Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per la categoria: AL DIA

Jordi Llavina, Premi Lletra d’Or

PREMI“Quin dia, aquest, d’agredolça memòria!
Contra els que reprimeixen, unitat.
Si l’1 d’Octubre no ens va dur a la glòria
(que no siguin mai més el nostre fat
les terres estrangeres de l’exili,
ni encara menys el clos de la presó),
fem per maneres de refer el navili
que ens dugui lluny en la navegació”
Poema de Jordi Llavina, llegit el dia de la concessió del Premi Lletra d’Or, durant el sopar.

La Lletra d’Or és una distinció privada que, des del 1956, premia cada any el millor llibre publicat en llengua catalana durant l’any anterior. El premi no té dotació econòmica, però el guanyador rep un botó de solapa d’or, creat pel joier Manuel Capdevila i Massana, representant la lletra grega “fi” (Φ), símbol clàssic de l’equilibri, que se l’imposa durant el sopar de concessió del guardó.

Aquest premi va néixer per decisió d’un grup de nou amics lletraferits (Josep Maria Castellet, Maria Aurèlia Capmany, Enric Badosa, Antoni Comas, Fèlix Cucurull, Gonçal Lloveras, Joan Teixidor, Antoni VilanovaFrederic-Pau Verrié), els quals es van constituir en jurat i van establir les bases, que no han estat mai escrites, de concessió del guardó. Un dels criteris que se segueixen és que cada autor només pot rebre el premi una vegada, i una altra és que els membres del jurat participen en l’elecció per última vegada l’any que compleixen cinquanta anys, i designen personalment el seu successor.

El premi Premi Lletra d’Or d’aquest any ha estat per Ermital’obra l’Ermita. El jurat del guardó, un dels més veterans del panorama català, ha reconegut l’últim llibre de Jordi Llavina. Es tracta d’un poema narratiu de 1.401 versos octosíl·labs en què l’escriptor explica una pujada a peu a l’ermita de Sant Pere del Puig, a la Selva del Camp, que li serveix per activar els records i reflexionar sobre la vida.

‘Ermita’ ha estat un llibre important per a mi –diu l’autor–. Igual que passava a ‘Vetlla’ és un exercici de recapitulació i de passar comptes amb mi mateix“. Llavina recorda que “sense l’oncle Josep Maria, que ha mort aquest estiu, aquest poema no hauria estat possible, perquè va ser ell qui va comprar una casa molt a prop d’aquesta ermita, des de la qual es veia el mar i la plana de Tarragona“. Llavina ha fet el recorregut del poema en moments molt diversos de la seva vida: “Hi ha hagut una continuïtat des dels deu anys. Vaig començar a anar-hi quan era un nen i hi he tornat d’adolescent, en la primera edat adulta i també ara que he entrat en la maduresa“.

jordi llavinaJordi Llavina i Murgadas (Gelida, Alt Penedès, 1968) és periodista cultural, presentador de ràdio i televisió, escriptor i crític literari amb una obra àmpliament reconeguda.

En narrativa es dóna a conèixer el 2001 amb la novel·la Nitrato de Chile, Premi Josep Pla, i des de llavors ha publicat títols com: Ningú ha escombrat les fulles (2008), Londres nevat (2009) i El llaütista i la captaire (2013).

La seva obra poètica ha rebut nombroses distincions, com ara el Ciutat de Mallorca de Poesia amb La corda del gronxador (2006) o el Premi Crítica Serra d’Or amb Diari d’un setembrista (2007). Llavina consolida la seva veu poètica amb el recull premiat, Vetlla, amb el qual ja va obtenir el Premi Octubre-Vicent Andrés Estellés de poesia el 2011.

 

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu totes aquestes obres de Jordi Llavina.

No hi ha comentaris

René Pétillon

rene-petillon-k7b--620x349@abcAvui ha mort l’autor de còmics francès René Petillon, creador del particular personatge Jack Palmer. Petillon tenia 72 anys i ha mort a causa d’una llarga malaltia.

René Petillon va néixer a la Bretanya el 1945 i va ser un dibuixant autodidacta. Al principi de la seva carrera se centra en el dibuix humorístic.

Els seus primers treballs apareixen en la revista Planète en 1968. Segueix així fins a 1972, col·laborant amb diversos magazines com Plexus, L’Enragé, Weekend, Vingt ans o Penthouse.

Era col·laborador habitual del setmanari satíric Le canard enchaîné. La seva popularitat internacional es deu a la sèrie protagonitzada pel maldestre detectiu anomenat Jack Palmer, del que va publicar 19 àlbums, apareguts abans de forma periòdica a les revistes on va col·laborar, entre 1976 i 2014.

El 1972 abandona provisionalment les revistes de premsa i entra en la prestigiosa revista de còmics Pilote. Allí fa una primera historieta de sis pàgines titulada ‘Voir Naples et mourir’, i llavors decideix dedicar-se de ple al còmic.

El 1974, mentre realitza les tires del ‘Docteur Miracle’ al costat d’històries breus, crea al detectiu Jack Palmer, l’inspector més boig del còmic, amb una gavardina que li queda massa gran. Aquest inspector no triga a convertir-se en el seu personatge fetitxe.

jackpalmer1

A Espanya la revista El Víbora va començar a publicar a la dècada dels 70 les històries curtes de Jack Palmer i també el tercer àlbum de la sèrie titulat La muela picada (1978). A la fi de la dècada dels 80 Edicions B va publicar El rey de los comics (1985) i El caso del pequinés de París (1987) en la seva col·lecció Dragon Comics.

El personatge li va servir per abordar temes com el vel islàmic el 2006 amb ‘El caso del velo’. Amb ell va aconseguir fer riure amb un tema religiós delicat en ple debat sobre el laïcisme al seu país.

Captura

Norma Editorial també va traduir al castellà ‘El caso de la top model’, ‘Recerca en el Paraiso’, ‘Jack Palmer en Bretaña’ i ‘El archivo corso’. Aquest llibre va rebre el premi al millor àlbum en el Festival del Còmic d’Angoulême el 2001 i va ser adaptat al cinema per Alain Berberian tres anys més tard amb els actors Christian Clavier i Jean Reno en els papers principals.

Trobareu les aventures de Jack Palmer a la còmicteca de la Biblioteca: René Pétillon

Us deixem amb el teaser de la pel·lícula.

No hi ha comentaris

Pirenaica: catorce crónicas de la cordillera

 

mapa

Muntanyes mig màgiques i homes mig óssos, un poble de pescadors sonats i un Tour sense cap assenyat, un llogaret cubista i un vent surrealista, óssos eslovens i pelegrins coreans, una guerra que va començar per un senyal de Stop i una altra que va acabar per tres vaques, monstres tímids i cambrers rondinaires, un país nan entre muntanyes gegants, emperadors enamorats i comtesses pèl-roges, herois de mentida i esclaus de veritat. I una guineu.

 

 

portadaAvui us presentem Pirenaica: catorce crónicas de la cordillera, una altra novetat del Racó Ciclista de la biblioteca, apassionant crònica d’una ruta en bicicleta pels Pirineus de costa a costa narrada amb humor, intel·ligència i emoció.

Són catorze cròniques corresponents a les catorze jornades que va dedicar Ander Izagirre, l’autor, a travessar la serralada dels Pirineus seguint les seves sinuoses carreteres. En cadascuna de les cròniques reuneix la descripció de la jornada (sensacions, paisatges, etc.) amb les anècdotes que acompanyen els llocs que va recorrent.

Són aquestes anècdotes les que tenyeixen de matisos el recorregut i el dimensionen i li donen volum. Catorze són els trams que descriu l’autor i que acompanya amb Història, molta Història.

 

 

Ander Izagirre (Sant Sebastià, 1976) va voler ser ciclista i es va quedar en escriptor. Ha publicat reportatges sobre els portadors de les muntanyes de Karakorum, els supervivents de Txernòbil o el pagès que va munyir núvols a la illa de El Hierro, i va rebre el Premi Europeu de Premsa del 2015 per un reportatge sobre crims militars a Colòmbia. També és autor de llibres viatgers com Trekking de la costa vasca, llibres ciclistes com Plomo en los bolsillos i llibres de crònica com Potosí, pel qual va rebre el Premi Euskadi de Literatura del 2017.

 A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu totes aquestes obres sobre cicloturisme en general i aquestes més específiques sobre cicloturisme als Pirineus.

 

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – setembre

 SelNovetats

Aquesta és la selecció de novetats, corresponent al mes de setembre i inclou, com sempre, documents dels diferents fons de la Biblioteca: adults i infantil, música, cinema i còmics.

portades1

Entre les novetats per adults trobareu el llibre Medusas: una historia natural, de Lisa-Ann Gershwin. Les meduses són tan fascinants i maques com perilloses. Es troben per tots els mars i a qualsevol profunditat i són una de les formes de vida més antigues del planeta, ja que va aparèixer fa 500 milions d’anys. Al llibre es presenten 50 es-pècies, alguna de les quals potser és la que et va fer passar un mal dia de platja.

Pel que fa a la literatura us recomanem la novel·la Dins el riu, entre els joncs, de A. Munné-Jordà. El vilanoví Munné-Jordà escriu la primera novel·la que tracta de la División Azul des d’un punt de vista català, i que ens mostra la cruesa extrema que es vivia al front de la 2a Guerra Mundial, i les simpaties, avui en dia inconfessables, d’alguns intel·lectuals catalans cap al que estava passant a Alemanya.

A la secció infantil us presentem el llibre T’ho diré cantant, de Jordi Folck. L’Ilai rep una notícia que el deixa sense veu: els seus pares se separen. Des d’aquell moment sent un nus a la gola que li atura totes les paraules. Sols quan recordi el cant de la natura als bells estius de Finlàndia s’atrevirà a obrir la boca; però tot allò que digui serà cantant. I no a tothom li agrada que algú canti a tothora…

portdes2

De les novetats de còmics us destaquem Sostiene Pereira, de Pierre Henry Gomont. Lisboa, 1938. El periodista cultural Pereira, obès, vidu i taciturn, viu embolicat en la nostàlgia del seu passat i pensa que no hi ha res més important que la literatura. Viu totalment aliè al que està passant al seu país i a Europa, on ha esclatat la guerra civil espanyola i on el feixisme creix per tot arreu. Fins que la seva trobada amb un jove activista capgirarà la seva vida.

Pel que fa a la música us proposem escoltar el disc B-map 1917 + 100, de Fermin Muguruza eta The Suicide of Western. Àlbum que projecta l’ombra del centenari de la Revolució Russa sobre deu zones geogràfiques diferents del planeta, al voltant de ciutats el nom de les quals comença per la lletra B. Fermín Muguruza posa al mapa el rugit de la indignació, la convulsió i la revolució al món actual.

Per últim, a la secció de cinema us presentem la pel·lícula Logan, de James Mangold. Per primera vegada sense els seus poders, Lobezno és veritablement vulnerable. Després d’una vida de dolor i angoixa, sense rumb i perdut al món on els X-Men són llegenda, el seu mentor Charles Xavier el convenç per assumir una última missió: protegir a una jove que serà l’única esperança per a la raça mutant…

 

Aquí us podeu descarregar el full amb les novetats del mes de setembre de 2018.

No hi ha comentaris

Robert Redford

redford_crop1533613681932.jpg_1970638775

El mític actor i director nord-americà Robert Redford ha anunciat que es retira del món del cinema en una recent entrevista a una publicació del seu país.

A punt de complir 82 anys, l’intèrpret considera que ja ha arribat el moment de jubilar-se. Amb l’estrena de la seva última pel·lícula, The Old man and the gun, en la qual encarna a un cèlebre lladre de bancs, aprofita per acomiadar-se de la seva carrera com a actor, tot i que deixa oberta la possibilitat de continuar treballant com a director.

Redford va néixer a Santa Mònica i va estudiar a l’institut Van Nuys de Los Angeles (Califòrnia), en el qual va formar part de l’equip de beisbol i on va conèixer Natalie Wood. Als 18 anys va caure en l’alcoholisme, potser pel fet de la mort de la seva mare.

Més tard va estudiar pintura a l’Institut Pratt de Brooklyn i va viatjar per Europa; a la tornada, va fer classes d’escenografia teatral i interpretació a l’American Academy of Dramatic Arts de Nova York i va decidir-se per l’actuació.

A finals dels anys ’50 va començar a actuar a la televisió, on va participar en sèries com Perry Mason o La dimensió desconeguda. També va participar en obres teatrals, on destaca la seva actuació a Descalzos por el parque de Neil Simon, paper que repetiria a la pel·lícula del mateix títol rodada l’any 1967 amb Jane Fonda.

CBS_PERRY_MASON_096_CONTENT_CIAN_611696_1928_1280x720_502366787640_612770_640x360 

Redford ha participat en pel·lícules de gèneres diversos com Las aventuras de Jeremiah Johson, El gran Gatsby, Los tres dias del Cóndor, Todos los Hombres del presidente o la premiada Memorias de África.

Redford va conèixer en Paul Newman l’any 1968 quan va co-protagonitzar amb ell el western Dos Hombres y un destino, on interpretaven als mítics pistolers Butch Cassidy i Sundance Kid. A aquella pel·lícula es va forjar una amistat que va durar fins a la mort de Newman l’any 2008.

Junts van protagonitzar un altre clàssic del cinema de timadors, El golpe, realitzada per George Roy Hill l’any 1973. El film va guanyar el Premi Òscar a la Millor Pel·lícula.

resizer

L’any 1980, Redford s’estrena com a director amb la pel·lícula Gente corriente. La pel·lícula va ser un èxit de crítica i públic i va rebre el Premi Òscar al Millor Director. La pel·lícula va obtenir quatre estatuetes en total.

Redford ha dirigit nou llarmetratges, dels quals destaquem Un lugar llamado milagro, Quiz show, Leones por corderos o La conspiración, que és la darrera pel·lícula que va dirigir l’any 2010.

Redford està vinculat a l’estat de Utah, d’on era originària la seva primera dona, i als anys ’60 va comprar els terrenys d’unes pistes de ski als quals va posar el nom de Sundance, en homenatge al seu personatge de la pel·lícula Dos Hombres y un destino.

Allà va impulsar la creació del Sundance Institute i del Festival de Cinema de Sundance. Una iniciativa que pretenia unir creadors per fomentar projectes de cinema independents.

El Festival es celebra les dues darreres setmanes de gener a Park City, prop de Salt Lake City, la capital de l’estat.

A l’espai de cinema us hem preparat una selecció amb moltes de les seves pel·lícules, tant com actor com a director.

Us deixem amb el tràiler del seu darrer treball, pendent d’estrena.

No hi ha comentaris

Maria Aurèlia Capmany, centenari del seu naixement

logo-any-capmanyAvui es compleixen 100 anys del naixement d’una de les creadores més polifacètiques del nostre país, Maria Aurèlia Campamany.

Maria Aurèlia Capmany i Farnés (Barcelona, 1918-1991), escriptora, pedagoga i política. Col·laboradora habitual a la premsa, a la ràdio i a la televisió, va destacar, també, pel seu activisme cultural i polític, per la seva lluita incansable a favor de la llibertat i la igualtat de la dona, àmbit en què va esdevenir pionera a Catalunya i referent per a les generacions posteriors.

Va ser presidenta del PEN (1979-1983), regidora de Cultura i Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona (1983-1991) i membre de la Diputació de Barcelona (1983-1991).

La carrera literària de Maria Aurèlia Capmany, que abasta tots els gèneres literaris, es va iniciar amb la novel·la Necessitem morir (1952), a la qual seguiren, entre d’altres, Betúlia (1956), El gust de la pols (1963), Un lloc entre els morts (1967), Feliçment, jo sóc una dona (1969), Quim/Quima (1970) o Lo color més blau (1982).

L’any 1960 va fundar, amb Ricard Salvat, l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, on va impartir classes i va dirigir representacions teatrals. Com a dramaturga, destaquen Vent de garbí i una mica de por (1967), Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya (1970), L’ombra de l’escorpí (1974), entre altres textos.

03-teatre-c

Armand Cardona Torrandell era íntim amic i col·laborador de Ricard Salvat i va conèixer i treballar ocasionalment amb Maria Aurèlia Capmany. Aquesta va publicar un breu article sobre l’exposició de Cardona, 50 màscares per un Carnaval, que va tenir lloc a la Galeria Pic el febrer de 1974.

Dins el gènere de l’assaig, Capmany va excel·lir amb obres com La dona a Catalunya: consciència i situació (1966), La joventut és una classe? (1969) o amb l’assaig literari Salvador Espriu (1972). Les seves memòries estan recollides als volums Mala memòria (1987) i Això era i no era (1989).

04-assaig

Va obtenir diversos premis i reconeixements, com el Premi Joanot Martorell (1948), el Premi Sant Jordi de novel·la (1968), el Premi de la Crítica Serra d’Or de Teatre (1972) i de literatura infantil i juvenil (1982), el Premi del Ministeri d’Afers Estrangers Italià (1979) i la Creu de Sant Jordi (1982).

L’ambició literària i l’experimentació incessant, juntament amb el compromís amb la seva col·lectivitat, esdevenen dues de les constants de Capmany, una dona polifacètica i transgressora que és, sens dubte, una de les escriptores i intel·lectuals catalanes més importants del segle xx.

Per commemorar l’aniversari del seu naixement, s’han programat tot un seguit d’activitats per tota Catalunya,  de les quals destaquem l’exposició itinerant “Això era i no era: Maria Aurèlia Capmany entre nosaltres” que es podrà veure a diversos indrets de Catalunya fins al febrer dels 2019, l’espectacle ‘Carme Sansa diu i canta Maria Aurèlia Capmany’, la jornada pedagògica que es celebrarà a l’Espai Betúlia a l’octubre i el simposi que organitza l’IEC i l’Ateneu Barcelonès al novembre.

carme-sansa-article

Trobareu moltes de les seves obres i també llibres que parlen sobre la seva figura al nostre catàleg.

Us deixem amb una entrevista biogràfica a l’escriptora Maria Aurèlia Capmany a l’espai Personatges de TVE de 1977, dirigit per Montserrat Roig.

No hi ha comentaris

‘A banda i banda del límit’ d’Antoni Munne-Jordà

34_Banda_i_banda“No va ser cap casualitat. Havia de ser així. La primera vegada que el vaig veure, just arribada jo a la vila, a la cercavila de la festa Major, tan ben proveït, amb la minga de la bandera alçada i a l’altra mà aquell as de bastos que feia presagiar una bona mà de morter amagada sota el faldellí, capitanejant la colla del ball de bastons, el bròquil em va començar a suquejar…”

Així comença el conte “La festa Major de la Neus” d’Antoni Munné-Jordà inclòs al llibre A banda i banda del límit publicat pel Cep i la Nansa Edicions.

Dimecres 1 d’agost a les 20 h, al local social de l’Agrupació de Balls Populars de Vilanova i la Geltrú (c/Major 73) tindreu l’oportunitat d’assistir a una audició interpretada del conte.

L’activitat comptarà amb la participació de l’autor, l’actriu Anna Cabanes i els actors Ignasi Gimeno i Carles Serra.

A banda i banda del límit, recull set contes i quatre relats breus escrits entre 1970 i 2017.

Sis són inèdits, quatre publicats en revistes o volums de difusió reduïda, i un publicat a Internet. Tots plegats, alhora que un ventall temporal de quasi cinquanta anys en la pràctica de l’autor, ofereixen un mostrari d’interessos literaris i d’exercicis d’estil.

Hi trobarem des d’assaigs d’ècfrasi —la representació amb paraules d’allò que es percep amb altres sentits, com la pintura o la música—, el document apòcrif d’un fet històric inexistent —tot i que meticulosament documentat—, la tècnica del muntatge paral·lel, aproximacions heterodoxes a gèneres populars com el policíac, l’eròtic i el realisme social, fins a provatures diverses en la tècnica del microconte.

I tot situat en llocs i temps allunyats o ben domèstics i contemporanis.

Munné JordàAntoni Munné-Jordà (Barcelona 1948) és escriptor i llicenciat en història de l’art. Dirigeix la col·lecció Porpra i plata de Pagès Editors.

La seva trajectòria laboral ha anat lligada a la revista Serra d’Or de la qual ha estat corrector i redactor.

Molt interessat en la ciència-ficció, una gran part de la seva obra s’inscriu en aquest gènere, del qual avui ja n’és un referent.

A les Biblioteques de Vilanova trobareu aquesta i altres de les seves obres: Antoni Munné – Jordà

Us deixem amb un petit reportatge sobre l’autor i la seva obra.

No hi ha comentaris

‘Dins el riu, entre els joncs’ d’Antoni Munné-Jordà

portadaAquesta setmana us presentem la darrera novel·la de l’escriptor Antoni Munné Jordà.

Un dels episodis més controvertits del Franquisme va ser la División Azul, un dels fracassos militars i polítics més sonats de la dictadura. Segona Guerra Mundial, any 1941: el govern franquista envia una unitat d’infanteria a lluitar amb l’exèrcit alemany, amb l’objectiu d’enderrocar la Unió Soviètica.

A Catalunya, les crides per anar a lluitar contra els comunistes no van tenir gaire èxit, però al voltant d’un miler de catalans es van unir a la causa. Però de tots aquests voluntaris que es van allistar a la División Azul el juny del 1941 se n’ha parlat ben poc.

Antoni Munné Jordà ho fa a Dins el riu, entre els joncs, publicat per l’editorial Males Herbes, la primera novel·la que tracta de la División Azul des d’un punt de vista català. Una obra corprenedora que ens mostra la cruesa extrema que es vivia al front de la 2a Guerra Mundial, i les simpaties, avui en dia inconfessables, d’alguns intel·lectuals catalans cap al que estava passant a alemanya.

L’escriptor es posa a la pell de tres joves d’idearis diferents que van decidir allistar-se a la Divisió d’Infanteria de la Wehrmacht i lluitar al costat de Hitler en una guerra devastadora.

El llibre, minuciosament documentat, permet entreveure les circumstàncies que van empènyer a alguns nois catalans a fer costat a l’Alemanya nazi en front de la Rússia comunista. També s’hi fan evidents els motius pels quals, a la tornada preferien esborrar-ne el record.

Munné Jordà es va apropar per primer cop a aquest tema amb la novel·la Entre Sant Peters i Sant Pau, on feia una reflexió sobre la difícil integració a la societat de personatges com els que coneixerem amb aquesta novel·la, i sobre les conseqüències de tot això en la generació següent.

La novel·la ha estat inspirada pel mateix pare de l’autor, la fotografia del qual trobem a la coberta del llibre. A través dels recorreguts vitals dels seus personatges, l’autor es qüestiona i fa qüestionar els lectors per què alguns nois catalans, i fins i tot catalanistes, van fer costat a l’Alemanya nazi enfront de la Rússia comunista.

Munné JordàAntoni Munné-Jordà (Barcelona 1948) és escriptor i llicenciat en història de l’art. Dirigeix la col·lecció Porpra i plata de Pagès Editors. La seva trajectòria laboral ha anat lligada a la revista Serra d’Or de la qual ha estat corrector i redactor. Molt interessat en la ciència-ficció, una gran part de la seva obra s’inscriu en aquest gènere, del qual avui ja n’és un referent.

A banda, ha estat un dels difusors del gènere a Catalunya amb diverses iniciatives, com ara les antologies Narracions de ciència-ficció (1985) i Temps al temps (1990). El 1997 fundà amb Jordi Solé i Camardons la Societat Catalana de Ciència Ficció i Fantasia.

Dirigí també uns anys l’editorial Pleniluni, dedicada al gènere, i dins de l’Editorial Pagès, el 2000 impulsà la col·lecció Ciència-ficció, dirigida per ell mateix. A banda, ha escrit una vintena de llibres entre narrativa, narrativa infantil i juvenil i assaig literari.

Munné Jordà presentarà el llibre dimecres 25 de juliol a les 19.30 h al Foment Vilanoví acompanyat de cineasta i historiadora Isona Passola.

 

No hi ha comentaris

Akira fa 30 anys

comprar-bluray-akira-otomo-ciberpunk

El 16 de juliol de 1988, els cinemes japonesos estrenava Akira, l’adaptació del manga de Katsuhiro Otomo realitzada per ell mateix que estava destinada a canviar el cinema d’animació.

Any 2019. Neo-Tòquio és una ciutat construïda sobre les runes de l’antiga capital japonesa destruïda després de la Tercera Guerra Mundial. Japó és un país a la vora del col·lapse que sofreix contínues crisis polítiques. En secret, un equip de científics ha reprès, per ordre de l’exèrcit, un experiment per trobar a individus que puguin controlar l’arma definitiva: una força denominada “l’energia absoluta”.

Però els habitants de Neo-Tòquio tenen altres coses de les quals preocupar-se. Un d’ells és Kaneda, un jove pandillero líder d’una banda de motoristes. Durant una baralla, el seu millor amic, Tetsuo, pateix un estrany accident i acaba ingressat en unes instal·lacions militars.

87870.alfabetajuega-15-mejores-manganimes-akira-1-06112014

Allà els científics descobriran que és el posseïdor de l’energia absoluta. Però Tetsuo, que no es resigna a convertir-se en un conillet d’índies, molt aviat es convertirà en l’amenaça més gran que el món ha conegut.

Aquesta és la premissa d’Akira, que no va arribar a Espanya fins 4 anys més tard. L’any 1990, l’Editorial Glénat va començar a publicar una edició en petit format i a color, versió feta per la seva publicació als Estats Units i el 1991 la cinta s’estrenava al Festival de Cinema de Sitges i l’any 1992 es va poder veure a les sales comercials, tot i que amb molt poques còpies.

L’estrena d’aquest anime, sumada a l’èxit de sèries televisives com Dr. Slump o Bola de Drac, van popularitzar el cinema d’animació japonès i el còmic manga a tot el món i, sobretot, atreure a la lectura de còmics a adults i també dones, doncs fins aleshores es considerava que llegir còmics era una activitat pròpia de nens.

Akira va ser una superproducció, va costar 7 milions de dòlars, que va obtenir excel·lents crítiques tant per la seva impactant història com pel seu impecable i imaginatiu estil visual.

En definitiva, es tracta d’una obra clau del cinema anime que ha influït en gran part del cinema d’animació i digital asiàtic dels anys noranta.

DdSwikfVMAAgXLKAl manga, apareix que Tokio havia d’acollir la celebració dels JJOO l’any 2020, però l’explosió nuclear que va destruir part de la ciutat ho fa impossible i la trama del còmic passa l’any 2019 i ara l’estadi olímpic abandonat alberga els secrets del Projecte Akira.

La casualitat ha fet que el COI decidís que Tokio acollís els JJOO l’any 2020. La coincidència, lluny d’espantar els organitzadors ha fet que utilitzin imatges de la pel·lícula en actes promocionals i per fer murals per cobrir les obres de millora que s’estan fent a alguns barris de la ciutat.

Trobareu la pel·lícula a la secció d’animació de l’espai cinema i el còmic a la còmicteca de la Biblioteca Armand Cardona.

Us deixem amb el tràiler de la pel·lícula.

No hi ha comentaris

El Tingladu 2018

43

EL TINGLADU, un dels festivals gratuït i d’entrada lliure més importants avui en dia a Catalunya, portadacomença aquest dijous 19 de juliol la seva 11à edició i promet quatre dies d’adoctrinament.

Per aquesta edició els grups participant són aquests:

Un dels grups més en forma dels Països Catalans. Els Txarango agraden, captiven, diverteixen i generen un ambient únic. És difícil que a hores d’ara encara no els coneixis però no deixis que t’expliquin com és el seu pas pel Tingladu.

Solleric que sap què és un bon globu al sol mentre sonen ritmes hipnòtics i mots robòtics. L’Atlanis de Joan Miquel Oliver, antic líder d’Antònia Font, es podrà sentir molt a prop del mar.

Uns dels grups pioners del hip hop en castellà també serà al Tingladu: SFDK Oficial acrònim de Siempre Fuertes De Konciencia. “Lucifer” és un dels seus èxits més recents però molts els recordaran per líriques excelses com les de “Fumar cagando”

Guitarres a la màxima potència. Un directe xocant, impressionant. Jardín de la Croix et retrona el cos i l’ànima.

Són inquiets i al·lèrgics a l’immobilisme. El trio osonenc la iaia també serà al Tingladu.caritat humana

El raper mallorquí també serà al cartell del Tingladu. Josep Valtonyc ha estat condemnat per la justícia espanyola a 3 anys i 6 mesos de presó per les lletres de les seves cançons. Però ha decidit no renunciar al seu art i posar el seu cas al servei de la lluita col·lectiva pels drets fonamentals. Ell no abaixa el cap. Tu no el deixis sol. Col·labora amb la caixa de resistència

Els vilanovins Copa Lotus treballen en un tercer disc després d’haver presentat ‘Moixó Foguer’ i ‘Batxillerat nocturn’. Potser, com que juguen a casa, ja tindran preparada més d’una sorpresa.

Més que un cantautor, Pau Vallvé és un experimentador i un inventor. Capaç de fer tots els papers a l’hora de crear uncopa lotus disc, damunt de l’escenari sap com transformar l’atmosfera sonora i atraure a la seva xarxa tothom qui el senti.

Els penedesencs SIDRAL BRASS BAND obriran el #Tingladu18 presentant ‘Clap!’, un espectacle que és una obra teatral i un concert a l’hora. ‘Clap!’ és música i és clown, és per a petits i grans, per l’amor al teatre i a la música, i, sobretot, perquè la música ens faci volar!

La cantant i compositora Judit Neddermann també serà al #Tingladu18. Ens presentarà el seu tercer disc, titulat “Nua”.

El rap compromès de les valencianes Pupil·les també serà present al Tingladu!gertrudis

Dijous de Tingladu serà el torn d’Ovidi4. Nascuts enmig de la democràcia de l’amnèsia decretada i l’oblit planificat, quatre joves que ja no ho són tant es troben, comparteixen i celebren humilment Ovidi Montllor a través de poemes, músiques i reflexions.

Des de Gurb, Judit Puigdomènech JU ho té clar i ho demostra a cada oportunitat. El talent i la joventut van agafats de la mà en el seu cas. I apunta maneres perquè en sentim a parlar temps i temps.

Fa temps que volten i volten, fent el ventilador, pels escenaris d’arreu. Però ara volen alt. Diumenge gaudirem del directe de intanaGertrudis Band al Tingladu.

La segona formació que ens acompanyarà al Tingladu és Intana, liderada per Núria Moliner, que amb la seva veu encisadora canta sobre pèrdues i perdre’s, sobre reptes i pors, sobre estimar, sobre marxar i tornar. En directe es presenta acompanyada per Guillem Callejón, Jordi Mestres i Ricard Parera.

El grup liderat per Jair Domínguez promet ritmes ballables, guitarres contundents i delictes d’odi a parts iguals. Caritat Humana també serà al Tingladu!

Qui va ser líder d’un dels grups referents de la música Jardin de la croixcompromesa, Obrint Pas, ha tornat als escenaris per mostrar la seva faceta més personal. Xavi Sarrià també serà al #Tingladu18.

Els valencians ZOO s’han convertit en una cita habitual del festival. Si encara no els heu vist en directe, no podeu perdre més temps!

El Tingladu sempre aposta per talents emergents. És el cas del jove Miquel del Roig, tot un descobriment que oferim al públic. Li pronostiquem un camí d’èxits i suport popular ;)

1

2 Llegeix més

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »