Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Frankenstein

El passat dilluns dia 17 de setembre va tenir lloc la primera trobada de la temporada del club de lectura de Ciència-ficció, on es va comentar el llibre ” El mapa del tiempo ” de l’escriptor Félix J. Palma. Un cop saludats els antics membres del Club de Lecturamapa tiempo i donada la benvinguda als nous companys, s’explicà el plantejament per aquest curs, que és el d’anar realitzant un viatge des dels inicis d’aquest gènere per intentar tenir una visió global de la seva evolució i influència en tots els àmbits, sense oblidar-se de les novetats. A més hi haurà l’oportunitat de tenir un dia de jocs de taula dedicats a la ciència ficció, i s’inclourà la lectura d’algun còmic. A més a més aquest any es realitzen a la ciutat les jornades de la Catcon…

El llibre treballat durant les vacances, “El mapa del temps” de Félix J. Palma, té de prop de 700 pàgines, està escrit en tipus fulletó i dividit en tres parts amb un llenguatge molt construït que va provocar diferències d’opinions entre els membres del club, a alguns el llibre els va enganxar i a d’altres els hi va semblar massa pesat. Les visions diferents enriqueixen la lectura.
Aquest llibre es pot enquadrar dins el subgènere de steampunk, clarament dedicat a diversos escriptors que van ser els iniciadors i grans alma mater del gènere de la ciència ficció com van ser H.G. Wells, Poe, Aldous Huxley etc.
Llibre d’aventures que pretén entretenir i que alhora ens dóna peu per a les lectures posteriors d’aquest club.

Per a la propera trobada el llibre triat és:

Frankenstein o el modern Prometeu
frankensteinFrankenstein o el modern Prometeu, o simplement Frankenstein (títol original en anglès: Frankenstein; or, The Modern Prometheus) fou publicat l’11 de març de 1818 i s’emmarca en la tradició de la novel·la gòtica. El text parla de temes com ara la moral científica, la creació i destrucció de vida i l’atreviment de la humanitat en la seva relació amb Déu. D’aquí, el subtítol de l’obra: el protagonista intenta rivalitzar en poder amb Déu, com una mena de Prometeu modern que arrabassa el foc sagrat de la vida a la divinitat. Pertany al gènere ciència ficció.
La novel·la narra la història de Víctor Frankenstein, un jove suís, estudiant de medicina a Ingolstadt, obsessionat per conèixer “els secrets del cel i la terra”. Amb la voluntat de desentranyar “la misteriosa ànima de l’home”, Víctor crea un cos a partir de la unió de diferents parts de cadàvers disseccionats.
Víctor Frankenstein comprèn en aquest moment l’horror que ha creat, rebutja amb espant el resultat del seu experiment i fuig del seu laboratori. En tornar, el monstre ha desaparegut i ell creu que tot ha conclòs. Però l’ombra del seu pecat el persegueix: el monstre després de fugir del laboratori, sent el rebuig de la humanitat i desperta en ell l’odi i la set de venjança.
Després d’un període de convalescència a causa de l’excés de treball, i després d’assabentar de l’assassinat del seu germà menor William, Víctor torna al seu Ginebra natal amb la seva família i la seva promesa, només per descobrir que darrere del crim hi ha el furor de la criatura que ell ha portat a la vida. La culpa de Víctor es fa gran quan permet que una serventa de la família -Justine Moritz- sigui condemnada a mort i executada, acusada del crim.
Decidit finalment a acabar amb la seva creació, Víctor persegueix a la criatura cap a l’altre del món. Víctor mor en un vaixell que li recull entre els gels de l’Àrtic. Poc després de la mort de Víctor, el vaixell és abordat per la pròpia criatura que acaba per relatar els seus motius i trista història al capità. La novel·la acaba amb la confessió de la criatura.

L´autora: Mary Sheller
Mary Wollstonecraft Shelley (de soltera Godwin; Londres, 30 d’agost de 1797 – 1 de febrer de 1851) va ser una narradora, dramaturga, assagista, filòsofa i biògrafa britànica, reconeguda sobretot per ser l’autora de la novel·la gòtica Frankenstein o el modern Prometeu (1818).
També va editar i va promocionar les obres del seu espòs, el poeta romàntic i filòsof Percy Bysshe Shelley. El seu pare va ser el filòsof polític William Godwin i la seva mare la filòsofa feminista Mary Wollstonecraft. El 1814, Mary Godwin va iniciar una relació sentimental amb un dels seguidors polítics del seu pare, Percy Bysshe Shelley, qui ja estava casat. Tots dos, juntament amb la germanastra de Mary, Claire Clairmont, van viure a França i van viatjar per Europa. Es van casar a finals de 1816, després del suïcidi de la primera esposa de Percy Shelley, Harriet.mary sheley
En 1816, la parella va passar un estiu amb George Gordon Byron, John William Polidori i Claire Clairmont prop de Ginebra, Suïssa, on Mary va concebre la idea per la seva novel·la Frankenstein. En 1822, el seu espòs Percy va morir ofegat en enfonsar el seu veler, durant una tempesta a la badia de La Spezia. Un any després, Mary Shelley va tornar a Anglaterra i des de llavors es va dedicar a l’educació del seu fill i a la seva carrera com a escriptora professional.
Fins a la dècada de 1970, Mary Shelley va ser principalment reconeguda pels seus esforços per publicar les obres de Percy Shelley i per la seva novel·la Frankenstein, la qual segueix sent àmpliament llegida i ha inspirat diverses adaptacions en cinema i teatre.
Recentment, els historiadors han començat a estudiar més detalladament els èxits de Mary Shelley. Els erudits han mostrat un interès creixent en la seva producció literària, particularment en les seves novel·les, com les novel·les històriques Valperga (1823) i Perkin Warbeck (1830), la novel·la apocalíptica L’últim home (1826) i les seves dues últimes novel·les, Lodore (1835 ) i Falkner (1837).
Els estudis dels seus treballs menys coneguts, com el llibre de viatges Caminades a Alemanya i Itàlia (1844) i els seus articles biogràfics inclòs en l’obra de Dionysius Lardner Cabinet Cyclopaedia (1829-46) donen suport al punt de vista que Mary Shelley va continuar sent una política radical al llarg de la seva vida.
Les obres de Mary Shelley sovint argumenten que la cooperació i la compassió, particularment les practicades per les dones en les seves famílies, són les formes de reformar a la societat civil. Aquesta visió va constituir un desafiament directe al romanticisme individual promogut per Percy Shelley i a les teories polítiques educatives articulades pel seu pare, William Godwin.

No hi ha comentaris

Fake News, la verdad de las noticias falsas

portadaLes fakes news és el terme anglosaxó que s’utilitza per denominar les notícies falses que es difonen a través dels portals de notícies com un producte periodístic a través dels canals de premsa escrita o digital, ràdio, televisió i xarxes socials per tal de generar confusió, desinformació o engany entre la població. El seu objectiu primordial és manipular les decisions o opinions dels usuaris per mitjà de la mentida, normalment en favor o detriment d’una entitat o persona per tal d’obtenir uns beneficis a canvi.

Si les fake news són mentides, per què ens les creiem? Per què les compartim? Qui les fa virals? Quina és la veritat de les notícies falses? Al mateix temps que respon a aquestes preguntes, el professor universitari Marc Amorós aprofundeix en el llibre que us presentem avui, Fake News, la verdad de las noticias falses, en les implicacions de llegir i creure en notícies falses, i de quina manera perjudiquen la nostra salut informativa i ens tornen cada dia més cecs.

Què t’estimes més: llegir fake news o menjar caca? La pregunta no és gratuïta. “Pot ser que et semblin dues accions molt diferents, però per al papa Francisco són el mateix. Els mitjans de comunicació i els periodistes que difonen fake news corren el risc de caure presos de la coprofilia (interès anormal per la caca) i els seus lectors, al seu torn, corren el risc de coprofàgia (ganes d’alimentar de femta), va afirmar el summe pontífex al desembre de 2016 en una entrevista al setmanari catòlic belga Tertio”, ens diu Amorós.

Seguint el seu raonament, “Si arribem al punt en què no podem confiar en les notícies, només ens creurem les que reafirmin el nostre pensament. És a dir, aquelles que ens donin la raó”. “Això ens conduirà a una societat impermeable al pensament aliè o contrari. Ens tornarem cecs i sords a totes les notícies contràries als nostres prejudicis i opinions preconcebudes. No estarem disposats a que la informació ens tregui la raó, acte que ens portarà a una polarització cada vegada més radical “, opina Amorós. “Amics i amigues, no hi ha dubte que estem deixant de ser una societat de la informació per endinsar-nos en la societat de la desinformació. En la societat de la informació falsa”.

Tot això i més trobareu en aquest llibre, prorrogat pel televisiu Jordi Évole.

Marc Amorós Garcia és fan de Bruce Springsteen, mark amorosdes de fa 20 anys és periodista i quan es va llicenciar no portava barba. Actualment és guionista i director de programes de televisió. Ha dirigit programes per a Movistar +, La Sexta i TVE i treballat per a Antena 3, Tele 5, RNE, RAC1 i la Cadena SER. També ha estat professor universitari. Del periodisme es va enamorar per la seva voluntat d’explicar les coses d’acord amb els fets, no amb les opinions ni les creences. D’ell diran moltes coses, encara que no totes veritat.

Si us interessa el tema, a la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu més llibres que ens parlen de les xarxes socials en línia.

No hi ha comentaris

‘Los amantes del círculo polar’ de Julio Medem

los_amantes_del_circulo_polar-775457093-largeLos amantes del círculo polar de Julio Medem es va convertir, des de la seva estrena el setembre de 1998, ara fa vint anys en un film de culte i sinònim de l’amor més arrabassat. Han passat vint anys ja però la pel·lícula s’ha convertit en un clàssic contemporani del cinema espanyol i ha captat l’atenció de les generacions més joves.

Tot comença el 1980, quan dos nens, a la sortida d’un col·legi, arrenquen a córrer per diferents motius. Des d’aquest dia, les vides d’Ana i Otto formaran un cercle que es tancarà a Finlàndia, a la vora del Cercle Polar cosit de casualitats.

Otto i Ana expliquen la seva apassionada i secreta història d’amor que s’estén des dels vuit anys fins als vint-i-cinc.

Tot comença en 1980, quan un dia a la sortida del col·legi, els dos nens es troben fugint per motius diferents. Poc després, mor el pare de l’Ana, la seva mare es casa amb el pare d’Otto.

ninos

En un principi Ana creu que Otto és la reencarnació del seu pare, però finalment acaben enamorant-se. Per diverses raons, els dos joves se separen, i Otto es converteix en pilot de missatgeria entre Espanya i el Cercle Polar Àrtic. Ana va a la mateixa àrea per fugir del seu passat, i intenta posar-se en contacte amb ell de nou, per tancar el cercle.

Aquesta estructura circular no només es pot apreciar a la narració sinó en altres aspectes com els noms dels protagonistes. Otto i Ana són palíndroms, paraules que es poden llegir igual d’esquerra a dreta i de dreta a esquerra.

10065_02

No només cal destacar l’estructura de la pel·lícula, sinó també la seva posada en escena, la fotografia, inspirada en la de Slawomir Idziak a Tres colores: azul de Krzysztof Kieslowski o l’emocionant banda sonora d’Alberto Iglesias, habitual de les pel·lícules de Medem o Almodóvar.

Quan va estrenar la seva quarta pel·lícula, Julio Medem ja havia demostrat que tenia un univers particular a les seves altres pel·lícules: Vacas, La ardilla roja i Tierra. I amb aquest llargmetratge va aconseguir el favor del públic, que es va rendir a aquesta història d’amour fou, tot i que tampoc li van faltar detractors, que veien el film com una mena de catàleg de frases estil ‘Mr.Wonderful’.

Després de Los amantes…Medem, que prové d’una família burgesa de Sant Sebastià i és llicenciat en medicina, ha dirigit altres films com Lucia y el sexo, La pelota vasca, Caótica Ana, Habitación en Roma o Ma ma, amb Penélope Cruz com a protagonista.

Trobareu totes les seves pel·lícules a l’Espai de cinema de la Biblioteca: Julio Medem

El proper 1 de novembre estrenarà El árbol de la sangre, la seva darrera pel·lícula, on torna a rodar al País Basc.

No hi ha comentaris

El compositor del mes de setembre: Wolfgang Amadeus Mozart

Retrato-de-Wolfgang-Amadeus-Mozart (1)

Wolfgang Amadeus Mozart és un compositor austríac nascut a Salzburg el 27 de gener de 1756. Els seus dots musicals prodigiosos foren aviat observats pel seu pare, Leopold, que va decidir educar-lo i, alhora, exhibir-lo com a font de ingressos. A l’edat de sis anys, Mozart ja era un intèrpret avançat d’instruments de tecla i un eficaç violinista, al mateix temps que demostrava una extraordinària capacitat per a la improvisació i la lectura de partitures. Encara avui en dia s’interpreten cinc petites peces per a piano que va compondre a aquella edat.
L’any 1762 Leopold va començar a portar el seu fill de gira per les corts europees. Primerament a Munic i a Viena i, en 1763 els Mozart van emprendre un llarg viatge de tres anys i mig que va suposar per al petit Wolfgang valuoses experiències: conèixer la cèlebre orquestra i l’estil de Mannheim, la música francesa a París, i l’estil galant de J.Ch. Bach a Londres.
Ja de tornada a Salzburg, va continuar les seves primeres composicions. L’any 1769, amb 13 anys, era nomenat Konzertmeister de l’arquebisbat de la seva ciutat.
Després d’uns quants anys a casa, pare i fill van marxar a Itàlia (1769-71).

En 1777 Mozart va marxar cap a Munic amb la seva mare, Anna Maria. A l’edat de vint anys Mozart cercava per les cort europees un lloc més ben remunerat i més satisfactori que el que tenia a Salzburg sota les ordres de l’arquebisbe Colloredo, però els seus desitjos no es van complir. Va arribar a Mannheim, capital musical d’Europa per aquella època, amb la idea d’aconseguir un lloc en la seva orquestra, i allà es va enamorar d’Aloysia Weber. Posteriorment Leopold va enviar a la seva esposa i fill a París. La mort de la seva mare a la capital francesa el 1778, el rebuig de Weber -després de la segona trobada de Mozart amb la família- i el menyspreu dels aristòcrates pels quals treballava, van fer que els dos anys transcorreguts entre la seva arribada a París i el retorn a Salzburg el 1779 fossin un període molt difícil en la seva vida.
L’any 1781, Mozart trenca les seves relacions laborals amb el príncep-arquebisbe de Salzburg i decideix traslladar-se definitivament a Viena.
Aquest mateix any es casa amb Constanze Weber, germana petita d’Aloysia; junts van viure sovint perseguits pels deutes fins a la mort de Mozart.

D’aquesta època data la seva amistat amb F.J. Haydn. L’arribada de Lorenzo da Ponte a Viena li va proporcionar un llibretista d’excepció per a tres de les seves millors òperes: Le nozze di Figaro (1786), Don Giovanni (1787) i Così fan tutte (1790). Mort aquest any Gluck, l’emperador Josep II va concedir el càrrec de kapellmeister a Mozart, però va reduir el salari, fet que va impedir que sortís del cercle viciós de deutes. Els anys finals Mozart va escriure les seves últimes òperes. El Rèquiem en Re menor K.626, inacabat per la mort de Mozart -el 5 de desembre de 1791- va ser la seva última composició, acabada pel seu deixeble F.X. Süssmayr.
Mozart s’ha considerat el compositor més destacat de la història de la música occidental i la seva influència va ser profundíssima, tant en el món germànic com en el llatí; la seva extensa producció inclou gairebé tots els gèneres (des del lied i les danses alemanyes fins als concerts per a instrument, les simfonies i les òperes), i en qualsevol d’ells podem trobar obres mestres que ens fan recordar l’apassionada opinió de Goethe al referir-se al compositor: “Com, si no, podria manifestar-se la Divinitat, a no ser per l’evidència dels miracles que es produeixen en alguns homes, que no fan sinó sorprendre’ns i desconcertar-nos?”.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu mes de cent documents que parlen de Wolfgang Amadeus Mozart i la seva música, així com també enregistraments de la seva obra.

No hi ha comentaris

Tornen els vermuts musicals a la Biblioteca!

Després de la parada estival i abans que arribi a l’hivern, tornen els vermuts musicals a la terrassa dels llimoners de la Biblioteca Armand Cardona.

Amb aquesta acció les biblioteques s’afegeixen a l’oferta musical de la ciutat amb unes actuacions gratuïtes de petit format i que tenen com a característica principal que van unides a la presentació de productes locals, emmarcats en un espai idoni (la terrassa dels Llimoners) tot degustant el producte i la música.

0011501614_10

Aquest dissabte 22 de setembre a partir de les 12:30 podreu gaudir del #psicotrònica amb els Pacosan. Col·laboren amb l’aperitiu l’Associació Singlot i la parada del Mercat de Mar, La Cassoleta.

Originaris del sempre prolífic Garraf i avesats en bandes com El Petit de Cal Eril, The Lions Constellation, Ly o Shorebreak, David Paco, Perico Massana i Sergi Marcet funden el grup al 2013.

Amb el seu EP Space’s Confes (Bankrobber, 2014) aconseguiren captar l’atenció de l’escena alternativa amb la seva mescla narcòtica de psicodèlia lo-fi i electrònica, que va de Gary Numan a Animal Collective passant per Caribou —el mateix John Schmersal de la banda canadenca va fer la remescla dels temes originals de Space’s Confes—, reivindicant-se d’aquesta manera com una de les propostes més eclèctiques, versatils i subjetives del panorama independent nacional.

Amb el seu primer llarg, My High (Bankrobber, 2015) van consolidar la seva proposta lisèrgica fent-los guanyar molts adeptes.

Una trajectòria afiançada amb el seu segon treball “Sour Mood” (Ondas del Espacio / La Nada Colectiva, 2017), on el grup explora sonoritats més electròniques amb el qual redefineixen parcialment el seu so sense renunciar a la seva pròpia essència, marcada per la fusió de sons psicodèlics i dream pop que caracteritza les seves cançons.

Com a complement al vermut, els dissabtes 22 i 29 de setembre de les 17 a les 19hh organitzem el taller tecnològic ‘Creant música en directe amb Sonic PI’.

A través d’aquesta eina de codi lliure ens introduirem en un entorn de programació que ens permetrà crear música electrònic en directe. El taller està adreçat a joves i adults a partir de 14 anys. Places limitades, cal inscripció prèvia a la Biblioteca.

El taller forma part del programa BiblioLab de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona.

I dissabte 20 d’octubre podrem veure un vermut #bitpoppunk amb els Sonic Lust que ens presentaran el seu primer EP Six thousand miles, que podeu escoltar a Spotify.

En aquesta ocasió, l’aperitiu anirà a càrrec de Caves Jaume Serra i l’Associació Ecoconscient.

Us deixem amb el seu primer videoclip ‘Californian Dream’

No hi ha comentaris

English Book Club: ‘The long good-bye’ by Raymond Chandler

imgThe long goodbye is a novel by Raymond Chandler, published in 1953, his sixth novel featuring the private investigator Philip Marlowe. Some critics consider it inferior to The big sleep or Farewell, my lovely, but others rank it as the best of his work. Chandler, in a letter to a friend, called the novel “my best book”

Down-and-out drunk Terry Lennox has a problem: his millionaire wife is dead and he needs to get out of LA fast. So he turns to the only friend he can trust: private investigator Philip Marlowe. Marlowe is willing to help a man down on his luck, but later Lennox commits suicide in Mexico and things start to turn nasty. Marlowe is drawn into a sordid crowd of adulterers and alcoholics in LA’s Idle Valley, where the rich are suffering one big suntanned hangover. Marlowe is sure Lennox didn’t kill his wife, but how many stiffs will turn up before he gets to the truth?

This novel was dramatised for television in 1954 for the anthology series Climax!, with Dick Powell playing Marlowe, as he had a decade earlier in the film Murder, my sweet. This live telecast is memorable for an incident in which the actor Tris Coffin, whose character had just died, thinking he was out of camera range, stood up and walked away while in view of the TV audience.

In 1973, Robert Altman filmed an adaptation set in contemporary Los Angeles, with Elliott Gould as Marlowe.

raymond-chandler_43ee3d22_220x290Raymond Chandler was born on July 23, 1888, in Chicago, Illinois. Upon his parents’ divorce, he relocated with his mother to South London, England. He returned to the United States in 1912, settling in Southern California.

After serving in the first World War, Chandler took on a bookkeeping job with an oil company, working his way up to a top position but lost his job in the early 1930s, and hence returned to his earlier love of writing, crafting stories that would find a home in pulp fiction magazines.

In 1939, he debuted his popular first novel The big sleep. His books featured the detective Philip Marlowe, who became an iconic figure of the fictional private investigator genre, with Chandler becoming renowned for his distinctive language, ideas and vision of Los Angeles. He is considered to be a founder of the hard-boiled school of detective fiction.

With his wife’s death in 1954, Chandler became deeply depressed. Chandler suffered from a variety of health issues and his physical decline was exacerbated by alcohol abuse. He died from bronchial pneumonia on March 26, 1959 in La Jolla, California.

The English Book Club will meet again to coment this book on saturday October 20th.

Here you can see the movie trailer of the Robert Altman’s movie.

No hi ha comentaris

Cinema i bicicletes

rueda_2018

Aquest cap de setmana podeu gaudir al Zumzeig cinema de Barcelona la quarta edició del Rueda, Festival Internacional de Cinema Ciclista de Barcelona.

Rueda és el primer festival de cinema competitiu que té a la bicicleta com a protagonista, però durant la seva curta vida ja s’ha convertit en una de les celebracions al món de la bicicleta més populars i plenes de vida del sud d’Europa.

Durant quatre dies es podran veure pel·lícules inèdites d’orígens molt diversos on la passió per la bicicleta i els mons que conté seran el denominador comú.

Aquesta edició del Rueda comptarà amb una selecció competitiva i vàries sessions de mostra, entre les quals destaquem la selecció infantil, Rueda Kids, una selecció de curts animats per tota la família per que els més petits comencin a somniar les seves primeres aventures ciclistes.

A la Biblioteca Armand Cardona vam engegar el Racó ciclista l’any 2014, un espai on trobareu ubicats tots aquells documents relacionats amb aquest esport que tanta afició desperta entre el ciutadans de Vilanova i la Geltrú.

L’espai pretén recopilar tota mena de documents sobre ciclisme: la seva història, figures de la competició, cicloturisme, rutes en btt, entrenament, alimentació, models de bicicletes, etc.

Aprofitant que es celebra el festival aquest cap de setmana, a l’espai cinema us hem preparat una selecció de pel·lícules on la bicicleta hi té especial protagonisme.

Ladrón de bicicletas de Vittorio de Sica
A la Roma de la postguerra, Antonio, un obrer en atur, aconsegueix una feina enganxant cartells a condició que posseeixi una bicicleta però li roben en el seu primer dia. És així com comença tota l’aventura d’Antonio juntament amb el seu fill Bruno per recuperar la seva bicicleta. Un clàssic del neorrealisme italià.

Muerte de un ciclista de Juan Antonio Bardem
Un professor universitari i la seva amant, una dona casada de l’alta burgesia, atropellen accidentalment a un ciclista. Aterroritzats amb la idea que es descobreixi l’adulteri, decideixen ocultar el tràgic accident.

La bicicleta de Sigfrid Monleón
Ramón, un nen de dotze anys, visita un vell taller de bicicletes per arreglar una punxada. Allà troba a un ancià anomenat Mario, antic ciclista amateur, i es queda fascinat per una bicicleta que acaba de construir amb peces de diferents models.

Las bicicletas son para el verano de Jaime Chavarri
El 18 de juliol de 1936, esclata la Guerra Civil. A Madrid, una família formada per un matrimoni i dos fills comparteix els avatars de la guerra amb la criada i els veïns. El nen de la casa, encara que ha suspès, vol que el seu pare li compri una bicicleta, però la guerra farà que la compra s’ajorni indefinidament.

La bicicleta de Pekin de Wang Xiaoshuai
Guei arriba a Pekin i troba feina a una empresa de repartidors, que li deixa una bicicleta: una magnífica mountain bike platejada. Quan hagi guanyat 600 yuans la bicicleta serà seva. Quan Guei gairebé ha acabat de pagar la bicicleta, li roben al carrer. Sense la seva bici, Guei no pot treballar. Desesperat, recorre tot Pequín per trobar-la.

La bici de Ghislain Lambert de Philippe Harel
En els anys 70 triomfava Eddy Merckx, i després estaven tots els altres. Entre aquests últims es trobava Ghislain Lambert. Aquesta és la història de la vida d’un petit corredor belga amb l’única ambició de convertir-se en campió, i amb la desgràcia de tenir unes cames molt menys fortes que el seu propi cor.

La bicicleta verde de Haifaa Al Mansour
Wadjda té deu anys i viu en una societat tan tradicional que certes coses com anar amb bicicleta li estan totalment prohibides. Wadjda desitja tenir una bicicleta per poder competir amb el seu amic Abdullah en una carrera, però la seva mare no l’hi permet perquè les bicicletes són un perill per a la dignitat d’una noia.

Sin frenos de David Koepp
A la ciutat de Manhattan, Wilee, un missatger ciclista ha de fer un lliurament urgent. Els problemes arribaran quan un policia corrupte s’interposi en el seu camí i el porti a sobrepassar els límits de velocitat.

Bienvenidos a Belleville de Sylvain Chomet
Champion, que ha estat adoptat per la seva àvia Madame Souza, és un nen solitari. Quan ella s’adona que el nen només és feliç sobre una bicicleta, el sotmet a un rigorós entrenament. Anys després, Champion ja està preparat per participar en la carrera ciclista més famosa del món: el Tour de França.

El prado de las estrellas de Mario Camus
Alfonso és un jubilat que un matí recollint caragols en es troba amb un jove que sorgeix d’entre la boira en la seva bicicleta. A partir de llavors, sorgeix una amistat entre el vell mestre i la jove promesa del ciclisme. Recolzat pels seus amics, Alfonso farà de Martín, sense equip ni patrocinadors, no només un gran campió, sinó també una gran persona.

Per acabar us deixem amb la que considerem l’escena més famosa del cinema vinculada a una bicicleta.

No hi ha comentaris

Addictes als àlbums! Nou club de lectura familiar de la Biblioteca Armand Cardona

portadaJa són obertes les inscripcions pel nou club de lectura familiar de la Biblioteca Armand Cardona, Addictes als àlbums!

Es tracta d’una proposta lectora adreçada a infants de 1r i 2n de primària (de 5 a 7 anys) amb l’objectiu d’educar la mirada i descobrir la lectura en els més petits.

L’àlbum il·lustrat permet el debat literari sense la barrera de la capacitat lectora i al mateix temps ens permet trencar amb la idea que aquest s’adreça només a nens petits que no saben llegir o n’estan aprenent, ja que atrau indistintament a lectors adolescents i adults.

Creiem que l’educació visual i literària dels nens i nenes és un eix en la seva formació per esdevenir persones crítiques, lliures i creatives. Una creativitat que no només ha de ser plàstica i artística, sinó que neix de quan s’ajunten idees, s’associen conceptes i s’aconsegueixen solucions innovadores.

Hi haurà una trobada mensual els dimarts de les 18 a les 19h. La primera sessió serà el dimarts 16 d’octubre.

A la sessió hi haurà d’assistir l’infant acompanyat d’un adult (pare, mare, tutor, avis…).

El club té un cost de 10€ per família. Podeu descarregar la fitxa d’inscripció aquí.

9788415116035La primera lectura que comentarem serà El gat Splat de de Rob Scotton.

És el primer dia d’escola de l’Splat i està preocupat. Què passa si no fa cap nou amic? Per sentir-se millor, l’Splat decideix portar la seva petita mascota amb ell, el ratolí Seymour, i l’amaga a la seva carmanyola.

La professora, la Srta. Wimpydimple, presenta a Splat a la classe però de sobte en Seymour s’escapa i els gats comencen perseguir al ratolí, una cosa que es suposa que han de fer els gats.

Splat està més preocupat encara, té por de perdre tots els seus amics, els nous i els antics però just a temps la Srta. Wimpydimple pren el comandament de la situació i ensenya a tots una important lliçó. Pot ser que l’escola per a gats no estigui tan malament després de tot.

Un àlbum ple de sentit de l’humor amb el qual aprendrem a parlar de les nostres pors i enfrontar-nos a elles.

Voleu conèixer l’Splat i altres fantàstics personatges!? Apunteu-vos al club!

No hi ha comentaris

‘El monstre de colors va a l’escola’ d’Anna Llenas

portadaSis anys després de l’aparició de El monstre de colors, l’Anna Llenas ens presenta una nova aventura d’aquest personatge que s’ha convertit en tot un fenomen editorial. L’àlbum va ja per la 19a reimpressió, més de 180.000 exemplars venuts des que es va publicar i es distribueix en més de 20 països.

A El monstre de colors va a l’escola (Flamboyant, 2018), acompanyarem al monstre més estimat dels últims temps en el seu primer dia d’escola, en el qual descobrirà algunes de les rutines, els espais i dinàmiques, i coneixerem als seus companys de classe.

El Monstre de Colors s’enfrontarà, aquest cop, al seu primer dia d’escola. Per començar, no sap ni què és! Està una miqueta nerviós. No pateixis Monstre! Allà t’esperen moltes aventures i nous amics.

Pàgina a pàgina l’acompanyarem en el descobriment de les rutines, espais i dinàmiques de l’escola, i coneixerem als seus companys de classe. Li agradarà l’experiència, al Monstre? Segur que sí!

L’Anna Llenas va néixer a Barcelona. És llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques per la Universitat Autònoma de Barcelona i graduada en Disseny Gràfic per l’Escola Llotja (Escola Superior de Disseny i Art).

Va fer els primers passos professionals en el sector de la publicitat com a directora d’art a Bassat Ogilvy, i un bon dia va decidir establir-se pel seu compte. Es va especialitzar en Il·lustració a l’Escola Eina (Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona) i va crear els seus propis productes de disseny, que comercialitza des d’aleshores a través de diferents canals.

Ha desenvolupat projectes gràfics per a clients tan diversos com La Vanguardia, Nestlé o la Generalitat de Catalunya, entre d’altres. En l’actualitat, s’ha format com artterapeuta i, professionalment, treballa amb altres autors, per a diverses editorials, il·lustrant els seus contes.

El monstre de colors va ser el primer àlbum que va signar com a autora i il·lustradora però ja en porta publicats molts altres com Si yo fuera un gato, El buit, El laberint de l’ànima, T’estimo (quasi sempre) o Talpet terratrèmol i Diari de les emocions.

Trobareu tots aquests contes a la sala infantil de la biblioteca: Anna Llenas

Us deixem amb la cançó ‘Companys’

No hi ha comentaris

Col·leccions locals digitalitzades

La Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona posa a la disposició de tothom en format digital tres de les col·leccions editades per l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, relacionades amb la ciutat i la seva gent.

 

retratsEn primer lloc trobem la col·lecció Retrats, on l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú vol homenatjar els homes i les dones nascuts o veïnats a la vila i que amb la seva trajectòria han contribuït a la promoció i enaltiment dels valors cívics i culturals, o que amb la seva labor han col·laborat a fer conèixer el nom de Vilanova i la Geltrú. En aquesta col·lecció trobareu trenta-nou opuscles, des del primer dedicat al ballarí Joan Magrinyà i Sanromà, escrit per Trinitat Ruiz fins al darrer publicat fins ara, dedicat al cooperativista i polític Joan Ventosa i Roig, d’Albert Tubau. Les germanes Teresa i Eulàlia Rossell, Teresa Basora i Sugrañes, el poeta Manuel de Cabanyes, Francesc Roig Toqués, el pintor Armand Cardona i Torrandell o el bibliotecari Joan Oliva i Milà son algunes de les persones que trobareu en aquesta col·lecció.

 

 

Una altre de les col·leccions és La Memòria del Futur, Memoriarecull del procés de recuperació de la història de la ciutat des del treball del taller d’història local La història a les nostres mans, integrat per una seixantena de dones, que setmana rere setmana han filat els records de les seves vivències i recuperat la seva història que esdevé la nostra. La seva, perquè en són protagonistes i la nostra, perquè som els hereus i les hereves d’allò que la generació que ens precedeix ha anat teixint. En aquesta col·lecció, fins ara de deu volums, trobareu títols com Família i guerra, Fes-me’n cinc cèntims…, Els Nostres records d’escola i Vols ballar?.

 

 

 

 

 

CarrersPer últim us volem destacar la col·lecció Els carrers de Vilanova i la Geltrú, que és un recull sistemàtic de les denominacions dels carrers de la ciutat, tant dels actuals com dels que hi han figurat al llarg del temps. La col·lecció consta de nou volums, i el primer Les viles medievals aplega els carrers que es van anar configurant fins al segle XVI. De forma cronològica els opuscles van passant per l’edat mitjana, l’eixample, el Barri de Mar… per acabar als darrers barris urbanitzats i els barris situats a ponent, Santa Maria, Santa Llúcia, El Prat de Vilanova i Fondo de Somella.

 

 

 

 

 

 

Per poder accedir a la versió digital de les tres col·leccions, només cal que cliqueu qualsevol dels tres enllaços en negreta que apareixen en aquesta nota del blog, que us portarà a la pàgina del cercador de la Xarxa de Biblioteques Aladi on us hem preseleccionat les col·leccions. Un cop allà, cal seleccionar el volum que desitgeu consultar i clicar el text complert que apareix a la versió digital.

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »