novel·les amb la temàtica comú dels problemes d’incomunicació i dificultats familiars.

Va debutar el 2002 amb El tiempo del corazón (Siruela). També ha publicat  El alma del mundo, El cel que ens queda i Aunque no haya nadie, entre d’altres. Així mateix, ha traduït autors com John Harding, Jeanette Winterson i Nancy Bilyeau.

Autor d’una quinzena de novel·les, Palomas va situar-se a primera línia literària amb la publicació de la novel·la juvenil Un fill  –desvinculada d’Una mare  i Un gos–, amb la qual va guanyar el premi Joaquim Ruyra el 2014 i el Premio Nacional de literatura infantil i juvenil el 2016.

El Premi Nadal està dotat amb 18.000 euros i la publicació de la novel·la al febrer per part de Destino. El guardó, que es dóna des del 1944, va distingir en la primera edició l’escriptora Carmen Laforet per Nada. Al llarg de la seva història ha reconegut escriptors com Ana María Matute (1959), Juan José Millás (1990) , Rosa Regàs (1994), Lorenzo Silva (2000) i Maruja Torres (2009).

Trobareu les obres d’Alejandro Palomas a les Biblioteques de Vilanova: Alejandro Palomas

No hi ha comentaris

El Día més curt a la Biblioteca i Festival Inclús

dia mes curtEl dia 21 de desembre és el dia més curt de l’any i per aquest motiu, aquest dia se celebra mundialment la festa del curtmetratge, per reivindicar el cinema de curta durada amb esdeveniments i projeccions en moltes ciutats.

A Catalunya des del 2013 una sèrie d’entitats es van unir per coordinar projeccions a tot el territori de parla catalana.

Enguany les projeccions del Dia més curt tindran lloc el 23 de desembre i a Vilanova i la Geltrú, el Cineclub Sala 1 ha triat aquest dia per celebrar el seu cinquè aniversari coordinant una jornada on es projectaran curtmetratges durant tot el dia.

En aquest Dia més curt participen sis entitats diferents, i la Biblioteca Armand Cardona som una d’aquestes institucions.

Així doncs, el 23 de desembre hem preparat un programa que inclou tres curtmetratges sota el títol genèric ‘Tots som discapacitats’.

La Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú va iniciar el 2016 un projecte d’inclusivitat per tal d’aconseguir que les dues biblioteques de la ciutat siguin espais inclusius i accessibles per a tothom. El desenvolupament d’aquest projecte s’ha realitzat en paral·lel al projecte “Biblioteques inclusives” impulsat pel Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya.

Per realitzar aquesta activitat comptem amb la col·laboració dels companys de l’Inclús. Festival Internacional de Cinema i Discapacitat de Barcelona que ens permet projectar tres dels curtmetratges presentats a la seva darrera edició.

InclusL’Inclús és un festival que promou les obres audiovisuals la temàtica de les quals sigui la diversitat funcional, amb l’objectiu de donar a conèixer la realitat de les persones amb discapacitat des d’un punt de vista diferent.

L’eix central del festival és un concurs audiovisual on hi tenen cabuda curtmetratges, pel·lícules de ficció, documentals i produccions audiovisuals d’entitats.

A banda, Inclús programa altres activitats annexes, com xerrades, experiències sensorials, o tallers infantils.

És un certamen anual, que sempre s’organitza el dates pròximes al 3 de desembre, Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, al CaixaForum Barcelona.

La voluntat tant del Festival com de la Biblioteca amb aquesta activitat, és la d’oferir peces audiovisuals que ens ajudin a trencar estigmes socials, i que a banda, són 100% accessibles, per a tots els públics, sense diferenciació de si algú té o no diversitat funcional.

Els curtmetratges es passaran en versió original amb subtítols adaptats per persones amb discapacitat auditiva.

Just like You de Philip W. da Silva (Suècia, 2015)

El dia de l’operació ha arribat! Com serà la vida amb un braç? Continua com sempre i t’accepten per qui ets? Tanja fuig de l’hospital en pànic, lligant-se el braç al cos amb un cinturó. Necessita convèncer-se que res canviarà.

Lethe d’Eric Romero (UK, 2017)

Eve, una jove amnèsica, ha d‘ajuntar els seus records fragmentats mentre fuig de misteriosos perseguidors abans que finalitzi el temporitzador del seu rellotge. Desesperada, farà el necessari per descobrir la veritat.

Sky  de Loes Janssen (Paisos Baixos, 2015)

L‘Sky té una discapacitat auditiva significativa. S‘esforça per participar a classe, però sovint pensa que els altres no l‘entenen. En aquest documental veiem a l‘Sky durant i després de l’escola mentre intenta mantenir el control sobre el seu entorn.

Per poder gaudir de la projecció amb audiodescripció, cal descarregar una aplicació mòbil per l’ ONCE amb el suport de la Fundació Vodafone. AUDESC MOBILE és totalment gratuïta i està disponible per Android i IOS. Podeu decarregar les instruccions per fer servir l’aplicació aquí: Audesc Mobile

Us deixem amb un vídeo resum dels films presentats al Festival Inclús en l’edició d’aquest any.

No hi ha comentaris

Caganers a dojo! Nadal a la biblioteca

1

4Des d’ahir, 13 de desembre, dia de Santa Llúcia, i fins el dia 13 de gener podeu visitar a la biblioteca l’exposició Caganers a dojo! La tradicional figura del Caganer del Pessebre ha esdevingut un element de col·leccionisme. En aquesta mostra s’hi podrà veure des de les figuretes tradicionals fins a interpretacions actuals com també representacions del personatge en altres suports, procedents d’una col·lecció particular.

El caganer és una figura dels pessebres de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, sovint amagada en un racó, darrere d’un arbust, on fa les seves necessitats a l’aire lliure. Vestit, generalment, amb camisa blanca,6 pantalons foscos, faixa i barretina vermelles, sovint fumant amb pipa. L’home que caga, l’home que fa les seves necessitats o En Bernat qui caga (com se’l coneix a Menorca) són altres noms que se li han atribuït.

Actualment representa individus molt variats com ara polítics, guàrdies civils, Reis mags, Pares Noel, monges, pastors, jugadors del Barça o l’Espanyol, bruixes, negres, legionaris romans o bombers sense deixar d’estar en la seva posició característica. El pagès no ha deixat però de ser la forma més popular.

L’origen sembla que se situa en el pas del segle XVII al XVIII, en ple Barroc, un moviment cultural i artístic que es caracteritzava per un realisme exagerat. Llavors no era només en el pessebre sinó que s’ha trobat en rajoles que el representen explicant històries. Els caganers apareixen als pessebres catalans a finals del segle XVII, encara que no es van fer populars del tot fins al XIX.

Tradicionalment al petit de la família o al nounat li deien familiarment el caganer, perquè això és bàsicament el que fan els nadons “mam, pis i non”. És de suposar que, als volts de Nadal, a les cases es muntava el pessebre i els visitants de la casa afirmaven amb sorna a l’arribar: 5“Ja heu posat el caganer?”, referint-se al pessebre amb el nounat, el Nen Jesús, i que a partir d’aquí a algun fabricant de figuretes de pessebre amb enginy se li acudiria fabricar el primer caganer real per a fer mofa d’algun personatge del poble i així es popularitzaria.

Encara que no es conegui amb exactitud quina és la raó de col·locar una figura cagant, es creu que el caganer, amb les seves femtes fertilitza la terra, pel que se’l considera un símbol de prosperitat i bona sort per a l’any vinent. La tradició del caganer està ben acceptada per l’Església. La gent deia que amb les seves femtes adobava la terra i així la fertilitzava per a l’any vinent. Amb ell hi havia la salut i la tranquil·litat de cos i ànima que cal per muntar el pessebre, amb el goig i l’alegria que comporta el Nadal a la llar. Col·locar aquesta figura al pessebre porta bona sort i alegria; si no es col·loca, comporta desventures.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu tots aquests contes infantils amb la figura del caganer com a protagonista.

Curiosament, el caganer no és l’únic personatge nadalenc típic dels Països Catalans que defeca. Existeix una altra antiga tradició, al Principat: el Tió, un tronc d’arbre que els nens escullen i que és portat al menjador de la casa. És cobert amb una manta2 perquè no passi fred i és alimentat fins al dia de Nadal, on els nens i nenes de la casa, tot cantant-li cançons típiques, li donen cops amb un bastó perquè “cagui” neules, torrons, dolços i llaminadures. A la Xarxa de Biblioteques també podreu trobar tots aquest contes protagonitzats pel Tió de Nadal.

Pensant en els més petits, les biblioteques han programat aquests dos actes específics de Nadal:
- Dissabte 23 de desembre a les 10.30h, a la biblioteca Armand Cardona Torrandell. HORA DEL CONTE NADAL: Bon Nadal! Petit conte i taller de Nadal. A càrrec de la seva autora Glòria Fort i l’editora Cesca Mestres. Les festes de Nadal explicades per als més petits. Descobrim els elements més representatius i tradicionals en odre cronològic: calendari d’advent, fem el Pessebre, decorem l’arbre de Nadal…. Col·lecció Mini. Adreçat a infants de 0 a 4 any. Col·labora: El Cep i la Nansa edicions.

- Dijous 4 de gener a les 11.30h i a les 12.15h a la biblioteca Joan Oliva i Milà. HORA DEL CONTE DE NADAL: Eliseu, carter reial. A càrrec de Carme Jariod, actriu. Aquestes Festes l’Eliseu, carter reial, té instal·lada la vela per rebre a tots els nens i nenes que el volen veure i li porten la carta pels Reis d’Orient. Voleu conèixer la història d’aquest personatge i com va arribar a la ciutat? Veniu a la Biblioteca! Activitat adreçada a infants a partir de 3 anys.

3A la Xarxa de Biblioteques Municipals trobareu prop de 450 documents catalogats que parlen del Nadal, des de contes infantils fins a llibres de cuina…

Us poden interessar la Guia lectura Nadal 2017 que ha elaborat el Grup de Treball de Literatura Infantil del Centre de Recursos Pedagògics del Garraf, amb les recomanacions bibliogràfiques per a Educació Infantil i Primària, i la Guia lectura Nadal 2017 de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat, també per a infants.

 

Bon Nadal!

 

No hi ha comentaris

‘Estiu 1993′ de Carla Simón i altres pel·lícules sobre la SIDA

estiu_1993_verano_1993-275570297-largeAvui us presentem com a novetat l’òpera prima de la Carla Simón, Estiu 1993.

“I tu per què no plores?”, li pregunta un nen a la Frida a l’inici de la pel·lícula, mentre juguen a 1,2,3 pica paret la nit de Sant Joan. La nena no respon. Poc després esbrinem que la seva mare acaba de morir i ella ha de marxar a viure amb els seus tiets a una masia a prop de Girona.

La Frida és la protagonista de la pel·lícula, però també és Carla Simón, la directora del film, ja que relata la seva pròpia història quan als 6 anys, després de perdre la mare i quedar-se òrfena, va anar a viure amb els tiets i la cosina, que a partir d’aleshores passarien a ser pares i germana.

La pel·lícula ens explica com la Frida s’ha d’adaptar a aquesta nova situació, encaixar en una nova família i en un nou entorn tan diferent de la seva vida a Barcelona i també com acceptar la mort de la seva mare.

Estiu 1993 va guanyar el Premi a la Millor Òpera Prima i el Gran Premi del Jurat al Festival de Berlín, la Biznaga d’Or al Festival de Màlaga i ha estat la pel·lícula seleccionada per representar Espanya a la pròxima edició dels Premis Òscar.

Carla Simón (Barcelona, 1986) es va graduar en Comunicació Audiovisual per la Universitat Autònoma de Barcelona en 2009, va cursar el Master en TV de Qualitat i Innovació que organitza Televisió de Catalunya el 2010 i el Master of Arts en la London Film School (beca de postgrau d’Obra Social “la Caixa”). A Londres va dirigir el documental Born Positive i el curtmetratge de ficció Lipstick.

img_astrid_20170627-141132_imagenes_lv_terceros_verano1-kptD--656x369@LaVanguardia-Web

Durant tot el film hi ha una paraula que, sense arribar a pronunciar-se mai, està molt present, SIDA, doncs els pares de la Carla Simón van morir d’aquesta malaltia i ella no ho va saber fins que no va tenir 12 anys.

Al llarg de la pel·lícula hi ha diverses escenes subtils que demostren com aquesta malaltia era, i encara continua sent, un tabú, com per exemple quan la Frida pren mal mentre juga, es veu com la mare d’una altra nena entra en pànic i després també la mare-tieta de la Frida es posa uns guants per curar-la.

aids-cinema

Tot i que el tema de la SIDA és només un petit apunt a la pel·lícula, volem recomanar-la avui, dia 1 de desembre, que es commemora el Dia Internacional de la SIDA, per conscienciar i donar visibilitat a aquesta malaltia que encara fa estralls a algunes parts del món i per la qual encara no hi ha una cura.

Des que la malaltia es va començar a conèixer l’any 1981 el cinema ha fet referència a la SIDA i per això us hem preparat una selecció de pel·lícules que parlen sobre ella i que podreu trobar a l’espai cinema.

Us deixem amb el tràiler de la pel·lícula.

No hi ha comentaris

Clara Luna & Vilanova Big Band

Aquest cap de setmana l’Auditori Eduard Toldrà de la ciutat fa un homenatge a Ella Fitzgerald en el centenari del seu naixement. El diumenge dia 3 de desembre a les 19 hores la Vilanova Big Band, que enguany també celebra el seu desè aniversari, acompanyada de la cantant Clara Luna, ens oferirà un recorregut musical al voltant de la cantant novaiorquesa ple de musicalitat i ritme.

ella-fitzgeraldDesprés de la seva mort, el seu gran amic Duke Ellington va afirmar que “Ella Fitzgerald estava fora de qualsevol categoria”. Una cantant que va trencar motlles, considerada “la primera dama del jazz”, va néixer tot just fa 100 anys i gràcies a la seva preciosa veu i el seu estil inconfusible va poder sortir de la pobresa permanent a transcendir a la història de la música.

Ella Fitzgerald, altrament coneguda com “The First Lady of Song” (La primera dama de la cançó), va ser la cantant de jazz femenina més popular als Estats Units durant més de mig segle. En la seva vida, va guanyar 13 premis Grammy i va vendre més de 40 milions d’àlbums. La seva veu era flexible, àmplia, precisa i sense edat. Podia cantar balades sensuals, peces dolces de jazz i imitar tots els instruments d’una orquestra. Va treballar amb tots els grans del jazz, de Duke Ellington, Count Basie i Nat King Cole, a Frank Sinatra, Dizzy Gillespie i Benny Goodman, O millor dit es podria dir que tots els gransclara luna del jazz varen tenir el plaer de treballar amb ella. Va actuar a les millors sales d’arreu del món i les va omplir. El seu públic era tan divers com el seu ventall vocal. Eren rics i pobres, gent de totes les races, de totes les religions i de totes les nacionalitats. De fet, molts dels seu seguidors tenien només un factor en comú: tots els estimaven.

Clara Luna, nascuda el 1980 a Barcelona, inicia la seva carrera de Piano clàssic al Conservatori Superior de Música de Barcelona. Més endavant es decanta pel jazz, amb el qual descobreix el seu instrument més proper, la veu. També ha rebut classes magistrals de Luciana Souza, Claudia Acuña, Michelle Weir, Dick Oatts, Bruce Barth, Seamus Blake i Bill Stewart, entre d’altres. En la seva estada a Nova York té l’oportunitat de treballar la tècnica del Somatic VoiceWork amb Jeannie LoVettri, i posteriorment amplia la seva formació amb Theo Bleckmann i David Bergman.

vilanova big bandLa Vilanova Big Band està formada per joves músics de la nostra escola de música i conservatori de la ciutat, encara que també és oberta a tot aquell músic amateur interessat en el jazz i el swing. Amb una orientació clarament formativa la Vilanova Big Band il·lustra els estudiants en l’art de la interpretació del jazz per gran conjunt. La Vilanova Big Band està dirigida per en Jordi Paulí.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu tots aquests enregistraments de la Primera Dama del Jazz.

No hi ha comentaris

Ara comença tot

«He trigat quaranta anys a saber, o a intuir si més no, per què vull fer les coses. I és ara quan començo a entendre quin sentit té tot plegat i és ara, sobretot, que començo a saber cap on vull anar. És per això que és un bon moment per aturar-me i mirar enrere. Perquè si miro enrere no és per fer balanç de res ni per recrear-me en el passat, sinó perquè és la manera que he trobat de dir en veu alta que és ara quan comença tot

Avui us presentem un llibre biogràfic, Ara comença tot, portadade l’actor i director català Lluís Homar, coescrit amb el guionista Jordi Portals a partir dunes converses entre tots dos, on confessa la cara B de l’èxit, les febleses i els aprenentatges. I detalls increïbles com el cop de puny que va clavar a Lluís Pasqual als assajos d’ El vostre gust.

Lluís Homar, un dels actors més reconeguts del nostre país, fa, en aquest llibre, un exercici molt valent de sinceritat. Homar parla obertament de la seva carrera i de la seva vida. Teatre Lliure, Fabià Puigserver, Anna Lizaran, Lluís Pasqual, Pedro Almodóvar, Xavier Albertí, Nova York, Terra baixa, Hamlet. Lluís Homar explica moltes coses que mai no ha explicat. De voler ser el millor actor del món al preu que fos a voler guanyar la cursa de la vida. Aquest és el canvi que ha viscut i que ara vol compartir. Perquè guanyar la cursa de la vida és possible. Aquest és el gran missatge del llibre. Ara comença tot és un llibre escrit des del record, des del dubte, des de la certesa, des de la por, des de l’entusiasme, des de la complicitat. I, sobretot, des de l’honestedat. Escrit amb l’emoció a flor de pell, amb l’ànima, a vegades amb un somriure als llavis, a vegades amb llàgrimes als ulls.

jordi portalsJordi Portals (Barcelona, 1972) és llicenciat en Periodisme i treballa des de fa més de vint anys com a guionista de televisió. Ha escrit guions per a més de quaranta programes, sobretot de TV3 i TVE, com El Club, Sota Terra, Els Pirineus des de l’aire, Qui corre, vola o Redes. Recentment ha escrit documentals com La cançó censurada i n’ha dirigit d’altres com Prim, anatomia d’un general i Paco Candel, l’altre català. És autor del recull de contes Regala’m un minut més i de l’assaig humorístic El futbol és així, i ha guanyat més d’una trentena de premis de narrativa curta. També ha escrit diverses obres teatrals, entre les quals cal esmentar Nebraska, premi Recull de teatre 2012, Fred, accèssit al premi Ciutat de Gandia de teatre 2011, i Cercles concèntrics, premi de teatre d’humor El Castell dels Tres Dragons 1999.

Lluís Homar (Barcelona, 1957) és actor i director Lluis-Homarde teatre. L’any 1976 va formar part de l’equip fundador del Teatre Lliure, on va participar en més d’una trentena d’espectacles i del qual va ser director artístic entre el 1992 i el 1998. Entre els seus darrers treballs teatrals destaquen Terra de ningú (2013), Terra baixa (2014), pel qual va ser guardonat amb el Premi Max al millor actor protagonista, i El professor Bernhardi (2016). L’any 2006 va guanyar el Premi Nacional de Teatre per la seva interpretació en l’obra L’home de teatre. Des del seu debut a La plaça del Diamant l’any 1981, al cinema ha treballat en unes cinquanta pel·lícules amb directors com Francesc Betriu, Pau Freixas, Pedro Almodóvar, Antonio Hernández o Montxo Armendáriz. L’any 2012 va guanyar el premi Goya i el premi Gaudí pel seu paper a la pel·lícula Eva. També ha participat en nombroses produccions televisives. Ha guanyat en dues ocasions el Premio de la Academia de la Televisión pels seus papers a les sèries 23 F El día más difícil del Rey i Hispania.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu DVD’s amb algunes de les pel·lícules de Lluís Homar.

No hi ha comentaris

Xesca Fort. Canción desnuda.

xesca fort

Xesca Fort és la veu i l’autora de la gran majoria de les cançons d’una de les bandes puntals de l’onada indie dels noranta, Alias Galor. La seva veu és tan dolça que si algun dia apareixen sirenes a la platja de Vilanova i la senten cantar, de ben segur que tornaran mar endins, vençudes per l’enveja.” Diari de Vilanova.

Aquest dissabte 25 de novembre a les nou del l’Auditori Eduard Toldrà de la ciutat ha programat Xesca Fort. Canción desnuda, el nou àlbum d’aquesta cantant i compositora. És un concert especial en motiu del Dia internacional contra la violència envers les dones.

El repertori que completa el disc s’enfronta a la tasca de plasmar l’univers sentimental de les dones que són supervivents de la violència de gènere. Si és habitual que la música pop canti a l’amor romàntic, les cançons de Xesca Fort estripen els cànons del que és habitual en la composició de piano i veu femenina per reflectir les zones d’ombra d’experiències de superació i, sense renunciar a les emocions, buscar un destinatari alternatiu pels afectes. Canción Desnuda és, per tant, un disc exigent que defuig els llocs comuns, tant sonors com lletrístics, del pop contemporani.

La fitxa artística del concert la componen:xesca fort 2
Xesca Fort, veu principal
Òscar Ferret, piano
Joan Manuel Celorio, guitarra elèctrica
Jordi Mestres, contrabaix
Pau Albà, bateria
Ken Stringfellow, guitarra elèctrica, sintetitzador i veus.

 

Xesca Fort ha completat la seva formació a l’Escola i Conservatori Mestre Montserrat de Vilanova, a l’Aula de Música Moderna i Jazz de Barcelona, a El Taller de Músics de Barcelona i a l’Escola Superior d’Art Dramàtic Eòlia. És especialista en el mètode per a la veu Estill voice trainning System, amb, més de 20 anys dedicada a la composició de cançons, a cantar, a fer classes de cant, a assessorar i entrenar professionals per ajudar-los a millorar les seves habilitats vocals. Cantant, lletrista, compositora, vocal coach, també és creadora del projecte solidari per a dones Música contra la violència.

 

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu cent entrades de documents sobre dones maltractades.

No hi ha comentaris

Àlbum il·lustrat: educar la mirada, descobrir la lectura.

cartellDel 6 al 12 de novembre té lloc la Setmana de l’Àlbum, organitzada per l’Associació Àlbum Barcelona amb l’objectiu d’aconseguir una presència estable i constant d’aquest gènere literari i, per tant, posicionar l’àlbum il·lustrat al capdavant de l’actualitat literària.

Consisteix en un centenar d’activitats a Barcelona ciutat i comarques al voltant del gènere, que tindran lloc, d’una manera descentralitzada, a llibreries, escoles i biblioteques. Les activitats consistiran en trobades amb autors, tallers, xerrades al voltant del gènere i activitats lúdiques, destinades tant a nens com a joves i adults.

Podeu consultar totes les activitats per ESPAI, DATA o AUTOR.

Una altra de les activitats destacades serà ‘L’Àlbum a l’Aula’, unes jornades adreçades a professionals del món de l’educació i del sector de la LIJ. Una oportunitat per descobrir tot allò que l’àlbum il·lustrat pot aportar en l’educació de la sensibilitat artística i literària així com en el foment de la lectura.

Volem apropar el gènere tant a infants i pares com al sector educatiu, i aquest original festival literari i visual ens sembla la millor manera d’implicar-los, sobretot per la utilització d’espais descentralitzats i els diferents sectors implicats en el llibre infantil.

Però… què hem d’entendre per àlbum il·lustrat? Ens referim a un llibre concebut com una integritat, com una totalitat que té a veure amb la cooperació que fa el text, el dibuix, però també el paper, l’edició, el format i que converteix aquesta mena de llibres en una petita joia, fins i tot una petita obra d’art.

Quan la imatge és imprescindible per entendre qui fa què, com, quan i per què; quan, observant-la, podem fer-nos una idea cabdal i fiable de la història o de l’anècdota narrada, explícitament i implícitament, i quan analitzant-la podem apreciar com i per què aquell discurs icònic ens expressa el que ens expressa, és que som davant d’un àlbum, segons Teresa Duran, escriptora i il·lustradora.

Album

“L’educació visual i literària dels nens i nenes és un eix en la seva formació per esdevenir persones crítiques, lliures i creatives. Una creativitat que no només ha de ser plàstica i artística, sinó que neix de quan s’ajunten idees, s’associen conceptes i s’aconsegueixen solucions innovadores”, explica el president d’Àlbum Barcelona, Pablo Larraguibel.

L’àlbum il·lustrat permet el debat literari sense la barrera de la capacitat lectora i al mateix temps ens permet trencar amb la idea que aquest s’adreça només a nens petits que no saben llegir o n’estan aprenent, ja que atrau indistintament a lectors adolescents i adults. Així doncs ens trobem davant d’una eina que aconsegueix crear nous lectors, deixant de banda l’edat que puguin tenir.

L’Associació Àlbum Barcelona està formada per les editorials Ekaré, A Buen Paso, Babulinka, BiraBiro, Coco Books, Corimbo, El Cep i la Nansa, Flamboyant, Juventud, Takatuka, Thule i Libros del Zorro Rojo.

Participaran a fires nacionals i internacionals, treballaran en l’edició de fulls informatius i de promoció de la lectura i donaran suport a cursos per a docents. Tot plegat, de la mà dels llibreters, que són experts en l’àmbit del foment de la lectura, i perquè entenen que l’activitat editorial té molt poc sentit sense les llibreries.

L’any passat, l’associació ja va organitzar la primera Nit de l’Àlbum i va publicar un manifest sobre l’àlbum il·lustrat.

manifest01manifest

A la Sala Infantil de la biblioteca Armand Cardona tenim a la vostra disposició àlbums il·lustrats que segur que desconeixeu. Us estan esperant.

No hi ha comentaris

Presentació de Cartografías. Revista de pensamiento.

revista Cartografias

Aquest dissabte 4 de novembre a les 12 hores la Biblioteca Armand Cardona Torrandell es farà la presentació de Cartografias. Revista de pensamiento.

marge esquerraEl Grup de Filosofia del PortadaGarraf presenta el número 1 d’aquesta revista en format digital, acompanyats del filòsof i escriptor Ramon Surroca Nouvilas. La presentació serà a cura d’Ester Astudillo i J. Miguel García, membres del Grup.

L’activitat consistirà en una sessió de debat en viu dels filòsofs del Garraf sobre un tema perenne, les relacions entre la filosofia i la literatura.

Segons expliquen el components del Grup, l’edició de la revista de pensament Cartografías és el resultat de la col·laboració entre diversos dels components del Grup de Filosofia del Garraf. La majoria son docents de filosofia de la comarca, tot i que alguns ni resideixen ni treballen, ni ensenyen filosofia, ni tan sols ensenyen, tota vegada que alguns són estudiants. Els uneix la filosofia i el Garraf, i es troben en algun bar, alguna cantonada, diversos i oblidadissos dels punts de partida i d’etiquetes. Molt succintament son: Josefina Aranda Armengod, Ester Astudillo, Fèlix de Castro, Wenceslao Galán, Carmen Gallego Cruz, J. Miguel García, Núria González, Jordi Moreno, Félix Pardo, Josep Pradas, Pilar Ruiz Gimeno, i Alín Salom.

El Grupo de Filosofía del Garraf va iniciar el seu camí en el món virtual fa tot just quatre anys, el 30 d’octubre de 2013. Per aconseguir apropar la filosofia a tot aquell que senti la necessitat de saber sobre ella, i als que no.

El filòsof i escriptor Ramon Surroca i Nouvilas ramon-surrocaneix a Barcelona el 1966. Als onze anys es fa soci de la biblioteca popular del seu barri. Durant els vuit anys següents visita aquesta biblioteca amb molta assiduïtat i sens dubte les lectures que allà fent són determinants en la seva vocació literària. Es llicencia en Filosofia i Ciències de l’Educació per la Universitat de Barcelona el 1990. És membre de la Societat Catalana de Filosofia i treballa des de 1991 com a professor de filosofia en el batxillerat. Ha col·laborat en la desapareguda revista Lateral i en l’espai de ràdio Ciutat Oberta, de ràdio Badalona.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu més de 600 documents sobre filosofia que us poden interessar.

No hi ha comentaris

Zona prohibida

Durant el mes d’octubre el Club de Lectura de Ciència Ficció treballarà la novel·la Zona prohibida, de David Cirici.

L’obra: Zona prohibida

portadaÉs el primer lliurament d’una sèrie distòpica. Un virus ha assolat la Terra. Es tracta d’una variant mortal de la grip; aquesta nova soca triga uns vint anys a incubar, però sempre resulta fatal quan es manifesta. Sense cura a la vista, els dirigents de les diferents nacions només troben una solució per assegurar la supervivència de la raça humana: l’aïllament de les generacions futures. És per això que creen escoles autosuficients i aïllades en les que els nens del futur quedaran reclosos durant els anys que duri la seva formació.
Daia és una adolescent d’aquest món.

Ella, al costat d’altres cent onze noies entre les que hi ha la seva germana bessona Inge, ha estat criada en una escola de muntanya. Un refugi aïllat en el que reben una formació científica que els ajudarà a comprendre el món exterior quan els seus estudis acabin i abandonin la seva enclaustrament. Totes elles han estat criades per una escola intel·ligent que els proporcionava educació, suport i recer, però que no els deixava una altra opció que relacionar-se amb les seves pròpies companyes o amb els fantasmals hologrames dels professors o dels seus propis pares.
Tot això canvia quan, després d’un accident, l’escola deixa de funcionar. Seguint el pla d’evacuació establert per a casos d’emergència, les cent dotze noies comencen un pelegrinatge pel món exterior cap al punt de rescat.

Però el que hi troben no és el que esperaven. El món sembla estar en guerra i la violència els arrabassa a algunes companyes i fins i tot aparta Daia de la seva germana. I malgrat que les noies supervivents són rescatades per altres joves com elles, alguna cosa no acaba d’encaixar. Per què continua havent adults? Què són aquestes cinc comunitats en què ara viuen i qui les governa? I sens dubte la pregunta més important per Daia: On s’han dut a Inge?

El llibre, narrat en primera persona per la protagonista, ens transporta a un món cruel i ple de dubtes per a uns ulls que ho veuen per primera vegada. La història transcorre pausada però sense descans pàgina a pàgina mentre el lector aprèn, descobreix i experimenta amb la pròpia Inge tot el que aquest erm i els seus habitants han d’oferir … i explicar.

L’autor: David Cirici i Alomar

David Cirici, nascut a Barcelona l’any 1954, és escriptor, guionista i publicitari.David Cirici.

Fill d’Alexandre Cirici i Pellicer, estudià filologia catalana i ha exercit com a professor de llengua i literatura catalanes. Ha treballat també en el món editorial i com a guionista de televisió, tant de programes infantils (Les tres bessones, Oliana Molls) com per a tots els públics (No passa res i Guaita què fan ara, de La Trinca; Blanc o Negre; etc.), i col·labora a la premsa diària.

La seva obra literària comprèn narrativa infantil i juvenil, teatre musical i novel·les per al públic adult, de trames i personatges a cavall entre la quotidianitat i el fantàstic, en algunes de les quals mostra una visió crítica de la Catalunya actual. És membre del col·lectiu Germans Miranda.

Ha treballat com a guionista a la ràdio en el programa de Ràdio 4 “Català per a tothom” (1976-1982) i a la televisió en sèries com Oliana Molls (TV3, 1985-1986), Kiu i els seus amics (TV3 1984), Les tres Bessones (TV3 1995-2000), i programes com Ahí te quiero ver (TVE, 1986), Tariro Tariro (TVE, 1987), Blanc o negre (TV3, 1987), No passa res (TV3, 1988), El joc del segle (TV3, 1992).

També ha treballat en guions d’espectacles musicals del grup Roseland.

El 1984 va obtenir el Premi Recull i el Premi de literatura infantil Apel·les Mestres amb el llibre Vòlics. Amb la publicació de La fábrica de les mentides va guanyar el Premi de novel·la Joaquim Ruyra. Amb La vida dels altres va ser finalista del Premi Ramon Llull 2000. També ha publicat Els Grúfols (edicions Pau), un llibre per a nens sobre el racisme, i El baró i la leprosa (Empúries).

Ha estat director creatiu a les agències RCP Saatchi & Saatchi i Alta Definión, i soci fundador i director creatiu a Imagina. Des del 2000 dirigeix la seva pròpia agència, Cirici Comunicació.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat podeu trobar també la continuació de Zona prohibida, La Decisió d’en Viggo. A la Xarxa trobareu totes aquestes obres de David Cirici.

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »