Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Vida Festival

2000x1334_Escenari+catala

Aquest cap de setmana es celebra a la nostra ciutat la tercera edició del VIDA Festival.

EL Festival comença dijous dia 30 amb l’obertura de portes a la Masia d’en Cabanyes i les actuacions als espais ‘El Vaixell’ i ‘La Cabana’ dels grups Lois, Extraperlo, Belako, Zulu Zulu i els vilanovins Mareta Bufona.

El divendres dia 1 de juliol serà el dia fort a La Masia d’en Cabanyes amb les actuacions a l’escenari Estrella Damm de Wilco, Manel i Delorean.

Pels escenaris ‘La Masia’, ‘El Vaixell’, ‘La Cabana’ i ‘La Cova’ passaran artistes com Inspira, Villagers, Tríangulo de amor bizarro, Kiko Veneno, els vilanovins Biscuit, The New Raemon o Za!

Dissabte dia 2 de juliol al matí serà el moment dels concerts a La Daurada Beach Club. Als dos escenaris preparats actuaran grups com Trau, Bearoid o Le Parody.

A la tarda tornarà a obrir portes la Masia per rebre la resta dels caps de cartell: The Divine Comedy, Kula Shaker i !!! (Chk Chk Chk). Els altres escenaris acolliran els concerts de bandes com Nacho Umbert, Perro, Doble Pletina o Joe Crepúsculo entre d’altres.

spotify

El Festival va guanyar el Premi Fest al Millor Festival estatal de Format Mitjà. Aquest nou concepte de festival engloba en un únic esdeveniment diferents disciplines artístiques, amb la música com a nexe d’unió.

Grans noms nacionals i internacionals configuren una línia artística diferenciada i adaptada a l’entorn. El VIDA, Festival Internacional de Vilanova i la Geltrú, no vol ser únicament sinònim d’exquisidesa artística sinó que també vol fer gala de valors com el respecte a les persones, al medi ambient i a l’economia local.

Per aquest motiu el VIDA torna a apostar pel Vida Market, on trobarem una gran varietat de marques creatives amb identitat pròpia que donin importància a valors com el disseny, el fet a mà i la contemporaneïtat del producte. I un any més torna també el Vida Bikes, és a dir, promoure que els desplaçaments entre els diversos espais del Festival es facin amb bicicleta, la manera més fàcil, sana, ecològica i sostenible de gaudir del festival. Es farà una rua en bicicleta pels diversos espais de l’esdeveniment i de la ciutat i també hi haurà un servei de lloguer i pàrquing de bicicletes.

bikes baixa

I per incidir en l’aspecte familiar de la ciutat i del festival a la Masia d’en Cabanyes també hi haurà un lloc pels més petits, El Niu, la zona ideal per fomentar la interacció entre grans i petits experimentant, aprenent i jugant mitjançant tallers, concerts i activitats.

A la biblioteca Armand Cardona trobareu exposats tots els CDs dels artistes que participen en l’edició d’enguany.

Us deixem amb un vídeo dels millors moments del VIDA 2015.

No hi ha comentaris

Paris – Austerlitz

NH555_Paris-Austerlitz.inddAvui us presentem un relat curt de Rafael Chirbes, la seva obra pòstuma Paris – Austerlitz.

El narrador d’aquesta història, un jove pintor madrileny de família benestant i afiliat al Partit Comunista, rememora, a manera d’urgent confessió que possiblement es degui a si mateix, i en la qual a estones sembla justificar-se, els passos que l’han portat a últim trajecte de la seva relació amb Michel.
Michel, l’home madur, de cinquanta i tants, obrer especialitzat, amb la solidesa d’un cos de pagès normand; l’home que el va acollir a casa seva, al seu llit, en la seva vida quan el jove pintor es va quedar sense sostre a París; Michel, el lliurament del sense fissures li va tornar l’orgull i el va lliurar del desemparament, avui agonitza a l’hospital de Sant-Louis, atrapat per “la plaga”, la malaltia temuda i vergonyant.
Al principi van ser els dies feliços, les passejades pels carrers de París, les copes al cafè-tabac mentre durava el sou, l’alcohol i el desig, el plaer d’estimar-se sense més ambició que la de saber-se estimats.
Però, aviat, els llenços arraconats en el modest apartament de Michel li assenyalen al jove que les seves aspiracions estan molt lluny d’aquesta habitació sense llum, d’una relació de pati del darrere que comença a trencar-se alhora que s’accentuen els efectes de les procedències desiguals, les diferències de classe, d’edat i de formació, tot i la ferma convicció de Michel d’anteposar a tot un amor indestructible i etern … tot i que també possessiu i asfixiant

El llibre el va donar per conclòs el maig de 2015. El seu autor va morir Rafael-Chirbesmesos després, el 15 d’agost. Però aquestes pàgines les va estar macerant durant dues dècades: el prenia i el deixava reposar, tornava a ell i es distanciava. I té el seu sentit. Són 153 pàgines intenses, directes, sense concessions.

En moltes obres de l’autor es tracta obertament el tema de l’homosexualitat, encara que més que el sexe el que interessa és la necessitat d’afecte i de fugir de la solitud.

Rafael Chirbes (Tavernes de la Valldigna, 1949 – Beniarbeig, 2015) és autor, entre d’altres de les novel·les que podreu trobar a la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú: Mimoun, La buena letra, Los Disparos del cazador, Los viejos amigos (Premi Cálamo), Crematorio (Premi de la crítica, Premi de la crítica Valenciana, Premi Cálamo, Premi Dulce Chacón i amb una adaptació televisiva de gran èxit), i En la orilla (Premi Nacional de Narrativa, Premi de la crítica, Premi de la crítica Valenciana, Premi Francisco Umbral, Premi ICON al Pensament), que va ser seleccionada com a millor novel·la espanyola de l’any pels suplements culturals d’El Mundo, El País i ABC, entre d’altres.

No hi ha comentaris

Ja ho he dit: articulant la Independència al Diari de Vilanova

portadaAvui us presentem un nou llibre del fons local, escrit per Isidre Cunill, actual editor del Diari de Vilanova.

El llibre, Ja ho he dit: articulant la Independència al Diari de Vilanova, recull quasi un centenar d’articles apareguts al Diari de Vilanova, on el periodista Isidre Cunill fa un repàs a l’actualitat local i nacional, passant pels temes i fets més destacats de la vida social i política. El rerefons del camí i destí independentista de Catalunya, n’és molt present.

Al llibre hi deixen petjada també amb els seus escrits: Guillem Mercader, Director del Diari de Vilanova, Neus Lloveras, Alcaldessa de la ciutat, Joan Ignasi Elena, exalcalde i membre del moviment polític Avancem, Josep Mª Domènech, Cap de llista de les CUP a l’Ajuntament i Joaquim Macià, de l’E.R.C. de Cubelles.

Isidre Cunill, nascut a Barcelona el 1956, és periodista i escriptor.

Com periodista a desenvolupat una llarga trajectòria de més de trenta anys, en diversos mitjans de comunicació, especialitzant-se en periodisme d’investigació, matèria sobre la que ha sigut docent universitari i ha impartit diversos seminaris i conferències.  També ha estat professional del mitjà ràdio. Últimament dedicat a columnista d’opinió, principalment al Diari de Vilanova.

isidrecunill
Com escriptor ha esdevingut un autor d’èxit i el seu nom és conegut internacionalment a rel d’obres d’assaig de temàtica social, històrica i política entre els quals destaquen aquests que podreu trobar a la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú:

- Los Sicarios de la retaguardia (1936-1939): in odium fidei, la verdad del genocidio contra el clero en Catalunya, amb pròleg de Daniel Arasa;

- Leticia Ortiz, una republicana en la corte del rey Juan Carlos I,

- De Felip a Felip, i Catalunya fins els Borbons, amb pròleg de Joan Tardà.

No hi ha comentaris

Mares de cinema

madres

Mare només hi ha una…i a tu et vaig trobar al cinema!

El personatge de la mare és una representació poc habitual al cinema i, en general, quan apareix està totalment estereotipat i només hi ha dos referents: el de la bona mare i la mala mare, dos arquetips antagònics que reprodueixen els mateixos codis de la santa i la meretriu, tan habituals en l’ordre de representació patriarcal. D’aquests exemples, el cinema n’és ple però també hi ha moltes mares de cinema que surten d’aquesta dicotomia per mostrar molts altres aspectes del que representa ser una dona i una mare.

Tot seguit trobareu tot un catàleg de mares de pel·lícula, de les mares més curioses, inoblidables, sorprenents, úniques que s’han passejat per les pantalles de cinema de tot el món, retent homenatge, tribut, veneració, a unes persones que solen ser molt poc valorades. En definitiva, mares de tots els colors.

De cada categoria en destaquem una, però trobareu moltes més mares de cinema al recorregut que han preparat els companys del Prestatge Virtual de Cinema de la Biblioteca Virtual de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona.

Mares treballadores

El dia a dia de moltes dones d’avui en dia consisteix en fer malabarismes per conciliar la seva vida laboral amb la seva vida familiar. La manca d’ajuts de l’estat i uns horaris laborals extensius fan d’Espanya un dels països on tenir cura dels fills i treballar i progressar a la feina és pràcticament incompatible. I no només per les dones, també pels pares que volen implicar-se en la criança dels seus fills.

Mares coratge

Quan sentim l’expressió ‘mare coratge’ tots pensem en una mare sacrificada que seria capaç de qualsevol cosa, fins i tot de morir, per protegir els seus fills. Però en realitat Mare Coratge, és un personatge d’una peça teatral de Bertolt Brecht que acaba sacrificant els seus tres fills per aconseguir beneficis econòmics durant la II Guerra Mundial. Tot i així, en aquesta categoria farem servir l’apreciació equivocada i us presentem tot un seguit de mares (i en ocasions, pares també) que ho sacrifiquen tot per tirar endavant els seus fills, que lluiten per superar circumstàncies adverses.

Mares Terrorífiques

Hi ha mares que fan por, molta por. Mares amb unes personalitats tan fortes que tenen els seus fills dominats, als quals han desposseït totalment d’autoestima i, en algunes ocasions, han aconseguit que acabin tenint trastorns mentals greus: esquizofrènia, masoquisme i altres malalties. Són mares que per no perdre l’estima dels seus fills, han abocat en ells els seus somnis frustrats i, degut a això, s’han convertit en autèntics monstres.

Mares adolescents

Els embarassos en adolescents impliquen un gran conflicte familiar, degut a la situació de dependència jurídica d’aquestes noies vers els seus progenitors. L’embaràs sol implicar un risc en la trajectòria vital de les joves adolescents, i un seriós problema mèdic i social. Els embarassos adolescents al cinema acostumen a no ser desitjats, o potser sí, i poden desembocar en múltiples situacions: avortament, adopció, la convivència de la jove parella, la relació amb la família…

Mares absents

A vegades l’absència de la mare és una marca tan forta com la seva presència, generant també un buit en l’esperit del protagonista del film i condicionant la seva vida, en general, de manera tràgica. En ocasions és perquè la progenitora ha mort i en d’altres perquè ha abandonat a la família. Curiosament, aquest és un tema recurrent a les pel•lícules infantils d’una coneguda productora cinematogràfica, perquè serà?

Mares que no ho son

Ser mare és una decisió per tota la vida i hi ha dones que decideixen no ser-ho.
Potser parlar en aquest recorregut sobre un tema tant tabú com l’avortament voluntari resulti una mica contradictori però és un tema que s’ha tractat poc al cinema i que val la pena reivindicar, doncs sempre han resultat pel3lícules d’allò més colpidores.

No hi ha comentaris

Rumba Fest, Festival Itinerant de Rumba Catalana

cropped-logo-boEl 21 de juny es celebra el Dia de la Música i nosaltres ho volem celebrar al ritme de la rumba catalana.

La jove Associació Professional d’Autors i Creadors de Rumba Catalana (APAC Rumba Catalana), nascuda el passat mes de febrer, posa en marxa el festival itinerant RumbaFest.

La primera sessió serà a Igualada el dijous 23 de juny. Es tracta del debut d’una iniciativa dissenyada per difondre la rumba i integrar-la a les programacions locals i festes majors de Catalunya, i que es concreta en una jornada de tallers, animació infantil i concerts nocturns Landy el Rumbero, Terratombats, 9Son i Sabor de Gràcia seran els protagonistes de la primera cita del RumbaFest, que ja té lligades visites a Sant Quirze del Vallès al setembre i a Mataró a l’octubre.

Més que un festival en sentit estricte, el RumbaFest és una proposta flexible i adaptable a les necessitats de cada municipi.

La cartera de grups amb què compten, per ara, està formada per 9Son, Sabor de Gràcia, Rumba Tres, Sherpah, Arrels de Gràcia, Landy el Rumbero, Muchacho y Los Sobrinos, Terratombats i Revolución. A cada cita del RumbaFest actuarà una selecció d’aquests grups, de la mateixa manera que els tallers de rumba catalana i les activitats infantils variaran en funció de les necessitats i petició de cada municipi.

670_14241674719SON1100_f_andreu_robuste Sicus-Carbonell-mig-Sabor-Gracia_1584451796_29229082_651x366

El 25 de juliol de 2015 la rumba catalana va ser declarada Patrimoni Cultural i Música Popular i Tradicional de Catalunya i amb aquesta iniciativa també es vol impulsar que el gènere esdevingui Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO.

pescaillaLa Rumba Catalana és un estil musical originari de la comunitat gitana de Barcelona, amb influències de nombrosos estils.
L’origen de la rumba catalana no està del tot clar, però alguns creuen que aquest se situa al carrer de la Cera del barri de El Raval de Barcelona en plena dècada del 1940.

D’altres, situen el bressol de la rumba catalana a Lleida capital. El Parrano, el Marquès de Pota o el Beethoven són alguns dels noms destacats d’aquesta rumba lleidatana gitana a la qual es coneix com el garrotín. A finals dels anys cinquanta es forma el nucli originari que donarà lloc a la Rumba Catalana, com una derivació del tanguillo, pal del flamenc molt apreciat pels gitanos barcelonins.

ep007829_1Però serà la família González, de Gràcia, amb l’oncle Pollo, l’oncle Mero i sobretot, Antonio González El “Pescaílla”, qui donarà forma a una manera de fer que utilitza la base rítmica creada pel ventilador (la mà percuteix la caixa de la guitarra alhora que toca les cordes, el seu ritme furor i més distintiu) i el martell (tècnica d’execució amb el bongó).

Els anys ’70 van suposar el moment de més repercussió de la rumba, comercialment parlant, amb artistes com Gato Pérez. Poc després el gènere va entrar en decadencia i no va ser fins a l’aparició de Los Manolos i la seva vinculació a la Barcelona Olímpica que no va a tornar a posar-se de moda.

Aquest ‘boom’ engrescà formacions com Ai! Ai! Ai! o Sabor de Gràcia i van començar a aparèixer noves bandes arribades de llocs inèdits per a la rumba com La Garriga, Sabadell o Girona que feren despertar un nou interès entre el públic més jove al fusionar-la amb altres estils moderns.

Dusminguet, amb una amalgama de sons que van de la cúmbia a la rumba o la posterior banda de Joan Garriga anomenada La Troba Kung-Fú, obriren les portes a un nou moviment on triomfen grups com Gertrudis, Muchachito Bombo Infierno i, sobretot, Ojos de Brujo i Estopa.

kungfu ojos

Trobareu tots aquests grups a les Biblioteques de Vilanova: Rumbes

Us deixem amb un petit reportatge sobre la creació de l’Associació.

No hi ha comentaris

En Pitus fa 50 anys !!!

zoo_pitusQuan en Sebastià Sorribas va escriure El zoo d’en Pitus no hauria endevinat mai que esdevingués una lectura clàssica del a literatura infantil catalana!

I és que enguany es compleixen 50 anys de la publicació d’aquesta novel.la que és el tercer llibre català més venut després de La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, i dEl mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo.

El zoo d’en Pitus explica la història d’en Pitus, el més petit d’una colla de nens que viuen a la Barceloneta. Al barri tenen una colla rival, “els de la trinxera”, que els fan contínuament la guitza. El relat pivota al voltant d’una nau abandonada, reivindicada pel barri com a equipament, on es troben els nens i on acaben fent classe quan un incendi destrueix la seva escola.

Alhora, la nau també és objecte de desig d’uns especuladors que pretenen construir- hi un bloc de pisos i agafa encara més protagonisme quan en Pitus es posa greument malalt i la colla s’activa per ajudar el seu amic.

Ens trobem, doncs, davant d’ un cant a l’amistat, a la col·laboració, a la fe i a l’entusiasme, a través de l’acció i les aventures d’una colla de nois i noies del barri d’en Pitus, que munten un autèntic zoo -amb tigre i tot- perquè l’amic malalt es pugui pagar un viatge a Suècia, on un especialista pot guarir-lo.

sorribasSebastià Sorribas (Barcelona, 1928-2007) va compaginar la literatura amb l’ensenyament i la pedagogia. L’èxit dels seus llibres s’ha d’atribuir al coneixement que tenia dels nois i les noies, per haver fet de mestre i de monitor i pel fet d’haver viscut una infantesa lliure i intensa en dos ambients ben diferents: el poble de Sallent i un barri humil de Barcelona.

Mireia Ros, actriu i directora, va dirigir la versió cinematogràfica l’any 2000 a partir de l’adaptació literària del llibre de Sebastià Sorribas que van fer els estudiants d’una escola de cinema participants d’un concurs expressament pensat amb aquest objectiu. Podeu veure la pel·lícula al web de TV3.

No l’has llegit? Doncs ara és el moment! I si l’has llegit ara és una bona ocasió per tornar a gaudir de la seva lectura!

Trobareu aquesta i altre obres de l’autor a les Biblioteques de Vilanova: Sebastià Sorribas

No hi ha comentaris

Anna Roig a l’Auditori

portadaDemà divendres dia 17 a les nou del vespre Anna Roig i L’ombre de ton chien finalitzen la seva gira de presentació del seu darrer treball, Un pas i neu i un pas, a l’Auditori Eduard Toldrà de la ciutat.
Aquest tercer disc de l’autora penedesenca ens evoca sensacions, paisatges i reflexions, amb una mirada més propera a la realitat i un ritme reposat. En aquestes noves cançons tot és més suggerit que explicat i L’ombre de ton chien explora altres territoris sonors per reflectir musicalment aquesta nova perspectiva, creant ambients de caire més contemplatiu.
Sempre curosos amb la seva posada en escena, l’aspecte visual pren més força que mai en la presentació en directe d’aquest nou treball. Concebut com a espectacle global, amb recursos manllevats de diferents arts escèniques, l’actuació d’Anna Roig i L’ombre de ton chien representarà una experiència que transcendirà allò estrictament musical.grup
L’espectacle, dirigit per Pako Merino i Diego Lorca de la companyia Titzina Teatro, aposta per no utilitzar la paraula i deixar que les cançons llueixin per si soles a través de la pròpia interpretació i recursos visuals donats per la utilització de l’espai i la il·luminació. Aquest espectacle ha significat un pas molt important per al grup a nivell escènic.

Amb una personalitat i estil propi, Anna Roig i L’ombre de ton chien s’ha consolidat com una proposta de qualitat que es caracteritza per la creació i interpretació de temes en català i francès.
Aquest grup de músics del Penedès van decidir recuperar la chanson mantenint la llengua francesa i afegint-li la pròpia, el català.
El resultat d’aquesta original proposta són els tres treballs discogràfics que el grup ha llençat al mercat amb gran èxit.
Decidits a no casar-se amb un sol estil, fan de l’eclecticisme un dels puntals de la frescor d’aquesta proposta, en que la coherència ve donada per la forta personalitat de les composicions de l’Anna.

 
primer discEls seus anteriorsbigoti vermell treballs, Anna Roig i L’Ombre de Ton Chien, i Bigoti vermell també els varen presentar al Teatre Principal i a l’Auditori Eduard Toldrà respectivament, i els podreu trobar a la Xarxa de Biblioteques municipals de la ciutat.

 

 

No hi ha comentaris

Coses nostres

El director d’un teatre públic i un reputat crític es troben per parlar de les “seves coses”. En el transcurs de la conversa hi apareixen diversesdirector i crític qüestions: Com i qui determina la qualitat artística? La premsa crea tendències? La critica té prejudicis? L’èxit o el fracàs d’un espectacle pot dependre del tractament que li dóna la premsa? Es pot comprar, un crític? Quina ha de ser la funció del teatre públic? Sense ajudes públiques el teatre desapareixeria? Les arts escèniques estan trobant el llenguatge adequat per l’espectador del segle xxi? O per contra, esdevenen una expressió artística cada vegada més anacrònica?
Tots dos homes es necessiten. Arribaran a algun tipus de pacte?

La conversa entre tots dos és la base de l’obra Coses nostres, l’opera prima de l’actor Ramon Madaula amb la que va aconseguir el premi PortadaJosep Ametller. Madaula anuncia que és una obra que no li farà “guanyar amics”, perquè és un “examen de consciència de la producció teatral” i una crítica al seu “punt feble: com es distribueixen els diners públics, cosa que es fa de manera arbitrària”. Ha decidit passar-se a l’escriptura per “canalitzar les queixes”.

Aquesta reflexió es plasma en la conversa entre els dos únics personatges de l’obra, que representen dos alter ego del director. “M’he desdoblat i intento estar d’acord amb cada cosa que diuen i fan, però són dues posicions contràries”, assegura Madaula.

‘Coses nostres’, segons l’actor i director, neix del neguit de saber quin criteri fem servir per determinar la qualitat artística. “No he arribat a cap fórmula que ens ajudi a destriar com posar nota a un espectacle o a un artista, però he descobert que, potser, el més important és qui té coses a dir i qui no”, explica.

L’any passat el mateix autor del text va estrenar l’obra teatral, que va dirigir, interpretada pels actors Albert Pérez i Raimon Molins.

Ramon Madaula i Canadell (Sabadell, 12 de novembre del 1962) és un actor de teatre, cinema i televisió.Ramon Madaula
Començà la seva carrera fent teatre d’aficionats a Sabadell, amb Jordi Boixaderas, Anna Boell i Carles Sabater. Posteriorment, estudià a l’Institut del Teatre de Barcelona i s’hi titulà en interpretació el 1984. Ha representat obres de teatre amb directors com Joan Lluís Bozzo, Ariel García Valdés, Josep Maria Flotats, Lluís Pasqual i Mario Gas. En el camp de la televisió, ultra un dels papers protagonistes a Ventdelpla amb Emma Vilarasau, també ha protagonitzat la sèrie Crims amb la mateixa actriu; i ha tingut papers rellevants en les sèries de TV3 Estació d’enllaç i Digui, digui. En el camp del cinema, ha aparegut en pel·lícules dels directors Jordi Cadena, Ventura Pons, Francesc Bellmunt, Vicente Aranda, Carles Mira, entre d’altres.
La PorAl llarg de la seva carrera La Teranyinaha estat premiat diverses vegades: Premi Ciutat de Barcelona d’Arts Escèniques 2007 per El Llibertí. Premi “Sabadellenc 2007″. Premi Butaca 2004 al millor actor per Calígula. Premi de l’”Associació d’Actors Professionals” com a millor actor de cine per La teranyina el 1991 i com a millor actor secundari en teatre per El viatge (1990).

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú també podreu trobar els enregistraments en DVD dels treballs de Ramon Madaula La Por i La Teranyina.

No hi ha comentaris

Guia de lectures per aquest estiu!!!

capcelera

El Seminari per a la coordinació de les biblioteques escolars del Garraf, després d’una tasca de selecció i posta en comú, ens ha fet arribar la seva proposta de lectures seleccionades per a infants d’educació primària.

Aquest seminari és un espai per a la formació dels i les mestres responsables de biblioteques dels centres educatius de la comarca, per a compartir experiències i per treballar coordinadament temes relacionats amb la dinamització de la biblioteca escolar, la competència informacional i la lectura.

I compta amb el recolzament del Centre de Recursos Pedagògics del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

En formen part les escoles El Morsell d’Olivella, Sant Nicolau de Canyelles, Agnès de Sitges, Els Costerets i Les Roquetes de Sant Pere de Ribes, i L’Arjau, Cossetània , Ginesta, Ítaca, Llebetx, Pompeu Fabra, els col·legis Divina Providència i Sant Bonaventura de Vilanova i la Geltrú.

La guia presenta cinc lectures adequades a cada una de les franges escolars d’educació infantil, cicle inicial, mitjà i superior.

guia1guia2

Si durant l’estiu teniu ganes de llegir, aquesta guia de ben segur que us resultarà molt útil.

A la sala infantil de la Biblioteca Cardona tindrem exposats els exemplar que tenim disponibles i si us ve de gust us els podreu endur en préstec.

20160611_193024

Lectures com Gegantíssima de Bel Olid, Lili de Wen Dee Tan, Em dic Aran i m’encanta escriure de Jaume Cela i El noi que nedava amb les piranyes de David Almond, entre d’altres, us esperen!

Bon estiu i bones lectures !!

No hi ha comentaris

75 anys d’història i danses. Grup de Dansa de Vilanova

El Grup de Dansa de Vilanova va presentar aquest mes d’abril a la Biblioteca Armand Cardona i Torrandell el llibre 75 anys d’història i danses, obra de l’arqueòleg i membre del Grup, Joaquim Ruiz, i que narra els orígens i la trajectòria de l’entitat. presentació biblioteca
El llibre, prologat per l’escriptor i folklorista Bienve Moya, s’ha fet amb la col·laboració dels membres de l’entitat, i conté més d’un centenar de fotografies. A més, difon el vestuari del grup i fa una especial menció a un dels balls més representatius de la ciutat, les Danses de Vilanova.
Ruiz explica la història del Grup de Dansa, hereu del grup Coros y Danzas de la Sección Femenina, que es va fundar a la capital del Garraf el 1941. Van ser molts els joves que s’apropaven a Coros y Danzas perquè aquest va ser durant molts anys l’únic canal existent per a desenvolupar les seves inquietuds relacionades amb les danses populars. Tot i tenir uns orígens lligats al règim franquista, no s’ha de passar per alt la contribució d’aquest grup a la cultura popular catalana. Durant aquest període es van recuperar i impulsar balls com la Moixiganga de Valls, la Cascavellada d’Arles-sur-Tech o les mateixes Danses de Vilanova.
portadaEn acabar la dictadura franquista la Sección Femenina i els grups de Coros y Danzas es dissolien. Així doncs naixia el Grup de Dansa de Vilanova i la Geltrú, format per aquella gent que ballava a Coros y Danzas i no estava disposada a renunciar a la pràctica, preservació i recuperació dels balls populars.

El Grup de Dansa de Vilanova té com a finalitat més destacable el foment, la pràctica, l’ensenyament i l’exhibició de balls i danses populars de Catalunya i els Països Catalans. Des de l’any 1941, el Grup manté aquesta tradició i pretén recuperar danses d’arreu dels Països Catalans que ja no es ballen, però també aquelles danses que s’han ballat al llarg de la història del grup.
En el camp de la recuperació folklòrica, el Grup de Dansa de Vilanova considera que és important la investigació i la reconstrucció de danses (majoritàriament dels segles XVIII i XIX) que per motius diversos s’han deixat de ballar. Durant l’època de Coros y Danzas es va reconstruir la Moixiganga de Valls, juntament amb el seu vestuari, música i coreografia. Més endavant, ja al 2004, es van recuperar danses dels Països Catalans, com la Corranda Alta de Surnià o la Jota de la Pobla de Massaluca (Terra Alta). I en aquesta darrera temporada, per celebrar l’any del Tricentenari es van ballar dues danses properes al 1714: el Ball del Babau i la Contradansa del s. XVIII de Barcelona.
Pel que fa a les actuacions, el Grup de Dansa ha fet intercanvis amb esbarts del País Basc, el País Valencià i Andorra. També participa cada any en diferents trobades, una a les Terres de l’Ebre i una altra a Montserrat. Aquesta última correspon a l’Aplec d’Esbarts Dansaries de Montserrat, una trobada organitzada per l’Obra del Ballet Popular que té com a objectiu fer una mostra de diferents danses tradicionals catalanes.Grup de dansa
El Grup de Dansa a més, prepara dues actuacions anuals a la ciutat de Vilanova i la Geltrú: la Dansada d’hivern i la Nit de dansa, emmarcada dins els actes de la Festa Major de la ciutat.

Les celebracions del 75è aniversari del Grup de Dansa de Vilanova també comptaren amb una exposició a La Sala, amb una mostra que va incloure fotografies antigues, el vestuari històric de l’entitat i un document audiovisual.
El 8 de maig es va celebrar l’aplec d’esbarts dansaires, amb la participació de l’Esbart Dansaire Renaixença, l’Esbart l’Espiga d’Or i l’Esbart Vila d’Esplugues.
I pel que fa a la Nit de Dansa que se celebra per Festa Major, enguany se celebrarà dissabte 30 de juliol, i l’edició serà especial: a diferència d’altres anys, en què es convida grups de fora, aquest any l’actuació la faran els balladors i els exballadors de l’entitat. Aquests últims ja s’han anat trobant per assajar des del mes de gener. A més, per l’actuació de la Nit de Dansa, hi haurà música en directe a càrrec de la Cobla Mar i Cel.

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »