Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


‘La casa sota la sorra’ fa 50 anys !!!

La_casa_sota_la_sorra-Joaquim_Carbo_Masllorens-9788499320069“Em costa una mica fer-me càrrec que ‘La casa sota la sorra’ ha complert cinquanta anys! Em sembla que era ahir que em documentava sobre piràmides, ciutats dels morts, faraons, Egipte i moltes coses més per escriure la meva primera novel·la”, diu Joaquim Carbó, l’autor de la novel·la.

Va ser la seva primera novel·la i el perquè de l’èxit d’aquest llibre juvenil d’aventures, ni el mateix autor no se l’explica gaire, però diu: “Segurament va sortir al moment que tocava.

També s’ha de dir que la revista Cavall Fort va tenir-hi un paper molt important: La versió de la novel·la que vam fer en còmic, amb dibuixos d’en Josep M. Madorell, li va donar molta volada, i també va donar-hi molta empenta el proselitisme que en va fer l’editor Ramon Basora a les escoles d’estiu, perquè ‘La casa sota la sorra’ arribés a l’escola. Quan algú s’interessa pel secret que encara sigui viva i que interessi els joves i no tan joves lectors, no he sabut què contestar. També m’ho pregunto jo, de vegades”.

img274Tot va començar l’any 1965, a partir del moment que els diaris anaven plens de l’interès que tot el món va mostrar perquè es construís la presa d’Assuan que hauria de controlar i retenir el cabal del riu Nil que cada any, a l’estació de les pluges, creixia de manera extraordinària, es desbordava, inundava i destruïa tot el que hi havia al seu voltant, la cooperació internacional per salvar els monuments d’Abu-Simbel que podien desaparèixer sota l’aigua de la presa i uns modestos arqueòlegs que, quan intentaven de recuperar algunes peces que l’aigua colgaria inevitablement, havien descobert un enorme esvoranc, una mena de soterranis que tenien tot l’aspecte de ser els fonaments d’una piràmide en honor de no sabem quin faraó que no es va ni tan sols començar a construir.

Aquest és el punt de partida de tota la història.

site_0088_0001-750-0-20120820105715Un cop definit el tema i els escenaris creà els personatges, que de seguida es van fer famosos i van despertar un gran interès: d’una banda, el dolent, el senyor Ti, personatge sinistre i amb pocs escrúpols que pretenia fer-se l’amo de tot plegat, i dos personatges valents, decidits i capaços de plantar-li cara i combatre’l perquè no se’n sortís: Henry Balua, africà i negre com el carbó, idealista infatigable i sempre disposat a lluitar contra colonialistes, aventurers, explotadors i traficants que es volien aprofitar de les riqueses d’aquell continent i Pere Vidal, un jove barceloní baliga-balaga, sense ofici ni benefici, bon xicot, però una mica dropo, capaç, això sí, de treure’s la son de les orelles si el motivava alguna injustícia.

Joaquim-Carbó-0Si anem als orígens, parlar de Joaquim Carbó és parlar també de Josep Vallverdú, de Sebastià Sorribas, d’Emili Teixidor… és a dir, d’un grup reduït d’escriptors herois que va tenir la gosadia d’escriure literatura per a joves en un moment en què infants i joves pràcticament no tenien què llegir i en uns moments en els quals fer això podia suposar tenir problemes amb la censura.

A les Biblioteques de Vilanova podreu trobar aquesta i altres obres de Joaquim Carbó així com els còmics de Josep M. Madorell.

‘La casa sota la sorra’ ha esdevingut un clàssic perquè continua sent llegida després de cinquanta anys d’haver-se publicat i després de vuitanta-vuit edicions, una xifra mai imaginada en la literatura infantil i juvenil. Estem, sense cap mena de dubte, davant d’un clàssic per a tots els públics.

Us deixem amb una cançó del musical d’Egos Teatre que adaptava la novel·la i que es va poder ver al TNC.

No hi ha comentaris

Sopa de Cabra

sopa1

Després de quinze anys separats, la banda gironina torna a trobar-se per iniciar una gira molt especial en la qual recorreran tota Catalunya per presentar el seu nou àlbum Cercles.

Aquest diumenge 31 de juliol La Daurada Beach Club acollirà el concert de presentació del disc a la nostra ciutat.

Després de 14 anys de silenci discogràfic, el grup va prometre que, si un dia decidia tornar als escenaris, només ho faria amb cançons noves.

Cercles s’ha convertit en un dels discs més importants de la carrera de la banda. Des del seu llançament , ha entrat setmana rere setmana a les llistes de vendes com el disc cantat en català més venut de l’Estat del darrer trimestre del 2015.

sopa-de-cabra-cercles-portada

Els orígens de Sopa de Cabra es remunten a l’any 1979. El guitarrista Josep Thió formà el grup Copacabana amb uns companys d’institut. Moltes de les primeres cançons del grup, van ser escrites originalment per aquesta formació.

La banda es va dissoldre el 1984, quan Thió marxa per complir el servei militar obligatori. Al seu retorn a Girona, Thió es va dedicar a formar una nova banda, que es convertiria en Sopa de Cabra, amb el baixista Francesc “Cuco” Lisicic, el guitarrista Joan “Ninyín” Cardona i el bateria Josep Bosch. La formació es va completar amb la incorporació de Gerard Quintana, que també havia anat a l’escola amb els membres de Copacabana, a la veu.

El nom del grup prové del nom del disc ‘Goats Head Soup’, de principis dels anys 70, dels The Rolling Stones.

sopa de cabra

El grup va publicar la seva primera maqueta l’any 1988. Entre les 12 cançons que incloïa estaven els futurs grans èxits de la banda ‘L’Empordà’ i ‘El boig de la ciutat’. La maqueta va arribar a mans del director de Salseta Discos, que va apostar pel grup i van produir els seus primers llarga durada: Sopa de cabra (1989) i La roda (1990).

D’aquests LP van sortir temes tan populars com ‘El carrer dels torrats’, ‘Per no dir res’, ‘Mai trobaràs’ o ‘No tinguis pressa’. El grup es va fer molt popular, va realitzar una gira de més de vuitanta concerts que els van portar a actuar a altres territoris de parla catalana i fins i tot a Madrid.

A causa d’ aquest èxit, el grup va decidir enregistrar un disc en directe durant dos concerts a la Sala Zeleste, el popular Ben endins (1991). Van acabar l’any amb la publicació del seu darrer treball amb Salseta records, Girona 83-87. Somnis de Carrer.

sopa-de-cabra-ben-endins

Després d’un període de descans, el grup va signar un contracte amb Ariola per tres discos, sent el primer d’ells Mundo Infierno (1993), on cantaven en castellà. La mala acollida de l’àlbum va fer que complissin la resta del seu contracte sense massa entusiasme i es decidissin a crear la seva pròpia companyia amb seu a Girona, Música Global.

Sota aquest segell publiquen els seus tres darrers treballs, que els van reconciliar amb el seu públic. El 2001 publiquen el seu darrer àlbum, Plou i fa sol i enceten una gira de comiat per Catalunya, Illes Balears i València.

Els membres del grup van seguir les seves carreres per separat, però el 2011 es van tornar a reunir per fer tres concerts per commemorar el 25è aniversari de la creació de la banda. Durant aquells concerts es va començar a gestar la reunificació del grup, que es va confirmar el 28 de març del 2015 amb una actuació sorpresa sobre el teulat de l’Oficina de Turisme de Girona.

El 17 de gener, Sopa de Cabra va presentar el seu nou disc, el quinzè de la seva carrera, al Teatre del Liceu de Barcelona.

A l’espai de música de les Biblioteques de Vilanova trobareu els discs de Sopa de Cabra.

Us deixem amb el videoclip del tema que dóna nom a l’àlbum.

No hi ha comentaris

El cielo sobre Berlín: las alas del deseo de Sebastiano i Lorenzo Toma

El cielo sobre BerlinAquesta setmana podeu trobar com a novetat a la Còmicteca de la Biblioteca Armand Cardona la novel·la gràfica El cielo sobre Berlín: las alas del deseo de Sebastiano i Lorenzo Toma, publicada per Libros del Zorro Rojo.

El còmic està basat en El cielo sobre Berlín és l’obra mestra de Wim Wenders i un dels èxits internacionals més importants del cinema alemany.

Daimiel i Cassiel són dos àngels que vaguen pel Berlín de la postguerra, una ciutat dividida per “el mur de la vergonya”. Malgrat ser invisibles per als humans, donen la seva ajuda i miren de reconfortar a totes les ànimes solitàries i deprimides que van coneixent.
Els àngels escolten els pensaments dels mortals torturats i tracten de consolar-los, perquè han estat testimonis de la seva història i de la ciutat. Encara que Damiel i Cassiel són observadors purs, només visibles per als nens i als homes de cor pur, són incapaços de qualsevol interacció física amb el nostre món.

Damiel es troba infeliç amb el seu estat d’immortalitat i després de conèixer la Marion, una bella trapecista, s’enamora d’ella i desitjarà convertir-se en humà i sacrificar la seva immortalitat per poder experimentar la vida i deixar de ser un etern testimoni de vivències alienes, per sentir en la carn el dolor i el goig, el fred de la pèrdua o la 02-Angel-sobre-Berlincalor d’una carícia corresposta, en el laberint de la felicitat compartida.

També descobrirà que ell no és l’únic que ha fet aquest canvi i que una experiència purament espiritual no és suficient per satisfer a ningú. Una estrella de cinema nord-americana, que ha arribat a Berlín per fer una pel·lícula sobre el passat nazi de la ciutat, l’ajudarà en la transformació, explicant-li les alegries més bàsiques de l’experiència humana, com la sublim combinació de cafè i cigarrets.

La pel·lícula, rodada en blanc i negre i sense un guió definit abans del rodatge, conté monòlegs de fort lirisme que conformen un llenguatge poètic amb el qual es vol aprofundir en els dilemes humans com l’existència, la finitud, la solitud o l’amor.

Sebastiano i Lorenzo Toma actualitzen la vigència d’aquesta bella obra, escenificada ara en el Berlín del present, on un àngel triarà perdre la seva armadura i la fixesa de les seves ales, perquè siguin les ales del desig («Creixeran ales noves en el lloc de les velles») les que guiïn els seus passos cap a la destinació de l’amor.

Des de la posada en escena, el procés creatiu d’aquesta novel·la gràfica ha seguit les línies artístiques de la pel·lícula: acròbates i actors —alguns participants del film original— van representar les accions que, a través de fotografies, van servir com a model per al treball d’il·lustració.
Aquest, a més a més, reprodueix en blanc i negre el llenguatge del cineasta alemany. Amb ells s’entrellaça l’ocre, moderat, com a element nou d’un Berlín ja sense mur (encara que la cicatriu, indeleble, pervisqui): la tardor com a part del renéixer de la ciutat, com a primavera invertida.

Cielo2 Cielo4

Sebastiano Toma (1955) ha desenvolupat la seva labor dramatúrgica tant a Itàlia com a Alemanya. Ha estat autor, actor, escenògraf, productor, director d’escena i fundador del grup Fliegende Bauten (Edificis volants), en el qual explora un nou concepte de circ, encara més proper al teatre. Ha dirigit, entre unes altres, les obres Tiger Lillies Freakshow i Little Big World, que també s’han estrenat en altres països europeus. El seu fill Lorenzo (1994) ha realitzat pràctiques de direcció artística en cinema i teatre, i en l’actualitat estudia disseny a la Universitat de Ciències Aplicades d’Hamburg, ciutat en la qual tots dos viuen i treballen.

A les Biblioteques de Vilanova trobareu aquesta i altres pel·lícules de Wim Wenders.

Us deixem amb el booktrailer del còmic.

No hi ha comentaris

Truman

actors

Encara que en el guió es percebi alguna empremta del seu esperit corrosiu, el Truman del títol no és Truman Capote. El Truman de la pel·lícula de Cesc Gay és un gos, company inseparable del seu solitari amo, Julián (Ricardo Darín), prestigiós actor teatral argentí que al seu dia va decidir exiliar-se a Madrid.

portadaJulián segueix pujant cada dia als escenaris, però l’obsessiona poder trobar una nova llar per al seu gos. Està afectat d’una malaltia terminal i no li preocupa el seu futur, sinó el de l’animal que ha estat l’únic acompanyant en la seva absoluta solitud, inclosa la dels teatres, tot i estar plens de públic. Divorciat i amb un fill resident a Amsterdam, la seva monòtona funció escènica diària en el teatre de la vida es veurà alterada amb la visita de Tomás (Javier Cámara), un amic de la infància que arriba des de Toronto, on exerceix de professor universitari. Passarà quatre dies amb ell i tots dos repassaran records i intimitats, mentre el final sembla proper i Julián anhela que sigui imminent.

La presència de Tomás li servirà de catarsi, tot i què Julián, davant la perplexitat del seu amic, no pensa rectificar el desig de posar fi al seu itinerari vital, sempre que trobi una llar de confiança per al seu gos fidel.

El barceloní Cesc Gay segueix depurant el seu inconfusible estil narratiu. Dos personatges regnen en la història, però es tracta novament d’una pel·lícula coral, com ho eren les magnífiques En la ciudad (2003) o Una pistola en cada mano (2012). Hi ha aparicions breus però contundents de figures com Eduard en la ciudadFernández, José Una pistola en cada manoLuis Gómez, Àlex Brendemühl o Pedro Casablanc.

Truman semblava tenir oberta la portes al drama lacrimogen, però els seus intel·ligents tocs de comèdia converteixen el riure en un detonant de sentiments ocults. I es produeix un memorable retrobament entre Darín i Cambra després d’Una pistola a cada mà.

La pel·lícula fou rebuda amb grans elogis per la crítica. El crític de cinema Carlos Boyero va escriure a El País de la pel·lícula que «malgrat que el que narra és tràgic, el director no renuncia a provocar-nos el somriure, al to agredolç, a moments de comèdia, a l’humor càustic. La seva forma de narrar la història és precisa, suggeridora, elegant, subtil i complexa». La revista Fotogramas va qualificar a la pel·lícula com «…amable, que encantarà al públic per evitar intel·ligentment el drama, i apostar per l’emoció i la tendresa». El crític Lluís Bonet, de La Vanguardia, va afirmar que «Truman semblava tenir oberta les portes al drama ploramiques, però els seus intel·ligents tocs de comèdia converteixen el riure en un detonant de sentiments ocults».

A l’estranger, la pel·lícula també va rebre crítiques positives. Indiwire va escriure que «gràcies al seu enfocament adult i honest en un tema tan obscur i a l’enorme química entre els seus dos protagonistes, Truman es troba a passos de gegant de les recents pel·lícules americanes que converteixen un assumpte seriós com el càncer en una cosa intolerablement extravagant». El periodista Jonathan Holland, de The Hollywood Reporter, va dir que Truman és «una entranyable pel·lícula sobre la mort, gratificantment sòbria».

Una gran part de la crítica va alabar també les interpretacions dels dos protagonistes. Carlos Boyero va descriure la interpretació de Darín com «un recital inoblidable». Beatriz Martínez, de El Periódico, va comentar que «Ricardo Darín i Javier Cámara broden el seu treball en una pel•lícula subtil i allunyada del sentimentalisme fàcil». Oti Rodríguez destaca a Darín com «l’espectacle en si mateix en la manifestació del verb, del gest, carisma, humor, sarcasme i emoció» i Cámara «component el seu subtilíssim i gran personatge, sense verb i sense a penes gest ni carisma». El personatge de Dolores Fonzi també és destacat positivament. The Hollywood Reporter la qualifica d’«un bon treball com la germana frustrada i protectora del germà Julián».

No hi ha comentaris

Pel camí de la lluna blava (La mar)

portadaAquest és un conte de mar.
Un conte per a adults escrit en un català de vocabulari ric i amè.
De fet, són deu contes dins una història que els dóna un fil conductor: un viatge en vaixell per llançar les cendres d’en James i de l’Evelyn. Ella morí desprès d’una llarga malaltia i el seu company sis anys més tard.
En Charles, el seu millor amic, els va prometre que reposarien al mar i és així que s’embarca en el vaixell del seu veí, en Bartomeu Cros, que és que ens relata tot el que succeí al llarg de la travessia.
A través de les converses entre en Bartomeu i en Charles mentre fan camí coneixerem la personalitat del James i l’Evelyn, dues persones especials i entranyables; però sobre tot ens descobriran l’Evelyn que acabarà sent un referència que acompanyarà en Bartomeu a partir d’aleshores.
Però aquest conte és també la història de la realització del somni del seu autor a través d’un dels protagonistes, en Bartomeu Cros, nascut a Sant Feliu de Guíxols, que en complir els seixanta anys pren la decisió de salpar a mar obert, de prendre’n els fils de la seva vida i ser totalment responsable del seu destí. És doncs, l’afirmació d’una opció que finalment triomfa per sobre de tots els condicionaments materials i afectius: la llibertat personal exercida en solitari que no pas en solitud.
Aquest relat barreja fantasia i realitat, com segurament totes les històries que mereixen ser contades. En tot cas el seu autor es va inspirat en anècdotes reals que va viure navegant a bord del Polit, un sirocco ple de personalitat, i del Lluna Blava, un Òptima 98, i un autèntic ocell de mar que ha fet navegar també per les pàgines d’aquest conte transportant les cendres del James i de l’Evelyn fins el moment de lliurar-les al mar.
Però aquest conte és també una història d’amor i d’amistat entre el James, l’Evelyn i en Charles. Els tres foren bons amics, tant que compartiren llurs vides i béns durant una bona colla d’anys. És la història del compliment d’una promesa i de lleialtat al record del que s’ha estimat per tal de fer-lo perdurar més enllà de la mort.
Per últim, aquest relat parla de la mar, del plaer de navegar a vela, sense pressa, amb temps per a la conversa i el silenci, a mercè de les onades i del vent. La mar com a opció de llibertat amarada d’existència.
És doncs una història que us invitem a llegir sense por a defraudar-vos.Antoni ingles

El llibre que us presentem avui, Pel camí de la lluna blava (La mar) és un relat d’Antoni Inglès i Prats. Nascut a Barcelona l’any 1946, Antoni Inglès va morir abans d’hora, a l’edat de 63 anys, el 5 de desembre de 2009 a causa d’una malaltia degenerativa. Cal dir que va morir com havia viscut: sense perdre el somriure ni el sentit de l’humor, estimant la vida i acceptant la mort.

Sociòleg de professió va dirigir, entre d’altres, els dos estudis que ha realitzat la Generalitat de Catalunya sobre El maltractament d’infants a Catalunya (1991 i 2000), que trobareu a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat.

També va portar el seu compromís amb la lluita pels drets i la dignitat dels infants dins l’àmbit cívic com a membre de la junta i posteriorment com a president de l’Associació Catalana d’Infància Maltractada (ACIM).

No hi ha comentaris

El Tingladu 2016

slide-tingladu-2016

Després d’unes setmanes d’incertesa i de complicades negociacions amb l’Ajuntament, El Tingladu 2016, el festival de cultura catalana organitzat per l’Associació Can Pistraus, trasllada la seva ubicació de la Plaça de les Neus al Parc de Baix-a-mar.

Dijous 21 de juliol se celebrarà el tradicional torneig de botifarra i tot seguit hi haurà l’actuació de Planeta Impro, una companyia teatral que neix el 2001 sota la direcció de Jose L. Adserías i que es dedica a treballar les tècniques d’improvisació teatral, el que els permet créixer fins a trobar un llenguatge propi capaç de combinar l’espontaneïtat i l’ humor amb històries plenes de vida i emocions.

Per acabar la primera jornada és podrà gaudir dels assaigs oberts dels Falcons i els Bordegassos de Vilanova.

Divendres 22 de juliol a les 20:30h començaran les actuacions musicals. En primer lloc actuaran els barcelonins Bremen, una banda de Folk Pop amb dos treballs al mercat. La jornada seguirà amb artistes consolidats com el cantautor mallorquí Joan Miquel Oliver i Quimi Portet. Tancarà el dia en Xarim Aresté, un músic de llarg trajectòria amb bandes com Very Pomelo, Sanjosex, Maika Makovski o Paul Fuster, que ara es presenta en solitari.

joanmiquel Xarim

Dissabte 23 la música comença amb La Fera Ferotge, grup que es dedica a fer versions del cantautor d’Alcoi, Ovidi Montllor. Tot seguit serà el moment del rock més alternatiu amb els vilanovins Biscuit i del grup del país basc Berri Txarrak. Per acabar podrem gaudir de les melodíes més pop dels valencians Smoking Souls.

l_55b0b183ffa52212222cdcc4e11ea13d borja-nv-byn1

Diumenge 24 es podrà escoltar la barreja de rumba, reggae i soul d’Alidé Sans. La cantant aranesa donarà pas al provocador Albert Pla. El Festival acabarà amb la festa dels tarragonins Buhos i amb el ja clàssic concert del cantant ebrenc, Miquel del Roig.

albert pla Alidé-Sans

A les Biblioteques de Vilanova us hem preparat una selecció de fons amb els àlbums de tots aquests músics. Si voleu anar obrint boca, veniu a buscar-los!

Us deixem amb una llista de reproducció que hem preparat des del compte d’Spotify de les Biblioteques.

No hi ha comentaris

Joan Noya

El vilanoví Joan Noya és un apassionat per Amèrica,JOAN-NOYA la qual ha recorregut tota la seva geografia, i a la que ha treballat com a consultor internacional per diverses multinacionals.

Poliglota i viatger impenitent, ha desenvolupat la seva vida professional al món de l’empresa com a executiu i consultor internacional. Des de fa anys participa en la gestió de nombrosos projectes a Amèrica.

Ha publicat els dos llibres que us presentem avui. El elocuente gesto del señor Krause, una novel·la sobre la bombolla immobiliària i la corrupció ambientada a l’Espanya de finals dels noranta, i Relatos americanos, un recull de cinc contes que ens porten per diferents moments i espais d’Amèrica. Actualment treballa en una novel·la sobre la impostura religiosa.

 

 

el-elocuente-gesto
El elocuente gesto del señor Krause

La vida benestant de Luis Mayol s’ensorra quan Klaus Krause, el nou director de la multinacional per la qual treballa des de fa anys, li comunica la seva imminent destitució. Decidit a impedir-ho, idea un ambiciós pla que li farà mudar la seva actitud i les seves conviccions.

Amb el rerefons d’un país en ple desenvolupament immobiliari, el clarobscur de la bellesa de Sitges i una complexa història d’amor, Luis Mayol es bolcarà en la seva confabulació obsessiva fins a destruir per complet tot allò en el que creia.

El eloqüent gest del senyor Krause és una crítica social dels anys del boom de la construcció i una novel·la que reflexiona sobre les pors i la pèrdua de valors de l’home actual.

 

 

Relatos americanos.jpg

 

Relatos americanos

Una telenovel·la, dos assassinats, molta impostura, amor a dojo i una revolució per explicar Amèrica.

Relats americans recopila cinc narracions que ens porten, amb humor, sexe, thriller i paròdia, del Mèxic revolucionari a la modernitat nord-americana, de l’Equador de la dictadura militar dels anys 70 a la faràndula de Bogotà o la societat brasilera dels 90.

Amb la lucidesa que cisella la nostàlgia, un estil cura i un ritme àgil, Joan Noya ens mostra les societats americanes a través del fil que trenen la il·lusió amorosa i la impossibilitat de realitzar els somnis, sempre amb el nexe comú de la presència femenina, que acabarà sent decisiva en l’esdevenir de les històries.

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – Juliol/agost

SelNovetats

Aquesta és la selecció de novetats de l’any 2016, corresponent als mesos de juliol i agost, i que inclou com sempre documents dels diferents fons de la Biblioteca: adults i infantil, música, cinema i còmics.

portades 1
Entre les novetats per adults trobareu 25 edicions del Concurs de Castells de Tarragona, de Jordi Andreu Giner i Jordi Suriñach. El Concurs de Castells de Tarragona és el principal aparador del món casteller. Però lluny de ser “l’espectacle casteller més gran del món”, la cita de la plaça de braus ha tingut una trajectòria farcida d’interrupcions i polèmiques des de la seva primera edició, l’any 1932.

Pel que fa a la literatura, us recomanem la novel·la Paris-Austerlitz, de Rafael Chirbes. El narrador d’aquesta història, un jove pintor madrileny de família acomodada i afiliat al Partit Comunista, rememora, a mode d’urgent confessió que possiblement es degui a sí mateix, i en la que a estones sembla justificar-se, les passes que l’han dut al darrer trajecte de la seva relació amb la Michel.

A la secció infantil us presentem Veig, veig, de Pimm van Hest. Quan el metge li diu a l’Eduard que ha de portar ulleres, ell s’encongeix. No en vol portar! Però la simpàtica senyora de l’òptica li diu un secret: amb les ulleres veurà coses fabuloses que la resta de gent no pot veure. I té tota la raó! Una història sorprenent i emocionant. Encara no has vist les divertides pigues al nas de la Linda?

portades 2
De les novetats de còmics us destaquem Cruzando el bosque, d’Emily Carroll. Bevent del folklore americà i victorià, les tretze històries independents comparteixen punts en comú amb l’imaginari de Stephen King, Tim Burton i Neil Gaiman, amb personatges carregats de personalitat i dobles (o triples) intencions.

Pel que fa a la música us recomanem El poeta Halley, de Love of Lesbian. El cinquè disc en castellà dels de Sant Vicenç dels Horts és un petit assaig en si mateix: tensions amb l’èxit, deriva artística i horitzó d’expectatives. No es pot dir que gaires bandes —en l’espectre de públic dels ‘lesbianos’— tinguin la gosadia de lliurar-li al respectable un disc que, per temàtica, s’escapa del gust dels qui els escolten mirant d’evadir-se.

Per últim, a la secció de cinema us presentem Hombres, mujeres & ninos, de Jason Reitman. Es tracta d’una història que investiga l’efecte d’internet sobre un grup d’estudiants de secundària i també sobre els seus pares. Mostra com aquest invent ha canviat la forma de relacionar-se de la gent. Pornografia, blogs i xarxes socials seran al mateix temps vàlvula de fuita i causa de conflicte dins de la família.

Aquí us podeu descarregar el full amb les novetats dels mesos de juliol i agost de 2016

No hi ha comentaris

Premio Nacional de Ilustración 2016 per a Javier Sáez Castán

“Un llibre és un jardí que es guarda en una butxaca”, diu el guanyador del Premio Nacional de Ilustración del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte d’aquest any.

I pensem que té tota la raó del món!

El jurat ha valorat la seva capacitat per a construir mons i per la qualitat de les seves obres, grans clàssics contemporanis.

isabel20091125151843Javier Sáez Castán, nascut a Osca l’any 1964, és Il·lustrador i escriptor especialitzat en llibres per a nens i àlbums. Va estudiar Belles Arts, especialitat de Dibuix a la Universitat Politècnica de València, i després es va establir a la província d’Alacant, on inicià la seva carrera en el camp de la publicitat i poc després comença la seva obra com a il·lustrador .

Actualment també s’exerceix com a professor i conferenciant.

La seva proposta gràfica recorda als gravats dels llibres d’Història Natural del segle XIX, tot i que la seva obra es nodreix de referents que vénen d’art modern. Els seus llibres inclouen referències a diversos idiomes no només en el text sinó també en la il·lustració.

Les paraules formen part de les il·lustracions no pel seu interès filològic sinó pel potencial gràfic que aporten a la imatge. Així els mots són part de la imatge de la mateixa manera que qualsevol un altre objecte.

9530_3

Javier Sáez Castán conta que la seva relació amb la il·lustració comença just abans de la seva etapa a la facultat. “De petit passava el temps dibuixant i fent llibres, però mai vaig pensar que m’hi dedicaria de manera professional. Per a mi, només era un joc. Vaig acabar tornant a la meva ocupació de quan era petit sense adonar-me’n, perquè tot va ser una casualitat”.

Amb anterioritat també ha estat distingit amb el premi Mejor Libro Ilustrado a la Feria Internacional del Libro Infantil y Juvenil de México, l’any 2004; Mejor Libro del Año del Banco del Libro de Venezuela, l’any 2005, per la seva obra Animalario universal del profesor Revillod,; el Premio al Arte Editorial de la Cámara Nacional de la Industria Editorial Mexicana en la categoria juvenil per Objetos ¿conocidos? l’any 2007; i el concurs Invenciones, d’Ediciones Nostra l’any 2009 per La venganza de Edison.

El pequeño rey ekare-javier-saez-castan-el-armario-chino 9788493486358 DIA POR DELANTE PORTADA DEL LIBRO LOS TRES ERIZOS DE JAVIER SAEZ CASTAN

Altres obres seves són Picopelosplumas y el hombre pájaro, Pom…Pom…¡Pompibol!, Los tres erizos i El armario chino, entre d’altres.

Trobareu totes aquestes obres a la Sala Infantil de les Biblioteques de Vilanova: Javier Sáez Castán

Us deixem amb una petita entrevista amb l’autor.

No hi ha comentaris

Cicloturisme tranquil per Calella i el Maresme

portadaEl Maresme, terra de pagesos, d’horts, de flors i de pescadors, és també terra de bicicletes, perquè tots aquests oficis històrics hi estan relacionats. Avui, la moderna activitat econòmica de la comarca està generant una nova forma d’entendre el turisme, més proper i respectuós amb el territori on s’instal·la, més saludable i més familiar. En aquesta nova manera de descobrir el país les bicicletes estan cridades a ser-ne protagonistes. Per això, si el Maresme és terra de bicicletes, la ciutat de Calella n’és la capital ciclista per mèrits propis.
El llibre que us presentem avui en edició bilingüe català/angles, Cicloturisme tranquil per Calella i el Maresme, de Rafael Vallbona, proposa conèixer el Maresme, el paisatge, la gent i la seva vida, en deu rutes amb suau cop de pedal; aptes per a tothom, fascinants i diverses. Són a tocar de casa vostra. Què espereu?

ciclotranquil
De la mateixa col·lecció i autor podeu trobar a la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú el llibre Cicloturisme tranquil per Catalunya: 26 itineraris per descobrir el país amb suau cop de pedal. Les rutes d’aquest recull són circuits ciclistes on el paisatge, la descoberta o el patrimoni són els valors protagonistes, evitant posar en primer pla les dificultats tècniques que caracteritzen el cicloturisme esportiu. No trobareu aquí ni grans distàncies, ni dificultats enormes. Cadascuna de les rutes està pensada a partir de la idea de descobrir un territori i posar-lo en valor històric. És així com el ciclisme es fa humanista. A més, sempre que cal es combina la bicicleta i el transport públic, una mescla idònia per fomentar el turisme sostenible.
A la Xarxa de Biblioteques de la ciutat també tenim altres guies de cicloturisme a Catalunya, fins a 14.
rafael-vallbona Rafael Vallbona (Barcelona 1960) és escriptor i periodista. Ha publicat llibres de tota mena de gèneres pels quals ha obtingut diversos premis literaris i alguns han estat traduïts a diversos idiomes. La seva passió pel ciclisme l’ha portat a participar en nombroses proves, tant de carretera com de muntanya, i ha fet alguns viatges en bicicleta dels quals n’ha escrit llibres. És autor de ‘Volta’ a Catalunya 1911-2011, un segle d’esport i país; Xavi Tondo, el triomf de l’obstinació, i Escalada a Montjuïc 1965-2007, l’ascens de la ciutat. A la Xarxa de biblioteques Municipals de la ciutat trobareu més de 35 obres de Rafael Vallbona.

 
Tots aquests documents estan recollits a la Guia de Ciclisme de les Biblioteques VNG.

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »