Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Lectura fàcil: El temps de les cireres, de Montserrat Roig

slider_web_amb_logo_i_text_CAT.jpg.726x306_q85_crop

Coincidint amb el 25è aniversari de la mort de l’escriptora i periodista Montserrat Roig, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació Lectura Fàcil han impulsat l’adaptació del llibre El temps de les cireres, per incloure’l al catàleg de Lectura Fàcil.
El llibre ha estat elaborat amb especial cura per tal que sigui fàcil de llegir i d’entendre a persones que tenen dificultats lectores. Són llibres molt adequats per a persones nouvingudes que estan aprenent català o per a joves i adults amb problemes d’aprenentatge o trastorns que afecten la capacitat lectora. L’adaptació es fa seguint les directrius de la Federació Internacional d’Associacions de Bibliotecaris i Institucions (IFLA) pel que fa al llenguatge, el contingut i la forma. La novel·la conté també una breu biografia de l’escriptora i un petit apartat de context històric que emmarca els fets que s’hi relaten.
L’Associació Lectura Fàcil és una entitat sense ànim de lucre que treballa per fer accessible la lectura, la cultura i la informació a tothom, amb especial atenció a les persones amb dificultats lectores. Creada l’any 2002, s’ha consolidat com a centre d’informació i referència de la Lectura Fàcil. Integren l’Associació professionals de diferents camps (biblioteconomia, periodisme, ensenyament, edició, econòmiques, dret…) amb una àmplia experiència en accessibilitat informativa.
Portada El temps de les cireres és una novel·la de l’escriptora Montserrat Roig, guardonada amb el Premi Sant Jordi de novel·la el 1976 i que va ser publicada per primer cop el 1977.
La novel·la relata el retorn a Barcelona de la Natàlia, després d’haver viscut dotze anys a França i Anglaterra, i pocs dies després de l’execució de Salvador Puig i Antich. La Natàlia pertany a una família burgesa de Barcelona, la família Miralpeix. Tots els personatges de la novel·la intenten buscar un sentit a la vida en una Barcelona marcada pels darrers anys del franquisme. El títol de la novel·la fa referència a Le temps des cerises de Jean-Baptiste Clément, poeta de la Comuna de París, subratllant el desig de recerca d’un paradís perdut. La novel·la està escrita en tercera persona i s’estructura en cinc parts: Gorgs, Aroma de tardor, Corns de caça, Quietud, Becaines d’àngels custodis i Només somnis.
Montserrat Roig (Barcelona 1946-1991). Llicenciada en Filosofia i Lletres. Escriu novel·les i contes, que va alternant amb reportatges i articles periodístics, i presenta i dirigeix diversos programes de televisió, mitjà en el qual excel·leix com a entrevistadora, sobretot d’escriptors de generacions montserrat_roigprecedents. El 1970 guanya el premi Víctor Català amb el recull de narracions Molta roba i poc sabó… i tan neta que la volen. La seva segona novel·la, El temps de les cireres, que reprèn el fil d’alguns dels personatges de la primera, Ramona, adéu, guanya el premi Sant Jordi de 1976. El 1977 obté un important ressò amb un rigorós llibre documental sobre Els catalans als camps nazis, que aporta dades inèdites sobre l’Holocaust i que és guardonat amb el premi de la Crítica Serra d’Or (1978). Publica L’agulla daurada, premi Nacional de Literatura Catalana (1986), després d’una estada de dos mesos, convidada per Edicions Progrés de Moscou per elaborar un ampli reportatge sobre el setge de Leningrad durant la Segona Guerra Mundial. Fa també de columnista de la premsa diària en diferents mitjans i es vincula públicament a la lluita per la condició de la dona. Va ser membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i, del 1989 al 1990, va ser vicepresidenta de la Junta Territorial del Principat de Catalunya.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu fins a 139 obres de Lectura Fàcil.

No hi ha comentaris

‘El sueño del mamut’ – Santos

SANTOS_el_sueno_del_mamut_potada

Aquesta setmana trobareu com a novetat a l’espai de la música de la biblioteca El sueño del mamut, el segon llarg de la banda Santos.

Santos és un grup format per diversos músics de Barcelona que, com ells mateixos diuen, “ronden perillosament els 40”. Ells són Jordi Calatayud (veu), Roger Marín (baix), Andreu Cunill (guitarra), Alex Vivero (guitarra) i Santos Berrocal (bateria i percussió) i Florenci “Fluren” Ferrer (teclats).

El sueño del mamut ha estat coproduït per ells mateixos al costat de Ricky Falkner, ex-membre d’Standstill.

La banda va debutar amb Homenaje publicat el 2013. Tots dos treballs han estat enregistrats als estudis de Barcelona Blind Records, propietat de dos dels membres del grup, Santos & ‘Fluren’, que han produït a altres grups com Sidonie, Love of Lesbian, Mucho, Izal o Supersubmarina.

Per a ‘El sueño del mamut’ han volgut distanciar-se del so fresc de “banda de directe” que caracteritzava el seu primer treball i jugar i experimentar amb els recursos de l’estudi. El resultat és un disc cuinat a foc lent que es deté en el detall i aprofundeix en els arranjaments més elegants. Deu cançons rodones on destaca l’efecte ‘crooner’ de la gran veu de Jordi, entre el Sinatra més salvatge i el Richard Hawley més sofisticat.

Els membres del grup tenen una llarga trajectòria en altres bandes. Com ja hem dit, Santos & ‘Fluren’ són uns reconeguts productors de l’escena indie.

banda

Jordi Calatayud, originari de Vilanova i la Geltrú, va militar en Something, banda de l’underground barceloní que va destacar durant els 90 amb el seu disc Is i que ha acabat convertint-se en un dels discos de culte més reconeguts de l’escena psicodèlica comtal. Alex Vivero va formar part de la formació clàssica de Sol Lagarto, banda de rock amb la qual va editar dos discos, Andreu Cunill formava part dels Freewheelin Tornados i en Roger Marin va militar en la banda Ultraplayback.

Es consideren un grup d’amics que fan música i en aquest disc han comptat amb col·laboradors com Joan López, Beth Rodergas, Quique González, Pere Jou o Martí Perarnau.

El grup ha estat un dels seleccionats del programa GPS Girant Per Sales, un Circuit de Músiques Populars concebut per a la promoció de les músiques actuals, facilitar als artistes emergents un circuit de concerts i sales més enllà de la seva pròpia comunitat autònoma i potenciar a la música en directe. Està patrocinat per l’Institut de les Arts Escèniques i de la Música (INAEM) i coordinat per la Federació Coordinadora del Circuit de Músiques Populars.

Us deixem amb el seu videoclip ‘Ficción’.

No hi ha comentaris

Les hores

Durant el mes d’octubrel el Club de Lectura d’adults treballarà la novel·la Les hores de Michael Cunningham.

L’obra: Les hores

portadaLa novel·la narra un dia en la vida de tres dones, que levita a l’entorn del personatge Clarissa Dalloway, de la novel·la Mrs. Dalloway, de Virgínia Woolf.
La primera és la mateixa Woolf, que escriu Mrs. Dalloway, el 1923, mentre lluita amb la seva malaltia mental. La segona, Laura  Brown, una mestressa de casa frustrada que està llegint Mrs Dalloway, el 1949, el dia que prepara la festa d’aniversari del seu marit. L’última és Clarissa Vaugh, una editora del Greenwich que planeja una festa, el 2001, per celebrar un important premi literari, rebut pel seu amic i ex-amant que s’està morint de sida.
La novel·la pretén reflectir l’estil narratiu de la novel·la de Woolf que recrea el fluix de consciència, conreat magistralment per James Joyce i la mateixa Vírgínia Woolf. Aquesta tècnica consisteix a reproduir el curs dels pensaments i percepcions dels personatges com si estiguessin passant a la vida real, sense filtres, canviant d’una cosa a l’altra, i sovint de manera impredictible. 
Amb l’elecció que tota l’acció succeeixi en un sol dia, com a Mrs Dalloway, Cunnigham sembla voler mostrar la bellesa i la profunditat de cada dia – fins i tot del més ordinari – en la vida de cada persona, i alhora com tota la vida d’una persona pot ser examinada a través d’uns quants moments.
Aquesta novel·la va ser duta al cinema l’any 2002, pel director Stephen Daldry, amb un repartiment de luxe: Nicole Kidman (Virgínia Woolf), Julianne Moore (Laura Brown) i Meryl Streep (Clarissa Vaugh). Va ser nominada per a diversos Òscars, Globus d’Or, Premis BAFTA i premis del Sindicat d’Actors. Nicole Kidman es va fer amb l’Òscar, el Globus d’Or i el Premi BAFTA a la millor actriu, i el film també va guanyar el Globus d’Or a la millor pel·lícula i el BAFTA a la millor música original, entre molts d’altres premis de diferents festivals i certàmens.

L’autor: Michael Cunningham

Michael Cunningham va néixer a Cincinnati (Ohio), el novembre de 1952, però es va criar a La Cañada, a Califòrnia. Michael Cunninham
Va estudiar Literatura anglesa a la Universitat de Stanford, on es va llicenciar. Més tard, a la Universitat d’Iowa va aconseguir el títol de Master of Fine Arts del Iowa Writers’ Workshop.
Ja  mentre estudiava a Iowa va començar a publicar històries curtes a les revistes  Atlantic Monthly i Paris Review.
La seva primera novel·la va ser publicada el 1984: Golden States. Li seguiren Una casa en el fin del mundo (1990), Flesh and Blood (1995), Les hores (1999), Specimen Days ( 2005) i Quan cau la nit (2010).
A banda de la narrativa de ficció, Cunnigham ha escrit diversos assaigs sobre literatura i art.
També és productor i guionista de cinema.
Actualment ensenya al programa del Màster d’Escriptura Creativa al Brooklin College i al Centre de Treball de Belles Arts de Provincetow, a Massachusetts.
Malgrat que Cunnigham és públicament gai i ha viscut en parella divuit anys, no li agrada que se l’associï només amb la literatura gai. Creu que la seva condició sexual i el fet que en les seves novel·les l’homosexualitat tingui sovint un paper protagonista, no ha de ser la seva característica definitòria.
A banda d’altres reconeixements, Les Hores ha merescut el Premi Pulitzer de ficció, el 1999, i el Premi PEN/Faulkner de Ficció, el mateix any.

No hi ha comentaris

Caza de conejos

ilustració

«Fuimos a cazar conejos. Era una expedición bien organizada que capitaneaba el idiota. Teníamos sombreros rojos. Y escopetas, puñales, ametralladoras, cañones y tanques. Otros llevaban las manos vacías. Laura iba desnuda. Llegados al bosque inmenso, el idiota levantó una mano y dio la orden de dispersarnos. Teníamos un plan completo. Todos los detalles habían sido previstos. Había cazadores solitarios, y había grupos de dos, de tres o de quince. En total éramos muchos, y nadie pensaba cumplir las órdenes».
portadaEl llibre que us presentem avui, Caza de conejos, és una novel·leta inclassificable de cent capítols curts que giren al voltant d’una particular cacera en la qual s’organitza una caça de conills. A manera de fulletó, se’ns narra aquesta caça de conills on, com si fos un gran equívoc, res és el que sembla: hi ha caçadors que no van a caçar conills, sinó guardaboscos, hi ha altres que utilitzen tècniques molt poc ortodoxes per caçar-los, ni tan sols està clar que tots tinguin la mateixa idea del que és un conill … al capdavant de tot, l’idiota, símbol de l’absurd que governa a tota la cacera.
«Cuando hubimos cazado un número suficiente de conejos como para satisfacer nuestra hambre milenaria, preparamos una fogata con todos los carteles de madera que decían PROHIBIDO CAZAR CONEJOS y asamos los conejos a las brasas».
Concebuda com un exercici d’absoluta llibertat creativa, Caza de conejos és una deliciosa faula que, entre el surrealisme i l’experimental, ens mostra un món irreal en què, com a la vida, tots semblen buscar coses diferents quan en realitat es tracta del mateix. O just al revés. Així és, com la vida, aquesta Caza de conejos .
Escriptor, llibreter, fotògraf, humorista, director de revistes d’enginy i de tallers literaris, Jorge Mario Varlotta Levrero va publicar el 1970 la seva primera novel·la, La ciutad. levreroNo va voler signar-la amb el seu nom habitual: «Sabia que hi havia alguna cosa aquí que m’era aliè, que Jorge Varlotta no podia escriure això … El meu segon nom i el meu segon cognom ser una solució perfecta». Les seves dues novel·les següents (El sitio, 1982; París, 1979), completen l’anomenada «trilogia involuntària», intensa aventura kafkiana nascuda del seu costat més inconscient i nocturn. A mitjans dels vuitanta, instal·lat a Buenos Aires i lligat a un treball rutinari que li permetia viure amb comoditat però li impedia crear, confessa el seu vergonyós abandó de tota pretensió espiritual en Diario de un canalla, bestreta de la tècnica que faria servir a El discurso bacio (1994) i La novela luminosa (2005), minuciosos i magistrals registres autobiogràfics de la seva posterior experiència a Colònia i Montevideo. Escriptor de culte durant molts anys, només després de la seva mort va ser reconegut com un dels grans autors llatinoamericans. Caza de conejos, escrita el 1973, representa un salt alliberador en l’obra de Levrero: incorpora l’humor que l’autor prodigava (protegit per diversos pseudònims) en revistes satíriques de l’època i esborra els límits de les seves fronteres creatives.
sonia pulidoLes il·lustracions del llibre són a càrrec de Sonia Pulido. Va estudiar belles arts a la Universitat de Barcelona. Imparteix classes a l’Escola d’Art i Disseny de Sant Cugat i a Eina (Barcelona). Les seves il·lustracions apareixen amb regularitat en publicacions com Rockdelux i El País Semanal, i ha col·laborat en Harper’s Bazaar i Boston Globe. Les seves imatges han il·luminat portades de les editorials Planeta i Anaya. En 2002 va obtenir el Primer Premi d’Il·lustració de l’Injuve. Ha realitzat nombroses exposicions, tant individuals com col·lectives, a Espanya, Mèxic, Bolívia i Islàndia. És autora de diversos llibres, dels qual podreu trobar a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat Puede que esta vez, amb guió de Xavi Domènech (2006); i el còmic Viñetas de vida. El seu treball poètic i intimista per Caza de conejos la confirma com una de les grans artistes gràfiques del moment. Sonia Pulido viu i treballa al Masnou, petita ciutat amb mar propera a Barcelona.

No hi ha comentaris

La història a les nostres mans

portada

El dimarts dia 13 es va presentar a la Biblioteca Víctor Balaguer el nou curs del Taller de la Història a les nostres mans. Una iniciativa, a càrrec del Grup de Dones amb Memòria, que enguany compleix 18 anys.
escolaEl programa sorgeix l’any 1998 amb una aposta carregada de sentit, tant pel que fa a la història local, com per totes les dones que hi participen, al voltant d’una seixantena, que al llarg del temps s’han constituït com a Grup de Dones amb Memòria. L’objectiu és recuperar, a través de la tradició oral i el punt de vista de les dones, la història de Vilanova i la Geltrú, i la transmissió d’aquests coneixements i vivències a les noves generacions.
Des dels seus inicis l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ha donat continuïtat a aquesta iniciativa mitjançant un seguit d’accions, com l’edició de la col·lecció de llibres “La memòria del futur”. En els volums de la col·lecció, que trobareu a la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú, es recullen els principalspa aspectes de la història de la ciutat, per tal que les noves generacions coneguin els fets històrics, en alguns casos explicats pels seus propis protagonistes.
Una de les activitats més destacades del taller és la transmissió de les vivències del grup de dones, que realitzen xerrades a les escoles i instituts de la ciutat que ho demanen. D’aquesta manera s’afavoreix la transmissió oral i s’estableix un intercanvi intergeneracional ric i ple d’experiències vivencials.
En aquest sentit, i per tal d’ampliar aquest tipus d’aportacions tan personals es fa necessari incrementar el nombre de participants, que estiguin disposats a destinar una part del seu temps i participar del projecte.
Dins les activitats d’aquest s’inclou, a banda de donar continuïtat a la recuperació de la vida quotidiana del segle XX, l’edició d’una nova publicació bibliogràfica. Les sessions del taller es fan tots els dimarts a les 17.30 hores, a la Sala de Juntes de l’UPC.

L’acte d’inauguració, celebrat a la Biblioteca del Museu Víctor Balaguer, ha comptat amb l’assistència de l’Alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, i de la Regidora de Gent Gran Blanca Albà. Durant la presentació del nou curs, que va comptar amb la participació dels dinamitzadors del taller, Judith Barbacil i Xavier López, es va projectar el documental Família i Guerra, a partir de les primeres entrevistes que es van fer al taller.

No hi ha comentaris

Síria, bressol de civilitzacions: destrucció del patrimoni i arquitectura de l’èxode

cartellLamentablement, Síria ha esdevingut coneguda des de principis del 2011 per la terrible guerra civil que assola el país. En aquesta guerra es van enfrontar en el seu inici les Forces Armades de Síria del govern del president sirià, Bashar al-Asad, contra grups armats rebels de diversa índole, coneguts a Occident com la «oposició siriana».

Més endavant, nombrosos grups i combatents dels «rebels» es van unir als jihadistes de l’Estat Islàmic de l’Iraq —Estat Islàmic (EI) en espanyol; ISIS en anglès—, també conegut com a Daesh, la qual cosa li va permetre a aquest últim expandir-se i envair vastes extensions de Síria des de les zones que ja ocupava a l’Iraq. No obstant això, alguns grups rebels jihadistes combaten tant contra el govern com contra l’Estat Islàmic.

A banda dels milers de víctimes mortals que ha provocat la guerra i l’onada de refugiats que han marxat cap a Europa, la guerra ha devastat el patrimoni arquitectònic del país i destruït monuments històrics a ciutats com Damasc, Alep, Homs o Palmira.

01

A la Biblioteca de l’ETSAB (Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona) van creure que podrien fer alguna cosa per denunciar i mostrar aquesta part de la guerra i van contactar amb el Pedro Azara, professor del Departament d’Estètica de la Facultat i amb la Shahd Zaroor, una estudiant siriana que viu a Barcelona, per recopilar material per poder exposar i així va poder veure la llum la exposició ‘Síria, bressol de civilitzacions: destrucció del patrimoni i arquitectura de l’èxode’.

La Shahd Zaroor estudiava arquitectura a la Universitat Al-Baath, a la ciutat d’Homs (Síria). L’agost del 2013 va fugir de la ciutat, amb la seva família. Després de molts intents, el seu tiet els va poder treure del país amb un visat familiar i portar-los a Barcelona. Ara, la Shahd pertany a l’associació Estudiants d’Arquitectura en Solidaritat amb els Refugiats (EASR), que es dediquen a fer campanyes de difusió sobre la situació siriana i la recollida d’aliments i recursos per ajudar els refugiats.

La mostra recull el ric patrimoni siri i, en relació amb el conflicte, llibres sobre arquitectura d’emergència i reconstrucció de ciutats després de les guerres.

expo_siria4 expo_siria3

La mostra es complementa amb diversos materials el·laborats per l’equip de la Biblioteca de l’ETSAB. Una guia de lectura i una pàgina a Pinterest sobre la exposició, però també sobre altres temes relacionats directament com la reconstrucció de ciutats després de guerres o arquitectura d’emergència.

L’exposició ha itinerat pels diferents campus de l’UPC i fins al 29 de setembre es pot veure a la Biblioteca de l’EPSEVG. Les Biblioteques de Vilanova hi hem col·laborat amb aquesta exposició cedint un lot de llibres per consultar.

Us deixem amb la intervenció del professor Azara parlant de la destrucció del patrimoni com arma de guerra al programa Catalunya Vespre de Catalunya Ràdio.

No hi ha comentaris

Bridget Jones i la Chick Lit

01 02 03

Avui arriba els cinemes una nova aventura de la Bridget Jones, personatge creat per l’escriptora británica Helen Fielding a finals dels ’90.

A Bridget Jone’s Baby continuen les aventures de l’atabalada Bridget Jones (Renée Zellweger), una executiva britànica que treballa en una editorial i que ara, amb els 40 acabats de fer, està soltera de nou.

Decidida a començar una nova etapa en la seva vida, allunyada dels excessos i de la constant depressió que abans definia el seu dia a dia, la protagonista ha adoptat una actitud més positiva, es manté en forma anant al gimnàs i s’envolta de vells amics, i també d’alguns nous. El seu ex, Mark Darcy (Colin Firth) segueix exercint un paper important en la seva vida.

Quan sembla tenir-ho tot sota control a apareix a la seva vida en Jack Qwant (Patrick Dempsey), un nou pretendent que és tot el contrari que Mark. Les coses es complicaran més encara quan Bridget rebi una notícia que ho canviarà tot per complet: està embarassada i no sap qui és el pare del bebè si en Mark o en Jack.

bridgetjonesbaby

Aquesta és la tercera pel·lícula de la saga, després de El diari de Briget Jones i Bridget Jones, sobreviuré basats en les novel·les homònimes de la Helen Fielding, considerades màxim exponent de la Chick Lit.

La Chick Lit és un gènere dins la novel·la romàntica escrit i dirigit per a dones joves, especialment solteres, que treballen i estan entre els vint i els trenta anys.

El terme va ser introduït per Cris Mazza i Jeffrey DeShell com a títol irònic quan van editar la seva antologia: Chick-lit: Ficció Postfeminista, publicat l’any 1995. El gènere es va definir com un tipus de post-feminisme, o de segona onada del feminisme, que anava més enllà de presentar a la dona com una víctima depenent del criteri masculí per trobar la seva pròpia vàlua. Chick és una forma col·loquial de referir-se a una noia als Estats Units i Lit és l’abreviatura de Literatura.

Les antigues damisel·les en dificultats són substituïdes per dones joves, independents, treballadores, amb encant, solteres i desitjoses de trobar l’amor de la seva vida, les quals breguen diàriament amb els problemes i l’estrès que sorgeix de conjugar simultàniament l’àrea laboral amb la vida personal alhora que busquen la parella sentimental somiada. Els prínceps blaus són substituïts per homes de negocis o professionals que no dubten a presentar el seu costat sensible i tendre, sent d’aquesta manera un model masculí més concorde a l’època actual. Normalment estan ambientades en llocs urbans com Londres, Nova York o Dublín.

Els llibres usualment estan escrits en un to irreverent i divertit, que aborda de manera franca i explícita temes de la sexualitat humana.

image_book bushnell harms keyes  maxwell

L’autora britànica Nancy Mitford ha estat considerada una precursora del gènere. Filla del baró de Redesdale i una de les anomenades ‘germanes Mitford’, va tenir una infància bohèmia a la casa de camp de la família i la seva formació va ser autodidacta. Les seves novel·les sobre les classes altes d’Anglaterra i França reflexen part de les seves vivències i la de las seves germanes, totes amb una vida ‘de pel·lícula’

Autores com Marian Keyes, Candance Bushnell, Sophie Kinsella, Megan Maxwell, Kelly Harms o la mateixa Fielding, entre altres són les més conegudes dins d’aquest corrent literaria. A Espanya també s’han apuntat al gènere autores com Elisabet Benavent.

A banda de les pel·lícules de Bridget Jones, el gènere ha tingut el seu màxim exponent audiovisual amb la sèrie de televisió Sexe a Nova York, basada en els relats de la Candance Bushnell. La sèrie va tenir sis temporades i també es van realizar dos pel·lícules.

Ambientada a la ciutat de Nova York, la sèrie tracta sobre les vides i enamoraments de quatre dones que són molt bones amigues, tres de les quals estan en el final dels seus trenta anys (Carrie, Charlotte i Miranda) i una altra (Samantha) que està en els quaranta. Una comèdia de situació amb elements dramàtics, la sèrie sovint abordava problemes socialment rellevants, com el paper de la dona en la societat.

A les Biblioteques de Vilanova podreu trobar aquests i molts altres llibres del gènere: Chick Lit

Us deixem amb el tràiler de la pel·lícula.

No hi ha comentaris

Temporada de bolets

portada_guia-de-boletsAvui sembla que el temps ha canviat i ja entrem a la tardor. Al nostre país, tardor és gairebé un sinònim de bolets. Els experts ens diuen que temporada de bolets que tot just comença no serà pas gaire bona, la sequera que arrosseguem i les altes temperatures que d’aquest setembre no conviden a ser optimistes.
Us volem presentar dues novetats a la biblioteca relacionades amb els bolets, Guia de bolets per dur sota el braç, de Ramon Pascual; i La cuina dels bolets, de Sergi de Meià.

Guia de bolets per dur sota el braç
L’autor de referència del món dels bolets, Ramon Pascual, ens presenta una guia clàssica dels bolets de Catalunya per al gran públic amb dos trets diferencials respecte a les guies ja existents: d’una banda, una introducció amena i entretinguda en forma d’entrevista, i de l’altra, una presentació de cada bolet de manera molt gràfica, a tot color i amb una fitxa tècnica clara i directa, a més de receptes de cuina. Una guia útil i pràctica per a tots aquells que volen conèixer (o reconèixer) quins bolets es poden menjar.
A la Guia de bolets per dur sota el braç hi trobareu, en primer lloc, una entrevista a l’autor on ens guia dosexplica què són els bolets i com es comporten. A continuació hi ha un resum de com estan classificats els 3.500 bolets que hi ha a la guia, algunes claus per identificar-los -peu, barret, etc.- i finalment, els 3.500 bolets que ens ha seleccionat en Ramon Pascual Lluvia.
En cada entrada de cada bolet hi trobareu el nom, la foto, la família, si és comestible, les característiques, com és la carn i un parell d’apartats fabulosos anomenats “més coses” (detalls i consells importants de l’autor) i “de fesomia semblant” (bolets que s’assemblen al protagonista de la pàgina i que potser ens anirà bé saber que existeixen).
Ramon Pascual va cursar estudis de biologia a la Facultat de Barcelona i va encarrilar l’activitat professional cap a la divulgació de les ciències naturals. La major part d’aquesta activitat l’ha desenvolupada en el camp de la micologia. És soci fundador de la Societat Catalana de Micologia i n’ha estat president durant quatre anys. És autor de diverses publicacions, entre les quals una vintena de llibres de bolets, que inclou la celebrada Guia dels bolets dels Països Catalans, un referent en el camp de la divulgació micològica.

La cuina dels bolets
portada_la-cuina-dels-boletsSergi de Meià s’ha criat entre els fogons del restaurant familiar, regentat per la seva mare a Esplugues, i la gastronomia ha estat sempre el motor de la seva vida. Ha treballat al restaurant Reno, a L’Excellence d’Andorra i Barcelona, al Fishhh! de Barcelona i, durant sis anys, ha estat el primer cap de cuina del Monvínic de la Ciutat Comtal, considerat un dels millors restaurants de vi del món per Financial Times i The Wall Street Journal. La seva tasca ha estat reconeguda amb el premi nacional al Cuiner Jove de l’Any de l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i amb el premi Km-o-Slow Food, en què es valora la cuina de proximitat. Actualment regenta amb gran èxit el restaurant que duu el seu nom.
A La cuina dels bolets Sergi de Meià ens convida a conèixer tots els bolets catalans i les seves receptes més saboroses.
Una edició il·lustrada que s’endinsa en els secrets dels nostres boscos per portar-nos a taula, o al rebost, aquests tresors de la terra. Un regal per a tots els boletaires i els amants de la gastronomia que inclou receptes, maridatges i consells de conservació, i també passejades i rutes per conèixer els paratges on s’amaguen aquestes joies del nostre patrimoni. Per trobar bolets, conservar-los o cuinar-los i maridar l’àpat!

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú també trobareu El Llibre dels esmorzars de forquilla, de Sergi de Meià, a més a més de 17 obres de Ramon Pascual, la majoria sobre bolets.
Al fons de la Xarxa de Biblioteques de la ciutat trobareu més de 30 obres sobre els bolets, de les quals 14 són específiques de la cultura micològica al nostre país.

No hi ha comentaris

Teresa Perales, el còmic

sirena_MDSIMA20120822_0001_6

Teresa Perales (Saragossa,1975), és nedadora paralímpica, escriptora i expolítica. Va perdre la mobilitat de les cames quan tenia 19 anys a causa d’una neuropatia. Després d’uns mesos molts durs, va assimilar que no tornaria a caminar i va aprendre a nedar i en un any ja va començar a competir.

Ha participat als Jocs Olímpics de Sidney 2000, Atenes 2004, Pekin 2008, Londres 2012 i actualment, la Teresa està competint als Jocs Paralímpics de Río de Janeiro. Perales espera batre un rècord mundial i aconseguir el màxim nombre de medalles, superant les 22 que té i que l’han convertit en l’esportista espanyola més premiada de la història. Un resultat que podria portar-la a batre a Michael Phelps, el millor nedador del món, que compta amb 28 medalles al seu palmarès.

També ha escrit diversos llibres sobre la seva experiència i ha ocupat diversos càrrecs polítics.

Cómic-Perales1El 2015, la Fundació Telefònica va oferir a la Teresa ser la seva nova ambaixadora perquè representa els valors d’esforç, superació, compromís i talent amb els quals s’identifica la Fundació. Com a ambaixadora de Fundació Telefònica, Perales participarà en les iniciatives de Fundació que recolzin l’acció social i cultural, la innovació educativa i el voluntariat.

Per la seva part, la Fundació li ha donat suport per preparar-se pels Jocs Parálímpics de Rio i ha organitzat diverses accions per donar a conèixer la vida de la Teresa, quer ara queda plasmada en la publicació Teresa Perales, el còmic, una publicació que explica la història personal de la nedadora.

Es tracta d’un còmic col·lectiu en el qual han participat 22 dibuixants reconeguts internacionalment. Tots ells han representat una faceta de Teresa mantenint la seva idiosincràsia, des de la seva dimensió més personal i familiar, fins a l’esportiva, principalment.

Borja Crespo (Tío Creespy) és el coordinador del projecte i Mauro Entrialgo el coordinador de guions. I a les seves pàgines han participat dibuixants com els Premis Nacionals de Còmic, Paco Roca i Javier Olivares, el guanyador de diversos Premis Eisner, David Aja, i uns altres tan coneguts com Miguel Gallardo, Purita Campos, Joaquín Reyes, Paula Bonet, Natacha Bustos, Agustina Guerrero o Liniers. El pròleg ha estat escrit per Pau Gasol, un altre dels grans esportistes espanyols i amic personal de Teresa.

purita 1464174090418

metalocus_comic_teresaperales_07 moderna

El còmic és totalment gratuït i se n’han fet 80.000 exemplars que s’han distribuït a empreses, fundacions o institucions com les biblioteques públiques. També es pot descarregar a la pàgina web de la Fundació i també el trobareu a la Còmicteca de la Biblioteca Armand Cardona.

La Fundació també ha volgut que Teresa participi en altres reptes, com ara fer d’actriu i van produir un curtmetratge ‘Servicio Técnico’ del director Javier Fesser on ella interpreta el paper protagonista.

Us deixem amb aquest curtmetratge.

No hi ha comentaris

La Destrucció

portadaAvui us presentem un recull de poemes de Joan Noves publicat per l’Editorial vilanovina El Cep i la Nansa, La Destrucció.
Joan Noves va escriure intensament poesia als anys setanta i la va publicar als anys vuitanta, sobretot recollida en els llibres Somnis i malsons i Timbals de primavera, i no va tornar a publicar més llibres de poesia fins aquest, La destrucció.  En aquesta mateixa editorial i col·lecció es publica, al mateix temps, La secreta joventut, que recull la seva poesia de la primera època. Aleshores va defensar i practicar una poesia que, mantenint la consistència formal, enllaçava amb una línia d’arrel romàntica i existencial que el noucentisme i el realisme, allargassant-se en el temps, havien obviat.
La destrucció  presenta un llenguatge directe i una gran varietat formal, que va des del vers lliure i les mètriques més habituals com el tetrasíl·lab, el pentasíl·lab, l’hexasíl·lab, l’heptasíl·lab, l’octosíl·lab, el decasíl·lab i l’alexandrí, fins als més estranys trisíl·lab i enneasíl·lab; també l’estructura del poema oscil·la des de la prosa trencada fins al sonet estricte o els sonets encadenats, passant per l’epigrama, el romanç,  el cal·ligrama, unes aproximacions rítmiques al popular rap, unes formes de sonet lliure i també una minúscula escena de teatret de titelles. En el mateix sentit, la tonalitat dels poemes varia des del discurs general més realista,Joan Noves èpic i persuasiu, passant per alguna composició amb un cert humor incorporat i alguna altra amb un to sarcàstic, fins a alguns poemes cap al final del llibre amb una important deriva lírica. S’aparta del lirisme genèric dels poemes de joventut i s’inscriu en una línia de poesia de combat que, per utilitzar una expressió que apareix a Pròleg (el primer poema del llibre), se’n podria dir realisme democràtic.
En paraules de l’autor:  “La destrucció és un llibre provocat per la situació de Catalunya i dels altres països catalans. Cap al final del franquisme tots érem molt conscients que aquella gran animalada s’acabaria; en canvi, als primers anys del segle XXI podríem veure legalitzada indefinidament, amb cobertura democràtica, la destrucció del nostre país i de la nostra cultura.  Espanya ha tornat a demostrar, durant més de trenta anys de democràcia i en relativa bonança econòmica, sobretot des de la dreta però també des de l’esquerra política, que prefereix dominar un país destruït a tolerar un país pròsper i lliure. Per poder-ho ser, Catalunya ha jJoan_novesde blindar d’una vegada i per sempre més en front d’Espanya la seva llengua i cultura, la seva economia i fiscalitat, la seva sobirania jurídica i política, la seva nació… Si no ho fa, de forma inequívoca i completament irreversible, sabem que els successius governs espanyols incompliran els pactes, canviaran les lleis per majoria i acabaran per destruir-nos. Hem pogut presenciar, en aquests anys de democràcia espanyola, com ataquen una llengua pròpia que lluita per la supervivència, sobretot pels flancs més desprotegits de València i de Mallorca.  Amb la fiscalitat han malmès l’economia del país,  han deixat caure els nostres serveis públics i les nostres infraestructures. Només són  algunes evidències entre moltes altres. Amb més agressivitat des de la dreta política, però també des de l’esquerra i amb la complicitat o el silenci de la majoria dels seus intel·lectuals. La constatació d’aquests fets ha quallat a la consciència de molts catalans, tant dels ja anteriorment establerts com dels nouvinguts, de qualsevol lloc i llengua d’origen, de tots els qui volen viure amb ple dret a Catalunya. Conjuntament amb els estralls de la crisi econòmica, alguna altra cosa molt fonda relacionada amb les paraules llibertat i submissió ha canviat per sempre en la psicologia col·lectiva.”
Joan Noves i Oriol nasqué el 6 d’abril de 1946. Després de llicenciar-se en química a l’Institut Químic de Sarrià, des de l’any 1971 al 1981 es dedica obsessivament a escriure poesia.

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »