Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


15 anys sense Miquel Martí i Pol

Quan fa 15 anys que el poeta Miquel Martí i Pol ens va deixar, continuem reivindicant la seva poesia ja que és d’absoluta vigència.

Va cursar estudis primaris a l’escola parroquial del seu poble. A catorze anys comença a treballar al despatx d’una fàbrica de filatura de cotó. Hi treballarà prop de trenta anys, fins que el 1973 una esclerosi múltiple l’obliga a deixar la feina i el converteix en un pensionista de gran invalidesa.

Té publicats més de trenta llibres, la major part de poesia però també té editats un volum de narracions, dos llibres de ‘memòries novel·lades’ i un de correspondència amb el poeta Joan Vinyoli. En volums personals o en antologies, la seva poesia ha estat traduïda, entre d’altres llengües, a l’espanyol, portuguès, alemany, anglès, italià, flamenc, eslovè, búlgar, rus, japonès, etc., i també, en el cas excepcional d’un poema encarregat per la UNESCO, al xinès, a l’àrab, i a l’esperanto.

Per situar l’obra poètica cal tenir present que l’autor no concep la poesia com un fet extern a la pròpia vida, sinó al contrari, ja que la relació entre poesia i experiència és altament estreta. Martí i Pol creu que tota experiència vital és enriquidora i la vida és un procés constant de coneixement, i més en concret, d’autoconeixement.
El seu encert verbal és sempre el producte d’una seguretat lingüística excepcional i d’un hàbil coneixement dels recursos mètrics de la llengua.

Us proposem la lectura de L’Amor:

miquel Tot en l’amor s’emplena de sentit.
La força renovada d’aquest cor
tan malmenat per la vida, d’on surt
sinó del seu immens cabal d’amor ?

És, doncs, sols per l’amor que ens creixen
coses als dits i se’ns revelen els misteris;
i en l’amor tot és just i necessari.

Creu en el cos, per tant, i en ell assaja
de perdurar, i fes que tot perduri
dignificant-ho sempre amb amorosa
sol·licitud : així donaràs vida.

Cal fer esment també que durant vint anys, des del 1982 i fins la mort del poeta, Lluís Llach i Miquel Martí i Pol col·laboren estretament. El resultat és àmpliament conegut: diverses cançons i quatre composicions llargues: Ara mateix, Un pont de mar blava, Món Porrera i Germanies. I darrera d’aquesta obra conjunta sorgí una profunda amistat que uní el poeta i el cantant.

Actualment la Fundació Miquel Martí i Pol treballa amb l’objectiu de contribuir al llegat educatiu, social i cultural del poeta i a través de la seva figura s’ofereixen activitats, formació, actes, espectacles i promoció a la creació interdisciplinària amb la literatura com a eix central amb la finalitat que la cultura arribi a tothom, generant i transferint informació i coneixement, oferint serveis educatius sense oblidar promoure la innovació en la didàctica de la literatura.

Si voleu llegir una selecció de poesies de Martí i Pol, cliqueu aquí.

I si us engresqueu a llegir la seva poesia podeu consultar la seva obra disponible a les biblioteques municipals clicant aquí.

No hi ha comentaris

L’art d’il·lustrar

logo àlbum barcelona pixelDins de les activitats programades durant la Setmana de l’Àlbum, celebrada recentment a Barcelona, ha tingut lloc a la Biblioteca Camp de l’Arpa – Caterina Albert la trobada dirigida a professionals en la qual les il·lustradores convidades han parlat sobre el seu procés creatiu i la seva obra i com a Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú hi hem estat presents. Les converses sobre el procés il·lustratiu han comptat amb la presència d’Elena Odriozola, Arianne Faber i Roberta Bridda, tres il·lustradores, tres orígens, tres estils diferents.    

Elena_odriozola_2016_001 Elena Odriozola, nascuda a San Sebastián, és una de les il·lustradores de major projecció internacional si tenim en compte la seva extensa obra i els premis i reconeixements que ha rebut a tot arreu. De la seva tècnica destaca l’ús de l’aquarel.la i la mescla de colors .Les seves il·lustracions són narratives i ens traslladen el punt de vista i la interpretació de l’autora. El seu estil és molt personal i trasllada als seus personatges sensibilitat i innocència, no exemptes de fermesa i força i defineix els protagonistes amb un estil propi i marcat, on destaca l’amplitud del coll en personatges adults per tal se simbolitzar que al créixer acostumem a distanciar el cap del cor.Usa habitualment llapis i goma, pintura acrílica, paper suni-e i el cúter.Trobareu l’obra de l’Elena Odriozobal disponible a les Biblioteques Municipals, clicant aquí  

 

AF-color_14 Arianne Faber, holandesa que viu des de fa anys a Barcelona on té el seu propi estudi de disseny gràfic i il·lustració dedicat al món del llibre i a l’animació, juga amb la senzillesa de la línia i les formes, usant les seves mateixes impremtes dactilars que sobre el paper donen vida a tot tipus d’éssers. Aquesta il·lustradora demostra que per narrar no sempre és necessari l’ús de paraules, i el seu treball és una barreja de l’eficàcia i humor del nord amb la immediatesa i el somriure del sud. Trobareu l’obra de l’Arianne Faber disponible a les Biblioteques Municipals, clicant aquí.  

 

roberta Roberta Bridda, nascuda a Itàlia i resident a Barcelona des de fa anys, és llicenciada en Arquitectura a la Universitat de Venècia, i coneguda com a il·lustradora, enquadernadora i dissenyadora de llibres pop-up. També és professora d’Educació Visual i Plàstica a la Facultat de l’Educació de la Universitat de Barcelona i també té temps per impartir cursos i tallers relacionats amb l’educació artística i el llibre artesanal allà on se la demana. En els darrers anys ha centrat la seva investigació personal en els llibres tàctils de Braille, els llibres pop-up i la enginyeria de paper. Trobareu l’obra de la Roberta Bridda disponible a les Biblioteques Municipals, clicant aquí .

No hi ha comentaris

La cuina sostenible

portadaAvui us presentem un llibre amb pretensions:
- Us vol mostrar un dels problemes actuals més importants, el de la quantitat de menjar que llencem diàriament a les escombraries, un malbaratament alimentari que augmenta cada dia.
- T’ajudarà a reorganitzar la teva cuina, fer-la més eficaç i àgil, donant idees i trucs per millorar la gestió culinària quotidiana.
- Pretén ensenyar-te a menjar millor, més sa, més variat, més saborós i més divertit.
- A l’hora vol ajudar-te a viure de renda, culinàriament parlant: que el temps invertit a cuinar avui et serveixi per a la resta de la setmana.

Ada Perelada ha escrit La cuina sostenible. Idees, trucs i receptes per no llençar res, un llibre que no és de receptes, és un llibre per aprendre a aprofitar més el temps als fogons i treure el màxim partit dels aliments.

L’Ada ens convida a prendre consciència sobre la realitat actual entorn del malbaratament alimentari i ens ofereix tota la seva experiència per reduir-lo al màxim a casa nostra.

El llibre consta de dues parts: en la primera, ens apropa a la cuina sostenible i ens aporta dades i informació sobre el malbaratament, pautes per practicar una cuina més sostenible i el mètode per reduir-lo al màxim; en la segona, ens explica com preparar un bon fons de nevera com a base del receptari que hi ha a continuació. El mètode està inspirat en la restauració professional i ens explica com ella l’ha traslladat a casa seva. Per fer-ho ens proposa treballar en dues fases: la posada a punt (mise en place) i la cuina de combinació. Així, podem reduir substancialment la confecció dels plats i menjar sa tota la setmana. El receptari inclou dues setmanes de menús per a cada una de les quatre estacions, així que són un total de vuit setmanes de menús de temporada per a tot l’any!

Ada Parellada pertany a la setena generació adad’una família de restauradors de Granollers. Amb vint-i-cinc anys va obrir el seu propi restaurant, Semproniana, a Barcelona. Assessora restaurants i menjadors escolars i treballa al costat de la indústria alimentària desenvolupant productes. A part de la seva feina quotidiana al restaurant, ha escrit diversos llibres de cuina i també una novel·la, Sal de vainilla. La seva gran fita actual és la lluita contra el malbaratament alimentari a totes les baules de la cadena.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu totes aquestes obres d’Ada Perellada, i més de 250 que parlen de cuina

Amb el suport de

logo departament cultura

No hi ha comentaris

Stan Lee

1542049296900

Ahir va morir, als 95, anys, Stan Lee, el guionista que va establir els fonaments de l’univers Marvel i va crear el còmic de superheroi modern. Evidentment, Lee no va fer sol aquesta feina sinó que, als seus inicis, va comptar amb els dibuixos de dos grans com Steve Ditko i Jack Kirby.

Les creacions de la seva era d’or, els anys 60, continuen dominant la indústria del còmic i, en l’última dècada, també l’audiovisual.

Stanley Martin Lieber va néixer a Nova York l’any 1928, fill d’un matrimoni de jueus hongaresos. La seva infància i adolescència va estar marcada per les mudances constants i per la seva passió per la lectura. Als 16 anys va començar a treballar per Martin Goodman a Timely Comics (que als anys ’60 es convertiria en Marvel Comics) gràcies al seu oncle.

El 1941 es va publicar el primer treball del jove Stanley Lieber: ‘Captain America Foils de Traitor’s Revenge’, al número 3 de Captain America Comics, on va introduir el famós escut del Capità, tota una icona del personatge. Aquest mateix any Lee ja va crear el seu primer personatge: Destroyer, al número 6 de Mystic Comics. En aquella època ja fa servir el pseudònim de Stan Lee.

A finals dels anys ’50, DC Comics triomfava amb els còmics de Flash i La Lliga de la Justícia van fer que Goodman encarregués a Lee de crear un altre “súper equip”. I Jack Kirby li va proposar crear superherois amb problemes que no poguessin resoldre amb els seus poders, problemes com ara de diners o de relacions personals. El resultat van ser Els 4 Fantàstics.

Stan-Lee-Young stan_kirby4 432124-Jack_Kirby01

L’èxit immediat i absolut del grup va fer que els seus creadors comencessin a treure tota una nova sèrie de personatges. Amb el mateix Kirby, Lee va crear Hulk, Iron Man, El Poderós Thor i X-Men; amb Bill Everett el Daredevil; i amb Steve Ditko el Doctor Estrany i el personatge més famós de la Marvel: Spiderman.

Lee va aconseguir un gran èxit entre els lectors adolescents i fins i tot es va permetre fer denúncia social al seus còmics apareixent en les seves obres sovint crítiques al racisme i l’homofòbia.

Als anys 70 Stan Lee va esdevenir la cara visible de la Marvel i, de mica en mica, tota una icona popular. Va participar en convencions de còmic per tota la geografia dels EUA i va donar conferències en diferents universitats. El 1981 va mudar-se a Califòrnia per desenvolupar les adaptacions a cinema i televisió dels personatges Marvel.

El seu carisma i capacitat creativa van influir en molts autors posteriors. Es va caracteritzar per humanitzar els seus personatges, més enllà de la seva identitat superheroica. Per a això, tots tenen un punt feble.

Feia servir un llenguatge grandiloqüent i recargolat i va popularitzar el mètode Marvel: Lee feia una sinopsi de la història, que passava al dibuixant, i després escrivia els diàlegs basant-se en el dibuix acabat. En certs casos, això feia difícil saber que part de la història era de Lee, i quina part del dibuixant.

stanlee019

Com a curiositat, va insistir anomenar la majoria dels seus personatges amb nom i cognom amb la mateixa lletra inicial: Peter Parker, Stephen Strange, Fantastic Four, Doctor Doom, Bruce Banner, Susan Storm, Reed Richards, Silver Surfer, Pepper Potts, entre molts altres, i va fer que tots els seus fans esperesin els seus ‘cameos’ a les pel·lícules de Marvel.

Us deixem amb un recull de les seves aparicions al cinema.

No hi ha comentaris

L’Any Pedrolo a les Biblioteques de Vilanova

Manuel-de-Pedrolo_horitzontal_web_rgb_v2

Manuel de Pedrolo va néixer l’any 1918 i va morir el 1990. El 2018, l’any del seu centenari, ha estat declarat per la Generalitat de Catalunya com l’Any Pedrolo i des de les Biblioteques de Vilanova i la Geltrú li han volgut retre homenatge amb diverses activitats aprofitant també que el cap de setmana del 24 i 25 de novembre es celebra la segona edició de la CatCon, la Convenció Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia.

Fins al 25 de novembre podreu veure a la Biblioteca Armand Cardona l’exposició ‘Pedrolo. Més enllà dels límits’, produïda per la Institució de les Lletres Catalanes.

A l’exposició es presenta l’ampli univers pedrolià, tant en la seva dimensió biogràfica com literària. S’explicita la relació de l’autor segarrenc amb el concepte de límit i, per extensió, amb el de llibertat. Pedrolo escriu en un afany enorme de capturar l’inefable, d’esdevenir un “fenomenòleg”, per tal de bastir el seu complex corpus literari, multiforme en temes i estils, però alhora global, de gran coherència i sovint censurat. La negació de qualsevol cotilla el mena a traspassar els límits per fer-nos reflexionar i situar la literatura catalana a l’alçada de qualsevol gran literatura.

Ordre RollUp Pedrolo

El 14 de novembre, també a la Biblioteca Armand Cardona, tindrà lloc una trobada literària amb l’escriptor Antoni Munné-Jordà on es comentarà el llibre Introducció a l’ombra, una novel·la escrita fa seixanta anys on el lector se sorprendrà de l’exhaustió dels interessos de Pedrolo per les teories de descripció i modelament de la realitat i les seves implicacions, l’especulació sobre dimensions alternatives i fins i tot una intuïció dels ordinadors quàntics amb la idea de dotzenes de cervells treballant coordinadament en un mateix projecte.

Per últim, el dimarts 20 de novembre al Teatre Principal i dins la programació regular del Cineclub Sala 1, hi haurà la projecció i posterior cinefòrum de la pel·lícula Segon Orígen, dels directors Bigas Luna i Carles Porta. Per comentar la pel·lícula, comptarem amb la presència del vilanoví Sergi López, membre del repartiment, i de Jaume Felipe, bibliotecari especialitzat en cinema.

Segon Origen és l’adaptació al cinema de la seva novel·la Mecanoscrit del segon origen, un clàssic de la literatura de ciència-ficció escrita en català, publicat l’any 1974. La novel·la es va convertir en una sèrie de televisió l’any 1985. Va ser una de les primeres sèries que va produir TV3 i va ser tot un èxit.

eix-lactor-vilanovi-sergi-lopez-es-un-dels-protagonistes-de-segon-origen-62019

El projecte de convertir en una pel·lícula la història de l’Alba i en Dídac el va engegar el cineasta barceloní Bigas Luna, però la seva mort l’any 2013 va aparcar el projecte, fins que el seu col·laborador Carles Porta el va poder reprendre l’any 2014. El seu record, però, és present en el film, que inclou nombrosos homenatges al cèlebre director.

La cinta, una actualització del llibre, situa l’odissea de supervivència de la parella protagonista en el context actual i ofereix imatges apocalíptiques de Barcelona i Lleida provocades per una catàstrofe mediambiental.

Us deixem amb el tràiler de la pel·lícula.

No hi ha comentaris

‘Pompeu Fabra, l’aventura de la llengua’ de Gemma Pauné i Oriol García

9788423208326Aquest any 2018 se celebra l’Any Pompeu Fabra commemorant 150 anys del seu naixement i 100 anys de l’edició de la Gramàtica Catalana.

Al llarg dels mesos d’octubre i novembre la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú organitza diverses activitats en memòria i reconeixement de qui fou un científic brillant, que va codificar i modernitzar la llengua i la va fer apta per als diversos estils i funcions.

Així doncs, el dijous 15 de novembre a les 17h, la Biblioteca Armand Cardona acollirà la presentació del còmic Pompeu Fabra, l’aventura de la llengua, a càrrec dels seus autors, Gemma Pauné i Oriol Garcia.

Oriol Garcia, el dibuixant especialitzat en el còmic històric català, dóna vida als personatges d’aquesta història, seguint el guió de la filòloga Gemma Pauné. L’objectiu de l’obra és fer conèixer al gran públic la figura de Fabra i difondre’n el valor cultural i social i el que va significar per a la llengua, la cultura i la societat catalana. El caràcter divulgatiu del llibre permet humanitzar la figura de Fabra i fer-la més propera i comprensible als lectors.

La novel·la gràfica va acompanyada de textos que expliquen aspectes i anècdotes de Fabra emmarcats en el context històric i cultural de l’època.

http://www.elpunt.cat

L’obra reprodueix tres moments claus de la vida de Pompeu Fabra. La joventut, marcada per la seva vocació per la llengua i el seu interès per l’esport i l’excursionisme. El retorn a Catalunya arran de la promesa de la creació d’una càtedra de llengua catalana. I el moment culminant de la seva dedicació a l’estudi de la llengua i la presentació del Diccionari.

Oriol Garcia Quera, autor de les il·lustracions, és un reconegut dibuixant de còmic històric que ha recreat, amb rigor i habilitat, episodis importants del passat, com ara Barcelona 1706-1714, Dietari d’un adroguer, Terra de frontera, Olèrdola 1058 i Cessetans. Entre Roma i Cartago (els dos últims, publicats en aquesta mateixa col·lecció).

Gemma Pauné Xuriguera, autora del guió i dels textos, és llicenciada en filologia catalana i en filosofia per la Universitat de Barcelona. Ha centrat una part de la carrera professional en l’àmbit de la llengua i és una apassionada per l’obra de Fabra.

Rafael Dalmau Editor i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) editen aquesta publicació que també té el suport de la Càtedra Pompeu Fabra de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

No hi ha comentaris

Curiosity. La història d’un robot de Mart, la novetat del mes de novembre de la Sala Infantil.

Curiosity portada “Soc un robot de Mart. Soc un rover, un vehicle robot, construït per explorar indrets remots: llocs massa llunyans o massa perillosos perquè hi vagin humans.Com vaig arribar fins aquí? Per què m’hi van enviar? Aquesta és la meva història”. Així comença aquest llibre de coneixements amb format d’àlbum il·lustrat, publicat per l’Editorial Flamboyant.

Curiosity és un vehicle robot per explorar Mart que ha rodat pels deserts del planeta vermell buscant pistes per determinar el clima i la geologia de Mart, per preparar l’exploració humana del planeta i per resoldre un dels grans misteris de la ciència: hi ha hagut mai vida a Mart? Sabeu que el viatge en coet a Mart pot ser de més de 560.000.000 de quilòmetres? Sabeu que no tenim cap manera eficaç d’enviar humans a Mart, ja que viatge duraria com a mínim sis mesos, i tampoc tenim cap manera de de fer-los tornar? Sabeu que Mart és dues-centes vegades més lluny que la Lluna i que és un entorn inhòspit? Sabeu que l’Agència Nacional per a l’Aeronàutica i l’Espai dels Estats Units, NASA, va tenir la idea de construir rovers?

Descobreix la història darrere de la missió a Mart més ambiciosa que s’ha dut a terme fins ara, amb il·lustracions extraordinàries i diagrames fascinants, el robot ens acompanya en el viatge del laboratori a Mart, per ensenyar-nos fins a on ens ha portat la curiositat humana, i com ens podria portar encara molt més lluny…

Tal i com diu Clara Ma, la nena de dotze anys de Kansas que va enviar la proposta guanyadora per tal d’escollir el nom del rover, “La curiositat és la passió que ens impulsa en la nostra vida quotidiana. Ens hem convertit en exploradors i científics per la nostra necessitat de fer preguntes, de rumiar. Mai no sabrem tot el que hi ha per saber, però amb la nostra curiositat ardent, hem après molt.” Markus Motum

Markus Motum, d’origen noruec i anglès, és l’autor i il·lustrador de Curiosity. Actualment viu a Anglaterra. Li agrada crear llibres il·lustrats de gran format que generin fascinació en els lectors.

Trobareu més documents publicats per l’Editorial Flamboynat disponibles a Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat clicant aquí.

No hi ha comentaris

El compositor del mes de novembre: Ilitx Txaikovski

Piotr-Ilich-Tchaikovsky Piotr Ilitx Txaikovski neix el 7 de maig de 1840 a Kamsko-Votkinsk (Rússia). Fill d’un enginyer de mines, casat per segones núpcies amb la filla d’un marquès, la família disposa de diners, una gran casa i persones al seu servei.

Així comença a estudiar piano, junt amb els seus germans, amb una institutriu francesa, Mademoidelle Fanny, qui reflecteix les capacitats del nen vers la música i el seu caràcter sensible (quedava molt afectat quan el renyaven, per això li deia infant de porcellana). Txaikovski era un nen solitari a qui agradava escoltar òpera, i sobretot com l’orquestra del poble tocava fragments de Don Giovanni de Mozart, la seva obra predilecta.

Amb 8 anys la família es trasllada a viure a Moscou, però a ell el porten a Sant Petersburg, a casa d’un tutor, perquè ingressi a la facultat de Dret (el seu pare volia que fos abogat). Tot i així continua amb les seves classes de piano. Amb 14 anys mor la seva mare, i Txaikovski tindrà una gran depressió. Acabar els estudis de Dret amb 19 anys i entra a treballar al Ministeri de Justícia de Sant Petersburg.

Txaikovski no és feliç amb la seva vida, només li agrada la música. Decideix deixar la feina i viatja per França, Alemanya i Italia. Quan torna es matricula al Conservatori de música de Sant Petersburg on estudia piano, flauta, composició, harmonia i contrapunt amb Anton Rubinstein. Ara ja no disposa de tants diners com abans, dona classes de solfeig a nens, i en acabar la carrera als 26 anys accepta li ofereixen una plaça de professor d’harmonia a Moscou. Allí composa lliurement i coneix a altres compositors com Berlioz i Balakirev.

Txaikovski, influenciat per altres compositors russos, comença a escriure música nacionalista, basant-se en cançons populars, però alhora hi aplicava les tècniques d’harmonització occidentals que havia après al conservatori. Això el diferenciarà i farà la seva música particular.

Llac dels cignes

Degut a la seva homosexualitat no manté cap relació i es reclou en la música. Finalment accepta casar-se amb Antonina Mil’ukova per callar amb tots els rumors, tot i confessar-li que no podria estimar-la. Aquest casament li provoca un col·lapse nerviós i un intent de suïcidi. Es dissolt al cap de dos mesos.Trencanous

De nou es concentra en la música i en la composició. Gràcies a les aportacions econòmiques de Nadejda von Meck, una viuda rica que en adonarr-se de les dificultats econòmiques del compositor decideix ser la seva mecenes, Txaikovski portarà una vida tranquil·la i folgada. Amb ella es cartejarà durant 13 anys amb la condició de no veure’s mai en persona.

Amb els ballets es trobarà molt còmode composant i seran la clau, entre altres peces, del seu èxit a nivell internacional. Però tot i els gran èxits Txaikovski sempre estava deprimit, i la seva salut empitjorava.

La causa de la seva mort, el 7 de maig de 1893, no està gaire clara, oficialment va contraure l’epidèmia de la còlera 3 dies després de l’estrena de la simfonia nº6 Patètica, descrita per ell com la millor de les seves obres. Però extraoficialment es parla d’un possible enverinament amb arsènic.
Com a gran romàntic, les seves músiques busquen una línia melòdica bella i emocional. Les seves obres més conegudes són els ballets El llac dels cignes, El Trencanous, La bella dorment, la simfonia La Patètica, i l’opera Eugeni Oneguin.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu totes aquestes obres i enregistraments del compositor Txaikovski.

No hi ha comentaris

Quant pesen els núvols?

Per què el veí de sota viurà més anys que tu?
De quin color és un mirall?
Quant pesa el martell de Thor?
Per què no podem viatjar al passat?
Quants megapíxels té l’ull humà?

David Calle va néixer l’any 1972 a Madrid. Quan era petit li encantaven les pel·lícules de ciència ficció perquè al·lucinava amb els efectes especials. Però sobretot li agradaven perquè sempre sortia del cinema fent-se alguna pregunta. Potser aquelles pel·lícules són les culpables que decidís estudiar Enginyeria de Sistemes de Telecomunicació. Quan la crisi el va deixar sense feina va tornar a l’acadèmia a la que havia donat classe durant la carrera, i més tard va fundar la seva pròpia. Aquesta mateixa crisi estava impedint a molts dels seus alumnes pagar l’acadèmia, així que va decidir obrir un canal de Youtube perquè tinguessin accés gratuït a les classes. Però quan va haver de posar-li nom al canal, els que li agradaven ja estaven registrats. En aquell precís instant estava menjant una bossa de patates fregides on posava «Sabores únicooooos», i es va recordar de la teoria d’un amic que deia que tot el que triomfa porta dos os: Google, Yahoo, Facebook … Així va triar el nom de Unicoos, que s’ha convertit en un canal educatiu de parla hispana destacat a tot el món i que ja compta amb un milió de subscriptors. El 2017, els seus alumnes li van nominar al Global Teacher Price, el que seria l’equivalent al Nobel en matèria d’educació, i va quedar entre els deu finalistes. El mateix any, la revista Forbes el va incloure en la seva llista de «les cent persones més creatives del món»…

Aquest és l’autor del llibre de divulgació científica que us presentem avui, Quant pesen els núvols?

portadaAquests són, segons l’autor, els motius d’escriure aquest llibre:

Llegir aquest llibre t’ocuparà el 0,0005% de la vida, entre uns 7.200 i uns 14.400 segons. Potser els mateixos que veure Blade Runner 2049 o la trilogia original de Star Wars. Tot i que ja saps que el temps és relatiu, com tantes altres coses.

Si gaudeixes d’una vida llarga i pròspera, viuràs més de dos mil milions de segons, malgrat que la tercera part d’aquest temps la passaràs dormint. La resta et tocarà estar despert, viure i gaudir, perquè pot ser apassionant. Així que rumia bé en què vols invertir aquests segons.

D’aquí a uns quants anys, algunes de les afirmacions que llegiràs en aquest llibre, avui dia considerades del tot certes, pot ser que ja no tinguin sentit. Res no és permanent, res no és constant. «L’únic constant és el canvi», va predir Heràclit ara fa 2.500 anys. És el meravellós de la ciència: que avança imparable dia rere dia.

Per això vull que aquest llibre et serveixi d’inspiració i t’ajudi a construir els teus somnis, a iniciar la pròpia recerca de respostes a totes les preguntes que et passin pel cap sense haver d’apel·lar als déus de l’Olimp, que sempre aporten una resposta o altra, mitològica i fascinant, però no gens científica.

A quina temperatura bull l’aigua al cim de l’Everest?
Quina llei física transgredeixen les naus de Star Wars?
Com podríem escapar-nos de la Terra?
Ens dominaran els robots?
Per què el cel és blau?
Per què no podem viatjar al passat?
Per què l’univers i la teva habitació tendeixen sempre al màxim desordre?
Serem cíborgs en un futur?
Quina alçària màxima pot assolir un castell de sorra?
Quants diners costaria endur-se una pilota de futbol a l’espai?
Quantes pomes va esmicolar Galileu per experimentar amb la gravetat?
Quantes aranyes calen per frenar un Boeing 747?
Què passaria si s’invertissin els pols de la Terra?
Per què s’escalfa la Terra?
Com seran els mapes del futur?

Les respostes a aquestes preguntes les trobareu al llibre de David Calle.

No hi ha comentaris

Amaia Hernández Trio

contrapunt

Aquest dissabte dia 10 de novembre a les vuit de la tarda, a la Sala d’Actes de la Gran Penya, podrem gaudir de l’actuació d’Amaia Hernández Trio, dins el Cicle Contrapunt Amplificat.

El cicle Contrapunt és una sèrie de concerts de música de petit format, de proximitat, interpretada per joves músics. Aquest cicle s’emmarca en el programa de suport a la creació SINGULART, impulsat per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

Els concerts d’aquest any són ubicats en un espai diferent de les anteriors edicions, un espai proper on intèrprets i públic estiguin a prop. En aquesta ocasió, els concerts es faran a la sala d’actes de la Societat Gran Penya, al número 52 de la rambla Principal. La novetat d’aquest Cicle Contrapunt és que és “amplificat”, perquè les propostes presentades no seran en acústic, com en les passades edicions.

El concert d’aquest dissabte l’Amaia ens presenta en format trio el concert “El principio del final”, acompanyada d’Antoni Olaf al piano i Nestor Busquets a la bateria. Un repertori ple de sensibilitat, vital alhora que passional, característiques que defineixen a l’artista i a la seva posada en escena. El seu projecte ens transporta a una experiència màgica. L’artista viu la música des de les emocions i les vivències; les seves cançons ens parlen d’això, de com conviure amb l’exterior sense perdre la teva ànima, d’adaptar-te al que és inesperat, de deixar-te sorprendre, de conviure amb el teu tempo, i sobretot a gaudir el viatge de la vida des de l’autenticitat. Tot això l’ha portat a explorar la consciència corporal i auditiva per acostar la música a una escolta activa des de les percepcions.

Al final dels concerts s’oferirà una copa de vi per gentilesa de Mas dels clavers i la col·laboració de 12 D.O.’s. Les entrades són limitades i no numerades, i es poden comprar al preu únic de 10€, i 5€ pels menors de 25 anys que ho acreditin amb el DNI, a través d’Internet al web de l’Auditori Eduard Toldrà, cada dissabte de 17 a 20 h a la taquilla del Teatre Principal, i des d’una hora abans del concert a la Gran Penya.amaia-hernandez-trio-

Amaia Hernández, cantant d’origen basc nascuda a Donosti i establerta a Vilanova i la Geltrú des de fa anys, s’ha format i treballat amb músics reconeguts dins el panorama jazzístic més actual.
En el seu darrer treball Gràcies en català, la vam escoltar cantar per primer cop en aquesta llengua, un moment per l’artista d’agraïment a la terra catalana que l’ha vist créixer. Hi va col·laborar el director musical, compositor i arranjador Antoni Olaf Sabater i va estar recolzada pel reconegut cantautor català Joan Isaac, amb qui va compartir escenari.
Actualment combina el seu projecte personal de composició de temes propis amb un projecte de versions jazz i soul.

 

Si us agrada la música de Jazz, a la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu llibres, revistes, còmics i enregistraments sobre el Jazz i els seus intèrprets.

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »