Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Dustin Hoffman

15021844127612

L’actor californià Dustin Hoffman va celebrar ahir el seu 80è aniversari. Nascut a Los Àngeles l’any 1937, va estar vinculat al cinema des de ben petit, doncs el seu pare treballava com a decorador en Columbia Pictures i va posar al seu segon fill el nom de Dustin en honor a l’actor de cinema mut Dustin Farnum.

Hoffman es va matricular al Santa Monica College amb la intenció d’estudiar medicina, però aviat abandonà els estudis per unir-se a la Pasadena Playhouse, on va coincidir amb el també actor Gene Hackman i va participar en diverses obres teatrals.

Poc després va posar rumb a Nova York i es va matricular a l’Actor’s Studio, on va tenir com a professors a Lee Strasberg i Stella Adler.

Durant alguns anys, Hoffman no va tenir gaire sort i va combinar tota mena de feines amb petits papers al teatre i a sèries de televisió. El 1967, amb 30 anys, arribà la seva oportunitat. El director Mike Nichols li va oferir el paper que el faria famós, el de Benjamin Braddock a El Graduado, on sedueix a la Sra. Robinson.

b1f32ace9599594dfc88a4b2cf886f39--dustin-hoffman-the-graduate-hollywood-cinema 72690a728e1c3288ebb6d52a54d7c2c7--dustin-hoffman-movie-characters aab5892dcf041b3195c9e0f1081e8bca--dustin-hoffman-august-

El film va ser un gran èxit, va obtenir 7 nominacions a l’Òscar i la cançó ‘Mrs Robinson’ composta per Simon & Garfunkel es convertí en tot un clàssic.

Des d’aleshores, Hoffman no ha parat d’actuar i demostrar la seva versatilitat en films de gènere dramàtic, en comèdies o pel·lícules de ciència-ficció i és un dels intèrprets nord-americans més admirats i prestigiosos de la seva generació. Ha estat nominat en set ocasions a l’Oscar i compta amb dues estatuetes daurades per les pel·lícules Kramer contra Kramer (1979) i Rain Man (1988).

Al llarg de gairebé sis dècades de carrera, ha treballat a les ordres de directors tan prestigiosos com Sam Peckinpah, John Schlesinger, Arthur Penn, Steven Spielberg, Bob Fosse o Alan J. Pakula i ens ha regalat actuacions memorables.

Amb motiu del seu aniversari a l’espai cinema repassem algunes de les més destacades d’aquest petit gran home.

El graduado (1967)

Cowboy de medianoche (1969)

Pequeño gran hombre (1970)

Perros de paja (1971)

Papillon (1973)

Lenny (1974)

Todos los hombres del presidente (1976)

Marathon Man (1976)

Kramer contra Kramer (1979)

Tootsie (1982)

Rain Man (1988)

La cortina de humo (1997)

Trobareu aquestes i moltes altres pel·lícules d’aquest fantàstic actor a les Biblioteques de Vilanova: Dustin Hoffman

No hi ha comentaris

‘Agujas de papel’ de Marta Gracia Pons

portada-AGUJAS-DE-PAPEL-676x1024“En mi mesita de noche acumulaba revistas de moda llegadas de la capital francesa e incluso bocetos que yo misma me atrevía a dibujar sobre diseños que causaban furor en todo el mundo.Desde que había abandonado la niñez y me habían permitido vestirme como una mujer hecha y derecha, mi entusiasmo por el modelaje me había llevado a imaginar-me a mí misma retratada en las portadas de las revistas que tan cuidadosamente guardaba, vestida con las prendas y los accesorios más lujosos y exclusivos”.

Aquest és el gran somnni d’Amelia Rovira,  filla d’una de les famílies més pròsperes de la burgesia catalana tradicional, vol esdevenir model d’alta costura i treballar per als modistes parisencs de més renom.

En una època de grans transformacions socials, el seu desig de ser una dona independent mostrarà l’evidència de dos mons ben diferents, antagònics i enfrontats, el de la classe alta amb els seus privilegis i el dels més desafavorits, disposats a qualsevol cosa per tal d’aconseguir la llibertat i la justícia. L’Amelia s’enfronta a l’oposició de la seva família i comença una nova vida lluny de casa seva per aconseguir el seu propi destí.

i_xvsDypAquest és el fil argumental d’Agujas de papel, la primera novel·la de Marta Gracia Pons, nascuda a Terrassa l’any 1988 i llicenciada en història, especialitzada en època contemporània.

Actualment es dedica a la docència i l’escriptura i des de sempre ha mostrat el seu interès pel paper canviant de les dones al llarg del temps.

A aquesta novel·la aconsegueix traslladar-nos a la Barcelona, París, Cuba, Tampa, Nova York…és un viatge no solament pels ideals d’una fémina liberal en ple segle XIX sinó de llarg a llarg d’aquestes impressionants ciutats.

Malgrat la joventut de l’autora, Marta Garcia Pons té un objectiu molt clar: lluitar pels seus somnis, i la protagonista només podia ser una dona que nedés a contracorrent.

Des que va tenir la primera idea i fins a veure la novel.la publicada han passat dos anys, tot i que ara ja ha començat a escriure els primers capítols del seu nou projecte literari.

Us deixem amb el booktràiler de la novel·la.

No hi ha comentaris

Speak Up. La teoria del todo

portada

revistaSpeak Up és una revista en anglès pensada i dissenyada per aprendre l’idioma, però és molt més que això: es tracta d’un magazine amb opinions, informacions, crítica i totes les novetats imaginables sobre el món del cinema i l’espectacle. La revista porta entrevistes i articles, uns d’un nivell més avançat que d’altres, de caràcter variat, però que normalment giren al voltant de algun aspecte de la cultura britànica o nord-americà. Sempre vénen acompanyats d’un glossari on es tradueixen les paraules més complicades, a més d’algunes explicacions més extenses pel que fa a algun terme o expressió.

La revista inclou un CD multimèdia per escoltar els àudios que reprodueixen alguns dels articles i entrevistes (i fins i tot per poder descarregar-los com a arxiu mp3 per dur-amb tu còmodament), la qual cosa sol ser molt útil a causa de les diferències que es fan pel que fa als diversos accents. A més, al CD vénen alguns exercicis de listening.

Però a més a més inclou una pel·lícula d’actualitat en versió original en anglès que inclou subtítols en anglès amb la reproducció exacta dels diàlegs, subtítols en castellà, versió original sense subtítols i la versió doblada al castellà.

Totes les pel·lícules incorporen un llibret on es detalla la fitxa tècnica de la pel·lícula, així com informació sobre la trama i els actors. A més, presenta una sèrie de glossaris amb una gran quantitat de vocabulari, molt útils tota vegada que estan organitzats segons la part de la pel·lícula en la qual apareixen, per la qual cosa podràs guiar-te segons el numeret que aparegui en una cantonada de la pantalla.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu més de 160 referències de pel·lícules de la col·lecció Speak Up en aquest format.

Avui us presentem com a novetat l’última fotogramaincorporació d’aquesta col·lecció, La teoria del todo, dirigida per James Marsh i interpretada per Eddie Redmayne, Emily Watson i Felicity Jones. El guió és de Anthony McCarten a partir del llibre de memòries de Jane Hawking.

La pel·lícula La teoria del todo narra la relació entre el cèlebre astrofísic Stephen Hawking i la seva primera dona, Jane, des que tots dos es van conèixer sent estudiants a la Universitat de Cambridge a principis dels 60 i al llarg de 25 anys, especialment en la seva lluita junts contra la malaltia degenerativa que va postrar al famós científic en una cadira de rodes.

El punt de vista de la pel·lícula ve marcat per la mirada de Jane, al capdavall són les seves memòries les adaptades. Això explica que determinats aspectes en la vida de Stephen, sobretot en el pla professional, quedin una mica desdibuixats: el que importa als responsables de la pel·lícula és aquesta transformació de Jane, la dona que hi ha darrera del geni, part indissociable dels èxits teòrics del seu marit, qui sense la seva ajuda potser no hauria aconseguit ni sobreviure a la malaltia.

No hi ha comentaris

“Carretera i manta” la quarta entrega cinematogràfica del Diari d’en Greg

‘Un dia seré famós, però ara, de moment, m’he quedat encallat en una classe de secundària amb un grup d’idiotes”.

Amb aquesta frase es presentava fa uns anys en Greg, el personatge creat pel dibuixant Jeff Kinney i avui parlem d’èxit ja que basant-se en unes històries originals, iròniques, directes i molt divertides, ens presenta al protagonista com un antiheroi que els lectors aniran descobrint gràcies a les anotacions que fa en el seu diari personal.

Si bé la lectura està dirigida a un públic infantil i juvenil, també és recomanable per a adults que tenen al seu entorn joves d’edat preadolescent. Amb un llenguatge senzill, directe i humorístic, on en cada pàgina hi podem trobar aventures i acció, busca entretenir i mostrar sense academicismes la nostra moderna societat actual, mofant-se amb acidesa de la família i de l’escola.

Jeff Kinney, l’autor nascut l’any 1971 a Estats Units, de petit volia ser dibuixant de còmics, però a l’acabar els seus estudis treballà com a dissenyador en un diari i com a programador informàtic. Va començar a publicar aquest diari a internet a l’any 2004. L’èxit d’aquella pàgina web i les bones crítiques el van animar a adaptar aquelles històries a format llibre. Actualment es dedica al disseny i desenvolupament de jocs en línia.

Ara en Greg ja és famós i el seus diaris s’han convertit en tot un fenomen mundial amb més de 90 milions d’exemplars venuts arreu del món.

La sèrie ha tingut tant d’exit que el divendres passat es va estrenar la quarta història del Greg, adaptada al cinema. Diario de Greg: Carretera y manta.

Encara no coneixes a en Greg? A les biblioteques hi podràs trobar tots els seus diaris: Un pringat total, En Roderick mana, La crua realitat, Mala sort!, Quina calda!, Això és massa, Tot o res, SOS! Atrapat en família, Ruta infernal, Vella escola i El tercer en discòrdia.

9788492671052 51GpCIc684L._SX342_BO1,204,203,200_ 9788499320540 Diari-del-Greg-4-Quina-calda DIARI GREG 5 la crua realitat copia.indd 51EE2bTI-vL._SX356_BO1,204,203,200_ 9788415853220 51eqkN+nTmL._SX344_BO1,204,203,200_ 8ee3fe1381269523f27f88b6287969e5 Diari-del-Greg-10-Vella-escola

I en format DVD podràs veure El diario de Greg i El diario de Greg 2: la ley de Roderick.

Us deixem amb el tràiler d’aquesta nova entrega de la saga.

No hi ha comentaris

Sam Shepard

sam-shephard-04-3978ed34-5db3-4061-8b65-07240ee17ad8

Ahir ens deixava a l’edat de 73 anys el dramaturg, actor i director nord-americà Sam Shepard a causa de les complicacions de l’ELA (Esclerosi Lateral Amiotrofica) que patia des de fa anys.

Autor de més de 40 obres de teatre, Shepard va obtenir el Premi Pulitzer en 1979 amb El niño enterrado, primera part de la seva celebrada Trilogia de la família.

851c2ade07fbecd9055406eb927c6d83--sam-shepard-stylish-menEl cinema també va tenir un paper important en la seva vida; va ser nominat a un Premi Òscar com a millor actor de repartiment pel seu paper en Elegidos para la gloria, de Philip Kaufman,. També va treballar a Dias de cielo amb Terrence Malick, Volker Schlondorff, i Ridley Scott, entre molts altres.

Shepard va néixer a Forth Sheridan, Illinois i posteriorment la família es va traslladar a Califòrnia, on a viure a una granja. Durant la seva infància en aquesta granja, va viure moltes de les experiències que després van marcar la seva obra. La seva joventut va estar marcada per la caiguda del seu pare en l’alcoholisme i la consegüent deterioració familiar.

A l’Institut va començar a escriure poesia i actuar però la seva passió per la natura i els animals el va portar a començar a estudiar agricultura, però aviat es va enrolar a una companyia de teatre, es traslladà a Nova York i va deixar els estudis per l’escriptura i va començar a estrenar obres als teatres de l’Off Broadway.

MBDFRAN EC075Va aconseguir diverses beques que li van permetre dedicar-se a escriure a temps complet i a guanyar alguns premis que van impulsar la seva carrera definitivament.

L’any 1978 va començar a treballar al cinema. Va debutar a la pel·lícula Frances, on va conèixer la que seria la seva parella durant trenta anys, l’actriu Jessica Lange amb qui va tenir dos fills.

Anteriorment, havia estat casat amb l’actriu O-Lan Jones. També és coneguda la seva relació extra-matrimonial amb la cantant i poetissa Patti Smith, amb qui va escriure al cèlebre Chelsea Hotel de Nova York l’obra ‘Cowboy mouth’.

Una de les seves contribucions més celebrades al cinema va ser el seu treball com co-guionista de Paris, Texas, dirigida per Wim Wenders en 1984 i que va guanyar la Palma d’Or al Festival de Cannes. Shepard també va treballar amb Antonioni com a guionista de Zabriskie Point.

elegidos dias de cielo frances paris texas
zabriskie point 81t3727BBFL._SY550_ blackthorn-358859924-large

Les seves obres es caracteritzen per la seva franquesa, per l’aparició freqüent de l’absurd, i per captar perfectament l’estil i la sensibilitat de l’oest dels Estats Units. També és habitual que plantegin complexos problemes familiars. Aborda els problemes de la societat moderna, l’alienació individual i els destructius efectes de les relacions familiars.

Els seus personatges solen ser perdedors. Han renunciat als seus somnis i les seves vides no tenen sentit de la continuïtat. Les obres expressen un sentit de pèrdua, de nostàlgia pel món rural i els mites populars destruïts pel pragmatisme, els diners i el poder. Tot el que ens queda, en les seves pròpies paraules, són «idees que no diuen gens en absolut al nostre jo interior».

A l’espai cinema de la Biblioteca li volem fer un homenatge i trobareu les seves pel·lícules i també algun dels seus textos: Sam Sheperd

Us deixem amb el tràiler d’una de les seves darreres pel·lícules com a actor, Blackthorn, dirigida per Mateo Gil i co-protagonitzada per Eduardo Noriega.

No hi ha comentaris

Centenari del naixement de Glòria Fuertes

31412613671_78fa7cb5be_o

Aquest estiu reviurem la poesia de Gloria Fuertes, una de les autores més estimades entre els infants, doncs el 28 de juliol es commemora el centenari del seu naixement.

Gloria Fuertes va néixer al madrileny barri de Lavapiés l’any 1917 i a més de ser una de les representants femenines de la poesia social a Espanya, va conrear la literatura infantil i juvenil amb enorme èxit.Va viure la Guerra Civil, per això en gran part de la seva obra apareix la denúncia als conflictes armats i especialment al sofriment que ocasionaven als nens.

Després de la guerra, Gloria comença a treballar com a redactora en revistes infantils i és aquí on neixen alguns dels seus famosos personatges.

Comença una gran etapa per a ella: s’estrenen algunes de les seves obres de teatre i es comença a relacionar amb grans figures de la literatura espanyola, guanya premis per les seves obres, imparteix classes a Estats Units…

A partir de mitjans dels anys 70 va col·laborar activament en diversos programes infantils de Televisió Espanyola, com “Un globo, dos globos, tres globos” o “La cometa blanca” que li van donar molta popularitat.

Explicava que va aprendre a llegir amb tres anys i que amb ja escrivia i dibuixava els seus primers contes i tot i que és coneguda com “la poetessa dels infants” també va escriure una extensa obra per a adults, formant part del postisme, moviment sorgit a finals dels anys 40 que buscava desmitificar la realitat per la via de l’humor, explorar possibilitats del llenguatge i destruir prejudicis. Era antibel·licista, ecologista quan la defensa de la natura no era una preocupació i feminista.

Los Juguetes son para Jugar a Jugar
(de verdad)

No para Jugar a Matar (de mentira)
Las pistolas (ni de agua)
El revólver (ni de broma)
La escopeta (ni tocarla)
Los juguetes para todo
Y las armas para nada.

Els versos de la Gloria Fuertes estan plens de frases fetes, proverbis, col.loquialismes i jocs de paraules, al·literacions, anàfores…Sota una aparent senzillesa i innocència, els seus poemes infantils amaguen missatges molt més profunds i reivindicatius del que semblen. Una característica de l’escriptora és l’element autobiogràfic, ja que per conèixer la seva vida n’hi ha prou amb llegir la seva obra, de fet, deia: “No m’importa que tots us adoneu que això que us explico m’ha succeït”.

gloria-fuertes-01

Durant tot el 2017 es duran a terme diverses activitats per recordar l’escriptora, impulsades per la fundació que porta el seu nom. A Madrid es van poder veure dues exposicions relacionades amb la poetessa, una exposició al Centre Cultural Villa de Madrid  i una mostra bibliogràfica a la Biblioteca Nacional. La Universitat Complutense de Madrid també la recorda programant un curs monogràfic sobre la seva figura entre les seves activitats estivals.

I per acabar, sabíeu que l’empresa d’aviació noruega Norwegian, ha triat l’últim dels avions que acaba de posar en marxa, un Boeing 737-800, de 186 places, per portar la imatge de Gloria Fuertes a la seva cua? Serà un dels 81 avions que l’empresa identifca amb un personatge de la història, les arts o les ciències, com ja va fer amb Roald Dahl, Roald Amundsen o Greta Garbo, entre d’altres.

gloria_fuertes

A les Biblioteques de Vilanova trobareu molts dels seus llibres de poesia: Gloria Fuertes 

Us deixem amb un episodi del programa de La2 de RTVE  ‘La mitad invisible’ dedicat a l’escriptora i centrat en un poema sobre la seva vida: ‘Nota autobiogràfica’

No hi ha comentaris

‘Riallades’ de Pot Petit a la Festa Major de Vilanova i la Geltrú

El-pot-petit-1024x610

Un concert amb bateria, teclat, guitarra i veu adreçada a tota la família és la proposta dels pabordes de la Festa Major, a càrrec de Pot Petit que ens presentaran el seu darrer disc “Ritmes i Rialles”.

El grup neix el 2009 d’unes ganes de fer i de comunicar, i de les ganes de crear espectacles i concerts de qualitat, on els nens i nenes acompanyats de les seves famílies puguin gaudir d’espectacles creats i dissenyats especialment per a ells, on es combinen la música, els titelles, el teatre, l’humor i danses.  bateria, teclat, guitarra i veu.

Pot Petit està integrat per Siddartha Vargas, Helena Bagué, Olga Bernardo, Albert Dondarza, Pau Oliver Bover, Sergi Casademont i Josep Rovira, provinents del camp de l’educació, de l’audiovisual, de la música, del teatre, de la dansa i de la interpretació musical, entre d’altres.

Actualment podem escoltar dos discs amb cançons pròpies i originals “Canta amb el Pot Petit” 2012 i “Ritmes i Rialles” finalista com a millor disc per a públic familiar als Premis Enderrock del 2015.

00105110916797___P1_600x600       9a82472d8f386d564d3c0c783f7eeb199050990a

Trobareu la música d’aquest grup a les sales infantils de les Biblioteques de Vilanova: Pot Petit

El concert familiar tindrà lloc el proper dilluns 31 de juliol, a les 19h, a la plaça de la Vila de Vilanova i la Geltrú.

Us deixem amb el videoclip de la seva cançó ‘El lleó vergonyós’.

2 comentaris

Camarón de la Isla, 25 anys de la seva mort.

foto portada

El dia 2 de juliol va fer 25 anys de la mort de José Monge Cruz, Camarón de la Isla. L’artista és un nom imprescindible per comprendre el cante jondo de la segona meitat del segle XX. Se’l considera un dels millors cantaores de flamenc de tots els temps i, segons l’opinió de molts, un revolucionari del cant que va contribuir, al costat d’Enrique Morente, a fer renéixer d’un gènere que travessava una greu crisi, transformant-lo des de dins, encara que respectant les seves essències més genuïnes. La seva figura, que ha traspassat les fronteres del flamenc, així com la seva mort primerenca i les mostres del seu art que han quedat gravades, han propiciat la creació d’una llegenda al voltant de la seva persona que s’ha estès per tot el món.

Camarón de la Isla erapaco-lucia-camaron-isla nascut a San Fernando, província de Cadis, el 1952. Va ser el setè dels vuit fills d’un ferrer gitano, Luis Monje, que va morir sent ell un nen, i d’una cistellera, Juana. El seu malnom, “Camarón”, hi va posar un oncle seu, tota vegada que el seu cabell ros i la seva pell clara no encaixava amb l’estereotip d’un noi “calé”, sinó més aviat una gambeta. Va sentir des de nen l’afició pel món dels toros, però va veure que no era la seva i es va inclinar pel cant, un fet habitual en la seva família (el seu pare entonava bé), on es veneraven figures com La Perla de Cadis o El Chaqueta.

De fet, va ser considerar un nen prodigi, tota vegada que el seu cant causava l’admiració de tot aquell que l’escoltés. Amb set anys cantava en els trens i autocars que anaven de l’illa de San Fernando a Chiclana o Jerez, al costat del seu company Rancapino, i les seves dots flamenques es van afermar en les innombrables festes flamenques que la seva família solia preparar. El seu pas per l’escola va ser molt breu, doncs molt aviat va començar a treballar en la ferreria del seu pare, alhora que cantava per guanyar alguns diners amb el qual contribuir a la minsa economia familiar.

la leyenda del tiempoEl 1968 va iniciar una ampliació i renovació del seu llenguatge musical i a partir de 1979 va intensificar els seus esforços per fer de l’art flamenc un gènere més assequible per al públic en general. Malgrat les crítiques dels més puristes, Camarón opinava que no tenia sentit cantar alguna cosa que ja havien fet altres “com un disc” si no li podia donar una mica de si mateix, que és el que ell feia. El seu disc La leyenda del tiempo és, d’entre els seus dinou magnífics LP ‘s, el més destacable per la gran innovació que va suposar la seva aparició en el cante jondo.

Al principi de la seva carrera professional està lligat al guitarrista Paco de Lucia, amb qui va gravar vuit discos. Camarón tenia la idea d’apropar el cant a un públic poc acostumat al flamenc convencional, introduint instrumentacions i innovacions estilístiques que sonessin “millor” per al públic jove, amb la intenció que fos un art més creatiu.

Són famoses, en aquest sentit, les idees que expressés en una entrevista: “El flamenc està fet, però sobre el fet es pot seguir creant sense enganyar, sense mistificar. Per què hem de fer tots la soleá exactament igual, com si fóssim un disc? Si jo puc afegir alguna cosa pròpia, enriquir-la, sense desvirtuar el que és el cante por soleá, per què no ho he de fer?”. El canvi experimentat va ser tan profund que fins i tot canviar la seva imatge; abandonà, així, la cantarella “De la Isla” en el seu nom, va presentar el seu disc amb una portada diferent a les anteriors, més “moderna”, i va lluir una barba que ja el va acompanyar per sempre.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu alguns dels discos de Camarón de la Isla. També trobareu les biografies Camarón de la Isla: el dolor de un príncipe, de Francisco Peregil; i Camarón de la Isla, 1969-1992: entre tradición y evolución, de Mercedes García Plata. I amb la novel·la Pistola y cuchillo, de Montero Glez, entrem amb el gran cantaor en la Venda de Vargas, un petit temple flamenc, transfigurat en lloc sagrat, on Camarón, malalt i sense resignar-se a morir, haurà de prendre una de les decisions més dures de la seva vida.

No hi ha comentaris

Corto Maltès: Feliç i aventurer aniversari!!!

1499701201_016310_1499704489_sumario_grande“El meu nom és Corto, Corto Maltès. Vaig néixer a Malta, el 10 de juliol de 1887, o al menys això és el que m’han explicat. De la meva infantesa recordo una bandera plena de creus i una barba roja, la del meu pare. La meva mare? Una gitana de Sevilla.”

Aquesta és la presentació del Corto Maltès, el personatge de còmic que celebra aquest estiu el seu cinquanta aniversari. A principis del mes de juliol de 1967 es publicà la primera entrega de La balada de la mar salada, a la revista Sergent Kirk.

En algun lloc del Pacífic Melanesi, un catamarà salva a un home a la deriva. Aquest es troba crucificat a un improvisat bot i es tracta de Corto Maltès. Però per al comandant Rasputín aquesta no és més que la segona captura del dia. Ell ja ha recollit anteriorment a dos joves supervivents: Pandora Groovesnore i el seu cosí Caín, pels quals espera cobrar una bona recompensa ja que pertanyen a una adinerada família d’Austràlia.

Corto Maltès i Rasputín formen part d’un grup de pirates, comandats per un misteriós home anomenat “El Monjo”. Aquests, es veuen immersos en els inicis de la Primera Guerra Mundial, en acceptar convertir-se en corsaris de l’Imperi Alemany.

“En aquests 50 anys s’ha convertit en un personatge molt important de la cultura europea”, explica Juan Díaz Canales, l’autor madrileny que al costat de Rubén Pellejero va rebre l’encàrrec de ressuscitar a Corto Maltès.

tumblr_ma8pt6Ypr11r5rgvdo1_1280Després de la mort d’Hugo Pratt (1927-1995) es va produir un llarg silenci durant el qual, a diferència d’altres herois, ningú va reprendre les aventures del marí errante.

El nou còmic, Sota el sol de mitjanit, va crear unes enormes expectatives, però la seva publicació en 2015 va rebre el beneplàcit dels vells lectors i va enganxar a una nova generació de fans i el proper setembre es publicarà una nova història de Corto, Equatoria, també signada per Juan Díaz Canales i Rubén Pellejero.

Corto, que significa tímid, fou creat pel dibuixant venecià Hugo Pratt, l’any 1967 i el personatge està considerat “de culte” de la millor novel.la gràfica europea, però també un autèntic mite literari del segle XX.

Mariner i viatger, irònic, d’amples patilles i arracada el lòbul esquerra, combina l’aspecte i el caràcter mediterrani amb la cultura anglosaxona, sempre acompanyat d’una cigarreta eterna, símbol d’uns temps on els herois podien fumar i ha esdevingut una icona única.

Corto es gravà amb una navalla una nova línia de la vida perquè la que tenia no li agradava i si algú intenta llegir-li la bonaventura respon: “No vull conèixer el meu futur perquè aleshores no m’interessaria viure’l”.

el-tornillo-de-klaus-revista-de-cine-corto-maltes-el-hombre-en-movimiento

Ens trobem davant d’un antiheroi que prefereix la llibertat i la fantasia abans que riquesa, un modern Ulisses capaç de fer-nos viatjar als indrets més fascinants del món.

Era impensable imaginar al mariner entre telèfons mòbils i xarxes socials, però han passat cinquanta anys i segueix aquí, esperant una nova aventura.

Captura 01207711101_g 01207710201_g

A què esperes a conèixer al Corto o a continuar navegant amb ell?

Trobareu aquest i altres còmics de Corto Maltes a les Biblioteques de Vilanova: Corto Maltés

Us deixem amb la pel·lícula d’animació de La balada de la mar salada, produïda l’any 2002 per Canal + França.

No hi ha comentaris

Las Sinsombrero.

La història mereix ser explicada sencera.

portada“Qui són Las Sinsombrero? Són aquelles dones que entre els anys 20 i 30 trenquen amb les normes morals, socials i culturals establertes en una Espanya molt castrant on no tenien drets. Irrompen en l’espai públic per recuperar aquests drets, però ja no els posen en dubte, els accepten com a propis, perquè no es plantegen en cap moment que l’espai públic o creatiu no els pertanyi.” Aquesta és la resposta que dona Tània Balló, autora del llibre Las Sinsombrero. Sin ellas, la historia no está completa, que us presentem avui.

Aquest llibre recupera la memòria i els avatars de diverses dones, artistes i pensadores de la generació del 27, el llegat de les quals resulta determinant a la història, igual que el dels seus companys pertanyents a aquesta ineludible generació literària.

Dones que es van treure el barret, aquest cotilla intel·lectual que les relegava al paper d’esposes i mares, i van participar sense complexos en la vida intel·lectual espanyola entre els anys vint i trenta.

Entre elles destaquen escriptores, artistes dones plàstiques, dramaturgues i pensadores: Rosa Chacel, Ernestina de Champourcín, Marga Gil Röesset, María Teresa León, Maruja Mallo, Concha Méndez, Ángeles Santos, María Zambrano, Josefina de la Torre …

Dones lliures i trencadores també en les seves vides privades, apassionades i apassionants, que es van anticipar, i van fer possible les dones d’avui, tot i la urpada de la Guerra Civil que va acabar amb tants somnis de llibertat i igualtat.

El llibre forma part d’un projecte multidisciplinari amb un objectiu clar, conscienciar de la necessitat de recuperar i divulgar la memòria d’aquelles dones que durant la primera meitat del segle XX a Espanya van trencar les normes socials i culturals que les predestinava a una vida com “àngel de la llar “. Forma part del projecte el documental del mateix títol amb producció i codirecció de tània Balló amb Serrana Torres i Manuel Jiménez-Nuñez.

Tània Balló (Barcelona, 1977) és productora i directora de cinema. Va estudiar al Centre d’Estudis Cinematogràfics de Catalunya (CECC) i va cursar un postgrau sobre Documental, Recerca i Desenvolupament a la Universitat de Nova York.

tània

Els seus primers projectes van ser dues obres col·lectives, 200 km. (2003), presentada al Festival de Sant Sebastià, i Entre el dictador y yo (2005), un film on diversos directors nascuts després de la mort de Franco reflexionen sobre la seva memòria perduda. Produeix també el film argentí Infancia clandestina (2013), de Benjamín Àvila, llargmetratge de ficció estrenat a Cannes.
Després de Las Sinsombreo, el seu següent film documental, Oleg, dirigit per Andrés Duque, va ser estrenat a la secció oficial del Festival de Rotterdam 2016.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu totes aquestes obres que parlen de la generació del 27.

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »