Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per la categoria: AL DIA

Tallers Univers Internet: Els dilemes de la privacitat

imatges_maleta_T3_Privacitat

Univers Internet és un projecte creat pel Servei Educatiu del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) que proposa una reflexió crítica i creativa sobre el conjunt de tecnologies vinculades a Internet i la transformació inèdita i accelerada que està provocant en les nostres vides.

L’any passat, Univers Internet es va incorporar al projecte BiblioLab, un programa de la Xarxa de Biblioteques Municipals (XBM) que desenvolupa i dóna suport a accions que tenen com a finalitat l’accés al coneixement a través de l’experimentació i metodologies innovadores i creatives en un entorn obert a la ciutadania.

El cicle oferia una visió global d’Internet i de com afecta les nostres vides en tres nivells d’incidència: sobre la persona, sobre la ciutat i sobre el planeta.

Durant el primer semestre de l’any, les Biblioteques de Vilanova han programat 4 tallers que ensenyaran als més joves, d’una forma lúdica i molt didàctica, com afecta la Xarxa a les nostres vides.

Començarem amb el taller Els dilemes de la privacitat. Dissabte 2 de febrer a les 17:30h a la Biblioteca Armand Cardona. Adreçat a joves de 1r i 2n ESO (11 a 14 anys). Places limitades. Cal inscripció prèvia a la Biblioteca.

El concepte de privacitat ha sofert molts canvis al llarg de la història. La privacitat és un dret humà universal reconegut per l’article 12 de la Declaració Universal dels Drets Humans, però és un concepte que es pot definir i entendre de diverses maneres i, en una societat de les TIC com la nostra, cal repensar el seu significat i, en conseqüència, les seves aplicacions.

Perfils com el de Facebook, Twitter, etc., acumulen informació personal que ens pot relacionar directament amb les nostres aficions, ideologies, etc., conceptes que es consideren sensibles davant, per exemple, el tractament en la protecció de dades i que passen inadvertits per a molts usuaris en registrar-se a noves webs o descarregar-se aplicacions.

Univers Internet. © CCCB, 2016. Robert Monton (2)

Aquesta falta de consciència real del grau d’exposició i d’informació personal que estem facilitant quan fem ús de la xarxa pot arribar a ser un problema perquè no es dóna un consentiment conscient i explícit, sinó ràpid i irreflexiu.

Així doncs, si voleu saber què és la petjada digital i voleu aprendre a gestionar la vostra presència a les xarxes, veniu a jugar amb nosaltres!

Mitjançant un joc de taula on l’objectiu és protegir el màxim les dades personals d’un personatge fictici i de diverses preguntes i respostes, incitarem als joves a reflexionar sobre l’exposició a què estan sotmesos quan fem ús de la xarxa.

Quina informació estem facilitant quan ens connectem a un wifi públic? Amb quina informació nostra es queden aplicacions com Snapchat? Tenim tan normalitzat l’ús de les apps que moltes vegades no ens qüestionem a quin preu les estem utilitzant, ja no econòmic, sinó personal.

Us deixem amb un vídeo per reflexionar…

No hi ha comentaris

“Invisible” d’Eloy Moreno, lectura seleccionada per al Menjallibres 2018-19.

Resultat d'imatges de menjallibres, logoAmb l’objectiu de promoure la lectura i els hàbits lectors entre els estudiants dels centres públics i concertats de 1r i 2n d’ESO de Vilanova i la Geltrú, el Servei d’Educació de l’IMET i la Regidoria de Cultura, a través de les Biblioteques Municipals de la ciutat porten a terme el projecte Premi Menjallibres, una acció de dinamització lectora voluntària que implica la lectura de tres llibres, la posada en comú amb els autors, mitjançant trobades amb els mateixos, i la valoració de les tres obres per tal de triar una de guanyadora: la més votada.

Eloy Moreno, és el primer convidat de l’edició d’enguany del Premi Menjallibres, amb la seva novel.la “Invisible”. Qui no ha desitjat alguna vegada ser invisible? Qui no ha desitjat alguna vegada deixar de ser-ho? El problema és que el protagonista de la novel.la mai ha arribat a controlar bé aquest poder: a vegades, quan més ganes tenia de ser invisible, és quan més gent el veia, i en canvi, quan desitjava que tothom el veiés, era quan el seu cos desapareixia.

L’escriptor, autor d’èxits com “El bolígrafo verde” i “Lo que encontre bajo el sofà” ens presenta una història en la que per primera vegada en la seva obra literària assumeix el repte de recrear a un protagonista infantil, i assumint la mirada i el llenguatge d’un nen, vol provocar sentiments que arribin encara més endins dels lectors, sense deixar el factor sorpresa habitual dels seus escrits.

Resultat d'imatges de eloy morenoLa trama planteja us afer ocorregut que els nens coneixen però els adults no, i aquesta circumstància suposa un petit trencaclosques de pistes que provoca que durant una part del llibre, sempre girant sobre el desig de ser invisible i deixar de ser-ho.
L’autor afirma que el que més li ha agradat escoltar dels primers lectors que han acabat el llibre és que a partir d’ara tindran els ulls més oberts ja que és important veure el que sembla invisible encara no ens afecti directa ni personalment, doncs cal tenir present que la indiferència és una forma de violència: no fer res pot contribuir a perpetuar situacions injustes i doloroses.

Eloy Moreno ha escrit una novel.la que pot i haurà de ser compartida entre les famílies i fins i tot en centres educatius i que sense cap mena de dubte provoca sentiments que fan emocionar.

Consulteu la disponibilitat de les obres d’Eloy Moreno a les Biblioteques de la ciutat clicant aquí.

No hi ha comentaris

Madama Butterfly, de Puccini, al Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

Resultat d'imatges de madama butterflyMadama Butterfly és una de les òperes més emblemàtiques que mai ha existit. En aquesta temporada, el Gran Teatre del Liceu l’ha inclòs entre les seves obres estrella, comptant amb la producció de de Moshe Leiser i Patrice Caurier que centren l’atenció en el drama intern de la protagonista pucciniana, la geisha japonesa Cio-Cio San ferida en el seu orgull i honor pel tinent nord-americà Pinkerton, amb solucions visuals de gran sensibilitat, molt acord amb l’esperit de la partitura.

Resultat d'imatges de giacomo puccini Aquesta òpera de Giacomo Puccini, explica la trista història d’una geisha japonesa que confia cegament en l’amor d’un cínic oficial de la Marina americana, que s’ha casat amb ella segons una llei japonesa que li permet el repudi i ha tornat al seu país. Quan descobreix que l’home que estima reapareix casat amb una americana i demana fer-se càrrec del fill que ella ha tingut durant la seva absència, posa fi al somni occidental que l’ha posseïda i es fa l’harakiri o suïcidi ritual. L’obra se centra essencialment en Cio-Cio San o Madama Butterfly, amb una capacitat d’estimar i una delicadesa admirables. La partitura que compta amb elements d’exotisme refinat s’adequa perfectament a la figura de la fràgil i sensible protagonista. La història de l’òpera està farcida de finals tràgics, però molt pocs toquen tant la fibra sensible del públic com la mort de Cio-Cio San.

La composició mostra sempre la perspectiva des del punt de vista de la protagonista i dota l’òpera d’una gran emotivitat. La música de Puccini es val d’un elegant i poderós melodisme, pautat per tocs d’exotisme oriental. L’estètica del verisme afavoreix el patetisme sentimental amb què Puccini vol caracteritzar l’òpera. Alguna de les seves àries i duos, com Un bel dì, vedremo que canta la protagonista, formen part dels més estimats de l’òpera verista. La pietat que inspira la fràgil noia enganyada i l’admiració que provoca l’exigència dramàtica i vocal del paper de la protagonista han fet de Madama Butterfly una de les heroïnes més populars de Puccini i de tota l’òpera italiana.

Giacomo Puccini està considerat com un dels més grans compositors d’òpera italians que visqueren entre el segle XIX i el XX. Figura cabdal del món operístic italià, es va allunyar de la tendència dominant en la seva època, l’òpera verista. És difícil situar el compositor en el panorama internacional, ja que la seva música, per la seva contínua evolució artística, no té la tensió innovadora de molts dels més grans compositors europeus de l’època.

Es va dedicar de manera quasi exclusiva a la música teatral i, al contrari dels mestres de l’avantguarda noucentista, va escriure sempre pensant en el públic, tenint cura de les representacions i seguint-les en les gires pel món.
És l’autor de dotze òperes on els ingredients fonamentals del seu teatre són la varietat, la rapidesa, la síntesi, la profunditat psicològica i l’abundància de troballes escèniques.

Si voleu descobrir l’obra de Puccini, a les biblioteques Municipals hi trobareu llibres, cds i dvds. Cliqueu aquí per saber el fons disponible.

No hi ha comentaris

Joan Guinjoan, adéu al pilar de la música catalana contemporània.

El pianista, intèrpret, director i compositor Guinjoan, lligat a Vilanova i la Geltrú, ens ha deixat aquest mes de gener i ha estat considerat com un dels pilars fonamentals de la música contemporània catalana.

Resultat d'imatges de joan guinjoanNascut el 1931 a Riudoms, al Baix Camp, la seva educació musical es va iniciar al conservatori del Liceu i completar a París. Fou un pianista de reconegut prestigi i ha destacat en l’àmbit de la composició esdevenint un dels grans ambaixadors de la música contemporània, promovent la seva introducció a Catalunya. La seva trajectòria ha estat reconeguda amb els Premis nacional de la Musica per l’estat espanyol en 1990 i el Premi nacional Català en 1995. Era membre la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi des del 1991, Cavaller de les Arts i les Lletres i Oficial de les Arts i les Lletres de França, i Creu de Sant Jordi.

Als 14 anys va rebre un acordió com a regal, un instrument que va despertar el seu interès per la música i que l’ha portat a ser considerat per la crítica com un creador de grans formes abstractes i expressives dins de la música simfònica. El seu repertori, netament vitalista, és una síntesi de llenguatges, coordinats per un estil personal en què el ritme i el timbre determinen el seu origen mediterrani.

Té un catàleg extens de més de 100 obres de música de cambra, vocal i simfònica, entre les quals hi ha la Sinfonía de la Imperial Tarraco , Escenas de niños , Suite de los cinco continentes , Música intuitiva , Bi-tematic , Diagramas , Aborigine i Phobos, entre d’altres. Així mateix, va realitzar l’òpera Gaudí, sobre el genial arquitecte català i amb llibret de Josep María Carandell, per a la Olimpíada Cultural de Barcelona, obra estrenada al 2004 al Liceu.

Per la seva faceta creativa, Joan Guinjoan estava lligat a la ciutat de Vilanova i la Geltrú, ja que va ser el compositor d’un dels grans ballets del mestre de dansa, coreògraf i ballarí vilanoví Joan Magrinyà, Los cinco continentes.
Resultat d'imatges de joan Magriñá

En el programa de mà de l’estrena d’aquest ballet s’explica detalladament l’estructura harmònica de la composició de Guinjoan i es destaquen quin són els elements més remarcables de les cinc parts del ballet, cadascuna dedicada a un continent. De la part dedicada a Europa es realça l’escriptura musical serial; a Àsia es remarca el factor tímbric; a Oceania es posa l’accent sobre el treball sonor concentrat en únicament 11 instruments de l’orquestra (flautí, clarinet, trompa, trompeta, tuba, 2 percussionistes, arpa, piano, violi i contrabaix); d’Amèrica es remarca la “nostàlgica insinuació melòdica” i, finalment d’Àfrica es realça el protagonisme que pren el ritme i la percussió.
La partitura va ser escrita l’any 1968 i estrenada el 1969 al Gran Teatre del Liceu, l’1 de febrer de 1969, pel Ballet i l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, dirigida pel mateix compositor. La coreografia va ser obra de Joan Magriñá.

Actiu gairebé fins al final, Guinjoan deixa un gran llegat i l’admiració del món musical.

Clicant en aquest enllaç podeu accedir al fons disponible de Joan Guinjoan de les Biblioteques.

 

No hi ha comentaris

Descodificacions. Obra nuclear

portadaComencem l’any 2019 amb un llibre de poesia, Descodificacions. Obra nuclear, una tria dels millors llibres de Màrius Sampere feta pel mateix autor mesos abans de morir, el 26 de maig de 2018.

El poeta més audaç, singular i amb més projecció entre les noves generacions, Màrius Sampere, hauria fet 90 anys el desembre de 2018. Amb la finalitat de contribuir a l’homenatge del poeta més inclassificable del país, el llibre ofereix als lectors una selecció representativa a cura del mateix Sampere, que la va batejar com a “obra nuclear completa”. L’edició compta amb un pròleg de Carles Duarte, curador del llibre juntament amb Mireia Vidal-Conte.

Màrius Sampere i Passarell (Barcelona, 1928-2018) va començar a publicar poesia amb L’home i el límit, que va guanyar el premi Carles Riba l’any 1963. Durant les dècades dels setanta i els vuitanta va guanyar diversos guardons, però és sobretot a partir dels anys noranta que ha rebut el reconeixement del públic i de les institucions a la seva trajectòria, amb premis com el de la Institució de les Lletres Catalanes pel poemari Demiúrgia (1996), el Màrius SampereSerra d’Or de la crítica per Subllum (2000), el premi de literatura catalana Ciutat de Barcelona per Les imminències (2002), o el Laureà Mela per Jerarquies (2003). Edicions Proa ha publicat una antologia de la seva obra titulada Si no fos en secret (1999), a cura de D. Sam Abrams i Jaume Subirana. Entre els seus títols més recents hi ha Ens trobarem a fora (2006), Altres presències (2008) i La ciutat submergida: Obra poètica inèdita (1970- 2008) i L’estació dels espiadimonis (2010). Li ha estat atorgada la Creu de Sant Jordi.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu totes aquestes obres de Màrius Sampere, i aquí podeu accedir a l’índex de totes les obres de poesia que hi trobareu, classificades per temes.

 

amb el suport de la generalitat

No hi ha comentaris

Criaturas fantásticas: novetat del mes de la Sala Infantil

tapa llibreLibros del zorro rojo publica Criaturas fantásticas: sobre dragones, unicornios, grifos y otros seres mitológicos, signat per Floortje Zwigtman i il.lustracions de Ludwig Volbeda.

Tenim la possibilitat de recórrer aquest singular túnel del terror que neix de les criatures i déus de la mitologia grecoromana i continua amb una desfilada de personatges sorprenents, entre els qui hi trobem els trols del nord, els rars yokais japonesos i els dragons xinesos, entre d’altres.

Mary Hoffman a Cuentos del sol, la luna y las estrellas ja ens indicava que “la mitologia no és una falsa ciència; és una cosa molt diferent. A través de les històries antigues aprenem sobre la ment humans, i amb elles, sobre nosaltres mateixos”.

Recorrerem la geografia terrestre al mateix temps que veurem criatures fantàstiques dels aires, germans d’aparença distinta, ballarins de les estrelles, ocells del sol, gats trol y homes ós, rondinaires amb alè de foc, esperits del bé i éssers salvatges dels boscos, monstres i belleses de les profunditats marines, sense oblidar els cerbers, les harpies i altres criatures fantàstiques de l’antiga Grècia i Roma.

ésser descarga

Coneixes el Centaure, l’Ijirat, el Mahaha, el Domovói, el Leshii, el Bannik, el Kitsune, el Tengu, el Kappa, el Selki, El Ningyo, la yemayà, el Kayeri, la Boi-tatà, els Pipintus, els Tsenahales, el Windigo o el Squonk? Sabies que un cop al mes en Bakunawa, la serp dragó alat que habita les profunditats marines abandona l’aigua, la terra i l’atmosfera per quaixalar la lluna? O que els cherruves, serps amb cua en flama i que vomiten lava porten sempre mort, malalties i desgràcies?

Floortje-Zwigtman-4-kleur-c-Barry-MarreLa mateixa autora, Floortje Zwigtman explica que tots els escriptors viuen amb una mascota, un animal que els observa atentament mentre escriuen llibres. Segons ella, a casa seva hi viu un mico. O potser sigui un gat.

El que sí que sap és que té les potes llargues i brinca alegrement al ritme de les frases i salta d’un capítol a l’altre. Una criatura fantàstica pot tenir diferents noms i infinites cares i això també val per totes les que han desfilat per les pàgines d’aquest llibre.

I vosaltres, heu trobat mai un ésser que sembla el fruit d’una imaginació sense límits?

No hi ha comentaris

Trobada amb Èlia Barceló

9788408064176El Divendres dia 23 va tenir lloc la trobada mensual del club de lectura Ciència-Ficció.

Va ser una reunió molt especial perquè comptàvem amb la presència de l’escriptora Elia Barceló autora del llibre Fills del clan vermell que visitava la nostra ciutat convidada per l’organització de la CatCon, la Convenció Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia.

Elia Barceló va néixer a Elda, va estudiar Filologia Anglogermànica a la Universitat de València i Filologia Hispànica a la Universitat d’Alacant. Es va doctorar en literatura hispànica per la Universitat d’Innsbruck, on viu des de 1981.

És considerada com l’autora espanyola més important de Ciència-Ficció, ha escrit també relats de terror, obres realistes i obres juvenils i les seves obres estan traduïdes a més de divuit idiomes.

Segons ens va comentar, considera la Ciència-Ficció com el gènere del segle XXI i l’únic que aporta temes nous. Pel que fa a la seva novel·la, , és la primera part de la novel·la Anima mundi, un text de més de 1800 pàgines, on es reflecteix la diferència salvatge entre pobres i gent rica que només vol tenir diners sense saber per què.

El seu punt de partida és l’existència d’uns éssers diferents dels humans que tenen més fortalesa física, que viuen molts més anys i que es divideixen en diferents clans.
Així va construint tot un nou món on, en aquesta primera part, ens dóna un esbós i ens deixa molts interrogants.

IMG_20181123_184737_132

La seva novel·la és una novel·la global i cosmopolita que succeeix en molts llocs però sense que aparegui U.S.A. A Anima mundi, podem trobar diversos gestos de complicitat religiosos, una crítica ferotge al paper de la dona en la societat on sempre som l’últim i una crítica ferotge a l’ideal romàntic del príncep blau sobretot dirigit a les adolescents.

Elia Barceló sempre intenta, amb els seus llibres, evadir-se de la vida, ja que considera que aquesta vida és molt avorrida.

Aquest seria el resum d’una trobada que va ser molt amena i que ens va desvetllar moltes incògnites que ens van anar sorgint amb el llibre i ens va obrir unes noves.

Ella va dir una vegada “quan el llibre arriba al lector adquireix vida, jo poso la meitat, i el lector posa l’altra meitat”. Espero que aquest cop ho havem fet.

IMG_20181123_202657_135
No hi ha comentaris

Mor Stephen Hillenburg, pare de Bob Esponja.

stephenhillenburg- bob i PatricioStephen Hillenburg va néixer a Lawton, Oklahoma, el 1961, tot i que en la seva infància va emigrar amb la seva família a Anaheim, Califòrnia, on va quedar fascinant per l’oceà. Va estudiar Biologia marina i va impartir classes en un institut oceanogràfic, on utilitzava com a mètode d’ensenyament un còmic amb ninotets de fauna i flora subaquàtica que ell mateix havia dibuixat.vida moderna de rocko

Més atret per l’animació que per la docència, es matriculà a l’Institut de les Arts de Califòrnia, abans d’entrar a treballar a Nickelodeon per treballar en la sèrie La vida moderna de Rocko, tot i que al mateix temps aniria desenvolupant aquell còmic dels seus anys de mestre fins a convertir-lo en la sèrie Bob Esponja, amb els seus carismàtics personatges de l’al·lucinant –i al·lucinogen– món de Fondo de Bikini, ciutat dotada d’hamburgueseria, hospital, parc d’atraccions i autoescola, i atapeïda de criatures en actitud gairebé sempre absurda. Un espai, en fi, on l’alegria i la bogeria són una forma de vida: com explicar, si no, que Bob Esponja i Patricio no sàpiguen nedar vivint sota l’aigua.

Totes i cada una de les aventures de Bob Esponja, Patricio Estrella i la resta d’habitants de Fondo de Bikini han sigut una alenada de vida, una injecció d’eufòria, des de la seva aparició l’1 de maig del 1999 a la cadena Nickelodeon, en aquell ja històric ‘Se busca ayuda’, en el qual l’alegre esponja dels ulls sortits trobava feina a la graella de l’hamburgueseria El Krustáceo Krujiente. Al llarg d’aquests 19 anys, la sèrie ha convertit els seus personatges en icones de la cultura popular per a totes les edats, amb 242 episodis repartits en 12 temporades i dos llargmetratges estrenats al cine, Bob Esponja: La pel·lícula (2004) i Bob Esponja 2 (2014). I un tercer en preparació: Bob Esponja: Una esponja maravillosa, l’estrena de la qual està prevista per al 2020.

Bob Esponja és la sèrie més longeva i premiada en la història de Nickelodeon i ha sigut durant dues dècades un fenomen sideral de la cultura pop, amb il·lustres fans com Bruce Willis, LeBron James, Pharrell Williams, Marc Jacobs o Barack Obama.

I també ha estat focus de controvèrsia pel seu nivell boig de frenesí visual, que segons alguns estudis mèdics podria afectar l’atenció dels nens. Sense oblidar, per descomptat, les crítiques per les suposades tendències homosexuals en la relació d’amistat de Bob Esponja i Patricio, tot i que el mateix autor sempre li va treure importància a aquesta possibilitat, més enllà de certes picades d’ullet probablement autoconscients del sempre boig equip de guionistes d’una sèrie tan única i inoblidable com el mateix Hillenburg.

Si vols saber tots els documents que tenim a les Biblioteques de la ciutat sobre aquest personatge i el seu autor, clica aquí.

No hi ha comentaris

Things have changed: Bettye Lavette

bettye-lavette-earlyThings have changed és el títol del darrer treball de Bettye Lavette, una artista amb un estil difícil de classificar ja que es mou entre el soul, el country, el rock, el funk i el gospel.

Nascuda l’any 1946 a Míchigan és actualment una de les grans cantants nord-americanes de soul. Als 16 anys va publicar el seu primer single, My man, i després d’una temporada d’èxits intermitents l’any 2005 publica I’ve got my own hell to rise, que li proporciona un gran reconeixements internacional.

Betty Lavette va compartit gires amb Clyde McPhatter, Ben E. King, Barbara Lynn, Otis Redding, Cab Calloway i James Brown, fins que Let Me Down Easy es va convertir en la seva cançó de capçalera, i tot tenint un nombrós grup de seguidors l’artista continuà sent refusada per les grans companyies discogràfiques, fins l’any 1982 va ser contratada per la Motown, la discogràfica dedicada a la música negra.

Al 1999 el col·leccionista francès de soul, Gilles Petard, descobreix una còpia original de Child of the Seventies i és aleshores quan podem parlar del renaixement de Bettye Lavette que inclou fins el moment actual un àlbum en viu i dos nous àlbums que compten amb compositors de renom com Sinéad O’Connor, Lucinda Williams, Joan Armatrading o Dolly Parton.

En el seu darrer treball discogràfic versiona passant pel seu sedàs personal del soul a Bob Dylan, ja que totes les cançons que interpreta són d’ell.

Si encara no heu descobert la veu de Betty Lavette i els seu estil de cantar, ara és un bon moment. Podeu consultar la seva discografia disponible a les Biblioteques de la ciutat clicant aquí.

No hi ha comentaris

Max i els superherois

Dissabte 24, l’Hora del Conte de la biblioteca Armand Cardona, a les 12h., l’actriu Montse Panero ens explicarà Max i els superherois.tapa àlbum

“Al Max, com a quasi tots els nens de la seva edat, el fascinaven els superherois. Des de ben petit esperava l’arribada del carnestoltes per disfressar-s’hi. Tot i que, ben mirat, no necessitava cap excusa per fer-ho…”

Així comença Max i els superherois, àlbum il·lustrat signat per Oriol Malet i Rocío Bonilla, encara que de fet, tot i que al nostre protagonista el fascinen tots els superherois, en té un de preferit.

Max-volant_1_630x630En realitat, es tracta d’una superheroïna: Megapower! Ella és valenta, pot programar computadores i desactivar bombes, té ultravisió i una força descomunal… I és que sovint, els superherois i les superheroïnes estan més a prop del que ens pensem!!

Si voleu saber com neix aquest projecte, si ha resultat complicat o senzill, si els autors creuen que els pares i les mares són superherois i si teniu curiositat per saber per a qui és aquesta història, veieu el vídeo on el mateix Oriol Malet i la Rocío Bonilla us proporcionen totes les respostes:

Si voleu saber quants documents tenim a les Biblioteques que tracten el tema dels superherois, cliqueu aquí.

Si voleu saber quan té documents signats per la Rocío Bonilla tenim a les Biblioteques de la ciutat, cliqueu aquí. I si voleu saber dels de l’Oriol Malet, cliqueu aquí.

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »