Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per la categoria: AL DIA

Àlbum il·lustrat: educar la mirada, descobrir la lectura.

cartellDel 6 al 12 de novembre té lloc la Setmana de l’Àlbum, organitzada per l’Associació Àlbum Barcelona amb l’objectiu d’aconseguir una presència estable i constant d’aquest gènere literari i, per tant, posicionar l’àlbum il·lustrat al capdavant de l’actualitat literària.

Consisteix en un centenar d’activitats a Barcelona ciutat i comarques al voltant del gènere, que tindran lloc, d’una manera descentralitzada, a llibreries, escoles i biblioteques. Les activitats consistiran en trobades amb autors, tallers, xerrades al voltant del gènere i activitats lúdiques, destinades tant a nens com a joves i adults.

Podeu consultar totes les activitats per ESPAI, DATA o AUTOR.

Una altra de les activitats destacades serà ‘L’Àlbum a l’Aula’, unes jornades adreçades a professionals del món de l’educació i del sector de la LIJ. Una oportunitat per descobrir tot allò que l’àlbum il·lustrat pot aportar en l’educació de la sensibilitat artística i literària així com en el foment de la lectura.

Volem apropar el gènere tant a infants i pares com al sector educatiu, i aquest original festival literari i visual ens sembla la millor manera d’implicar-los, sobretot per la utilització d’espais descentralitzats i els diferents sectors implicats en el llibre infantil.

Però… què hem d’entendre per àlbum il·lustrat? Ens referim a un llibre concebut com una integritat, com una totalitat que té a veure amb la cooperació que fa el text, el dibuix, però també el paper, l’edició, el format i que converteix aquesta mena de llibres en una petita joia, fins i tot una petita obra d’art.

Quan la imatge és imprescindible per entendre qui fa què, com, quan i per què; quan, observant-la, podem fer-nos una idea cabdal i fiable de la història o de l’anècdota narrada, explícitament i implícitament, i quan analitzant-la podem apreciar com i per què aquell discurs icònic ens expressa el que ens expressa, és que som davant d’un àlbum, segons Teresa Duran, escriptora i il·lustradora.

Album

“L’educació visual i literària dels nens i nenes és un eix en la seva formació per esdevenir persones crítiques, lliures i creatives. Una creativitat que no només ha de ser plàstica i artística, sinó que neix de quan s’ajunten idees, s’associen conceptes i s’aconsegueixen solucions innovadores”, explica el president d’Àlbum Barcelona, Pablo Larraguibel.

L’àlbum il·lustrat permet el debat literari sense la barrera de la capacitat lectora i al mateix temps ens permet trencar amb la idea que aquest s’adreça només a nens petits que no saben llegir o n’estan aprenent, ja que atrau indistintament a lectors adolescents i adults. Així doncs ens trobem davant d’una eina que aconsegueix crear nous lectors, deixant de banda l’edat que puguin tenir.

L’Associació Àlbum Barcelona està formada per les editorials Ekaré, A Buen Paso, Babulinka, BiraBiro, Coco Books, Corimbo, El Cep i la Nansa, Flamboyant, Juventud, Takatuka, Thule i Libros del Zorro Rojo.

Participaran a fires nacionals i internacionals, treballaran en l’edició de fulls informatius i de promoció de la lectura i donaran suport a cursos per a docents. Tot plegat, de la mà dels llibreters, que són experts en l’àmbit del foment de la lectura, i perquè entenen que l’activitat editorial té molt poc sentit sense les llibreries.

L’any passat, l’associació ja va organitzar la primera Nit de l’Àlbum i va publicar un manifest sobre l’àlbum il·lustrat.

manifest01manifest

A la Sala Infantil de la biblioteca Armand Cardona tenim a la vostra disposició àlbums il·lustrats que segur que desconeixeu. Us estan esperant.

No hi ha comentaris

Presentació de Cartografías. Revista de pensamiento.

revista Cartografias

Aquest dissabte 4 de novembre a les 12 hores la Biblioteca Armand Cardona Torrandell es farà la presentació de Cartografias. Revista de pensamiento.

marge esquerraEl Grup de Filosofia del PortadaGarraf presenta el número 1 d’aquesta revista en format digital, acompanyats del filòsof i escriptor Ramon Surroca Nouvilas. La presentació serà a cura d’Ester Astudillo i J. Miguel García, membres del Grup.

L’activitat consistirà en una sessió de debat en viu dels filòsofs del Garraf sobre un tema perenne, les relacions entre la filosofia i la literatura.

Segons expliquen el components del Grup, l’edició de la revista de pensament Cartografías és el resultat de la col·laboració entre diversos dels components del Grup de Filosofia del Garraf. La majoria son docents de filosofia de la comarca, tot i que alguns ni resideixen ni treballen, ni ensenyen filosofia, ni tan sols ensenyen, tota vegada que alguns són estudiants. Els uneix la filosofia i el Garraf, i es troben en algun bar, alguna cantonada, diversos i oblidadissos dels punts de partida i d’etiquetes. Molt succintament son: Josefina Aranda Armengod, Ester Astudillo, Fèlix de Castro, Wenceslao Galán, Carmen Gallego Cruz, J. Miguel García, Núria González, Jordi Moreno, Félix Pardo, Josep Pradas, Pilar Ruiz Gimeno, i Alín Salom.

El Grupo de Filosofía del Garraf va iniciar el seu camí en el món virtual fa tot just quatre anys, el 30 d’octubre de 2013. Per aconseguir apropar la filosofia a tot aquell que senti la necessitat de saber sobre ella, i als que no.

El filòsof i escriptor Ramon Surroca i Nouvilas ramon-surrocaneix a Barcelona el 1966. Als onze anys es fa soci de la biblioteca popular del seu barri. Durant els vuit anys següents visita aquesta biblioteca amb molta assiduïtat i sens dubte les lectures que allà fent són determinants en la seva vocació literària. Es llicencia en Filosofia i Ciències de l’Educació per la Universitat de Barcelona el 1990. És membre de la Societat Catalana de Filosofia i treballa des de 1991 com a professor de filosofia en el batxillerat. Ha col·laborat en la desapareguda revista Lateral i en l’espai de ràdio Ciutat Oberta, de ràdio Badalona.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu més de 600 documents sobre filosofia que us poden interessar.

No hi ha comentaris

Zona prohibida

Durant el mes d’octubre el Club de Lectura de Ciència Ficció treballarà la novel·la Zona prohibida, de David Cirici.

L’obra: Zona prohibida

portadaÉs el primer lliurament d’una sèrie distòpica. Un virus ha assolat la Terra. Es tracta d’una variant mortal de la grip; aquesta nova soca triga uns vint anys a incubar, però sempre resulta fatal quan es manifesta. Sense cura a la vista, els dirigents de les diferents nacions només troben una solució per assegurar la supervivència de la raça humana: l’aïllament de les generacions futures. És per això que creen escoles autosuficients i aïllades en les que els nens del futur quedaran reclosos durant els anys que duri la seva formació.
Daia és una adolescent d’aquest món.

Ella, al costat d’altres cent onze noies entre les que hi ha la seva germana bessona Inge, ha estat criada en una escola de muntanya. Un refugi aïllat en el que reben una formació científica que els ajudarà a comprendre el món exterior quan els seus estudis acabin i abandonin la seva enclaustrament. Totes elles han estat criades per una escola intel·ligent que els proporcionava educació, suport i recer, però que no els deixava una altra opció que relacionar-se amb les seves pròpies companyes o amb els fantasmals hologrames dels professors o dels seus propis pares.
Tot això canvia quan, després d’un accident, l’escola deixa de funcionar. Seguint el pla d’evacuació establert per a casos d’emergència, les cent dotze noies comencen un pelegrinatge pel món exterior cap al punt de rescat.

Però el que hi troben no és el que esperaven. El món sembla estar en guerra i la violència els arrabassa a algunes companyes i fins i tot aparta Daia de la seva germana. I malgrat que les noies supervivents són rescatades per altres joves com elles, alguna cosa no acaba d’encaixar. Per què continua havent adults? Què són aquestes cinc comunitats en què ara viuen i qui les governa? I sens dubte la pregunta més important per Daia: On s’han dut a Inge?

El llibre, narrat en primera persona per la protagonista, ens transporta a un món cruel i ple de dubtes per a uns ulls que ho veuen per primera vegada. La història transcorre pausada però sense descans pàgina a pàgina mentre el lector aprèn, descobreix i experimenta amb la pròpia Inge tot el que aquest erm i els seus habitants han d’oferir … i explicar.

L’autor: David Cirici i Alomar

David Cirici, nascut a Barcelona l’any 1954, és escriptor, guionista i publicitari.David Cirici.

Fill d’Alexandre Cirici i Pellicer, estudià filologia catalana i ha exercit com a professor de llengua i literatura catalanes. Ha treballat també en el món editorial i com a guionista de televisió, tant de programes infantils (Les tres bessones, Oliana Molls) com per a tots els públics (No passa res i Guaita què fan ara, de La Trinca; Blanc o Negre; etc.), i col·labora a la premsa diària.

La seva obra literària comprèn narrativa infantil i juvenil, teatre musical i novel·les per al públic adult, de trames i personatges a cavall entre la quotidianitat i el fantàstic, en algunes de les quals mostra una visió crítica de la Catalunya actual. És membre del col·lectiu Germans Miranda.

Ha treballat com a guionista a la ràdio en el programa de Ràdio 4 “Català per a tothom” (1976-1982) i a la televisió en sèries com Oliana Molls (TV3, 1985-1986), Kiu i els seus amics (TV3 1984), Les tres Bessones (TV3 1995-2000), i programes com Ahí te quiero ver (TVE, 1986), Tariro Tariro (TVE, 1987), Blanc o negre (TV3, 1987), No passa res (TV3, 1988), El joc del segle (TV3, 1992).

També ha treballat en guions d’espectacles musicals del grup Roseland.

El 1984 va obtenir el Premi Recull i el Premi de literatura infantil Apel·les Mestres amb el llibre Vòlics. Amb la publicació de La fábrica de les mentides va guanyar el Premi de novel·la Joaquim Ruyra. Amb La vida dels altres va ser finalista del Premi Ramon Llull 2000. També ha publicat Els Grúfols (edicions Pau), un llibre per a nens sobre el racisme, i El baró i la leprosa (Empúries).

Ha estat director creatiu a les agències RCP Saatchi & Saatchi i Alta Definión, i soci fundador i director creatiu a Imagina. Des del 2000 dirigeix la seva pròpia agència, Cirici Comunicació.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat podeu trobar també la continuació de Zona prohibida, La Decisió d’en Viggo. A la Xarxa trobareu totes aquestes obres de David Cirici.

No hi ha comentaris

La Rueda de la mentira: la caída de Lance Armstrong

portadaUn altre llibre a la col·lecció del Racó Ciclista de la Biblioteca Armand Cardona. Avui us presentem La Rueda de la mentira: la caída de Lance Armstrong, un llibre que vol ser el relat definitiu de l’espectacular ascens i caiguda de Lance Armstrong.
Al juny de 2013, quan Lance Armstrong abandona la seva palatina residència a Texas, assetjat per multimilionàries demandes en contra seva, Juliet Macur es trobava allí amb ell, parlant amb la seva núvia i nens, i escoltant la versió de la veritat de Lance Armstrong. Ella va ser una de les poques periodistes, a més d’Oprah Winfrey, a tenir accés directe al pària més famós de l’esport.
Al centre de la roda de la mentida es troba el propi Armstrong, a través d’entrevistes personals. Però la narrativa del llibre es desplega per afegir-hi profunditat i extensió a través dels relats en primera persona de més de cent testimonis, incloent membres de la seva família als quals Armstrong va donar l’esquena fa temps, com el pare adoptiu que li va donar el seu cognom, la seva àvia o la seva tia. Potser el relat més aclaparador és el testimoni gravat de J.T. Neal, una de les persones més influents entre les diferents figures paternes que Armstrong va tenir, gravat durant els últims anys de la vida de Neal, quan va perdre la seva batalla contra el càncer just quan Armstrong es feia famós per sobreviure a la malaltia.
Al final, van ser els antics amics d’Armstrong, aquells que van gaudir d’un preuat lloc dins del seu cercle més estret dels que li van trair. Van ser ells els que li van clavar el cop final, trencant el codi de silenci que blindava la trista veritat del ciclisme del públic, i la trista veritat sobre el seu noi d’or, Armstrong.
Filant les dispars i vívides veus de les persones amb un coneixement profund tant del Armstrong més públic com del privat, Macur teixeix un complet i inoblidablement ric tapís del sorprenent ascens d’un home a la fama mundial i la fortuna, i la seva devastadora caiguda en desgràcia.Juliet Macur

Juliet Macur és una guardonada periodista esportiva del New York Times, on escriu a la columna Sports of the Times. Ha escrit extensament en aquest diari sobre Lance Armstrong, el ciclisme i el dopatge. Els seus treballs s’han inclòs en dues ocasions en l’antologia de millors escrits esportius americans Best American Sports Writing, i l’any 2016, l’Associated Press Sports Editors la va nomenar com una de les millors cronistes esportives dels Estats Units. Viu a Washington D.C., acompanyada del seu marit, filla i el seu gos llaurador.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu també el llibre Això no va de bicis: el meu retorn a la vida, que el mateix Lance Armstrong va escriure amb Sally Jenkins sobre la seva malaltia. Al Racó Ciclista trobareu més obres que parlen de ciclisme.

No hi ha comentaris

El Tingladu. Les nostres mans, el nostre capital.

portada

 

horaris

 

 

Amb aquest lema el festival El Tingladu torna amb força per celebrar la seva 10a edició a partir d’aquest dijous dia 20 de juliol i fins diumenge dia 23. Les actuacions són d’accés lliure i gratuït al recinte ubicat al Parc de Baix-a-mar. Tot i això, disposarà de tots els serveis habituals en qualsevol esdeveniment d’aquestes característiques. En aquest sentit, a banda de les barres on se serviran refrescos i begudes com El Globu, també hi haurà la possibilitat de sopar sense sortir de El Tingladu amb ofertes diverses tant per part de l’organització com de les caravanes de menjar que se situaran al mateix parc.

 

 

De tots els participants, aquest són els artistes dels que trobareu discografia a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat:

 

Manel. Jo competeixo, tu competeixes, ell competeix, nosaltres competim, vosaltres competiu i ells són els Manel, els collons d’amos del pop català. I punt. No cal que dissimuleu que tots us sabeu les seves lletres.

Mala Rodríguez. La rapera andalusa és una dels convidades internacionals d’aquest any. Habitualment amb un perfil de reivindicació feminista i desenfadada, la Mala Rodríguez ha col·laborat amb artistes de tot arreu. El seu últim disc d’estudi es titulava Bruja (2013).

Quimi Portet. Icona Pop. Més que acceptable intèrpret de música moderna. Departament de Propaganda i Manipulació de la plebs (abjecta i adotzenada). Va haver de cancel·lar la seva actuació de l’any passat a El Tingladu a causa de la pluja en una nit que prometia de valent al costat de Joan Miquel Oliver i Xarim Aresté.

Oques Grasses. El seu tercer treball You Poni (2016) va confirmar-los com una de les bandes més festives i populars dels Països Catalans. Amb lletres que són capaces de no dir res i dir-ho tot al mateix temps, hi actuaran per tercera vegada després del seu debut el 2015 i de fer el relleu a Manu Chao al multitudinari concert de presentació de l’any 2016.

Tomeu Penya. El cantant mallorquí és incombustible, porta quasi 40 anys actuant. El novembre de 2012 tragué el seu 25è àlbum “És per tu”, al qual la cançó “Es soports de sa nostra bandera” defensa la llengua catalana i els costums de les illes referint-se així a la bel·ligerància del govern del PP de José Ramón Bauzá. El seu darrer disc és Arruix! (2013).

Aspencat. La banda valenciana continua la gira del disc Tot és ara. La combinació d’electrònica, ska i reggae és tant o més potent que el contingut de les seves lletres. Un crit a rebel·lar-se contra les injustícies que ens envolten cada dia.

Adrià Puntí. La clau de girar el taller, d’Adrià Puntí, va ser el millor disc de l’any 2015, segons els Premis Enderrock de la crítica. L’àlbum, amb 13 cançons, va significar per a Puntí el trencament d’un silenci de 10 anys sense editar discos.

Joana Serrat. Prové de Vic però escoltar el seu estil folk d’arrel americana amb tocs de pop i en anglès ens transporta ràpidament a l’altra banda de l’oceà. Al seu últim àlbum Cross The Verge torna a desplegar tota la seva qualitat artística sense complexes.

The Pinker Tones. L’actual xou familiar que ofereixen, Rolf & Flor, és un espectacle acústic i alternatiu on s’enllaça la narració d’un conte amb peces musicals pròpies.

La Brigada. La Brigada va néixer l’any 2007 a Vilanova i la Geltrú. El seu últim disc es va anomenar Incerta glòria (2012), en part un homenatge a la novel·la de Joan Sales que recentment ha estat adaptada als cinemes. Anteriorment ja van editar La obligació de ser algú (2008) i Les paraules justes (2010). Després de diverses temporades sense pujar als escenaris, els vilanovins han tornat als assajos per reunir-se de nou a El Tingladu.

Lluís Gavaldà i Trau. Interpretaran algunes de les cançons més mítiques del pop internacional des dels Beatles, als Kinks o els Beach Boys. Es tracta d’un espectacle per a tots els públics que té l’objectiu d’apropar les cançons que es consideren la llavor de la música actual.

A més a més, el festival comptarà amb artistes internacionals com TALCO, una bona dosi de festa i reivindicació amb bandes dels Països Catalans molt populars com ZOO, SMOKING SOULS i EL DILUVI, i els espectacles de LEO BASSI i GUILLEM ALBÀ & LA MARABUNTA. MIQUEL DEL ROIG serà un any més el protagonista per posar el punt i final a El Tingladu.

foto 1

foto 3

foto 2

No hi ha comentaris

‘Il trovatore’, Òpera a la fresca

20170714102001-1El divendres 21 de juliol a les 22h, la Plaça de la Vila acollirà la segona retransmissió en directe d’òpera dins el cicle organitzat pel Gran Teatre del Liceu, Liceu a la fresca, organitzat per l’Auditori Eduard Toldrà.

Aquesta és la segona projecció que es podrà veure a la ciutat, ja que el passat 30 de juny ja es va poder veure a la Plaça de la Vila la retransmissió en directe de l’Òpera Madama Butterfly de Giacomo Puccini des del Teatro Real de Madrid.

En aquesta edició el Liceu a la fresca arriba a tota Espanya després de l’èxit assolit la temporada passada a Catalunya. Deu ciutats fora de Catalunya –Bilbao, Granada, Las Palmas, Màlaga, Pamplona, Santiago de Compostela, Sevilla, Valladolid, Elda i Alaior- formen part ja d’aquesta pionera iniciativa a Espanya gràcies a la participació activa en el projecte de l’Obra Social “la Caixa”.

El Liceu a la fresca es podrà gaudir a més de 150 municipis catalans i una quinzena de ciutats espanyoles.

Divendre es podrà veure una nova producció de l’obra de Verdi ‘Il trovatore’, que es representa al Liceu entre el 17 i 29 de juliol sota la direcció d’escena de Joan Anton Rechi i la direcció musical de Daniele Callegari.

Els desastres de la guerra de Francisco de Goya serveixen d’inspiració per a aquesta inèdita posada en escena, amb la qual el director andorrà ha volgut donar protagonisme especial a l’artista aragonès i a la regió on es van pintar aquests gravats. La figurinista Mercè Paloma i el videocreador Sergio Gracia han treballat de la mà de Rechi per ambientar la història de Cammarano i Bardare en un context de batalla que “aporta més versemblança a la història”.

img_ebernal_20151009-183316_imagenes_lv_terceros_il-kNPE-U421096195372QAE-992x558@LaVanguardia-Web

L’escenografia es converteix així en “un gran quadre de Goya” que és testimoni d’una batalla entre dos bàndols, el del Conde de Luna i el de Manrico. Rechi converteix a Goya en un espectador d’excepció d’aquest conflicte de Il trovatore, i fins i tot en un personatge més, un narrador o trobador que amb els seus pinzells va desgranant aquesta tragèdia d’amor, venjança, guerra i mort. Les videocreaciones de Sergio Gracia de l’estudi Project 2 han permès que les pintures del geni aragonès es barregin amb la història original, mitjançant animacions dels gravats i projeccions sobre els tuls que coronen l’escena.

Dos repartiments de luxe encapçalen aquesta coproducció del Liceu i l’Òpera d’Oviedo, que en la seva terna protagonista compta amb els barítons Artur Ruciński i George Petean com Conde de Luna, les sopranos Kristin Lewis i Tamara Wilson com Leonora o els tenors Marco Berti i Piero Pretti com Manrico.

il_trovatore_8._a._bofill

Il trovatore ens situa a Saragossa, on som testimonis de l’enamorament del trobador Manrico i Leonora. El Conde de Luna, que també la pretén, va perdre al seu germà petit raptat per Azucena, mare de Manrico. Aquesta és capturada pel comte i torturada; Manrico intenta salvar-la, però és capturat. Leonora intercedeix davant el comte oferint-se ella mateixa com la seva esposa, però acaba suïcidant-se. Llavors Luna mata a Manrico, i Azucena revela, poc abans de morir també, que el trobador era el germà perdut del comte.

Aquesta òpera en quatre actes, llibret de Salvadore Cammarano i Emanuele Bardare i música de Giuseppe Verdi es va estrenar per primera vegada el 19 de gener de 1853 en el Teatre Apollo de Roma. Un any més tard, el 20 de maig de 1854, arribava per primera vegada a Barcelona, al Liceu, on es va poder veure per última vegada el 30 de desembre de 2009 i on s’ha representat un total de 275 vegades.

A les Biblioteques de Vilanova podreu trobar aquesta i moltes altres òperes de Verdi.

Us deixem amb una de les àries més conegudes de l’òpera, el coro di zingari (el cor dels gitanos) en una representació a l’Arena de Verona dirigida pel cineasta Franzo Zeffirelli.

No hi ha comentaris

Poema. Rafael Argullol

portadaAvui us presentem com a novetat l’últim llibre  publicat de Rafael Argullol, Poema.

Des l’u de gener de 2012 fins l’u de gener de 2015, dia a dia durant tres anys, Argullol es proposa en aquest llibre un exercici, a l’hora vital i literari: escriure diàriament un fragment. “Després de publicar uns trenta llibres, necessitava tornar a experimentar la meva pròpia relació amb l’escriptura, i saber quina és la meva situació a la vida, què he avançat en el camí de la veritat, com vaig anar conquerint les incerteses”, explica. Després subratlla: “Ha estat un repte molt físic. Escriure cada dia, estant sa o malalt, enmig de dificultats o sense, sigui com sigui “.

En els versos del primer dia hi ha una bassa flotant i un riu gelat, i “els zíngars corejant una cançó interminable”; els que obren l’últim fragment diuen: “Arribarà el dia / en què pugui veure / amb el tendre ull del cavall / i amb l’afilat ull del gat (…)”, i acaben amb una rotunda afirmació: “Toca viure sense por. Toca viure “.

Dia a dia es va construint així l’obra, a manera de captura d’instants, com reflexos de vida, de la Vida amb majúscules. La crida de la bellesa, l’evocació, la por, la recerca, l’amor construeixen aquest text extraordinari, profundament bell, profundament humà, que ens convida a viatjar, de la mà del seu autor, al misteri que tots som. Així neix Poema, un llibre ple de llibres que proposa al lector un horitzó i una companyia íntima.

Rafael Argullol Murgadas (Barcelona, 1949), narrador, poeta i assagista, és catedràtic d’Estètica i Teoria de les Arts a la Facultat d’Humanitats dequadern la Universitat Pompeu Fabra. És autor de més de trenta llibres en diferents àmbits literaris. Entre ells: poesia (Disturbis del coneixement, Duel a la Vall de la Mort, L’esmolador de ganivets), novel·la (Lampedusa, L’assalt del cel, Descendeix, riu invisible, La Razón del mal, Transeuropa, Davalú o el dolor) i assaig (l’atracció de l’abisme, l’Heroi i l’Únic, la fi del món com a obra d’art, Aventura: Una filosofia nòmada, Manifest contra la servitud,
Maleïda perfecció. Escrits sobre el sacrifici i la celebració de la bellesa). Com escriptura transversal més enllà dels gèneres literaris ha publicat: Caçador d’instants, rafael argullolEl pont del foc, Enciclopèdia del crepuscle, Breviari de l’aurora, Visión desde el fondo del mar. Les seves últimes publicacions són Tractat eròtic-teològic (2016), El meu Gaudí espectral. Una narració (2015) i Passió del déu que va voler ser home (2014).

Ha estudiat Filosofia, Economia i Ciències de la Informació a la Universitat de Barcelona. Va estudiar també a la Universitat de Roma, al Warburg Institute de Londres ia la Universitat Lliure de Berlín, doctorant-se en Filosofia (1979) a la seva ciutat natal. Va ser professor visitant a la Universitat de Berkeley. Ha impartit docència en universitats europees i americanes i ha donat conferències a ciutats d’Europa, Amèrica i Àsia. Col·laborador habitual de diaris i revistes, ha vinculat amb freqüència la seva faceta de viatger i la seva estètica literària. Ha intervingut en diversos projectes teatrals i cinematogràfics. Ha guanyat el Premi Nadal amb la seva novel·la La raó del mal (1993), el Premi Assaig de Fons de Cultura Econòmica amb Una educació sensorial (2002), i els premis Cálamo (2010) i Ciutat de Barcelona (2010) amb Visió des del fons del mar.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu totes aquestes obres de Rafael Argullol.

No hi ha comentaris

T de Teatre, 25 anys!

E.V.A.

Enguany fa 25 anys de la creació de la companyia T de Teatre. Durant aquests 25 anys ha creat deu espectacles, ha representat més de 2.700 funcions i ha convocat l’assistència de prop d’un milió d’espectadors. Aquest mes de juny han estrenat el seu 11 espectacle.

t-teatreLa seva aventura original i singular comença el maig de 1991 quan cinc joves actrius acabades de graduar-se a l’Institut del Teatre de Barcelona opten per no consumir-se al costat del telèfon esperant la trucada d’un director que les sol·licitin i prenen la iniciativa de volar pel seu compte.

Creen la companyia per presentar en societat el que serà el seu primer espectacle i la bategen amb el nom T de Teatre, per la debilitat que tenen totes elles al te. És un amic comú, Daniel López-Orós, qui a partir d’aleshores s’encarregarà de la producció executiva. En aquest primer muntatge a partir del text Petits contes misògins de Patricia Highsmith, la companyia aposta per la senzillesa escènica: dos tamborets, una taula, una cadira de fòrmica i una butaca són els únics elements escenogràfics. El pes de l’espectacle recau, doncs, en el text i en la interpretació de Mamen Duch, Rosa Gàmiz, Míriam Iscla, Carme Pla i Àgata Roca. T de Teatre continuarà fidel durant uns quants anys a aquesta puresa escenogràfica, convertint-la en una de les seves constants.

Tràiler – Petits contes misògins from T DE TEATRE on Vimeo.

La segona peripècia teatral té nom masculí: Homes!, dirigida per Sergi Belbel, arriba el 1994. Disseccionen irònicament el sexe oposat a partir de creacions pròpies i d’alguns relats encarregats a quatre dramaturgs. Rosa Gàmiz decideix iniciar una carrera en solitari i l’actriu Marta Pérez entra a formar part de la companyia.

A l’abril de 1998 s’estrena Criatures, una creació sobre l’imaginari infantil, co-dirigida per T de Teatre i David Plana. Per primer cop són quatre les actrius que trepitgen l’escenari. L’Àgata Roca assumeix en aquest muntatge les tasques d’ajudant de direcció.

La primera experiència en el terreny televisiu té lloc l’any 2000 amb la sèrie Jet Lag per a la Televisió de Catalunya. Juntament amb el director de cinema Cesc Gay, la companyia crea una comèdia de situació que reflecteix la vida quotidiana de cinc amigues i els reptes que comporta la vida moderna, amb gran dosis d’humor i sensibilitat.

Tràiler – Jet Lag una sitcom de T de Teatre from T DE TEATRE on Vimeo.

El quart espectacle s’estrena al setembre de 2003. Això no és vida!, novament dirigit per David Plana, planteja situacions obsessives i compulsives contemporànies tenyides de sarcasme.

El 2006 la companyia estrena 15, un espectacle que neix amb la intenció de celebrar els quinze anys del naixement de T de Teatre.

Com pot ser que t’estimi tant és el títol del sisè espectacle de la companyia. Un thriller escrit i dirigit per Javier Daulte, estrenat el mes d’octubre de 2007. Un cop finalitzada la temporada a Barcelona, l’actriu Míriam Iscla deixa la companyia.

Delicades, escrita i dirigida per Alfredo Sanzol, s’estrena el 2010. I el novembre de 2012, estrena la segona col·laboració amb Sanzol, Aventura!.

A primers de 2014 s’estrena Dones com jo, escrita i dirigida per Pau Miró.

El 2015 T de Teatre presenta l’espectacle Premis i càstigs de l’autor i director argentí Ciro Zorzoli. Coproduït entre T de Teatre, Teatre Lliure i Grec 2015, el muntatge pretén desxifrar el misteriós tramat sobre el qual es borda la veritat escènica.

Tràiler – E.V.A. from T DE TEATRE on Vimeo.

L’onzè espectacle es titula E.V.A., i es tracta d’una comèdia sobre el dolor escrita per Marc Artigau, Cristina Genebat i Julio Manrique, i dirigida pel mateix Manrique. E.V.A. s’estrena al Teatre Romea al juny del 2017 en el marc del Festival Grec de Barcelona.

No hi ha comentaris

Àlbums il·lustrats: eines per apropar la realitat LGTBQ+ dels infants

lgbtbookscur

“Josh va explicar com responia a les preguntes que li feien sobre el seu bebè acabat de néixer: “Diria que sí, que és nen, però, ja ho saps, això pot canviar”.

Aquesta cita del llibre Buscando el final del arco iris de Fiona Joy Green y May Friedman il·lustra molt bé el tema del qual tractarem avui.

A finals de juny se celebrarà el Dia Internacional de l’Orgull LGBT, també conegut com a dia de l’orgull gai o simplement orgull gai, amb una sèrie d’esdeveniments que cada any els col.lectius homosexuals celebren de forma pública per a instar per la tolerància i la igualtat de leslesbianes, gais, bisexuals i transsexuals. Per bé que gai fa referència a homes aquesta dóna cabuda a tot el col.lectius no heterosexuals.

La festa té lloc entorn del 28 de juny o bé el primer dissabte posterior a aquest, data en què es commemoren els aldarulls de Stonewall que van tenir lloc a Nova York el 1969 i que es considera que marquen l’inici de l’alliberament homosexual.

Recentment s’ha celebrat la xerrada a la Biblioteca Xavier Benguerel de Barcelona “Contes sense armaris. Algunes reflexions sobre l’àlbum il.lustrat infantil LGTBQ+” ja que des de l’any 2.000 aquesta realitat queda reflexada en la literatura infantil a través de diferents àlbums il.lustrats, mostrant-se com una eina molt útil per als mateixos infants, famílies, mestres i educadors. Bernat Cormand, filòleg, dibuixant i màster en Literatura comparada analitzà l’evolució dels llibres per a infants de temàtica LGTBQ+. Ell és autor de El nen perfecte.

DCblnxDUAAEoO9Z

Hem de partir de la premisa que tot allò que surt de la normalització obté com a resposta el rebuig. Quan es pren un camí que s’allunya d’aquell que la societat espera de nosaltres, quan ens allunyem dels estereotipus marcats de gènere binari, topem amb la poca acceptació d’aquesta diferència. Cada vegada més davant de l’ampli ventall de possibilita dins de la identitat sexual, la societat accepta i normalitza al col.lectiu LGBTQ+, ja siguin adults o infants, perquè tampoc hi ha una única manera de ser un nen o una nena: n’hi ha una infinitat.

103457_aneguet_lleig-e1375352329836 neda que neda

A L’Anaguet lleig i Neda-que-neda, es mostre el rebuig dels qui no et veuen igual, encara que tothom hi té un lloc en aquest món.

julia  oliver button gosset  soy_jazz-portada-catalan nen perfecte

A La historia de Julia, la niña que tenía sombra de niño, Oliver Button és una nena, El meu gosset vol fer ballet, El nen prefecte i Sóc la Jazz hi trobem nens que se senten nena i nenes que se senten nen, i a més no tots s’hi senten seguint els mateixos patrons normatius.

rey+y+rey titiritesa princesa li

A Rei i Rei, Titiritesa i La Princesa Li hi apareixen personatges adults clarament homosexuals.

aitor fest ablai cosas fran tango portada:And Tango...Cover_TP.qxd

També podem trobar als àlbums il.lustrats les diferents tipologies de famílies en Aitor tiene dos mamás, La festa d’en Blai, Las cosas que les gustan a Fran, o Amb la Tango són tres.

Des d’avui i fins el proper 4 de juliol trobareu tots aquests àlbums exposats a les sales infantils de les Biblioteques de Vilanova.

Us deixem amb una entrevista amb Bernat Cormand feta per Biblioteques de Barcelona.

No hi ha comentaris

Vida Festival en 3,2,1…

Vida2017_Cartells_24Abril2017

El proper dimecres 29 de juny comença la quarta edició del Vida Festival, Festival Internacional de Vilanova i la Geltrú, un festival que té lloc enmig d’uns entorns immillorables, durant el matí a La Daurada Beach Club i a partir de la tarda i fins a la nit, a La Masia d’en Cabanyes.

El VIDA vol donar aire a la nova cultura de l’oci, prioritzant per davant de tot el benestar del públic, fugint de les masses i garantint excel·lència en els serveis. Aquest nou concepte de festival pretén fer encabir en un sol esdeveniment diferents disciplines artístiques al voltant de la música i grans noms nacionals i internacionals configuraran una línia artística diferenciada i adaptada a l’entorn.

El VIDA enceta una nova edició amb els abonaments esgotats i amb uns caps de cartell que no tenen res a envejar a altres festivals nacionals i europeus que se celebren aquest estiu com Phoenix, The Flaming Lips, Devendra Banhart o Fleet Foxes, entre molts d’altres.

A la Biblioteca hem preparat una exposició de fons amb la música de molts dels artistes que passaran per la nostra ciutat aquest cap de setmana i us volem destacar alguns que són novetat durant aquesta quinzena.

Oczy_Mlody_cover dr dog Guadalupe Plata - Guadalupe Plata PAU-VALLVÉ-ABISME-CAVALL-HIVERN-PRIMAVERA-I-TORNAR-Portada-cover-internet Warhaus - We Fucked A Flame Into Being_0 Heads_Up_-_Warpaint JAGWAR_ENAT_23-1-640x640

Ozcy MldoyThe Flaming Lips En actiu des de 1983, la banda de Wayne Coyne va camí de batre rècords de longevitat, amb el mèrit afegit de seguir només les seves regles. La glòria els va arribar l’any 1999 amb “The Soft Bulletin”, obra mestra de l‘indie pop amb vestidures de surrealisme àcid. “Oczy Mlody”, el seu quinzè àlbum, es presenta des del segell com la volta de la banda al format de pop psicodèlic dels temps de glòria. “Oczy Mlody” recupera a una banda amb sobrada capacitat per trobar or melòdic, ritmes infecciosos, arranjaments imaginatius, ambients de bellesa majestuosa i inquietants atmosferes.

The Psychedelic SwampDr. Dog Una vegada més Dr. Dog proven al món que no són un grup a l’ús que es mogui dins d’unes pautes diguem convencionals. O almenys no resulta molt comú que una banda amb més de quinze anys de trajectòria, set discos i diversos canvis de formació recuperi ara els primers enregistraments que van realitzar en un casset del 2001 per actualitzar-les i passar-les pel filtre de com són i com sonen en l’actualitat.

Guadalupe PlataGuadalupe plata El segon llarg de Guadalupe Plata, gravat a Austin (Texas), manté les constants estilístiques del trio d’Úbeda, com són el seu blues vertebral i endimoniat amb tints psicodèlics però, a més a més, aprofundeixen en la negritud plàstica del seu so. Ells mateixos adverteixen que “el caràcter de l’enregistrament és més fosc i podrít que mai”.

Abisme, cavall, hivern, primavera i tornar Pau Vallvé A partir d’un títol dilatat i grandiloqüent, l’artista cerca raons de ser a través d’un cançoner que representa en ordre cronològic 22 episodis de vida. Amb alè introspectiu o perspectives sobre el món, Vallvé resol el seu periple estacional amb lletres sempre properes, i la tecla melòdica més encertada per a cada discurs.

We fucked a flame into beingWarhaus Warhaus és el nou projecte de Maarten Devoldere -artífex dels sempre recomanables Balthazar- en el qual el belga fa equilibris entre la profunditat lírica de Leonard Cohen, la insinuació de Serge Gainsbourg i la inquietant solidesa dels seus compatriotes dEUS. Es tracta d’un àlbum carregat d’influències elegants, que presenta fons clàssic aprofitant elements actuals.

Heads upWarpaint Si el seu disc de debut va servir perquè el quartet Los Àngeles Warpaint aconseguís un so més cohesionat i grupal, aquest enlluernador “Heads Up” es beneficia del recent vol lliure de les seves quatre integrants per retornar-nos-les amb impuls renovat i sense rastre de cotilles. Les aventures paral·leles d’Emily, Theresa, Jenny i Stella i un modus operandi més individual es resolen en el seu treball més físic, més bailable i més proper a l’esperit del seu directe, supervisat pel seu vell camic Jacob Bercovici.

Every now & thenJagwar Ma El que comença amb la psicodelia i el rotllo experimental de “Loose Ends” acaba al cap de pocs segons d’haver començat per donar pas a les vuit cançons restants que realment defineixen el so del segon disc del grup. Un “Every Now & Then” que flirteja amb ritmes més propers a la pista de ball, a cavall entre l’electrònica o el dance, inundant temes com “Give M’A Reason” o “Slipping” de dinàmics beats, harmònics sintetitzadors i tornades encomandisses que animen a qualsevol a moure l’esquelet.

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »