Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per la categoria: AL DIA

El Tingladu. Les nostres mans, el nostre capital.

portada

 

horaris

 

 

Amb aquest lema el festival El Tingladu torna amb força per celebrar la seva 10a edició a partir d’aquest dijous dia 20 de juliol i fins diumenge dia 23. Les actuacions són d’accés lliure i gratuït al recinte ubicat al Parc de Baix-a-mar. Tot i això, disposarà de tots els serveis habituals en qualsevol esdeveniment d’aquestes característiques. En aquest sentit, a banda de les barres on se serviran refrescos i begudes com El Globu, també hi haurà la possibilitat de sopar sense sortir de El Tingladu amb ofertes diverses tant per part de l’organització com de les caravanes de menjar que se situaran al mateix parc.

 

 

De tots els participants, aquest són els artistes dels que trobareu discografia a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat:

 

Manel. Jo competeixo, tu competeixes, ell competeix, nosaltres competim, vosaltres competiu i ells són els Manel, els collons d’amos del pop català. I punt. No cal que dissimuleu que tots us sabeu les seves lletres.

Mala Rodríguez. La rapera andalusa és una dels convidades internacionals d’aquest any. Habitualment amb un perfil de reivindicació feminista i desenfadada, la Mala Rodríguez ha col·laborat amb artistes de tot arreu. El seu últim disc d’estudi es titulava Bruja (2013).

Quimi Portet. Icona Pop. Més que acceptable intèrpret de música moderna. Departament de Propaganda i Manipulació de la plebs (abjecta i adotzenada). Va haver de cancel·lar la seva actuació de l’any passat a El Tingladu a causa de la pluja en una nit que prometia de valent al costat de Joan Miquel Oliver i Xarim Aresté.

Oques Grasses. El seu tercer treball You Poni (2016) va confirmar-los com una de les bandes més festives i populars dels Països Catalans. Amb lletres que són capaces de no dir res i dir-ho tot al mateix temps, hi actuaran per tercera vegada després del seu debut el 2015 i de fer el relleu a Manu Chao al multitudinari concert de presentació de l’any 2016.

Tomeu Penya. El cantant mallorquí és incombustible, porta quasi 40 anys actuant. El novembre de 2012 tragué el seu 25è àlbum “És per tu”, al qual la cançó “Es soports de sa nostra bandera” defensa la llengua catalana i els costums de les illes referint-se així a la bel·ligerància del govern del PP de José Ramón Bauzá. El seu darrer disc és Arruix! (2013).

Aspencat. La banda valenciana continua la gira del disc Tot és ara. La combinació d’electrònica, ska i reggae és tant o més potent que el contingut de les seves lletres. Un crit a rebel·lar-se contra les injustícies que ens envolten cada dia.

Adrià Puntí. La clau de girar el taller, d’Adrià Puntí, va ser el millor disc de l’any 2015, segons els Premis Enderrock de la crítica. L’àlbum, amb 13 cançons, va significar per a Puntí el trencament d’un silenci de 10 anys sense editar discos.

Joana Serrat. Prové de Vic però escoltar el seu estil folk d’arrel americana amb tocs de pop i en anglès ens transporta ràpidament a l’altra banda de l’oceà. Al seu últim àlbum Cross The Verge torna a desplegar tota la seva qualitat artística sense complexes.

The Pinker Tones. L’actual xou familiar que ofereixen, Rolf & Flor, és un espectacle acústic i alternatiu on s’enllaça la narració d’un conte amb peces musicals pròpies.

La Brigada. La Brigada va néixer l’any 2007 a Vilanova i la Geltrú. El seu últim disc es va anomenar Incerta glòria (2012), en part un homenatge a la novel·la de Joan Sales que recentment ha estat adaptada als cinemes. Anteriorment ja van editar La obligació de ser algú (2008) i Les paraules justes (2010). Després de diverses temporades sense pujar als escenaris, els vilanovins han tornat als assajos per reunir-se de nou a El Tingladu.

Lluís Gavaldà i Trau. Interpretaran algunes de les cançons més mítiques del pop internacional des dels Beatles, als Kinks o els Beach Boys. Es tracta d’un espectacle per a tots els públics que té l’objectiu d’apropar les cançons que es consideren la llavor de la música actual.

A més a més, el festival comptarà amb artistes internacionals com TALCO, una bona dosi de festa i reivindicació amb bandes dels Països Catalans molt populars com ZOO, SMOKING SOULS i EL DILUVI, i els espectacles de LEO BASSI i GUILLEM ALBÀ & LA MARABUNTA. MIQUEL DEL ROIG serà un any més el protagonista per posar el punt i final a El Tingladu.

foto 1

foto 3

foto 2

No hi ha comentaris

‘Il trovatore’, Òpera a la fresca

20170714102001-1El divendres 21 de juliol a les 22h, la Plaça de la Vila acollirà la segona retransmissió en directe d’òpera dins el cicle organitzat pel Gran Teatre del Liceu, Liceu a la fresca, organitzat per l’Auditori Eduard Toldrà.

Aquesta és la segona projecció que es podrà veure a la ciutat, ja que el passat 30 de juny ja es va poder veure a la Plaça de la Vila la retransmissió en directe de l’Òpera Madama Butterfly de Giacomo Puccini des del Teatro Real de Madrid.

En aquesta edició el Liceu a la fresca arriba a tota Espanya després de l’èxit assolit la temporada passada a Catalunya. Deu ciutats fora de Catalunya –Bilbao, Granada, Las Palmas, Màlaga, Pamplona, Santiago de Compostela, Sevilla, Valladolid, Elda i Alaior- formen part ja d’aquesta pionera iniciativa a Espanya gràcies a la participació activa en el projecte de l’Obra Social “la Caixa”.

El Liceu a la fresca es podrà gaudir a més de 150 municipis catalans i una quinzena de ciutats espanyoles.

Divendre es podrà veure una nova producció de l’obra de Verdi ‘Il trovatore’, que es representa al Liceu entre el 17 i 29 de juliol sota la direcció d’escena de Joan Anton Rechi i la direcció musical de Daniele Callegari.

Els desastres de la guerra de Francisco de Goya serveixen d’inspiració per a aquesta inèdita posada en escena, amb la qual el director andorrà ha volgut donar protagonisme especial a l’artista aragonès i a la regió on es van pintar aquests gravats. La figurinista Mercè Paloma i el videocreador Sergio Gracia han treballat de la mà de Rechi per ambientar la història de Cammarano i Bardare en un context de batalla que “aporta més versemblança a la història”.

img_ebernal_20151009-183316_imagenes_lv_terceros_il-kNPE-U421096195372QAE-992x558@LaVanguardia-Web

L’escenografia es converteix així en “un gran quadre de Goya” que és testimoni d’una batalla entre dos bàndols, el del Conde de Luna i el de Manrico. Rechi converteix a Goya en un espectador d’excepció d’aquest conflicte de Il trovatore, i fins i tot en un personatge més, un narrador o trobador que amb els seus pinzells va desgranant aquesta tragèdia d’amor, venjança, guerra i mort. Les videocreaciones de Sergio Gracia de l’estudi Project 2 han permès que les pintures del geni aragonès es barregin amb la història original, mitjançant animacions dels gravats i projeccions sobre els tuls que coronen l’escena.

Dos repartiments de luxe encapçalen aquesta coproducció del Liceu i l’Òpera d’Oviedo, que en la seva terna protagonista compta amb els barítons Artur Ruciński i George Petean com Conde de Luna, les sopranos Kristin Lewis i Tamara Wilson com Leonora o els tenors Marco Berti i Piero Pretti com Manrico.

il_trovatore_8._a._bofill

Il trovatore ens situa a Saragossa, on som testimonis de l’enamorament del trobador Manrico i Leonora. El Conde de Luna, que també la pretén, va perdre al seu germà petit raptat per Azucena, mare de Manrico. Aquesta és capturada pel comte i torturada; Manrico intenta salvar-la, però és capturat. Leonora intercedeix davant el comte oferint-se ella mateixa com la seva esposa, però acaba suïcidant-se. Llavors Luna mata a Manrico, i Azucena revela, poc abans de morir també, que el trobador era el germà perdut del comte.

Aquesta òpera en quatre actes, llibret de Salvadore Cammarano i Emanuele Bardare i música de Giuseppe Verdi es va estrenar per primera vegada el 19 de gener de 1853 en el Teatre Apollo de Roma. Un any més tard, el 20 de maig de 1854, arribava per primera vegada a Barcelona, al Liceu, on es va poder veure per última vegada el 30 de desembre de 2009 i on s’ha representat un total de 275 vegades.

A les Biblioteques de Vilanova podreu trobar aquesta i moltes altres òperes de Verdi.

Us deixem amb una de les àries més conegudes de l’òpera, el coro di zingari (el cor dels gitanos) en una representació a l’Arena de Verona dirigida pel cineasta Franzo Zeffirelli.

No hi ha comentaris

Poema. Rafael Argullol

portadaAvui us presentem com a novetat l’últim llibre  publicat de Rafael Argullol, Poema.

Des l’u de gener de 2012 fins l’u de gener de 2015, dia a dia durant tres anys, Argullol es proposa en aquest llibre un exercici, a l’hora vital i literari: escriure diàriament un fragment. “Després de publicar uns trenta llibres, necessitava tornar a experimentar la meva pròpia relació amb l’escriptura, i saber quina és la meva situació a la vida, què he avançat en el camí de la veritat, com vaig anar conquerint les incerteses”, explica. Després subratlla: “Ha estat un repte molt físic. Escriure cada dia, estant sa o malalt, enmig de dificultats o sense, sigui com sigui “.

En els versos del primer dia hi ha una bassa flotant i un riu gelat, i “els zíngars corejant una cançó interminable”; els que obren l’últim fragment diuen: “Arribarà el dia / en què pugui veure / amb el tendre ull del cavall / i amb l’afilat ull del gat (…)”, i acaben amb una rotunda afirmació: “Toca viure sense por. Toca viure “.

Dia a dia es va construint així l’obra, a manera de captura d’instants, com reflexos de vida, de la Vida amb majúscules. La crida de la bellesa, l’evocació, la por, la recerca, l’amor construeixen aquest text extraordinari, profundament bell, profundament humà, que ens convida a viatjar, de la mà del seu autor, al misteri que tots som. Així neix Poema, un llibre ple de llibres que proposa al lector un horitzó i una companyia íntima.

Rafael Argullol Murgadas (Barcelona, 1949), narrador, poeta i assagista, és catedràtic d’Estètica i Teoria de les Arts a la Facultat d’Humanitats dequadern la Universitat Pompeu Fabra. És autor de més de trenta llibres en diferents àmbits literaris. Entre ells: poesia (Disturbis del coneixement, Duel a la Vall de la Mort, L’esmolador de ganivets), novel·la (Lampedusa, L’assalt del cel, Descendeix, riu invisible, La Razón del mal, Transeuropa, Davalú o el dolor) i assaig (l’atracció de l’abisme, l’Heroi i l’Únic, la fi del món com a obra d’art, Aventura: Una filosofia nòmada, Manifest contra la servitud,
Maleïda perfecció. Escrits sobre el sacrifici i la celebració de la bellesa). Com escriptura transversal més enllà dels gèneres literaris ha publicat: Caçador d’instants, rafael argullolEl pont del foc, Enciclopèdia del crepuscle, Breviari de l’aurora, Visión desde el fondo del mar. Les seves últimes publicacions són Tractat eròtic-teològic (2016), El meu Gaudí espectral. Una narració (2015) i Passió del déu que va voler ser home (2014).

Ha estudiat Filosofia, Economia i Ciències de la Informació a la Universitat de Barcelona. Va estudiar també a la Universitat de Roma, al Warburg Institute de Londres ia la Universitat Lliure de Berlín, doctorant-se en Filosofia (1979) a la seva ciutat natal. Va ser professor visitant a la Universitat de Berkeley. Ha impartit docència en universitats europees i americanes i ha donat conferències a ciutats d’Europa, Amèrica i Àsia. Col·laborador habitual de diaris i revistes, ha vinculat amb freqüència la seva faceta de viatger i la seva estètica literària. Ha intervingut en diversos projectes teatrals i cinematogràfics. Ha guanyat el Premi Nadal amb la seva novel·la La raó del mal (1993), el Premi Assaig de Fons de Cultura Econòmica amb Una educació sensorial (2002), i els premis Cálamo (2010) i Ciutat de Barcelona (2010) amb Visió des del fons del mar.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu totes aquestes obres de Rafael Argullol.

No hi ha comentaris

T de Teatre, 25 anys!

E.V.A.

Enguany fa 25 anys de la creació de la companyia T de Teatre. Durant aquests 25 anys ha creat deu espectacles, ha representat més de 2.700 funcions i ha convocat l’assistència de prop d’un milió d’espectadors. Aquest mes de juny han estrenat el seu 11 espectacle.

t-teatreLa seva aventura original i singular comença el maig de 1991 quan cinc joves actrius acabades de graduar-se a l’Institut del Teatre de Barcelona opten per no consumir-se al costat del telèfon esperant la trucada d’un director que les sol·licitin i prenen la iniciativa de volar pel seu compte.

Creen la companyia per presentar en societat el que serà el seu primer espectacle i la bategen amb el nom T de Teatre, per la debilitat que tenen totes elles al te. És un amic comú, Daniel López-Orós, qui a partir d’aleshores s’encarregarà de la producció executiva. En aquest primer muntatge a partir del text Petits contes misògins de Patricia Highsmith, la companyia aposta per la senzillesa escènica: dos tamborets, una taula, una cadira de fòrmica i una butaca són els únics elements escenogràfics. El pes de l’espectacle recau, doncs, en el text i en la interpretació de Mamen Duch, Rosa Gàmiz, Míriam Iscla, Carme Pla i Àgata Roca. T de Teatre continuarà fidel durant uns quants anys a aquesta puresa escenogràfica, convertint-la en una de les seves constants.

Tràiler – Petits contes misògins from T DE TEATRE on Vimeo.

La segona peripècia teatral té nom masculí: Homes!, dirigida per Sergi Belbel, arriba el 1994. Disseccionen irònicament el sexe oposat a partir de creacions pròpies i d’alguns relats encarregats a quatre dramaturgs. Rosa Gàmiz decideix iniciar una carrera en solitari i l’actriu Marta Pérez entra a formar part de la companyia.

A l’abril de 1998 s’estrena Criatures, una creació sobre l’imaginari infantil, co-dirigida per T de Teatre i David Plana. Per primer cop són quatre les actrius que trepitgen l’escenari. L’Àgata Roca assumeix en aquest muntatge les tasques d’ajudant de direcció.

La primera experiència en el terreny televisiu té lloc l’any 2000 amb la sèrie Jet Lag per a la Televisió de Catalunya. Juntament amb el director de cinema Cesc Gay, la companyia crea una comèdia de situació que reflecteix la vida quotidiana de cinc amigues i els reptes que comporta la vida moderna, amb gran dosis d’humor i sensibilitat.

Tràiler – Jet Lag una sitcom de T de Teatre from T DE TEATRE on Vimeo.

El quart espectacle s’estrena al setembre de 2003. Això no és vida!, novament dirigit per David Plana, planteja situacions obsessives i compulsives contemporànies tenyides de sarcasme.

El 2006 la companyia estrena 15, un espectacle que neix amb la intenció de celebrar els quinze anys del naixement de T de Teatre.

Com pot ser que t’estimi tant és el títol del sisè espectacle de la companyia. Un thriller escrit i dirigit per Javier Daulte, estrenat el mes d’octubre de 2007. Un cop finalitzada la temporada a Barcelona, l’actriu Míriam Iscla deixa la companyia.

Delicades, escrita i dirigida per Alfredo Sanzol, s’estrena el 2010. I el novembre de 2012, estrena la segona col·laboració amb Sanzol, Aventura!.

A primers de 2014 s’estrena Dones com jo, escrita i dirigida per Pau Miró.

El 2015 T de Teatre presenta l’espectacle Premis i càstigs de l’autor i director argentí Ciro Zorzoli. Coproduït entre T de Teatre, Teatre Lliure i Grec 2015, el muntatge pretén desxifrar el misteriós tramat sobre el qual es borda la veritat escènica.

Tràiler – E.V.A. from T DE TEATRE on Vimeo.

L’onzè espectacle es titula E.V.A., i es tracta d’una comèdia sobre el dolor escrita per Marc Artigau, Cristina Genebat i Julio Manrique, i dirigida pel mateix Manrique. E.V.A. s’estrena al Teatre Romea al juny del 2017 en el marc del Festival Grec de Barcelona.

No hi ha comentaris

Àlbums il·lustrats: eines per apropar la realitat LGTBQ+ dels infants

lgbtbookscur

“Josh va explicar com responia a les preguntes que li feien sobre el seu bebè acabat de néixer: “Diria que sí, que és nen, però, ja ho saps, això pot canviar”.

Aquesta cita del llibre Buscando el final del arco iris de Fiona Joy Green y May Friedman il·lustra molt bé el tema del qual tractarem avui.

A finals de juny se celebrarà el Dia Internacional de l’Orgull LGBT, també conegut com a dia de l’orgull gai o simplement orgull gai, amb una sèrie d’esdeveniments que cada any els col.lectius homosexuals celebren de forma pública per a instar per la tolerància i la igualtat de leslesbianes, gais, bisexuals i transsexuals. Per bé que gai fa referència a homes aquesta dóna cabuda a tot el col.lectius no heterosexuals.

La festa té lloc entorn del 28 de juny o bé el primer dissabte posterior a aquest, data en què es commemoren els aldarulls de Stonewall que van tenir lloc a Nova York el 1969 i que es considera que marquen l’inici de l’alliberament homosexual.

Recentment s’ha celebrat la xerrada a la Biblioteca Xavier Benguerel de Barcelona “Contes sense armaris. Algunes reflexions sobre l’àlbum il.lustrat infantil LGTBQ+” ja que des de l’any 2.000 aquesta realitat queda reflexada en la literatura infantil a través de diferents àlbums il.lustrats, mostrant-se com una eina molt útil per als mateixos infants, famílies, mestres i educadors. Bernat Cormand, filòleg, dibuixant i màster en Literatura comparada analitzà l’evolució dels llibres per a infants de temàtica LGTBQ+. Ell és autor de El nen perfecte.

DCblnxDUAAEoO9Z

Hem de partir de la premisa que tot allò que surt de la normalització obté com a resposta el rebuig. Quan es pren un camí que s’allunya d’aquell que la societat espera de nosaltres, quan ens allunyem dels estereotipus marcats de gènere binari, topem amb la poca acceptació d’aquesta diferència. Cada vegada més davant de l’ampli ventall de possibilita dins de la identitat sexual, la societat accepta i normalitza al col.lectiu LGBTQ+, ja siguin adults o infants, perquè tampoc hi ha una única manera de ser un nen o una nena: n’hi ha una infinitat.

103457_aneguet_lleig-e1375352329836 neda que neda

A L’Anaguet lleig i Neda-que-neda, es mostre el rebuig dels qui no et veuen igual, encara que tothom hi té un lloc en aquest món.

julia  oliver button gosset  soy_jazz-portada-catalan nen perfecte

A La historia de Julia, la niña que tenía sombra de niño, Oliver Button és una nena, El meu gosset vol fer ballet, El nen prefecte i Sóc la Jazz hi trobem nens que se senten nena i nenes que se senten nen, i a més no tots s’hi senten seguint els mateixos patrons normatius.

rey+y+rey titiritesa princesa li

A Rei i Rei, Titiritesa i La Princesa Li hi apareixen personatges adults clarament homosexuals.

aitor fest ablai cosas fran tango portada:And Tango...Cover_TP.qxd

També podem trobar als àlbums il.lustrats les diferents tipologies de famílies en Aitor tiene dos mamás, La festa d’en Blai, Las cosas que les gustan a Fran, o Amb la Tango són tres.

Des d’avui i fins el proper 4 de juliol trobareu tots aquests àlbums exposats a les sales infantils de les Biblioteques de Vilanova.

Us deixem amb una entrevista amb Bernat Cormand feta per Biblioteques de Barcelona.

No hi ha comentaris

Vida Festival en 3,2,1…

Vida2017_Cartells_24Abril2017

El proper dimecres 29 de juny comença la quarta edició del Vida Festival, Festival Internacional de Vilanova i la Geltrú, un festival que té lloc enmig d’uns entorns immillorables, durant el matí a La Daurada Beach Club i a partir de la tarda i fins a la nit, a La Masia d’en Cabanyes.

El VIDA vol donar aire a la nova cultura de l’oci, prioritzant per davant de tot el benestar del públic, fugint de les masses i garantint excel·lència en els serveis. Aquest nou concepte de festival pretén fer encabir en un sol esdeveniment diferents disciplines artístiques al voltant de la música i grans noms nacionals i internacionals configuraran una línia artística diferenciada i adaptada a l’entorn.

El VIDA enceta una nova edició amb els abonaments esgotats i amb uns caps de cartell que no tenen res a envejar a altres festivals nacionals i europeus que se celebren aquest estiu com Phoenix, The Flaming Lips, Devendra Banhart o Fleet Foxes, entre molts d’altres.

A la Biblioteca hem preparat una exposició de fons amb la música de molts dels artistes que passaran per la nostra ciutat aquest cap de setmana i us volem destacar alguns que són novetat durant aquesta quinzena.

Oczy_Mlody_cover dr dog Guadalupe Plata - Guadalupe Plata PAU-VALLVÉ-ABISME-CAVALL-HIVERN-PRIMAVERA-I-TORNAR-Portada-cover-internet Warhaus - We Fucked A Flame Into Being_0 Heads_Up_-_Warpaint JAGWAR_ENAT_23-1-640x640

Ozcy MldoyThe Flaming Lips En actiu des de 1983, la banda de Wayne Coyne va camí de batre rècords de longevitat, amb el mèrit afegit de seguir només les seves regles. La glòria els va arribar l’any 1999 amb “The Soft Bulletin”, obra mestra de l‘indie pop amb vestidures de surrealisme àcid. “Oczy Mlody”, el seu quinzè àlbum, es presenta des del segell com la volta de la banda al format de pop psicodèlic dels temps de glòria. “Oczy Mlody” recupera a una banda amb sobrada capacitat per trobar or melòdic, ritmes infecciosos, arranjaments imaginatius, ambients de bellesa majestuosa i inquietants atmosferes.

The Psychedelic SwampDr. Dog Una vegada més Dr. Dog proven al món que no són un grup a l’ús que es mogui dins d’unes pautes diguem convencionals. O almenys no resulta molt comú que una banda amb més de quinze anys de trajectòria, set discos i diversos canvis de formació recuperi ara els primers enregistraments que van realitzar en un casset del 2001 per actualitzar-les i passar-les pel filtre de com són i com sonen en l’actualitat.

Guadalupe PlataGuadalupe plata El segon llarg de Guadalupe Plata, gravat a Austin (Texas), manté les constants estilístiques del trio d’Úbeda, com són el seu blues vertebral i endimoniat amb tints psicodèlics però, a més a més, aprofundeixen en la negritud plàstica del seu so. Ells mateixos adverteixen que “el caràcter de l’enregistrament és més fosc i podrít que mai”.

Abisme, cavall, hivern, primavera i tornar Pau Vallvé A partir d’un títol dilatat i grandiloqüent, l’artista cerca raons de ser a través d’un cançoner que representa en ordre cronològic 22 episodis de vida. Amb alè introspectiu o perspectives sobre el món, Vallvé resol el seu periple estacional amb lletres sempre properes, i la tecla melòdica més encertada per a cada discurs.

We fucked a flame into beingWarhaus Warhaus és el nou projecte de Maarten Devoldere -artífex dels sempre recomanables Balthazar- en el qual el belga fa equilibris entre la profunditat lírica de Leonard Cohen, la insinuació de Serge Gainsbourg i la inquietant solidesa dels seus compatriotes dEUS. Es tracta d’un àlbum carregat d’influències elegants, que presenta fons clàssic aprofitant elements actuals.

Heads upWarpaint Si el seu disc de debut va servir perquè el quartet Los Àngeles Warpaint aconseguís un so més cohesionat i grupal, aquest enlluernador “Heads Up” es beneficia del recent vol lliure de les seves quatre integrants per retornar-nos-les amb impuls renovat i sense rastre de cotilles. Les aventures paral·leles d’Emily, Theresa, Jenny i Stella i un modus operandi més individual es resolen en el seu treball més físic, més bailable i més proper a l’esperit del seu directe, supervisat pel seu vell camic Jacob Bercovici.

Every now & thenJagwar Ma El que comença amb la psicodelia i el rotllo experimental de “Loose Ends” acaba al cap de pocs segons d’haver començat per donar pas a les vuit cançons restants que realment defineixen el so del segon disc del grup. Un “Every Now & Then” que flirteja amb ritmes més propers a la pista de ball, a cavall entre l’electrònica o el dance, inundant temes com “Give M’A Reason” o “Slipping” de dinàmics beats, harmònics sintetitzadors i tornades encomandisses que animen a qualsevol a moure l’esquelet.

No hi ha comentaris

Guinovart. Trencant els límits

Necessito constantment el recurs no ja de transgredir, sinó de sortir del límit del que és la pintura.” Josep Guinovart

portadaAvui a dos quarts de vuit del vespre s’inaugura l’exposició Guinovart. Trencant els límits, del pintor Josep Guinovart, a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, que es podrà visitar fins el dia 17 de setembre.

La Biblioteca Museu Víctor Balaguer acull aquesta mostra sobre el pintor, fruit de la col·laboració amb la Fundació Espai Guinovart d’Agramunt. L’exposició s’emmarca en la commemoració del desè aniversari de la mort de Josep Guinovart, que ens deixà el desembre de l’any 2007.

Deia Guinovart que la bandera que més li agradava era la bandera pirata, símbol per ell, de llibertat i transgressió.

Teles esquinçades, llenços arrencats del seu bastidor, marcs cremats… Totes les peces esdevenen banderes pirates que reclamen una nova manera de concebre les obres, que volen copsar la mirada de l’espectador i convidar-lo a eixamplar la seva visió i concepte de l’art.

Aquesta exposició vol mostrar com Guinovart mitjançant la seva obra busca depassar els límits, anar més enllà de la terra coneguda i, lliure d’academicismes i de normes, troba el seu propi llenguatge.

Els blaus, ara ja sense barreres que l’acotin, esdevenen oceans i els ocres, es converteixen en territoris sense horitzó.

La Torre de Ribes Roges de Vilanova i la Geltrú, (La Torre Blava), enllaça amb l’exposició  que proposem ja que en ella, Guinovart va recrear la història del pirata Travoniug (joc de lletres del seu propi cognom), deixant així el seu testimoni com a corsari del mediterrani.

Els vilanovins i geltrunencsguinovart podem trobar habitualment les seves obres a la Biblioteca Museu dins la seva col·lecció permanent i a la Torre Blava on va fer una excel·lent intervenció l’any 1999.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú podeu trobar una documentació molt interessant sobre l’artista. Cal destacar un llibre escrit per Cesáreo Rodríguez-Aguilera, el qual va escriure sobre els millors artistes d’art contemporani del moment, llibre de l’any 71 que forma part del fons Armand Cardona dipositat a la Biblioteca, un DVD documental de Pep Puig que està estructurat en diverses entrevistes a Josep Guinovart i a gent del seu entorn, un llibre de poesia de Goytisolo amb il·lustracions de Guinovart i un conte infantil de l’Espai Guinovarts d’Agramunt amb text del mateix Guinovart amb il·lustracions de Pilarín Bayés, a banda de diversos catàlegs d’exposicions temporals.

No hi ha comentaris

Grandes etapas y clásicas: 25 hitos que han marcado la historia del ciclismo

portadaAvui, dins el Racó Ciclista de la Biblioteca us presentem el llibre Grandes etapas y clásicas: 25 hitos que han marcado la historia del ciclismo, de Peter Cossins, amb tot el que cal saber sobre les etapes i clàssiques més emblemàtiques del ciclisme europeu.

Aquest és un llibre del veterà periodista especialitzat en aquest esport Peter Cossins i que pretén ser la “guia definitiva per traçar la volta ciclista perfecta“, el llibre va dirigit als amants de la bicicleta de tots els nivells, des d’experts competidors federats fins a simples aficionats i entusiastes.

Reuneix per primera vegada en un espectacular volum il·lustrat les etapes i clàssiques més emblemàtiques del ciclisme europeu. Peter Cossins ha aconseguit crear una guia essencial, pràctica i atractiva per recórrer amb bicicleta les etapes mítiques d’Europa. Amb detallades descripcions de les rutes, mapes i perfils de les etapa.

Cossins proposa un itinerari en el qual no falta res (des de les planes de Bèlgica fins a les marejadores altures dels Alps) i que incorpora recorreguts tant de proves d’un dia i de les clàssiques – els “Monuments” i les clàssiques de primavera – com de les grans voltes per etapes.

Comença pels ondulades turons del nord d’Anglaterra i es trasllada després al continent perquè serpentegem i anem botant per terrenys poc elevats dels Països Baixos, per la zona costanera del Bàltic i per l’alta muntanya de l’Europa central, des d’on descendeix després cap a la Mediterrània per, finalment, després de creuar els Pirineus, acabar en un alt amb àmplies vistes sobre el centre d’Espanya.

Amb detallades descripcions de les rutes, mapes i perfils de les etapes, aquesta és una guia tan atractiva com pràctica, ideal per planificar el nostre particular Tour d’Europa. Les seves sensacionals fotografies animen el lector a aixecar-se de la butaca i iniciar la seva aventura. Cada etapa està comentada amb completes descripcions que expliquen per què mereix estar inclosa en aquesta selecta ronda: per les seves majestuosos paisatges, perquè porta l’empremta de les heroiques gestes de llegendaris ciclistes, o pel particular esforç que comporta i l’eufòria que se sent en completar-la.Peter Cossins

Peter Cossins explica en la introducció: “Potser les coneguin com a proves cicloturistes, cicloesportives, de gran fons o qualsevol marxa ciclista per aficionats com les que tant han proliferat i s’han popularitzat en aquests últims anys, gràcies sobretot a l’interès i l’èxit collit pel Tour des de 1993. En l’actualitat, la pràctica totalitat de les curses del calendari internacional tenen programada algun tipus de marxa paral·lela que brinda als corredors aficionats (i m’incloc entre ells) l’oportunitat de rodar per les carreteres que recorren aquest any els professionals“.

Peter Cossins, periodista i escriptor, des de 1993 no ha parat d’escriure sobre ciclisme. Ha cobert més d’una dotzena d’edicions del Tour de França i ha treballat per a la revista Procycling com a director i col·laborador. És autor o coautor de nombrosos llibres sobre el món de les dues rodes, com la biografia del guanyador del Tour de 1987 Stephen Roche, The Monuments, la història de les cinc clàssiques d’un dia més importants del ciclisme, i Two Days in Yorkshire, una crònica dels secrets de la Gran Sortida del Tour de 2014 per terres d’aquest comtat anglès.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu més obres que parlen de ciclisme.

No hi ha comentaris

Colla castellera de la canalla lectora

COLLACASTELLERAEl dissabte 10 de juny afigures 2 la Biblioteca  Armand Cardona es farà el taller Colla castellera de la canalla lectora, una activitat que vincula el coneixement del món casteller i la lectura, adreçada als infants entre 7 i 12 anys.

En col·laboració amb Bordegassos de Vilanova, els participants hauran de llegir prèviament El llibre més alt dels castells, de Raquel Sans i Francisco Montoya, que podran agafar en préstec a la Biblioteca.
Durant el taller els infants participants faran un joc de preguntes sobre la lectura realitzada. L’encert en les respostes permeten anar aixecant castells amb figures llibreunes peces especials, les de Cims Barcelona.

És un taller gratuït, i cal d’inscriure’s prèviament a la Biblioteca en el seu horari habitual.

Els objectius principals del projecte són, d’una banda, fer difusió entre els infants del fet casteller i els seus valors, així com ampliar el coneixement de les nostres tradicions; i, d’una altra banda, aprofitar la literatura castellera per infants per dur a terme una acció de promoció de la lectura.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu més contes infantils sobre castellers, així com un ampli fons documental del fet casteller.

No hi ha comentaris

Els 40 anys de ‘El Jueves’

El jueves n2087-Libros4.comEl passat 24 de maig, el setmanari d’humor satíric El Jueves, la revista que sale los miércoles, va publicar un número especial de 108 pàgines per commemorar els seus 40 anys d’història

El primer número va aparèixer el 27 de maig de 1977 i per les seves pàgines han desfilat els dibuixos dels millors noms de la tira còmica: Ivà, Perich, Óscar, Kim i molts més.

La revista va ser creada per José Ilario i editada per Editorial Formentera, distingint-se dels altres setmanaris humorístics de l’època per presentar un format similar a les revistes franceses Hara Kiri i Charlie Hebdo i per la seva major proporció d’historietes. Aviat, la revista va deixar el seu to costumista per passar a la crítica directa i mordaç, sobretot de temes polítics, actitud que els ha portat a implicar-se en diversos processos judicials i polèmiques durant aquests anys.

Durant els anys ’90 es va produir una renovació generacional i es van incorporar a la revista autors joves, ara reconeguts, com Manel Fontdevila i Albert Monteys, entre d’altres.

A la portada d’aquest número commemoratiu hi apareixen alguns dels personatges habituals de la revista felicitant-se per la fita. El bufó, símbol de El Jueves, fa broma que la publicació, actualment dirigida per Guille Martínez-Vela, “ha durat més que la dictadura de Franco”, tot i que “menys que el franquisme”, segons contesta la caricatura de Mariano Rajoy.

oscar monteys baixa fontdevila

Les sèries habituals de la revista viatjaran en el temps per explicar-nos els successos més importants dels últims 40 anys d’Espanya. Robocracia tractarà sobre el fallit cop d’estat del 23-F, Ángel Sefija ens recordarà la fi de la mili, Pablo Arkada s’enfrontarà a les despulles de Cobi, la mascota dels Jocs Olímpics de Barcelona…

A més a més, han recuperat per l’ocasió alguns dels seus personatges i autors més carismàtics. Óscar ens explica com li va al Professor Cojonciano en la seva jubilació. Kim ens porta una nova aventura de Martínez el Fatxa, exiliat a Veneçuela. I JL Martín recupera per última vegada al seu mític Déu.

makinavaja martinez NaWiupG

I això no és tot! A l’especial trobareu algunes pàgines de noves aventures de Makinavaja i La Puta Mili gràcies a Ricardo Pelegrina i a Jardí & Ariño que han acceptat el retpe d’homenatjar al mestre Ivà. Com reaccionarà Arensivia quan li arribin uns reclutes podemitas? I el Maki quan surti de la presó i s’enfronti a la correcció política? El resultat és sorprenent!

A les Biblioteques de Vilanova trobareu aquesta publicació periòdica i a la Còmicteca de la Biblioteca Armand Cardona trobareu moltes de les seves sèries i personatges mítics en àlbums recopilatoris: El Jueves

Us deixem amb un vídeo que va preparar la revista per anunciar el seu número 2000 que podeu trobar al seu canal de Youtube.

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »