Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Llibres sobre amigurumis

P1010955

Fins al 8 de gener podeu visitar al vestíbul de a la Biblioteca Armand Cardona l’exposició d’Amigurumis.

Els amigurumis són una tendència o moda japonesa que consisteix a teixir petits ninots mitjançant tècniques de croxet o ganxet. Els amigurumis prenen forma principalment d’animals com a ossets, conills, gats o gossos, però també adquireixen altres formes com a menjars, plantes, i fins i tot accessoris com a bosses, bijuteria, etc.

En general, els amigurumis es teixeixen usant llana o fil de cotó. Aquests materials varien en grossor, color, textura i en composició, que van des de 100% llana d’ovella a la utilització de fibres sintètiques, com l’acrílic i spandex en diferents percentatges.

Per teixir-los, s’usen agulles de croxet o ganxet. La grandària del ganxet a utilitzar, en general, ve suggerit en l’etiqueta del cabdell de llana que s’emprarà per realitzar l’amigurumi.

Pel farciment dels amigurumis es fa servir escuma o fibra siliconada (cotó o ploma sintètica) com la que porta qualsevol peluix de farcit. La forma bàsica i més difosa dels amigurumis és l’esfera. No obstant això, la versatilitat d’aquesta tècnica permet crear una infinitat de formes tant en pla com en volum permetent així que la varietat de dissenys sigui pràcticament infinita.

Són nombrosos els patrons que es poden trobar buscant bibliografia especialitzada, tot seguit us presentem algunes de les darreres novetats que trobareu a la Biblioteca.

CUBIERTA MAGICOS AMIGURUMI.indd PORTADA AMIGURUMI GANCHILLO CUENTOS.indd 51+y8jUbFkL._SX379_BO1,204,203,200_

Muñecos mágicos Amigurumi de Mari-Liis Lille. Editorial El Drac. Aquest llibre obre les portes a un món màgic de ninots i joguines. Conté 15 projectes de Lilleliis. En ell es trobaran animals i ninots Amigurumi de diverses grandàries, amb unes pràctiques i senzilles tècniques i explicacions, que permeten començar a teixir a ganxet de seguida i descobrir el divertit, relaxant i gratificant que és confeccionar aquests adorables ninots.

Amigurumi en los cuentos clásicos de Tessa van Riet-Ernst. Editorial El Drac. En aquest llibre t’ensenyen a fer amb la tècnica de punt de ganxo els personatges dels vuit contes clàssics més coneguts, explicats pas a pas i amb els seus gràfics. L’originalitat dels personatges està en el toc personal que els ha donat l’autora, afegint el tipus de vestuari i accessoris propis dels ninots Amigurumi, però dins de l’ambient de cadascun dels contes.

Aves de ganchillo de Kerry Lord. Editorial Promopress. Gaudeix teixint aquesta col·lecció plena de color amb aus com un flamenc vergonyós, un mussol escriptor de novel•les romàntiques i un faisà políticament incorrecte. Cada au pot teixir-se en quatre grandàries diferents el que suma un total de 160 possibles patrons. Els patrons es fan amb punts bàsics i estan agrupats per dificultat. El llibre inclou guies tècniques pas a pas per a principiants.

Trobareu més llibres d’aquesta matèria al Racó Fet a mà: amigurumi

Us deixem amb un vídeo de Canal Crochet per fer els tres reis mags de ganxet.

No hi ha comentaris

Gaudi. La última catedral de Europa

portadaDe petit Luis Racionero veia al seu avi treure el cap a l’ampit del seu hort-jardí a la Seu i contemplar els crepuscles del Cadí: així va aprendre l’art de la contemplació estètica i espiritual que ha estat una constant a la seva obra. Avui us presentem la seva obra Gaudí. L’última catedral d’Europa, una biografia novel·lada del geni, la personalitat del qual imprimeix caràcter a Barcelona.

En aquesta apassionant novel·la se’ns presenta la vida del genial arquitecte des dels primers passos amb la seva família a Reus fins als seus últims anys, ja entregat completament a la construcció de la Sagrada Família. Luis Racionero ens detalla les relacions personals i els detalls íntims de vida de Gaudí que s’alternen amb el relat del seu acompliment professional que el portarà a ser l’artífex de la Pedrera o del Parc Güell, sense oblidar les seves relacions sentimentals amb Pepeta Moreu o amb una enigmàtica i sofisticada senyora Desvilars.

Racionero crea una ficció sota el prisma d’una història real i allunyant-se de la biografia més típica. Ens fa parar atenció deixant de bandaGaudí les extenses i soporíferes explicacions que podrien desviar la nostra mirada del llibre, i el que és pitjor, allunyar la nostra ment del text, tot introduint múltiples diàlegs amens, divertits i per descomptat, didàctics.

Així per les seves pàgines apareixen uns joves Josep Pla i Pablo Picasso, el seu amic Eduard Toda, la seva escassa família: pare, mare, germà, germana i neboda, Francesc, Antònia, Francesc, Rosa i Rosa respectivament, personalitats de l’època: Josep Maria Bocabella, promotor del temple de la Sagrada Família, Francesc de Paula Villar, l’arquitecte original del projecte, seva és la Cripta original del temple, Teresa Desvilars i Pepeta Moreu, els seus dos grans i fallits amors, i per descomptat, el seu gran mecenes, algú tan boig com ell, capaç de posar diners per realitzar les seves extravagants obres sense ni tan sols veure un dels seus plans dibuixats, Eusebi Güell.

Aquesta novel·la no només ofereix al lector una luis racioneroapassionant reconstrucció de la vida de Gaudí si no que és així mateix un apassionant relat de la Barcelona de la febre de l’or i de la Catalunya que va veure néixer el catalanisme cultural i polític.

 Luis Racionero i Grau va estudiar Enginyeria i Ciències Econòmiques a la Universitat de Barcelona i va obtenir la beca Fullbright Berkeley. Microeconomia i d’Urbanisme a la Facultat de Ciències Econòmiques; a l’Escola d’Arquitectura ia la Facultat d’Econòmiques de Barcelona.

portades
El 1978 es va establir exclusivament a la literatura. Com a escriptor ha conreat la narrativa i la ficció. Ha obtingut, entre altres, els premis Azorín i Fernando Lara de novel·la; i l’Anagrama d’Assaig.
Entre les seves obres narratives destaca Cercamón (1982), La forja de l’exili (1985), Raimon o El seny fantàstic (1985), La sonrisa de la Gioconda (1999) i El último Catar (2000). És autor també de nombrosos llibres assagístics com Los tiburones del arte (2015) i ha realitzat alguns curtmetratges com La fiesta de los locos: una interpretació d’H. Bosch i Leonardo i el androgin. Ha col·laborat amb diaris i revistes com El País o Ajoblanco, i en l’actualitat escriu a La Vanguardia i Mundo Deportivo.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu més obres de Luis Racionero, i també més novel·les, biografies, còmics i contes  sobre Antoni Gaudí.

No hi ha comentaris

Los Hombres del Norte

portadaLa concepció popular actual dels víkings (i l’ús erroni del terme com a sinònim de nòrdics) difereix molt de la informació obtinguda a partir dels recursos històrics i arqueològics actuals. La imatge romàntica dels víkings com a nobles salvatges va començar a sorgir al segle XVIII i es va anar desenvolupant fins al s. XIX. La visió dels víkings com a pirates pagans o aventurers intrèpids provenen del mite modern dels víkings que havia pres forma a principi del segle XX. Les representacions populars actuals dels víkings es basen normalment en clixés i en estereotips culturals que compliquen l’apreciació moderna del llegat víking.

Avui us presentem un llibre d’història, Los Hombres del Norte, que és una anàlisi franca i planera, amb cert aire divulgatiu, sobre la saga víking que va començar per la història a finals del segle VIII del nostre calendari i va durar poc menys de cinc segles.

Escrit per John Hyawood, el llibre explica la història dels víkings des 793-1241 aproximadament. L’autor farà un recorregut pels 500 anys del període víking i es recolza en les restes trobades en excavacions arqueològiques i amb les sagues nòrdiques, que tan importants són per conèixer millor a aquests ‘bàrbars del nord ‘, per crear una narració històrica de llarg abast, una visió renovadora que supera mites i llegendes.vikings

L’autor se centrarà en les batalles fonamentals, històricament parlant, dels víkings que són cinc; Frisia (528), Lindisfarne (793), Sevilla (844), Vinland (1000), i Islàndia (1241).viking
La societat violenta i depredadora de l’Escandinàvia de l’Era Fosca va tenir un impacte únic en la història de l’Europa medieval. Des de la seguretat del fred nord, els guerrers, exploradors i comerciants nòrdics van saquejar, van comerciar i es van establir en múltiples àrees d’Europa, Àsia i del nord de l’Atlàntic des de finals del segle VIII fins a mitjan segle XI, des dels orígens en la prehistòria pagana a la seva transformació entre els europeus cristians.john-haywood

Els homes del Nord narra tota la seva història, centrant-se en aquells llocs on van ocórrer esdeveniments clau. Aquests episodis són fascinants en si mateixos, però també llancen llum sobre la naturalesa de l’activitat víking: les seves causes, els seus efectes i la raó del seu declivi.
Una història dels víkings allunyada de mites i llegendes. Potser la narració més completa sobre la seva expansió geogràfica; de Terranova a Bagdad, de Rússia a França o Espanya.

John Haywood és expert en l’Edat Mitjana a Europa. Ha escrit nombrosos llibres d’història, entre els quals es troba Atlas Histórico Universal, que també podreu trobar a la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú.

Si us interessa la història i les històries d’aquest poble escandinau, a la Xarxa de Biblioteques de la ciutat trobareu dotze obres més que en parlen, dels víkings.

No hi ha comentaris

‘Relámpagos’ de Jean Echenoz

Maquetación 1Durant el mes de desembre el Club de Lectura d’adults treballarà la novel·la Relámpagos, de Jean Echenoz.

L’obra: Relámpagos

Llampecs ficciona la vida de l’enginyer Nikola Tesla (1856-1943), home d’un extraordinari talent per inventar, encara que sense paciència per desenvolupar i tirar endavant la majoria dels seus invents. A ell se li deuen els invents del corrent altern, la ràdio o la bombeta sense filaments, però la seva mala gestió posterior i la ineptitud per als assumptes personals van propiciar que altres científics sense escrúpols se n’aprofitessin i acabessin furtant-li l’autoria dels invents.

L’inventor és Nikola Tesla però aquí es diu Gregor perquè no es tracta d’una novel·la històrica ni d’una biografia, i no és tan important la persona com el personatge. Per a Echenoz, Gregor és l’heroi d’un conte, amb uns començaments borrosos, com a tota bona llegenda. I també com a tota bona llegenda, tan important és la història com la manera d’explicar-la.

I aquí l’estil d’Echenoz, ja sempre concís, arriba a uns extrems de puresa difícilment igualables. Lluny de la més petita filigrana, l’autor narra la història de la vida de l’il·luminat inventor com si parles directament al lector, de manera senzilla, com si no li costés el més petit esforç. Tanmateix, per al lector és fàcil d’imaginar que aquesta suposada facilitat d’exposició és fruit d’una elaboració costosa.

La novel·la està dividida en capítols breus, de 4 o 5 pàgines cadascú, cosa que facilita la degustació a petits glops.

Malgrat que el mateix Echenoz afirma que Llampecs no és una biografia, és cert que s’esmenten molts fets i anècdotes reals i fins i tot els episodis de ficció parteixen de dades verídiques. Nikola Tesla és un personatge interessant i difícil d’oblidar, que Echenoz ens presenta d’una manera àgil, assequible, divertida, irònica i entranyable (Gregor i els coloms, per exemple). És evident que l’autor s’ha documentat a fons, de manera que la seva aproximació al personatge real és realista i respectuosa.
El mateix Echenoz preguntat sobre el gènere de la trilogia que Llampecs clou, diu: No és ni novel·la històrica ni biografia, no sé el que és. La referència que se m’acut foren les Vides imaginàries de Marcel Schwob, amb tot el respecte i admiració que li tinc, i també les Vides breus de John Aubrey, que representen la millor manera de tractar les vides intentant convertir-les en un objecte literari.

L’autor: Jean Echenozjean-echenoz
Jean Ehenoz neix a Orange (França) el 26 de desembre de 1947, fill d’un siquiatra.
Inicialment estudia sociologia a Aix-en-Provence i posteriorment enginyeria civil. Instal·lat a París des dels 23 anys, treballa al diari L’Humanité i a l’agència AFP.
Publica la seva primera novel·la el 1979, Le méridien de Greenwich, amb la qual guanya el premi Fénéon.
A partir d’aquí, amb setze novel·les publicades, ha obtingut els següents premis literaris: el Médicis, amb Cherokee, el 1983, el Goncourt per Me’n vaig, el 1999 i els premis Aristeion i F. Mauriac, el 2006, amb Ravel.
Altres novel·les que han estat traduïdes al català o castellà són: Rubias peligrosas (1995) i  Al piano (2003).

portades

En defensa de la llibertat narrativa i del dret de l’escriptor a innovar i fugir de les normes clàssiques literàries, va assajar en la seva trilogia: Ravel (2006), dedicada al compositor Maurice Ravel, Córrer (2008), dedicada al corredor Emil Zápotek i Llampecs (2010), dedicada al científic Nikola Tesla, un gènere entremig de la biografia i la novel·la. Diu l’autor sobre la segona: He fet un treball d’escultor a partir de la informació que havia recollit. I ho he fet amb un marge de llibertat novel·lesca. I en general sobre la ficció: La ficció mai no és absoluta. Les novel·les que vaig escriure abans i que es consideren com a ficcions pures, sempre es basen en la vida real o en la vida dels altres, és una mena de robatori, d’interpretació i de muntatge.

Jean Echenoz és considerat per la crítica un dels grans escriptors francesos contemporanis.
Els seus textos es caracteritzen per l’estil senzill, a la vegada que  imaginatiu i suggerent. Sempre hi és present un especial segell d’humor i ironia.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu totes aquestes obres de Jean Echenoz.

No hi ha comentaris

Jornades de Biblioteques Inclusives

biblio_inclusives.La biblioteca Jaume Fuster de Barcelona, acollirà el proper dilluns 28 de novembre la Jornada: Biblioteques inclusives impulsada des del Servei de Biblioteques de la Generalitat en el que participen biblioteques de la Xarxa de Diputació de Barcelona i del Consorci de Barcelona.

El Manifest de la UNESCO sobre la biblioteca pública diu: els serveis de la biblioteca pública es fonamenten en la igualtat d’accés per a tothom, sense tenir en compte l’edat, la raça, el sexe, la religió, la nacionalitat, la discapacitat o la classe social. Cal oferir serveis i materials específics a aquells usuaris que, per alguna raó, no poden utilitzar els serveis i materials habituals, com és el cas de minories lingüístiques, persones amb discapacitats, hospitalitzades o empresonades.

En definitiva, les biblioteques públiques han de ser inclusives i aquesta inclusió s’ha de facilitar des de tres vessants: l’arquitectònic, l’humà i uns fons documentals que puguin satisfer tota mena de públics.

L’objectiu principal de la Jornada és:

“…proporcionar orientacions per aconseguir que totes les biblioteques públiques catalanes siguin espais inclusius, no només per complir amb tot el marc legal i teòric, sinó per donar oportunitat de futur a totes les persones amb discapacitat per tal de garantir la seva inserció plena a la societat…”

A la Jornada es presentaran les pautes que s’han treballat, per personal bibliotecari i especialistes, des de quatre grans àrees (arquitectura, fons documental, serveis i formació). Uns pautes que pretenen ser el punt de partida perquè les biblioteques publiques de Catalunya s’adhereixin a aquest projecte.

La Jornada s’iniciarà amb una conferència inaugural ¿Quiero una biblioteca más inclusiva, por dónde empiezo? a càrrec de Jose Ángel Martínez Usero (ex-professor universitari i director de projectes de recerca en el camp de les TIC per a les persones amb discapacitat. Actual responsable de relacions exteriors de l’empresa FUNKA). Comptarà amb tres taules de “Diàlegs” en la que participaran especialistes en Fons editorial adaptat a necessitats lectores, en la que prendran part editorials que publiquen aquest tipus de fons, Serveis i en Premi_BP_xVkOTyh.jpg.320x300_q85_cropArquitectura.

La Jornada inclourà també un vídeo de bones pràctiques que actualment es realitzen a Biblioteques d’arreu de Catalunya relacionades amb col·lectius amb discapacitat, i el lliurament del Premi Bones Pràctiques que convoca l’Associació de Lectura Fàcil.

Podeu consultar el programa de les jornades aquí.

Les Biblioteques de Vilanova i la Geltrú són unes de les biblioteques impulsores del projecte de biblioteques inclusives que lidera el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, destinat a la consecució d’uns serveis bibliotecaris cada dia més inclusius. Un projecte amb el qual es vol facilitar que les persones amb discapacitat facin ús dels seus serveis i fons bibliogràfics amb normalitat i amb les mateixes condicions que la resta de ciutadans.

La jornada de Biblioteques Inclusives ha exhaurit totes les places disponibles, però podreu seguir-les ponències a les xarxes socials. Trobareu les piulades publicades sota el hashtag #BibInclusives

 

No hi ha comentaris

‘Madres arrepentidas’ d’Orna Donath

ERK09120Aquesta setmana podreu trobar entre les novetas del Racó de Pares aquest polèmic llibre de la sociòloga israeliana Orna Donath.

L’assaig es compon de 23 entrevistes a mares (algunes fins i tot ja àvies) disposades a parlar sobre el fet que es penedeixen de la seva maternitat.

Encara que l’estudi es va dur a terme a Israel, un país amb unes característiques sociològiques molt concretes, les seves conclusions es poden extrapolar a la resta de territoris: la maternitat es dóna a tot el món. I el possible penediment que comporta, un tabú fins al moment, també.

És un tema del qual no es parla i que provoca opinions molt oposades. Aquí no es parla de no voler als fills ni de no cuidar-los o alegrar-se amb els seus assoliments. Del que parlen les dones entrevistades és que si tinguessin l’oportunitat de tornar enrere en el temps, no els tindrien. Sense més. Tots coneixem dones que han tingut fills sense saber molt bé per què: “Perquè tocava”, “Perquè era el següent pas”, “Perquè vaig pensar que anava a ser la meravella que m’havien explicat…”

Donath no tracta a cap moment de buscar causes ni de treure conclusions, però el que sí fa l’autora és criticar la visió de les dones creada per aquesta barreja de “patriarcat i capitalisme” en què s’assenta la nostra societat. Això, lligat a la dimensió religiosa i a la imatge de perfecció que es publicita, exerceix una (de vegades insuportable) pressió sobre les dones.

o-ORNA-570Però Madres arrepentidas posa sobre la taula una cosa que és molt difícil d’acceptar que digui una dona una vegada ha estat mare: que no han trobat la «profetitzada» plenitud. Estimen als seus fills, però al mateix temps no volen ser mares de ningú.

Després de la publicació del llibre, la sociòloga ha rebut tantes alabances com crítiques i insults. Ella mateixa confessa que no vol ser mare. A Espanya també s’assenyala amb el dit a les dones que se surten de la norma. Així ho va denunciar en 2006 l’escriptora i periodista Rosa Montero en un article titulat ‘Ni coja ni madre’.

El fenomen no es limita al sexe femení. Donath va entrevistar a deu homes, vuit dels quals van confessar que no volien ser pares però van acceptar tenir fills per satisfer el desig de les seves parelles. Finalment, va decidir excloure’ls de l’estudi perquè “com a feminista, vaig voler centrar-me primer en les dones. Al cap i a la fi, en l’aspecte de la maternitat, les dones paguen un preu molt més alt que els homes, tant si són mares com si decideixen no ser-ho”,

Així, #madresarrepentidas s’erigeix com un nou i imprescindible manifest feminista, cridat a trencar barreres.

No hi ha comentaris

Centenari de Jack London

jack londonEl 22 de novembre de 1916 va morir Jack London, avui fa cent anys. Novel·lista i contista nord-americà, va escriure la millor novel·la amb la seva vida: caçador de foques al Japó, cercador d’or, grumet de navegacions oceàniques …

Jack London no és un escriptor que pugui resumir-se en un gènere o en un tema. Va escriure sobre marins, sobre l’hostilitat de la natura, sobre el treball modern i sobre l’odissea d’un gos domèstic que torna a la natura. Els seus títols s’han inclòs en col·leccions de ciència ficció, d’aventures i d’assajos. La seva pròpia vida no va ser menys eclèctica: autodidacta, marí, rodamón (va ser condemnat a 30 dies de presó per això), periodista, emprat en un molí i, per descomptat, escriptor. Un fascinant escriptor.

Nascut al si d’una família humil, Jack London va haver de treballar molt dur des de petit i es va formar de manera autodidacta. El 1897, després que es descobrís or al territori canadenc del Yukon, London va emprendre un viatge a aquelles gèlides terres per enriquir-se. Va tornar a casa un any més tard malalt i sense un cèntim, però amb un veritable filó: el cúmul d’experiències que li van servir per escriure dos clàssics de la literatura universal: La crida salvatge i Ullal Blanc.la crida del bosc

El més inoblidable dels personatges de London no és ni un mariner ni un caçador. No és un capità ni un aventurer. No és un pescador ni un soldat. Ni tan sols és humà. Buck és un gos, i serà per sempre el protagonista de la novel·la més llegida, del clàssic indiscutible signat per Jack London: La crida del bosc.

Publicat per primera vegada en forma de serial en 1903, i un mes després en forma de novel·la. El seu protagonista, és un gos domèstic que un dia és segrestat i venut com a gos de trineus. La seva aventura l’allunyarà cada vegada més de la seva vida passada a casa d’un jutge, i poc a poc Buck tornarà al seu estat salvatge, on imperen els instints i la natura.

ullal blancPoc temps després de néixer, Ullal Blanc, un mestís de gos i llop, descobreix que la vida a l’Àrtic està governada per la llei del més fort, un principi descarnat que el protagonista acabarà d’assimilar quan, després d’anar a viure a un campament d’indígenes, és atacat per un gos llop avesat a mil batalles. El dur destí d’Ullal Blanc canviarà quan les atencions i la tendresa d’un miner aconseguiran convertir el ferotge protagonista en un gos fidel i afectuós.

Ja hem dit que el 1897 London es va embarcar cap a Alaska a la recerca d’or, però després de múltiples aventures va tornar malalt i fracassat, de manera que durant la convalescència va decidir dedicar-se a la literatura. Un voluntariós període de formació intel·lectual va incloure heterodoxes lectures (des de Kipling a la filosofia de Nietzsche) que li convertirien en una barreja de socialista i feixista ingenu, deixeble de l’evolucionisme i al servei d’un esperit essencialment aventurer.En ruta

Com a resultat va escriure En ruta, seguido de otros escritos políticos. A Com em vaig fer socialista, Jack London ens explica com els grans espais i les oportunitats aparentment inesgotables de l’oest americà el van convertir durant anys en un individualista impenitent, fidel a una ètica del treball que no coneixia més culpa que la debilitat. Però en el seu posterior viatge a la costa aquest es va adonar que els treballs manuals i de baixa qualificació -els mateixos que havia realitzat ell fins llavors- constituïen un parany de la qual no hi havia sortida i l’únic horitzó era una vellesa prematura i miserable. La tornada de l’autor a la costa oest després d’aquesta experiència ocupa el conjunt de relats autobiogràfics titulat En ruta, el recorregut en tren pels Estats Units d’un London reduït a la mendicitat, que recorre a tota mena d’ardits per obtenir el menjar del dia o per colar-se i viatjar de polissó en el primer tren que li permeti prosseguir el viatge.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu d’altres obres de Jack London, en diferents formats i també en versió original.

No hi ha comentaris

Pablo Heras Casado

440“Una interpretació lluminosa i urgent, equilibrant amb destresa les transicions entre reflexions emotives i episodis d’exuberància (…) Heras-Casado és el que qualsevol ment pensant consideraria un jove director de primera” -The New York Times.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú podeu trobar el darrer número de la revista 440clàssica.cat, del grup Enderrock, i que està especialment dedicat als concerts de la temporada 2016-2017 de L’Auditori de Barcelona. A la seva portada hi ha una imatge del personatge que us presentem avui, Pablo Heras-Casado, que és un dels punts forts de la temporada de música antiga.

Nascut a Granada el 1977, Heras-Casado ha deixat ja de ser jove promesa després de més de vint anys fent música amb passió i disciplina a parts iguals.
De Victòria a Shostakovich, de Verdi a Sotelo, Pablo Heras-Casado es mou amb inusitada familiaritat pels repertoris més dispars, en una actitud que diu molt i molt bo sobre la seva ferma concepció de l’ofici.pablo heras casado
Titular de l’Orchestra of St. Luke’s des de 2011, actualment és el principal director convidat del Teatre Real de Madrid, amb el qual espera desenvolupar un feliç maridatge durant el pròxim lustre.
Amb més de trenta funcions ja a les seves esquenes al fossat del Metropolitan de Nova York, alguns apostem per ell no només com a titular de la New York Philharmonic, sinó també com a titular de a l’històric coliseu metropolità de la capital novaiorquesa.
Mortier, Boulez, Barenboim o Hogwood, entre d’altres mestres, han deixat la seva empremta en la personal trajectòria d’aquest director granadí cridat a fer música amb autenticitat.
Una batuta polifacètica i versàtil, capaç d’enfrontar-se  tant amb la música antiga com amb el repertori contemporani, passant per descomptat pels clàssics més conspicus.

portadaEl seu darrer enregistrament, Symphonies nos. 3 & 4 de Felix Mendelssohn-Bartholdy, amb l’Orquestra Barroca de Friburg, també el podreu trobar a la Xarxa de Biblioteques municipals de la ciutat.
Felix Mendelssohn-Bartholdy és un compositor desvirtuat pels prejudicis. La seva aparença com epígon del classicisme amaga un interior complex i subjectiu. Avui se’l veu com hereu de Beethoven, per davant de Brahms o Wagner. Pablo Heras-Casado ha desenvolupat una afinitat natural cap la seva música. Ho va demostrar el 2014 amb la seva Segona simfonia, Lobgesang, al capdavant de l’Orquestra de la Ràdio Bavaresa.
Ara revela l’essència post-Schubertiana i prewagneriana de la Tercera i la Quarta, les anomenades Escocesa i Italiana. Versions brunyides pel dinamisme i el dramatisme, tot i dirigir l’Orquestra Barroca de Friburg amb instruments d’època.

No hi ha comentaris

El niño en la cima de la montaña

Nin?o en la cima de la montan?a, El_137X220De pare alemany i mare francesa, Pierrot ha tingut una infància no molt diferent de la de qualsevol nen de la seva època. Tot i això, ens trobem a París, corre l’any 1935 i la guerra que s’acosta trastocarà el destí de milions de persones. Després de la mort prematura dels seus pares, Pierrot haurà separar-se de la seva íntima amiga Anshel i abandonar França per viure amb la seva tia Beatrix, que treballa de majordoma en una mansió imponent erigida a la part alta d’una muntanya. Però no és una casa qualsevol; es tracta ni més ni menys que de l’Berghof, l’enorme residència que Adolf Hitler posseeix als Alps de Baviera.

Així, als seus set anys, allotjat de manera involuntària en l’entorn íntim del totpoderós Führer, Pierrot es veurà immers en un món tan estranyament seductor com perillós. En ell no hi ha lloc per a la innocència, i quan al final de la guerra és capturat pels aliats, Pieter -com ara es diu- a de portar un pes insuportable en la seva consciència. Al seu retorn a París, aclaparat per la culpa, un aspecte clau de la història sorgirà com una taula de salvació, i l’inesperat desenllaç serà una mostra més de la insondable dimensió del perdó i l’amistat.

 

Aquest és el fil argumental de la novel·la que us presentemboyne avui, El niño en la cima de la montaña, de John Boyne. Gairebé deu anys després d’El noi del pijama de ratlles, John Boyne torna a escriure sobre un nen que pateix les conseqüències de l’horror nazi i, en aquest cas, aconsegueix poc menys que una proesa: despertar en el lector compassió i empatia per qui comet el crim atroç de la traïció i el silenci. Aquest cop, però, des de la perspectiva del botxí.

John Boyne va néixer el 1971 a Dublín, Irlanda. Es va formar al Trinity College i a la Universitat d’East Anglia, a Norwich. Boyne viu a la seva ciutat natal.
Entre les novel·les que ha publicat destaca El noi del pijama de ratlles, que s’ha traduït a més de quaranta idiomes i de la qual s’han venut més de cinc milions d’exemplars. Guanyadora de dos Irish Book Awards i finalista del British Book Award, va ser duta al cinema el 2008. A l’estat va ser guardonada amb el Premi dels Lectors 2007 de la revista Qué Leer i va romandre més d’un any en les llistes de llibres més venuts.

portades
John Boyne és així mateix autor de Motí al Bounty, La casa del propòsit especial, Quedeu-vos a la trinxera i després correu, El Increíble caso de Barnaby Brocket, i El pacifista, que podreu trobar a la Xarxa de Biblioteques municipals de la ciutat.

No hi ha comentaris

‘Espanya en dues trinxeres: La guerra civil a color’

c16353_poster_es_001__175x250Avui s’estrena al canal Discovery Max la sèrie ‘España dividida: la guerra civil en color’. Es tracta d’una producció documental de tres episodis d’una hora de durada cadascun, la fi de la qual és mostrar amb imatges reals el que va ocórrer durant la Guerra Civil i fer-ho com mai s’havia fet: en color.

Per realitzar aquest projecte, han estat necessaris un any i mig de treball i un equip de cinquanta professionals que es capbussen en metres i metres de pel·lícula per ajuntar totes les peces, digitalitzar-les i acolorir-les per mostrar-les al públic a tot color per primera vegada en la història.

Les imatges de la guerra civil conservades a la Filmoteca Espanyola i en altres arxius es podran veure per primera vegada en color gràcies a un sofisticat escàner importat del Regne Unit, que ha permès la digitalització en 4K (ultra alta definició) dels materials originals. Per fer-se una idea de la minuciositat amb què s’ha treballat, n’hi ha prou de dir que el procés d’acoloriment d’un sol pla de dos segons va requerir una setmana sencera.

L’encarregada de donar vida a aquest projecte ha sigut la productora Minoria Absoluta, responsable de productes com ‘Polònia’ i ‘Crackòvia’, i que està dirigida pel periodista vilanoví Francesc Escribano, que, conjuntament amb el també vilanoví Lluís Carrizo s’han fet càrrec de la direcció de la sèrie.

espanya-dividida-guerra-civil-color-per-discovery-max-1479234098800

Escribano resumeix en la paraula «passió» la feina confeccionada en aquests mesos. «Teníem la sensació d’estar fent una cosa nova i amb una enorme llibertat i exigència», explica. Les dificultats van ser tremendes perquè gairebé tot el material que es conserva (el 1945 hi va haver un incendi al laboratori on es guardaven bona part de les pel•lícules de la guerra civil) és «propagandístic», de «deficient qualitat» i mancat de «so natural».

El passat dijous 10 de novembre es va poder veure el documental en un passi especial al Teatre Principal organitzat per la Unió Vilanovina i que va comptar amb la presència dels directors.

Discovery MAX lidera aquest projecte que segueix el rastre de produccions europees tan aclamades com ‘La Segona Guerra Mundial en Color’ i que ha estat possible gràcies a les modernes tècniques d’acolorit aplicades sobre els negatius de pel·lícula que han sobreviscut al pas del temps. Imatges fixes i en moviment preses des de tots dos bàndols del conflicte, que formen una història narrada des d’una perspectiva informativa, rigorosa i equilibrada.

Us deixem amb un clip de la sèrie.

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »