Premis Gaudí: Pere Portabella
El proper 6 de febrer, l’Acadèmia del Cinema Català atorgarà el Premi Gaudí d’Honor 2012 a Pere Portabella, director, guionista i productor amb més de cinc dècades en actiu al món del cinema.
L’Acadèmia del Cinema Català ha escollit Pere Portabella (Figueres, 1929) per ser un dels cineastes més arriscats a l’hora d’explorar el llenguatge cinematogràfic i per comptar amb un gran prestigi i reconeixement internacional.
Al llarg de la seva carrera, Portabella ha mantingut una presència rellevant en l’àmbit del cinema del nostre país. Amb la seva productora Films 59, va impulsar algunes de les produccions emblemàtiques del cinema espanyol: Los Golfos de Carlos Saura (1959), El Cochecito de Marco Ferreri (1960) i Viridiana de Luis Buñuel (1961).
A través de la mateixa productora i com a realitzador, dirigeix les seves pròpies creacions, conjuminant l’herència de la cultura d’avantguarda amb els llenguatges de ruptura. Les seves pel·lícules Vampir-Cuadecuc (1970) i Umbracle (1972) constitueixen intervencions radicals en les institucions cinematogràfiques i artístiques.
La seva filmografia ha estat objecte de retrospectives a centres artístics tan avantguardistes com el Georges Pompidou de París (2003) o el MoMA de Nova York (2007). Des de 2001 les seves obres formen part del fons artístic del MACBA de Barcelona.
Portabella serà objecte d’un dels Recorreguts que organitza aquest museu barceloní. Els Recorreguts són col·leccions de continguts disponibles a través de la seva web i que ofereixen a l’usuari la possibilitat d’organitzar-los segons una idea personal, un interès o un concepte acadèmic.
Així, el recorregut pot servir per triar obres i artistes de la Col·lecció MACBA, permet elaborar material de suport didàctic per a professors, o fins i tot s’erigeix com plataforma perquè artistes i comissaris aprofundeixin en un tema treballat en exposició.
Portabella va treballar activament amb tots els moviments de rebuig durant la dictadura del General Franco i va ser escollit senador en les primeres eleccions democràtiques i va ser membre de la comissió de redacció de l’actual Constitució Espanyola. Entre 1980 i 1988 va ser diputat al Parlament Autònomic de Catalunya.
La seva pel·lícula Die Stille vor Bach (El silenci abans de Bach, 2007) va ser seleccionada per la 64ª Mostra de Venècia i va guanyar el Premi Ciutat de Barcelona l’any 2007, entre d’altres.
L’any 2009 fou guardonat amb el Premi Nacional de Cinema concedit per la Generalitat de Catalunya pel seu curtmetratge documental Mudanza.
Aquí podeu veure tot el material disponible a les Biblioteques de Vilanova sobre aquest artista.
Us deixem amb l’entrevista que li van realitzar al programa Ànima del Canal 33 amb motiu d’aquest premi honorífic.
Biscuit i el seu nou àlbum: Memorabilia
Avui us presentem el darrer treball dels vilanovins Biscuit: Memorabilia. Aquest nou disc, el seu cinquè, el van treure a la venda a finals de l’any passat i el van presentar oficialment a la Sala Sidecar de Barcelona el passat 30 de desembre.
Produït per Santi García als Engine Studios de Chicago i editat pel segell La Castanya, es tracta d’un disc que destaca per l’ús bàsic de la seva instrumentació però amb un resultat d’allò més potent, sobretot quan se li suma la sublim veu del seu cantant. És un treball que transmet la infinitat d’influències que han anat rebent durant els divuit anys de carrera que porten junts.
La millor forma de conèixer els Biscuit és llegir les paraules que els hi va dedicar Eduardo Ranedo (Ruta 66 / Radio Euskadi) i la seva relació amb el Rock: “Biscuit […] Són rock, no hi ha dubte, i un bon camí a prendre si un vol atallar per conèixer els seus secrets. Els he vist créixer, fer cançons i donar molt bones bitlles. Si fes una llista dels meus grups favorits, estarien molt a dalt. Grup modest, honest fins al límit, porten demostrant des de fa molts anys que el seu lloc està dins d’aquesta tradició de bandes europees que van tenir molt clar a qui enganxar-se després del mal glop dels 80. Classicisme barrejat amb el punyent esperit de la generació indie no suavitzada, òbviament, pels cants de sirena de l’efímer i l’arty. Rock de guitarres que no fa fàstics a la melodia, música transparent i franca, sense concessions a res que no passés el filtre més exigent i ortodox. No és banda no, Biscuit, per els qui, avorrits o cremats, agraden d’un rock arriscat, obert a altres músiques per –potser i amb sort- arribar a llocs diferents. Per això són el que són. Com “Louie, Louie” o els Stones de l’Exile. O ets dels nostres, o estàs fora.”
BISCUIT - I WAS RIGHT from WAAAU.TV on Vimeo.
Memorabilia ha rebut una gran acollida per part dels crítics de les principals publicacions especialitzades en el gènere com ara Rock de Lux, Ruta 66 o Mondo Sonoro, de la qual rescatem l’opinió de Xavi Sánchez Pons en la qual sosté el següent: “l’últim disc dels de Vilanova és gran com una casa de pagès. Lluny de perdre ganes i pegada després d’una llarga carrera que els ha convertit en una banda de culte per a una selecta minoria, els catalans ho han donat tot en un disc que és capaç de presentar la feresa dels primers The Who (Gone), la intuïció melòdica dels The Byrds de Fifth Dimension (“Stonewall” és de traca) i les harmonies vocals de Flamin’Groovies etapa Sire Records (“Plain Love Song”). Memorabilia no canviarà gens en la carrera de Biscuit, el seu estatus de culte és una pesada llosa, però poden estar contents d’haver editat el millor disc de la seva vida i sens dubte un dels tractats de rock aliè a modes més sonats de l’òrbita independent recent.”
A l’espera de poder disposar-ne d’aquest treball a les Biblioteques Municipals si que podeu consultar els següents discos seus:
- Biscuit (1993)
- Rocks my little world (2004)
- Time for answers (2005)
Mentrestant el podeu escoltar a l’Spotify o tastar al programa El Sótano de Radio 3 que li va dedicar part d’aquest programa, amb els talls I was right, Cant pity you i Graham Nick and Tim:
150è aniversari del naixement d’Antoni M. Alcover
El dia 2 de febrer de 1862 va néixer a Manacor Antoni M. Alcover, una de les figures més destacades de la cultura catalana de tots els temps.
Va néixer en una família rural: amb quinze anys es va traslladar a Palma per tal de seguir-hi els estudis de seminarista. Va ser ordenat prevere el 1886, i alhora es va despertar en ell la seva vocació literària.
Gràcies al seu origen pagès va descobrir la riquesa de la literatura i la llengua populars, que va recollir -sota el pseudònim de Jordi d’Es Racó- en publicacions insulars, i sobre tot a l’Aplec de Rondaies Mallorquines.
Ell fou l’iniciador de l’ingent Diccionari català valencià balear (DCVB), que recull el cabal lèxic català de tots els dialectes i de totes les èpoques, i l’editor i principal redactor del Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana, la primera revista de lingüística en català, que servia com a mitjà de comunicació entre els més de mil col·laboradors que arreplegaven materials per a la redacció del DCVB, duta a terme per Francesc de B. Moll, amb l’ajut de Manuel Sanchis Guarner i Aina Moll.
L’acompliment d’aquest projecte lexicogràfic el dugué a recórrer tots els territoris de parla catalana (1900-1928) per obtenir-ne la informació necessària i alhora per desenvolupar una altra recerca lingüística única en el marc de les llengües romàniques: la flexió verbal en els dialectes catalans.
El 1906 va convocar i presidir el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana, i el 1911 va ésser elegit primer president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.
La seva passió per la dialectologia el feia entossudir-se en una concepció descentralitzada i dialectista de l’idioma literari. Això el va enfrontar amb Pompeu Fabra, que prenia com a base el català de Barcelona i volia establir la llengua literària sobre principis unitaris i eficients.
Les idees de Fabra es van imposar finalment gràcies a l’oficialitat que va conferir-los l’Institut d’Estudis Catalans. Les normes de l’IEC van començar a generalitzar-se des del 1915.
Aquí podeu consultar tots els documents d’Antoni M.Alcover que hi ha a les Biblioteques de Vilanova.
Us deixem amb el quart capítol de la sèrie de TV3, Històries de Catalunya on es parla dels orígens de la llengua catalana i també del paper qui ha va jugar Mossèn Alcover en la seva recuperació.
Selecció de novetats – Febrer
Ja podeu trobar a la Biblioteca Armand Cardona la nova selecció de novetats, en aquest cas la corresponent al mes de febrer, que inclou documents dels diferents fons de la Biblioteca: adults i infantil (lectura i coneixements), música, cinema, fotografia i còmics.
Entre les novetats per adults us volem recomanar el llibre La primavera árabe: el despertar de la dignidad de Tahar Ben Jelloun. Ben Jelloun, un dels escriptors i periodistes marroquíns amb més projecció internacional ens dóna la seva visió, país per país, del paper adoptat pels joves durant la primavera àrab.
Pel que fa a les novel·les, destaquem Las colinas del tigre de Sarita Mandanna. Ambientada en les darreres dècades del segle XIX en una de les zones més fèrtils i boniques de l’Índia, el llibre relata el tumultuós destí de la jove Devi, que, si bé neix amb els millors auspicis possibles, en el sí d’una família que l’estima, descobrirà com el propi destí pot torçar-se de la manera irremeiable.
Entre els còmics destaquem l’edició en català de Habibi, la nova novel·la gràfica de Craig Thompson, autor de la premiada Blankets, on ja tractava el tema del fanatisme religiós, en aquest cas catòlic.
A través d’un paisatge de deserts, harems i un batibull de modernes deixalles industrials, Habibi explica la història de la Dodola i en Zam, una parella d’esclaus refugiats units per la casualitat, les circumstàncies i l’amor que sorgeix entre ells. A la vegada contemporània i intemporal, Habibi ens ofereix una història d’amor commovedora, una paràbola sobre la nostra relació amb la natura, la divisió cultural entre el primer i el tercer món, l’herència compartida entre cristianisme i islamisme i la màgia d’explicar històries.
A la secció infantil trobem el conte Karaganda de Pep Molist amb il·lustracions d’Anna Clariana. L’hivern, i després, la primavera arriben a la ciutat de Karaganda de la mà de dos visitants molt especials. Aquest és un conte diferent, farcit de metàfores i poesia, per gaudir d’unes il·lustracions plenes de màgia i simpatia mentre esperem la primavera.
També volem destacar el llibre Superalimentos para el embarazo de Susannah Marriot, un llibre hi trobarem una amplia informació sobre els aliments més i menys indicats des de una visió molt ecològica i naturalista de la nutrició, doncs la dieta és una de les qüestions que més inquieta a les embarassades.
Pel que fa a la música us presentem l’enregistrament de la nova producció de la Royal Danish Opera ofereix de l’òpera de Wagner, Tannhäuser, en la qual el director d’escena Kasper Bech Holten presenta la seva visió personal: la intensa i tràgica història d’un home que sucumbeix al seu destí, dividit entre l’amor i l’art. Filmada en alta definició i amb so surround aquesta nova producció porta l’art de l’òpera en DVD a noves cotes d’excel·lència.
Per últim, a la secció de cinema us presentem Buried, una de les apostes més arriscades del passat any que ens apropa a la història d’un personatge, un genial Ryan Reynolds, que es troba dins un taüt durant tota la pel·lícula. Cinema d’horror claustrofòbic ambientat en la Guerra de Iraq.
En el següent enllaç us podeu descarregar el full d’aquest mes: Selecció de novetats - Febrer
Us deixem amb el tràiler de Buried (Enterrado).
Contes de por i sobre la por
La por és un sentiment desagradable de temença que sorgeix per la percepció d’un perill, encara que aquest no sigui real. Va sorgir per qüestions adaptatives de l’ésser humà; la por permetia l’individu preparar-se per reaccionar en situacions adverses amb més rapidesa. Existeixen molts graus de la por, els menors són la desconfiança i el temor i els majors el terror o el pànic.
A la biblioteca trobareu un munt de contes que fan moooolta, d’altres ens mostraran la por d’una manera ben còmica que segur que ens farà riure i d’altres ens ajudaran a superar aquest sentiment. Però segur que amb tots ells passareu una bona estona. Aquí us proposem uns exemples. A la sala infantil de la Cardona trobareu una exposició d’aquest fons fins el 13 de febrer:
Qui te por de Pere Vilà i Barceló publicat per La Galera, 2011.
El Pau té por. Té por dels sorolls de les parets. Té por del que hi ha sota els mobles. Fins que els seus pares li expliquen la veritat. I la veritat, de vegades, és molt real…
(Premi Hospital Sant Joan de Déu 2010)
- Roger el príncep poruc. Rocío Antón i Lola Núñez; Claudia Ranucci (il). Barcelona: Baula, 2009. (Bons de conte)
Alí-Valentí era el rei d’un llunyà país d’Orient. Era molt valent i no tenia por ni dels óssos ni dels mags. Alí-Valentí va tenri un fill i li va dir Roger, com un rei amic seu que es deia Roger l’Invencible i era tot un heroi. Pero el príncep Roger no era gnes valent i tenia por de tot: de la lluna, dels cavalls, dels gossos… i és que tothom alguna vegaa ha tingut por no? doncs els princeps també!
- El robot de l’abocador. Roberto Pavanello. Barcelona: Estrella Polar, 2011.
Estimats “amics del calfred”, ja em teniu aquí! Sóc Bat Pat, el vostre amic ratpenat! Us explicaré una història que us farà posar la pell de gallina… Esteu a punt?
Com evoluciona la por en els infants?
Les pors en els infants són evolutives i “normals” a certa edat, canviant l’objecte temut a mesura que el nen creix i el seu sistema psicobiològic va madurant. La tendència natural ha de ser que aquests vagin desapareixent progressivament.
-Primera infància: els nadons no comencen a manifestar el sentiment de por abans dels sis mesos de vida. És a partir d’aquesta edat quan comencen a experimentar pors a les altures, als estranys i altres.De fet la seva presència denota un cert grau de maduresa en el nadó. Entre l’any i els dos anys i mig s’intensifica la por a la separació dels pares a la qual se li suma el temor a les personres estranyes. També comencen a sorgir els primers pors relacionats amb petits animals i sorolls forts com poden ser els d’una tempesta.
-Etapa preescolar (2,5-6 anys): S’inicia una evolució de les pors infantils. Es mantenen els de l’etapa anterior (estranys, sorolls, etc.) Ara poden entrar en escena els estímuls imaginaris, els monstres, la foscor, els fantasmes, o algun personatge del cinema. La majoria de les pors als animals comencen a desenvolupar-se en aquesta etapa i poden perdurar fins l’edat adulta.
-6 a 11 anys: Les pors seran més realistes i específiques, desapareixent els temors a éssers imaginaris o del món fantàstic.P renen el relleu com temors més significatius el dany físic (accidents) o els metges (ferides, sang, injeccions). Pot també presentar-se, depenent de les circumstàncies, temor cap al fracàs escolar, temors a la crítica i pors diversos en la relació amb els seus iguals (por cap algun company en especial que pot aparèixer amenaçador o agressiu). La por a la separació o divorci dels pares estaria ara present en aquells casos en què el nen percebi un ambient hostil o inestable entre els progenitors.
Terrorífica lectura!!
Revòlver de Marcus Sedgwick
Els membres del Club de lectura per a nois i nois tornen a participar al premi de literataura Protagonista Jove 2011-12, organitzat pel Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil, en la categoria de 15 -16 anys.
El passat mes de desembre van llegir La meva germana viu sobre la llar de foc i PQPI connection que vam comentar aquí. i aquest mes llegiran el darrer llibre de la selecció.
Revòlver de Marcus Sedgwick
“No travessis mai el llac per la boca del riu, el gel sempre és més prim en aquella zona fins i tot a l’hivern”, deia el pare. I l’Stig es demana per què l’Einar no va seguir els seus propis consells mentre mira el cadàver glaçat de l’home sobre la taula.
Sap que res tornarà a ser com abans malgrat que les expectatives de canvi fossin escasses: ajudar el pare a l’Oficina de Contrastació de tant en tant, tallar llenya, arreglar tanques, fer reparacions a la cabana, ocupar-se dels gossos i, sovint, perdre’s pels boscos a meditar i rumiar.
Som a l’any 1910. Ara, l’Stig Andersson es troba tot sol a una cabana al nord del Cercle Polar Àrtic, en un lloc horriblement fred i desolat.
Dins la cabana, tot es silenci, però, de sobte, algú truca a la porta. Un estrany amb aspecte amençador li comença a explicar una historia sobre la recerca de pols d’or. A mida que avança amb la seva narració, l’Stig només pensa en anar a buscar al magatzem la possessió més preuada del seu pare, un revòlver Colt que espera a ser utilitzat, però el farà servir, l’Stig?
Aquest és el punt de partida d’aquesta novel·la que ens trasllada a les terres del Gran Nord i ens mostra la duresa de la vida dels treballadors de les companyies mineres i de les seves familias.
Marcus Sedgwick va néixer a Kent, Anglaterra l’any 1968. Es dedica a escriure per joves des de fa uns setze anys i ha guanyat diversos premis al llarg de la seva carrera. També dibuixa i ha il·lustrat alguns dels seus llibres. El seu temps lliure el dedica a tocar la guitarra i la bateria, viatjar i practicar el tir amb arc.
Actualment treballa en el guió d’una pel·lícula al costat del seu germà Julian.
El Club de lectura per a nois i noies de la Biblioteca Armand Cardona es reunirà per comentar aquests llibres el dissabte 25 de febrer a les 17 h. Us esperem!!!
Primera trobada del club de lectura infantil
El passat dissabte 28 de gener va tenir lloc la primera trobada del club de lectura infantil.
Durant la trobada es van presentar els dos llibres que llegiran aquest mes de gener: La senyora dels llibres de Heather Henson amb il·lustracions de David Small i L’arbre de les històries de l’Eulàlia Canal amb il·lustracions de Bartomeu Seguí.
Tots dos llibres tracten, d’una manera o altra, el tema del gust per la lectura i la funció que fan les biblioteques.
La senyora dels llibres està basat en la història real de les anomenades Bibliotecàries a cavall.
El projecte de les Biblioteques a Cavall va ser fundat durant els anys trenta del segle XX, i tenia per objectiu portar llibres a les regions més remotes a on amb prou feines hi havia escoles i cap biblioteca.
Dalt de tot de les muntanyes, els camins gairebé eren inexistents i s’hi havia de pujar pels llits dels rierols o per senderes escarpades. Les senyores dels llibres, com eren conegudes les bibliotecàries que feien aquesta feina,havien de viatjar a cavall o amb mula pels mateixos camins tortuosos cada quinze dies, carregades de llibres, tant si feia bon temps com si feia mal temps.
La Heather Henson va néixer a Kentucky. De petita somiava amb ser actriu però va marxar a estudiar a Nova York i de seguida es va introduir al món dels llibres i l’escriptura. Durant molts anys va viure a Brooklyn, on treballava com editora de llibres juvenils a l’editorial Harper Collins però recentment ha tornat a la seva terra natal per concentrar-se en l’escriptura.
L’arbre de les històries ens explica que a la ciutat de Bufapolls ben aviat els llibres i les biblioteques seran substituïts per càpsules de lectura.
Fins i tot volen enderrocar l’edifici de la Biblioteca, però tot just la nit de Reis, en Jonàs, el bibliotecari, rep la visita d’una nena misteriosa, la Lluna, que diu que ve a buscar l’arbre de les històries, que creix al bell mig de la Biblioteca i s’alimenta de les històries que explica en Jonàs.
L’Eulàlia Canal va néixer a Granollers, el 6 de març de 1963. Comparteix la feina d’escriure amb la de ser mare i la de psicòloga, la seva professió oficial.
La seva literatura es caracteritza per la humanitat de les històries, la tendresa amb què tracta els personatges, la riquesa del llenguatge i la poesia de la prosa. De fet va començar la seva vida literària amb un llibre de poemes, Andana blanca, amb el qual va guanyar el Premi Òmnium Cultural 1998.
Altres dels seus llibres són Les set dents de la Palangana o Un petó de mandarina, amb el qual va guanyar el Premi Barcanova de Literatura Infantil i Juvenil l’any 2006.
Durant la trobada els nens participants van proposar altres llibres que coneixien i que podien estar relacionats amb el tema dels llibres, biblioteca i la lectura:
• La bibliotecària de Bàssora: una història real de l’Iraq de Jeannette Winter
• Biblioburro: una història real de Colòmbia de Jeannette Winter
• El lleó de la biblioteca de Michelle Knudsen
• L’Ós que estimava els llibres de Dennis Haseley
El Club de Lectura Infantil de la Biblioteca Armand Cardona comentarem aquestes lectures el dissabte 25 de febrer a les 17:30h. Esteu convidats a participar-hi!
Per acabar us deixem amb el vídeo que ens presenta la història real del Biblioburro colombià.
‘El Olvido que seremos’ d’Héctor Abad Faciolince
Comencem el 2012 i ho fem amb doble ració de lectura: l’habitual del Club que en aquest cas protagonitza l’obra El olvido que seremos d’Héctor Abad Faciolince i l’especial del Club de lectura Alt Penedès – Garraf que és Marcos Montes de David Monteagudo.
Héctor Abad Gómez, metge colombià, cau assassinat en el centre de Medellín a mans d’un parell de sicaris. A la butxaca porta dos papers meticulosament doblegats: una llista de les persones amenaçades de mort per la dreta colombiana (on figura el seu nom), i un poema, Epitafi. Dins d’aquest marc es desenvolupa la història que ens presenta El olvido que seremos, una reconstrucció amorosa i pacient d’un personatge que transmet l’alegria per viure però que, alhora, ens presenta la tristesa i la ràbia que provoca la mort d’un esser excepcional.
En aparença estem davant d’un llibre sobre la vida d’un home que lluita per ensenyar als colombians a ser tolerants i a respectar tota una sèrie de valors; en el fons, l’obra ens presenta la història recent de Colòmbia. Una història plena de lluita silenciosa i violenta per anar erosionant a aquells que pensen diferent. Una guerra sistemàtica i programada contra aquells que decideixen somiar amb una societat més justa.
En paraules del Premi Nobel Mario Vargas Llosa “és un llibre la bellesa formal del qual, la qualitat de l’expressió, la lucidesa de les reflexions, la gràcia i finor amb que està retratada aquesta família tan entranyable i càlida que un volgués fos la seva pròpia, fan d’ell un llibre que aixeca l’ànim, mostra que encara de les més vils i cruels experiències, la sensibilitat i la imaginació d’un creador generós i inspirat poden valer-se per defensar la vida i mostrar que hi ha en ella, malgrat tot, a més de dolor i frustració, també gaudi, amor, ideals, sentiments elevats, tendresa, pietat, fraternitat i riallades.”
Héctor Abad Faciolince va néixer a Medellín, Colòmbia, el 1958. Entre les seves novel·les estan Asuntos de un hidalgo disoluto (1994), Fragmentos de amor furtivo (1998), Basura (2000, Premi Casa d’Amèrica de Narrativa Innovadora) i Angosta (2004, millor novel·la estrangera publicada a Xina en 2005). Ha publicat també els llibres d’assajos breus Palabras sueltas (2002) i Las formas de la pereza (2007), el volum de relats El amanecer de un marido (2008), i altres tres de gènere incert com Tratado de culinaria para mujeres tristes (1997), Oriente empieza en El Cairo (2002) i El olvido que seremos (2006).
Podeu descarregar-vos la fitxa clicant en el següent enllaç: El olvido que seremos d’Héctor Abad Faciolince
Pel que fa a la lectura de Marcos Montes de David Monteagudo trobareu tota la informació a l’enllaç del Club de lectura Alt Penedès – Garraf.
El Club de Lectura d’Adults de la Biblioteca Armand Cardona comentarem aquesta lectura el dissabte 25 de febrer a les 17:30h. Esteu convidats a participar-hi!
El còmic espanyol a Angoulême
Aquest cap de setmana es celebra la trenta-novena edició del Festival Internacional de Còmic d’Angoulême, el més important d’Europa.
Enguany, els autors de còmic espanyol tindran una presència molt important, doncs una de les exposicions del Festival estarà dedicada als autors d’aquí. Tebeos: el còmic español, és una exposició panoràmica sobre el passat, el present i el futur del tebeo, on es podrà veure la feina de més de 130 autors.
Es pretén que sigui una exposició molt interactiva. S’accedirà a ella per una gran plaça on sempre hi haurà artistes dibuixant en directe com els Premis Nacionals de Còmic: Max, Paco Roca, Santiago Valenzuela, Kim o Bartolomé Seguí. Aquí s’ubicarà una gran “tebeoteca” on es podran consultar totes les novetats editorials aparegudes el darrer any.
Des d’aquesta plaça es podrà accedir a tres espais diferenciats:
• Un primer espai on es vol homenatjar a les primeres manifestacions aparegudes durant els anys ‘70, coincidint amb la fi de la dictadura i on es podrà veure l’obra d’autors com Carlos Gimenez, Luís García o Josep Maria Beà.
• Un altra zona amb tots els autors amb més renom internacional com: Miguelanxo Prado (Premi al millor àlbum estranger a Angoulême l’any 1994 per Trazo de tiza), Jordi Bernet, Juan Díaz Canales i Juanjo Guarnido, Daniel Torres o Rubén Pellejero.
• Un últim espai dedicat al futur, a autors que ara comencem a destacar i que es convertiran en un referent d’aquí a uns anys. Aquest espai comptarà amb formats expositius innovadors com les tabletes digitals.
L’exposició, organitzada per l’Álvaro Pons, professor universitari i gran divulgador del món de la historieta des del seu conegut bloc La cárcel de papel, anirà acompanyada de xerrades, concerts, conferències i visites guiades
L’escola JOSO de Barcelona, gràcies al suport de l’Institut Ramon Llull i FICOMIC, també tindrà un espai expositiu al Festival. La mostra Un pont vers Angoulême, vol donar a conèixer els trenta anys d’història del centre, la formació que fan i els autors que han sortit de les aules de l’escola.
El gran jurat del Festival, enguany està presidit pel nord-americà Art Spiegelman, autor de la multi premiada novel·la gràfica, Maus, entre d’altres obres. Es presenten 58 obres a concurs que opten a set premis.
Els companys de la Biblioteca Can Fabra-Ignasi Iglesias de Barcelona ha elaborat una guia de lectura sobre el festival que podeu consultar aquí.
Al vestíbul del primer pis de la Biblioteca podreu trobar una exposició de fons amb obres d’alguns dels autors nominats aquest any i dels guanyadors d’edicions anteriors.
Us deixem amb un vídeo d’una de les activitats més populars del festival, el concert de dibuixos:
‘Blaus de l’ànima: més de 20 anys ben a prop’ amb Maria del Mar Bonet i Manel Camp a l’Auditori
Aquesta nit a les 21h l’Auditori Eduard Toldrà acull l’actuació de la cantautora Maria del Mar Bonet i el pianista Manel Camp amb aquesta tanda de recitals que varen realitzar ara fa 20 anys al Teatre Lliure de Gracia; un recull de cançons que culminaria poc després amb l’edició del treball discogràfic Ben a prop.
Commemorant aquesta efemèride, ambdós artistes s’han tornat a trobar a l’estudi de gravació per celebrar-ho amb el mateix repertori i afegint-hi les noves cançons que han elaborat recentment actuant junts pels escenaris. Blaus de l’ànima. Més de 20 anys ben a prop és el títol d’aquest aniversari que enllaça el passat amb el present i consolida així la complicitat artística del duet, que torna a la mateixa sala del Lliure després de més de dues dècades per compartir-lo posteriorment amb el públic dels teatres i auditoris del país.
- Entrevista-presentació de la gira al Teatre Lliure el setembre de 2011:
Blaus de l’ànima. Més de 20 anys ben a prop combina els aires mediterranis de la cantant mallorquina en el seu vessant més jazzístic, amb el mestratge d’un dels grans del piano. Tots dos junts resulten una manera única i comuna de fer música que els permet visitar tant Gershwin com Serrat, Bibiloni, els Stones, Billie Holliday o Toti Soler. I, sense deixar de banda alguns temes propis de la Maria del Mar i composicions de Manel Camp, cantar alguns poemes de Maria Aurèlia Capmany, Maria Mercè Marçal i Miquel Àngel Riera.
Nascuda a Ciutat de Mallorca el 1947 Maria del Mar Bonet té una dilatada i reconeguda carrera dins el món de la música. Es va iniciar amb Els Setze Jutges el 1967 i a partir d’aquí es va convertir en una peça imprescindible per entendre i conèixer l’evolució de la música en català dels darrers 50 anys. Va formar part del moviment de la Nova Cançó i des de llavors ha editat una àmplia discografia en català. La seva activitat es caracteritza sobretot per les actuacions en directe, havent realitzat concerts en diferents punts d’Europa, Nord d’Àfrica, els Estats Units, Japó i Iberoamèrica, a més de participar en el camp de la investigació de noves formes artístiques.
El 2007 va ser guardonada amb la Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya en reconeixement a la tasca realitzada amb Els Setze Jutges. El mateix 2007 edità el disc Terra secreta en el que fa un homenatge a alguns companys de la cançó. El 2011 el Consell de Ministres, a proposta del Ministeri de Cultura, li va atorgar la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts 2010.
Per la seva banda Manel Camp, pianista, compositor i pedagog, és Cap del Departament de Jazz i Música Moderna de l’Escola Superior de Música de Catalunya, (ESMUC), Conseller del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, (CoNCA). Ha col·laborat com a compositor, arranjador, director musical i intèrpret amb molts dels grans noms de la música clàssica, la “cançó”, el jazz i el rock, com Lluís Llach, Raimon, Maria del Mar Bonet, Francesc Pi de la Serra, Núria Feliu, Marina Rossell, Elèctrica Dharma, Joan Manuel Serrat, José Antonio Labordeta, Lucrecia, Montserrat Caballé, Joan Pons, Pegasus… i també amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya OBC, entre d’altres.
La seva carrera en solitari va començar l’any 1984, amb el projecte Manel Camp Trio, i té una discografia de més de 30 discos i és autor de nombroses bandes sonores. Actualment les editorials Boileau i Anagrama estan publicant part de les seves peces més representatives, a més de la sèrie BasicJazz per a joves instrumentistes.
Aquest nou treball es troba a disposició de tots els usuaris en format CD a les Biblioteques Municipals de VNG, així com nombrosos enregistraments de la cantautora balear: Maria del Mar Bonet i del pianista i compositor Manel Camp
Perquè aneu fent boca del que podreu veure aquesta nit a l’Auditori us deixem amb la interpretació en directe del tema Es fa llarg esperar de Pau Riba que varen fer al Teatre Lliure el passat setembre:
