Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Els 14 vuitmils d’Òscar Cadiach i Puig

Òscar Cadiach i Puig s’ha convertit en el primer alpinista català a assolir els 14 cims de més de 8.000 metres de la Terra, sense l’ajut d’oxigen addicional, després de l’ascensió del Broad Peak principal el 27 de juliol de 2017.

portadaEl llibre del periodista Francesc Joan i Matas que us presentem avui, Els 14 vuitmils d’Òscar Cadiach i Puig: trenta-cinc anys als cims més alts de la Terra sense oxigen addicional, acompanyat de magnífiques fotografies, és testimoni de les grans aventures del muntanyenc tarragoní (1952) als gegants de l’Himàlaia. Des de la seva primera gran conquesta, el Nanga Parbat (1984), on va fer una variant en la travessa del Rupal cap al Diamir, Cadiach ha protagonitzat destacades gestes: fou el primer occidental a escalar la cara NNW de l’Everest i el segon esgraó en lliure (1985); i obrí noves rutes al Broad Peak Central, la Fem Tarragona per la vessant del Xinjiang xinès (1992), i al Cho Oyu, la Free Tibet, per l’aresta NNW (1996). El 2012 inicià la cursa per culminar els sis darrers vuitmils que li faltaven:oscar cadiach l’Annapurna, el Dhaulagiri, el K2 —els tres aconseguits aquell mateix any—, el G-I, el Kangchenjunga (tots dos el 2013) i el Broad Peak (2017), que coronà després de quatre expedicions consecutives. És guia d’alta muntanya UIAGM i tècnic superior d’Esport en l’especialitat de Muntanya. Té la Creu de Sant Jordi que atorga la Generalitat de Catalunya.

Francesc Joan i Matas (Cambrils, 1972) és llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona. És redactor en cap d’esports del Diari de Tarragona, el mitjà des d’on ha seguit les expedicions de l’Òscar Cadiach durant les dues darreres dècades.
Ha col·laborat també amb diaris com Marca i Sport. Guanyà el Premi Nacional de Periodisme Mañé i Flaquer el 2006. És autor dels llibres Olímpics tarragonins (Cossetània Edicions, 2008) i L’any del centenari del Reus Deportiu (2010). Formà part de l’equip de redacció de l’Enciclopèdia de l’Esport Català (2011- 2014).

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu més testimonis personals d’alpinistes, i d’altres obres relacionades amb l’alpinisme.

No hi ha comentaris

El Sud de nou revisitat

poltadaAvui us presentem el nou llibre del periodista i escriptor vilanoví Xavier Garcia i Pujades, El Sud de nou revisitat, amb el que va aconseguir el II Premi Serret Terra de Cruïlla. Es tracta d’una crònica renovada de la seva constant fidelitats als homenots i paisatges de les terres de l’Ebre, de les quals ha esdevingut inevitable referent literari. El seu estil i les seves maneres de dibuixar el territori segueixen la tradició de l’obra dels seus admirats Josep Pla, Sebastià Juan Arbó i Artur Bladé. Garcia traça un plànol ple de detalls d’unes terres sovint oblidades, destaca paisatges i persones, “anant pels pobles”, al més pur estil Josep Pla.

En aquesta obra memorialística amb grans pinzellades literàries l’autor viatja pels seus paisatges de preferència, els pobles i les terres de l’Ebre, a la recerca del que ha quedat després d’allò que considera la devastació ecològica, econòmica, social i política dels darrers cinquanta anys. En la solitud de la Terra Alta, sent la força d’aquesta terra, al compàs de tots els combats, locals i globals, per un món millor, i també la grandesa d’unes biografies anònimes de dones i homes que han dignificat la memòria d’aquest país petit del sud i, de retruc, de tot Catalunya. Amb aquesta obra va guanyar el Premi Serret de Literatura Rural, dotat pel Museu de la Vida Rural.

“A la primera part evoco aquells primers contactes amb els pobles de la Ribera d’Ebre. Són vivències, impressions i evocacions d’aquelles comarques que vaig conèixer, fent el salt del que hi havia aquells anys i del que hi ha ara. I em pregunto com és que jo, després de tants anys, continuï fixat amb aquests paisatges. La segona part del llibre és més d’assaig, sobre quina mena de cultura rural és possible.

Es pot dir, doncs, que he conegut els interiors de moltes cases pageses, pescadores, pastores i artesanes, d’un ruralisme ja modernitzat, però en tots els casos amb aquell grau d’antiga saviesa camperola, que sempre m’ha emocionat.”

Xavier Garcia i Pujades (Vilanova i la Geltrú, 1950) haxavier_garcia exercit el periodisme, l’assaig ecològic, la crònica territorial (amb les tensions camp-ciutat), la biografia cultural i política de diverses personalitats catalanes (Esteve Fàbregas, Esteve Albert, Teodor Garriga, Artur Bladé, Joan Guinjoan, Josep M. Murià, etc.) i els retrats literaris, reunits en les sèries dels Homenots del Sud i, darrerament, en el volum Heterodoxos europeus. 25 biografies de la consciència ecològica del segle XX.

Va participar en la fundació del diari Avui, del qual va ser redactor entre els anys 1976 i 1992, i del Col·lectiu de Periodistes Ecologistes de Catalunya, editors de la revista Userda (1977). També ha participat en les campanyes de Nacionalistes d’Esquerra (1979-1983), per vincular-se després a Els Verds-Alternativa Verda, amb els col·legues Santiago Vilanova i Xavier i Enric Borràs, entre molts d’altres.

Ha escrit llargament per a diaris i revistes, i ha publicat més d’una trentena de llibres. El Sud de nou revisitat forma part d’una trilogia memorialística, començada amb Memòria de la Catalunya Nova (1957-2000) i continuada amb Pelegrí de la Ribera d’Ebre (1969-1999).

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu totes aquestes obres de Xavier Garcia.

No hi ha comentaris

Pink Floyd: la banda sonora d’una generació

portadaDivendres, 13 de juliol a les 19h, a la terrassa dels llimoners de la biblioteca, tindrà lloc un concert de música de Pink Floyd, a càrrec dels grups locals Blue Floyd i TinkFlow, que interpretaran les cançons de la mítica banda. ‘Una tarda amb… PINK FLOYD’ amb un concert especial tot prenent una orxata o granissat gentilesa de Gelats i Torrons Llorens.

Prèviament, al vestíbul de la biblioteca, s’inaugurarà l’exposició ‘Pink Floyd: la banda sonora d’una generació’. Una mostra de diferents objectes relacionats amb la banda provinents de fons de diversos particulars. La mostra es podrà visitar fins el 10 d’agost.

L’activitat Una tarda amb… té per objectiu dinamitzar el fons musical de la biblioteca i promoure el treball dels musics locals en consonància amb el projecte Singulart – Suport a la creació, de promoció i difusió d’artistes vinculats amb qualsevol disciplina artística.

Pink Floyd va ser una banda de rock britànica, considerada una icona cultural del segle XX i una de les bandes més influents en la història de la música, que va obtenir gran popularitat gràcies a la seva música psicodèlica que va evolucionar cap al rock progressiu i rock simfònic amb el pas del temps. És coneguda per les seves cançons d’alt pink-floydcontingut filosòfic, l’experimentació sònica, les innovadores portades dels seus discos i els seus elaborats espectacles en viu. Amb les seves vendes, que sobrepassen els 300 milions d’àlbums venuts a tot el món, ha acompanyat a tota una generació deixant una empremta indiscutible.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu els llibres Pink Floyd, de Jean-Marie Leduc, que inclou antologia de cançons en anglès i castellà; La Odisea de Pink Floyd, de Nicholas Schaffner amb traducció d’Eduardo Hojman dins la col·lecció Música (Ma Non Troppo); i Pink Floyd: más allá del muro, de Fernando Forcada, de la col·lecció Música (milenio). A més a més, els enregistraments The Piper at the gates of dawn i The Wall.

No hi ha comentaris

Sèries de TV basades en llibres

walking dead true blood sherlock sexo en NYC quarry olive leftovers GOT cronicas boardwalk blak sails big 22.11.63

Ja som a l’estiu, època de vacances, o si més no, una època on estem més relaxats i tenim més temps per dedicar-nos a llegir o mirar aquelles sèries de televisió que tenim pendents.

La literatura ha estat sempre font d’inspiració per la ficció cinematogràfica o televisiva. Als ’80 ja es van realitzar adaptacions de clàssics de la literatura espanyola en versió seriada com Fortunata y Jacinta de Benito Perez Galdós o Los gozos y las sombras de Gonzalo Torrente Ballester.

Amb l’auge de la ficció seriada dels darrers anys, sobretot la que prové dels Estats Units, trobem moltes sèries basades en llibres, no sempre en novel·les, sinó també en llibres històrics o còmics.

Tot seguit us proposem algunes que podreu trobar a les Biblioteques de la Xarxa de la Diputació de Barcelona.

Black Sails
Ambientada a l’edat d’or de la pirateria. L’acció està protagonitzada pel fictici capità Flint, del clàssic L’illa del tresor de Robert Louis Stevenson, l’any 1715, 20 anys abans dels esdeveniments del llibre.

Crónicas vampíricas
La història és centra a la ciutat de Mystic Falls, un lloc ple d’història sobrenatural en el qual una noia anomenada Elena acaba involucrada en un perillós duel entre vampirs. No confondre el títol amb les conegudes novel·les d’Anne Rice, en aquest cas, la sèrie es basa en la saga juvenil ‘The vampire diaries’ de L.J.Smith.

Boardwalk Empire
Un ambiciós polític de Atlantic City juga en tots dos costats de la llei, conspirant amb gangsters i fent créixer el seu negoci durant l’era de la Prohibició. Basada en el llibre Boardwalk empire: el nacimiento, los días de gloria y la corrupción de Atlantic City de Nelson Johnson.

Sexo en Nueva York
Quatre amigues de Nova York narren les seves experiències romàntiques i/o sexuals (o l’absència d’elles) i troben noves formes de gestionar el fet de ser una dona als anys 90. La sèrie està basada en el llibre de la periodista Candace Bushnell, un recull de les seves columnes a The New York Observer. Si afegim que la protagonista, Carrie Bradshaw i l’autora comparteixen els inicials, és fàcil trobar la relació entre elles.

The Leftovers
Tres anys després de la desaparició del 2% de la població en el curs d’un misteriós esdeveniment global, una sèrie de personatges lluiten per seguir endavant amb les seves vides, encara de dol per una tragèdia que no poden d’explicar. Basada en la novel·la del mateix títol de Tom Perrotta.

22.16.63
Adaptació de la novel·la de Stephen King que tracta sobre un professor que viatja al passat per intentar evitar l’assassinat del president John Fitzgerald Kennedy.

Sherlock
Versió modernitzada del clàssic britànic de Sir Arthur Conan Doyle, segueix els passos del famós detectiu i el seu col·lega Watson en el seu treball en el Londres del segle XXI.

Juego de Tronos
Adaptació de la famosa saga de novel·les Canción de hielo y fuego de George R.R.Martin que s’ha convertit en un fenomen de masses. Explica la història de les guerres entre famílies nobles per controlar Ponent mentre l’hereva d’un antic i perillós llinatge de reis planeja el seu retorn.

Olive Kitteridge
És una minisèrie de 2014 de quatre hores de durada basada en la novel·la del mateix nom publicada en 2008 per Elizabeth Strout. Olive Kitteridge és una mestra retirada, misantròpica i estricta però amb bona intenció, que viu als afores del poble fictici de Crosby, Maine. Durant 25 anys, Olive va experimentar problemes de depressió, pesar, gelosia, i fricció amb amics familiars.

Quarry
És una sèrie basada en les novel·les de Max Alan Collins i ens explica la història de Mac Conway, un marine que torna a casa seva a Memphis des de Vietnam el 1972 i es veu rebutjat per aquells que estima. A mesura que lluita per fer front a les seves experiències a la guerra, Conway es veu involucrat amb una xarxa de mafiosos que controla tot el riu Mississipí.

Big Little Lies
Escrita i dirigida per David E. Kelley i inspirada en la novel·la Pequeñas mentiras de Liane Moriarty, Big Little Lies és una joia recent que es va guanyar a la crítica i a l’audiència en el 2017. La novel·la mostra un balanç entre l’humor i temes seriosos com l’abús domèstic mentre segueix la vida de 5 dones que a simple vista no tenien més en comú que un fràgil llaç afectiu.

True Blood
Una innocent cambrera amb l’habilitat de llegir ments s’endinsa en un perillós món sobrenatural quan coneix a Bill, un misteriós cavaller meridional que també és un vampir. Molta sang i molt sexe en aquesta sèrie basada en la sèrie de novel·les de Charlaine Harris, Los misterios de los vampiros del Sur.

Band of brothers
Sèrie produïda per Steven Spielberg i Tom Hanks que es basa en l’obra literària del mateix títol escrita per l’historiador Stephen Ambrose. Aquest estudiós de la Segona Guerra Mundial va explicar les experiències dels membres de la Companyia Easy de la 101 Divisió Aerotransportada de l’Exèrcit dels Estats Units, una de les més conegudes que va combatre en aquest conflicte armat a Europa.

The Walking Dead
Robert Kirkman i Tony Moore són els creadors del còmic Los muertos vivientes, que explica la història dels supervivents humans en un món plagat de zombis. El protagonista és en Rick Grimes, un policia que desperta d’un coma i sense saber per què hi ha zombis pertot arreu, decideix buscar a la seva família. La sèrie porta ja nou temporades i ha donat peu a una precuela, la sèrie Fear the Walking Dead.

No hi ha comentaris

Dies que duraran anys

portadaAvui us presentem com a novetat a la Biblioteca el llibre que el president de la Generalitat va regalar al rei Felip VI durant els actes d’inauguració dels Jocs del Mediterrani de Tarragona, amb dedicatòria del autor que reproduïm.

Es tracta del llibre de fotografies recopilades per Jordi Borràs, des dels fets del 6 i 7 de setembre al Parlament fins a la manifestació a Brussel·les el 7 de desembre de 2017. Dies que duraran anys, Tres mesos atapeïts d’història.

Els fets esdevinguts el dia 1 d’octubre de 2017 quedaran gravats per sempre en la memòria col·lectiva de diverses generacions de catalans. L’astúcia popular a l’hora de custodiar urnes i paperetes,dedicatoria les primeres detencions de càrrecs públics, la mobilització general de la societat, la violència policial, la resistència pacífica i el desencadenament dels fets politicojudicials que se’n desprenen acompanyaran per sempre a molts, i perseguiran tota la vida uns altres.

Són moltes les imatges icòniques que va deixar la tardor del 2017. Dies que duraran anys ofereix una selecció de fotografies que Jordi Borràs, un dels fotoperiodistes més inquiets del país, ha deixat per a la posteritat, i una mostra de les imatges de Sergi Alcázar, Oriol Clavera, Ramón Costa, Sira Esclasans, Ramon Ferrandis, Albert Garcia, Santi Iglesias, Miriam Lázaro, Carles Palacio i Carles Ribas.

Acompanyen les imatges textos d’escriptors i escriptores de reconegut talent que van viure aquells dies amb una estranya barreja de joia, horror i, sobretot, dignitat. Són aquests: Anna Ballbona, Jenn Díaz, Marina Espasa, Natza Farré, Albert Forns, Raül Garrigasait, Jordi Lara, Adrià Pujol, Gemma Ruiz i Joan Todó.

jordi Jordi Borràs i Abelló , Gràcia (Barcelona), 1981. És Fotoperiodista i il·lustrador freelance membre del Grup de Periodistes Ramon Barnils. Actualment col·labora, entre altres mitjans, amb El Món, El Temps, Crític i la revista basca Argia. Ha dedicat part de la seva obra professional a investigar l’extrema dreta i el nacionalisme espanyol a Catalunya. Ha publicat quatre llibres: Warcelona: Una història de violència, Plus Ultra. Una crònica gràfica de l’espanyolisme a Catalunya, Desmuntant Societat Civil Catalana i La cara B. Una altra mirada al procés.

No hi ha comentaris

Pearl Jam a Barcelona

Pearl-Jam-en-Madrid-y-dos-noches-en-Barcelona-2018-Mad-Cool-festival

El proper dimarts 10 de juliol, la mítica banda nord-americana Pearl Jam actuarà al Palau Sant Jordi amb les entrades esgotades des del primer dia.

Han passat 12 anys des de l’última visita de Pearl Jam a Badalona (Barcelona), en el que va ser la darrera gira que va passar per Espanya amb concerts.

Aquest any 2018 gràcies al treball de Live Nation Espanya tenim l’oportunitat de tornar a veure’ls en el recinte olímpic on ja van actuar en la gira de l’any 2000. A Madrid tocaran al Mad Cool Festival el dijous 12 de juliol.

Pearl Jam és considerada com una de les bandes de rock més carismàtiques dels 90. La formen Eddie Vedder, Mike McCready i Stone Gossard (guitarres), Jeff Ament (baix) i Matt Cameron (bateria), encara que aquesta posició no ha parat de canviar des de la seva formació.

pearl-jam (1)

Pearl Jam es va formar a Seattle als anys ’90, després de la desintegració de Mother Love Bone, grup anterior de Gossard i Ament.

El primer disc del grup veu la llum el 27 d’agost de 1991 amb el títol de Ten, i al costat de Nirvana, Alice in Chains i Soundgarden són considerats com una de les bandes més grans i influents de tota l’escena grunge de Seattle.

Durant la seva trajectòria, Pearl Jam ha publicat deu àlbums d’estudi, sis àlbums en directe i dos recopilatoris. Fins avui, el grup ha venut 30 milions d’àlbums als Estats Units, així com una quantitat aproximada de 65 milions de discos a tot el món.

playlist

Els àlbums Vitalogy i Ten han estat inclosos per la revista Rolling Stone en la seva llista dels 500 millors discos de la història. La banda ha estat inclosa en el Rock and Roll Hall of Fame i el seu cantant Eddie Vedder figura en la setena posició de la llista dels 100 millors cantants de sempre elaborada també per Rolling Stone.

expo-ESAmb motiu del concert s’ha preparat l’exposició “22 anys de Pearl Jam a Barcelona”, en la qual es mostren cartells del seu pas pel país durant més de dues dècades, així com una selecció de cartells de concerts de la banda per tot el món.

Prenent com a primera referència el cartell dissenyat per Ames Design per a la primera visita de Pearl Jam a la ciutat de Barcelona, s’ha volgut recopilar tots els cartells tants d’artistes designats per la banda com la cartelleria que els diferents promotors han utilitzat per anunciar els seus concerts.

La mostra es completa amb una sèrie de cartells especials al llarg dels 28 anys de carrera de la banda de Seattle i objectes que els fans han anat col·leccionant amb el pas del temps.

Entre els artistes que signen els cartells es troben Brad Klausen, Maxx242, Chuck Sperry, EMEK i Taka Hayashi.

L’exposició, organitzada pels membres del web Estúpida Fregona, es podrà veure al Centre Cívic Sagrada Família fins al 25 de juliol.

Us deixem amb el vídeo del senzill ‘can’t deny me’, la seva primera cançó nova en 5 anys.

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – juliol i agost

SelNovetats

Aquesta és la selecció de novetats, corresponent als mesos de juliol i agost i inclou, com sempre, documents dels diferents fons de la Biblioteca: adults i infantil, música, cinema i còmics.

portades 1

Entre les novetats per adults trobareu el llibre Ensenyar com a Finlàndia, de Timothy D. Walker. Finlàndia ha demostrat tenir el millor ensenyament de la Unió Europea. Timothy Walker, professor als Estats Units, va marxar a Hèlsinki per comprovar-les. Algunes d’elles són: poques hores de classe, pocs deures, pocs exàmens i un resultat, els millors !!

Pel que fa a la literatura us recomanem la novel·la La transparencia del tiempo de Leonardo Padura. A un Mario Conde a punt de fer 60 anys li arriba l’estàtua d’una verge negra robada. Conde no trigarà en descobrir que aquella peça és més valuosa del que li han dit, que procedeix d’una ermita del Pirineu Català, i que rere seu hi ha una perillosa màfia de traficants d’objectes artístics.

A la secció infantil us presentem el llibre Enigmes: desafia la teva ment amb 25 històries de misteri de Víctor Escandell. Ets capaç de resoldre aquesta recopilació d’enigmes de misteri? Dues maneres diferents de pensar i d’analitzar incògnites: alguns enigmes els resoldràs fent servir la lògica i d´altres, amb la imaginació. Hi podràs jugar sol, per equips o en família. Saps usar la teva ment i buscar pistes com un autèntic detectiu?

portades 2

De les novetats de còmics us destaquem El sherif de Babilonia: pum pum, pum, de Tom King. Christopher Henry intentava atrapar un assassí. Ara està atrapat en alguna cosa encara més perillosa. L’assassinat d’un dels seus reclutes ha destapat una vasta teranyina de secrets i mentides que lliga el vell règim, el nou govern, l’exèrcit americà, el món criminal i la xarxa yihadista en un embolic de mort i engany.

Pel que fa a la música us proposem escoltar el disc Masseduction, de St. Vincent. El cinquè àlbum d’estudi d’Annie Clark sota el pseudònim de St. Vincent és un complex treball sobre la frivolitat de la fama en clau de pop electrònic. Disfressada de ‘dominatrix de psiquiàtric’ ironitza sobre la celebritat des d’un punt de vista molt personal, aliè però implicat.

Per últim, a la secció de cinema us presentem la pel·lícula Después de nosotros, de Joachim Lafosse. Després de 15 anys junts, María i Boris se separen. Ella va va comprar la casa on viuen amb les seves filles, però ell la va reformar. Ara es veuen obligats a viure junts allà, ja que Boris no té els mitjans per pagar-se un lloguer. A l’hora de passar comptes cap dels dos vol deixar de costat el que considera haver aportat.

Aquí us podeu descarregar el full amb les novetats dels mesos de juliol i agost de 2018.

No hi ha comentaris

Prudenci Bertrana, pintor

any_bertrana

Entre els diferents actes realitzats l’any 2017 dins el marc de l’Any Bertrana amb motiu del 150è Portadaaniversari del naixement de Prudenci Bertrana i el 125è de la seva filla Aurora, el Museu d’Art de Girona va organitzar i acollir una exposició temporal sota el nom de “Prudenci Bertrana, pintor” entre els mesos de maig i setembre. Comissariada per Carme Clusellas, directora del Md’A, i documentada per Cristina Ribot, la mostra ha donat fruit, el setembre del mateix any, a un catàleg amb el mateix nom, que esdevé un compendi rigorós dels diferents continguts, referències gràfiques i documentals localitzats en relació a la faceta artística que Prudenci Bertrana va desenvolupar al llarg de la seva vida més enllà de la literatura. És la novetat que us recomanem avui.

La transcendentalitat del llibre “Prudenci Bertrana, pintor”, doncs, rau en el fet que constitueix el (primer) catàleg raonat que recopila acuradament, a més de documentació vinculada a l’activitat artística de Bertrana, les diferents obres d’art que va realitzar durant els seus 74 anys de vida. La recerca ha conduït a la descoberta d’una seixantena d’obres fins aleshores desconegudes pel gran públic i que es difonen per primera vegada en aquest catàleg, permetent la possibilitat de traçar un mapa general de la producció artística bertraniana. Entre aquestes, es compten alguns paisatges dels entorns de Girona i de la comarca berguedana, retrats a l’oli de coneguts i mecenes, i il·lustracions esporàdiques en llibres o publicacions periòdiques de l’època.

Des de la seva formació a l’Escola Llotja de foto1Barcelona durant la dècada de 1880, passant pels inicis laborals com a pintor a Girona en els dos decennis següents, Prudenci Bertrana es va anar forjant una carrera artística molt abans d’entregar-se plenament a la literatura. El 1892 va obrir amb Joan Brull una acadèmia d’art a Girona, en un període en què estava avesat a la pintura de retrats d’encàrrec, alguns de mortuoris, exvots, estendards per a monges o paisatges dels entorns de la capital gironina. El pas del temps el va portar a exercir de professor suplent de dibuix a l’Institut Provincial de Girona, en una època en què començaria a executar els seus millors paisatges, principalment vistes de racons Cases a L'Onyar- Vista de Girona-1914urbans i fluvials de Girona de regust impressionista. A partir de 1912, veient-se foragitat de la ciutat, es traslladarà a Barcelona, essent ja un reconegut escriptor. Pels volts de 1927, pintarà paisatges de la Cerdanya, on estiuejarà amb l’objectiu de guarir la tuberculosi de la seva filla petita, Cèlia. En els anys 1930 farà diverses estades al Berguedà, on pintarà nombrosos quadres de paisatges de la comarca. El Berguedà serà el seu darrer refugi, aquell territori que l’encisarà i que copsarà plàsticament en llenços i fragments de paper en incomptables ocasions.

El catàleg comprèn un total de 14 articles escrits per estudiosos i especialistes en Prudenci Bertrana i la seva vessant artística i/o literària. Oriol Ponsatí-Murlà, comissari de l’Any Bertrana, Glòria Granell, Francesc Fontbona, Adela Garcia, Lluïsa Faxedas, Daniel Montañà, Josep Rafart, Carles Turat, Narcís Figueras, Sandra Adam, Glòria Bosch, Susanna Portell, Antoni Monturiol, Carme Clusellas i Cristina Ribot, són els noms que foto2acompanyen el relat del Bertrana pintor. L’aportació dels articulistes permet oferir una visió holística de la figura d’aquest artista, que se centra no només en la producció artística que va realitzar Bertrana durant la seva vida, sinó també en la seva concepció teòrica de l’art, en les analogies esdevingudes entre els dos camps que va explorar més, la literatura i la pintura, en una perspectiva que analitza psicològicament el personatge, o bé en la importància del paisatge a partir de la seva pintura.

 

A la xarxa de Biblioteques Municipals trobareu més informació sobre Prudenci Bertrana i la seva obra.

No hi ha comentaris

Pastoral americana

El Club de Lectura d’Adults de la Biblioteca, que es reuneix la tarda de l’últim dissabte de cada mes, fa vacances durant l’estiu. Pel setembre està preparant la lectura de la novel·la Pastoral americana, de Michel Houellebecq.

L’obra: Pastoral americana
portadaEn aquesta novel·la, la primera d’una trilogia, amb la qual obtingué el premi Pulitzer, Roth entra de ple en el vell fantasma del Vietnam a través del periple d’un pare que va a la recerca de la seva filla, acusada de terrorisme, i fa una àcida reflexió sobre els Estats Units contemporanis.
El protagonista de la novel·la és Seymour Levov, el Suec. El Suec és el prototipus del triomfador, l’encarnació del somni americà. Ja a l’escola destacava per ser un excel·lent atleta, guapo i alegre; després d’enrolar-se al marins tornà com un heroi i es casà amb Miss New Jersey. Es va fer càrrec del negoci del seu pare, el primer Levov als EEUU, i va acumular una fortuna que li va permetre brillar socialment i comprar-se una gran mansió. Fins que la seva filla Mary es va unir a un grup de polític terrorista que s’oposava a la intervenció nord-americana a Vietnam. A partir d’aquest fet, la vida del Suec comença a enrunar-se.
De manera similar a la de Fitzgerald a El gran Gatsby, sembla que la intenció de l’autor és la de desemmascarar la fal·làcia del somni americà. El narrador, el mateix personatge, Natham Zuckerman, malalt de càncer i amb una acusada encara que lúcida consciència de fracàs, va ser un admirador rendit del Suec, de qui era company d’escola. Ara, sembla que el destí , inexorable, els ha conduït a un mateix final. En general, la saga dels Levov pot ser entesa com una metàfora sagnant de la societat americana en el seu conjunt. Una novel·la dura i de gran impacte que ens submergeix en la dècada més explosiva del s. XX, els anys seixanta. I es mostra en plena forma, amb la prosa continguda i la subtilesa intel·lectual que el caracteritzen a l’hora de retratar les falses promese del somni americà.
D’ella en va dir la crítica:
“A l’actual literatura nord-americana està Philip Roth i, després, tots els altres”, Chicago Tribune; “Una de les novel·les més poderoses que Roth ha escrit mai… Emocionant, esplèndida i ambiciosa. Una obra d’art ferotgement commovedora”, The New York Times; “Enlluernadora… Una novel·la intel·ligent, compassiva i provocadora… Magnífica”, Boston Globe.

L’autor: Philip Roth
Aquest escriptor nord-americà, mort el 22 de maig del 2018 sense haver rebut mai el Premi Nobel pel qual havia estat proposat tants anys, havia nascut el 19 de març de 1933, a Newark (Nova Jersey), fill de pares jueus emigrats a EEUU des de l’Europa Central (Galitzia). Havia estudiat a la Universitat de Bucknell i intentat el doctorat en Filosofia, que no acabà. Sí, en canvi, va fer un postgrau a la Universitat de Chicago de literatura anglesa.
Va exercir com a professor d’escriptura creativa i comparada a diverses universitats nord-americanes fins a la seva jubilació.
A Chicago va fer amistat amb Saul Bellow i amb Margaret Martinson, amb qui es casà. Aquest matrimoni, complicat i dissolt el 1963, va influir molt la seva escriptura posterior, i diversos personatges femenins de les seves novel·les semblen inspirats en aquesta primera dona. El segon matrimoni (1990-1994), amb l’actriu anglesa Claire Bloom, tampoc no tingué un final feliç i, dos anys després de separar-se, l’actriu va publicar unes memòries matrimonials que deixaven l’autor força malparat.Philip-Roth
La seva primera obra, Goodbye, Columbus (1959), un recull de cinc contes curts i una novel·la breu, va guanyar el National Book Award de 1960. Tanmateix, la popularitat li arribà amb la seva quarta obra, El mal de Portnoy (1969), juntament amb el reconeixement de la crítica.
Al llarg de la seva dilatada i prolífica carrera, Roth, ha conreat diversos gèneres, a banda de la narrativa: l’assaig, la sàtira política, i l’autobiografia.
A finals de la dècada dels 70, Roth havia creat un alter ego, Natham Zuckerman, que va ser el protagonista d’alguna de les seves novel·les més paradigmàtiques, com la trilogia integrada per Pastoral americana (1997), Me casé con una comunista (1998) i La mancha humana (2000), la primera de les quals li mereixé el premi Pulitzer.
S’han realitzat 5 pel·lícules basades en els seus llibres: Complicidad sexual (basada en Goodbye, Columbus, 1969); El lamento de Portnoy (1972); El escritor fantasma (1984); La taca humana (2003); Elegy (basada en L’animal moribund i dirigida per Isabel Coixet; 2008)
Philip Roth, que explora en les seves obres la naturalesa del desig humà, la identitat dels jueus americans i el pas del temps, és, sens dubte, l’autor més premiat de la seva generació. Als ja esmentats guardons, cal afegir altres convocatòries del National Book Award, del Faulkner del Pen Club, el Hemingway i el Nabokov… i el juny de 2012 fou guardonat amb el premi Príncep d’Astúries, encara que, com ja he dit, tot i que durant anys el seu nom ha sonat com a candidat al Nobel de Literatura, ha mort sense rebre’l.

No hi ha comentaris

Almudena Grandes a Vilanova i la Geltrú

almudena2-kiVE-U50833202821BgC-624x385@Burgosconecta

L’escriptora Almudena Grandes visitarà la nostra ciutat el proper dijous 5 de juliol. A partir de les 19h la trobareu a la Llibreria Llorens signant els seus llibres.

Almudena Grandes (Madrid, 1960) va estudiar geografia i història a la Universitat Complutense de Madrid, i al poc de llicenciar-se va començar a treballar escrivint textos per a enciclopèdies.

La seva primera novel·la publicada va ser Las edades de Lulú (1989), obra eròtica que va guanyar el XI Premi La Sonrisa Vertical i va ser portada al cinema per Bigas Lluna l’any següent. La novel·la va tenir un gran èxit i ha estat traduïda a més de 19 idiomes.

Les seves novel·les Te llamaré Viernes, Malena es un nombre de tango, Atlas de geografia humana, Los aires difíciles, Castillos de cartón, El corazón helado i Besos en el pan, juntament amb els volums de contes Modelos de mujer i Estaciones de paso, l’han convertit en un dels noms més consolidats i de major projecció internacional de la literatura espanyola contemporània.

MUJER_734834195 descarga 51CnJ70EZkL._SX331_BO1,204,203,200_ 9788490661918

Diverses de les seves obres han estat portades al cinema, i han guanyat, entre d’altres, el Premi de la Fundació Lara, el Premi dels Llibreters de Madrid i el dels de Sevilla, el Rapallo Carige i el Prix Méditerranée.

L’any 2010 va publicar Inés y la alegria (Premi de la Crítica de Madrid, el Premi Iberoamericà de Novel·la Elena Poniatowska i el Premi Sor Juana Inés de la Creu), primer títol dels sis que te previst publicar de la sèrie Episodis d’una Guerra Interminable.

El títol general és un homenatge al precursor d’aquella mescla d’història i ficció, els Episodios Nacionales de Benito Pérez Galdós, un autor que Almudena Grandes admira profundament.

La sèrie ha seguit amb els títols El lector de Julio Verne (2012), Las tres bodas de Manolita (2014) i Los pacientes del Doctor García (2017) s’ambienta entre els anys 1939 i 1964, retratant la postguerra franquista i el començament del aperturisme. En els propers anys, veurem publicats també La mare de Frankenstein i Mariano en el Bidasoa, que tancarà el cicle.

9788483832530 2141307841 9788483838457 portada_los-pacientes-del-doctor-garcia_almudena-grandes_201706020951

Almudena Grandes és columnista habitual del diari El País i tertuliana dels programes de la Cadena SER.

Trobareu les seves obres a les Biblioteques de Vilanova: Almudena Grandes

Us deixem el booktrailer de la seva darrera novel·la.

1 comentari

Pàgina Següent »