Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Tancat per vacances!

Fins l’1 de setembre, tant la biblioteca Armand Cardona Torrandell com el nostre BiblioBlog, romandran de vacances. Tornarem al setembre amb més notícies i les nostres seccions habituals: Novetats, Clubs de Lectura, Al dia, Activitats, Música, Cinema,… i moltes més propostes.

Tancat per Vacances

A partir del dimarts 16 d’agost podreu trobar oberta amb el seu horari habitual, la biblioteca Joan Oliva.

Us deixem amb una aquesta playlist que us acompanyarà amb els ‘temazos’ d’aquest estiu!

playlist
No hi ha comentaris

Literatura i esport

novelas-de-deporte

Un dels gèneres literaris de més creixement dels últims anys és l’esportiu. S’ha consolidat un tipus de lector que gaudia passivament del futbol, el tenis o el bàsquet des del sofà de casa i que ara també compra llibres d’alt interès literari sobre els seus herois i les gestes esportives preferides.

La literatura esportiva ha existit sempre. A Anglaterra o als Estats Units n’hi ha una gran tradició. A Catalunya ha costat més que arreli, però finalment les referències han començat a créixer exponencialment i a augmentar-ne els seguidors. Han aparegut noves editorials especialitzades, com Cultura Ciclista o Contra, i les llibreries han notat l’auge.

Ara que ja han començat els Jocs Olímpics a Rio de Janeiro us volem recomanar tot un seguit de llibres que parlen de diversos esports des de diversos punts de vista.

openOpen. Memorias d’Andre Agassi.

Quan era molt petit, li van posar una raqueta de joguina a la mà. Des de llavors, Agassi no ha fet una altra cosa que copejar pilotes de tennis. El seu pare, obsessionat a convertir-ho en un astre de l’esport, va construir una màquina (el drac) que disparava 2.500 pilotes al dia contra el petit Andre. Andre Agassi es mostra tal com és: un home que va haver d’enfrontar-se a les pressions de la seva família, de la fama, però que sempre va conservar el valor de l’amistat i un sentit altruista de la vida.

pequeña comunistaLa pequeña comunista que no sonreía nunca de Lola Lafón.

Lola Lafon furga i rebusca en totes aquestes Nadias: la nena de l’exercici perfecte, l’heroïna comunista, la nena que en poc temps es va fer dona. Però no com a biògrafa, sinó com a novel·lista. A través d’un intercanvi fictici de correus i converses telefòniques amb la propia Nadia Comaneci, teixeix una espècie de documental que omple «els silencis de la història i els de la protagonista»

dequeparloquanparlodecorrer350De què parlo quan parlo de córrer de Haruki Murakami.

En 1982, després de deixar el local de jazz que regentava i decidir que, d’ara endavant, es dedicaria exclusivament a escriure, Haruki Murakami va començar també a córrer. A l’any següent correria en solitari el trajecte que separa Atenes de Marató, el seu bateig en aquesta carrera clàssica. Ara, ja amb nombrosos llibres publicats amb gran èxit a tot el món, i després de participar en moltes proves de llarga distància en diferents ciutats i paratges, Murakami reflexiona sobre la influència que aquest esport ha exercit en la seva vida i en la seva obra.

plomoPlomo en los bolsillos d’Ander Izaguirre.

Pélissier, guanyador del Tour de 1923, protestava contra la duresa del reglament: “Aviat ens col·locaran plom en les butxaques”. El petit Robic, guanyador del 47, es carregava de plom per baixar més de pressa. El sofriment que imposa el Tour és de plom, però també ho és l’obstinació dels ciclistes.

ZR-Knock-OutKnock out: tres historias de boxeo de Jack London.

Jack London va escriure entre 1905 i 1911 els tres relats reunits en Knock Out: «Per un bistec», «El mexicà» i «El combat». Tres històries de boxadors, tres fascinants narracions la intensitat de les quals creix pàgina a pàgina fins a aconseguir la perfecció. Jack London i tres combats memorables, amb l’èpica que identifica la seva literatura.

edadAquella edad inolvidable de Ramiro Pinilla.

Souto Menaya, Botes, és un futbolista que ha tocat la glòria i ara coneix l’infern. Després d’un gol històric a la final de la Copa del Rei de 1943, la seva carrera s’ha vist truncada per una lesió que li ha deixat coix i mitjà invalido. El, que ha passat de paleta a jugador professional, que salto dels equips locals a l’Athletic de Bilbao, el club dels seus somnis, necessita un treball assegut i acaba acceptant el d’ensobrador de croms, encara que això suposi, com una ganyota d’humor negre afegida al seu naufragi, topar-se amb la seva pròpia foto en les col·leccions de futbol.

correrCorrer o morir de Kilian Jornet.

Kiss or kill. Besa o mata. Besa la glòria o mor en l’intent. Perdre és morir, guanyar és sentir. La lluita és el que diferencia una victòria, un vencedor. Un fora de sèrie. Un heroi. Una persona extraordinària. Kilian Jornet és l’actual campió mundial de skyrunning, una de les proves físiques mes dures del planeta. Ha pujat i baixat el Kilimanjaro mes rapidamente que qualsevol altra persona a tot el món. Ha fulminat tots els rècords mundials en cada repte que s’ha proposat: la Ultra-Trail del Mont-Blanc, la Transpirinenca, la volta al llac Tahoe…Córrer o morir és el diari d’un guanyador, una filosofia de vida, una leccion exemplar per a tots nosaltres

9788496981812Una vida sobre ruedas d’Àlex Crivillé.

Aquest llibre narra la història apassionant d’Álex Crivillé, un xic d’un xicotet poble de la província de Barcelona i del seu somni per pujar-se a una moto, que ho va portar des d’una Cota 49 alguna cosa atrotinada a la Fona de 500 cc amb la tecnologia capdavantera en aquell moment. Una història d’il·lusió i triomfs, però també de moments difícils, caigudes espectaculars i passos per l’hospital. La cara i creu d’un esport arriscat i apassionant.

el factor humano OK.qxd:MaquetaciÌ3n 1El factor humano: Nelson Mandela y el partido que salvó una nación de John Carlin.

En 1985, quan feia vint-i-tres anysque Nelson Mandela era a la presó, es va proposar conquerir als seus enemics, els més fervents defensors de l’apartheid. Així va obtenir la seva llibertat i va aconseguir convertir-se en president. Però la inestabilitat d’un país dividit per cinquanta anys d’odi racial va cristal·litzar en l’amenaça d’una guerra civil. Mandela va comprendre que havia d’aconseguir la unió de blancs i negres de forma espontània i emocional, i va veure amb claredat que l’esport era una estratègia extraordinària per a aconseguir-ho. John Carlin ha descobert el factor humà que va fer possible un miracle: la capacitat innata de Mandela per a seduir a l’oponent i fer servir el mundial de rugbi de 1995 per a segellar la pau i canviar el curs de la història.

Trobareu tots aquests llibres a les Biblioteque de Vilanova.

No hi ha comentaris

De vacances? Lectures a punt !!!

books-918521_960_720

Ja estàs de vacances? Ja les has fet? Les fas aviat? Sigui com sigui l’estiu és un bon moment per llegir, a la platja, a la muntanya…allà on sigui!

Un bon llibre sempre és el millor complement per a unes bones vacances i des de la biblioteca Armand Cardona us proposem:

Si ets un lector d’intriga

La última noche en Tremore Beach, de Mikel Santiago.

Un compositor es refugia en una casa aïllada de la costa irlandesa i, enmig d’una tempesta elèctrica sobrenatural, comença a viure, com si fos real, una matança que no para d’aproximar-se.

El gran frío, de Rosa Ribas i Sabine Hofmann.

Ana Martí, una aspirant a periodista a la Barcelona dels anys 50, acaba escrivint amb pseudònim a ‘El Caso’. Uns estigmes aparentment miraculosos la porten a un poble aïllat del Maestrat de Terol, on descobrirà que darrere les supersticions hi ha un monstre molt real. Inquietant misteri rural.

El método del cocodrilo, de Maurizio de Giovanni.

En un Nàpols contemporani l’inspector Lojacono, amb un passat ocult a Sicília relacionat amb la màfia, es disposa a descobrir qui està al darrera de tres assassinats, seguint el seu instint i circumstàncies personals.

La ira de los ángeles, de John Connolly

Batalla a mort entre àngels caiguts, entrecreuada amb la vida del policia de Nova York Charlie Parker, desterrat com a investigador privat a Maine. En aquesta 11a entrega sí que es descobreix més d’un misteri.

El último verano en la isla, de Johan Theorin

Öland, illa sueca que a l’estiu s’omple de turistes i canvia totalment la seva esquerpa cara hivernal. Els records del passat es tornen letals i el vell Gerlof esdevé el protagonista de la sèrie, formada per quatre volums que corresponen a les quatre estacions de l’any.

tremore verano en la isla El-gran-frío-Rosa-Ribas-Sabine-Hofmann la-ira-de-los-angeles-alden-bell-novela metodo cocodrilo

Lectures conegudes, et sonen?

Ànima, de Wajdi Mouawad

Quan en Wahhch Debch descobreix la seva dona assassinada, es queda paralitzat fins que, esperonat per l’abisme que s’ha obert a la seva memòria, es llança cap a una irracional cacera de l’home seguint l’olor sagrada, mil·lenària i animal de la sang vessada.

Dies de frontera, de Vicenç Pagès Jordà

Cent capítols breus, alguns d’ells plantejats com un joc. Una parella que es desmunta quan arriba a l’edat de posar seny. El vessant grotesc de la frontera de la Jonquera.

L’altra, de Marta Rojals

La generació que va arribar a temps de tastar l’abundància i ha vist com s’esvaïa quan la tenia a les mans i la seva torturada protagonista va més enllà de l’aspecte generacional.

Pastoràlia, de George Saunders

Relats absurds que es converteixen en inquietants pel fet que ens adonem que ens recorden el pitjor de nosaltres mateixos.

Nos vemos allà arriba, de Pierre Lemaitre

Novel·la picaresca en la immediata postguerra. Un premi Goncourt popular.

L’analfabeta que va salvar un país, de Jonas Jonasson

L’absurda història d’una superdotada jove sud-africana i una bomba atòmica.

Anima Ok.indd dies de frontera laltra_marta-rojals_libro-OMAC364
alla arribaanalfabeta Pastoralia (1)

Lectures viatgeres

Hacia los mares de la libertad, de Sarah Lark.

Romanticisme situat entre el segle XVIII i XIX, caracteritzat pel paisatge on es desenvolupa. Aquesta vegada a Nova Zelanda i inicia amb aquest llibre una segona trilogia situada als antípodes.

Grècia, viatge de tardor, de Xavier Moret

Recopilació de diversos viatges a Grècia, «una lliçó viva d’història, mitologia i cultura». L’escriptor passa per ciutats en crisi, illes turístiques, restes de la civilització clàssica i acaba en el refugi bizantí del Mont Athos..

Cafè Barcelona, de Joan Carreras

El Cafè Barcelona és al centre dAmsterdam i al cor daquesta història, on quatre personatges són presents en el dia a dia del cafè, amb els cuiners que s’hi relleven sovint i la clientela fidel que hi va a dinar o a beure cervesa. Però els vincles, a la vida, sempre amaguen secrets.

I el ressò de les muntanyes, de Khaled Hosseini

L’Abdullah i la Pari són germans i s’estimen amb bogeria. Orfes de mare, viuen en un poblet de l’Afganistan amb el pare. Un bon dia, però, els nois emprenen un viatge a peu fins a Kabul. No sospiten que aviat les seves vides prendran rumbs oposats ni les conseqüències que això tindrà al llarg dels anys en la seva vida i en la de moltes altres persones…

Café-barcelona10-201x300 grecia hacia mares muntanyes

Salts en el temps

Els ambaixadors, d’Albert Vilaró

Que Catalunya aconseguís la independència el 1934 és absolutament inversemblant. A partir d’aquí l’autor fa que les peces, la història d’una república envaïda pels nazis i enfrontada a Espanya en plena postguerra, encaixin amb coherència.

14, de Jean Echenoz

Visió microscòpica de què va poder suposar la primera guerra mundial per a un conjunt de persones.

Desig de xocolata, de Care Santos

Tres històries de dones, a les Barcelones dels segles XVIII, XIX i XX, amb alguna relació amb la xocolata i d’acord amb els temps que viuen cada una d’elles: una comèdia galant, una tragèdia operística i una relació triangular.

ambaixadors   Maquetaci—n 1 imatge

Trobareu tots aquests llibres i molts altres a les Biblioteques de Vilanova!

Bon estiu i bones lectures!!!!

No hi ha comentaris

‘Te cuento en la cocina’ de Ferran Adrià

EBE46985Aquest mes d’agost, trobareu com a novetat a la Sala Infantil de la Biblioteca Armand Cardona el nou llibre de cuina de Ferran Adrià, adreçat a nens i nenes i titulat Te cuento en la cocina.

El projecte ha estat ‘cuinat’ per Disney i la fundació de Ferran Adrià, Bullifundation.

Es tracta un innovador projecte interactiu que combina els famosos personatges de Disney i les receptes de Ferran Adrià amb el propòsit que, per mitjà de la lectura, els pares aprenguin a cuinar amb els seus fills mentre fomenten els hàbits del menjar saludable.

Te cuento en la cocina és un llibre de receptes saludables amb il·lustracions animades, on els personatges de Disney ens expliquen les seves entretingudes històries. L’exemplar ofereix més de 60 receptes creatives i ideals per elaborar en família.

L’objectiu és ensenyar als nens la màgia que hi ha darrere dels aliments sans que formen part de la dieta mediterrània, i gastronomia en general. Per a la creació d’aquestes receptes el xef més prestigiós del món , busca el poder d’aquests personatges de Disney, desenvolupant meravelloses proposades culinàries inspirades en pel·lícules com: Frozen, Spiderman, Cars, o Star Wars, entre moltes altres.

Podeu veure la recepta dels ‘Llagostins d’una galàxia molt i molt llunyana’ aquí.

0

El projecte ajudarà als nens aprendre l’origen dels productes naturals, utilitzant una metodologia molt pràctica i el joc, en companyia dels pares i els seus personatges favorits. Totes les receptes proposades van ser supervisades per l’assessorament nutricional del prestigiós Hospital Universitari La Paz de Madrid i tots menús estan creats especialment per a nens i caracteritzats per ser sans i equilibrats, amb la finalitat de complir els objectius plantejats.

El projecte també disposa d’un web multimèdia, un espai de televisió, un blog i una aplicació per mòbils i tauletes que estarà disponible a finals d’any i serà el complement ideal per ajudar a les families a crear moments de molta alegria al voltant de la cuina.

A la televisió, es pot veure al xef col·laborant al programa de Disney Channel Un, Dos, Chef!, on cada setmana el cuiner ajuda a Aimar i al ‘Monguillo’ a superar el repte que els hi planteja el convidat del programa.

Al web també podeu trobar diversos vídeos animats on s’explica com el xef es va inspirar per elaborar cadascuna de les receptes.

Us deixem amb el vídeo de la recepta de ‘Globitos voladores de pollo’, inspirada en la pel·lícula de Pixar, Up.

No hi ha comentaris

‘La casa sota la sorra’ fa 50 anys !!!

La_casa_sota_la_sorra-Joaquim_Carbo_Masllorens-9788499320069“Em costa una mica fer-me càrrec que ‘La casa sota la sorra’ ha complert cinquanta anys! Em sembla que era ahir que em documentava sobre piràmides, ciutats dels morts, faraons, Egipte i moltes coses més per escriure la meva primera novel·la”, diu Joaquim Carbó, l’autor de la novel·la.

Va ser la seva primera novel·la i el perquè de l’èxit d’aquest llibre juvenil d’aventures, ni el mateix autor no se l’explica gaire, però diu: “Segurament va sortir al moment que tocava.

També s’ha de dir que la revista Cavall Fort va tenir-hi un paper molt important: La versió de la novel·la que vam fer en còmic, amb dibuixos d’en Josep M. Madorell, li va donar molta volada, i també va donar-hi molta empenta el proselitisme que en va fer l’editor Ramon Basora a les escoles d’estiu, perquè ‘La casa sota la sorra’ arribés a l’escola. Quan algú s’interessa pel secret que encara sigui viva i que interessi els joves i no tan joves lectors, no he sabut què contestar. També m’ho pregunto jo, de vegades”.

img274Tot va començar l’any 1965, a partir del moment que els diaris anaven plens de l’interès que tot el món va mostrar perquè es construís la presa d’Assuan que hauria de controlar i retenir el cabal del riu Nil que cada any, a l’estació de les pluges, creixia de manera extraordinària, es desbordava, inundava i destruïa tot el que hi havia al seu voltant, la cooperació internacional per salvar els monuments d’Abu-Simbel que podien desaparèixer sota l’aigua de la presa i uns modestos arqueòlegs que, quan intentaven de recuperar algunes peces que l’aigua colgaria inevitablement, havien descobert un enorme esvoranc, una mena de soterranis que tenien tot l’aspecte de ser els fonaments d’una piràmide en honor de no sabem quin faraó que no es va ni tan sols començar a construir.

Aquest és el punt de partida de tota la història.

site_0088_0001-750-0-20120820105715Un cop definit el tema i els escenaris creà els personatges, que de seguida es van fer famosos i van despertar un gran interès: d’una banda, el dolent, el senyor Ti, personatge sinistre i amb pocs escrúpols que pretenia fer-se l’amo de tot plegat, i dos personatges valents, decidits i capaços de plantar-li cara i combatre’l perquè no se’n sortís: Henry Balua, africà i negre com el carbó, idealista infatigable i sempre disposat a lluitar contra colonialistes, aventurers, explotadors i traficants que es volien aprofitar de les riqueses d’aquell continent i Pere Vidal, un jove barceloní baliga-balaga, sense ofici ni benefici, bon xicot, però una mica dropo, capaç, això sí, de treure’s la son de les orelles si el motivava alguna injustícia.

Joaquim-Carbó-0Si anem als orígens, parlar de Joaquim Carbó és parlar també de Josep Vallverdú, de Sebastià Sorribas, d’Emili Teixidor… és a dir, d’un grup reduït d’escriptors herois que va tenir la gosadia d’escriure literatura per a joves en un moment en què infants i joves pràcticament no tenien què llegir i en uns moments en els quals fer això podia suposar tenir problemes amb la censura.

A les Biblioteques de Vilanova podreu trobar aquesta i altres obres de Joaquim Carbó així com els còmics de Josep M. Madorell.

‘La casa sota la sorra’ ha esdevingut un clàssic perquè continua sent llegida després de cinquanta anys d’haver-se publicat i després de vuitanta-vuit edicions, una xifra mai imaginada en la literatura infantil i juvenil. Estem, sense cap mena de dubte, davant d’un clàssic per a tots els públics.

Us deixem amb una cançó del musical d’Egos Teatre que adaptava la novel·la i que es va poder ver al TNC.

No hi ha comentaris

Sopa de Cabra

sopa1

Després de quinze anys separats, la banda gironina torna a trobar-se per iniciar una gira molt especial en la qual recorreran tota Catalunya per presentar el seu nou àlbum Cercles.

Aquest diumenge 31 de juliol La Daurada Beach Club acollirà el concert de presentació del disc a la nostra ciutat.

Després de 14 anys de silenci discogràfic, el grup va prometre que, si un dia decidia tornar als escenaris, només ho faria amb cançons noves.

Cercles s’ha convertit en un dels discs més importants de la carrera de la banda. Des del seu llançament , ha entrat setmana rere setmana a les llistes de vendes com el disc cantat en català més venut de l’Estat del darrer trimestre del 2015.

sopa-de-cabra-cercles-portada

Els orígens de Sopa de Cabra es remunten a l’any 1979. El guitarrista Josep Thió formà el grup Copacabana amb uns companys d’institut. Moltes de les primeres cançons del grup, van ser escrites originalment per aquesta formació.

La banda es va dissoldre el 1984, quan Thió marxa per complir el servei militar obligatori. Al seu retorn a Girona, Thió es va dedicar a formar una nova banda, que es convertiria en Sopa de Cabra, amb el baixista Francesc “Cuco” Lisicic, el guitarrista Joan “Ninyín” Cardona i el bateria Josep Bosch. La formació es va completar amb la incorporació de Gerard Quintana, que també havia anat a l’escola amb els membres de Copacabana, a la veu.

El nom del grup prové del nom del disc ‘Goats Head Soup’, de principis dels anys 70, dels The Rolling Stones.

sopa de cabra

El grup va publicar la seva primera maqueta l’any 1988. Entre les 12 cançons que incloïa estaven els futurs grans èxits de la banda ‘L’Empordà’ i ‘El boig de la ciutat’. La maqueta va arribar a mans del director de Salseta Discos, que va apostar pel grup i van produir els seus primers llarga durada: Sopa de cabra (1989) i La roda (1990).

D’aquests LP van sortir temes tan populars com ‘El carrer dels torrats’, ‘Per no dir res’, ‘Mai trobaràs’ o ‘No tinguis pressa’. El grup es va fer molt popular, va realitzar una gira de més de vuitanta concerts que els van portar a actuar a altres territoris de parla catalana i fins i tot a Madrid.

A causa d’ aquest èxit, el grup va decidir enregistrar un disc en directe durant dos concerts a la Sala Zeleste, el popular Ben endins (1991). Van acabar l’any amb la publicació del seu darrer treball amb Salseta records, Girona 83-87. Somnis de Carrer.

sopa-de-cabra-ben-endins

Després d’un període de descans, el grup va signar un contracte amb Ariola per tres discos, sent el primer d’ells Mundo Infierno (1993), on cantaven en castellà. La mala acollida de l’àlbum va fer que complissin la resta del seu contracte sense massa entusiasme i es decidissin a crear la seva pròpia companyia amb seu a Girona, Música Global.

Sota aquest segell publiquen els seus tres darrers treballs, que els van reconciliar amb el seu públic. El 2001 publiquen el seu darrer àlbum, Plou i fa sol i enceten una gira de comiat per Catalunya, Illes Balears i València.

Els membres del grup van seguir les seves carreres per separat, però el 2011 es van tornar a reunir per fer tres concerts per commemorar el 25è aniversari de la creació de la banda. Durant aquells concerts es va començar a gestar la reunificació del grup, que es va confirmar el 28 de març del 2015 amb una actuació sorpresa sobre el teulat de l’Oficina de Turisme de Girona.

El 17 de gener, Sopa de Cabra va presentar el seu nou disc, el quinzè de la seva carrera, al Teatre del Liceu de Barcelona.

A l’espai de música de les Biblioteques de Vilanova trobareu els discs de Sopa de Cabra.

Us deixem amb el videoclip del tema que dóna nom a l’àlbum.

No hi ha comentaris

El cielo sobre Berlín: las alas del deseo de Sebastiano i Lorenzo Toma

El cielo sobre BerlinAquesta setmana podeu trobar com a novetat a la Còmicteca de la Biblioteca Armand Cardona la novel·la gràfica El cielo sobre Berlín: las alas del deseo de Sebastiano i Lorenzo Toma, publicada per Libros del Zorro Rojo.

El còmic està basat en El cielo sobre Berlín és l’obra mestra de Wim Wenders i un dels èxits internacionals més importants del cinema alemany.

Daimiel i Cassiel són dos àngels que vaguen pel Berlín de la postguerra, una ciutat dividida per “el mur de la vergonya”. Malgrat ser invisibles per als humans, donen la seva ajuda i miren de reconfortar a totes les ànimes solitàries i deprimides que van coneixent.
Els àngels escolten els pensaments dels mortals torturats i tracten de consolar-los, perquè han estat testimonis de la seva història i de la ciutat. Encara que Damiel i Cassiel són observadors purs, només visibles per als nens i als homes de cor pur, són incapaços de qualsevol interacció física amb el nostre món.

Damiel es troba infeliç amb el seu estat d’immortalitat i després de conèixer la Marion, una bella trapecista, s’enamora d’ella i desitjarà convertir-se en humà i sacrificar la seva immortalitat per poder experimentar la vida i deixar de ser un etern testimoni de vivències alienes, per sentir en la carn el dolor i el goig, el fred de la pèrdua o la 02-Angel-sobre-Berlincalor d’una carícia corresposta, en el laberint de la felicitat compartida.

També descobrirà que ell no és l’únic que ha fet aquest canvi i que una experiència purament espiritual no és suficient per satisfer a ningú. Una estrella de cinema nord-americana, que ha arribat a Berlín per fer una pel·lícula sobre el passat nazi de la ciutat, l’ajudarà en la transformació, explicant-li les alegries més bàsiques de l’experiència humana, com la sublim combinació de cafè i cigarrets.

La pel·lícula, rodada en blanc i negre i sense un guió definit abans del rodatge, conté monòlegs de fort lirisme que conformen un llenguatge poètic amb el qual es vol aprofundir en els dilemes humans com l’existència, la finitud, la solitud o l’amor.

Sebastiano i Lorenzo Toma actualitzen la vigència d’aquesta bella obra, escenificada ara en el Berlín del present, on un àngel triarà perdre la seva armadura i la fixesa de les seves ales, perquè siguin les ales del desig («Creixeran ales noves en el lloc de les velles») les que guiïn els seus passos cap a la destinació de l’amor.

Des de la posada en escena, el procés creatiu d’aquesta novel·la gràfica ha seguit les línies artístiques de la pel·lícula: acròbates i actors —alguns participants del film original— van representar les accions que, a través de fotografies, van servir com a model per al treball d’il·lustració.
Aquest, a més a més, reprodueix en blanc i negre el llenguatge del cineasta alemany. Amb ells s’entrellaça l’ocre, moderat, com a element nou d’un Berlín ja sense mur (encara que la cicatriu, indeleble, pervisqui): la tardor com a part del renéixer de la ciutat, com a primavera invertida.

Cielo2 Cielo4

Sebastiano Toma (1955) ha desenvolupat la seva labor dramatúrgica tant a Itàlia com a Alemanya. Ha estat autor, actor, escenògraf, productor, director d’escena i fundador del grup Fliegende Bauten (Edificis volants), en el qual explora un nou concepte de circ, encara més proper al teatre. Ha dirigit, entre unes altres, les obres Tiger Lillies Freakshow i Little Big World, que també s’han estrenat en altres països europeus. El seu fill Lorenzo (1994) ha realitzat pràctiques de direcció artística en cinema i teatre, i en l’actualitat estudia disseny a la Universitat de Ciències Aplicades d’Hamburg, ciutat en la qual tots dos viuen i treballen.

A les Biblioteques de Vilanova trobareu aquesta i altres pel·lícules de Wim Wenders.

Us deixem amb el booktrailer del còmic.

No hi ha comentaris

Truman

actors

Encara que en el guió es percebi alguna empremta del seu esperit corrosiu, el Truman del títol no és Truman Capote. El Truman de la pel·lícula de Cesc Gay és un gos, company inseparable del seu solitari amo, Julián (Ricardo Darín), prestigiós actor teatral argentí que al seu dia va decidir exiliar-se a Madrid.

portadaJulián segueix pujant cada dia als escenaris, però l’obsessiona poder trobar una nova llar per al seu gos. Està afectat d’una malaltia terminal i no li preocupa el seu futur, sinó el de l’animal que ha estat l’únic acompanyant en la seva absoluta solitud, inclosa la dels teatres, tot i estar plens de públic. Divorciat i amb un fill resident a Amsterdam, la seva monòtona funció escènica diària en el teatre de la vida es veurà alterada amb la visita de Tomás (Javier Cámara), un amic de la infància que arriba des de Toronto, on exerceix de professor universitari. Passarà quatre dies amb ell i tots dos repassaran records i intimitats, mentre el final sembla proper i Julián anhela que sigui imminent.

La presència de Tomás li servirà de catarsi, tot i què Julián, davant la perplexitat del seu amic, no pensa rectificar el desig de posar fi al seu itinerari vital, sempre que trobi una llar de confiança per al seu gos fidel.

El barceloní Cesc Gay segueix depurant el seu inconfusible estil narratiu. Dos personatges regnen en la història, però es tracta novament d’una pel·lícula coral, com ho eren les magnífiques En la ciudad (2003) o Una pistola en cada mano (2012). Hi ha aparicions breus però contundents de figures com Eduard en la ciudadFernández, José Una pistola en cada manoLuis Gómez, Àlex Brendemühl o Pedro Casablanc.

Truman semblava tenir oberta la portes al drama lacrimogen, però els seus intel·ligents tocs de comèdia converteixen el riure en un detonant de sentiments ocults. I es produeix un memorable retrobament entre Darín i Cambra després d’Una pistola a cada mà.

La pel·lícula fou rebuda amb grans elogis per la crítica. El crític de cinema Carlos Boyero va escriure a El País de la pel·lícula que «malgrat que el que narra és tràgic, el director no renuncia a provocar-nos el somriure, al to agredolç, a moments de comèdia, a l’humor càustic. La seva forma de narrar la història és precisa, suggeridora, elegant, subtil i complexa». La revista Fotogramas va qualificar a la pel·lícula com «…amable, que encantarà al públic per evitar intel·ligentment el drama, i apostar per l’emoció i la tendresa». El crític Lluís Bonet, de La Vanguardia, va afirmar que «Truman semblava tenir oberta les portes al drama ploramiques, però els seus intel·ligents tocs de comèdia converteixen el riure en un detonant de sentiments ocults».

A l’estranger, la pel·lícula també va rebre crítiques positives. Indiwire va escriure que «gràcies al seu enfocament adult i honest en un tema tan obscur i a l’enorme química entre els seus dos protagonistes, Truman es troba a passos de gegant de les recents pel·lícules americanes que converteixen un assumpte seriós com el càncer en una cosa intolerablement extravagant». El periodista Jonathan Holland, de The Hollywood Reporter, va dir que Truman és «una entranyable pel·lícula sobre la mort, gratificantment sòbria».

Una gran part de la crítica va alabar també les interpretacions dels dos protagonistes. Carlos Boyero va descriure la interpretació de Darín com «un recital inoblidable». Beatriz Martínez, de El Periódico, va comentar que «Ricardo Darín i Javier Cámara broden el seu treball en una pel•lícula subtil i allunyada del sentimentalisme fàcil». Oti Rodríguez destaca a Darín com «l’espectacle en si mateix en la manifestació del verb, del gest, carisma, humor, sarcasme i emoció» i Cámara «component el seu subtilíssim i gran personatge, sense verb i sense a penes gest ni carisma». El personatge de Dolores Fonzi també és destacat positivament. The Hollywood Reporter la qualifica d’«un bon treball com la germana frustrada i protectora del germà Julián».

No hi ha comentaris

Pel camí de la lluna blava (La mar)

portadaAquest és un conte de mar.
Un conte per a adults escrit en un català de vocabulari ric i amè.
De fet, són deu contes dins una història que els dóna un fil conductor: un viatge en vaixell per llançar les cendres d’en James i de l’Evelyn. Ella morí desprès d’una llarga malaltia i el seu company sis anys més tard.
En Charles, el seu millor amic, els va prometre que reposarien al mar i és així que s’embarca en el vaixell del seu veí, en Bartomeu Cros, que és que ens relata tot el que succeí al llarg de la travessia.
A través de les converses entre en Bartomeu i en Charles mentre fan camí coneixerem la personalitat del James i l’Evelyn, dues persones especials i entranyables; però sobre tot ens descobriran l’Evelyn que acabarà sent un referència que acompanyarà en Bartomeu a partir d’aleshores.
Però aquest conte és també la història de la realització del somni del seu autor a través d’un dels protagonistes, en Bartomeu Cros, nascut a Sant Feliu de Guíxols, que en complir els seixanta anys pren la decisió de salpar a mar obert, de prendre’n els fils de la seva vida i ser totalment responsable del seu destí. És doncs, l’afirmació d’una opció que finalment triomfa per sobre de tots els condicionaments materials i afectius: la llibertat personal exercida en solitari que no pas en solitud.
Aquest relat barreja fantasia i realitat, com segurament totes les històries que mereixen ser contades. En tot cas el seu autor es va inspirat en anècdotes reals que va viure navegant a bord del Polit, un sirocco ple de personalitat, i del Lluna Blava, un Òptima 98, i un autèntic ocell de mar que ha fet navegar també per les pàgines d’aquest conte transportant les cendres del James i de l’Evelyn fins el moment de lliurar-les al mar.
Però aquest conte és també una història d’amor i d’amistat entre el James, l’Evelyn i en Charles. Els tres foren bons amics, tant que compartiren llurs vides i béns durant una bona colla d’anys. És la història del compliment d’una promesa i de lleialtat al record del que s’ha estimat per tal de fer-lo perdurar més enllà de la mort.
Per últim, aquest relat parla de la mar, del plaer de navegar a vela, sense pressa, amb temps per a la conversa i el silenci, a mercè de les onades i del vent. La mar com a opció de llibertat amarada d’existència.
És doncs una història que us invitem a llegir sense por a defraudar-vos.Antoni ingles

El llibre que us presentem avui, Pel camí de la lluna blava (La mar) és un relat d’Antoni Inglès i Prats. Nascut a Barcelona l’any 1946, Antoni Inglès va morir abans d’hora, a l’edat de 63 anys, el 5 de desembre de 2009 a causa d’una malaltia degenerativa. Cal dir que va morir com havia viscut: sense perdre el somriure ni el sentit de l’humor, estimant la vida i acceptant la mort.

Sociòleg de professió va dirigir, entre d’altres, els dos estudis que ha realitzat la Generalitat de Catalunya sobre El maltractament d’infants a Catalunya (1991 i 2000), que trobareu a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat.

També va portar el seu compromís amb la lluita pels drets i la dignitat dels infants dins l’àmbit cívic com a membre de la junta i posteriorment com a president de l’Associació Catalana d’Infància Maltractada (ACIM).

No hi ha comentaris

El Tingladu 2016

slide-tingladu-2016

Després d’unes setmanes d’incertesa i de complicades negociacions amb l’Ajuntament, El Tingladu 2016, el festival de cultura catalana organitzat per l’Associació Can Pistraus, trasllada la seva ubicació de la Plaça de les Neus al Parc de Baix-a-mar.

Dijous 21 de juliol se celebrarà el tradicional torneig de botifarra i tot seguit hi haurà l’actuació de Planeta Impro, una companyia teatral que neix el 2001 sota la direcció de Jose L. Adserías i que es dedica a treballar les tècniques d’improvisació teatral, el que els permet créixer fins a trobar un llenguatge propi capaç de combinar l’espontaneïtat i l’ humor amb històries plenes de vida i emocions.

Per acabar la primera jornada és podrà gaudir dels assaigs oberts dels Falcons i els Bordegassos de Vilanova.

Divendres 22 de juliol a les 20:30h començaran les actuacions musicals. En primer lloc actuaran els barcelonins Bremen, una banda de Folk Pop amb dos treballs al mercat. La jornada seguirà amb artistes consolidats com el cantautor mallorquí Joan Miquel Oliver i Quimi Portet. Tancarà el dia en Xarim Aresté, un músic de llarg trajectòria amb bandes com Very Pomelo, Sanjosex, Maika Makovski o Paul Fuster, que ara es presenta en solitari.

joanmiquel Xarim

Dissabte 23 la música comença amb La Fera Ferotge, grup que es dedica a fer versions del cantautor d’Alcoi, Ovidi Montllor. Tot seguit serà el moment del rock més alternatiu amb els vilanovins Biscuit i del grup del país basc Berri Txarrak. Per acabar podrem gaudir de les melodíes més pop dels valencians Smoking Souls.

l_55b0b183ffa52212222cdcc4e11ea13d borja-nv-byn1

Diumenge 24 es podrà escoltar la barreja de rumba, reggae i soul d’Alidé Sans. La cantant aranesa donarà pas al provocador Albert Pla. El Festival acabarà amb la festa dels tarragonins Buhos i amb el ja clàssic concert del cantant ebrenc, Miquel del Roig.

albert pla Alidé-Sans

A les Biblioteques de Vilanova us hem preparat una selecció de fons amb els àlbums de tots aquests músics. Si voleu anar obrint boca, veniu a buscar-los!

Us deixem amb una llista de reproducció que hem preparat des del compte d’Spotify de les Biblioteques.

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »