Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Devendra Banhart és VIDA

m8U4i1ITEl cantautor nord-americà és una de les darreres incorporacions al cartell del Vida Festival, que es va presentar el passat dijous 16 de febrer a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm i que comptarà com a grans reclams els francesos Phoenix, els nord-americans The Flaming Lips i Fleet Foxes, entre molts altres artistas nacionals i internacionals.

Banhart va néixer a Houston (Texas), de mare veneçolana i pare nord-americà i el seu nom és sinònim d’Indra, el déu del cel, llampec, tro i pluja de la mitologia hindú i va ser suggerit per Prem Rawat, el mestre espiritual al qual els seus pares seguien.

Els seus pares, però, es van divorciar al cap de dos anys i ell se’n va anar a viure a Veneçuela amb la seva mare, on va viure fins als 13 anys.

La família va tornar als EUA i es va instal·lar a Califòrnia, on Banhart va començar a desenvolupar la seva carrera musical i el 2002 publica el seu primer treball Oh Me Oh My. Banhart enregistra les seves primeres obres a casa seva, amb una gravadora de quatre pistes i utilitzant fins i tot el so del seu contestador automàtic, al qual li cantava cançons quan li arribava la inspiració tot conduint.

Entre 2002 i 2009 publicà fins a cinc àlbums i comença a obtenir el reconeixement del públic i la crítica gràcies a cançons com ‘I feel just like a child’ inclòs al seu llarg Cripple Crow o ‘Carmensita’, amb un divertit videoclip o actuava la seva parella en aquells moments, l’actriu Natalie Portman.

Banhart no va tornar a publicar un disc fins al 2013, però durant aquest temps va col·laborar amb músics com Beck, Marisa Monte o Rodrigo Amarante. El seu darrer treball fins ara és Ape in pink marble, publicat al juny del 2016.

La música i personalitat de Banhart és original i difícil de classificar, el seu estil musical, despullat (sovint guitarra sola o acompanyada amb pocs instruments) i eclèctic, abasta el folk, el rock psicodèlic, el blues, la country, el soul i els ritmes llatins.

Les lletres de les seves cançons (que canta en anglès i de tant en tant en castellà) tenen sovint un caràcter surrealista, així com les seves actuacions en directe, els seus vídeoclips i les caràtules dels seus dics que dibuixa ell mateix.

A banda de la música, Banhart també es dedica a pintar i ha exposat les seves obres a ciutats com San Francisco, Miami, Módena, Madrid o Nova York.

Us deixem amb el vídeo de ‘Saturday night’, cançó inclosa al seu darrer treball, que trobareu a les Biblioteques de Vilanova i la Geltrú.

No hi ha comentaris

Carnaval…Fes-ho tu mateix!

650_1200

Ja arriba el Carnaval, temps de disbauxa i diversió…i la millor forma de gaudir-ho és disfressant-se!

A la Biblioteca tenim un Racó anomenat “Fet a mà”, on els amants de les manualitats trobaran tots els llibres sobre costura, labors, manualitats, scrapbooking, bijuteria, nines, etc. A la Sala Infantil de la Biblioteca també hi ha molts llibres per aquells que us agrada fer les coses amb les vostres pròpies mans.

Així que combinant el Carnaval i el Fet a Mà us proposem tota una sèrie de llibres on trobareu idees i instruccions per fer-vos les vostres pròpies disfresses!

Dins Crea tus disfraces de Beatriz Rivera de Marinel·lo, trobareu sirenes i ratpenats, cavallers amb espasa i dracs amb moltes dents. A més de personatges reals o fantàstics, també tens l’opció de transformar-te en un gratacel o en una carta. Només necessites seguir les instruccions, explicades pas a pas. I el millor de tot: podràs fer-ho en família!

Disfraces, maquillajes, máscaras y sombreros de Bainka Langnickel veureu que amb fantàstiques formes, vius colors i senzills materials serà possible realitzar fàcilment disfresses, maquillatges, màscares i barrets per als nens, en la confecció dels quals ells mateixos podran col·laborar. El llibre ofereix noves idees i suggeriments per personalitzar les disfresses variant-los segons el gust personal de cadascun, i fins i tot idear altres nous. Una àmplia varietat d’idees que van des d’un llop feroç, una delicada fada o una exòtica índia, fins a un bàrbar víking o un monstre terrorífic; totes elles per divertir-se en festes infantils.

A El gran libro de los disfraces de Savine Pied trobareu més de 50 projectes fàcils de fer a casa. Disfresses sobre elements de la natura, l’espai, contes de fades, superherois…

910ySyb7IBL 9788415807379788492882182

A Disfresses de Marta Ribón trobareu idees per fer-vos unes ales de papallona amb cel·lofan, un barret de pirata amb cartolina, un vestit de fada o de follet i fins i tot un vestit de robot.

A Manualitats esbojarrades de Cristina Picazo trobareu, entre altres coses, idees per disfressar-te de pingüí, fer-te una carota i barret de bruixa, una espasa i un garfi de pirata, una corona d’indi o una màscara d’extraterrestre!

A De cartró de l’Àngels Navarro trobareu les instruccions per fer-te un escut i una espasa de cavaller medieval, una guitarra elèctrica per fer de rocker, una avioneta per vestir-te d’aviador o un camió de bombers.

images es151946_140403 9788466138635_G

També trobareu molts llibres sobre com fer els maquillatges més sorprenents!

Us deixem amb un tutorial per fer-vos una ales de roba ben maques!

No hi ha comentaris

Gatos ilustres

portada«Un gat és un autèntic luxe… ho veus caminar per la teva habitació i en el seu caminar solitari descobreixes un lleopard, fins i tot una pantera. L’espurna groga d’aquests ulls et recorda tot l’exotisme amagat en l’amic que tens al costat, en aquest animalet que miola de plaer quan li acaricies.»
Doris Lessing

El suposat amor de Doris Lessing pels gats ve de lluny. Quan li van donar el Premi Nobel, el 2007, estava molt preocupada pel mal humor del seu gat a causa de les trucades telefòniques i les visites dels periodistes.

L’autora del llibre que us portem avui com a novetat, Gatos ilustres, l’obre amb les experiències de a la granja africana on es va criar. En el seu recorregut ens porta fins a la seva vida adulta a Londres, en un viatge a través dels continents i dels anys que té com a fil conductor a molts dels gats que van formar part la seva vida.foto2

Agressius alguns, molt dignes altres, tots a la recerca d’atenció, aquests animals corrents es converteixen en criatures extraordinàries sota la mirada atenta de Lessing. Les il·lustracions de Joana Santamans donen el toc de gràcia a un text que en si mateix és una autèntica delícia literària, tot i que de vegades us pot semblar un relat cru de les seves vivències amb els felins. Cru i desagradable…

Filla de pares anglesos, Doris Lessing va néixer a Pèrsia (ara Iran) el 1919, i a l’edat de cinc anys es va traslladar amb la família a Zimbabwe. Des de 1949 i fins a la seva mort, va residir a Londres. Va ser una de les escriptores més influents del segle XX i va obtenir prestigiosos Doris-Lessingguardons com el Premi Príncep d’Astúries en 2001 i el Premi Nobel de Literatura el 2007.
Autora prolífica, sovint conflictiva en els seus plantejaments i genial narradora, d’entre els seus llibres destaquen El Cuaderno dorado, La terrorista bona, De nuevo, el amor, La clivella, Alfred i Emily i seus reculls de relats, com Històries de Londres: contes i apunts. Acompanyen la seva obra narrativa diversos llibres d’assaig i diversos volums de tarannà autobiogràfic, entre els quals es troba Made in England.

Aquí trobareu totes les obres de Doris Lessing disponibles a la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú.

No hi ha comentaris

Viatge al centre del musical

portadaLa història de Dagoll Dagom és una història d’audàcia, alegria i èxit. Després de sorprendre el públic amb Antaviana, Nit de Sant Joan i Glups!, i recórrer tota la península amb furgoneta, la companyia de Joan Lluís Bozzo fa la gran aposta pel teatre musical amb una adaptació de l’òpera còmica Mikado.

El mes de desembre de 2015 us vàrem presentar en aquest mateix blog el primer llibre d’una trilogia, Memòries trobades en una furgoneta, on Joan Lluís Bozzo relata els primers anys i els primers espectacles de la companyia Dagoll Dagom. En aquest primer volum recordava els primers espectacles de la companyia: ‘No hablaré en clase’ (1977), ‘Antaviana’ (1978), ‘Nit de Sant Joan’ (1981) i ‘Glups’ (1983).

Avui us presentem el segon volum, Viatge al centre del musical, on el mateix Bozzo s’endinsa en el record dels espectacles ‘Mikado’ (1986), ‘Mar i cel’ (1988) i ‘Flor de Nit’ (1992). Poc després de la producció Mikado els Dagoll Dagom s’arrisquen amb una creació pròpia, l’adaptació de Mar i cel d’Àngel Guimerà, que esdevé el gran hit del musical català de tots els temps. Després amb l’ambiciosa Flor de nit, amb llibret de Manuel Vázquez Montalbán, fan un homenatge al Paral·lel.

Són anys de molts projectes, d’eufòria econòmica, de la irrupció del teatre institucional, de la renovació preolímpica de Barcelona, però també d’algunes desaparicions sobtades i doloroses. Joan Lluís Bozzo ens convida a viure-ho en un relat apassionat i ple d’interès, amb un repartiment que inclou Pepe Rubianes, Mary Santpere, la Bella Dorita, el Tricicle, Josep Maria Flotats i tants altres personatges del nostres escenaris.

Cap companyia catalana té una trajectòria com Dagoll Dagom ni tampoc un cronista apassionat i divertit com Joan Lluís Bozzo, que sap mantenir l’espectador i el lector clavats a la butaca amb un relat espurnejant, simpàtic i ple d’interès. El tercer volum d’aquesta trilogia és previst pel mes de maig d’aquest any, amb el títol (encara provisional) de “L’Ofici de comediant”.

Joan Lluís Bozzo bozzoentra en el món del teatre fent Els Pastorets als Lluïsos de Gràcia. Estudia Filologia Catalana a la UAB. L’any 1971 funda una comuna teatral d’espectacles de carrer. El 1978 s’integra a la companyia Dagoll Dagom en el doble vessant d’actor i director (Antaviana, 1978, basada en contes de Pere Calders; La nit de Sant Joan, 1981, amb música de Jaume Sisa; Glups!, 1983, basada en l’obra de l’humorista francès Lauzier, o de director: El Mikado, 1986; Mar i Cel, 1988; Flor de Nit (1992), T’odio amor meu (1995), Pigmalió (1997) i un llarg etcètera. A més de les obres de Dagoll Dagom, ha dirigit Pepe Rubianes, El retaule del flautista, òperes i altres espectacles. Ha intervingut en les sèries televisives Oh! Europa (1993), Oh! Espanya (1996), La memòria dels Cargols (1999) i La sagrada família (2010-2011). Col·labora amb una columna d’opinió a El Periódico i fa de comentarista a tertúlies de ràdio i televisió.

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – Febrer

Aquesta és la primera selecció de novetats de l’any 2017, corresponent al mes de gener que inclou, com sempre, documents dels diferents fons de la Biblioteca: adults i infantil, música, cinema i còmics.

Entre les novetats per adults trobareu el llibre Amb uns altres ulls: la biografia de Montserrat Roig de Betsabé Garcia. En el 25è aniversari de la mort d’una de les escriptores catalanes amb més projecció internacional apareix aquesta biografia, autoritzada per la família i que disposa de material inèdit procedent del llegat personal i familiar de l’autora.

Pel que fa a la literatura us recomanem Tres dies i una vida de Pierre Lemaitre. Davant l’Antoine, de 12 anys, el veí remata el seu gos ferit. Uns dies després l’Antoine ataca fatalment un amic. Podrà amagar el crim que ha comès sense voler? Durant els dies següents pateix molta por. El cercle s’estreny al seu voltant. Però un esdeveniment farà que la situació canviï d’una manera inimaginable.

A la secció infantil us presentem Un mundo asombroso de Richard Platt. Entenedora miscel·lània gràfica tan útil com sorprenent. Dades essencials, des de la notació musical i els números romans fins l’esquelet humà o el funcionament de les marees. Llibre per a totes les edats ja que aconseguirà divertit a les ments més científiques i intrigarà als lectors més curiosos.

2224 C_Tres-dies-i-una-vida.indd 9788416690244

De les novetats de còmics us destaquem Lamia de Rayco Pulido. Barcelona, 1943. Un sanguinari assassí tomba per la ciutat. Maurici “Herr Doktor”, un detectiu poc convencional, aparcarà la seva agenda per atrapar-lo. Els clients hauran d’esperar, entre ells, la Laia, una noia feliç, però que viu una mentida que la durà a prendre estranyes decisions, de conseqüències tràgiques…

Pel que fa a la música us proposem escoltar Hopelessness d’Anohni. Primer disc en solitari de qui fins ara coneixíem com Antony Hegarty i el primer en sis anys de silenci musical. El disc ha estat produït per dos fenòmens de l’electrònica, Hudson Mohawke i Oneohtrix Point Never però l’essència de l’autor (ara, autora) és la mateixa: lirisme, fragilitat i també coratge.

Per últim, a la secció de cinema us presentem La habitación de Lenny Abrahamson. Per a Jack, un nen de 5 anys, l’habitació és el món sencer, el lloc on va néixer, on
menja, juga i aprèn amb la seva mare. A la nit, la mare el posa a dormir a l’armari, per si ve el vell Nick. L’habitació és la llar de Jack, mentre que per a la seva mare és el cubicle on porta set anys tancada, segrestada des dels 19 anys.

lamia a1895762218_10 3025448

Aquí us podeu descarregar el full amb les novetats del mes de Selecció de Novetats – Febrer

Us deixem amb el tràiler de la pel·lícula ‘La habitación’

No hi ha comentaris

Carnaval a les biblioteques municipals de la ciutat

foto3

cartellCom es tradició, les biblioteques de Vilanova i la Geltrú participen del Carnaval de la ciutat organitzant activitats al voltant d’aquesta festivitat tan popular.

La biblioteca Armand Cardona Torrandell oferirà, del 7 de febrer fins al 4 de març, l’exposició “Els personatges de Carnaval“, una mostra que recull imatges des de l’any 1976 de diversos personatges del Carnaval: Moixó Foguer, Vidalot, Carnestoltes i Concubines, Caramel, gegants de la Cuina Vella i Dolcet. Les fotografies seleccionades són del fons fotogràfic municipal, de l’arxiu de la FAC i del Diari de Vilanova conservats a l’Arxiu Comarcal del Garraf, com també del fotògraf local Fèlix Pascual.
En el marc d’aquesta exposició hi ha exposades les figures de Carnaval originals de l’artista Sergi Salvó (Iakaré) en paper matxé, que són les protagonistes del cartell i programa del Carnaval d’enguany, un disseny d’Irene Guallar que ha buscat l’estètica vintage en la tipografia, sota el lema ‘No fem lluentons, fem sàtira’.
En col·laboració amb l’Arxiu Comarcal del Garraf.

Relacionat amb l’exposició, s’organitza el concurs “Els personatges de Carnaval“, entre el 13 i el 22 de febrer, en el qual els participants tindran la possibilitat de demostrar els seus coneixements responent cinc preguntes al voltant de la mostra. Tant l’exposició com el concurs de Carnaval que es fan a la Cardona s’han fet en col•laboració amb la Federació d’Associacions pel Carnaval.

foto2

Pel que fa a la biblioteca Joan Oliva, aquest proper dissabte 11 de febrer a les 10.30 h es farà el taller infantil, “Mira quin parell!”, on els nens i nenes podran fer una parella de comparsers ben divertida per lluir-los aquest Carnaval. Activitat adreçada a infants de totes les edats, amb inscripció prèvia a la biblioteca i un cost de 2€.

foto4

D’altra banda, el mateix dissabte 11 de febrer a les 12 h a la plaça de la Vila es farà en directe el programa de ràdio “Més content que un gínjol“. Serà una activitat especial per celebrar el Dia Internacional de la Ràdio (13 de febrer) i el cinquè aniversari del programa. La conductora del programa, Susana Peix, entrevistarà Glòria Fort, il·lustradora i autora de la Ratoliva. L’Ània la veterinària explicarà un conte, el grup de música Soni com soni animarà la Festa, i la Ratoliva també hi serà per explicar alguns secrets.
En col·laboració amb Canal Blau.

mcg

Durant els dies de Carnaval, entre el 22 de febrer i l’1 de març, les biblioteques exposaran tots els documents i novetats que tenen relacionats amb aquesta gran festa vilanovina.

foto1D’altra banda, les bibliotequesratoliva municipals, amb motiu de la celebració del Carnaval, modificaran lleument el seu horari habitual d’obertura: dijous dia 23 (Dijous Gras) i dissabte 25 de febrer, les biblioteques estaran tancades a la tarda. I dilluns 27 de febrer la biblioteca Joan Oliva només obrirà de 10 a 14 h.

Al catàleg de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu diversos documents que parlen del carnaval en general, del carnaval de la ciutat, de la seva història, contes infantils sobre el carnaval i contes infantil de carnestoltes, i en especial el conte En Dolcet: el caramel que volia anar a la comparsa.

Bon Carnaval!!!

No hi ha comentaris

Brúixola

portadaLa novel·la que avui us presentem com a novetat, Brúixola, ve recolzada amb el prestigiós premi francés Goncourt 2015. Entre els prestigiosos guanyadors d’aquest premi podem trobar autors com Marguerit Duras per L’amant o Pierre Lemaitre amb Ens veurem allà dalt. Cal tenir em compte que el premi té una dotació simbòlica de deu euros però suposa una venda mitjana de 400.000 exemplars…

A Brúixola Mathias Enard ens presenta en Franz, un musicòleg que viu a Viena i que al llarg d’una nit d’insomni i acompanyat per l’opi recorda la seva relació amb la Sarah -el seu amor impossible-, els països per on van viatjar durant la seva cerca de l’Orient, les aventures viscudes, el descobriment de l’altra i els mil personatges que junts van trobar, la fascinació que sent cap a tot allò que és l’Orient, a través dels records que van apareixent dels seus viatges a Turquia, Síria, Iran… Sempre cap a l’Est.

I és que a mida que anem avançant en la lectura ens submergim en el mar de pensaments d’en Franz, que reflexiona sobre la seva vida i les influències artístiques de l’Orient en l’Occident. Unes reflexions que seran provocades per una notícia terrible: en Franz està malalt.

La crítica ha definit la novel·la com una exploració dels llaços entre Orient i Occident on una cop més es reafirma la qualitat literària de Mathias Enard.

Mathias Enard va néixer el 1972 a Niort, França. Després de cursar estudis d’àrab i persa, i passar llargues estades a l’Orient Mitjà, Barcelona  06 08 26  Icult  Entrevista con el escritor frances Mathias Enard  ganador del Goncourt 2015  NEUS MASCAROSs’estableix a Barcelona l’any 2000, on participa activament en diverses revistes culturals. Membre del consell de redacció de la revista Inculte, de París, el 2005 va ser escollit escriptor resident a la prestigiosa Villa Medici a Roma i va exercir de professor d’àrab a la Universitat Autònoma de Barcelona.

A més a més del Goncourt, Mathias Enard ha guanyat diversos premis, entre els quals cal destacar el premi de la Francophonie 2004. També ha estat escollit entre els deu millors autors francesos de menys de quaranta anys per la revista Technikart.

A la Xarxa de Biblioteques municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu la novel·la Brúixola en català, i la seva versió original en francès i en castellà. També podeu trobar aquestes altres obres de Mathias Enard: Zona (2009), Parla’ls de batalles, de reis i d’elefants (2011), que també trobareu en castellà, i Carrer Robadors.

No hi ha comentaris

Que sean fuego las estrellas

portadaReunions de patrons a casa d’un noble d’Espanya a Barcelona i en la que suposadament hi era Francesc Cambó, on es fa una col·lecta i es reuneixen en un moment 1.500 pessetes per pagar la mort dels líders sindicalistes Salvador Seguí i Ángel Pestaña.
Passar a exportar a Europa de 10,5 tones de mantes (1913) a 4.500 tones (1915), gràcies a torns de treball en fàbriques i tallers que completava les 24 hores, amb jornades de 11 hores i mitja en el tèxtil, deu en la química o nou en el moble.
Policies corruptes que, sense cap escrúpol, practicaven la guerra bruta als anarcosindicalistes mentre extorsionaven també sense mirament als patrons; el servei d’espionatge alemany encarregant assassinats a la policia barcelonina que aquesta atribuïa als treballadors violents; anarquistes que viatjaven a Rússia (sense èxit) a veure Trotski per demanar-los armes.
Les patates o el pa o el carbó (quan es trobava), pujant un 50% el seu preu en menys d’un any; vagues que paralitzaven literalment una ciutat com la provocada pels treballadors de l’elèctrica La Canadenca (1919, 44 dies); del bàndol de la patronal o del dels sindicalistes, a gairebé un atemptat per dia (304) en 1920…

Els que pensin que no pot haver èpica proletària, que l’èpica és propietat dels grecs de les Termòfiles, del Setè de Cavalleria de Custer o dels estudiants del 68, estan equivocats: a principis del segle passat, entre proletaris de fumejants fàbriques fosques, bars de mala mort, carrers sense fanals, barris amuntegats i sous gairebé inexistents, es va gestar un aixecament obrer la protagonista va ser una Catalunya embogida, que semblava habitar en un univers diferent.

Amb Que sean fuego las estrelles  Paco Ignacio Taibo II recorre les tortuositats del moviment anarcosindicalista més important d’Espanya, que va demostrar que tant l’Estat com el «regne» dels burgesos són aparells que tremolen davant les multituds que es rebel·len. Durant més de 20 anys va investigar en arxius de Barcelona aquest capítol històric del moviment anarcosindicalista ocorregut fa gairebé un segle. Durant tres dècades, les caixes amb la seva trobada documental van esperar al garatge.

Que sean fuego las estrelles  és una història de proletaris i burgesos, i de la reivindicació d’aquells principis que avui, equivocadament, semblen de mal gust: el desig de justícia i llibertat.autor

Paco Ignacio Taibo II, Gijón, 11 de gener de 1949. Historiador i escriptor és, entre moltes altres coses, pròfug de tres escoles superiors, participant del moviment estudiantil del 68 i fundador del gènere neopolicíac a Amèrica Llatina, a més de professor universitari i fundador de diferents publicacions culturals. Autor de dinou novel·les, tres llibres de contes, llibres d’història, diverses antologies, llibres de reportatge i crònica publicats en vint-països, les seves obres han estat esmentades entre els “llibres de l’any” a The New York Times, Le Monde o el LA Times. Ha rebut el Premi Nacional d’Història INAH (1986), el Premi Internacional de Novel·la Planeta-Joaquín Mortiz i tres vegades el Premi Dashiell Hammet a la millor novel·la policíaca, i va fundar -i va dirigir fins 2012- el festival literari de la Setmana Negra de Gijón. A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat podreu trobar la seva novel·la Retornamos como sombras, i el catàleg de l’exposició La Generación más guapa: autores españoles de cómic 1960/1980, de la Semana Negra de Gijón de 2005, del qual n’és coautor.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat també podreu trobar obres sobre l’anarcosindicalisme.

No hi ha comentaris

Un monstre em ve a veure

portadaAvui us presentem com a novetat una novel·la juvenil, Un monstre em ve a veure, escrita per Patrick Ness a partir de la idea de Siobhan Dowd, una popular escriptora anglesa de novel·les juvenils que va morir amb quaranta-set anys víctima d’un càncer.

El protagonista del llibre és en Conor O’Malley, té tretze anys i la seva mare es troba malalta terminal a l’hospital. El noi no troba l’alleugeriment emocional ni en la seva millor amiga (amb la que ha perdut la relació), ni el seu pare (que viu amb una altra dona als Estats Units), ni amb la seva àvia (amb qui no s’entén). En Conor està cada cop més submergit en una por que el paralitza i en una profunda incomprensió. Ha de créixer de cop i ha d’enfrontar-se al dolor. La tristesa, la desesperació i la culpa, però, són sentiments que tenen el noi totalment sobrepassat.
I en mig de tot aquest desordre mental apareix un monstre. Es tracte del teix, de l’arbre del seu jardí, que pot veure a través de la seva finestra i que se li apareix quan passen set minuts de la mitjanit. La proposta del monstre és explicar-li tres històries i a canvi el noi li explicarà, al final, una sola història: que serà la veritat.

El llibre està narrat en tercera persona, els capítolsPatrick-Ness són curts i l’estil és àgil. És un llibre de lectura molt transversal. Agradarà als adolescents i als joves, però també als adults, el llibre va ple de lliçons de vida. Un monstre em ve a veure aconsegueix emocionar-te sense ser un llibre lacrimogen. És una lectura que té un punt de fantasia gòtica (a vegades recorda el món de Tim Burton) però d’una temàtica absolutament real. La gran virtut de la novel·la és fer universal un dolor i un malestar que formen part de la nostra individualitat i, a més, fer-ho amb una escriptura absolutament delicada i tendra. És un llibre noble, i això, per un tema tan delicat, ho és tot.

Traduïda a vint llengües, ha merescut el Premi Nacional Galaxy, votat pels llibreters; el Premi Red House, ambun jurat de joves lectors; i el Premi UKLA, atorgat pels mestres. A més, ha estat el primer llibre a guanyar dos dels premis més prestigiosos delmón anglosaxó: la Medalla Carnegie al baionamèrit literari i la Medalla Kate Greenaway al mèrit artístic per les meravelloses il·lustracions de Jim Kay.

 

L’any passat es va estrenar l’adaptació cinematogràfica de la novel·la que amb el mateix títol va rodar el director barceloní José Antonio Bayona, director d’El Orfanato i Lo impossible, tot i que dirigida a un públic adult.

A més a més de la versió en català del llibre que us presentem avui com a novetat, a la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú també podeu trobar la versió en castellà.

No hi ha comentaris

Esteu a punt pel FLIC ?

20170204_flic“Paraules que alimenten” és el lema de la setena edició de la Festa de la Literatura per Famílies del FLIC Festival, que se celebra al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba) els dies 4 i 5 de febrer.

Aquesta nova edició de la festa relaciona el menjar amb la literatura i impulsa la campanya solidària “Vine al FLIC i dónan’s la llauna”, que convida les famílies assistents a portar llaunes i aliments bàsics, que es donaran a la Fundació Banc dels Aliments.

El Flic és un festival d’experiències i creació literària que convida a les famílies a gaudir de la literatura i les arts, apostant per la innovació i l’experimentació en els formats culturals. Al mateix temps promou la creació al nostre país i apropa iniciatives internacionals a les nostres terres a través del crossing art literari i posa especial atenció en incentivar l’acció literària en espais poc habituals, així com en fer-la arribar a públics amb risc d’exclusió social.

flic4-760x428

El Flic es celebra a diverses ciutats de forma itinerant, i té una programació per les famílies, un programa per a les escoles i una trobada professional, amb l’objectiu de detectar i impulsar la carrera de joves il·lustradors amb talent i donar a conèixer la seva obra a través d’exposicions en diversos espais, tant nacionals com internacionals.

A Barcelona, el Flic va començar l’1 de desembre amb un cicle de cinema organitzat conjuntament amb la Filmoteca de Catalunya. Fins el 29 de gener d’enguany es van poder veure pel·lícules com El cuento de la princesa Kaguya, Persèpolis o La princesa prometida, entre altres.

El Flic també presta una especial atenció a les escoles i entre el 31 de gener i el 3 de febrer, diverses escoles de la ciutat comtal passaran per la seva seu a veure alguns dels espectacles programats.

La programació per aquest cap de setmana inclou accions i experiències per a tota família com contes, espectacles, actuacions, tallers, jocs…, amb l’objectiu de promoure la innovació i l’experimentació dels diversos formats en literatura infantil i juvenil. I, com sempre, també podem trobar una selecció amb llibres recomanats.

Sense títol

La gran aposta d’enguany són les produccions pròpies i les estrenes com Batibull, un espectacle de música, poesia i dansa; Soroll, un espectacle audiovisual i sonor inspirat en el llibre Bruits, de Marion Bataille, o l’espai de joc sensorial “Prohibit no tocar”, pensat per als petits de 0 a 3 anys, entre molts d’altres.

Us podeu descarregar la programació aquí.

Us deixem amb un petit reportatge que han fet a TV3 sobre el Festival.

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »