Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


El intruso, mi vida en clave de intriga

Tots ens equivoquem, però desencadenar la Tercera Guerra Mundial hauria suposat un error considerable. [...] En el transcurs de la meva vida he escapat pels pèls de la ira d’un traficant d’armes a Hamburg, he estat metrallat per un MiG durant la guerra civil nigeriana i he anat a parar a Guinea Bissau durant un sagnant cop d’Estat. Em va aturar la Stasi, em van complimentar els israelians, l’IRA va precipitar un trasllat sobtat d’Irlanda a Anglaterra, al que també va contribuir una atractiva agent de la policia secreta txeca (bé, la seva intervenció va ser una mica més íntima). I això només per començar. Tot això ho vaig veure des de dins. Però, tot i així, sempre em vaig sentir com un intrús. Frederick Forsyth

portadaAl llibre que us presentem avui, El intruso, mi vida en clave de intriga, el mestre del suspens internacional Frederick Forsyth, descriu la història més fascinant de totes les que ha escrit: la seva. Emocionant, com les seves novel·les, l’autobiografia de Forsyth és una mirada sincera a una vida plena de riques experiències que han estat en moltes ocasions font d’inspiració per als seus aclamats thrillers, tots ells best-sellers internacionals.

Primer va ser pilot, després periodista, però Frederick Forsyth es va decantar finalment per la ficció i ha arribat a ser un dels escriptors de thriller més lloats del nostre temps. Frederick Forsyth és un dels mestres i pioners del thrillers de política ficció internacional, que es van convertir en una lectura addictiva per a diverses generacions.A Odessa ens va submergir en una laberíntica trama per ajudar a escapar i iniciar una nova vida fora d’Europa a criminals nazis. A Els gossos de la guerra ens va portar fins al món dels mercenaris contractats en l’opulenta Europa per intervenir en les devastadores guerres de països africans. Chacal, potser el seu llibre més rodó, ens mostrava amb precisió mil·limètrica com un assassí professional prepara un atemptat contra el president francès De Gaulle burlant tots els sistemes de seguretat: inoblidable l’escena en què burla el setge policial a la zona protegida camuflant el fusell de precisió en el tub buit d’una crossa amb la que es fa passar per minusvàlid.

Aquí ens relata la seva vida, fascinant, apassionant … Una mirada personal a una vida tan exòtica que sembla irreal. És expilot de la RAF i periodista d’investigació, va modernitzar el gènere del thriller quan va publicar Chacal, una novel·la que combina a la perfecció la documentació periodística amb un estil narratiu àgil i ràpid. Un periodista mai hauria unir-se a la classe dirigent, per temptadors que siguin els afalacs. El nostre treball consisteix a demanar comptes al poder, no en associar-nos amb ell. En un món cada vegada més obsessionat amb els déus del poder, els diners i la fama, el periodista i l’escriptor han de guardar distància, com un ocell en una barana, observar el món, fixar-se, sondejar, a la gent, comentar coses però mai sumar-s’hi. En resum, s’han de convertir en intrusos.

Frederick Forsyth (Kent, Anglaterra, ?????????????????1938) és un escriptor supervendes especialitzat en el thriller. Ha treballat de periodista, pilot i comentarista a part de la seva tasca com a autor. Els seus llibres destaquen per l’estil senzill, la trama àgil i l’abundant documentació tècnica i històrica, que aporta versemblant a les seves històries. Predominen els personatges lligats al crim, la política, l’espionatge i els moviments de les grans corporacions, usualment mostrant els costats més foscos del capitalisme. Es defineix com a euroescèptic.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu més obres de Frederick Forsyth.

No hi ha comentaris

Cocina esencial sin gluten

portadaAvui us presentem un llibre pràctic de nutrició i receptes sense gluten, que ofereix tant propostes sofisticades com plats per al dia a dia, amb estratègies alternatives per crear plats sense gluten i sense perdre la textura ni el gust. Cocina esencial sin gluten, de Phil Vickery’s.

Encara que estigui diagnosticat d’intolerància al gluten, pot seguir gaudint del menjar, com ho demostren les 175 delicioses receptes que hi apareixen. Entre les aquestes s’inclouen pizzes, pastissos, pasta, pancakes, gofres, creps, pans, galetes, … De fet, qualsevol cosa que ja pensava que no podria tornar a menjar, com panets de llavors, brioixos, quiche de porros i gruyère, fideus thai senzills, llaços amb pernil, pèsols, alfàbrega i parmesà, pastís de mousse de xocolata, bunyols de ricota, pancakes esponjoses amb peres, ametlles i taronja o galetes amb nous de pecán farcides de crema de xarop d’auró.

La nutricionista Gemma Bes, que ha dissenyat i elaborat els plats, ofereix en aquest llibre diversos consells i solucions per tractar la celiaquia sense que el canvi d’hàbits alimentarisf1 alteri completament la nostra forma de vida. Bes també incideix en temes com la detecció de la malaltia, el diagnòstic, els nous hàbits i l’ajuda psicològica per afrontar un canvi d’alimentació tan radical. A més analitza la importància, a nivell general, de cuidar el nostre intestí (entès com a segon cervell).

El llibre inclou menús setmanals de fàcil elaboració per incorporar a la nostra rutina, llistes de la compra per a celíacs amb què estalviar temps i diners, suculentes receptes elaborades per Tomeu Caldentey (xef guardonat amb una estrella Michelin) per cuinar plats tan saludables com imaginatius, i fins i tot un apartat sobre begudes, postres, sucs i pa, un aliment aparentment prohibit per als celíacs.

El gluten és una proteïna que es troba als cereals blat, ordi, sègol, civada, espelta, kamut® i triticale. La celiaquia és un trastorn sistèmic de base autoimmune de caràcter permanent en individus genèticament predisposats, induït per la ingesta de gluten que provoca una atròfia de les vellositats de l’intestí prim que afecta la capacitat d’absorbir els nutrients dels aliments

Es pot manifestar a qualsevol edat i pot presentar símptomes o no. No existeix un símptoma característic, el que dificulta molt el seu diagnòstic. Hi ha persones que pateixen pèrdua de pes, en alguns nens es pot donar retard en el creixement, també pot produir vòmits, diarrees, distensió abdominal, anèmia ferropènica, alteracions del caràcter, infertilitat…

Sense títol
Alguns celíacs només presenten un d’aquests símptomes, altres, els que denominem asimptomàtics, no arriben a presentar cap d’aquests, encara que la ingesta de gluten també els afecta danyant l’aparell digestiu.

Si us interessa el tema, a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu més obres que parlen de dietes sense gluten.

No hi ha comentaris

‘De tripas y corazón’ de Pozla

Portada_DeTripasYCorazonAquesta setmana a la còmicteca de la Biblioteca trobareu una novetat molt especial, una obra autobiogràfica d’un autor francès que tracta un tema molt delicat i desconegut.

Des de molt petit, Pozla ho passava malament: fortíssims dolors de panxa, diarrees contínues, malestar general… Una infinitat de símptomes i molèsties que li van fer vagar de metge en metge durant anys sense donar amb el diagnòstic correcte.

Després de ser hospitalitzat d’urgència en 2011 amb 29 anys, descobreixen que sofreix la malaltia de Crohn i ha de sotmetre’s a una delicada operació quirúrgica.

En aquest moment recorre al dibuix com analgèsic i com a mitjà per canalitzar les seves profundes emocions, plasmant aquest viatge en un quadern en blanc.

Aquestes il·lustracions formen part de la novel·la gràfica que us presentem, De tripas y corazón, una obra en la qual Pozla decideix explicar-nos-ho tot, per donar a conèixer una patologia de la qual no s’atreveix a parlar ningú i donar testimoniatge d’un quotidià desesperançador, del que avui pot parlar amb tranquil·litat.

Si la temàtica és crua, el discurs és sempre divertit, el to despreocupat i és fàcil empatitzar amb aquest personatge prim i amb ulleres grosses. L’obra es tanca amb alguns trucs d’alimentació molt útils en una societat cada vegada més afectada per les al·lèrgies alimentàries.

AVT_Pozla_5217Pozla és el pseudònim de Rémi Zaarour (1982, Amiens), un artista que ve del Street Art i de la pintura. Ha participat en nombroses exposicions i compta amb diverses col·laboracions de gran renom (Alexone, Moke, revista Hey !…).

És també autor de còmic des de la publicació de Monkey Business (dos volums amb Ankama Editions). Format a la famosa escola d’animació dels Gobelins de París, és també director, animador (Lascars, El gat del rabí, Ernest i Célestine) i dissenyador.

Amb De Tripas y corazón va guanyar el Premi Especial del Jurat del passat Festival Internacional de Còmics d’Angoulême.

El còmic ha estat editat a Espanya per l’editorial madrilenya Dibbuks. El passat mes de març la llibreria Malpaso va organitzar una exposició d’originals de l’autor i la presentació del còmic.

Des de la còmicteca de la Cardona vam enviar una corresponsal que va poder entrevistar l’autor.

Entrevista a Pozla

1. Realment ningú va sospitar de que es podia tractar de la malaltia de crohn fins arribar als 30 anys? Si vas estar simptomàtic des dels 18 em sembla increïble… i trist.

Detectar la malaltia i fer un diagnòstic és força difícil en la malaltia de Crohn. En efecte, han calgut 10 anys d’anar amunt i avall perquè se’m diagnostiqui finalment aquesta malaltia. Jo penso que, en gran part, això és degut a que els metges no van escoltar els meus símptomes ni els meus dolors i m’havien posat a la casella “psicosomàtica”. Una casella que utilitzen fàcilment quan els pacients no encaixen en cap altra.

2. El resultat del teu periple es veu reflectit en una una novel.la gràfica que no només commou i ens arrenca molts somriures sinó que també sensibilitza sobre la malaltia de crohn i sobre un tema tabú com el de la caca. Creu que en aquest sentit s’ha avançat o encara queda camí per recórrer?

Jo penso que la malaltia fa por a la societat, tots som futurs malalts potencials i, en el fons, es tracta de la por a la mort. És, per tant, un tema que és preferible deixar ben lluny de nosaltres, un tema al qual és dur de plantar-hi cara. Tanmateix, tots coneixem algú proper o dins el nostre cercle d’amistats que pateix una malaltia crònica, un càncer, o una altra…

A més, a l’Occident (o a França en tot cas), cal que tot sigui net, esterilitzat, llis, com un anunci de xampú. Tot el que surt del cos s’ha de proscriure! La saliva, les burilles, la suor, els mocs, l’esperma, els pixats, la merda … Tot això ha d’amagar-se mentre que cadascun de nosaltres s’hi troba constantment. Aquesta hipocresia sobre el cos fa patir a molts de nosaltres i no sembla que hagi de canviar aviat.

IMG_4951B

3. Amb la seva experiència, quin és el balanç que fa de la medicina convencional. I de l’alternativa?

Jo penso que el problema és no combinar aquests dos tipus de medicines! La medicina occidental en particular no vol veure coses simples com l’alimentació, per exemple, fet que em sembla d’allò més absurd, particularment en una malaltia digestiva!

Penso que és aleshores que el pacient ha de prendre el control del seu tractament, informar-se, esdevenir expert en el seu àmbit i buscar el que hi ha de bo una mica per tot arreu per posar totes les possibilitats de la seva part. No cal tirar-se pedres a la teulada, la medicina occidental m’ha salvat! Ofereix tractaments químics de qualitat, però sembla essencial anar a l’origen del problema i sanejar el cos, contaminat pel nostre estil de vida industrial. D’altra banda, és aquest estil de vida el que provoca aquest tipus de malaltia? S’ha provat que el nombre de malalts és molt més ampli en els països molt industrialitzats …

4. A més a més, amb aquest treball vas guanyar un premi reconegut, l’Especial del Jurat del Festival d’Angouleme. Creus que a la teva vida ha hagut un abans i un després de guanyar aquest premi?

El que ha canviat veritablement la meva vida és fer aquest llibre! El premi no ha canviat gran cosa per ell mateix. És veritat que ha suposat una gran diferència entre l’anonimat pel qual he passat mentre he viscut tot aquest recorregut, i el reconeixement del sector del Còmic amb aquest premi. Millor encara, m’han invitat a fer conferències en l’àmbit mèdic i, particularment, en congressos sobre el dolor! És el fet de fer aquest llibre el que m’ha permès de sortir reforçat de tota aquesta merda.

IMG_4945B

5. Quines tècniques has utilitzat a “De tripas y corazón”?

He utilitzat totes les tècniques que tenia al meu voltant: retoladors, llapis de colors, tinta xinesa, aquarel•la, post its, collage… Tenia necessitat de tot aquest ventall de tècniques per expressar el ventall de sensacions que volia representar.

6. Dolor, frustració, ràbia, por, però també esperança… podríem dir que els retoladors i el teu sentit de l’humor són el teu salvavides. Creus que per “parir” algo així, tot aquest torrent emocional associat a la malaltia cal viure’l en primera persona?

No veig com hauria pogut fer aquest llibre si no hagués viscut el que explico. En primer lloc, alguns dibuixos s’han fet en viu, durant hospitalitzacions i dolors i, per tant, són el testimoni d’un moment precís. En segon lloc, per explicar aquesta història m’ha calgut anar a buscar en profunditat i trobar les sensacions físiques que he atravessat per poder-les escopir sobre el paper. Segurament és per això que algunes persones es reconeixen en aquests dibuixos, he plasmat en imatges el que molts d’ells no poden expressar. Jo disposava d’una eina fabulosa, el dibuix.

7. Per acabar: la paraula “futur” què et suggereix?

Quan estava en el més profund del meu recorregut per la malaltia, el futur estava completament tapat. No m’hauria imaginat mai viure en harmonia amb la malaltia uns quants anys després, en pau amb la meva història. Per mi, el futur és la família fent un pícnic sobre una tovallola sota un arbre en plena natura, un ukelele per un cantó i una llibreta per l’altre, una guerra de pessigolles amb els meus fills, riure entre amics, i molts projectes de llibres…

Podeu llegir la versió original en francès aquí: Entrevista Pozla en francès

Les fotografies són del també autor de còmics i il·lustrador arrelat a Barcelona Sophian Cholet.

No hi ha comentaris

50 palos… y sigo soñando

portadaAvui us presentem el llibre 50 palos… y sigo soñando, on Pau Donés, superat el càncer però amb la seva presència sempre amenaçant, s’ha proposat donar compte d’una vida intensa, plena de grans èxits i de sonors fracassos.

50 palos no és una biografia, perquè les biografies fan olor de mort, diu Pau Donés. Així que si hi ha cap manera d’entendre aquest llibre és com una reflexió, una xerrada amistosa que s’allarga fins a la matinada i en què Pau explica els seus millors moments, però també dels pitjors. Del suïcidi d’una mare, del fracàs amorós, d’una carrera amb alts i baixos que quan de sobte repunta queda interrompuda per un diagnòstic atroç, càncer de còlon. Però no és aquest lloc per laments ni per a la malenconia. Perquè aquest és un llibre optimista, com la música de Jarabe de Palo, com la filosofia que regeix la vida de Pau. Aquest és un llibre tendre, honest, divertit i àcid, fins i tot. I emotiu. Una resposta a totes les preguntes que tants periodistes mai li van fer o que si li van fer no va voler respondre i que ara, davant la perspectiva d’una nova vida, s’ha proposat escriure.

50 palos’ són 50 capítols sense un ordre “editorial” lògic, on el Pau Donés, líder del grup Jarabe de Palo explica episodis de la seva vida acabant, en molts d’ells, amb la lletra d’alguna de les seves cançons que, com es pot veure després de la seva lectura, és la forma més ràpida, més condensada i millor amb la que el músic s’expressa. Aquests 50 textos que neixen dels seus 50 anys i de l’experiència d’un càncer semblen en ocasions la voluntat de deixar el testimoni d’una vida una mica més enllà d’unes cançons. La contradicció, almenys per a mi com lector del llibre, és que després d’haver llegit aquests comentaris, d’haver llegit la narració dels seus fets vitals, la sensació que et deixa és de que per a conèixer la seva vida bastava amb les seves cançons.

El càncer ha donar al Pau Donés la calma que necessitava, tanta que fins i tot ha tingut temps d’escriure un llibre. Ja no passarà mesos i mesos dins l’espiral de les gires, sense atendre a ningú fins i tot ni a sí mateix; ja no passarà mesos i mesos tancat a un estudi sense atendre a la muntanya, als gossos, a la vegetació, al mar, a la vida; ja no passarà mesos i mesos dedicat única i exclusivament a l’escenari perquè com ell mateix diu al llibre aquest estil de vida portat a terme durant tant de temps segur que té la flacade vuelta i vueltamolt a veure amb el que ell anomena el “cranc”; ja no passarà mesos i mesos absent; no, no els passarà així però sí els passarà,
esperem que sí, d’una altra forma: més present, més aquí, més amb ell mateix i els demés. El Pau segueix amb nosaltres, no sabem per quant de temps després de la recaiguda, però ara s’ha convertit en llibre i això, aquí podem estar segurs, sí que durarà per sempre. “50 palos … i segueixo somniant”.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu també els discs La Flaca i De vuelta y vuelta.

No hi ha comentaris

El fill que vull tindre

el fill que vull tindre

Quin fill volia tindre el meu pare?
Quin fill voldria tindre jo?
Quin iaio voldria que fóra jo per al seu fill?
Quin pare haguera volgut tindre el meu fill?

Quan era xiquet m`era impossible imaginar-me a mi mateix com sóc hui. Estic a mig camí. Allunyat ja d`aquell xiquet que botava als bassals d`un descampat i massa lluny encara del iaio que seré algun dia i al que hui sóc incapaç de comprendre. Tinc una inquietant sensació d`estar al mig, d’estar molestant amb el meu obsessiu sentiment de responsabilitat.

Aquest dissabte a les 8 del vespre es podrà veure al Teatre Principal “El fill que vull tindre”, un espectacle de la companyia valenciana El Pont Flotant, que a casa nostra farà participar activament el grup de teatre de Compex i l’Escotilló Jove grup de teatre. El projecte participatiu cerca la implicació de gent gran i joves per parlar de la temàtica de l’obra: la relació entre avis, pares, fills, mestres, i l’educació en general.

“El fill que vull tindre” és el recull escènic del diàleg intergeneracional sorgit durant les sessions d’un taller de creació escènica al voltant del valor, la dificultat i l’esforç que requereix educar. Conflictes, pors, desitjos… Una dramatúrgia teixida amb el fil del temps, no exempta d’autocrítica, d’humor, tendresa i ironia. Un tribut de pares a fills i de fills a pares, malgrat els retrets. Present, passat i futur es troben en escena per contar-nos històries que parlen de la vida, de com estimem els nostres fills i els nostres pares, i de com ens costa comunicar-nos.

El pont flotant és una companyia de teatre valenciana estable que neix l’any 2000 com a grup d’investigació sobre la tècnica de l’actor. Ja van visitar el Teatre Principal l’any 2010 amb l’obra “Com a pedres”. Els seus resultats són fruit d’un treball de creació col·lectiu, caracteritzat per una clara voluntat de reflexió sobre noves formes de comunicació i expressió teatral contemporània. La companyia fa un treball de creació magnífic, que poques vegades es pot veure a Catalunya. L’espectacle es va estrenar a la passada Fira de Tàrrega amb molt bona acollida.

Després de la representació, el Principal proposa una trobada dels espectadors amb la companyia per conèixer el procés de creació d’aquesta companyia valenciana, caracteritzat per la voluntat de recerca i reflexió entorn les noves formes de comunicació i d’expressió teatral.

escoles que canvienAprofitem per presentar-vos de la darrera novetat al Fons Escola de Pares de la Biblioteca, el llibre de Cèsar Bona Les escoles que canvien el món.

Hi ha escoles que estan canviant l’educació. No són a Finlàndia ni a Suècia, són aquí. Unes són rurals i altres públiques, algunes tenen alumnes d’infantil i de primària, altres, a més, de secundària, de batxillerat o d’FP, però totes són «escoles Changemarker» i estan preparades per liderar una autèntica transformació educativa.

César Bona ha viatjat a set ciutats i pobles seguint el camí d’algunes de les escoles que lluiten perquè cada nen i cada nena tingui l’oportunitat de convertir-se en un agent de canvi. Aquests centres compten amb alumnes motivats, mestres compromesos i pares còmplices. cesar bonaEscoles excel·lents des d’un punt de vista acadèmic, amb un projecte integral en el qual el respecte, la creativitat, la imaginació, el treball en equip, l’empatia, la interacció amb el barri i amb la societat són el millor camí per completar l’ensenyament de les assignatures tradicionals.

L’autor ha entrevistat a mestres, pares i alumnes i ens narra, amb una veu personal i propera, els projectes que estan duent a terme, el que han aconseguit i com tots nosaltres, sigui quina sigui la nostra edat, podem aportar-hi molt. No hem d’oblidar que els nens no són els adults del demà, són els habitants del present. Si reforcem la seva creativitat natural, la seva imaginació desbordant, i treballem l’empatia, la solidaritat i el respecte, poden canviar el món. No en el futur, sinó ara.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat també trobareu el llibre La Nova educació: els reptes i desafiaments d’un mestre d’avui, i d’altres obres que parlen de la pedagogia.

No hi ha comentaris

World Press Photo 2017

expo

La tretzena edició de l’exposició internacional World Press Photo, organitzada per la Fundació Photografic Social Vision, s’ha instal·lat al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona amb les 143 fotografies guanyadores i un complet programa d’activitats paral·leles i visites comentades per aprofundir en els temes i els autors dels reportatges d’aquesta edició dates i convertir Barcelona en una de les primeres ciutats del món on es mostren les fotografies guanyadores del prestigiós premi de fotoperiodisme.

La mostra compta amb la presència activa dels fotògrafs guanyadors espanyols: Santi Palacios, Francis Pérez i Jaime Rojo, així com del fotògraf alemany resident a Barcelona, Daniel Elter i la barcelonina establerta a Nova York, Carla Tramullas.

Aquesta cita ineludible pels amants de la fotografia, s’ha convertit en una de les fites més senyalades de la cultura i del periodisme visual a Barcelona. Una oportunitat per emocionar-se, informar-se, entendre o qüestionar-se la realitat que ens envolta.

Les fotografies guanyadores han estat escollides entre les 80.404 imatges que s’han presentat a concurs, realitzades per 5.034 fotògrafs de 125 països. 222 fotògrafs espanyols han participat en el certamen.

La fotografia guanyadora d’enguany es titula Un assassinat a Turquia i la va disparar el fotoperiodista turc Burhan Ozbilici,word press que treballa per a l’agència Associated Press. És una instantània dels fets que van succeir el 19 de desembre de 2016, quan Mevlüt Mert Altıntaş, un agent de policia de 22 anys fora de servei, va assassinar l’ambaixador rus a Turquia, Andrei Karlov, durant la inauguració d’una exposició d’art a Ankara. Va ferir a tres persones més, abans de ser abatut a trets per oficials de la policia.

La Fundació Photographic Social Vision amplia l’exposició amb visites guiades, tallers i altres activitats per generar debat sobre el valor i els reptes del fotoperiodisme, i aprofundir en las temàtiques dels projectes guanyadors. Des de la seva fundació el 2001, Photographic Social Vision persegueix com a objectius el sensibilitzar la societat sobre realitats poc conegudes i problemàtiques socials, promoure la transformació i integració social dotant d’eines d’expressió a grups i individus, tant públic general com a col·lectius en risc, i donar suport al desenvolupament professional de fotògrafs documentalistes i assessorar a entitats vinculades al sector.

La Fundació World Press Photo és una institució important en el desenvolupament i la promoció de la tasca dels periodistes visuals, amb un seguit d’activitats i iniciatives arreu del món. Es va formar en 1955, quan un grup de fotògrafs holandesos va organitzar un concurs per exposar el seu treball a col·legues internacionals. Des d’aquest concurs anual s’ha convertit en un dels premis més prestigiosos del fotoperiodisme, i l’exposició que produeix és vista per quatre milions de persones a tot el món cada any.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu obres de fotoperiodisme, i més de 340 obres dedicades a la fotografia.

No hi ha comentaris

Mes de còmics a la biblioteca: ‘Còmics en català’ i ‘Vinòmics’

Durant els mesos de maig i juny, la Biblioteca Armand Cardona acollirà diverses activitats relacionades amb el món del còmic.

comic_catalaPer començar, des del passat dia 5 de maig i fins al dia 27 podeu veure al primer pis de la Biblioteca l’exposició Vinyetes: còmics en català que forma part de la campanya del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona Uaaaaaaau… iuhu, pataplaf! Còmic en català, que té per objectius donar a conèixer i fer visible els còmics que s’editen en català per fomentar-ne el consum i, alhora incentivar les indústries culturals i les editorials a consolidar-ne i ampliar-ne les edicions, videojocs i audiovisuals.

Per aconseguir-ho, el CNL de Barcelona compta amb la col·laboració d’establiments comercials adherits a la campanya, editorials, organitzacions i professionals vinculats al món del còmic. Entre ells, hi ha el padrí de la campanya, Lluís Juste de Nin, dibuixant, il·lustrador i ninotaire, i creador de la Norma, imatge de la primera campanya per a la normalització lingüística, duta a terme l’any 1982 per la Generalitat de Catalunya.

En el marc de l’exposició hem organitzat un taller per joves a partir de 12 anys en col·laboració amb l’EMAID, Escola Municipal d’Art i Disseny de Vilanova i la Geltrú. ‘Workshop: còmics’ anirà a càrrec de Beatriz Rojas i tindrà lloc el divendres 19 de maig a les 18h. Les places són limitades i cal inscripció prèvia a la biblioteca.

IMG_20170509_131517

CyduBsyXcAIufogUna altra activitat relacionada amb el còmic és la presentació de Vinòmics, un projecte col·lectiu, on-line i periòdic format per 7 relats gràfics (reals o de ficció) fets amb els colors del vi. Històries, anècdotes, emocions, humor i personatges singulars que arriben al públic a través d’una iniciativa que ha fet que còmic i vi esdevinguin un maridatge singular.

Entre el 24 de maig i el 23 de juny es podran veure a la biblioteca les portades de El mateix vi d’Albert Monteys, Blanc ingràvid de Deamo Bros, Una vida inexperta de Manel Fontdevila, El vi de l’Emperador d’Oriol Malet, Round about Midwine de Sagar Fornies, L’esperit del vi de Maribel Carod i Bohèmia de David Morancho.

vinomics-sagar-fornies1  576_1463645272VINOMICS Foto-vinomics-do-catalunya

Per complementar l’exposició, el mateix dimecres 24 de maig a les 20:30 h tindrà lloc un particular maridatge de vi i còmic, a càrrec de Raúl Deamo, de Deamo Bros., autor d’una de les historietes i coordinador d’aquest projecte i de Clara Dalmau, sommelier de la DO Catalunya. Es degustaran tres vins. Les places són limitades, i cal inscripció prèvia a la biblioteca.

Aquestes activitats s’han organitzat en col·laboració amb la DO Catalunya i la Fira Temps de vi.

No hi ha comentaris

“Puja al tren!” arriba al final del seu trajecte

pujaTren (vng)

El concurs Puja al tren!, adreçat a joves lectors d’entre 9 i 13 anys, ha arribat en aquesta primera edició al final del seu recorregut i aquest dissabte 13 de maig a les 11:30h a l’estand de les Biblioteques Municipals a la fira ‘Conte va! Va de contes’ tindrà lloc l’acte de lliurament de diplomes a tots els participants i el lliurament de premis.

Aquesta iniciativa de promoció lectora adreçada a escolars de 4rt a 6è és una proposta del Grup de biblioteques infantils del Garraf i l’Alt Penedès i té per objectiu fomentar la lectura i promoure les biblioteques públiques com un recurs útil pels estudiants d’aquesta franja d’edat, on cada lector participant ha disposat d’un mapa literari on hi consten 4 línies de tren que engresquen a un viatge diferent en funció de la temàtica escollida: humor, aventures, experiències i terror.

Sense títol

En total han estat més de 50, concretament 56, els nens i nenes que han participat en aquesta iniciativa, dels quals com a mínim 24 han completat al menys una línia, és a dir, que han llegit 4 de les lectures proposades i han sabut resoldre correctament l’enigma de cada lectura.

Els llibres més llegits d’entre les 24 lectures a escollir han estat les col·leccions d’Agatha Mistery de Sir Steve Stevenson i La Tribu de Camelot de Gemma Lienas, seguits per Vols ser el nòvio de la meva germana? de Maite Carranza, El meu germà el geni de Rodrigo Muñoz Avia, Els Culdolla de Roald Dahl, En Frank Einstein i el motor antimatèria de Jon Scieszka i No fotis, Marta! de Mercè Anguera.

agatga tribu dels camelot novio germà geni culdolla franj COB-NO FOTIS MARTA.indd

Tots els participants rebran un diploma per haver participat i en un sorteig es desvetllaran els guanyadors que optaran a un lot de llibres, gentilesa de Llorens Llibres i La Mulassa, dues entrades per a l’espectacle “Nàufrags” de La Industrial Teatrera, col·laboració del Teatre Principal, una tàblet Energy System, gentilesa de Plug.in Solucions Informàtiques i un tiquet regal per a cinc persones pel joc “Operación Orpheus”, gentilesa de Scaparium de Vilanova i la Geltrú.

Paral·lelament al l’estand de les biblioteques a la fira ‘Conte va! Va de contes’ al llarg de tot el dissabte es celebraran les activitats relacionades a continuació:

A les 10h l’Ània la Veterinària i la Ratoliva inauguraran la marató de contes de la Fira amb el conte Què hi ha per sopar?

A les 11h i a les 12:30h Tirabec, contes i titelles interpretaran El Peix irisat per a nadons.

A les 13:30h Rocio Bonilla farà el taller Fem la muntanya de llibres més alta del món d’Animallibres.

A les 18h Glòria Fort explicarà el seu conte La Festa Major d’El Cep i la Nansa.

A les 19h clourà l’estand el taller Nimbus! Un núvol d’emocions a càrrec de Noemí Fernàndez de Salvatella.

Podeu consultar la resta del programa de la fira en aquest enllaç: Programa Fira Conte Va

Us deixem amb el vídeo promocional de la Fira.

No hi ha comentaris

Del còmic a la pantalla

Sabem que quan al cinema li falta inspiració recorre a la literatura per trobar-la. És el cas de la multitud d’adaptacions d’obres literàries o de teatre que s’han fet des dels orígens del mitjà.

El còmic no ha estat una excepció i en els darrers anys han sigut molts els àlbums que han fet el salt a la pantalla gran. Tots coneixem les adaptacions de còmics de superherois de Marvel o DC Còmics fetes a Hollywood, però n’hi ha d’altres de còmics independents i també de gran qualitat fetes de forma independent i també fóra dels Estats Units.

A l’Espai de Cinema de la Biblioteca us hem preparat una exposició amb pel·lícules basades en còmics de diversos estils, nacionalitats i gèneres.

Animació

Alguns còmics no han abandonat el llenguatge gràfic a l’hora d’adaptar-se al mitjà audiovisual.

arrugas chico y rita persepolis snoopy tintin

Còmic independent

En aquest apartat trobem un seguit d’adaptacions de novel·les gràfiques d’autors molt reconeguts però que es mouen en cercles més independents, diferents dels del cinema de superherois.

v de vendetta vida de adele The_Walking_Dead sin city kingsman historia de violencia ghost world dcott pilgrim american splendor 300 camino a la perdicion desde

Super herois

Les adaptacions de còmics de superherois són actualement el negoci més rendible per la indústria cinematogràfica nord-americana. Actualment també n’estan fent moltes adaptades al format televisiu.

x men watchmen superman spider man iron man
deadpool LosVengadores batman capitan-america-civil-war-cartel  hellboy el cuervo conan Los_4_Fantásticos_DVD_Edición_Especial

Anime japonès

Els japonesos són tots uns experts en traslladar els seus manga al cinema o la televisió. Hi ha moltíssimes sèries de televisió japoneses que están basades en còmics, sobretot, adreçades a un públic infantil i juvenil.

ninja scroll dragon ball blood astroboy akira 20thcenturyboys oldboy

Aquesta selecció és una mostra del que trobareu a les Biblioteques de Vilanova, però n’hi ha moltes més i moltes adaptacions pendents d’estrenar-se.

Per exemple, la setmana passada es va estrenar la segona part de l’èxit de Marvel, Guardianes de la Galaxia i aquesta s’estrena Rosalie Blum, l’adaptació d’un còmic de la francesa Camille Jourdy. Us deixem el tràiler d’aquesta pel·lícula.

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – Maig

SelNovetats

Aquesta és la selecció de novetats, corresponent al mes de maig que inclou, com sempre, documents dels diferents fons de la Biblioteca: adults i infantil, música, cinema i còmics.

portades 1

Entre les novetats per adults trobareu el llibre La Lógica de los monstruos: ¿hay alternativas a la naturaleza tal como la conocemos?, de Ricard Solé. La nostra ment no té límits a l’hora d’imaginar éssers estranys, ni tampoc la natura es queda curta. L’autor explora l’atracció que sentim per allò estrany, alhora que analitza perquè l’evolució prefereix certes formes i no unes altres.

Pel que fa a la literatura us recomanem La Senyora Stendhal, de Rafel Nadal. Quan una bala sega la vida de la Rosa el destí d’en Lluc queda lligat al de la senyora Stendhal, que el criarà com si fos fill seu. La força de la mare adoptiva, la rebel·lia del jove Dani i la saviesa de l’avi Dídac acompanyaran la mirada innocent del nen per un paisatge carregat d’emocions i de promeses. Fins que toparà amb l’ànsia de revenja dels vencedors decidits a passar comptes.

A la secció infantil us presentem Capgrossos, de Susana Peix. Aquest any els capgrossos no podran sortir a la cercavila de la Festa Major! Sembla ser que fan massa xivarri i rebombori, que fan tanta gresca que fins i tot els més menuts es perden quan els segueixen. Tenen tres dies per trobar la solució. Aconseguiran arreglar aquest guirigall i formar part de la cercavila?

portades 2

De les novetats de còmics us destaquem Materia, d’Antonio Hitos. Aquesta és la història d’una invasió alienígena silenciosa i ordenada, que en la seva estranyesa revela els mecanismes mentals que donen lloc a les idees. Un apàtic estudiant de física quàntica, el pare d’una estrella mediàtica vinguda a menys i un grafiter en el marge entre l’art i el vandalisme es veuran sacsejats per la disrupció extraterrestre, que transformarà les seves vides.

Pel que fa a la música us proposem escoltar Carabutsí, de Muchacho y los sobrinos. La seva rumba s’ha gestat en celebracions de prometatge i casaments gitanos, convencions i concerts. Són l’herència de Peret, el Pescaílla, Chipén o Estrellas de Gràcia. El seu projecte fuig de mesclar la rumba amb altres pals i presenten una rumba catalana pura i autèntica.

Per últim, a la secció de cinema us presentem Amy, la chica detrás del nombre. Mitjançant imatges íntimes i cançons inèdites la pel·lícula ens acosta a l’Amy Winehouse, una noia amb un talent únic pel jazz que va compondre algunes de les cançons més originals i adorades del segle XXI però que va ser engolida per l’èxit, les relacions conflictives i un estil de vida trepidant i va morir de forma trágica als 27 anys.

Aquí us podeu descarregar el full amb les novetats del mes de maig de 2017

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »