Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


‘El amor es demasiado complicado. Cuéntamelo fácil’ un còmic de lectura fàcil

763736_Amor_complicado_cub_55503_FR-e1477907264834Loqueleo és el nou projecte de literatura infantil i juvenil de l’editorial Santillana. Es tracta d’una marca jove i dinàmica que recull el gran fons editorial amb el qual Santillana ha acostat la millor literatura a les escoles en els últims trenta anys, de la mà d’autors com Roald Dahl, Elsa Bornemann, Michael Ende, Gianni Rodari o Jordi Serra i Fabra, entre molts altres, amb la intenció de donar un nou impuls a la literatura i generar noves experiències de lectura.

A banda de publicar llibres d’autors consagrats com els que hem mencionat, Loqueleo es va proposar un repte: crear un llibre adreçat al nombre més gran de lectors possible, centrat en un tema universal, l’amor.

Per a això, van contactar amb AMÁS Fácil, un projecte del Grup Amás, que els va apropar a un col·lectiu molt divers: adolescents, immigrants, discapacitats intel·lectuals, persones amb trastorns mentals, gent gran…, en definitiva, individus amb dificultats de comprensió lectora i també, poc habituats o motivats a la lectura. També van contactar amb l’il·lustrador Andrés Guerrero i tots junts van col·laborar en la creació de El amor es demasiado complicado, un còmic que compta amb el segell de Lectura Fàcil.

Què és Lectura Fàcil?

Consisteix en una metodologia amb criteris semàntics, gràfics i morfològics específics, que permet a qualsevol persona entendre un text amb independència de les dificultats que tingui. En Lectura Fàcil no hi ha metàfores, dobles sentits, sigles o acrònims. Les frases són curtes i s’eviten les oracions passives, subordinades… Aquestes i altres normes faciliten l’accés d’un col·lectiu molt ampli i divers a la lectura.

Però per tirar endavant aquest projecte, no només es van tenir en compte els criteris de LF, sinó també que el còmic pogués ser llegit per qualsevol persona que gaudeixi amb una bona lectura, que s’emocioni amb les històries aparentment senzilles, quotidianes, que a tots ens afecten. Històries que ens parlen de l’assetjament, la frustració, l’alzheimer, la passió, la violència de gènere, la inclusió, la igualtat, el respecte o l’autoestima.

Per tant, aquest és un còmic apropiat per a tot tipus de lectors per la facilitat de la seva lectura, l’interès de les històries i la profunditat amb que s’aborda un dels temes universals per excel·lència, l’amor. Perquè tots vivim l’amor en qualsevol de les seves manifestacions i intensitats, perquè l’amor és massa complicat…

38790_1

En aquesta novel·la gràfica, Andrés Guerrero ens presenta diferents cares d’una mateixa realitat. Quinze capítols que mostren la complexitat de l’amor a l’adolescència. Així, serem testimonis de l’angoixa d’aquest noi que es complica la vida amb relacions virtuals o la tristesa d’una jove enamorada del seu amic homosexual. Històries tan combatives com la d’una noia capaç d’enfrontar-se al violent xicot de la seva germana o simplement boniques, com la d’aquesta parella de músics que es treu unes monedes tocant al parc i descobreix que, malgrat les seves diferències, és més fort allò que els uneix. Un mosaic de personatges que ens mostren l’amor amb les seves misèries i les seves grandeses en una edat que imprimeix intensitat a cada experiència.

andres guerreroAndrés Guerrero Sánchez va néixer a Trujillo, Càceres, l’any 1958. Va començar publicant vinyetes humorístiques en algunes revistes, i després va passar del món gràfic al dibuix animat. Anys més tard va començar a il·lustrar llibres infantils, alguns escrits per ell mateix.

És col·laborador habitual de premsa i revistes. En 2009 va aconseguir el Premi CCEI d’Il·lustració per Cinco ovejitas, editat per SM en la col·lecció El Vaixell de Vapor.

Trobareu altres llibres de lectura fàcil a les Biblioteques de Vilanova.

Us deixem amb la ressenya del còmic que ha fet l’equip de Boolino.

No hi ha comentaris

Fam de pa i de terra. La Col·lectivització agrària a Catalunya

Fam de pa i terra“El relat d’Antoni Gavaldà té un gran interès per a tots aquells que estiguin interessats a conèixer el que va succeir a Catalunya durant la Guerra Civil, ja que els problemes generals que afectaven l’economia catalana es barrejaren amb la diversitat de preses de posició ideològiques, que, a la seva vegada, recobrien interessos dispars i, per tant, preferències alternatives sobre la manera d’endegar el camp. Estudis d’aquesta mena ens estan donant una bona aproximació a la complexa història d’aquells anys.”

Aquest és un fragment del pròleg de Josep M. Bricall al llibre que us presentem avui, Fam de pa i de terra. La Col·lectivització agrària a Catalunya, d’Antoni Gavaldà i Torrents, editat per la Universitat Rovira i Virgili.

Gavaldà ens explica encerts i errors de les col·lectivitats agràries, una solució radical, feta amb presses i avalada sobretot per la CNT.
Responia a un conflicte inveterat: la tensió entre propietaris i camperols a Catalunya, que té el primer gran esclat amb els remences, al s. XV, i que a la Segona República conflueixANTONI GAVALDÀ amb dos altres conflictes socials, derivats de les reivindicacions nacionals i les dels obrers industrials.
La suspensió de la reforma agrària moderada que suposava la Llei de contractes de conreu impulsada per ERC, al govern, i el sindicat hegemònic, la Unió de Rabassaires, i l’esclat de la Guerra Civil amb la fugida o mort de molts propietaris i la necessitat de reestructurar un mercat dividit, en un entorn de guerra, foren el cultiu per aquesta idea revolucionària.

Antoni Gavaldà és doctor en Geografia i Història, llicenciat en Filologia Catalana i mestre d’Educació Primària, per la Universitat de Barcelona. Ha treballat en tots els nivells d’ensenyament i actualment és professor titular d’Universitat de la Universitat Rovira i Virgili. Els seus camps de treball són la Didàctica de les Ciències Socials i la investigació històrica Les Hermandades de Labradores y Ganaderoscontemporània. A l’actualitat forma part dels grups de recerca Cooperació a l’escola, i en el d’Ideologies i Societat a la Catalunya Contemporània (ISOCAC). Autor de llibres de text, en el camp de la didàctica ha incidit en la perspectiva de la història local i comarcal a l’aula, en l’argumentació social i en el tractament del treball cooperatiu a l’escola.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú també podeu trobar la seva obra Les “Hermandades de Labradores y Ganaderos” a l’inici de la postguerra. El cas del Baix Penedès, publicada per L’Institut d’Estudis Penedesencs

Si esteu interessats en la Guerra Civil Espanyola (1936 – 1939) a Catalunya, a la Xarxa local de biblioteques trobareu més de 80 obres que en parlen.

No hi ha comentaris

Cinema i discapacitats

discapacitat

Les biblioteques públiques de Vilanova i la Geltrú cobreixen les necessitats lectores i d’accés a la informació de tots els ciutadans, sense cap tipus de discriminació. És per això que el principal objectiu d’aquest 2017 és vetllar per fer de les biblioteques espais inclusius i accessibles a tothom mitjançant activitats i accions que ho promoguin.

La biblioteca Armand Cardona és l’encarregada de donar el tret de sortida i durant el mes de gener presenta una programació d’activitats farcida d’accions dedicades a assolir aquest objectiu. Podeu consultar el programa d’activitats aquí.

Totes aquestes activitats van acompanyades de l’exposició del fons El calaix de la diversitat, una selecció de recursos infantils i juvenils adaptats a diferents necessitats lectores: llengua de signes, lectura fàcil, sistema pictogràfic, audiollibres, etc.; i recursos sobre inclusivitat, seleccions de DVD’s, còmics.

Avui us volem parlar del cinema i les discapacitats.

Les persones discapacitades sempre han estat representades al cinema, i cada vegada més i amb major força. No obstant això, aquest llenguatge global ha tractat al discapacitat de forma desigual presentant-l’ho, en una gran part de la filmografia com un ser marginal, deforme i malvat o com el bon jan incapaç de fer mal a ningú.

No obstant això, el pitjor maltractament que pateixen els discapacitats al cinema és que, generalment, no se’ls veu com a qualsevol persona.

Tot seguit us volem recomanar tot un seguit de pel·lícules on algun dels personatges ténen alguna discapacitat.

Discapacitats intel·lectuals

yo tambien temple grandin rain man mr jones mother mente maravillosa maria y yo lt22_radio_la_colifata-663481496-large cafe de flore

Discapacitats físiques o sensorials

zatoichi truco del manco mi pie izquierdo Las_Sesiones-Cartel How To Train Your Dragon cover hijos de un dios menor gattacca escafandra el_milagro_de_ana_sullivan-cover el piano dis02 despertares camino de los sueños bailar en la oscuridad

Trobareu aquestes pel·lícules al nostre espai de cinema. Actualment, la majoria de pel·lícules en format DVD o Blu-Ray compten audiodescricpió per cecs i amb subtítols adaptats per persones sordes.

Us deixem amb el curtmetratge d’animació ‘Harvei Crumpet’ que va guanyar l’Òscar el Millor Curtmetratge d’Animació l’any 2003 i tracta sobre una persona que pateix la síndrome de Tourette.

No hi ha comentaris

SPQR. Una historia de la antigua roma

portada“La història de Roma es reescriu sense parar. És una tasca en marxa, i sempre cal corregir els mites i les mitges veritats dels que van venir abans, com sens dubte caldrà corregir els nostres. Al meu entendre, el que més hem de revisar és la idea unívoca dels romans com matons. Té una forma innòcua i humorística, en les històries del valent Astèrix i els seus enfrontaments amb les legions romanes (que és la primera imatge que tenim gairebé tots). Però resulta molt més enganyosa quan es disfressa en la resposta a alguns dels majors interrogants sobre la Roma antiga. Com va aconseguir una ciutat a la vora del Tíber, petita, corrent i sense grans avantatges, arribar a dominar la península itàlica i la major part del món conegut? ¿Potser, com es diu moltes vegades, no era més que una comunitat lliurada a l’agressió i la conquesta, construïda sobre els valors del triomf militar i poc més?
Roma encara contribueix a definir la forma en què entenem el nostre món i pensem en nosaltres, des de la teoria més elevada fins a la comèdia més vulgar. Després de 2000 anys, segueix sent la base de la cultura i la política occidental, del que escrivim i de com veiem el món i el nostre lloc en ell.” (Mary Beard).

Avui us presentem SPQR. Una historia de la antigua roma, de Mary Beard. Com a culminació de cinquanta anys d’estudi i investigació sobre l’antiga Roma la professora de la Universitat de Cambridge ens ofereix una magistral visió de conjunt de la seva història: una història que, ens diu, “al cap de dos mil anys, segueix sent la base de la nostra cultura i la nostra política, de com veiem el món i el nostre lloc en ell “.

Un especialista com Peter Heather, professor del King ‘s College, assenyala que Beard triomfa a l’ambiciosa tasca de “donar-nos una resposta coherent a la qüestió de per què Roma es va expandir d’una manera tan espectacular”.
Res més allunyat, però, d’una síntesi acadèmica a l’ús. En la majoria de les ressenyes crítiques d’aquest llibre apareixen associats els qualificatius de magistral i entretingut.
Catherine Edwards, per exemple, ens diu que “l’anàlisi de les institucions i de les estructures es veu constantment animat en aquestes pàgines per episodis apassionants”.

Mary Beard és catedràtica de Clàssiques al NewnhamMary Beard College, Cambridge. És editora a The Times Literary Supplement i autora del bloc «A Don’s Life». És membre de l’Acadèmia Britànica i de l’Acadèmia Americana d’Arts i Ciències. Entre els seus llibres publicats s’inclou The Parthenon (2003); El triomf romà (Crítica, 2008); Pompeia (Crítica, 2009), guanyador del Premi Wolfson; L’herència viva dels clàssics (Crítica, 2013); i SPQR (Crítica, 2016).
En 2016 ha estat guardonada amb el Premi Princesa d’Astúries de Ciències Socials.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu d’altres obres sobre la història de la ciutat de Roma i el seu imperi.

No hi ha comentaris

Adéu, Babette!

328x328Segons la recentment desapareguda autora i il·lustradora britànica Bebette Cole, la seva taula de dibuix era un autèntic caos on hi podríem trobar un rotllo de paper higiènic, vasos i ampolles buides, possiblement una vella sella de muntar i unes brides, i fins i tot un parell de gossos a prop de la taula, ja que el seu espai de treball era una barreja d’habitació i estudi.

I des d’aquest caos ha aconseguit trencar moltes normes, capgirar molts dels esteorotips dels herois i heroïnes infantils i amb un gran sentit de l’humor ha arribat a ser irreverent i un referent dins de la literatura infantil.

Babette Cole es va atrevir a parlar de la mort, del sexe i, amb molta ironia, de l’amor. Amb un estil propi ha creat un món original i innovador dins de la literatura adreçada als infants, on els seus “anti-contes” han aconseguit ajudar als petits lectors a acceptar aspectes de la vida que sovint són per a ells de difícil comprensió. Gràcies a la seva valentia ha creat contes plens de frescor i atreviment, tractant temes importants des de la més absoluta naturalitat.

miamor libro apestoso la mamà va pondre un ou! portada els animals m'jorroritzen (0) dos-de-tot

Babette Cole va néixer a l’illa de Jersey, Gran Bretanya, l’any 1949 i estudià en un col·legi de monges on passà gran part del seu temps pintant quadres i escrivint històries. Es graduà l’any 1973 a la Facultat de Filosofia i Lletres de Canterbury. Va treballar com a escriptora, il·lustradora, dissenyà targetes de felicitació i creà dibuixos animats per a la BBC.

El seu primer conte es publicà l’any 1976 i des d’aleshores publicà una setantena de títols dels quals destaquen La mare no em va dir…, Pèls per tot arreu, Estirar la pota, El príncep Ventafocs o Amormeu. La seva altra passió va ser la cria de cavalls. El fred de mitjans de gener se l’ha emportat per sempre més.

A la sala infantil li hem volgut retre un petit homenatge i hi trobareu exposats tots el seus contes: Babette Cole

Us deixem amb el curt animat del seu conte El Príncep Ventafocs.

No hi ha comentaris

‘Sintonias’ de Marinah & Chicuelo

SintoniasAquesta setmana trobareu com a novetat a l’espai de música de la Biblioteca l’àlbum Sintonias de Marinah & Chicuelo.

Marina Abad, la cantant que va posar l’escena indie i pop al revés com a vocalista d’Ojos de Brujo, coincideix damunt l’escenari amb el guitarrista de referència del panorama flamenc actual. Marinah i Chicuelo han plasmat la seva irreverent aventura en aquest disc on trobareu creativitat en estat pur, un mestissatge de sons de rumba, jazz-flamenc i música cubana.

Junts transiten i travessen fronteres entre diferents músiques d’arrel, els injecten nova vida sense prejudicis ni lligams. Amb la rumba com a punt de reunió i improvisació, celebren una festa a la qual també hi assisteixen des de Miles Davis o John Coltrane fins a García Lorca o la popular havanera “Mi Madre fue una mulata”.

Marina Abad és coneguda com a vocalista de la formació barcelonina Ojos de Brujo. La Marina, més coneguda com ‘La canillas’ es va unir al grup l’any 1998 i ha estat durant deu anys cantant i imatge principal de la banda que va convertir el mestissatge en la seva música en un corrent d’on van sorgir altres grups catalans com Dusminguet, Gertrudis o La troba Kung Fú ,entre d’altres.

El grup, que va enregistrar quatre àlbums i va arribar a guanyar un Latin Grammy el 2007, es va dissoldre l’any 2011 i la Marinah va començar la seva carrera en solitari amb el treball
publicat al 2013.

Juan Gómez “Chicuelo” va néixer i viu a Cornellà de Llobregat l’any 1968, on inicià la seva afició per la guitarra flamenca a l’edat de 12 anys amb el mestre Casimiro González. Treballà com a guitarrista al ‘tablao’ de Carmen amb Mario Escudero, Angelita Vargas, Eva Yerbabuena, Sara Baras, Adrián Gàl·lia, o Joaquín Grilo entre d’altres.

Posteriorment acompanyà a ‘cantaores’ com Enrique Morente, Rancapino, Chano Lobato, José Mercé, Duquende, Mayte Martín, Diego “El Cigala”, Carmen Linares o Potito. També ha treballat amb músics de jazz com Chano Domínguez, Carles Benavent, Jorge Pardo, Jordi Bonell, Raynald Colom, etc. i ha col·laborat amb la pianista Maria João Pires.

També ha compost i produït treballs per altres artistes de flamenc i per companyies de dansa flamenca. L’any 2013 va guanyar el Premi Goya a la Millor Cançó per ‘No te puedo encontrar’ de la banda sonora de la pel·lícula Blancanieves, amb la lletra de Pablo Berger i la veu de Sílvia Pérez Cruz.

Marinah & Chicuelo presentaran aquest disc divendres 20 de gener a l’Auditori Eduard Toldrà. Carlos Sarduy a la trompeta, teclat i congues, Javi Martín al baix, i David Domínguez a la percussió acompanyaran Marinah i Chicuelo a l’escenari com a partícips d’aquesta entremaliadura musical.

A l’espai música de les Biblioteques trobareu aquest i altres discs d’Ojos de Brujo i de Chicuelo

Us deixem amb un video de la cançó ‘Bajo la luna ‘.

No hi ha comentaris

‘Puja al tren’, un concurs de foment a la lectura

Corre, puja al tren, que està a punt de sortir !!

Si t’apassiona l’aventura, si t’agrada riure amb lectures d’humor, si t’encanta passar terror i si a cada lectura vas sumant experiències, aquest és el teu concurs!

Avui dilluns 16 de gener comença el concurs Puja al tren!, organitzat pel Grup de biblioteques infantils del Garraf i l’Alt Penedès, amb l’objectiu de fomentar la lectura als escolars de la ciutat d’entre 9 i 13 anys.

Cada concursant tindrà un mapa literari on trobarà quatre línies de tren que els portarà a un viatge diferent en funció de la temàtica escollida: humor, aventures, experiències i terror.

Títols com Vols ser el nòvio de la meva germana? de Maite Carranza, Coolman i jo, de Rüdiger Bertram o El genial oncle Anastasi, de Miquel Pujadó, són alguns dels títols de la línia d’humor.

novio germana coolman BG00150301_Cob_oncle:oncle

Si sou addictes al terror podeu llegir entre d’altres Cuentos de terror desde la boca del túnel, de Chris Priestley, Llibre d’encanteris de la Vella Taràndula i Ningú és un zombi!, de Jordi Folck.

cuentos de terror tarandula zombi

La nena nova, de Marcy Rudo, El meu germà el geni, de Rodrigo Muñoz Avia o El Blog de la Malika, de Gemma Lienas són alguns dels títols de la línia de les experiències.

nena nova germa geni mailka

I finalment, dins de la línia de les aventures hi trobarem títols com L’ombra dels oblidats, de Coia Valls, i les col.leccios d’ Agatha Mistery, de Sir Steve Stevenson, La tribu de Camelot, de Gemma Lienas i Doctor Proctor de Jo Nesbo.

ombra oblidats agata mistery tribu camelot 1_Dr_PROCTOR4_cat_COB.indd

Els participants només hauran de seleccionar la lectura que més els agradi, agafar el llibre en préstec a la seva biblioteca referent i gaudir de la seva lectura. Un cop llegits un mínim de quatre llibres del mapa, entre els mesos de gener i maig, i demostrada la seva lectura a partir de les preguntes formulades pels bibliotecaris, els concursants rebran un diploma viatger i entraran en el sorteig d’un premi que serà lliurat el dissabte 13 de maig en el marc de la Fira Conte va! Va de contes a l’estand de les biblioteques.

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – Gener

SelNovetats

Aquesta és la primera selecció de novetats de l’any 2017, corresponent al mes de gener que inclou, com sempre, documents dels diferents fons de la Biblioteca: adults i infantil, música, cinema i còmics.

Entre les novetats per adults trobareu el llibre Mi vida en la carretera, l’autobiografia de Gloria Steinem. Nascuda el 1934 a Ohio, Estats Units, Steinem va ser una de les dones referents del moviment feminista als Estats Units a finals de 1960 i començaments de 1970, amb una vida dedicada a viatjar, a l’activisme i al lideratge. En aquesta autobiografia ens narra els moments cabdals de la seva vida.

Pel que fa a la literatura us recomanem Patria de Fernando Aramburu. El mateix dia que ETA anuncia l’abandonament de les armes, Bittori va al cementiri per explicar-li a la tomba del seu marit, assassinat pels terroristes, que ha decidit tornar a la casa on van viure. Per molt que arribi d’amagat, la seva presència alterarà la falsa tranquil·litat del poble, sobretot de la veïna Miren, mare d’un terrorista.

A la secció infantil us presentem l’àlbum il·lustrat Martí d’Alaine Agirre. En Martí no és com els altres. O això és el que diuen els altres. Li agrada menjar maduixes, però pel nas. Li encanta vestir camises, però amb tots els botons ben cordats. I atrapar insectes al pati, per guardar-se’ls a les butxaques. I menja croquetes de nou en nou, ni una més ni una menys.

De les novetats de còmics us destaquem La favorita de Matthias Lehmann. Constance té deu anys, falten els seus pares i viu apartada del món a la casa dels seus avis, un pusil·lànime rendit a l’alcohol i una autoritària anciana aficionada a la disciplina corporal. Una inquietant reflexió sobre la identitat sexual que es maneja amb mestratge entre la crònica social i la densitat del relat gòtic.

Pel que fa a la música us proposem escoltar A moon shaped pool, el darrer àlbum dels britànics Radiohead. Aquest és el novè àlbum d’estudi de la banda. Radiohead va treballar en l’àlbum de forma intermitent des del final de la gira del seu anterior disc al 2012 i inclou alguns temes escrits diversos anys abans com ‘Burn the Witch’, que va començar a compondre’s sobre el 2000 o ‘Present Tibi’ que és del 2008.

Per últim, a la secció de cinema us presentem Langosta del realitzador grec Yorgos Lanthimos. Narra una història d’amor no convencional, ambientada en un món distòpic, en el qual segons les regles establertes, els solters són arrestats i enviats a un lloc on han de trobar parella en un termini de 45 dies. El tema central és la solitud, el temor a morir sol, a viure sol, i també al temor a viure amb algú.

La-favorita-lehman   moon shaped pool   langosta

Aquí us podeu descarregar el full amb les novetats del mes de Gener

No hi ha comentaris

ATLESMOLAS. Ordre i disjuncions en les avantguardes

amolasDes el 20 octubre 2016 i fins el proper diumenge 15 gener 2017 té lloc a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de la ciutat l’exposició ATLESMOLAS. Ordre i disjuncions en les avantguardes.

El març passat feia un any de la mort de Joaquim Molas i aquest octubre tot just quatre des que va cedir la seva biblioteca i arxiu personal a la Biblioteca Balaguer.

Aquest acte vol ser el primer homenatge de reconeixement al professor, crític i historiador de la literatura per la seva generositat. Vol ser, però, molt més. Vol iniciar el que a partir d’ara haurà de ser una assignatura més per a tot el món acadèmic: la reivindicació analítica de la seva obra.

A l’exposició es descobreix el món de les avantguardesportada catalanes amb tota la seva potència tal i com les va conduir Joaquim Molas tot viatjant des de Joan Salvat Papasseit fins als còmics underground. Aturant-se també en Foix i Brossa. Una mirada decisiva sobre la literatura del segle XX.

L’exposició es complementa amb el catàleg que us presentem avui, ATLESMOLAS. Ordre i disjuncions en les avantguardes, que proposa la primera anàlisi de l’obra de Molas amb perspectiva, ara ja, retrospectiva. Dos articles fonamentals per a comprendre l’abast del llegat intel·lectual del crític, historiador de la literatura i
professor. Enric Bou amb «Joaquim Molas, cartògraf de la literatura» i Jordi Cerdà Subirachs amb «La inquietud de la reconstrucció. Joaquim Molas i les avantguardes».

Com a cloenda, aquest diumenge dia 15 tindrà lloc la darrera conversa de les organitzades a l’entorn de l’exposició: “Molas i la llavor d’un nou teatre“, a càrrec de Joan Lluis Bozzo i Isona Passola. Modera, Oriol Pi de Cabanyes. L’accés serà lliure, amb copa de cava final.

Joaquim-Molas
Joaquim Molas va ser professor i mestre de molts filòlegs. Nascut l’any 1930 a Barcelona, Molas era un estudiós de la literatura catalana contemporània. Els seus estudis sobre l’avantguarda catalana són de referència.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu algunes obres escrites per ell i d’altres que parlen d’ell i el seu llegat.

No hi ha comentaris

90 anys de ‘Metropolis’ de Fritz Lang

Metr_polis-251596690-largeEl 10 de gener de 1927 es presentava oficialment a Berlin l’odissea futurista de Fritz Lang, Metropolis, una pel·lícula moda considerada pionera de l’expressionisme alemany, un dels corrents cinematogràfics que més han influït a la història del cinema.

La pel·lícula va ser una autèntica superproducció, la més cara feta mai per la UFA, l’estudi cinematogràfic que va dominar el cinema alemany durant la República de Weimar i bona part de la Segona Guerra Mundial, amb un cost de sis milions dels antics marcs alemanys.

El realitzador alemany va imaginar la que seria la seva ciutat del futur quan va arribar a Nova York per mar, la nit del 4 d’octubre de 1924, i va veure el ‘skyline’ de la ciutat. Al maig del següent any començava la filmació del que el director va definir com “la història de la ciutat de l’any 2000, on els obrers viuen 10 pisos sota terra i l’amo de la ciutat viu a dalt: tot era molt simbòlic”.

La història futurista de Metropolis es desenvolupa l’any 2026, a una megalòpolis on els seus habitants privilegiats viuen en immenses torres, mentre que els pobres són obligats a treballar sota terra, sent encarregats del funcionament de la maquinària que manté les comoditats dels rics.

En aquest món totalitari sorgeix l’amor Maria i Freder, dos membres d’aquestes classes socials contradictòries, mentre al seu voltant els treballadors és rebel·len contra la classe opulenta. Per intentar aturar la revola de forma violenta, la classe dirigent demana a un científic que els ajudi creant un robot amb l’aparença de Maria perquè continuï provocant als treballadors, quan la verdadera Maria vol resoldre el conflicte de manera pacífica.

Els decorats, creats per Otto Hunte, Erich Kettelhut i Karl Vollbrecht, que ja havien col·laborat amb Lang en la creació escènica del sinistre món del Doctor Mabuse l’any 1922) barregen expressionisme, ‘art deco’, el toc exòtic del cabaret Yoshiwara, la influència del cristianisme en els mítings clandestins dels obrers o l’estil gòtic de la catedral.

Metropolis

El guió va ser escrit per Fritz Lang i la seva esposa Thea von Harbou, inspirant-se en una novel·la de 1926 de la mateixa Von Harbou.
Metròpolis és un de lοs pocs films considerats Memòria del Món per la Unesco (altres són els films documentals dels germans Lumière, Els oblidats, dirigida per Luis Buñuel de 1950 i El mag de Oz de Victor Fleming de 1939). Va ser el primer a posseir aquesta categoria, emparat en la vívida encarnació de tota la societat, i la profunditat del seu contingut humà i social.

Trobareu aquesta i altres obres de Fritz Lang i de cinema mut a les Biblioteques de Vilanova.

Us deixem amb el tràiler de la pel·lícula.

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »