Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


El Carnaval i les seves figures

portadaEl llibre que us presentem avui, El Carnaval i les seves figures, és una prosa poètica per endinsar-se en els diversos àmbits del Carnaval, com a viva cultura primigènia.

Teresa Costa-Gramunt, en aquest llibre, fa un retaule de cultura popular. Una guia “secreta”, de la simbologia i les pràctiques rituals de les festes de Carnaval. Una obra que farà les delícies del públic, tant per aquells que viuen el Carnaval en directe com els aquells altres que l’estudien, com els qui estimen les tradicions.

Textos inspirats en el Carnaval de diverses contrades i cultures. El de Vilanova i la Geltrú per descomptat. Sabut que aquesta ciutat, els seus carrers i places, durant una setmana llarga es converteixen en escenaris per la celebració d’un Carnaval espectacular. I , òbviament, també del Carnaval de Sitges per veïnatge, així com hi ha la crònica d’altres Carnavals propers.

No manca en aquest recull el relat de Carnavals llunyans quant a espai geogràfic, cultural, i fins i tot exòtic. En un dels textos S’inclou, per tal d’il·lustrar la reflexió, el relat d’una cavalcada amb aires carnavalescos que es feia en el Japó tradicional del segle XIX. En aquest viatge estètic, enjogassat i tan atractiu intel·lectualment, en aquest passeig per una galeria amb diverses i fabuloses figures del Carnaval, ens hi acompanyen les imaginatives i atraients figures dibuixades per la pintora Adelaida Murillo, artista reconeguda, de llarga trajectòria, guardonada amb premis importants i amb obra en diferents museus i col·leccions.

Aquests són els Carnavals glosats: Flandes. Carnaval a la fi del món. Carnaval amb imaginació. Carnaval grec. Carnaval, el de Vilanova. Carnaval teatre. Carnestoltes. Carnevale. Cruel Carnaval. El Carnaval de Leonora Milà. El Carnaval de Sauris. El Purim, el Carnaval jueu. Els Carnavals de la Clarice. Flors de Carnaval. La màscara. Un Carnaval a Cadis.

Teresa Costa-Gramunt. Formació artística i humanista en diverses disciplines, dissenya ex-libris que ha exposat en més d’un centenar d’exposicions.Teresa_Costa-gramunt

Fundadora de l’Associació Catalana d’Exlibristes, presidenta Associació Dones Artistes Som 7 i integrant del Grup Vèrtex d’opinió (grupvertex.cat).
Des del 1990 es dedica intensament a la creació literària. Ha publicat una quarantena de llibres entre assaigs, narracions, llibres de viatges, poemes i prosa poètica. Col·labora amb articles literaris i d’opinió a: Diari de Vilanova, L’Eco de Sitges, El 3 de Vuit, Eix Diari, Núvol i Catorze14. Ha guanyat diversos premis literaris i és Mestra en Gai Saber. Ha traduït diversos llibres del català al castellà, i a la inversa. Ha publicat Lluernes al celobert. Antologia de poesia espiritual femenina. I també Flor a l’ombra i Dona i art o la dansa de Lilâ (reculls d’articles amb la dona com a subjecte d’investigació).

Adelaida Murillo. Neix a Palma de Mallorca. És llicenciada en Belles Arts. Facultat de Barcelona. Estudis de Gravat i litografia en l’Escola de Les Arts del Llibre.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu més obres de Teresa Costa-Gramunt.

No hi ha comentaris

Dia Mundial del Teatre

taula

columna 1Avui, com cada 27 de març des de 1961, es celebra el Dia Internacional del Teatre per iniciativa de l’Institut Internacional del Teatre. Entre molts d’altres actes, cada any una personalitat de reconegut prestigi llegeix un manifest que reflexiona sobre la situació actual del teatre.

“El teatre té una vida tan pròspera que desafia l’espai i el temps; les seves peces més contemporànies es nodreixen dels èxits de segles passats, i fins i tot els repertoris més clàssics es tornen moderns i vitals cada vegada que es representen de nou. (…)
El teatre reneix sempre de les seves cendres, mudant només les seves convencions anteriors en les seves noves formes: així és com es manté viu. (…)

Només cal dir que l’escenari és una escena nua d’un temps indeterminat, tot el que necessita és un actor. O una actriu. Què van a fer? Què diran? ¿Parlaran? El columna 2públic espera, ho sabrà, perquè sense el públic no hi ha teatre, mai ho oblideu. Una sola persona és ja una audiència. Però esperem que no hagin massa seients buits! (…)”

Aquest són fragments del manifest d’aquest any, que ha estat llegit per l’actriu Isabelle Huppert. En aquesta pàgina trobareu sencer el manifest d’aquest any i tots el manifestos anteriors.

A Vilanova i la Geltrú actualment hi ha dos espais escènics on és present una programació de teatre estable, El Principal i el Círcol Catòlic, amb la seva pàgina web actualment en obres. Però la ciutat n’ha tingut més, començant per edificis singulars com La Sala (1804), actualment Centre d’Art Contemporani, o el Teatre Apol·lo, de planta circular amb estructura de fusta i una esplèndida caixa escènica que malauradament va ser destruït per un incendi el 2 de febrer del 2005, després de més de quatre dècades en desús. I sense oblidar teatres més moderns i de gran aforament com el teatre-cinema Bosc…

La ciutat també ha contribuït a l’elenc català d’actors amb figures destacades com Sergi López, Toni Albà, Dafnis Balduz, Guillem Albà, … i tants d’altres, moltes vegades formats a partir de grups amateurs locals.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu més informació sobre el mon del teatre, en un índex de més de 350 obres de 118 temes diferents.

No hi ha comentaris

#Beermouth BBF Vermuts Musicals

cartellAquest dissabte la Biblioteca Armand Cardona Torrandell s’afegeix a l’oferta musical de la ciutat amb els Vermuts Musicals, un acte de petit format on la música i la degustació són els protagonistes, amb vocació de continuïtat en el temps.

L’objectiu és la promoció del fons musical de la biblioteca i dels productes locals, alhora que potenciar l’ús i la participació de la ciutadania en un equipament pròxim i obert a tothom.

Amb aquesta iniciativa la biblioteca posa a disposició de les entitats i grups musicals locals un equipament municipal que vol ser un espai de trobada i relació on compartir l’accés a la cultura i al coneixement tot fomentant uns hàbits de socialització i de relació amb els altres.

El format bàsic d’aquests actes és el d’uns petits concerts, de les 12.30 a les 14.30 hores, alguns dissabtes, que tenen com a característica que van units amb la presentació de productes locals, emmarcats en un espai idoni, la terrassa dels llimoners, tot degustant el producte i la música.

El d’aquest dissabte porta per títol #Beermouth BBF, coincidint amb el Barcelona Beer Festival, que tindrà lloc a l’Hospitalet de Llobregat el cap de setmana 24 al 26 de març.

Al #Beermouth BBF es punxaran barrils de cervesa artesana Baias Garagardotegia, de Oiardo (Alava), Holz, de l’Hospitalet de Llobregat i La Font del Diable, de Vilanova i la Geltrú. I també es punxaran vinils de varis gèneres varis, música negra, reggae, hip hop…, a càrrec de Macramen. Per aquest ”Vermut” comptem amb la col·laboració de l’associació SINGLOT de Vilanova i la Geltrú.

taula

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu més informació sobre el mon de la cervesa. Pel que fa a la música, també tenim a la vostra disposició música negra, música reggae, música hip hop… i més de sis mil entrades relacionades amb la música, classificades en més de quatre-cents temes!

No hi ha comentaris

Poesia urbana

598997_463038427101849_1335427133_n

Amb l’arribada de la primavera se celebra el Dia Mundial de la Poesia i per primera vegada en molt de temps a les taules de novetats d’algunes llibreries hi ha un apartat etiquetat com ‘poesia adolescent’, ‘poesia jove’ o ‘poesia urbana.

En l’últim any s’han succeït les incursions triomfals de llibres de poesia signats per músics de rap i hip-hop i cantautors. Són autors molt actius a les xarxes socials, amb una base fidel de seguidors que acudeix als seus recitals, com Marwan, Diego Ojeda, Rayden, Nach, Vanesa Martín, Carlos Salem, Irene X o Loreto Sesma.

Així, aquesta setmana trobareu algunes novetats d’aquests autors a les Biblioteques.

9788408160441 9788467045550 9788408141037 9788408151029 9788467047462

Hambriento de Nach. És el primer llibre de poemes d’aquest MC d’Alacant, una travessa poética repleta de reflexions, aprenentatges i sensibilitat. Nach escriu urgit per una voracitat d’emocions i experiències que semblen saciar un íntim buit. Així emprèn un viatge per si mateix amb una sensació de gana que serveix de combustible per a la vida, perquè la gana ens mou, ens torna agosarats i ens alimenta. A aquest volum, Nach reuneix els seus poemes més lliures i sincers.

317 kilómetros y dos salidas de emergencia de Loreto Sesma. 317 quilòmetres és la distància que separa Pamplona (on Loreto Sesma estudia la carrera de Periodisme) de Saragossa (la seva llar). Aquesta distància, que ella recorre sovint, li ha inspirat un poemari preciós, en el qual s’adverteix la seva veu àgil, fresca i despreocupada. Quatre parts (Trajectes / Àrees de servei / Gasolineres, i un encenedor a la mà / Ciutats) marquen el ritme dels poemes. Loreto té un canal de Yotube amb més de 130000 suscriptors on penja videos recitant els seus poemes. Qui diu que la poesia és un tipus de lectura minoritari?

Todos mis futuros son contigo de Marwan. Aquest poemari és una autòpsia emocional, el diari sorprès d’algú que ensopega amb els seus sentiments i, sorprès, els comprèn immediatament. A vegades pot ser que dubtis de si és poesia, prosa poètica o frases llançades des del fons del cor.
Aquí hi ha poemes d’amor, hi ha poemes que van des de la inclinació més romàntica i suïcida a uns altres que asseguren que l’amor no és una forma de cremar-se, sinó una manera d’aixecar ponts entre dues ànimes perquè la felicitat pugui creuar a peu d’un cor a l’altre. També hi ha desamor. Vida, vida esclatant en cada vers.

Marwan és un dels cantautors més conegut dels circuits de sales a Espanya. Madrileny, fill de palestí i española, va començar a tocar la guitarra als 15 anys influenciat per cantautors com Sabina; Serrat o Silvio Rodríguez. Aquest és el seu segon llibre de poemes.

Mujer Océano de Vanesa Martín. Vanesa Martín s’enfronta, sense la complicitat de la música, a la poesia. Amor i desamor són els blancs on van a parar les paraules afilades, de vegades estudiades i de vegades rabiosament lliures, de Vanesa. Una selecció de poemes propers, urbans i actuals en els quals batega la delicadesa i sensibilitat femenina, però també el caos i la potència de l’oceà. Aquest és el primer llibre de poemes d’aquesta cantautora malaguenya.

Terminamos y otros poemas sin terminar de David Martínez Álvarez, més conegut com a Rayden. Rayden porta quinze anys al món del rap i el hip hop i els seus dos llibres de poesia es van situar en el primer lloc del rànquing dels més venuts d’aquest gènere en poques setmanes. Acaba de publicar el seu darrer disc ‘Antónimo’.

A la contraportada del llibre trobem aquest text del mateix autor: ‘Un savi va dir una vegada: «Poques coses hipnotitzen tant en aquest món com una flama i com la lluna, serà perquè no podem agafar-les o perquè ens il·luminin a la penombra». Realment no sé si algú va dir aquesta cita o me l’acabo d’inventar però devien haver-la escrit perquè el poder hipnòtic que exerceixen aquesta dona de vermell i aquesta dama blanca sobre l’ésser humà és digna d’estudi.[...] Hi ha llibres que canvien la vida, uns altres que ajuden a entendre-la? Espero que aquest sigui dels segons.’

Les Biblioteques de Vilanova, com cada any, participen en aquesta celebració amb diferents activitats.

La novetat d’enguany és l’acció “P de Poesia”. A partir d’avu 21 de març als forns de pa de la ciutat es trobaran repartits cinc punts de llibre diferents que contindran poemes de cinc poetes i poetesses de Vilanova i la Geltrú: Jose Luís Algar, Gener Barjola, Luz Cassino, Teresa Costa-Gramunt i Heribert Masana.

Reunint els cinc punts de llibre aconseguireu una imatge molt poètica.

p de poesia logo singulart retallat

És tracta d’una acció de promoció dels autors i autores locals inclosa dins el programa SINGULART de suport a la creació de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

No hi ha comentaris

Perdidas

portadaEll l’ajuda a allitar-se a la llitera. És un home alt, d’uns quaranta anys, pell morena. Amb actitud arrogant la ausculta mentre els mugrons de Lia treuen el cap altivament per la bata, però li és ben bé igual que se’ls vegi, tot i que és conscient que es fixa en ells. Ha perdut la vergonya, creu que la va oblidar fa dues hores en algun lloc del seu pis, amb tot el seu passat. Aquest pànic que la fa seva ha anul·lat la seva voluntat i el seu pudor, i l’ha convertit en una exhibicionista involuntària, en un cos despullat de tabús.
-És clar que aquesta no sóc jo-, reconeix.”

Lucia i Lia són dues dones que comparteixen pis a Barcelona.
Lucía és una jove que fuig de la pressió dels seus pares i es matricula a la Universitat Autònoma només pel fet de distanciar de la seva família i alliberar-se de seus progenitors. Barcelona serà la seva aliada on trobar la festa, el sexe, les drogues i buscar la seva identitat en una ciutat nocturna que es rendirà al seu atractiu però que alhora la deixarà buida.
Lia és una jove psicòloga que ja no sap si pot o vol ser psicòloga tota vegada que no es pot enfrontar a les dones que atén víctimes de violència de gènere per que ha començat a perdre ella el rumb. Es perd buscant feina, en altres oficis que no li recordin per que va estudiar psicologia. Però Barcelona està en plena crisi econòmica i de valors, no hi ha treball i a més en tots els llocs la seva faceta de psicòloga la persegueix.

Aquesta és la trama de la novel·la que us presentem avui, Perdidas, de Silvia Aparicio.

Lia i Lucia, són dos mons que es repel·leixen i que alhora cohabiten en un mateix espai, on el caràcter de Lucía s’imposa al de Lia, on Lia es deixa arrossegar i fer per la seva companya de pis per no entrar en conflicte. Però res és el que sembla, cadascuna amaga la seva pròpia història, les seves pròpies pors, els seus propis vicis. I és que Lucía i Lia es coneixeran per repel·lir-se, odiar-se, i pot ser en algun moment puguin trobar la causa de la seva angoixa. Si alguna cosa uneix a les dues protagonistes és que estan perdudes…silvia aparicio
Perdidas no és la trama que envolta a les dues dones protagonistes, no és el que els passa ni on les porta, no és el que fan i, potser, ni tan sols sigui l’escenari. El centre de la novel·la són les protagonistes, com senten, i com s’enfronten a elles mateixes. No hi ha una líder, no hi ha un personatge fosc i un altre ple de llum; hi ha sobretot la capacitat de dues dones de reinventar-se, de canviar i de tornar a mirar-se des d’un altre prisma. Dues dones que es troben sense buscar-se.

Silvia Aparicio va néixer a Barcelona, però actualment viu a Cubelles. Treballa des de fa anys com a educadora social a serveis socials d’atenció primària i s’ha format com a terapeuta narradora i comunitària.
Assegura haver tingut des de sempre una vocació cap a l’escriptura: “Ja fa anys em van publicar un conte a la premsa local en llengua catalana, L’Ànima s’amaga, i a l’abril de 2015 vaig ser seleccionada per la iniciativa de Barcelona Lectures a Jardí, on promocionen autors que encara no han publicat, gràcies a un capítol que vaig presentar del llibre que estava escrivint llavors … Perdidas“.

No hi ha comentaris

‘Incerta glòria’

20081114-Incerta gloria Incerta-gloriaAvui s’estrena als cinemes l’adaptació cinematogràfica que Agustí Villaronga ha fet de la coneguda novel·la de Joan Sales Incerta glòria.

A la pel·lícula, Villaronga escenifica la teranyina de baixes passions i misèria humana en què es veuen atrapats tres joves idealistes i una dona madura durant la Guerra Civil. Conflictes sentimentals i morals que deshumanitzen els personatges i desemboquen en la pèrdua d’ideals d’una generació trencada per l’horror de la guerra, que ha perdut tota esperança en el futur.

Amb un pressupost de 3,7 milions d’euros, el film és la gran esperança del cinema català per repetir la gesta de Pa negre, que el 2010 va batre rècords de taquilla (per a un film en versió original catalana) i va arrasar als Goya i els Gaudí.

Publicada per primer cop el setembre de 1956 i ampliada en les successives edicions posteriors fins a l’edició definitiva l’any 1971, la novel·la es divideix en quatre parts que tenen com a teló de fons la guerra civil espanyola en el front i la rereguarda del bàndol republicà.

Les dues primeres parts utilitzen la forma epistolar; la primera narra les vivències del tinent jove Lluís de Brocà i de Ruscalleda al front d’Aragó; la segona, en canvi, pren el punt de vista de Trini Milmany, la companya de Lluís, que narra les seves vivències a Barcelona. La tercera part i la quarta són les memòries del seminarista Cruells, més tard, sacerdot. Un dels personatges més importants de la novel·la és Juli Soleràs, però es presenta només a través de la visió dels altres personatges, que d’una manera o altra, estan obsessionats per ell.

650_1489574025foto_3185666

Cal destacar que el personatge de Cruells ha estat eliminat de l’adaptació de Villaronga, que dóna tot al protagonisme al Juli, la Trini, en Lluís i, sobretot, a l’inquietant Carlana.


Joan Sales
va ser un escriptor, poeta, traductor i editor català i la seva obra més coneguda és aquesta novel·la. Com a editor, va fundar amb Xavier Benguerel el Club Editor, que va publicar La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda i Bearn o La sala de les nines de Llorenç Villalonga, entre altres obres emblemàtiques. Fou promotor de la revista ‘Quaderns de l’exili’ durant la seva estada a Mèxic entre el 1943 i el 1947. Se li va concedir la Creu de Sant Jordi el 1982.

Incerta glòria va ser adaptada al teatre el 2015 en una producció al Teatre Nacional de Catalunya dirigida per Àlex Rigola.

Trobareu aquesta novel·la i altres obres de Joan Sales a les Biblioteques de Vilanova.

Us deixem amb el tràiler de la pel·lícula.

No hi ha comentaris

Magnum Cycling

???????????????????Avui us presentem el llibre Magnum Cycling, on els millors fotògrafs del món capturen l’esport més emocionant del món. Es tracte d’un recull de fotografies de l’arxiu de Magnum Photos, l’agència fotogràfica de més prestigi del món, format en 1947 per Robert Capa, Henri Cartier-Bresson, George Rodger, i David “Chim” Seymour.
Magnum Ciclisme és un homenatge als grans fotògrafs que han capturat la personalitat, les emocions i moments més representatius de l’esport del ciclisme. La combinació del que té de romàntic i d’aventura un viatge per carretera amb la intensitat i el drama d’una final de copa de futbol.
Editat pel ciclista de carretera, expert en fotografia i escriptor de Guy Andrews, Magnum Ciclisme reuneix un espectre enlluernador d’imatges en color i en blanc i negre: de l’agonia de la derrota a l’èxtasi???????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????? de la victòria i de les atmosferes de carnaval a ports de muntanya espectaculars, es mostren grans moments de ciclisme a cada pàgina.
Organitzat per temes, cada capítol del llibre també compta amb la “història” d’un moment icònic, esdeveniment o escena: el Tour de França, una cursa de pista al velòdrom, l’entrenament d’hivern i la gresca dels ventalls i les multituds. Les motivacions dels fotògrafs seleccionats varien des de la simple curiositat a un reportatge encarregat que es viu intensament.
Però no és cap sorpresa que alguns dels ????????????????????millors fotògrafs del món hagin cobert l’esport en algun moment de les seves carreres, doncs el ciclisme proporciona el tema perfecte per al reportatge, documental social i la fotografia del carrer, passant, com ho fa, en temps real i pels carrers. El ciclisme i la fotografia comparteixen interessants paral·lelismes culturals i històrics, i el treball que us presentem avui és excepcional en tots dos punts.
Amb llegendes internacionals de l’esport, escenes i paisatges capturats pels herois de la fotografia, de Cartier-Bresson i Robert Capa a John Vink i Harry Gruyaert, ???????????????????????Magnum Ciclisme representa la rica història del ciclisme i esdeveniments emblemàtics, des de carreres de sis dies al Madison Square Garden a la dècada de 1930 fins a les últimes curses del Gran Tour de França, Espanya i Itàlia. Molt ben dissenyat, aquest recull serà un objecte de desig per als obsessius amb bicicleta alhora que ofereix una classe magistral en la captura del “esport del poble”.
Guy Andrews és el fundador i ex editor de la revista Rouleur. És autor de diversos llibres, entre ells L’encàrrec de la bici i del mecànic per carretera, i Magnum Ciclisme.
A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu el Racó Ciclista, on es posa a la vostra disposició tot un seguit d’obres sobre aquest esport.

No hi ha comentaris

‘The Joshua Tree’ d’U2

600El 9 de març de 1987 Isalnad Record va editar The Joshua Tree, el cinquè àlbum de la banda irlandesa de rock U2. L’àlbum va ser produït per Brian Eno i Daniel Lanois i va ser escrit i enregistrat a la ciutat de Dublín l’any abans.

La banda volia insistir en l’atmosfera de l’àlbum anterior de la banda, The Unforgettable Fire, però també va buscar un so més contundent dins de la disciplina estricta de les estructures de les cançons més convencionals.  Inspirats per les experiències de les seves gires per Amèrica, per la literatura i la política, U2 va triar America com a tema pel disc.

El disseny del disc mostra a la banda al desert de Mojave i al Death Valley de Califòrnia. Les fotografies són obra del reputat Anton Corbijn, que va parlar a la banda sobre els ‘Joshua Trees’ (Yucca brevifolia), plantes robustes i recaragolades en els deserts del sud-oest dels Estats Units i va suggerir el seu ús a les imatges.

Per en Bono va ser un plaer descobrir el significat religiós de l’etimologia de la planta que, segons la llegenda Mormona, els primers colonitzadors van anomenar la planta amb el nom del profeta de l’Antic Testament, Josué, ja que les branques estirades de l’arbre els va recordar Josué aixecant les mans per pregar. Així doncs, en Bono va decidir que aquest havia de ser el títol de l’àlbum.

JTpanorama

De l’àlbum en van sorgir els grans senzills “Where the Streets Have No Name”, “With or Without You” i “I Still Haven’t Found What I’m Looking For”, cançons que segueixen sent imprescindibles en totes les ràdios.

Les lletres parlen sovint de temes amorosos i espirituals, però també socials i polítics, de les contradiccions del món occidental i les injustícies (una constant a la seva discografia i a l’activisme messiànic de Bono). Els exemples més evidents són “Bullet the blue sky” o a “Mothers of the disappeared”, l’últim tall del disc.

Bono va escriure la lletra de “Bullet the Blue Sky” després de visitar El Salvador durant la Guerra Civil i ser testimoni de com el conflicte entre els rebels i el govern, recolzat per Estats Units, va afectar la població civil local. Aquest viatge també va inspirar “Mothers of the disappeared”, després que Bono es va reunir amb membres de COMADRES – Mares de Desapareguts – un grup de dones els fills de les quals van ser assassinats o “desapareguts” durant la guerra civil a les mans del govern local.

The Joshua Tree va guanyar els Grammy de “Millor Àlbum de l’any” i de “millor interpretació rock d’un duo o grup amb vocalista” a l’edició dels 1988. El 2003 l’àlbum es va situar a la 26a posició de rànquing que va crear la revista Rolling Stone dels “500 millors àlbums de tots els temps”. L’àlbum és un dels més venuts a tot el món, havent-se venut més de 25 milions de còpies. L’any 2007 es va editar una versió remasteritzada per a celebrar el 20è aniversari de l’edició original.

Per conmemorar aquesta efeméride, la banda ha començat The Joshua Tree Tour, una gira de concerts que es durà a terme al llarg de l’any 2017. La gira visitarà estadis durant el 2017 en dues gires: Amèrica del Nord de maig a juliol, i Europa de juliol a agost. La banda pretén tocar l’àlbum complet en cada concert de la gira, incloent-hi la primera actuació en viu de la cançó Red Hill Mining Town.

U2 tocarà a l’Estadi Olímpic Lluís Companys el 18 de juliol i estaran acompanyats pel projecte en solitari del líder d’Oasis, Noel Gallagher, High Flying Birds. Les entrades són esgotades

A els Biblioteques de Vilanova trobareu aquest i altres àlbums de la banda: U2

Us deixem amb el vídeo de presentació de la gira

No hi ha comentaris

Número zero

portadaEls perdedors i els autodidactes sempre saben molt més que els guanyadors. Si vols guanyar, has de concentrar-te en un sol objectiu, i més et val no perdre el temps en saber més: el plaer de l’erudició està reservat als perdedors.
Amb aquestes credencials se’ns presenta el protagonista de Número Zero, un tal Colonna, un tipus d’uns cinquanta anys, baquetejat per la vida, que a l’abril de 1992 rep una estranya proposta del senyor Simei: es tracta de convertir-se en sotsdirector d’un diari que s’ha de nomenar Demà i que d’alguna manera es va avançan als esdeveniments a força de suposicions i molta imaginació.
El diari tindrà un tarannà popular i un estil molt proper al públic lector: frases simples, facilones, que atrapin l’atenció de qui vol assabentar-se de les coses però no està disposat a pensar.
Aquest supòsit diari mai sortirà a la llum, però els seus 12 “Nombre Zero” serviran a qui està finançant a Simei per a fer xantatge als banquers i polítics de torn i entrar a les altes esferes del poder. Si finalment l’operació falla, Colonna serà l’encarregat d’escriure un assaig on s’explica la “veritable” història d’un diari que mai va veure la llum perquè la seva veu honesta ha estat feta callar per la casta … i naturalment el llibre el signarà Simei.
Colonna, que fins a la data ha malviscut com a documentalista per a diferents diaris i editorials, i en paraules de la seva exdona és un perdedor compulsiu, accepta el repte a canvi d’una quantitat considerable de diners, i arrenca l’aventura.

Aquest és l’argument d’aquesta novel·la d’Umberto Eco., intel·ligent, divertida i perversa, on el límit entre la realitat i la mentida, si és que existeix, no importa. En ella hi ha aventura detectivesca, hi ha amor, però sobretot joc. Fins i tot el lector es converteix en una víctima més d’aquest joc: res de nou se’ns explica, però la manera en què Eco ens ho explica fa que seguim la trama amb frisor, volent saber més d’una cosa que ja ens han explicat mil vegades.

Umberto Eco, piemontès d’Alessandria. És membre del Fòrum de Savis de la Unesco des de 1992. Després d’acabar els estudis de Filosofia a la Universitat de Torí el 1954, Eco va ser, de 1962 a 1965, professor agregat de Estètica, primer a la Universitat de Torí i després a la de Milà.

En anys posteriors?????????????????????????????????????????????????? continua la seva activitat acadèmica en diverses universitats, italianes i estrangeres, sobretot a la Universitat de Bolonya, on va ser professor de Semiòtica i després catedràtic de Filosofia. Al febrer de 2000 va crear a Bolonya l’Escola Superior d’Estudis Humanístics. El 1968 va publicar la seva primera obra netament de semiòtica, “La structura assente”, que el va portar a la seva obra més completa sobre la matèria, “Tractat de semiòtica general”, publicat en 1975.

No obstant això, el que més fama li ha donat és la seva novel·la “El nom de la rosa“, publicada el 1980, de la qual s’han fet nombroses edicions. Per ella, Eco va rebre el premi Strega, a Itàlia, el 1981, i el premi Medicis, a França. Després de l’èxit de la primera, la seva segona novel·la, “El pèndol de Foucault“, era molt esperada. A Itàlia l’octubre de 1988, va ser un dels llibres més venuts aquest any. Al gener de 1992, Eco va presentar el seu llibre “Semiòtica, teoria i història” i el seu “Segon Diari Mínim“, continuació del llibre d’apunts publicat en 1963 amb el mateix nom. És autor també de “Els límits de la interpretació” (1992), “L’illa del dia abans” (1994), “Sis passejades pel bosc” (1996), i “Baudolino” (2001).

És doctor honoris causa per 25 universitats de tot el món, entre elles, la Complutense (1990), la de Tel Aviv (1994), la d’Atenes (1995), la de Varsòvia (1996), la de Castella-la Manxa ( 1997) i la Universitat Lliure de Berlín (1998). Posseeix nombrosos premis i condecoracions, com la Legió d’Honor de França.

Va morir als 84 anys a causa d’un càncer que l’afligir durant diversos anys. Se’l considera un dels pensadors més destacats del segle XX.

En aquest enllaç trobareu totes les obres disponibles d’Umberto Eco a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat.

No hi ha comentaris

Antoine de Sait-Exupéry Aviones de papel

portadaEl matí en què Antoine de Saint-Exupéry va desaparèixer a bord del seu avió no hi havia llampecs entre els núvols ni hi bufava el vent del Nord, però el món conegut fins llavors s’enfonsava sota els seus peus [...]. Acaba de fer quaranta-quatre anys, les mateixes postes de sol que un dia, estant molt trist, havia contemplat el Petit Príncep des de la seva asteroide. Però aquesta vegada el que Ícar buscava era la seva pròpia flama …

Al llibre que us presentem avui, Antoine de Sait-Exupéry. Aviones de papel, Montse Morata relata la vida de l’autor d’El Petit Príncep, evoca la seva infantesa al castell, la seva posterior viatge a París i la descoberta de la seva vocació d’aviador. Ens apropa a la seva apassionada relació amb la salvadorenca Consuelo Sandoval, o les seves desavinences amb el General de Gaulle. No obstant això el centre del treball de Montse Morata se centra en el treball com a periodista d’Antoine. L’autora estudia la relació de la seva feina com a reporter amb la seva vida i amb la seva vocació de pilot. El periodisme, l’aviació, tot estava entrellaçat per a ell a tot arreu li consumia la flama d’una única passió.

Veritat i la fantasia coexisteixen en harmonia en les pàgines d’El Petit Príncep com ho van fer en la vida del seu autor. Saint-Exupéry mai va escriure un llibre per a nens. Escriure per al nen que es resisteix a deixar de viure en els adults és una cosa molt diferent, i desconèixer aquesta diferència, essencial, suposa no entendre el personatge en tota la seva dimensió. Però aquesta no ésAntoine-de-SAint-Exupery l’única lectura errònia d’aquest gran autor, la autèntica genialitat roman en gran mesura enfosquida per la resplendor de la llegenda generada després de la seva mort. El mite de Saint-Exupéry no va elevar la figura del personatge; per contra, la seva vida i obra -inseparables en qui va fer de la seva vida la seva millor obra d’art- desborden generosament les etiquetes amb què la crítica l’ha classificat, com si el record del Petit Príncep hagués estat gestionat pel Geògraf del sisè planeta que va visitar. Per això, aquesta obra necessària sobre la vida i l’obra d’aquest discret geni en les seves múltiples camins, aquest fascinant viatge pels seus camins de la mà de Montse Morata, es consagra a la tasca de trencar amb els estereotips per deixar al descobert la veritat del personatge.

Montserrat Morata SantosEl profund significat de la seva obra narrativa, que fa de l’autor, probablement, l’últim gran representant de la tradició humanista; la posada en valor del seu treball periodístic, del qual aquesta investigació ofereix textos inèdits; el revelador vincle entre les vocacions d’aviador i escriptor de Sant-Exupéry, unides com el davant i el revés d’un full; el fort compromís de l’escriptor amb la guerra on va perdre la vida, o la conflictiva relació entre el lliurepensador i la voluntat de control del poder polític, són només alguns dels àmbits de recerca en què s’endinsa la periodista i autora madrilenya en Avions de paper , que ens ofereix un Saint-Exupéry desconegut. Què millor per comprendre una obra que comprendre al seu pare i creador?
Montserrat Morata Sants és en l’actualitat és professora col·laboradora i investigadora al Departament de Periodisme I de la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Complutense de Madrid, on imparteix classes de Redacció Periodística i Noves Tendències de l’Escriptura.

Com a periodista ha treballat durant més de dotze anys en diversos mitjans de comunicació escrits i audiovisuals, com l’Agència de Notícies Europa Press, el diari Què !, la revista esMADRIDmagazine i el canal de televisió esMADRIDtv; i actualment col·labora amb diverses publicacions. També imparteix cursos, seminaris doctorals i conferències sobre periodisme i literatura.

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »